Coca de poma - Pastís de poma - Tarte aux pommes

Hivern 2025: 10.803 visites

"La poma escollida..."

El motiu d'aquest post:

Fa uns dies vaig escriure aquest post amb les pomes recollides a casa i com preparar la compota de poma. Avui, comparteixo un senzill pastís de poma. L'havia publicat a Instagram i algunes persones em varen demanar si escriuria la recepta. Era una bona idea recollir-la al blog, més enllà de la imatge d'Instagram, encara que tot vol el seu temps. Doncs aquí està!

Això va passar amb les magdalenes, la crema de castanyes i ceps, l'hummus o la truita de carxofes i avui amb aquest pastís de poma. Normalment sempre és al revés, primer publico al blog i després comparteixo a Instagram.

La resta de les pomes, no gaires, es conserven bé, per prendre com fruita per esmorzar, berenar o com un ingredient per acompanyar una amanida. Aquest any no ha estat un any fàcil, però, dels fruiters, les pomes i les peres han resistit bé. 

Aquest pastís de poma no té dificultat, és una recepta prou coneguda, tan sols necessites bons ingredients, utensilis que t'ajudin, 30 minuts per prepara-la i una hora de forn aproximadament. Voilà

El pastís, la coca o la tarte de la recepta que acompanyo, en comptes de posar sucre vaig substituir-lo per fructosa, així la poden prendre els que volen tenir cura amb la dieta o els que no poden prendre sucre, també la pots fer amb panela, si la fas amb aquests ingredients no s'aconsegueix una massa amb volum però està igualment deliciosa. 

Ingredients:

• 5 pomes no eren gaire grans

• 3 ous ecològics de Granja Armengol

• 1 iogurt natural (l'envàs l'utilitzarem com a mida per la resta d'ingredients)

• 3 mides de farina d'espelta ecològica Ylla

• 1 cullereta de llevat en pols – no poso tot el sobre-

• 2 mides de sucre, o fructosa o panela, el que prefereixis

• 1/2 mida d'oli d'oliva verge extra de la DO Les Garrigues

• La ratlladura de mitja llimona

• La farina i la mantega necessària per preparar motllo

• La melmelada d'albercoc per decorar

Preparació i cocció

• He utilitzat un motllo desmuntable de 20 cm de diàmetre. L'he folrat amb paper especial per anar al forn. L'emmantegat i enfarinat. Reservar

• Netejar les pomes, pelar-les, treure el cor, la grana i alguna part si està malmesa, a continuació tallar-les en lamines.

• Esprémer el suc de mitja llimona i posar la quantitat necessària per evitar l'oxidació. Reservar.

• Tamisar la farina i incorporar el llevat. Reservar

• A continuació i amb la batedora de barnilles elèctrica muntar els ous i el sucre de manera que pugi el volum i ens quedi un color groc pàl·lid. Amb la fructosa o la panela no puja tant.

• Afegim el iogurt i l'oli d'oliva

• Incorporem delicadament la farina i el llevat químic 

• Abocar la meitat de la massa en el motllo, que hem preparat amb antelació, i disposem la meitat de les pomes laminades.

• Afegim la resta de massa, a continuació, la resta de les pomes laminades, en forma circular com més ens agradi, que quedi bonic i empolsinar amb una mica de sucre.

• Entrar al forn, prèviament escalfat a 180ºC, uns 45 minuts. Passat aquest temps, comprovar punxant amb una agulla que tingueu, si surt neta estarà cuit. Si convé el podeu deixar uns minuts més.

• Retirar del forn i deixar refredar.

• Desemmotllar i posar melmelada d'albercocs per que quedi millor presentat i més bo.

• A continuació, assaborir! acompanyat d'un cafè o un te, el que més t'agradi

En aquest blog tens altres posts on la poma és l'ingredient principal: un pastís de poma amb les quatre varietats de la DO, pastís de poma, codony i gelea, amanides, gelees, cremes, la sidra, preparacions, productes, visites, presentacions, pots consultar a la pestanya receptes, en el cercador, o en algun post on he anat posant els diferents enllaços. 

Fins aviat!

T'agradarà

el pastís de pera amb oli d'oliva arbequina verge extra

el pastís d poma amb quatre varietats i dues textures

Compota de poma -dolça o no-

Hivern 2025: 9.144 visites!

Moltes vegades busquem preparacions senzilles, sovint oblidades, i no les trobem en els llibres de cuina ni en cap receptari habitual, dels llibres que tinc a casa, només he trobat la compota de poma en tres, quatre, cinc, poder per la seva simplicitat no s'ha pensat que fos necessari escriure-la. Per això, hem de recórrer a alguna monografia, o la memòria i la saviesa de les mares, les tietes, les veïnes del poble, algun amic o amiga que ho recordi o poder tan simple com posar el nom a Google per veure que trobaríem. Cadascú té una manera de treballar.

La compota és una d'aquestes preparacions que, a més a més de permetre conservar la fruita i fer una mica de rebost, acompanya altres plats; infal·lible també per aquells dies que no ens trobem prou bé al costat de menjars suaus i lleugers, dietes per posar-nos “a puesto” amb pernil dolç, pa torrat, arròs bullit. També és deliciosa pel contrast amb diferents textures i sabors amb algun formatge, nata àcida, un gelat de vainilla o un mató; per escalfar l'ànim i el cos en un sopar lleuger.

La compota de poma la fem sovint a casa, sempre he pensat que la manera de cuinar té molt a veure amb el nostre entorn i el que hem viscut.

La mare va ser una nena de la postguerra i té molt present aquella frase: “A casa no llencem el menjar”. Ha fet conserves, confitures i melmelades, així recollia, preveia, conservava i m'ha tramés aquesta manera de fer.

Recordo la casa de la iaia materna, havia una estança, devia ser la més fresca de la casa, on es guardaven les pomes esteses al terra, aquella olor que no oblidaré. També, en Ton, un cosí germà del pare, cada any, quan arribaven les primeres pomes, anava fins a Torroella de Montgrí a comprar una saca de pomes, l'excusa necessària per anar a fer un bon dinar a l'Empordà i visitar algun amic. Pots llegir, si vols, l'últim paràgraf d'aquell post...estimat Ton. 

Que té la poma que no falta a les cases?

Josep Pla va escriure que aquesta fruita, la poma, no té cap atractiu, malgrat que reconeixia l'èxit de les pomeres a l'Empordà i en l'àmbit de la salut. “Sempre serà una fruita de compota, que en el millor dels casos serà presentada en forma de “tarte aux pommes” que si més no té un al·licient.”

L'escriptor empordanès reconeix que “Les pomes, són bones: no es pot negar", "per les persones a qui li agraden són excel·lents”

Ara, a finals d'estiu, van arribant les primeres pomes, pomes de Lleida, de Girona, on fa unes setmanes es va presentar la primera poma, o d'altres comarques i països veïns, amb diferents varietats, totes boníssimes, de França, Anglaterra, Alemanya o Itàlia, per anomenar els països dels nostre entorn, les pomes de muntanya o les pomes de l'hort i les pomes del jardí.

Pomes bones, dolces, farinoses, àcides, "rovellades", antigues, de varietats oblidades, gustoses, cruixents que ens acompanyaran els dies de tardor i durant tot l'hivern i amb un preu accessible com deia un cuiner francès.

La poma, al costat de la taronja, eren les postres de l'escola, dia si dia no. La poma, la fruita perfecte per mig matí, per treure la gana, per fer pastissos, bescuits, amanides, sucs, vinagre, gelats, sidra, confitures, macedònies, melmelades, gelees, farcides, cremes, salses, all i oli, pomes decorant les taules, per acompanyar i netejar la boca en els concursos de formatges, amb tantes varietats i moltes possibilitats, en qualssevol cas sempre deliciosa i collida de l'arbre són un tresor.

En aquest blog trobaràs informació d'aquesta fruita, les varietats, la IGP, els consells de compra, la conservació, així com les possibilitats a la cuina, algunes receptes, bibliografia, la poma com a símbol i emblema, la poma il·lustrada o la poma en la història i a l'art.

La proposta i la recepta:

La compota és una preparació de fruita neta, fresca o seca, cuita amb aigua i sucre, pots substituir el sucre per fructosa, panela o sense i aromatitzada amb alguna espècie com la canyella o la vainilla.

Habitualment, la compota, es fa amb pomes, peres, codonys o una combinació d'alguna d'elles però bullides separadament.

La compota de poma no tan sols poden ser unes postres, un berenar o un esmorzar, també és un excel·lent guarniment per acompanyar per exemple la carn de porc com podria ser una llonza de llom fumat, la botifarra bona, en aquest cas no posaríem ni sucre ni canyella o l'aviram, com l'ànec o un pollastre. També pot acompanyar un plat de mar i terra com seria el bacallà amb sobrassada i mel. Actualitzo aquest post amb la recepta publicada el 29 de desembre de 2021. 

Aquestes pomes són d'una pomera de casa, recollides fa una setmana, el diumenge al matí. Tenim uns quants fruiters, no gaires, només pel consum de casa, amb tot l'esforç i dedicació que comporta, poder el darrer testimoni de com eren les cases abans.

La fruita de casa no té cap tractament químic, només la cura, el reg, aclarir, esporgar quan és el temps, cada any és una sorpresa. Els ocells, les vespes, les abelles, la pedra o els amics del que no es seu poden fer que no arribin a madurar. Amb les pomes recollides he fet un pastís de poma, hem guardat algunes per prendre com fruita fresca i amb la resta he preparat aquesta compota.

Ingredients:

• 6-8 pomes segons la mida.

• L'aigua mineral necessària per cobrir les pomes una vegada netes, tallades i posades a la cassola.

• El sucre, depèn del gust de cadascun i de la varietat de la poma, com orientació podeu posar una cullera petita de sucre per cada poma.

• La meva proposta: una vegada estiguin les pomes netes, trossejades i posades a la cassola, on faràs la compota, pots empolsar lleugerament amb sucre. Menys sempre és més.

• Una branqueta de canyella o de vainilla.

• Un trosset de pell de llimona.

• El suc de mitja llimona   

Preparació:

• Netejar les pomes, pelar-les, treure el cor, la grana i alguna part malmesa, a continuació tallar-les en quarts.

• Esprémer el suc de mitja llimona i posar la quantitat necessària per evitar l'oxidació.

• Afegir la branqueta de canyella o vainilla segons el gust.

• Posar les pomes, a foc mig-baix i portar a ebullició. Coure fins que la poma estigui cuita, uns 20 minuts aproximadament.

• Remoure, de tant en tant, amb una cullera de fusta.

• Retirar la cassola del foc.

• Degustar temperat o esperar que es refredi i empotar en pots de vidre prèviament esterilitzats.

• Duració aproximada un mes a la nevera. Si voleu conservar-la durant més temps pots posar els pots de vidre al bany Maria i conservar.

Utensilis:

• Cassola ampla, espàtula, cullera, ganivet, tallant, pots de vidre esterilitzats per empotar.

T'agradarà!

Vinagre de codony - un resum - 9 anys de blog -

El codony, el sol de la tardor i com fer el codonyat va ser el primer post del blog a l'octubre del 2011 i, així, cada any, coincidint amb aquesta estació de l'any escric un post on aquest fruita, poder oblidada, llavors, té protagonisme. 

És una fruita bona, transcendeix al seu temps i ens acompanya tot l'any. Sobretaules amb nous i formatges, pastissos, confitures, panellets, amanides, ratafies, plats de caça, o per olorar tancant els ulls. També un llibre amb onze receptes.

La recepta amb codony del 2019 la vaig començar a preparar el cap de setmana del 9 de desembre. Havia pensat en un altre recepta però em va semblar interessant elaborar un vinagre de codony amb la fruita de casa.

La idea va sortir un dia parlant amb en Jordi Coromina, cuiner i propietari del restaurant L'Horta a Tavertet: “Has fet mai vinagre de codony”? No, no he fet mai i al mateix temps pensava: i com seria?

En Jordi l'agrada preparar avinagrats i fermentacions possiblement per tradició familiar d'haver nascut a pagès i la influencia dels països nòrdics on va aprendre noves cuines i millorar la seva formació.

A casa, també, seguim fen diferents melmelades, conserves i avinagrats. Utilitzo diferents vinagres per amanir i condimentar: de Xerès, de Mòdena, on unes gotes transformen el plat i és un regal preuat reservats per ocasions especials; el vinagre de sidra, de poma, o de raïm, però de codony no l'havia tastat.

En Jordi em va explicar la raó i la possibilitat: “de vegades hi ha excedents de codony i és una bona manera de donar-li una sortida”. L'any 2019 no va ser un bon any pels codonys, la sequera i la calor no són bones per la fruita, malgrat ser un arbre ben resistent.

A casa seva no n'havien quedat, però a casa de la mare, encara en teníem uns quants, així que compartiríem les receptes, faríem vinagre de codony i també faríem ratafia!

De fet, la poma, la pera o el codony són fruites de la mateixa família botànica, les rosaceae. A més fer un vinagre, un licor, o unes rosquilles per nosaltres i poder-les compartir sempre té un valor afegit. També m'agradava la idea per condimentar i amanir diferents plats. Seria original i poder més suau que alguns vinagres de vi.

Aquest any, mentre el “vinagre de codony”, encara reposa, escric aquest post amb retard, com si fos un símil de la declaració de renda i un resum del que va ser el 2019. Possiblement no interessarà a ningú o poder sí...? Per mi serà una manera d'ordenar i de saber que he fet i que podré fer.

Poder, algú l'hi serà útil, tenir la preparació avançada de com fer vinagre per quan arribi la propera temporada, la tardor i així, sense preses i imprevists, avancem tot esperant que sigui millor que aquesta primavera. Després d'aquesta crisi de la COVID-19 que ens ho canviarà tot.

Abans d'explicar la preparació del vinagre de codony, una petita ressenya del que va ser el 2019 al blog, les xarxes i alguna cosa més.

L'any va començar amb un producte excepcional, la sobrassada. Aprofitant una escapada a Mallorca varem visitar la finca de Can Compmany amb el mestre xarcuter Xesc Reina. Un post que no et deixarà indiferent.

Un altre producte, Roi, el formatge artesà de cabra, que elaboren des de fa tres anys en Josep i la Glòria al Mas Llavina a Centelles a la comarca d'Osona, de la mateixa formatgeria, el Blau d'Osona, el formatge blau més antic de Catalunya, també amb un post al blog.

Les receptes del 2019 al blog, a més a més d'altres que he anat compartint a Instagram:

• La porrusalda, al febrer, quan ve tant de gust. Una sopa humil i senzilla amb porro, algunes hortalisses més i bacallà.
• Una sopa de farigola amb ou a baixa temperatura o no, una sopa que estava molt pendent al blog. Redescobrirem les propietats de la farigola. Estimada planta aromàtica.
• Unes magdalenes clàssiques elaborades amb farina d'espelta ecològica i una recepta del llibre d'Amada Laporte. Aquest post no estava a previst però va gardar molt i em varen demnar si podia escriure la recepta.
• Pèsols amb tripa de bacallà, els productes, i una elaboració elaboració amb pèsols cuinats amb aquesta part del bacallà.
• Una melmelada de prunes de l'hort casa elaborada amb panela i unes prunes amb aiguardent.
• La sopa freda dels estius va ser un deliciós ajo blanco amb raïm a la manera de Màlaga.

Els restaurants amb un post al blog: El Ferrer del Tall, a Vilanova de Sau, per conèixer la cuina de Maria Nicolau, en una casa de menjars de tota la vida. Havia assistit a Lactium 2019, com a membre del jurat, i estava més o menys a prop.

A Instagram han sortit altres restaurants que he continuant anant, L'Horta a Tavertet, el Motel Empordà a Figueres, la Fonda Europa a Granollers, els tres amb posts al blog d'altres anys i alguns altres de Barcelona o d'alguns pobles on les fondes i cases de menjar ofereixen bona cuina amb productes de proximitat i elaboracions artesanes. Queden molts pendents!

El segon restaurant, amb un post al blog al 2019, ha estat Matur og Drykkur, a Reykavic, Islàndia. Molt lluny! Ubicat en una antiga casassa, d'inspiració nòrdica, construïda a l'any 1924 que va ser utilitzada com a fàbrica de peix salat fins a finals dels anys seixanta. Cuina tradicional islandesa amb les noves tendències de la cuina nòrdica. El 2019 ha estat l'any del viatge a Islàndia i voldria completar-ho amb un tercer post aquest any.

Vaig assistir al primer concurs culinària de bacallà d'Islàndia per estudiants de cuina i hoteleria celebrat a Barcelona. 

Un post de la visita a l'Exposició El país dels cuiners: De Cala Teta a elBulli a Figueres, imprescindible, i un dinar al Motel Empordà aprofitant les vacances de l'estiu.

A l'estiu, amb l'horari intensiu a la feina vaig fer dos cursos: un nou curs a l'Escola d'Hostaleria Hofmann i un altre a l'Ateneu Barcelonès.

He anat compartint imatges, moments i receptes a través d'Instagram. Les xarxes també ocupen el seu temps! El blog es manté amb una mitjana de set-centes visites diàries, aquests dies de confinament, com es cuina més a les cases està arribant al miller de visites diàries. Cuinem més! No he publicat tot el que voldria per manca de temps. He presentat dues col·laboracions i el dia té les hores que té!

Molt agraïda al periodista i escriptor Jordi Cervera pel seu temps i l'article publicat El Punt Avui. Moltes gràcies pel reconeixement. Paraules sinceres que ajuden a seguir endavant. Gràcies de tot cor.

També moltes gràcies a l'Alicia de @yomelopintoyomelocomo que va reproduir, il·lustrant, un pa amb tomàquet d'una foto que havia fet.

Agrair a Alcachofa d'España l'entrevista en la seva web coincidint amb el Nadal. Al blog hi ha dos posts on la carxofa és protagonista.

També, moltes gracies a totes les persones que llegeixen el blog, les que el citen, quan s'inspiren, les que m'acompanyen i donen sentit al que vaig fen.

Doncs anem per la “preparació” d'aquest vinagre de codony que farem a casa.

El diccionari defineix el vinagre com un líquid que prové de la fermentació acètica del vi o d’altres productes alcohòlics, com la sidra, la cervesa, etc., compost principalment d’aigua i d’àcid acètic, emprat com a condiment, preservatiu, etc.

Per poder escriure i que es faci entenedor, en ocasions has de comprendre, en aquest cas, el procés químic que transforma el producte, l'alcohol en contacte amb l'oxigen i l'acció de microorganismes el modifica i s'obté un nou producte, el vinagre. Difícil per una persona de lletres!

Que era aquell vinagre que preparava la mare i guardava e una armari de la cuina i tenia cura que mai en faltes? Recordo com el filtrava i sempre deia que aquell vinagre era més bo que el que venien perquè està fet amb vi bo. A més del que comprava sempre tenia reservat una part del que ella elaborava. Tot això des dels anys 70.

En aquella ampolleta on es feia el vinagre, a la part de dalt es formava un tel, “la mare”, després he sabut que la mare, un microorganisme que li calen tres element per viure: un, l'oxigen, un segon, l'aliment, i el tercer seria una temperatura adequada. La”mare” és la que permet successivament anar elaborant el vinagre i a mesura que va creixen pots anar fen més vinagre o la pots compartir.

El vinagre ha format part de l'alimentació humana des de fa millers d'anys. Conegut des de l'època romana, recollit i amb referències a la Bíblia i industrialitzat per primera vegada a França. El vinagre no tan sols és un condiment per aromatitzar o donar sabor sinó també s'utilitza per conservar els aliments com per exemple l'escabetx, els avinagrats o marinats. A més d'altres usos de cosmètica, higiene o desinfectant i un poderós anti cal.

Varietats:
El vinagre més comú en el nostre entorn i en els països de l'àrea mediterrània és el vinagre de vi .
Hi ha vinagres industrials, vinagres artesans, de molta qualitat, i vinagres d'una qualitat excepcional com el de Xerès, amb DOP. Com podia imaginar aquell soldat de Flandes quan va portar aquell esqueix d'una vinya de Borgonya a Andalusia que es transformaria per la terra, el sol i la marinada, com va escriure Alvaro Cunqueiro, en un dels vins amb més prestigi internacional i del que s'obté aquest preuat vinagre; o el vinagre de Mòdena, orgull d'Itàlia, on vaig aprendre que unes gotes són suficients per condimentar unes maduixes o un gelat i el propietari d'aquella petita botiga de queviures et mostra i recull amb les seves mans aquella petita ampolla d'un vinagre com un tresor i alhora et relata la història de l'elaboració d'un “acceto perfecto”. Aquest vinagre no es va conèixer fora d'Itàlia fins als anys setanta del segle passat

Hi ha vinagres de fruites, de pomes o peres, de sidra, de cava, de fruites del bosc, o aromatitzats amb plantes, vinagres de malta, vinagres d'arròs, vinagres de remolatxa, vinagres de mel, un dels més antics. Tot dependrà del producte que tinguem a l'abast.

Avui tan sols compartiré com preparar un vinagre de codony. Resultat d'una doble fermentació alcohòlica i acètica.

L'imagino de color daurant, perfumat, amb l'aroma del codony que acompanyarà les amanides o un pensament a les fruites i també algun plat de caça que pugui imaginar.

Per fer el vinagre de codony vaig utilitzar

• 4 o 5 codonys
• 4 litres d'aigua mineral freda
• 300 gr. - 350 gr. de sucre per litre (a més sucre, més alcohol i, per tant, més acidesa)
• Un recipient de vidre gran i de boca ample
• Un drap de cotó per tapar la boca que permeti l'entrada de l'oxigen però alhora quedi preservat.
• Un cordill.

Preparació i elaboració

• Netegem bé el recipient de vidre
• Netegem els codonys de borrissol, els partim en quarts i els hi trèiem la grana.
• Dissoldre l'aigua mineral freda amb el sucre, en una olla perquè sigui més fàcil, i abocar-ho al recipient de vidre.
• Afegir els quarts de codony
• Tapar amb el drap de cotó, fer una llaçada i esperar.

Cada 15 dies anava comprovant com evolucionava. A principis del mes de març de 2020, va ser la darrera vegada, abans del confinament, encara no s'havia fet la “mare”... estava en procés. Com a conseqüència de la crisi de la COVID-19 no puc saber com està evolucionant. Espero poder compartir aviat com ha sortit.

Quan vàrem preparar el vinagre de codony també vaig aprofitar per fer la ratafia de codony. A veure com anirà.

Gràcies per ser-hi!
Fins aviat.

T'agradarà veure el resultat

vinagre i ratafia de codony

i de sobte el món es va parar - els carrers buits – confinament

Els moments que estem vivint sens dubte suposaran un abans i un després i conformaran una nova manera de vida, de relacionar-nos, d'estimar i també de fer les coses.

Inicialment vaig pensar que seria un virus semblant aquell que havia passat fa uns anys als països asiàtics i que no aniria més enllà perquè, aquell, afortunadament es va aturar.

Després, Barcelona es plantejava si es celebraria o no el Mobil Congres, el Congrés internacional més important de mòbils a nivell mundial. Diferents interessos empenyien cap un cantó o l'altre. L'econòmic pel que suposava pel sector de la restauració i l'hoteler per la ciutat de Barcelona, en un mes, especialment difícil, on un esdeveniment com aquest és una injecció molt important per l'economia i des del punt de vista de la salut era un risc afegit, per la gran concentració de persones vingudes de diferents països del món en un sol lloc.

Finalment es va decidir suspendre'l per l'amenaça d'aquest nou virus desconegut, fins ara, sense tractament ni vacuna i alhora començàvem a tenir noticies de com anava evolucionant. Les noticies que arribaven des de Xina i Corea eren alarmants. La tristesa i la impotència era un sentiment general.

A casa, gairebé cada nit en parlaven, per inquietud i per deformació professional. D'aquelles converses, de llegir la premsa i d'escoltar als que en sabem varem comprendre que aquella pandèmia era imparable, tan és així que el dia que va arribar a Milà, varem saber que ja estava aquí.

Varen tancar les escoles, els centres de treball, varen preparar, precipitadament, maneres de treball diferents perquè ho poguéssim fer des de casa. S'ha constatat la nostra fragilitat, i també la inconsciència. Les retallades d'un sistema sanitari vulnerable, ara ens passa factura. Una Medecina, i ho escric en majúscules, de les millors que hem tingut, un professionals excepcionals, al meu entendre, poc valorats, que han treballat i treballen amb recursos escassos, en una societat amb altres ordres de valors.

Poc a poc i després de molts requeriments internacionals i autonòmics el govern va decretar el 14 de març l'estat d'alarma amb el confinament de les persones i el tancament d'algunes activitats: comerços i botigues, que no siguin d'alimentació, els restaurants i els bars amb les greus conseqüències econòmiques que comportarà.

Aquell cap de setmana, el programa Preguntes freqüents va entrevistar al metge i investigador en malalties infeccioses Dr. Oriol Mitjà de l'Hospital Trias i Pujol; Àlex Arenes, físic i matemàtic i Laura Lechuga, investigadora de l'Institut Català de Nanociència, aquella taula va revelar la transcendència de la pandèmia. Entre mig de preguntes, silencis i respostes es podia entreveure  el gran esforç de la comunitat científica i el desconeixement general es podia constatar.

El dissabte al matí, de la primera setmana de confinament, el sol entrava per la finestra i vaig començar a escriure i recordar algunes coses que podríem fer aquests dies on tots experiment sentiments i emocions de por o angoixa davant d'una situació mai viscuda. En aquests moments viure en un entorn urbà o rural és ben diferent.

Aquestes son algunes propostes:

• Planifica la compra setmanal on no falti fruita i verdura, llegums, ous, pasta i peix.... també xocolata :)
• Distribuir la compra pensant poder en menús setmanals.
• Quines espècies i herbes aromàtiques tens a casa? 
• Neteja la nevera i el congelador.
• Preparar caldos, congela i fes un fons de nevera.
• Posa en remull, cou i congela les llegums en tuppers per diferents dinars.
• Si pots compra a petits productors.
• Aprofitar l'aigua de bullir la verdura o la de coure les llegums per fer una sopa escaldada.
• Cuina el teu plat favorit
• Improvisa un plat amb els ingredients que tinguis a casa
• Evita que la fruita i la verdura es faci malbé, sempre podem fer un pastís, dolç o salat, un confit, una compota, una conserva o unes pomes al forn.
• Si tens una torreta planta alguna planta aromàtica, com la farigola, el julivert o la menta.
• Pren iogurts i probiòtics són bons per la panxeta, el sistema immunològic i està bé reforçar-lo.
• Beu aigua o sucs sense sucre afegit
• Prepara un dia especial
• Fes exercici, ioga, meditació o alguna cosa que t'agradi
• Ventila, neteja la teva casa i, si vols, també, el replà si vius en comunitat.
• Si entra el sol per la finestra pren-lo 15 minuts, per la vitamina D, bona pel sistema immunològic i els ossos.
• Juga i cuina amb els nens
• Truca a una persona que estigui sola, parla també amb els grans i els avis.
• Apunta en un diari que has fet avui
• Llegeix i escolta música
• Ordenar els llibres i els apunts d'alguna classe
• Badar

En aquest blog trobaràs algunes idees i receptes per fer a casa, totes són senzilles, fàcils de fer, gairebé sempre, surten bé.

Melmelada de les prunes de casa amb panela

Estiu 2025: 4.159 visites

Como sorpresa

Entre olor a ciruelas

El sol se asoma -Matsuo Bashō-

De les prunes vaig escriure aquest post on explicava una petita història de voluntat i estima a la terra; algunes de les varietats de prunes que tenim a casa, les propietats, les possibilitats a la cuina i una recepta: un pastís de prunes amb ratafia, també, amb un post al blog.

Havíem collit les primeres prunes de casa, "les grogues", dolcetes i sucoses, aquelles que tenen el nom de la Verge del Carme, per indicar que són madures a meitat de juliol i es poden collir quan arriba el dia de la celebració marinera, però aquest any, no varen estar al punt fins final de juliol. Aquesta varietat podria ser, també, la varietat Golden Japan. 

Per la primavera, les pruneres havien florit bastant i no les vàrem clarejar, així, dels poquets arbres hem tingut una collita de prunes petitones com si fossin mirambells, varietat francesa molt apreciada.

Podem conservar les fruites i els aliments gairebé durant tot l'any. Cada estació ens proporcionar fruits saborosos, com diria el poeta i ens permet guardar els productes de l'horta, el bosc i el jardí com agrada dir als anglesos. Però si hi ha una estació de l'any on la natura desplega tota la força, aquesta, és l'estiu.

De la melmelada, la confitura, les conserves, la gelea, l'almívar, l'alcohol, el vinagre, els escabetxos o salaons pots trobar altres posts al blog. Alguns són especialment bonics com les peres amb almívar o la melmelada de taronges, a més a més aporten informació per anar més lluny i entenc que no cal repetir.

La tardor del 2011 va ser l'estació que vaig començar el blog i el primer post està dedicat al codony i com fer el codonyat. Possiblement una de les confitures més antigues i sovint oblidada.

A la xarxa i els llibres trobaràs maneres d'elaborar diferents receptes de melmelades. Algunes recomanen treure la pell de la fruita, altres triturar-la o deixar-la sencera, es poden afegir espècies com la vainilla, la canyella o el cardamom; aigua, licors, aiguardents; o les combinades amb altres fruites com la poma per augmentar la pectina o els cítrics per evitar l'oxidació, quan l'anem preparant, o també una manera transmetre a altres fruites neutres un color més vistós com seria incorporar maduixes o gerds al ruibarbre.

Per fer aquesta recepta de melmelada de pruna o altres ens caldran alguns utensilis: cassoles que transmetin bé i de manera uniforme la calor, el ganivet tot terreny de la cuina, el tallant, el minipimer, els bols, els cullerots, les espàtules de fusta, una llengua de silicona, una bàscula, els embuts per empotar i els pots de vidre esterilitzats, també, si en feu molta està bé comprar un termòmetre, a cau d'orella et diré que la mare ha fet conserves durant molts anys i no l'havia utilitzat.

La recepta de melmelada de prunes que comparteixo és com la fem a casa, no és gaire dolça, no embafa. La meva germana fins i tot en fa sense sucre perquè la fruita porta el seu i també queda deliciosa perquè fruita madurada a l'arbre i collida al punt no té preu, també la feina. No més cal llegir les noticies, aquests dies, del preu del raïm. És important conèixer tota la feina i l'esforç que hi ha darrera quan portem una fruita o un producte a taula.  

La proporció aconsellable per fer melmelada és per un 1 quilo de fruita neta uns 750 grams de sucre, de vegades, fructosa, pels que no poden prendre sucre. També la podem fer amb sucre integral o sucre panela.

La panela és un sucre integral de canya, el més pur que hi ha al mercat, un producte derivat de la canya de sucre, ecològic i elaborat artesanalment, sense refinar ni blanquejar. El pots trobar als herbolaris, supermercats o directament a través d'Intermon Oxfam. Fa dos anys que fem alguna de les la melmelades i preparacions amb aquest sucre, poder no queda tan vistós però el sabor és inigualable i molt més saludable.

La recepta:

   pots de melmelada de pruna de casa i prunes amb aiguardent

Els ingredients:

• 1 quilo de pruna neta i sense el pinyol
• 550 gr. de sucre panela o la quantitat recomanada
• aigua mineral

Preparació:

1. Rentem les prunes, les tallem per la meitat, girem i els hi trèiem el pinyol, les pesem i les deixem en un recipient
2. Per cada quilo de prunes afegim en aquest cas 550 grams de sucre panela i ho deixem macerar tota la nit, un mínim de 8 hores.

Cocció:

Posem un mica d'aigua mineral a la base de cassola, el punt just perquè no se'n enganxi la fruita amb la calor, i tot seguit incorporem les prunes macerades. La posem al foc moderat i ho deixem coure entre 20 i 30 minuts. Comprovem la consistència.

No passo la melmelada pel minipimer. La melmelada de pruna amb la cocció es desfà bastant i és molt agradable trobar trossets de la fruita amb contrasts de dolços. Aquest pas al gust de cadascú.

Empotar:

• Posem la melmelada, encara amb escalfor, amb pots de vidre esterilitzat i sense arribar a dalt de tot. Tapem ben fort i posem els pots al bany Maria durant uns 15 a 20 minuts.
• Trèiem de l'aigua del bany Maria, deixem refredar i omplim el rebost.

Resultat: La melmelada de pruna ha quedat molt bona, el color toffe és degut al sucre panela. Un pot de melmelada és un obsequi molt especial i molt més si l'has elaborat tu mateix.

La millor manera d'assaborir-la és sobre una torrada d'un pa, de bona qualitat, amb mantega, un formatge fresc, o un formatge de cabra, o per acompanyar un pastís de formatge o amb iogurts i cereals. Deliciosa! 

Una interessant i sempre bona recomanació del cuiner Ferran Adrià seria unir la melmelada que hem preparat amb trossets de fruita fresca de la mateixa varietat per aconseguir diferents textures. Una de les propostes i recomanacions del cuiner d'un curs al que vaig assistir.

Aquest estiu hem fet melmelada de groselles, cireres amb cardamom, ara, les prunes i queden les peres amb almívar i poder més endavant compota de poma, pots veure les fotos a Instagram i la que presento avui.

Que vagi de gust!

Una companya de l'escola em va escriure, a principis de juliol, per preguntar com quedaria la melmelada de les seves prunes petites sinó treia el pinyol. Havia tingut una bona collita i no donava  a l'abast, per això, va pensar en conservar-les. Havia llegit i consultat els posts de les melmelades del blog i estava contenta del resultat. En realitat aquell pinyol era com una ametlla, tendre i bona que no va interferir en el seu gust exquisit.

Sempre s'ha de provar, intentar-ho i no defallir. 

Gràcies!

Cabra Roi

“És un reconeixement a la feina feta durant tots aquests anys” Marc Collell

Roi és el formatge de llet de cabra pasteuritzada que elaboren des de fa dos anys en Josep i la Glòria a la casa familiar i formatgeria Mas Llavina a Centelles a la comarca d'Osona. A l'any 2018 va ser reconegut com el millor formatge artesà de Catalunya a Lactium.

                                    Formatges de quallada mixta- Cabra-Roi, millor formatge artesà de Catalunya 2018

En aquesta formatgeria familiar i artesana es varen començar a elaborar formatges, fa més de 32 anys, quan tot just alguns petits productors varen iniciar el que seria la gran transformació del món dels formatges a Catalunya, el gran esforç personal i les fires varen ajudar al reconeixement de la feina que s'estava fen. Ells són els creadors del primer formatge blau de Catalunya al 1997, elaborat amb llet crua de vaca de raça frisona, considerat un dels millors dels formatges artesans blaus de Catalunya anomenat Cingles de Bertí, Blau de Centelles o Blau Molí de la Llavina i amb un post al blog que podeu veure aquí. Al Molí de la Llavina elaborant diferents formatges amb llet de cabra i de vaca: madurats, tendres, frescos, mató o pastís de formatge i que podeu veure a la seva web. Entre els més nous hi trobem: l’Esgratinyat de vaca de pasta cuita amb ratafia i el Roi de cabra.

Són partidaris de produccions petites amb la màxima qualitat. El resultat són diversos premis i reconeixements com el de “Mestre artesà” al 1998.

Roi s'elabora amb la llet de les cabres de raça alpina del ramat veí. Una raça valenta i que a més dóna a molta llet. Les cabres surten cada a dia a pasturar i s'alimenten d'herbes, cereals i farratge. L'alimentació del bestiar condiciona molt la qualitat de la llet i en conseqüència el formatge que s'elabora. La manera de fer, la ma de l'home, el clima, o una fruita i la cava on maduren, l'evolució dels llevats són alguns dels factors que van sumant per aconseguir formatges singulars i únics.

                               Aquesta imatge cedida per Cabres catalanes

El Moli de Llavina té una cava natural recuperada de pedra tosca primigènia de la casa, amb unes condicions d'humitat i oxigenació que permet millorar la maduració dels formatges.

La cava rep continues filtracions de la bassa que té el mas al costat junt amb les corrents de l'aire que travessen el túnel subterrani de la casa i responsables del desenvolupament dels fongs i dels llevats que fan la transformació de l'interior en un formatge suau, cremós i alhora intens. L'escorça es renta i es volteja sovint, la maduració entre 30 i 90 dies en aquestes òptimes i afavoridores condicions s'obté un formatge excel·lent.

Roi, va ser el nom que varen triar pel color de l'escorça i que dóna nom al formatge, vermell, amb tendència a groc o color argila o palla, o roig en parla pallaresa. Per dins és de color blanc amb tendència a crema, de textura cremosa, suau, fonent i alhora intens, característic que l'atorga la llet de cabra. Es va transformant i millorant amb els dies. Com diria la Mercè del Serrat Gros, el formatge és viu!

Té forma cilíndrica, pesa uns 300 gr., un diàmetre de 11,5 cm. i, una alçada de 2 cm. Aproximadament, com és un formatge artesà les mides no sempre són precises. Com tots els formatges de cabra és un formatge de temporada, el podem començar a degustar a la primavera fins als vols de tots Sants com diu la tradició francesa. Haig de dir que l'he provat la primera setmana de desembre i estava perfecte.

Maridatge: el vi que mes us agradi, personalment m'agrada un vi jove, fresc, ampli o un vi de la varietat de raïm Trepat de la Conca de Barberà.

Proposta: vi negre de Josep Foraster, anyada 2018. Un vi elaborat amb la varietat de raïm més autòctona, el trepat, de cultiu ecològic i de veremes tardanes. Un vi únic, elegant, afruitat on destaca la seva frescor. Recomanable en formatges cremosos com seria Roi.

Si preferiu un vi blanc, del mateix celler recomanaria el Brisat de Coster, un vi natural que ens retroba en maneres d'elaboració antiga. La varietat del raïm és 100 % Macabeu, ecològic i de vinyes de més de 45 anys. Té una aroma de fruita i cítrics, un color blanc or i un tast suau i acompanya molt bé els formatges cremosos.

Podeu assaborir el formatge amb una melmelada d'albercoc o de cireres, recent feta, codonyat o la confitura vieux garçon que trobareu aquí i aquest dies he recordat a Instagram i un pa de cereals o també com un dels ingredients per preparar una amanida amb peres que trobareu al blog en aquest enllaç.

Compra: el formatge Cabra Roi es pot comprar directament a la Formatgeria Mas Llavina.

Masia Molí de la Llavina, s/n 08540 Centelles Barcelona

Als mercats mensuals que es fan a Barcelona:

El primer dissabte de cada mes al Poblenou

El segon dissabte de cada mes al carrer Rogent

i l'últim divendres de mes al Passeig de Sant Joan
La Selecta a Manlleu
El vins de Josep Foraster els trobareu a Vilaviniteca

Segur que us agrada! que vagi de gust i bons formatges.

Et pot interessar l'Amanida amb peres, formatge de cabra, anacards i salsa de mostassa