Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris formatge. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris formatge. Mostrar tots els missatges

dimecres, 17 de juny del 2026

Lluerna, el restaurant de Víctor Quintillà i Mar Gòmez, l’estrella del Besòs

La lluerna és el nom d’un dels peixos més vistosos i bonics de la nostra costa. Els colors de la lluerna serien tonalitats taronges i vermelles. Té un cap, gairebé, tant gran com el seu cos. No sé on vaig llegir que pertenyia a la categoria de “peixos dracs”. Unes aletes, com si fossin vanos es desgleguen i l’ajuden a caminar o, millor dit, a navegar i, a buscar el seu aliment constituït per marisc i peixos petits. 

La lluerna, actualment, és un dels peixos més apreciats a l’alta cuina. Un peix que agrada als pescadors i als bons cuiners que saben extreure d’ell el millor. La lluerna és un peix molt saborós, amb una carn blanca i tendra resultat de la seva alimentació. La lluerna és molt apreciada per l’elaboració de suquets i arrossos.

La Lluerna és, també, des de fa 25 anys, el nom del restaurant del cuiner Víctor Quintilla i la sommelier i cap de sala Mar Gòmez a Coloma de Gramenet, al Barcelonès. La Lluerna va nèixer al 2001. La pàgina web de La Lluerna en la seva presentació i declaració d’intencions recull l’esperit, el propósit i la voluntat: “La Lluerna neix per l’amor a la gastronomia, resultat del maridatge de la cuina i del vi, del mar i la terra de la cuina de proximitat i la gastronomia creativa”. 

La Lluerna té des del 2013 una merescuda estrella Michelin i des del 2021 una segona estrella de color verd que s’otorga a la gastronomia sostenible i de proximitat. També, té 2 soles de la Guia Repsol 2026.

La cuina de la Lluerna és elegant i artesana en tots els sentits. Aposta pel producte local, de petits productors, i de temporada, productes ecològics i de proximitat (km 0) dins de la filosofia del moviment Slow Food. La sostenibilitat com emblema en la seva manera de fer. La cuina de la Lluerna s’inspira en la tradició de la bona cuina catalana posada al dia. 

L’oferta és gran i els dies són pocs. Havia llegit algunes receptes del cuiner Víctor Quintillà en un recull de diferents cuiners adherits al moviment Slow Food. Entre les receptes que havia llegit recordava un bacallà acompanyat amb bledes. Una reivindicació del producte i de la temporada. Segurament per convicció i per aquell ideari d’el Bulli: “Tots el productes tenen el mateix valor gastronòmic independentment del seu preu.” Així, quan vaig escriure un dels bacallans a la manresana vaig esmentar la proposta del cuiner Víctor Quintillà. Tant els espinacs com les bledes són una bona parella per acompanyar el bacallà en funció de la verdura que trobem en aquell moment a l’hort o al mercat i, axí anem cuinant i escrivint els plats. 

Les ressenyes, posts i reportatges de la Lluerna sempre són positius. No haviem anat mai. Va ser un regal d’aniversari familiar quan ens varen obsequiar amb el Menú Presentació de La Lluerna. Dels diferents menús que ofereix la Lluerna el menú Presentació, com diu el seu nom, és la manera que té el restaurant de “presentar-se” davant del client perquè pugui veure el seu estil i la seva manera.

La Lluerna esta situada a l’Avinguda Pallaresa, 104 de Santa Coloma de Gramenet, Barcelona. A 17 minuts, des de la Biblioteca Joan Maragall de Barcelona, on estic “intentant” escriure aquest article; l’aplicació de Google em diu 9,4 km en cotxe. La Lluerna t’ofereix 2 hores gratuites al pàrquing Cubics. Està molt ben comunicada en transport públic i a prop de l’Ajuntament de la ciutat. 


Haviem reservat taula per sopar entre setmana. Varem arribar amb temps suficient i, encara estava tancat, però en menys de cinc minuts obrien les portes. Mar, la cap de sala i sommelier, ens va rebre amb hospitalitat i ens va acompanyar a la taula. La sala com la cuina oberta és amplia i espaiosa. De colors suaus i harmònics. La decoració elegant i molt acurada. Una escultura d’una lluerna, el peix preferít del cuiner, d’un escultor local, i petites escultures d’algues guarneixen la sala i les taules. Materials nobles; la vaixella creativa, “de marca”, de la firma Luesma&Vega, la cubertería; les copes Riedel. Res s’ha deixat a l’atzar. 




Aquest va ser el Menú Presentació, abans de la primavera, en temporada de caça i tofòna. El menú canvia cada tres meses d’acord amb les estacions i la temporalitat.

Durant el sopar ens va acompanyar amb gran profesionalitat i generositat el cap de sala, somelier i expert en formatges Ramon Nebra.




Per començar ens varen portar un aperitiu, TENAÇ, un destil·lat en exclusiva que han elaborat amb @la_destilateca un projecte de @carlesbonnin on realitzant productes personalitzats. Es tracta d’un aperitiu fet amb base amargant de donzell i arrel d’angèlica, magrana i notes cítriques de llimona, coriandre i final balsàmic d’alfàbrega thai.


La sorpresa deliciosa d’un te de bolets. No l'havia provat mai. Em va agradar i em va sorprendre. 


Després vendria un còctel de pomada, la típica beguda de Menorca transformada sense perder l’essència. La presentación seria com si fos una gelatina i ho aconsegueixen fent una escuma de llimona i vaporitzant subtilment el gin. Per començar a obrir boca.



Tartar de remolatxa, maionesa de tòfona i gamba blanca, la terra i el mar i el te de bolets al costat.


Formidable amanida amb centres de tonyina del Mediterrani, anguila fumada, gamba blanca maionesa de plàncton, nyàmeres i sopa Dashi presentat en un plat que es finaliza a taula.



Bunyol de fricandó amb vedella wagyu de Moià, de textura i sabor excepcional. Es presenta la salsa a part per posar en relleu cada un dels ingredients elaborats magistralment.



Coulant de patata, ou ecològic i tòfona “tuber melanosporum”. Un dels clàssics de la cuina de l’hivern a la Lluerna. Tant la patata com l’ou són dos dels ingrédients i productes que millor “mariden” amb la tòfona. Excepcional.



El cap de sala, Ramon Nebra, compartia amb entusiasme i complicitat cada un dels plats. Va portar-nos a la taula la tòfona que tenien al restaurant per poder-la admirar.


Tot seguit el plat de peix de platja amb salsa de cloïses cuinades amb olorós i acompanyades de carxofes. Quan varen portar el plat a taula Ramon ens va dir: avui tenim sort, hem trobat lluerna!. Em va semblar un plat molt ben elaborat i saborós.


Era hivern i temporada de caça per finalitzar i abans de les postres: Llom de daina amb cardamon un plat que posa de relleu l’artesania del cuiner i el valor de l’origen i la temporalitat. Cuinat impecablement.


Lluerna d’Els Vinyerons vins Naturals elaborat amb la varietat de raïm xarel·lo 2024. Va ser el vi recomanat per Ramon Nebra per acompanyar el sopar.  Aquest raïm blanc, es l´essència del Penedès. El xarel·lo es una de  les varitats de raïm que es cultiva gairebé a tota Catalunya. El xarel·lo és, també, una de les varitats tradicionals de raïm amb les que s’elabora el cava. Lluerna és un vi d’una sola varietat i dues anyades. Lluerna és un vi Mediterrani, jove, afruitat i elegant per acompanyar el sopar però en aquest cas el seu nom no és el nom del peix sinó el nom de l’insecte amb el mateix nom. De fet, la paraula lluerna té tres acepciones en el Diccionari etimológic Joan Coromines.




El Celler ha posat noms d’insectes als seus vins: “Aquest és el tribut del celler als insectes que habiten les seves vinyes, com símbol d’un ecosistema saludable i ben balancejat, i sobre tot, son la proba de que seguim pel camí correcte.” 


Al restaurant Lluerna disposa de més de quatracentes referències de vins nacionals i internacionals.


El menú Presentació inclou aigua filtrada i el pa artesà de l’Espiga d’Or de Jordi Morera. Un pa extraordinari que serveixen a la Lluerna i el fan expresament per a ells. Està basat en el pa de poble i el pa alemany, els pans més venuts i estrella de L’Espiga d’Or, elaborats amb massa mare. De blats antics, majoritàriament espelta, cultivats, molts, fermentats i cuits en forn de llenya (que havia estat de la rebesàvia de Jordi Morera). Tancant així tot el cercle. 


Abans de les postres, el cap de sala i sommelier i expert en formatges, Ramon Nebra, amb molta il·lusió, ens va propasar si voliem fer un petit tast de formatges artesans i de pastor. Des de fa un temps els formatges artesans del país tenen un lloc destacat a la Lluerna. Coneixen les formatgeries i als petits productors del país, descobrint i apostant per veritables joies.  Acompanyo la image de la selección consensuada de formatges que va fer per nosaltres:



Glauc el formatge blau de la formatgeria Xauxa a Les Preses -Garrotxa-. Un formatge extraordinari dolç i untuós. S’elabora amb llet crua de vaca de proximitat de la Granja El Tinosell, a Sant Privat d’en Bas, a només 3 km de l’obrador. Un formatge reconegut a Lactium 2021 i 2022, a Girona Excellent i medalla de Bronze als World Cheese Awards 2025.


El Petricó, làctica, formatge de llet crua de cabra de la Formatgeria Cal Cantaré de Santpedor al Bages. Un formatge ben suau i cremós, amb un toc àcid que recorda el iogurt. El Petricó va guanyar medalla de plata a Làctium 2022. Aquell any va coincidir que estava de jurat en aquesta categoria.


Per últim, vàrem poder tastar el Comte de Noël (DOP), una edició limitada que només es fa per les Festes de Nadal. S’elabora amb llet crua de vaques franceses alimentades només amb l'herba de les pastures de Jura. Aquest Comte seguéix un procés d’envelliment prolongat de 30 mesos o més. La qual cosa permet que els seus grans petits i salats es desenvolupin completament, creant un cruixent deliciós que realça les seves aromes afruitades. Té un sabor únic gràcies a l'envelliment als cellers de Fort Saint-Antoine, on es garanteix una maduració lenta i uniforme a un nivell d'humitat constant. Una meravella.



Els formatges els va “maridar” amb un Relish d’olives de Kalamata amb figues i ametlles de la  firma grega Neféli. Un maridatge molt adequat per acompanyar els formatges i destacar el seu sabor.


Les postres gormands: 

Crema d’aranja rosa, cruixent d’iogourt, gelat i gingebre.

Ganache de xocolata, tòfona negra i gelat de noisette.



Els cafés d’El Magnifico, sinonim de cafè gourmet, on tenen cura de tot el procés i la selecció dels millors cafés d’origen. El cafè el serveixen en unes bellíssimes tasses Rosenthal i el varen  acompanyar d’un bunyol de l’Empordà. Un maridaje perfecte de temporada.




Aquest va ser el menú Presentació de la Lluerna pocs dies abans d’entrar a la primavera.


Pots consultar els diferents menús i preus en la web de la Lluerna. La Lluerna és un magnífic lloc, on cap detall es deixa a l’atzar. Una cuina impecable i saborosa. L’atenció, el bon gust, i l’estima de tot el que fan. La lluerna brilla amb llum pròpia.


Ara queda provar el BarVerat, l’aposta informal i de cuina relaxada de la Mar i el Víctor.

No hi ha la foto del compte perquè va ser un regal familiar d’aniversari. 


Lluerna restaurant

Av. Pallaresa, 104

08921 Santa Coloma de Gramenet

T. 933 910 820

Web: lluernarestaurant.com


diumenge, 28 de desembre del 2025

Galetes amb parmesà i olives negres de la varietat d’empeltre de la Masrojana

Verde nací, 
negra me volví,
con piedras me martirizarón
y de oro me volví. 

Ara que els amics i les famílies es troben pensem en algun regal per obsequiar-los i, si aquest regal està fet per nosaltres té el valor del temps que hi hem dedicat: unes galetes dolces o salades, unes rosquilles, un pastís elaborat amb bons ingredients, un aiguardent de fruites o una ratafia acompanyats d’una presentació bonica sempre tindrà un valor afegit.


Per això, quan La Masrojana em va proposar col·laborar amb ells per ajudar a difondre els productes que elaboren i preparar alguna recepta vaig pensar en compartir la recepta d’unes galetes amb olives negres d’Aragó “varietat Empeltre”, pendents des de fa molt al blog. Les havia vist en un newsletter de Medi Ambient que rebo per la feina i m’havien agradat especialment. 

En aquest blog trobaràs tres receptes de galetes dolces:  unes galetes fàcils i especiades, unes galetes de taronja i unes galetes amb mantega Cadí que vaig fer amb motiu del 100 aniversari d’aquesta Cooperativa. També, trobaràs un post dedicat a les galetes Trias de Santa Coloma de Farners. Les galetes són fàcils de fer i es poden preprarar en poqueta estona.


Les olives, el fruit de l’olivera, possiblement l`arbre més mediterrani, són un aperitiu deliciós en qualssevol de les seves varietats i un ingredient imprescindible per acompanyar les amanides. Les olives de la varietat d’Empeltre m’agraden especialment, combinen en molts plats mediterranis; amanides amb pasta, per acompanyar una torrada, amb arrossos, i, la deliciosa esqueixada que amanirem amb oli d’òliva verge extra i posarem color al blanc del bacallà amb unes “perles negres d’olives d’Aragó” de la varietat empeltre.


La Masrojana és el nom de l’empresa familiar de la família Folch ubicada actualmente a Mora d’Ebre en una nau industrial al Polígon La Verdaguera. Tot va començar a El Masroig, a la comarca del Priorat, als anys setanta del s.XX quan l’avi dels germans Folch, propietari d’un molí d’oli elaborava i venia aquest producte.


Mora d'Ebre, la població que porta el nom del riu Ebre i que Avenius va anomenar "oleum flumen" el riu de l'oli.


La Masrojana s’ha especialitzat en l’elaboració de productes a partir de les olives pròpies de les comarques del Priorat, La Ribera d’Ebre i La Terra Alta. (Arbequina, Negra d’Aragó, Trencada, Manzanilla, Gazpacha i Gordal Picant); també elaboren patés d’oliva, una preparació que segons Varró cal situar-la a Sicília; a la Provença el paté d’oliva es coneix com tapenade; també elaboren oli d’oliva verge extra i els olis d’oliva de la varietat Arbequina amb sabors de llimona, taronja, romaní, all, picant i alfàbrega). Totes aquestes elaboracions es fan seguint el mètode tradicional transmés de generació en generació millorat amb el pas del temps.


Els productes que tenen més aceptació en els mercats internacionals són les olives de taula de les diferents varietats elaborades seguint metodes artesanals, especialment l’arbequina; segueix l’oli d’oliva verge extra de la varietat arbequina de categoria superior, obtingut directament de les olives d’aquesta varietat, de color daurat, dens, dolç, gens amarg i amb un punt subtil picant. A més a més de les seves qualitats organolèptiques cal afegir les propietats i els beneficis que té l’oli d’oliva verge extra per la salut. De l’oli d’oliva verge extra de la varietat d’arbequina trobaràs altres post en aquest blog i que pots consultar aquí i finalment cal destacar els diferents patés d’oliva.


L'empeltre, (oliva, oli i olivera) és una varietat oleícola asimètrica i allargada, de color morat i negra quan ha madurat. Paraula recollida amb les tres acepcions en el Diccionari de la RAE. No és la més habitual però probablement és la varietat amb una història mil·lenària que es situa a l'any 1.000 aC. i, alhora és una les principals senyals d'identitat de l'oli d'oliva de la Denominació de Origen del Baix Aragó.


Aquesta zona productora és una de les més importants del nord d’Espanya. El conreu en terres de secà disminueix la producció però aquesta característica afavoreix la qualitat. El resultat és un autèntic “or líquid”. 


De fet, la paraula ve del terme aragonès: “Olivo injerto, pequeño, muy fructífero, de aceituna negra, buena para adobar y para el molino.” 'injertar' o 'impeltar', que significa empeltar en català. L’origen de la paraula i la seva història ens connecta en totes les oliveres que l’han precedit i possiblement l’arbre més mediterrani de tots i símbol de la pau.


També trobem la varietat d’empeltre a Navarra, La Rioja, Mallorca i per descomptat en algunes comarques de Tarragona com la que ara ens ocupa. També, em va semblar interessant l’origen de la paraula i la seva història perquè quan plantes una olivera, de la varietat que sigui, és filla d’empelts millenaris, perquè les oliveres sempre nèixen d’un “empelt” d’un injerto mai d’un pinyol. Filles de filles i amb més de 7.000 anys d’història com descriu Rafael Fontán Barreiro en el seu Llibre: La almazara de Catón, Olivos i aceite en Grecia y Roma -Godall-  


Per tot això, avui et porto unes galetes amb parmesà i olives negres de la varietat d’empeltre elaborades per la Masrojana. Unes galetes per acompanyar una copa de cava a mitja tarda, un aperitiu o simplement un pica-pica, soles o per acompanyar amb salmó fumat, una anxova, una crema de formatge, un tallet de fuet o simplement embolicar-les en un paper de cel·lofana per regalar aquestes festes o en un altre ocasió especial. 




La recepta: Aquestes galetes són fàcils de fer. Et recomano utilitzar un formatge Parmesà o un formatge de pasta dura. 


Ingredients: (per fer unes 20-25 galetes)


- 100 gr. de farina

- 150 gr. de formatge Parmesà que ratllaràs a casa. 

- 100 gr. de mantega de bona qualitat. He utilizat Cadí.

- 15 a 20 olives negres d’Empeltre de La Masrojana

- Una branqueta de farigola


Preparació i elaboració:


Treiem els pinyols de les olives negres d’Empeltre.


En un bol que ens hi càpiguen tots els ingredients posem la farina tamisada, el formatge Parmesà ratllat a casa i la mantega tallada en cubs. 






Incorporem les olives tallades en trossets.


Escampem la farigola fregant-la amb les mans, de manera que les petites fulles aromatitzin les galetes i ens recordin el Mediterrani.


Barregem tots els ingredients amb les mans (ens posem uns guants) de manera que ens quedi una massa homogènia.


Donem forma d’un cilindre d’uns 4 cm de diàmetre i emboliqueu-lo amb paper de film i el reserveu  a la nevera, damunt del calaix de la fruita, per una hora o el temps necessari sinó ho podeu fer tot seguit.


Després d’aquest temps treiem la massa de la nevera i l’estenem damunt del marbre enfarinat i amb l’ajuda d’un corró fins aconseguir una làmina d’1cm aproximadament. 


Mentrestant encén el forn a 180ºC.


Amb l’ajuda d’un motllo de fer galetes (he utilitzat l'aro petit del Set de Zwilling dessert) feu talls rodonets d’uns 5 cms de diàmetre i els disposeu en una safata de forn amb el paper de forn per evitar que s’engantxin. Repeteix l’operació fins que acabis la massa.


Poseu la safata del forn, en el nivell mitjà, i fornejeu durant 15 minuts o fins que quedin les galetes lleugerament daurades.



Recomanació: Tingueu en compte que al portar mantega i l’oli de les olives us quedarà oli a la safata del forn al voltant de les galetes. Per això, si teniu una reixeta disposeu les galetes cuites i amb compte perquè es refredin el més aviat possible. També serveix la placa de reixeta del forn o un paper absorvent. De manera que no quedi estancat el greix.


Una vegada fetes les podeu conservar en un pot de vidre a la nevera. Però si feu un aperitiu poden desapareixer totes! Una delícia per aquests dies o en qualsevol altre moment.





Acompanyeu amb una copa de cava o similar.


Us agradarà i repetireu!


“Quan s’han recollit les olives i l’oli d’oliva s’ha premsat arriba el fred de veritat a les comarques mediterràneas.” 


Nota: El Parmesà - Parmigiano Reggiano - és un formatge italià, de llet de vaca, que s'elabora fa més de 700 anys a la regió Emília Romanya. En la seva escorça, elaborada amb llet desnatada sense pasteuritzar de les granges acreditades d'aquesta regió, té gravat l'any de producció, el productor i la marca del Consorzio Parmigiano Reggiano. La llet de les vaques de la munyida de la tarda i de la munyida del matí, amb tot el seu greix, segueix un procés estricte i controlat d'elaboració. Afegint el quall tradicional. Després de sumergir-se durant 24 dies en salmorra es trasllada a les càmeres de maduració. Es considera un dels formatges més saludables del món. La curació mínima és d'un any.