Sobre Cuina Cinc. Contacte

Benvinguts a CuinaCinc. 
Aquest blog va començar el 29 d’octubre de 2011. CuinaCinc és un espai on compartir idees i encetar temes de diàleg sobre cuina, gastronomia, receptes, productes, llibres, tècniques i reflexions. No soc professional de la cuina.

Aquest blog forma part del meu temps lliure que és poc. Dedico totes les hores que puc. M’ho passo bé i ho intento fer el millor que sé. El meu propòsit és fer unes dos entrades per mes, a vegades, més. M’han dit que cal constància i tenacitat per mantenir un blog, no us amoïneu, aquí estaré i si més no ho intentaré.

El perquè de CuinaCinc i el perquè del nom d’aquest bloc?

Quan posem tota la nostre energia en un projecte diem està fet amb els cinc sentits. Encara què crec que tenim sisè sentit!!

Quatre del sentits es troben al cap, la resta a tot el nostre cos, en un òrgan el més gran que tenim: la pell, aquesta ens embolica i, és sensible a les emocions.

El tacte: vaig llegir que si una persona la cuides molt bé, però no l’acaricies ni la toques pot arribar a morir-se. Quina importància té el tacte!!. Heu vist el pagesos com toquen el producte de la seva terra? com les plantes estan molt més maques si les acaricies, heu sentit la protecció dels troncs dels arbres?. Podeu tocar la nata recent muntada? quina textura ens transmet al nostres dits?

He llegit què l’últim sentit que s’oblida és el de l’olfacte, aquest perdura i ens acompanya tota la vida, diu el gastrònom nord americà Colman Andrews aquest sentit va directe a les emocions i ens recorda aquell primers olors de la infància. Podeu veure en l’entrada de les croquetes una seqüència de la pel·lícula Ratatouille on el crític gastronòmic recorda a traves d'un plat la seva infància. 
La vista i l’oïda per anar més lluny, el gust per interioritzar poder un sentit més íntim: Un bon cafè, tancar els ulls en aquell moment tots els seus sentits estan allà.

I el símbol? és una flor de codonyer, el meu primer post està dedicat al codony, acompanyada de dos dígits com si fos un hipotètic símbol químic. El Carboni només arriba a 4!!

Perquè he triat aquest símbol? Perquè l’any que he començat el meu blog és l’any internacional de la química i, la cuina és un laboratori a més d’altres coses. Com si ideés una fórmula d’aquelles que memoritzaven al col·legi: C5.

Que vull fer? Des d’aquest espai vull compartir algunes receptes que he après a casa de tota la vida, les què m'han transmès, per recuperar-les i que no es perdin. Receptes que guarden relació amb les costums i amb el camp. També noves propostes, diferents versions i algunes tècniques.

M’interessa tot allò que estigui relacionat amb la paraula sostenible. També a la cuina, en el producte de proximitat, de la terra, del mar o de l’aire. Recuperar algunes tradicions. Mirar endavant amb noves propostes i la sorpresa de les innovacions, que hi ha de nou?

Aposto pel producte de proximitat i de temporada. La nutrició, la salut i la gastronomia. El moviment slow food. L’alimentació bona, neta i justa. El reconeixement de cuiners km 0, que coneixen el productor i el producte.

Per què vaig decidir fer un blog?

Un dubte i, una pregunta que vaig fer, un dia, a una blogguera, va ser l’inici d’aquest camí. Vaig enviar algunes receptes i també participava. Un dia, una blogguera em va dir i animar: “tens que tenir el teu blog”.
Un altre dia, rebo un correu des de Madrid i, em diuen que volen publicar un comentari meu en la presentació d’ un llibre de cuina!!.(?) Quina sorpresa! Algú l'interessava el què escrivia. Llavors, varem començar els dubtes: Com ho faig?, que em caldria saber? Vaig començar a llegir, alguns cursos referent a la blogsfera, les seves plataformes i com moure’m.
Quina era la plataforma era la més adequada?

No hi ha projecte sense emoció diu Eduard Punset, així després de molts dubtes vaig decidir començar amb el post: El codony el sol de la tardor, codonyat

Segueixo el que puc i vull compartir: programes, exposicions, fòrums, trobades i cursos. Intento aprendre dels que en saben: els cuiners, els gastrònoms, els pagesos, els artesans i, de tothom que m’explica alguna cosa. Llegir, experimentar, anar a classes. Mirar amb ulls curiosos cada detall, llibres, revistes o consultant altres blogs d’interès. Des de la perspectiva d’una no professional veure allò que passa allò que s’està coent.

Les receptes que trobareu us agradaran. Algunes familiars, distretes i divertides de fer com les rosquilles, altres són molt senzilles, altres m'inspiren, altres de restaurants, llibres o revistes, Totes les he provat i sempre intento acompanyar-les de l'època de l'any. Apropant el producte i el paisatge.

Els llibres ocupen un espai especial en aquest blog. No l’entendria sense ells. Cada post està documentat i contrastat. Els llibres formen part de la meva vida. Algunes entrades tenen moltes hores a darrera.

Els mercats em fascinen, sempre que puc els visito de bon matí, el millor moment: la seva gent, el trasteig de les capses, els camions, la descàrrega, les parades.

Les fotos que trobareu en el meu bloc són meves, algunes per mi són maques i altres no tant, no faig cap tractament de “fotoxop”, a vegades tinc la càmera o el mòbil en una mà i el cullerot a l’altre, però allà estan posant color i descripció al comentari o la recepta. Si premeu a sobre la foto es veu més gran i més bé!! Si hi ha alguna foto que m’han cedit ho diré. De vegades, al costat de la recepta o comentari poso una foto del paisatge, una flor, un arbre per il·lustrar el paisatge i l’època de l’any. 

Les fotos es poden compartir sempre que es digui que són de Cuina Cinc. si?
Ahhh....i si algú les agafa, les pren com seves (que ja ha passat) sàpiga que està subjecte a una llicència de Reconeixement-No Comercial Sense Obra derivada. Darrera d'una foto hi ha hores i de vegades km.! És fàcil escriure la foto és de CuinaCinc.

Les pàgines dels còmics Asterix o Tintín són de les col·leccions dels meus germans. 

Si dic alguna és perquè m’agrada, o la trobo adequada i al meu parer segur que anirà bé. Això és garantia, almenys en el meu criteri d'imparcialitat. Afegir que hi ha moltes hores de feina darrera d'un post.

L’idioma del meu blog és el català, sé que no tindré la difusió que tenen altres. És més difícil que els cercadors et trobin. El català és el meu idioma habitual. Es pot traduir fàcilment amb el Google Translate. M'agrada veure els bunyols de bacallà traduïts al gallec o la magnífica esqueixada traduïda al castellà. Són molts els països que visiten el blog. Hores d'ara hi ha un promig entre les 400 i les 600 visites diàries. 

Si vols contactar amb mi, suggerir o millorar aquest espai pots deixar un comentari o escriure'm: cuinacinc@gmail.com

Contestaré els e-mails i els comentaris que rebi a vegades no ho puc fer el mateix dia però contestaré.  Si un dia em despisto torneu ha insistir si al meu entendre tenen credibilitat. Gràcies.

Alguns correus els contesto en alguns posts.

Per exemple,  he rebut correus on em demanen que expliqui alternatives a les receptes proposades i que tingui en compta o proposi opcions a les intoleràncies alimentàries (lactosa, gluten, sorbitol, etc). En general les persones que en saben més són les que es troben afectades per la intolerància que els afecta. Hi ha espais i webs específics creats amb aquest objectiu.

No està al meu abast resoldre totes les alternatives, les demandes o propostes. Així què, proposo ser creatius i penseu que  molts plats han innovat la cuina o s'han creat com a conseqüència de resoldre aquests necessitats. 

Gràcies per venir, pel temps  i gràcies per arribar fins aquí. a vegades penso que poder no cal escriuré tant:))



PD: I al capdavant d'aquest projecte, la Fina,...hola:))

Bloggera des d'octubre del 2011. Llicenciada en Dret per la UB. Alguns postgraus en dret civil, medi ambient i unes quantes coses més. No he deixat de formar-me. No s'ha de parar mai. Professionalment  treballo en aquest àmbit.

El que m’agrada i apassiona de veritat és la cuina i la gastronomia. Vaig començar a recollir receptes abans dels 14 anys. Des d'aquest espai vull compartir les receptes que he après a casa de tota la vida, de la mare i de la meva família. També escriuré algunes que llegeixo en llibres, revistes, fitxes, articles, apunts, treballs, classes, cursos o altres inspiracions. Descriure alguns viatges, rutes, paisatges o llocs. La cultura i la gastronomia sempre són presents. El temps passa volant i volia recollir-ho per transmetre algunes propostes,  poder ordenar, compartir i, també perquè ja tinc ganes i ja toca d'escriure el que m'agrada. He escrit abans el que vull fer o si més no m'agradaria.

El meu primer llibre de cuina me'l va regalar el meu pare: La cuina d’avuide Gloria Baliu. Sempre retrobes coses noves, sempre actual. Està una mica atrotinat, senyal que s'ha fet servir és una edició de l’any 1973. En aquest enllaç podeu veure una foto.

Dedicatòria: A la meva família per la seva paciència i el suport incondicional i, a la bona gent que ho han fet possible.

De la meva mare he aprés consells, tècniques i trucs que no he trobat en els llibres. Com per exemple: a casa no es llença el menjar. De vegades els menjars més bons resulten de saber aprofitar. Poden ser igual o més bons que els plats més exquisits. 

He vist fer conserves i melmelades a casa; forcar els alls, anar a l’hort collir enciams, fruita, mongetes, albergínies, tomàquets o un manat d’alls tendres i preparar una truita a l’acte; he après la cura que s’ha de tenir amb el pa: un calaix especial i embolicat amb roba de cotó; l’espàtula pels postres; els ganivets un per cada cosa, perquè sinó no tallarien: el ganivet del pa i el petit “tot terreny” de la cuina; les paelles: una especial per les truites, perquè sinó s’enganxaria, un altre sols per la salsa de tomàquet perquè el tomàquet té un àcid que malmet el metall. Aquesta salsa de tomàquet és un excel·lent recurs al rebost.

Perquè ella, a més, té la saviesa de ser filla de pagès. M’agradaria saber tan sols la meitat del que sap ella!!

Repetint, provant i equivocant-nos aprenem. Perquè no es el mateix cuinar perquè toca que cuinar perquè ens agrada.

I sobre tot a tu que has arribat fins aquí. Estàs dedicant el teu temps i llegint els posts que vaig escrivint i no ens coneixem. Gràcies per visitar i compartir CuinaCinc.

“Des de un sorbet de pètals de rosa… fins una posta de sol”.