Els millors 25 bolets - Guia per trobar-ne i per cuinar-ne -

“Els pobles que no coneixen els bolets es perden una sèrie de textures i aromes singulars i que entre les més potents línees de la cuina catalana actual, tant la casolana com la professional, els bolets són una de les màximes aportacions a la gastronomia més internacional.” Llorenç Torrado. 

Des del dia 3 de setembre d’enguany pots trobar a les principals llibreries, on line i a les diferents fires de llibres Els millors 25 bolets - Guia per trobar-ne i per cuinar-ne - del que som autors Josep Maria Vidal, llicenciat en Ciències Biològiques (especializats de Botànica i Biologia Fonamental) per l’UAB i jo mateixa, llicenciada en Dret per la UB, autora d'aquest blog, actiu des del 2011, i d’alguns altres llibres. 

Els millors 25 bolets ha estat editat per Edicions Sidillà, de Xavier Cortadellas i Judit Pujadó, dins de la col·lecció Quèviures, 10, 2025, La Bisbal de l’Empordà ( Baix Empordà ). Imprès per la Imprenta Pagès d’Anglès ( La Selva ) en ple estiu, tot esperant les pluges de la tardor. 

Els millors 25 bolets - Guia per trobar-ne i per cuinar-ne - És un volum de 16 x 16 cm i de 166 pàgines. La portada està plastificada en acabat mate i l'enquadernació ha estat cosida amb fil. 

La maquetació a càrrec dels editors Judit Pujadó i la corrección del text de Xavier Cortadellas. ISBN: 978-84-129806-4-6

Les fotos del llibre són de diferents autors, la majoria de les fotos de les receptes sóc l’autora. De la selecció de les fotos m’ha agradat l’encert de les dues fotos de la contraportada, un ofegat de verdures amb múrgoles, bolets de primavera i, un fricandó, un plat de la cuina catalana, acompanyat de cama secs i, que podem preparar durant tot l’any, tant en primavera com a la tardor i, també al mig de l’hivern quan els cama secs s’han conservat assecats.

Els millors 25 bolets, Guia per trobar-ne i per comprar-ne, va ser una proposta de l’editorial Sidillà qui va pensar fer un llibre que fos pràctic on es poguessin recollir els millors 25 bolets dels boscos de Catalunya i una selecció de les millors receptes per acompanyar-los. 

Per això, varen pensar en en Josep Maria Vidal, un dels millors micòlegs del país i, autor d’una extensa bibliografia sobre el tema demanant li que fes una selecció dels millors bolets ( la múrgola, el rossinyol, el camagroc, el cep, la sabatera, l’escarlet, la llanega, l’ou de reig… i així, fins arribar als 25) i de cada un dels bolets fes la descripció, l’entorn on els podem trobar, les seves característiques i qualitats, fins i tot alguna proposta per cuinar-los. A partir d’aquesta tria, els editors em varen demanar si voldria col·laborar preparant un receptari per cada un dels bolets. Quina va ser la raó? Des de l’inici del blog CuinaCinc els bolets, tant de tardor com de primavera, han tingut un lloc destacat amb plats propis de la cuina catalana, receptes familiars i propostes innovadores de cuiners de prestigi.

En el llibre trobareu alguns consells pràctics i recomanacions i, també, les diferents maneres de conservar els bolets, una manera d’allargar la temporada quan aquesta ha estat bona. Una de les millors maneres de conservar els bolets és assecant-los. Un pols de cep pot convertir-se en un sopar formidable acompanyant la pasta fresca, arrodonint un arròs o atorgant personalitat a un guisat. 

Els bolets els podem assaborir de moltes maneres: a la brasa, fregits, ofegats, acompanyant guisats o un senzill remenat d’ous; els bolets són molt versàtils combinen amb diferents productes com les verdures o les hortalisses; uns rovellons a la brasa amb un fil d'oli i all i julivert són una excel·lent manera d'assaborir-los; o acompanyant llegums, pasta o arrossos, podem preparar sopes, cremes o amanides; bolets combinants amb diferents fruites de tardor com una deliciosa crema de castanyes amb ceps o sabateres, una recepta improvisada i d’amor; uns rossinyols per acompanyar un peix de montanya com la truita o una orada o llobarro de la costa, o uns cama secs per un formidable fricandó. Recordant aquí el que diu el micòleg "els bolets amb arrossos o pasta són una de les millors maneres d’assaborir-los."

He inclòs en el llibre receptes d’aquí i algunes de la cuina italiana; receptes familiars i receptes de grans cuiners com unes anxoves amb ceps, mel de xiprer i tòfona negra del restaurant Compartir, des d'aqui agraeixo la seva generositat; una amanida de pomes, castanyes i ceps del Motel Empordà; també, he inclòs una recepta de bacallà, no podia faltar, amb favetes i bolets (carlets, mocoses, o llenega negra) del cuiner Ferran Adrià molt fàcil de fer i que podeu preparar amb antelació; he elaborat una recepta exquisida, gairebé un homenatge a la bleda, una verdura senzilla, acompanyant unes girgoles i, que vaig descobrir en un bar de tapes d’Haro, la capital del vi de La Rioja. El moixernó, es coneix tradicionalment com bolet de primavera, també, podeu trobar-ne a la tardor; el moixernó no va ser seleccionat per en Josep Maria Vidal perquè el micòleg va considerar que no calia promocionar-ne la recerca. Tot i així, vaig insistir en presentar-lo acompanyat d’un remenat d’ous; tampoc he oblidat unes postres amb bolets resultat de combinar un recuit de drap amb la mel i camagrocs i, així fins una trentena de propostes.

El llibre conclou amb una bibliografia selecta o bibliografia per anar més lluny com ens deia un catedràtic de Dret.

Aquesta nova Guia dels millors 25 bolets serà molt útil a la teva biblioteca tant des del punt de vista científic com des del punt de vista gastronòmic. Des del punt de vista científic per identificar els bolets i estar segurs de que és una espécie comestible i, si tens un mínim de dubte l’has rebutjar i, des del punt de vista gastronòmic oferir-te diferents possiblitats per cuinar els bolets de moltes maneres perquè la cuina del bolet és senzilla i també exquisida.

Bona temporada!

Cafè fred, cafè amb gel de cafè - una tarda a Sicília -

“Una tassa de cafè és la certificació notarial que els pròxims cinc minuts valdran la pena”  Joan Barril

Aquesta frase amb lletres daurades de l’escriptor i periodista Joan Barril presidia un pany de la paret de l’emblemàtic “Cafè de la Ràdio” Bracafè del carrer de Casp de Barcelona. Molt a prop de Passeig de Gràcia i de la Plaça de Catalunya. Obert a l’any 1931, on a més a més de prendre un bon cafè era el lloc de trobada de molta gent. Des dels treballadors de Ràdio Barcelona, els del Teatre Tívoli, els espectadors, els ciutadans en general, els dels despatxos, o les empreses de zona, la mateixa Guardia Urbana, els barcelonins i els viatgers dels trens de la Plaça de Catalunya on prenien el primer cafè del matí, el cafè amb llet de mig matí o el cafè de la tarda. Aquest històric cafè va baixar la persiana, després de dècades, a l’any 2018 per reconvertirse en un pàrquing com a consequència de la remodelació immobiliària.

Hi ha ciutats europees amb una gran tradició “cafetera” on els cafès, com establiment, serveixen a més a més de cafè altres begudes com xocolata, infusions, refrescos, entrepans, rebosteria variada i, alhora són, també, llocs de reunió, trobada i d’activitat social. Segons el llibre de Paco Villar, La Ciutat del Cafès, Barcelona va tenir el primer cafè a l’any 1790! 

He pres cafè a la manera turca a Estambul, he assoborit deliciosos cafès a Roma al Caffe Tazza D’Oro o els cafès amb llet que preparava amb maestria Luigi a prop de l’estació de Termini; a Nàpols anàvem, cada dia, a un petit cafè de Lavazza, molt a prop de l’Hotel, per prendre un bon cafè; sense oblidar els històrics cafès de Torí, o els formidables cafès de Viena on es va inventar el cafè amb llet. La sorpresa dels països nòrdics com Islàndia on el gust per un bon cafè és gairebé tota una institució; França té una cuina formidable però no he pres ben bé un bon cafè en aquest país. Són coneguts, a Barcelona, els Cafès Caracas, on a més a més de servir cafè i altres begudes venen diferents varietats de cafè, en gra on et poden moldre el cafè segons la cafetera on elaboris el teu cafè. Aquets establiments sempre estan al costat dels Mercats Municipals. He pres bons cafès de la marca Saula Premium a Puigcerdà o Altafulla al costat de la Llibreria Bruna més recentment.

Hi ha cafès històrics i literaris per tota la geografia però es podria dir que els que s’han mantingut en el temps han estat per la qualitat dels cafès que ofereixen i una clientela fidel.  

També, ens haviem fet cafès, com podiem, en la residència d’estudiants per les llargues nits d’estudi; les pràctiques jurídiques i la passantia del despatx amb unes tasses de porcelana amb un gravat de cafè tertúlia; o el cafè de després de dinar abans d'entrar a la feina. Tot això era abans d'entrar a la feina per assaborir un bon cafè i una trobada. Però, sens dubte un dels millors cafès que recordo va ser el que varem prendre a Sicília, just arribant de Barcelona, un mes de setembre i en plena canícula, un cafè amb gel que ens varen oferir com a benvinguda a la casa de la cosina del pare casada amb un italià. El secret d’aquests cafès és l’alta qualitat del cafè i els grans de procedència dels que els Italians tenen devoció. Com va escriure Josep Pla: “Els italians han fet el cafè millor, més democràtic i més favorable a l’economia estatal.”   

Tot això venia per presentar una recepta inspirada i semblant a la que vàrem prendre aquella tarda a Sicília un cafè fred, un cafè amb gel de cafè. Recollida, també, en un dels primers llibres de Ferran Adrià i que avui presento. Una beguda excellent de la que es pot dir que no hi ha res millor per refrigerar-se i apaivagar la set.

Aquesta beguda admet afegir un gelat de nata, vainilla o avellana com més t’agradi o simplement com te’l presento. També pots afegir sucre de canya, ingredient que sempre has d'afegir amb prudència.

Ingredients i Preparació:

1. Prepara el cafè com sempre. Pots utilitzar una cafetera italiana tipo Oroley o de rosca o cafè en càpsules. Assegurat, sempre, que sigui de bona qualitat. 
2. Posa el cafè en una glaçonera (cubitera) i congela’l.
3. Posa els glaçons de cafè gelat en una tassa alta o en un vas alt.
4. Prepara cafè, en la teva cafetera habitual. Aboca el cafè calent, recent fet, en el vas amb el amb els glaçons de cafè gelat. 
5. Pots afegir, també, un núvol de llet o una bola de gelat de nata o avellana al teu gust.

Comentaris: He utilitzat càpsules Nespresso Freddo Delicato - Edició limitada - 100 % Aràbica, suau, dolç amb notes afruitades pel cafè gelat. Origen: Kenya i Indonèsia.

He preparat el cafè amb la cafetera Oroley per afegir al cafè de gel i he comprat el cafè a Cafè Caracas la varietat de Superior  Natural. Origen Centre Amèrica (Colòmbia i Brasil)

                          

Pots fer-ho, també, amb cafè descafeïnat.

Feia molts estius que tenia pendent aquesta “recepta” inspirada en aquell cafè d’una tarda a Sicília i la proposta del cuiner Ferran Adrià. Ara que s'anuncia una onada de calor i a les portes de temperatures per sobre dels 40ªC és un bon moment.

He fet “milles” per un bon cafè. Quan escric una ressenya d’un restaurant sempre faig menció del cafè d’aquell restaurant esencial final per un bon dinar. 

A la casa dels meus pares hi ha un armari destinat al cafè. La mare diu que sabràs si en aquella casa els agrada el cafè si tenen un espai o un armari dedicat aquesta beguda. Tradició que  he  mantigut per ser el cafè una de les begudes que més m’agrada.

T'agradarà el Tiramisú o la Torta Caprese All'Aranja

Torta Caprese All’Aranja

La Torta Caprese és un pastís tradicional de la rebosteria italiana, típic de Capri, i que ha traspassat fronteres, i com la majoria de plats italians, s’ha fet internacional. 

La Torta Caprese s’atribueix a la illa de Capri, “la illa blava”, situada front la bahia de Nàpols, i que et recomano visitar ni que sigui per un dia. Farà més de deu anys que vàrem visitar la bella illa de Capri, sota l’agradable ombra del perfum dels llimoners; recorrent els camins que vorejant la illa entre les roques escarpades i el mar; on les buganvilles rosa fucsia s’enfilen en antics palaus romans; i la vegetació Mediterrànea omple de color i d’olor el paisatge. 

No t’oblidis de visitar la Gruta Blava, de blaus intensos i turqueses, amb totes les tonalitats que ofereix un mar inigualable. Segurament, si visites la Gruta Blava podràs veure, des del mar, un altre dels símbols de Capri, els Faraglioni, uns “fars rocosos” que es divisin des del mar i des de la terra. Només, per un dia, per fer-te una idea d’aquest lloc privilegiat amb una gastronomia pròpia i atractiva on podràs trobar restaurants per entaular-te, una cafeteria o un bar on pendre una amanida caprese, una pizza margarita, uns raviolis, una delicia caprese o degustar el limocello elaborat a Capri o una copa d'algun vi volcànic i per suposat la clàssica Torta Capresse en qualsevol moment del dia. Els preus, a Capri, sempre, seran superiors a Nàpols o altres poblacions de La Campania. 

La Torta Caprese és una de les elaboracions atribuides a la Illa de Capri. Si decideixes buscar l’origen d’aquest pastís veuràs que no està clar i que existeixen diferents versions. 

Per alguns, cal situar la seva creació a l’any 1920 quan el xef i pastisser Carmine Di Fiore va haver d’elaborar un pastís per uns visitants inesperats i, amb els nervis i les preses es va oblidar d’afegir la farina i el llevat. Seria la feina, seria el compromis per quedar bé, o aquella visita inesperada que varen provocar l’oblit. Però, una vegada fornejat el pastís va resultar una preparació, humida, suau, lleugera, esquisida i cruixent per fora que ens recordaria al Brownie i, a més a més, apta per celiàcs. 

Rapidament va corre la veu per la illa d’aquest pastís deliciós i, aquell “error”, com tants d’altres, es va convertir en un pastís desitjat que tothom volia provar i ben aviat es va convertir en internacional.

Un altre origen s’atribueix a la princesa austríaca Maria Carolina d’Habsburg, reina de Nàpols i Sicília, casada amb Ferran IV de Borbó, qui estranyava la rebosteria del seu país i, en concret, el deliciós pastís de xocolata Sachertorte. Els pastissers napolitans, desconeixien com s’elaborava aquell pastís, i varen preparar un pastís amb ingredients napolitans. La farina de blat va ser substituida per farina d’ametlles, molt comú, també, en la pastisseria austríaca i d’aquest conjunt de bons proposits sorgiria la Torta Capresse. Afegir que la Sacher es troba documentada a l’any 1832, posterior a la data que es descriuen aquests fets. 

Per últim, en la meva cerca i després de tota la bibliografia consultada, vaig trobar que la la Torta Caprese va se elaborada per primera vegada als anys trenta, del segle passat, per dues netes del pintor austríac August Weber, propietàries de l’històric Strandpension Weber de Marina Piccola. Des de llavors va adquirir fama internacional. Passant a ser un dels grans pastissos, més importants d’Itàlia i, en concret el més típic de la bella Capri i, que et recomano l’acompanyis amb un limocello, amb un te o un deliciós cafè com vaig prendre a la Campania.

No és extrany que d'una mateixa preparació existeixen diferents origens. Qui sap, si abans d'aquestes dates, algú ja feia un pastís d'ametlles, com també es diu a Capri, en algun raconet d'Itàlia. Qui sap si va ser una herència àrab o qui va introduir la nota cítrica. Les dades aportades són de la bibliografia consultada i de revisar diferents llibres i receptaris italians.

La recepta que et proposo i que he elaborat de dues maneres diferents és del llibre El país donde florece el limonero - la historia de Italia y sus cítricos - Del que trobaràs una resenya en el blog que pots llegir aqui. En aquest llibre, l’autora, Helena Attle, comparteix, en cada capítol, alguna recepta que acompanya el citríc que descriu. En el capítol dedicat a les taronges amargues i la cuina del Papa, recull la recepta de la “Torta Caprese All’Arancia” on l’autora adverteix que avui en dia són poques les receptes italianes que utilitzen les taronges amargues, però aquesta ”torta” és un meravellós exemple del toc que pot proporcionar l’oli essencial extret de l’escorça de la taronja. L’autora recull que va elaborar la Torta Caprese quan va rebre la visita d’una amiga, un cap de setmana, i li va portar una bossa gran d’amelltes de la Puglia, recent recolectades, i molt millor que les ametlles dels EEUU, segons li va dir la seva amiga, junt amb una ampolla petita d’oli amarg de taronges.

He fet dues versions de la Torta Caprese All’Aranja. La primera versió vaig posar suc de taronja sanguina perque no sabia on trobar l’oli essencial de taronja i volia fer-lo per un aniversari de casa. En la segona versió, amb més temps, vaig trobar l’oli essencial de taronja a l’Herboristeria Sol Nature de Gràcia. Les dues propostes varen quedar delicioses.

Així que transcriuré la recepta original del llibre El país donde florece el limonero - la historia de Italia y sus cítricos - 

Ingredients:

• 200 gr. de xocolata negre (70 %)
• 200 gr. de mantega de bona qualitat. 
• 250 gr. d’ametlles pelades i triturades ( he posat 200 gr. d’ametlla en pols i 50 gr. granulada, per tenir diferents textures.
• 200 gr. de sucre fi 
• 5 ous ecològics mitjans
• Unes gotes d’oli essencial de taronja amarga o el suc de mitja taronja. Segons l’opció triada.
• Sucre glass
• 1 taronja dolça

Preparació i cocció:

Preescalfeu el forn a 200º C

Trenqueu la xocolata i talleu la mentega en daus.

Desfeu al “bany Maria” i, en un un pot ample, la xocolata I la mantega. Remoure amb la cullera de fusta, especial postres, i retirar del foc.

Les ametlles les podeu triturar a casa o compra-les triturades en algun establiment de la vostra confiança. Barrejeu la farina d’ametlles amb el sucre. Reserveu.

Separeu les clares dels rovells.

Monteu les clares a punt de neu amb un pessic de sal. Reserveu.

Bateu els rovells, fins que blanquegin, afegiu la mescla de les ametlles triturades i el sucre, el xocolata fos i l’essència de l’oli de taronja ( o el suc de mitja taronja si feu aquesta opció ).
Incorporeu les clares al punt de neu a la mescla anterior.

Aboqueu la mescla en un motllo de fons extraible de 26 cm de diàmetre i 4 cm de profunditat, previament folrat amb paper de forn. 

Fornegeu, a 180º C, per 40 minuts aproximadament. Comprovar que està cuit amb una agulla o un escuradents. Si surt net està cuit.

Presentació:

Presenteu i serviu una vegada s'hagi refredat. Escampeu amb sucre llustre pel damunt i/o decoreu amb tiretes de l’escorça de taronja dolça pel damunt.

Com algú va dir, en algun moment: “Uno dei pasticci più fortunati della storia”

En el blog, també, trobaràs altres plats, restaurants i viatges d'Itàlia, i en concret l'amanida caprese i la mozzarella de la Campania i de Capri.

I, un post dedicat a les taronges amb dues - tres receptes.

11a edició de la Ruta Gastronòmica de Cabrils - "8 Platillos que Volen"

L’Associació d’Hostalers de Cabrils va presentar, el passat dia 15 de novembre al restaurant Nou Gras, l'11a edició de la Ruta Gastronòmica de Cabrils amb el suport de l’Ajuntament de Cabrils.

En aquesta edició els 8 restaurants participants serviran "8 Platillos que Volen” del 18 de novembre del 2024 fins al 26 d’abril 2025.

L’acte de la presentació va estar presidit per l’Alcaldessa de Cabrils, Maite Viñals; la Regidora de Promoció Econòmica i Turisme, Montse Ponsa Herrera i Roser Mouré la representant de La FAGEM, amb la participació de l’Àlex Iglesias, president de l’Associació d´Hostalers de Cabrils.

Un platillo no és un plat petit, està clar que la paraula és un castellanisme i es refereix a una categoria gastronòmica com pots veure aquí. En general, els platillos són plats molt ben elaborats amb salses i ben cuinats. 

Durant l’esdeveniment, els establiments participants varen elaborar els seus “Platillos” creatius. Els xefs varen explicar i presentar cada una de les seves propostes culinàries i tots els assitents a l’acte varen poder assaborir cada una de les propostes. Totes elles elaborades amb ingredients de proximitat amb el segell propi de cada establiment.

Amb aquesta ruta, l’Associació d’Hostalers de Cabrils com a Vila Gastronòmica del Maresme té per objecte la promoció de la cultura gastronòmica local i els productes autòctons i el foment del turisme gastronòmic català de qualitat.

Aquest són els restaurants participants: Can Rin, amb un post al blog que post veure aqui; Il forno di Papá; La Concòrdia; La Mossegada; L’Hort de Cabrils; L’Hostal de la Plaça; Nou Gras i Sal i Pebre.

I, aquestes les seves propostes:

Can Rin: ofereix nova cuina catalana mediterrànea, Oberta a sabors d’altres cultures culinàries, respectant l’estacionalitat dels productes. El restaurant està ubicat en una antiga casa senyorial de principis del s. XIX. Disposa d’una gran terrassa-jardí per qualsevol momnet del dia, per un dinar, una trobada o un concert. @restaurantcanrin T: 937 509 001

Plat de la ruta: coca de “sofrit”, inspiració menorquina, sardina fumada, escarola i romesco que recordaria al xató.

Il Forno di Papá: la pizzeria restaurant està ubicat al Club de Tenis La Llobera, en plena natura i un espai per practicar l’esport. A la seva carta trobaràs la cuina italiana més mediterrànea. Les masses de les pizzes artesanes cuites en el forn de llenya i una boníssima pasta fresca. A més a més, disposa de barbacoa per cuinar tota classe de carns a la brasa. @ilfornodipapa_cabrils T: 937 530 504

Plat de la ruta: Trofie Pugliesi, pasta de forma arrissada i de mida petita, acompanyada d’un pesto verd di rucola amb gambes vermelles i Cherry semidry.

La Concòrdia: cuina tradicional amb productes de la terra. A la seva carta, també, disposa d'una àmplia carta de vins i còctels, hamburgueses, tapes, o plats elaborats amb productes de temporada. @laconcordiadecabrils T. 937 537 510

Plat de la ruta: ensaladilla “moscovita” elaborada amb patata i pastanaga amb piparra i “torrezno” de Soria, en oli de tàpera i adobats.

La Mossegada: Bar-Restaurant familiar amb una àmplia carta d’entrepans freds i calents, salsitxes i hamburgueses Leo Boek i especialitzats en “bocates”. A més a més disposa de menú diari i plats combinats.

Plat de la ruta: bacallà amb samfaina, un plat tradicional de la cuina catalana i mediterrànea. @lamossegadacabrils T. 937 508 039.

L’Hort de Cabrils: és un multiesapai gastronòmic, situat en un entorn del que havia estat una Masia del s.XVI, actualment restaurada. En aquest espai trobaràs La Pizzeria de L’Hort, el restaurant Tempo de l’Hort, l’Hort Banquets I un Lounge Club amb companyia i bona música.

Plat de la ruta: carpaccio de bresaola sobre focaccia cruixent amb encenalls de parmesà i vinagreta d’alfàbrega i llimona. La Bresaola és un embotit Italià, elaborat amb peces seleccionades de la cuixa de vedella, salada i curada durant alguns mesos. Es talla molt fina, un platillo aromatíc i saboròs pel contrast de cada un dels ingredients. @hortcabrils ; hort.cat; T.937 508 671

L’Hostal de la Plaça: és un hotel-botique i restaurant amb més de 70 anys d’història. Amb una arquitectura acurada, restaurada i acollidora. És un establiment familiar i de quarta generació on convinen la cuina tradicional catalana i contemporànea en un entorn privilegiat. Elegància, distinció, luxe senzill i tracte familiar i agradable. He anat algunes vegades i des de la pandèmia, cada any, per celebrar el meu aniversari.

Plat de la ruta: albergínia escalivada al foc amb sardina fumada, ricotta fresca, pinyons torrats acabat amb una vinagreta de tomàquets secs i tomàquets cherrie. @hostaldecabrils; www.hostaldecabrils.com; T. 933 485 314

Nou Gras és un nou restaurant situat en una antiga masia catalana restaurada del s. XVIII situada en un turonet amb vistes al mar i a les afores de Cabrils. El restaurant és el resultat del projecte personal d’un jove matrimoni, l’Anna i l’Àlex, Xef de cuina, i la seva passió per la gastronomia. A Nou Gras trobaràs propostes gastronòmiques que fusionen la tradició i la innovació. Respectant el producte, l'elaboració així com l’origen dels aliments amb especial atenció a la brasa i els arrossos.
Disposa d’un àmplia terrassa i salons. Un lloc ideal per celebracions en grup. 

Plat de la ruta: Cremós de cheesecake fet a baixa temperatura amb crumble de galeta TUC salada amb tocs torrats i salsa de fruits vermells elaboració artesana al seu obrador.
Nougras.com; @nougrasrestaurant; M. 673 833 407

Sal i Pebre: el restaurant Sal i Pebre ofereix cuina tradicional i de mercat, amb servei de carta amb tapes, “platillos”, i menús  tant de dia com de nit i, també, els caps de setmana.  

Plat de la ruta: cors de carxofes confitades i farcides de verduretes i llagostins gratinats amb parmesà.
@restaurantsalipebre T. 937 538 090

L'Aigua Font Vella és el patrocinador oficial de les Jornades Gastronòmiques dels Hostalers de Cabrils.

Col·laboradors: Gramona, artesans del temps, és una empresa familiar des de 1881, elabora escumosos de llarga criança a Sant Sadurní d'Anoia amb la marca Corpinat; Bodegas Ramon Bilbao; Virutas Branco i Okelan.

Tots els restaurants participants en les Jornades disposes d'una àmplia carta de vins, en especial destaquen els vins de la DO Alella.

Enguany, l’Associació d’Hostalers de Cabrils presenta un repte gastronòmic a través d’Instagram.
Com pots participar?
Visita cadascun dels 8 restaurants dels Hostalers de Cabrils.
Fes una foto i comparteix-la a les teves stories etiquetant @hostalersdecabrils Guarda les teves stories a destacats.
Els tres primers comptes que hagin completat l’àlbum gastronòmic més original guanayaran un premi gastronòmic!

Els Hostalers de Cabrils t’esperen, només a 23 km de Barcelona, al Maresme. Cabrils és Vila gastronòmica on destaca a més a més el fons especial de Cuina i Gastronomia a la Biblioteca Pública de Cabrils.

T’agradarà: 
- 10a Edició de la Ruta Gastronòmica de Cabrils - El Bacallà com a protagonista.
- 9a edició de Edició de la Ruta Gastronòmica de Cabrils “De bona pasta” Can Rin - "Sols Conto Las Horas Llvminosas”