Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cuina Francesa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cuina Francesa. Mostrar tots els missatges

diumenge, 10 de març del 2024

A fuego lento -La passion de Dodin Bouffant-

Des de que es va presentar aquesta pel·lícula, el passat mes de setembre, al Festival de San Sebastián, on es va emportar el premi a la Millor Pel·lícula Culinary Zinena sabia que l'aniria a veure i que escriuria un post en aquest blog.  

© imatge Gaumont - Filmaffinity 

Juliette Binoche va visitar les cuines del Basque Culinary Center, només arribar, tot recordant els aromes i les olors de la pel·lícula de la que era protagonista en el paper d'Eugénie.

Després de saludar als alumnes i els caps de cuina va assistir al sopar amb el que varen obsequiar a una de les actrius més estimades del Festival.

El director, Tran Anh Hung, havia rebut amb anterioritat el premi al millor director a Cannes.

El director, Tran Anh Hung, estava buscant un tema per explicar la gastronomia com un art i com una professió. En aquest cerca va descobrir el llibre “La vie et la passion de Dodin Bouffant, gourmet” de Marcel Rouf. Inspirada en el gastrònom Brillat-Savarin 

Amb aquesta inspiració va crear la pel·lícula on la cuina, la gastronomia, la relació i l'estima de dues persones en “la tardor de les seves vides” com diria en una escena el famós gourmet Dodin, interpretat Benoît Magimel, qui havia estat parella de Juliette Binoche, abans d'un divorci.

El director sabia de les diferències dels actors però va aconseguir que la seva professionalitat superés els obstacles atorgant a l'espectador tota la “doceur”.

La pel·lícula és situa a l'any 1885, finals del s. XIX, la cuinera Eugénie ha treballat per més de 20 anys pel famós gourmet Dodin, El Napoleó de l'art culinari. La mútua admiració i el saber fer han fet amb el temps una relació singular, d'admiració i d'estima. Però Eugénie preserva la seva llibertat i no s'ha casat amb Dodin. Llavors i per altres circumstàncies Dodin decideix fer el que no ha fet mai: cuinar per ella.

La pel·lícula comença amb una llarga coreografia de plats elaborats a la perfecció com si fos un ballet executat de manera brillant on cada un dels actors realitza el moviment precís, puntual i sincronitzat entre les taules de fusta, cassoles de bronze i geladores manuals, draps de cotó i la cuina de carbó amb l'esforç que comporta cuinar sense gas ni electricitat. L'escenari es situa en un preciós Château de la regió d'Anjou i va permetre al director executar el plans i les escenes en llibertat de moviments. La pel·lícula és un homenatge del director al refinament francès, a l'amor, a la vida, a l'admiració de la cuina francesa.

Uns plats perfectament elaborats i ideats pel cuiner Pierre Gagnaire, amb més d'onze estrelles Michelin. Qui té un petit paper a la pel·lícula 

La pel·lícula és una classe de cuina on es recorre la història de la gastronomia i la descripció en l'execució d'alguns plats, es detallen i s'imagina els ingredients en un record i en un aroma, es coneix el camp; la cuinera i el gastrònom saben d'on ve un o un altre producte. La cuinera té el seu propi hort i busca com millorar-lo amb el consell d'altres hortolans i l'intercanvi d'experiències. Entre paisatges francesos, la llum del camp i un hort envoltat de perers.

No vull oblidar les ajudants i aprenents de cuina i com s'educa el gust al llarg del anys..

En paraules del director: "Vàrem aprendre com França va posar ordre a la gastronomia. Varen ser els francesos qui varen dir com un plat s'havia de preparar d'una manera i no d'un altre. Varen ser els francesos qui varen decidir com posar la taula, quins coberts i quins vasos utilitzar en cada plat. Vàrem ser els francesos qui varen defendre com lligar sabors complementant un plat amb un vi o un altre. França té “terroir” ric i variat. No es casualitat que la gastronomia francesa sigui sent la primera del món.”

No sé que passarà aquesta nit als Oscars. Sigui el que sigui si ets amant de la gastronomia no deixis de veure aquest excelent pel·lícula.

dimecres, 6 de desembre del 2023

Tres aceitunas - Ajaceite - Allioli amb patata

“Je ne serais jamais contente de ne pas vois voir” Annie

A la comarca del Matarranya, una de les més belles d’Espanya, on els camps d’oliveres es fonen amb els ametllers i les vinyes es produeix l’oli d’oliva verge extra orgànic Las tres aceitunas, un petit projecte familiar impulsat per Fenella Bingham per donar a conèixer l'empeltre una de les varietats d’oli d'oliva més antigues i pròpies de l’Aragó.

L'empeltre, (oliva, oli i olivera) és una varietat oleícola asimètrica i allargada, de color morat i negra quan ha madurat. No és la més habitual però probablement és la varietat amb una història mil·lenària que es situa a l'any 1.000 aC. i alhora una les principals senyals d'identitat de l'oli d'oliva de la Denominació de Origen del Baix Aragó. Aquesta zona productora és una de les més importants del nord d'Espanya.

El conreu de l'olivera en terres de secà disminueix la capacitat de producció però alhora augmenta la seva qualitat, Això fa que els olis verges produïts en aquesta zona siguin autèntic “or líquid”.

Tot el procés per l’elaboració de l’oli és manual i ecològic; el premsat es fa en fred i amb el mètode tradicional, (perdut en els darreres anys), en un molí de Calaceite, aquesta circumstància atorga a l’oli una textura fina i agradable i alhora elimina l’oxidació produïda per l’aigua.

La producció és d’unes 1.000 ampolles a l’any.

Les característiques bàsiques de l'oli serien: aspecte net sense terbolesa; color daurat, característic de la varietat d'empeltre; sabor suau, molt agradable que recorda la fragància de l'olivera.

L’oli d'oliva @lastresaceitunas el pots trobar en alguns restaurants i botigues especialitzades de Barcelona.

El dibuix de l'etiqueta de les ampolles és una il·lustració pintada per Clea, la neta, la més petita de la família.

La frase que encapçala aquest post, escrita a l'etiqueta de l'ampolla, a la base del dibuix és de l'àvia Anne conformant la història d'una família.

El món és millor gràcies aquells que persegueixen els seus somnis.

Per acompanyar aquest oli he pensat que estaria bé fer un Ajaceite, un all i oli amb patata, una recepta familiar, pròpia de l'Aragó de diferents comarques com la Jacetania o los Monegros i, que feien a la casa familiar de la mare per quarta generació que tinc constància; també, hi ha costum a Mallorca i, documentada a la Provença - França-. Amb ou, amb pa, amb codony. En realitat són maneres de fer pròpies de cada poble, de les diferents cultures i del patrimoni culinari del Mediterrani.

L'Ajaceite que podeu veure en aquesta imatge l'he fet aquesta tarda amb la mare. Ella, s'ha fet gran, com tots, però m'ha volgut fer costat i conduir.

L'Ajaceite és una “salsa” que s'acompanya habitualment amb conill, llonganissa o altres carns a la brasa, bacallà o cargols i, també, verdures de temporada.

L'Ajaceite es prenia acompanyat d'altres aliments, principalment en la festa de la “rematadura”, celebraven un dinar al camp o a les cases per festejar amb totes les persones que havien treballat recollint les olives. 

Ingredients:

  • 1 patata gran
  • 2 grans d'alls sense el nervi
  • 1 ou ecològic a temperatura ambient
  • La quantitat necessària d'oli d'oliva verge extra
  • sal
Elaboració:
  1. Netegeu i coeu la patata, sense pelar, amb aigua i sal.
  2. Una vegada cuita, peleu i xafeu la patata amb una forquilla.
  3. Peleu els alls i els piqueu.
  4. Poseu aquests ingredients en el vas ample del minipimer.
  5. Afegiu l'ou i la sal.
  6. Poc a poc es va afegint l'oli d'oliva necessari i es finalitza quan ha espessit i "brilla".

T'agradarà.

Aquesta és la meva proposta quan una companya em va dir que em volia fer arribar una ampolla d'aquest oli i, si m'agradava, fer difusió a través del meu blog.


"Aceite,
recóndita y suprema
condición de la olla,
pedestal de perdices,
llave celeste de la mayonesa,
suave y sabroso
sobre las lechugas
y sobrenatural en el infierno
de los arzobispales pejerreyes."

Oda al aceite, Pablo Neruda


T'agradarà el pa amb xocolata i oli d'oliva verge extra 






Pastís de pera amb oli d'oliva verge extra 

dimarts, 3 de gener del 2023

Can Ventura – Llívia – Baixa Cerdanya

"L'excellence est dans la diversité; et la façon de progresser est de connaître et de comparer les differénts produits cultures et tecniques" Alain Ducasse

Aquest estiu, tornant del Pirineu de Lleida de la presentació d'El llibre del bacallà, vàrem decidir provar si trobàvem taula per dinar al Restaurant Can Ventura de Llívia, podia ser una bona ocasió.

Feia molt temps que volíem anar a Can Ventura. Estàvem a prop i teníem temps. Vaig fer una trucada i em varen confirmar la reservar d'una taula.

El restaurant Can Ventura està situat a la Plaça Major, núm. 1 de Llívia, a la Baixa Cerdanya, en un edifici civil de l'any 1791, el més antic de la Vila i, inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya Consta de planta baixa, dues plantes i una tercera que podria tractar-se de les golfes.

L'edifici té dos pilars de pedra que recolzen una esplèndida balconada, amb bigues de fusta i columnes de ferro de suport, continuant l'estructura dels pilars de pedra, formant el porxo; els geranis i l'espígol guarneixen la balconada. Els materials de la façana de l'edifici: pedres, còdols i la fusta amb una la teulada de pissarra pròpia de la construcció ceretana i del Pirineu.

A la Plaça Major i abans d'entrar al restaurant un retol ens indica i ens parla de la història, de les guerres, del Tractat dels Pirineus i diu: “El rei Carles I, l'any 1528, va concedir a Llívia el títol de VILA, tot i que ja l'anomenen així al s. XV, possiblement un títol remarcable ja que permetrà posteriorment que Llívia quedes com enclavament dins de territori francès.” Aquesta va ser la raó i l'esdevenir de la història que donà Miquel Salbà quan, en els tractats dels Pirineus i de Llívia (1659 i 1660), 33 pobles de la Cerdanya —i no cap vila— van passar a sobirania francesa. És per aquest motiu que Llívia es va conformar en un enclavament dins de França.

       Torre de Bernat de So a Llívia

En Josep Pous i la Mercè Rodríguez, pares d'en Jordi Pous, varen obrir el Restaurant Can Ventura en aquesta casa a l'any 1977, primer, en regim de lloguer i, posteriorment, com propietaris, quan varen comprar la l'edifici de Can Ventura per obrir el restaurant al 1992. Després, el seu fill, en Jordi Pous i la seva dona Ester Rosales, segueixen l'activitat iniciada pels pares, ells han estat vinculats, des de molt joves, al sector de la restauració gestionant des de fa més de vint-i-sis anys el restaurant familiar.

La família Pous i un excel·lent i ben avingut equip, on el cuiner Santi Ferrer comanda els fogons, des de fa més de vint anys.

A Can Ventura ofereixen una cuina molt ben feta i ben elaborada, conservant la tradició i alhora innovant constantment on la cuina francesa i del Principat es troben.

Una pissarra a l'entrada del restaurant amb unes frases de dos grans cuiners: Ferran Adrià i Alain Ducasse ens acosta a la l'esperit i filosofia del que ens espera i trobarem a taula.

El xef, Santi Ferrer, pertany a la primera promoció de cuiners de l'Escola de Restauració de Barcelona, ara, ESHOB, va treballar a les cuines de Tokyo, a l'Expo de Sevilla, El Dorado Petit fins que va recollir la seva experiència i va fer seva la cuina ceretana; en Toni Gómez és el 2n cap de cuina que abans havia treballat a la cuina de l'ÀBaC, ells junt amb en Casiel, en Youssef, en Marc, l'Uri i l'Omar formen l'equip de Can Ventura.

Al llarg dels anys Can Ventura s'ha consolidat com un restaurant de referència a la Cerdanya i dels millors del Pirineu.

L'espai interior del restaurant és càlid i acollidor, respectant l'entorn. Quan vàrem arribar, era aviat, ens varen acompanyar al pis superior on ens varen dir estaríem més bé. Havia pocs clients i vàrem poder triar la taula. A mig del dinar tots els menjadors eren plens.

A Can Ventura aposten per un bon producte, de gran qualitat i de proximitat on la Cerdanya és un gran referent gastronòmic per la importància, entre altres, del sector ramader i agrícola i amb l'IGP de làctics i els excel·lents formatges dels Pirineus amb merescuts reconeixements.

A la mateixa Vila de Llívia hi trobem els Làctics de Llívia de la família Ribot qui elabora de manera artesana derivats làctics, iogurts i matons, de llet de vaca i de ramat propi de la Torre d'Estoll, des de 1997; altres productes ceretans que trobaràs a la carta: la vedella, el xai, l'ànec o tiró, el pollastre ecològic, el porc i com els embotits; la fruita, amb la gran pera de Puigcerdà de la varietat Doyenné de Comice, rodoneta, fina, sucosa i dolça, que coneix dels contrastos dels dies i les nits, comercialitzada per la família Soler de Puigcerdà des de fa quatre generacions; la poma de muntanya protagonista i ingredient de moltes elaboracions, els naps de Talltendre que acompanyen plats emblemàtics i de gran tradició, sense oblidar la col que es podria dir és el símbol i l'ingredient junt amb els trumfos d'un dels plats que millor representen aquesta comarca. Productes que no hi falten als horts de les cases, amb elles, es prepara el trinxat, aquell plat humil i de subsistència i, ara, a les millors taules.  

La cuina ceretana s'ha anat enriquint amb l'esforç de les persones, les millors condicions de vida i el turisme que per a bé o per a mal ha revalorat la comarca. Tots aquest productes i d'altres com el bacallà, el peix d'interior, i alguns productes del mar arriben, puntualment, dels productors locals i les llotges al Restaurant Can Ventura.

A la Carta de Can Ventura: els Entrants, sempre, de temporada i de proximitat on gairebé cada plat porta el cognom i indica la procedència del productor i el poble on es conrea i viu. Sens dubte només llegir-lo saps del cert que dinaràs bé. El pa amb tomàquet amb coca de vidre o un trinxat, també d'estiu, els embotits de la comarca, les sopes fredes dels estius, els bolets, la pasta i els marinats.

Pel que fa als plats principals les elaboracions compten amb els excel·lents productes de la Cerdanya i, també, de les comarques veïnes, per anomenar alguns, com la cuixa d'ànec de gla del Lluçanès amb taronja i pa d'espècies o la vedella ecològica de la Cerdanya amb foie gras micuit i bolets, no falten les vieires per l'apartat del peix o el bacallà, el peix de terra endins i de la qualitat d'El Barquero. No falten els arrossos. Buscant l'excel·lència i les elaboracions d'alta cuina.

Destaca l'apartat brasa on es pot assaborir un txuleton del país a la llosa amb bones patates fregides i formatges ceretans.

Pels gormands i llaminers una extensa carta de postres que en si mateixa podria conformar un dinar. Destaquen els postres làctics, gelats i cremes, la taula de formatges acompanyada de codonyat i confitures o la influencia francesa amb el cafè gourmand. Al costat d'uns postres amb alcohol.

A més de la Carta el xef proposa un menú degustació: dos entrants, peix, carn, prepostre i postres per 60,00 Euros.

La carta de vins de Can Ventura compta amb més de dues centes referències i, un apartat especial d'aiguardents, grappes, whiskys o licors de la comarca. 

Dinar a Can Ventura al mig de l'estiu: 

En arribar ens varen oferir un degustació dels embotits artesans de Cal Rollandla xarcuteria, situada, també, a la Plaça Major de Llívia, on els bons cansaladers elaboren productes de primera qualitat i de km 0 com el pa de fetge amb ceps o el bull blanc amb festucs i el fuet acompanyat d'unes olives arbequines que varen degustar d'aperitiu.

Per beure: aigua i el vi Las Mulas Rosé Orgànic 2021 de Torres, un entranyable i bonic nom dedicat a Rufina, l'euga que ajuda als viticultors aconseguir l'equilibri natural en les feines i les llargues caminades pels turons i les vinyes dels Andes. Las Mulas és un vi ecològic, elaborat amb les varietats de raïm monestrell i pinot noir, és lleuger, aromàtic, de color rosa pàl·lid, subtil i afruitat. M'agraden aquests vins xilens tant agradables per l'estiu o no estiu. :)

Mentrestant llegia la carta, vaig veure una Vichyssoise amb pera de Puigcerdà amb llagostins, no vaig dubtar que triaria en aquest plat.



La vichyssoise aquell plat clàssic de la cuina internacional recordat al 2017 amb el hastagh #vichyssoises100years tot coincidint amb el 100 aniversari de la creació del plat i, que el cuiner Santi Ferrer havia col·laborat. S'aplegaven forces circumstàncies perquè tries aquest plat. Tenia ganes de provar-lo, era estiu, estava en el lloc adequat i uns llibres escrits de la pera i del porro, gairebé era com tancar un cercle.

Com és la vichyssoise que elaboren a Can Ventura? la vichyssoise és una delícia pels sentits: és lleugera, cremosa i fina. Perfectament elaborada i presentada. Els llagostins l'atorguen sorpresa, elegància i la converteixen en un plat perfecte per l'estiu o un un dia de festa com serien aquests dies,  perquè la pera de Puigcerdà està en un bon moment. Els sabor de la pera i el porro molt ben trobats com no podia ser d'un altre manera. 

Un altre primer que estava fora de carta i va ser un suggeriment del xef: l'Amanida amb el mató de Làctics de Llívia, codonyat artesà, anxoves i tòfona d'estiu. Un plat gormand i deliciós.


De segon vaig continuar amb un primer amb la selecció de verdures de temporada a la llosa amb salsa romesco. Cuites al punt, saboroses i racions generoses. La salsa de romesco equilibrada i bona.


Unes vieires amb arròs venere i maionesa d'all negre. Sorpresa creativa i, també, exòtica per un arròs saborós acompanyat de les vieires amb un resultat excepcional.


No vàrem prendre postres, havíem de continuar el viatge, i vàrem demanar els cafès. Cafès Nespresso professional presentat amb tres varietats de sucre i unes piruletes de xocolata. És important tenir cura de la qualitat del cafè des del meu punt vista.


Bona atenció i amable servei de sala.

Can Ventura, la família Pous, els xef Santi i l'equip t'esperen a la Vila de Llívia.
No deixis de visitar Llívia i comarca, el mercat setmanal, i la farmàcia més antiga d'Europa. 
El paisatge, la gent i la cuina d'aquestes comarques no deixen indiferent. Hi havia anat amb els pares i, per feina i algun cap de setmana he pujat sovint a Puigcerdà. 

Feliç aquell que té coses per retrobar.

Pl. Major, núm. 1
972  896 178


dissabte, 19 de novembre del 2022

Patates al forn amb formatge Munster

Hivern 2025: 1.391 visites

Les patates i el formatge són una bona combinació. Un formatge fos damunt d'unes patates ben cuites és un plat complert, deliciós i gormand. Ho imagino amb fred, amb gana o després d'una excursió. 

És un plat que el pots preparar, també, un dia qualssevol tornant de la feina, amb aquell tros de formatge que tens a la nevera del sopar del dissabte.

Les patates al forn són un plat per compartir, un plat familiar al voltant de la taula que podem acompanyar d'una amanida verda, un vi que t'agradi o un vi elaborat amb alguna de les varietats de raïm que trobem a l'Europa central com el gewurztraminer o una cervesa seria deliciós per assaborir-lo

Aquesta és la meva proposta per acompanyar les patates que vaig escriure en el post anterior on pots descobrir les possibilitat i la versatilitat d'aquest humil tubercle, amb tantes qualitats i propietats.

La patata, un aliment bàsic, que podem coure i preparar de moltes maneres i no crec que hagi de ser menystinguda per l'aportació de calories perquè aquestes no són excessives si les comparem amb altres aliments. Unes patates cuinades al forn són una de les millors maneres per conservar les seves propietats i alhora sempre són més digestives i només tenen tenen 70 calories per 100 gr.

Les patates al forn amb formatge Munster que avui acompanyo estan inspirades en un plat de la rica cuina alsaciana. Aquest plat el vàrem provar en un restaurant de Colmar, una nit de vacances, amb la pluja del mes de setembre.

Alsàcia, la regió francesa situada al nord-est de França, una verda esplanada es divisa baixant de la serralada dels Vosgos, a prop, el majestuós Rhin i els seus afluents.

Alsàcia és un jardí, en el sentit de la cura que es té de cada tros de terra, Alsàcia rural i també l'Alsàcia industrial amb diferents economies que s'han anat adaptant a cada moment i, amb una llarga història, ara França i ara Alemanya; Alsàcia, també, té una gastronomia pròpia i singular on els productes com la col la identifiquen. Alsàcia té plats propis i una deliciosa rebosteria.

Les patates a França, com en el nostre entorn, hi són presents en molts àpats i, el seu consum es situa entre 73 i 80 kg per persona i any; patates per acompanyar el peix, la carn o la xarcuteria, llevat les costums i la religió d'una població diversa; destaquen grans productes com el foie, els formatges i per descomptat la cervesa i els grans vins d'aquesta regió que pots descobrir en aquest post que vaig escriure.

Un dels formatges que més identifiquen aquesta regió és el Munster així que em va agradar preparar les patates al forn amb aquest formatge excel·lent inspirat en la cuina alsaciana adaptant alguns ingredients al Mediterrani introduint l'oli d'oliva i uns trossets de pernil en comptes dels llardons que acompanyaven el plat servit a Colmar per fer-lo més lleuger i menys calòric. De fet, pots acompanyar les patates amb el formatge cremós que més t'agradi o t'aconselli el teu formatger preferit.

El Munster és un dels formatges més antics de França. El seu nom prové de la petita ciutat amb el mateix nom i del departament de l'Haut-Rhin, un topònim que vindria del llatí monasterium. Un formatge d'origen monàstic i que es va començar elaborar al s.VII, a l'Edat Mitjana, pels monjos benedictins com una manera conservar la llet de les vaques que tenien cura a l'entorn de l'abadia dedicada a Sant Gregori. Quan el Munster s'elabora a la Lorena rep el nom de Munster Geromé. El Munster té, des de 1969, té concedida l'AOC.

El Munster és un formatge de llet crua de vaca amb un 45 % de matèria grassa. És un formatge de pasta tova i d'escorça rentada de colors groc a taronja clar que l'identifica. Madura almenys durant 21 dies, té forma cilíndrica, i de 13 a 19 cm per 2,5 a 5 cm de gruix; es presenta sol o en una capseta de fusta fina. La seva olor és característica i no deixa indiferent, de sabor suau. També trobareu alguna varietat de formatge Munster que porta comí. Temporada: estiu, tardor, hivern.

La proposta:

Ingredients (per a 4 o 6 persones)

  • 4 o 5 patates segons la mida. He utilitzat les de Cat Origen (varietat Amarin o Kennebek) 
  • oli d'oliva verge extra arbequina Molí del Set 
  • una nou de mantega de bona qualitat com pot ser Cadí, Granja Armengol o alguna mantega portada d'algun viatge.
  • sal
  • pebre
  • una branqueta de farigola del jardí
  • un gra d'all
  • una copeta de vi blanc
  • uns trossets de pernil del país
  • un petit formatge Munster de 250 gr. comprat a Can Luc
Preparació i cocció:
  • Peleu, renteu i talleu les patates a rodanxes fines. Podeu fer servir una mandolina per facilitar la feina.
  • Enceneu el forn.
  • En una safata ample, per anar al forn, que ens hi càpiguen bé tots els ingredients, talleu el gra d'all i l'untem per la superfície de la safata per aconseguir que el suquet de l'all desprengui un aroma subtil sense arribar a molestar. La resta de l'all, encamisat, el podeu posar per acompanyar les patates al forn.
  • Unteu la superfície de la safata amb la nou de mantega.
  • Tot seguit, poseu els talls de la patata laminada i salpebrada amb el pebre molt al moment.
  • Amaniu amb l'oli d'oliva i la copa de vi blanc, doneu un parell de voltes, i poseu la plata al forn.
  • Coeu les patates al forn a una temperatura de 180ºC durant uns 35-45 minuts. Segons els forn, el gruix o la varietat de patata. Controlar i comprovar la cocció.
  • Per acabar, quan les patates estiguin tovetes, en els últims 10 minuts de cocció, posar els trossets de pernil, el formatge Munster llescat pel damunt el que correspongui. Finalitzeu la cocció al forn perquè el formatge es fongui i estigui al punt de gratinar.








Truc: Com cada forn té les seves particularitats podeu tenir un caldo de verdures a part i si convé afegir una tasseta de líquid perquè no us quedi gaire sec.

Un altre opció, seria coure lleugerament les patates prèviament. Enfornar 15 minuts com està explicat i, per acabar gratinar.

Tot seguit sense que es refredi presentar a taula ben calent. Manteniu la plata al forn per conservar l'escalfor.

Que vagi de gust!


dilluns, 22 de març del 2021

Porros amb vinagreta – el llibre del porro

Hivern 2025: 2.470 visites

Actualització d'aquest post novembre 2021: El llibre del porro finalista, en la seva categoria, en el certamen internacional Gourmand World Cookbook Awards 2022.

Diu l'organitzció que és un reconeixement als que “cuinen” paraules.

Si vas a La Rioja, Navarra, el País Basc o algunes regions de França o Paris és molt possible que trobis a la carta, al menú o com plat del dia, esperit bistrotels porros amb vinagreta. Un plat habitual en aquestes regions. A Catalunya, és difícil trobar-lo al restaurant, però si, t'animo a preparar el porros amb vinagreta a casa.

El porro, ara, està de temporada, en alguns llibres l'anomenen porro quaresmal, varietat que arriba amb la primavera, i coincideix amb aquesta època de l'any. Encara que és possible trobar varietats de porro al mercat durant tot l'any i, també, a les hortes però res igual al porro de primavera molt més finet i tendre.

En els post anterior vaig presentar la nova entrega dels llibrets de la col·lecció de Productes de Mercat que pots veure aquí. Un d'ells és el dedicat al porro del que sóc l'autora. El projecte d'aquest llibre el vaig entregar l'estiu del 2019, molt abans imaginat. A les llibreries des de fa unes setmanes.

El porro és una verdura que no ha faltat mai a l'hort de casa, és agraït a la terra i sempre disposat en qualssevol plat que prepares, pot ser una humil verdura en tota classe de potatges, cremes, sopes, caldos, bouquet garni, i també pot ser l'ingredient necessari per una crema elegant com la Vichyssoise o el secret del cuiner que millora la truita. El porro és una verdura sovint utilitzada i no falta als horts familiars i als mercats.

Del porro, les possibilitats i les propostes vaig escriure un post al blog quan vaig presentar la Vichyssoise que pots veure aquí. Agraeixo a totes les persones que es varen sumar a l'homenatge al xef preparant la seva versió de la vichyssoise i varen etiquetar amb el hastagh #vichyssoise100years

Aquesta verdura és l'ingredient, també, per una quiche amb porro i pernil dolç o una porrusalda, plat de la cuina basca on s'acompanya el porro d'altres verdures i bacallà.



Després vindria aquest bonic llibret que avui et presento: el paper, les il·lustracions i onze receptes seleccionades, acompanyades d'un pròleg per anar més enllà, on trobaràs informació, característiques, possibilitats, propietats, consells de compra, com preparar-lo i també com la utilitzen alguns xefs a la cuina. Detalls que t'agradaren i també et sorprendran.

Ara, que ve Sant Jordi, te'l recomano, i s'interessa te'l podria fer arribar.

Les receptes del llibre són fàcils de fer i tenen interès com el recull d'una de les primeres receptes escrites amb aquest ingredient de la cuina medieval i conventual.

He inclòs receptes de la cuina francesa, no podien faltar, sent el país on es consumeix més el porro i forma part de la seva gastronomia i que aquí hem incorporat; he acompanyat el xai amb porro, dues receptes amb plats de peix, una sopa amb arròs per qualssevol ocasió, una salsa que et resolt un plat amb pasta o per acompanyar formatges, o una melmelada per maridar i inspirada en la cuina belga.

I també uns porros amb vinagreta, una mica diferents de la que acompanyo aquí. Perquè les possibilitats amb vinagretes és amplia i al teu gust personal l'omple de creativitat.

El porro és ric en vitamines, minerals, fibra i baix en calories. Resulta excel·lent cuinat al vapor on conserva totes les propietats; combina molt bé amb una vinagreta i ous durs, ous mollet, o semi durs. Resulta suau al paladar i fàcil de menjar i pair. És excel·lent en aquesta època de l'any.



La vinagreta és una salsa emulsionada freda o tèbia que bàsicament porta vinagre o un altre àcid com un cítric. Admet diferents ingredients que podem incorporar com la mel, pebre, mostassa, fruits secs o envinagrats, com alguns cogombrets, petits sema dolços, que en donen un toc cruixent i saborós, cibulet, julivert, ous durs o anxoves.

La recepta de porros amb vinagreta

Ingredients:

  • quatre porros, d'una mida similar, per persona un ou dur per persona

  • una fulla de llorer

  • sal

  • pebre

  • aigua per bullir

Ingredients per fer una vinagreta:

  • sis culleres d'oli d'oliva verge extra

  • dues culleres de vinagre de xerès

  • una cullereta d'una bona mostassa antiga de Dijon

  • cibulet, julivert o alguna herba que t'agradi

  • sal i pebre

Preparació de la vinagreta i cocció de l'ou:

Primer de tot prepararem la vinagreta amb antelació, per avançar la feina i, perquè en el moment de portar a taula hagi reposat.

En un bol posem l'oli, afegim la mostassa fins que quedi ben integrada, afegim el vinagre, un pensament de sal i de pebre i les herbes que hem triat. Barregem, fins que tots els ingredients quedin ben emulsionats. Reservar.

Bullir l'ou dur i tallar-lo ben petit. Reservar fins al moment d'emplatar que l'afegirem als porros, una vegada cuits amb la salsa vinagreta.


Preparació i cocció dels porros:

  • Netegem els porros de les seves arrels i de la part verda que podem guardar per fer fondos o caldos vegetals. Rentar bé, entre mig de les fulles, és habitual trobar terra que s'hi posa quan es reguen els horts. Eixugar bé i tallar la mida adequada.

  • Introduïm els porros, si vols, lligats en manats de 4, en aigua, lleugerament salada, bullim amb la fulla de llorer durant uns 8-9 minuts,  aproximadament, o també els pots coure al vapor.

  • Escórrer l'excés d'aigua, retirar el fil i posar-los en una plata allargada o en plats individuals.

  • Acompanyar amb la salsa vinagreta, afegir l'ou ratllat i portar a taula.

Comentari: un plat que no s'ha de prendre ni molt calent ni molt fred. A temperatura ambient seria de la millor manera.

Que vagi de gust. Fàcil i deliciós.



dijous, 9 d’agost del 2018

La quiche. - Quiche de porros i pernil dolç -


"Mi bonita quiche"...  Hivern 2025, 5.512 visites.

La Quiche és un “pastís” clàssic de la cuina francesa que consisteix en una massa de pasta brisa amb la que es folra un motlle rodó, d'uns 18 – 22 cm de diàmetre, i es farceix amb ous batuts, crema de llet, formatge ratllat i altres productes. La més coneguda és la tradicional Quiche Lorraine de la regió de la Lorena. 
NomEl nom de quiche prové d'un dialecte de la Lorraine "Kuchen" / "Küche" que també es troba en algun dels dialectes de l'alemany per proximitat. Kuchen significa pastís i Küche cuina. Seria doncs com una simbiosi d'allò que s'elabora a la cuina? :)

Origen: La Quiche, prové de la regió de la Lorena o Lorraine d'on pren el nom una de les varietats més conegudes de quiche, la quiche lorraine. Aquest pastís inicialment es feia amb la massa restant de fer el pa, amb el temps es va refinar, i es va transformar en una massa més fina, substituint la massa normal per pasta brisa. Els ingredients bàsics amb que es farceix poc han variat: la llet, la mantega, els ous, sempre tots productes de gran qualitat, i els trossets de cansalada fumada de la regió i de gran prestigi. 

Podem dir amb certesa que un plat és d'una regió concreta delimitada pels homes? més m'atreveixo a pensar en un àrea geogràfica natural, amb uns mateixos productes, un clima o costums semblants. (pastís, cuina o coca...). Poder són paraules per designar les preparacions que es feien amb la calor residual de la llar, en les cases o en el forn de pa, per aprofitar, també, aquella escalfor com es feia aquí amb les panades o els “empanadones” en els forns del Pirineu.

Una manera de viure, productes que són orgull d'un país, varen fer que molt aviat aquesta preparació de la cuina rural fos adoptada per les altres regions i el fes seu la burgesia, llavors al traspassar regions s'afegirien altres ingredients com el formatge ratllat.

En qualssevol cas, aquest clàssic de la cuina francesa, ja és un plat de la cuina internacional que podem trobar en els forns, les pastisseries, els bristos o els restaurants d'arreu del món i també a les cases.

La Quiche és fàcil de fer, de menjar i de transportar. Un plat que podem preparar amb diferents ingredients, per portar en trobades d'amics, berenars o sopars. La quiche és llaminera i gormanda acompanyada d'una amanida verda soluciona un sopar o també un entremès com la recullen els llibres de cuina clàssics. 

L'èxit d'una bona quiche és posar bons ingredients. La pasta brisa la podem fer nosaltres o comprar-ne de preparada d'alguna marca de la vostra confiança.

Quan li vaig dir a la meva amiga, Carmina, que volia escriure en el blog la Quiche es va posar molt contenta i em va dir: “Et portaré la meva recepta que faig des de que tinc 13 anys i et portaré també com la vaig escriure llavors”. Ella prepara la clàssica Quiche Lorraine però he pensat en fer-la amb porros, aquest dies n'hi ha a l'hort, acompanyats de pernil dolç i la resta dels ingredients bàsics: la crema llet, la mantega, els ous i el formatge emmental ratllat .
Amb els porros podem elaborar plats molt bons, (salses, sopes, la vichyssoise o la crema de porros, una minestra de verdures, o un plat principal...) i com deia Albert Adrià podem aconseguir emocionar. Els porros són més suaus i dolços que la ceba, són una hortalissa molt apreciada i la més consumida a França i agraden molt també en les comunitats de La Rioja i Navarra com podeu descobrir en aquest post.

Afegir que no faig sovint la Quiche, per això, per fer-la el millor possible i compartir una bona recepta he consultat alguns llibres de cuina i també vaig parlar amb la Mercè, una persona que constantment assisteix a cursos de cuina, té entusiasme i rigor. De tot el que he vist aquesta és al meva aportació i no ho dubteu surt boníssima!

La recepta:
Fer la pasta brisa amb els següents ingredients o comprar una lamina de la marca que us agradi i seguir les instruccions del fabricant.

Ingredients:
  • 200 gr de farina podeu posar d'espelta
  • 100 gr de mantega de bona qualitat. He utilitzat la mantega de Cadí.
  • 1 ou eco petit de Granja Armengol
  • 1 culleradeta de sal o menys
Preparació i elaboració de la massa brisa:
  1. Tamisem la farina i fem un volcà, afegim la sal i la mantega a trossets, anem unint amb les mans fins aconseguir una massa homogènia, després afegim l'ou petit, i unim la massa, no pastar gaire perquè sinó s'endureix.
  2. Fem una bola, l'emboliquem amb paper de film de cuina i la posem en la nevera una mitja hora. Si està més estona s'endureix molt, si l'heu deixada més estona, treure-la de la nevera i deixar-la a temperatura ambient per poder-la treballar.
  3. Pre-escalfar el forn a 180 ºC
  4. Estenem la massa amb un corró pastisser i la posem en el motllo engreixat amb mantega. Aquesta massa ha de tenir un gruix de 3 mm aproximadament.
  5. Passem el corró i retirem el sobrant de la massa.
  6. Punxem amb la punta d'una forquilla la massa perquè no es bufi, folrem amb un paper d'alumini, posem un pes a sobre i enfornem 15 minuts.
  7. Reservem


Preparació farcit i 
Els ingredients:
  • 3 porros de l'hort de casa
  • 3 talls de pernil dolç
  • 3 ous ecològics
  • 100 ml de crema de llet. He utilitzat Granja Armengol
  • una nou de mantega de bona qualitat
  • 1 cullera d'oli d'oliva verge extra de la DO Les Garrigues 
  • sal
  • pebre blanca molta al moment
  • un pensament de nou moscada
  • 200 gr. de formatge emmental ratllat.
Elaboració:
  1. Tallem el pernil dolç en trossets. Reservem
  2. Netegem bé els porros, trèiem les parts més dures i els tallem en trossets petits.
  3. Sofregim els trossets de porro amb l'oli i la mantega fins que estigui transparent. Retirar l'excés de l'oli i reservar en un plat amb paper de cuina absorbent.
  4. Batre els ous, salpebrar i afegir el pensament de nou moscada, si us agrada.
  5. Barrejar els trossets de porros i el pernil dolç tallat amb els ous batuts, la crema de llet i una part del formatge ratllat.
  6. Posem aquest farcit en el motllo amb la pasta brisa que hem preparat.
  7. Cobrir la superfície amb la resta de formatge ratllat emmental i uns trosset de mantega pel damunt.
  8. Enfornem uns 20 minuts a 180 ºC o fins que considereu que està fet. Té que quedar una mica daurat per sobre i el farcit quallat. Ho podeu comprovar amb la punta d'un ganivet.

Presentació: Portar a taula i acompanyar d'una amanida verda.

Proposta de maridatge vi blanc de la DO Costers del Segre Gotim Blanc , elaborat amb les varietats blanques Sauvignon blanc i Macabeu de l'antiga finca del Castell del Remei. És un vi fresc, agradable, saborós, brillant. Perfecte per acompanyar un aperitiu o un sopar d'un capvespre d'estiu o una trobada amics i família.
Bon appétit bien sûr!

Us agradarà veure: