Restaurant Au Pont Corbeau -La Winstub-

Molt a prop del Museu Alsacienne, travessant el Pont du Corbeau, un dels ponts del riu Ill, el que comunica el centre històric (on està la Catedral) amb el barri de Krutenau i amb el mateix nom, allà on a l’Edat Mitja es llençaven els comdemnats per delíctes, es troba “el restaurant” Au Pont Corbeau, una autèntica Winstub situat al Quai Saint-Nicolas.

El propietari, Christophe Andy va obrir aquest restaurant farà uns 40 anys i ha aconseguit convertir-se en el o la Winstub més genuïi de Strasbourg, tot un referent i respectat per tots els strasbourguesos. Aquí es conjuga el ser a través de la tradició i la innovació. 

Actualment la filla dels propietaris, Coralie Andy, va recollir el llegat dels seus pares, Christophe i Martine, a més més d’aprender i treballar en diferents establiments de renom és qui està al front d’Au Pont Corbeau. 

Aquí, persones de tota classe i condició es troben atrets pel que significa menjar bé i com a casa. L’èxit o la fòrmula, a més més, de la cordialitat, el bon fer i l’hospitalitat és la utilització de productes de proximitat i de temporada seguint les estacions. Tant és així que pots trobar plats de caça en temporada. La seva carta compta amb els plats alsacians de sempre; les postres “fets a la maison” per Coralie i, un celler formidable amb la gran varietat de vins de la regió i d’altres regiones franceses, apostant majoritàriamentt pels vins naturals i de petits viticultors. 

L’ambient és informal, les taules properes de manera que pots aillar-te, si pots! o animar-te a conversar amb els veïns de taules properes o escoltar la confidència del teu veí que t’explica que fa anys que hi va i sempre és una aposta segura.

La decoració de l’interior és acollidora i confortable, les parets cobertes amb fusta, la sobrietat i l’elegància de les taules molt ben parades i unes cadires fermes i còmodes. El servei de taula és alegre i impecable. La decoració regional s’acompanya amb la ceràmica característica d’Alsàcia, algunas obres d’art…; al costa meu un dibuix d’un elefant damunt del món ens explica “el difícil equilibri europeu”. L’entrada, amb el nom del restaurant, de ferro forjat i una vidriera construïda amb l’encaix de culs d’ampolla et convida a entrar en un ambient íntim i acollidor. 

La carta és àmplia tant al migidia com al vespre. Destaca la Formule Déjeuner, no arriba als 20,00 euros, on pots triar entre 4 plats de primer i 4 plats principals complerts i deliciosos.

Aquest va ser el nostra dinar:

Entrans:

Filets d’areng amb amanida de llenties.

Quiche de carbassa amb formatge blau i nous. També amb Munster. (té post al blog)

Plats principals:
Filet de salmó tallat en bloc damunt de choucrout amb sauce façon “matelote” salsa clásica de la cuina francesa per acompanyar els peixos. S’elabora a partir de la reducción de fumet de peix amb vi blanc, I un roux.

Una Choucroute Nouvelle Garnie. No ens la podium perdre. La característica d’aquesta choucroute és la variant estacional, es prepara amb les primeres cols collides al mes d’agost i setembre. S’acompanya amb la formidable xarcuteria alsaciana dels embotits, la carn de porc tant ben cuita i amanida, i la cansalada lleugerament fumada.

Varem acompanyar el dinar amb una cervesa artesana i un deliciòs i aromático Riesling presentat en una gerra de ceràmica alsaciana i servit en les copes de la casa amb el dibuix del corb que tants bons auguris ha portat a la casa dissenyat per Coralié Andy.

Les postres, “els desserts maison”; son tots una delícia, elaborats a casa, veritablement artesanals per 7,00 euros destaco de la carta: La Tarta de mirtills salvatges, el savarin amb rom i chantilly, pastisssos com el de poma i melmelada de ruibarbre; (amb post al blog); diferents sorbets i gelats; crema de xocolata Valrhona, la pannacotta (té post al blog) acompanya diferents fruites, els crumbles de fruites o la crema de caramel.

També, tens a la carta una àmplia selecció de begudes digestives. Les cireres han donat aquesta regió el famós Kirsch; pots trobar l'eaux-de-vie, dels que aquesta regió té renom i grans creacions, de licors, cremes de fruita de prunes, peres, mirabelles o de codony.

Varem acabar el dinar amb un cafè expresso perfecte. El somriure, l’amabilitat, l’atenció fins sobretaula de la persona que ens va atendre durant el dinar fill de La Cerdanya. 

Per tot això, i molt més et recomano Au Pont Corbeau en el teu viaje a Strasbourg on trobaràs l’essència i la història de la ciutat. Allà on es conserva la tradició sense oblidar l’actualitat. On somrius pel plaer de ser-hi.

Au Pont Corbeau forma de Bib Gourmand a la Guia Michelin.
Srasbourg preciosa ciutat, ciutat europea, ciutat resistent, al cor de la meva estimada Europa….amb una gastronomia pròpia i orgull del país.

Au Pont Corbeau
21 Quai Saint-Nicolas

+33 3 88 35 60 68

67000 Strasbourg, França

http://www.aupontcorbeau.fr/

T'agradarà veure el post anterior de la ciutat d'Estrasbourg que pots veure aquí.

Estrasburg, capital d’Alsàcia i d’Europa

Alsàcia té un post en aquest al blog, el pots recuperar aquí. En aquell viatge en cotxe per apuesta regió francesa, amb esperit propi, situada al nordeste del país entre les montanyes dels Vosges i el Rhin, descobrint ciutats i pobles d’aquesta Alsàcia rural; la formidable ruta dels vins alsacians entre les vinyes, enfilades en petits turons, els reconeguts vins alsacians, els cellers o les acollidores winstubs, els castells, les torres i els murs de defensa et conviden aturar-te i brindar només pel plaer de gaudir d’aquest paisatge com si fos un jardí sortit d’un conte, amb parades improvisades sota la pluja i l’encant de les cases entramades de fusta tant ben conservades i guarnides amb flors i cigonyes.

Alsàcia té una gastronomia pròpia amb grans productes i plats familiars. El llegat de les grans mares, constitueix tot un patrimoni culinari. Més enllà de la reconeguda choucroute garní hi ha altres altres especialitats com baeckeoffe, els bretzels que trobaràs en totes les boulangeries on a més a més de les baguettes elaboren una gran varitat de pans, alguns, ben antics com el pain méteil; la tarte flambée i tants d’altres plats sense oblidar el món dels formatges com el formatge artesà Munster, (té post i recepta al blog) elaborat amb llet de vaca, molt aromática i perfecte per assaborir amb els grans vins alsacians o amb algunes de les cerveses artesanes que s’elaboren en aquesta gran regió de França; sense oblidar el foie-gras d’oca considerat un dels millors, encara que el seu consum cada vegada, al meu entendre, anirà a menys pel que suposa forçar l’alimentació de les oques considerat un maltracte animal. De fet, alguns països han prohibit aquesta pràctica. Cal destacar les formidables pastisseries de la ciutat, autèntiques boutics on els mestres pastissers elaboren veritables joies. La gastronomia es recolza en escoles i una extensa bibliografia que pots trobar a les llibreries de la ciutat on disposen d'excellents llibres per anar més lluny.  

D’aquell viatge, la capital d’Alsàcia, Strasbourg, va quedar per un altre ocasió. Va ser al mes de setembre, coincidint amb les festes de la Mercè, quan varem aprofitar per visitar Strasbourg i dues ciutats més que també tindran un post en aquest blog aquest any. 

Strasbourg és la capital d’Alsàcia i, també, la capital d’Europa, seu del Parlament Europeu i d’altres institucions europees. Després de la Segona Guerra Mundial, Strasbourg va ser la ciutat europea triada com a símbol de la pau i la reconciliació de França i Alemanya. 

Strasbourg es troba a l’Est de França amb frontera amb Alemanya. Per la seva situació geográfica i estratégica, situada al costat del riu Ill, afluent del Rhin, un dels principals rius d’Europa, és també un gran epicentre comercial i cultural. 

Strasbourg és una ciutat moderna i, també, una ciutat amb història, on la seva arquitectura és un gran testimoni: des de la Grande Île amb les cases alsacianes, amb els entramats de fusta, els ponts, els carrers estrets, els canals, les torres i les escluses de la Petita França on els curtidors exercien el seu ofici i el comerç a l’Edat Mitja. La Grande Îlle, declarada Patrimoni Mundial de la Unesco, podrás passejar pels seus carrers amb cafés, xocolateries, botigues artesanes, deliciosas pastisseries, formidables bulangeries amb la rebosteria tradicional d’aquesta regió, les galetes, el pa de gingebre, els reconeguts brioxos amb pases i alguna pans elaborats amb diferents cereals de llarga tradició; a més a més dels establements gourmets, amb centenars de formatges artesans, foie gras d’oca, o els vins d’aquesta gran regió vinícola i cervesera amb la possibilitat de degustar diferents varietats en petits tasts. De fet, alguns bars d’Estrasburg elaboren la seva pròpia cervessa. També, podrás entrar en algun de les acollidores winstubs -tavernes- i assaborir els plats més representatius de la gastronomia alsaciana. 

La magnifica Catedral gótica de Notre-Dame “de Pedra rosada” que la llum del dia illumina i sorprèn amb la seva única “agulla” de 142 m. d’alçada. Construida durant quatre segles. Fins al s.XIX va ser considerada l’edifi més alt de la cristiandat. Destaca la rossassa de 12 m de diàmetre, la portada, l’interior, i el rellotge astronòmic, que calcula de manera precisa la posisició del sol i de la lluna i que va fascinar a Nèstor Luján en el seu viatge a França.

Molt a prop de la Catedral gótica de Notre-Dame trobaràs la plaça Gutemberg, dedicada a l'inventor alemany de la imprenta, Johannes Gutenberg, qui va viure a Strasbourg entre el 1430 i el 1440, altres llibres diuen vuit anys. Una escultura de l'inventor de la imprenta amb un llibre a les mans de David d'Angers amb la inscripció: "es va fer la llum" en francès, al centre de la plaça, recorda la importància que va suposar la invenció de la imprenta per la humanitat. 

Anteriorment aquesta plaça portava el nom de "Place du Marché aux poissons". La plaça Gutemberg és un punt de referència i de trobada tant pels turistes com pels strasburguesos. Aquí hi ha cafès, restaurants i diferents botigues. Des de la vesant arquitectònica i cultural la plaça està envoltada de grans edifis com la Biblioteca de Estrasbourg o la Cambra de Comerç. És en aquesta plaça, quan arriben les festes de Nadal, s'engalana amb casetes on venen regals de Nadal, productes artesans com el pa d'espècies, les galetes de Nadal o el vi calent.  

Strasbourg conserva tot l’encant de la història, capaç d’organizar un dels millos Mercats de Nadal d’Europa i alhora és moderna i cosmopolita. Strasbourg, a més a més, de ser la seu de la UE és la segona ciutat de França amb la més gran població d’estudiants.

T’animo a descobrir la ciutat a peu, que és com es coneixen veritablement les ciutats, sense preses, quan estàs de vacances. També, pots llogar una bici o utilitzar el tramvia per desplaçar-te. Des de l’hotel, on ens varem allotjar, fins al centre históric, trigavem uns 20 minuts caminant. 

Un dels llocs que no ets pots perdre a Strasbourg és la visita a una Winstub. Les Winstubs és el nom de les tavernes tradicionals alsacianes, establiments on es serveixen vins o begudes i també menjars.

Quan entris en una winstub, descobriràs la vida social dels alsacians en aquests espais es troben i es reuneixen al voltant d’una taula. Originariament els alsacians oferien el seu vi en el pati de la casa on tenien leș vinyes amb el temps aquests espais i per diversos factors es varen traslladar a la capital. 

Un dels dinars que varem fer a Strasbourg va ser a Au Pont Corbeau, possiblement la winstub més autèntica de tota la ciutat, descrit en aquest post. Encara que el més turístic i conegut és Chez Yvonne des de que Jacques Chirac i Helmut Kohl es varen reunir compartint un sopar i varen conversar sobre el destí d’Europa.

Com a punts d’interès a Strasbourg és imprescindible la visita a la catedral de Notre-Dame, finalizada a l’any 1439, admirar-la i elevar la mirada fins la seva torre més alta de 142 m d’alçada. Visitar-la per dins I per fora per cada una de les seves façanes, visitar l’interior descobrint les naus i les capelles i els formidables vitralls. El gòtic es troba amb el renaixament amb la joia del rellotge astronòmic amb les seves figuretes de la vida de Jesús. Nosaltres varem anar en diferents moments del dia. La llum natural illumina de manera diferent el color de “la pedra rosada” des el matí a la tarda.

Descobrint Strasbourg i molt a prop de la Facultat de Medicina, trobaràs la Cave des Hospices de Strasbourg. Històric celler on es conserven una gran part de les veremes dels viticultors alsacians. L’entrada principal, en una plaça carrer amb llambordes, un grup esperava la visita concertada a la cava. Per la per la part de darrera front un parterre hi ha el testimoni de les diferents varietats de vinyes d’aquesta regió.

Una de les visites, per mi, imprescindibles va ser la visita al Parlament Europeu. Un bell edifici modern vidriat amb el nom de Louise Weiss. Les banderes dels països europeus i la bandera d’europa engalanen l’edifici. L’escultura de l’artista francesa Ludmila Tcherina amb el nom d’“Europe a Coeur” representada per dues esculturas entrellaçades, formant un cor, vol simbolitzar Strasbourg com la ciutat d’acollida, símbol de reconciliació i “cor” del continent europeu. Cal identificar-te per visitar el Parlament Europeu.

La Vella Europa. Aquesta escultura va ser escollida oficialment per la CE per simbolitzar una Europa unida. Es va instal·lar per primera vegada davant de l’antic Parlament a l’any 1994. El 13 de decembre del 2000, Nicole Fontaine, en aquell moment Presidenta del Parlament Europeu, va inaugurar oficialment l’estatua al patí del nou edifici del Parlament, la Place Louse Weiss. Una visita emocionant i entranyable recordant el que havia estudiat després de finalizar Dret i l'aplicació de la normativa europea en la vida laboral. 

Imprescindible el cafè en la cafeteria del Parlament Europeu amb els seus amplis finestrals i les installacions innovadores y modernes. Una sorprenent moqueta dibuixa i representa un jardí com si fos una extensió del jardí exterior que envolta el Parlament.

De tornada al centre de Strasbourg i, molt a prop de les institucions europees, et recomano  la visita al Parc de l’Orangerie, el parc més visitat de la ciutat creat al s. XVIII, amb camins, arbres monumentals, especies vegetals amb un gran llac i salts d’aigua. Trobaràs diferents aus en llibertat en el teu en temporada, és un lloc de trobada cigonyes. El jardí acull una bella collecció de tarongers, confíscada durant la Revolució Francesa. Per protegir els arbres es va construir un tarongil, amb el nom de Pavelló Joséphine, en record de l’emperatriu Joséphine. Actualment el Parc de l’Orangerie acull exposicions i altres events. El Parc de l’Orangerie és un espai molt estimat els ciutadans de Strasbourg. Quan comença el bon temps és un lloc de trobada i d’esbarjo on van a passar el dia, organitzen berenars, picnics i diferents activistats. T’agradarà.

De tornada, passejant, varem veure la ciutat més moderna i elegant de Strasbourg, barris benestants, precioses cases unifamilirar o plurifamilirar amb pocs habitatges i envoltades de jardins i alguns consulats dels diferents països d’Europa. També, trobaràs petits establiments comercials, majoritariament petites boulangeries on a més d’assaborir la formidable pastisseria de la ciutat podràs prendre un café, un te, una xocolata o altres begudes.

Strasbourg t'agradarà! 

El següent post: Au Pont Corbeau, la Winstub més autèntica de la ciutat

A fuego lento -La passion de Dodin Bouffant-

Des de que es va presentar aquesta pel·lícula, el passat mes de setembre, al Festival de San Sebastián, on es va emportar el premi a la Millor Pel·lícula Culinary Zinena sabia que l'aniria a veure i que escriuria un post en aquest blog.  

© imatge Gaumont - Filmaffinity 

Juliette Binoche va visitar les cuines del Basque Culinary Center, només arribar, tot recordant els aromes i les olors de la pel·lícula de la que era protagonista en el paper d'Eugénie.

Després de saludar als alumnes i els caps de cuina va assistir al sopar amb el que varen obsequiar a una de les actrius més estimades del Festival.

El director, Tran Anh Hung, havia rebut amb anterioritat el premi al millor director a Cannes.

El director, Tran Anh Hung, estava buscant un tema per explicar la gastronomia com un art i com una professió. En aquest cerca va descobrir el llibre “La vie et la passion de Dodin Bouffant, gourmet” de Marcel Rouf. Inspirada en el gastrònom Brillat-Savarin 

Amb aquesta inspiració va crear la pel·lícula on la cuina, la gastronomia, la relació i l'estima de dues persones en “la tardor de les seves vides” com diria en una escena el famós gourmet Dodin, interpretat Benoît Magimel, qui havia estat parella de Juliette Binoche, abans d'un divorci.

El director sabia de les diferències dels actors però va aconseguir que la seva professionalitat superés els obstacles atorgant a l'espectador tota la “doceur”.

La pel·lícula és situa a l'any 1885, finals del s. XIX, la cuinera Eugénie ha treballat per més de 20 anys pel famós gourmet Dodin, El Napoleó de l'art culinari. La mútua admiració i el saber fer han fet amb el temps una relació singular, d'admiració i d'estima. Però Eugénie preserva la seva llibertat i no s'ha casat amb Dodin. Llavors i per altres circumstàncies Dodin decideix fer el que no ha fet mai: cuinar per ella.

La pel·lícula comença amb una llarga coreografia de plats elaborats a la perfecció com si fos un ballet executat de manera brillant on cada un dels actors realitza el moviment precís, puntual i sincronitzat entre les taules de fusta, cassoles de bronze i geladores manuals, draps de cotó i la cuina de carbó amb l'esforç que comporta cuinar sense gas ni electricitat. L'escenari es situa en un preciós Château de la regió d'Anjou i va permetre al director executar el plans i les escenes en llibertat de moviments. La pel·lícula és un homenatge del director al refinament francès, a l'amor, a la vida, a l'admiració de la cuina francesa.

Uns plats perfectament elaborats i ideats pel cuiner Pierre Gagnaire, amb més d'onze estrelles Michelin. Qui té un petit paper a la pel·lícula 

La pel·lícula és una classe de cuina on es recorre la història de la gastronomia i la descripció en l'execució d'alguns plats, es detallen i s'imagina els ingredients en un record i en un aroma, es coneix el camp; la cuinera i el gastrònom saben d'on ve un o un altre producte. La cuinera té el seu propi hort i busca com millorar-lo amb el consell d'altres hortolans i l'intercanvi d'experiències. Entre paisatges francesos, la llum del camp i un hort envoltat de perers.

No vull oblidar les ajudants i aprenents de cuina i com s'educa el gust al llarg del anys..

En paraules del director: "Vàrem aprendre com França va posar ordre a la gastronomia. Varen ser els francesos qui varen dir com un plat s'havia de preparar d'una manera i no d'un altre. Varen ser els francesos qui varen decidir com posar la taula, quins coberts i quins vasos utilitzar en cada plat. Vàrem ser els francesos qui varen defendre com lligar sabors complementant un plat amb un vi o un altre. França té “terroir” ric i variat. No es casualitat que la gastronomia francesa sigui sent la primera del món.”

No sé que passarà aquesta nit als Oscars. Sigui el que sigui si ets amant de la gastronomia no deixis de veure aquest excelent pel·lícula.

Tres aceitunas - Ajaceite - Allioli amb patata

“Je ne serais jamais contente de ne pas vois voir” Annie

A la comarca del Matarranya, una de les més belles d’Espanya, on els camps d’oliveres es fonen amb els ametllers i les vinyes es produeix l’oli d’oliva verge extra orgànic Las tres aceitunas, un petit projecte familiar impulsat per Fenella Bingham per donar a conèixer l'empeltre una de les varietats d’oli d'oliva més antigues i pròpies de l’Aragó.

L'empeltre, (oliva, oli i olivera) és una varietat oleícola asimètrica i allargada, de color morat i negra quan ha madurat. No és la més habitual però probablement és la varietat amb una història mil·lenària que es situa a l'any 1.000 aC. i alhora una les principals senyals d'identitat de l'oli d'oliva de la Denominació de Origen del Baix Aragó. Aquesta zona productora és una de les més importants del nord d'Espanya.

El conreu de l'olivera en terres de secà disminueix la capacitat de producció però alhora augmenta la seva qualitat, Això fa que els olis verges produïts en aquesta zona siguin autèntic “or líquid”.

Tot el procés per l’elaboració de l’oli és manual i ecològic; el premsat es fa en fred i amb el mètode tradicional, (perdut en els darreres anys), en un molí de Calaceite, aquesta circumstància atorga a l’oli una textura fina i agradable i alhora elimina l’oxidació produïda per l’aigua.

La producció és d’unes 1.000 ampolles a l’any.

Les característiques bàsiques de l'oli serien: aspecte net sense terbolesa; color daurat, característic de la varietat d'empeltre; sabor suau, molt agradable que recorda la fragància de l'olivera.

L’oli d'oliva @lastresaceitunas el pots trobar en alguns restaurants i botigues especialitzades de Barcelona.

El dibuix de l'etiqueta de les ampolles és una il·lustració pintada per Clea, la neta, la més petita de la família.

La frase que encapçala aquest post, escrita a l'etiqueta de l'ampolla, a la base del dibuix és de l'àvia Anne conformant la història d'una família.

El món és millor gràcies aquells que persegueixen els seus somnis.

Per acompanyar aquest oli he pensat que estaria bé fer un Ajaceite, un all i oli amb patata, una recepta familiar, pròpia de l'Aragó de diferents comarques com la Jacetania o los Monegros i, que feien a la casa familiar de la mare per quarta generació que tinc constància; també, hi ha costum a Mallorca i, documentada a la Provença - França-. Amb ou, amb pa, amb codony. En realitat són maneres de fer pròpies de cada poble, de les diferents cultures i del patrimoni culinari del Mediterrani.

L'Ajaceite que podeu veure en aquesta imatge l'he fet aquesta tarda amb la mare. Ella, s'ha fet gran, com tots, però m'ha volgut fer costat i conduir.

L'Ajaceite és una “salsa” que s'acompanya habitualment amb conill, llonganissa o altres carns a la brasa, bacallà o cargols i, també, verdures de temporada.

L'Ajaceite es prenia acompanyat d'altres aliments, principalment en la festa de la “rematadura”, celebraven un dinar al camp o a les cases per festejar amb totes les persones que havien treballat recollint les olives. 

Ingredients:

• 1 patata gran
• 2 grans d'alls sense el nervi
• 1 ou ecològic a temperatura ambient
• La quantitat necessària d'oli d'oliva verge extra
• sal

Elaboració:

1. Netegeu i coeu la patata, sense pelar, amb aigua i sal.
2. Una vegada cuita, peleu i xafeu la patata amb una forquilla.
3. Peleu els alls i els piqueu.
4. Poseu aquests ingredients en el vas ample del minipimer.
5. Afegiu l'ou i la sal.
6. Poc a poc es va afegint l'oli d'oliva necessari i es finalitza quan ha espessit i "brilla".

T'agradarà.

Aquesta és la meva proposta quan una companya em va dir que em volia fer arribar una ampolla d'aquest oli i, si m'agradava, fer difusió a través del meu blog.

"Aceite,
recóndita y suprema
condición de la olla,
pedestal de perdices,
llave celeste de la mayonesa,
suave y sabroso
sobre las lechugas
y sobrenatural en el infierno
de los arzobispales pejerreyes."

Oda al aceite, Pablo Neruda

T'agradarà el pa amb xocolata i oli d'oliva verge extra 

Pastís de pera amb oli d'oliva verge extra