Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris jornades. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris jornades. Mostrar tots els missatges

diumenge, 16 de desembre del 2018

Curs intensiu de cuina a baixa temperatura amb Salvador Brugués

Hivern 2024: 4.829 visites

“Quan era petit, a casa, teníem una cuinera que es deia Molinera, era com la meva tercera àvia, quan feia flams, ella sempre mirava, tot i que no ho deia, de que li sobres sucre cremat, el tirava sobre el marbre, untat amb oli, i quedava com una moneda grandiosa de sucre. Quan jo entrava per la porta de la cuina, ja olorava el caramel, el record era el trencar amb una cullera la “moneda” -Crakkkk- i agafar-ne un tros i llepar-lo durant molta estona, això en fa pensar tant amb la meva iaia Sita com en la Molinera.” Salvador Brugués
El dissabte 1 de desembre vaig assistir a un curs de baixa temperatura impartit per Salvador Brugués per aficionats a la cuina a Sant Hilari de Sacalm, a Les Guilleries.
Salvador és cuiner i professor de cuina, des de fa més de 25 anys a l'Escola d'Hostaleriai Turisme de Girona i s'ha especialitzat en la cocció al buit i a baixa temperatura però sense oblidar tot el que ha après al llarg dels anys i les hores viscudes en la cuina familiar i propera de la Fonda Brugués amb el sabor de la tradició. Ha estudiat, treballat i col·laborat amb el seu amic, company i gran cuiner Joan Roca, els dos tenen projectes en comú i són també autors de dos llibres: Cuina al buit i Cuina amb Joan Roca, que vaig recomanar en un Sant Jordi i que podeu veure aquí.
Feia un mes i mig mes que l'havia escoltat en una xerrada sobre La Cuina de la Terra que va impartir en la Sala Noble de la Cooperativa a Sant Hilari, el poble on va néixer. De fet ell diu que va néixer entre els fogons de la Fonda Brugués.

Escalfant un sucre per transformar-lo en caramel va omplir aquella sala de l'aroma que li serviria per conduir la presentació amb les imatges, les anècdotes i les vivències personals. La importància de les dones en la cuina, en especial la influència decisiva de La Molinera i les seves sublims croquetes de bacallà o la simplicitat d'aquella aigua de les verdures, senzilla i perfecte d'una sopa de farigola que es preparava cada vespre la seva mare. Res és casual. Els anys d'estudi i la seva trajectòria professional fins arribar a l'actual especialització en la cuina al buit o millor dit la cuina a baixa temperatura com l'agrada dir a ell.

D'aquella xerrada va sortir la possibilitat de fer un curs i darrera aquest post que no havia previst! I intentaré apropar-me i us animo a conèixer una cuina en la que controlant les temperatures podem aconseguir un menjar més saborós i més sa.
En aquella xerrada, el títol, La cuina de la terra, al meu entendre s'estava transmeten un missatge o millor dit més d'un missatge, poder sense proposar-ho. Una cuina vinculada al paisatge, la terra, els boscos, l'aigua, o les llargues vacances d'un altre temps, o com era la vida en aquell Sant Hilari als estius i com es va transformar; l'afició boletaire que hi ha en aquesta comarca, amb centenars d'espècies, una exposició on es recullen les moltes varietats i acompanyen la seva cuina.

Si us fixeu el logo de Salvador Brugués és un cep. Que hi ha més a prop de la terra que els bolets? Un grafit de diferents bolets, també, decora un pany de la paret de l'estança on en Vador i la seva família acullen amb camaraderia i hospitalitat quan fan un curs de la cuina a baixa temperatura on et trobes molt a gust, t'ajuden i tot és fa fàcil.
La sala on es fa el curs ocupa la planta baixa de la casa familiar. Està molt ben equipada i és un magnífic lloc de reunió. Té una gran cuina professional, una illa per compartir i treballar, unes cadires per atendre i escoltar les explicacions; els equips de cocció, els utensilis, els aparells, les prestatgeries per diferents estris de cuina, una pels llibres de cuina: actual, tradicional i cuina catalana; els apunts, les fotos, i alguns records de la Fonda com la preciosa cuina econòmica, un detall, una paraula amb la Marta i aquells cendrers que havia en aquelles fondes de tota la geografia d'aquest país i una gran taula on compartir el dinar, al costat del pany de paret on hi ha el grafit dels bolets i la cuina econòmica de la Fonda Brugués.
Els que aneu seguint el blog us haureu adonat que la cuina familiar i tradicional és un dels pilars del blog. Volia que les receptes estiguessin recollides. Escriure el que he après m'ajuda entendre i també poder-les compartir, però, sempre aprenent, llegint, descobrint i cercant tot allò que em pot ajudar a millorar, així que aquest curs i la persona que el donava em va semblar una excel·lent oportunitat.
A més a més havia detalls que anaven sumant. A casa, cuino de manera senzilla, el dia a dia, està format per una cuina fàcil de fer i sense gaires complicacions, que sigui saborosa i bona, de vegades amb preparacions prèvies - conserves, brous o confitures - i utensilis que m'ajuden i la faciliten. Un dels estris preferits, des de que va sortir és l'estoig Lékué, el vaig comprar fa més de 8 anys a Vinçon del Passeig de Gracia, l'he regalat a amics i família, és fantàstic per un salmó al vapor, una poma o les verdures. Per que ho explico? Perquè Lékué forma part junt amb Cata Electrodomésticos del projecte del Celler de Can Roca en la cuina a baixa temperatura. Resultat de la investigació, les tècniques i de tot el que anaven descobrint i esbrinat varen crear el projecte Rocook, una manera de fer arribar els coneixements adquirits pel Celler de Can Roca a les cuines domèstiques.

Rocook, la placa d'inducció i el llibre, Cuina amb Joan Roca a baixa temperatura, serien la base del curs. El llibre és un element que ajuda de forma didàctica i assequible a entendre alguns conceptes, molt ben fet, explicat i estructurat, amb unes fotografies que l'il·lustren, els capítols per cada matèria, les taules de temperatures cocció i el temps i un apartat amb receptes junt amb una placa d'inducció creada pel Celler de Can Roca i Cata Electrodomésticos per cuinar de manera precisa amb el control de la temperatura per apropar totes les avantatges a les cuines domèstiques tan senzilla i fàcil de utilitzar.
L'any passat el BBVA oferia la possibilitat de comprar-la en un sol pack. A més a més Lékué aporta l'enginy en els seus utensilis com les bossetes que protegeixen els aliments i utilitzaríem en el curs per coure els ous en diferents temperatures i que servirien de suport per explicar a Vador alguns plats i com es comporten uns graus de més o de menys. També ha col·laborat en el projecte la Fundació Alícia, (té un post al blog) aportant el seu coneixement per una cuina més saludable i sostenible. Salvador va comentar que en el darrer Fòrum de Girona poder eren les paraules que més es varen sentir.


Així, em va semblar una bona oportunitat poder assistir aquest curs intensiu amb una de les persones que s'ha especialitzat i en sap més de cuinar a baixa temperatura, que fos un dissabte i en un sol dia per poder fer una aproximació.

En el curs varem apropar-nos al que és la cuina a baixa temperatura però cal aprofundir i aplicar-ho correctament, per això, hi ha materials i cursos que ens poden ajudar a formar-nos i continuar aprenent.

En Vador diu que la cuina a baixa temperatura és la que utilitza temperatures de cocció suaus seria menys de 100º C encara que a ells els agrada parlar de cor de producte.

Quines avantatges té i que podem aconseguir cuinant a baixa temperatura? Controlar el temps i la temperatura per aconseguir més exactitud i en conseqüència un millorar el resultat. Un detall, obrir el forn abans d'hora, uns minuts abans fa que no tinguem regularitat i el següent plat que entrem al forn no serà igual que el primer que hem introduït perquè obrint la porta del forn podem fer baixar la temperatura 3 o 4 graus en un moment. En les cuines professionals és molt important l'exactitud per aconseguir preparacions idèntiques per això és molt important tenir control de la temperatura.

Cuinant a baixa temperatura aconseguirem uns sabors més genuïns i unes textures més autentiques, suaus i gustoses. Per això, cada aliment té una manera diferent de comportar-se, i necessita diferents temps i temperatures baixes, el resultat serà un peix que podem menjar amb cullera, la verdura tindrà tot el sabor i el color, els brous els podrem “airejar” i convertir-los en quasi cristal·lins, les carns seran més meloses, tendres i més saboroses. Els colors dels aliments seran més atractius. Aprendrem diferents tipus de cocció, a cuinar en líquids, en vapor, al forn, en envasos, o conservar els aliments.



Un capítol a part i en el que han treballat i experimentat molt són els ous, els podem coure entre 60º C i 75º C segons el resultat que volem pel plat que volem presentar. Per exemple, l'ou poche el submergim directament en el líquid sense la closca, la clara queda quallada i no és gaire dura i el rovell queda líquid i cremós. :) Podeu mirar la sopa de ceba aquí preparat d'una manera molt casolana.

En el curs, en Vador, a banda d'explicar-nos les quantitats d'ous que han utilitzat per experimentar :) per simplificar varem veure que cuinant els ous en líquid a uns 65º C entre 20 i 40 minuts la clara quedava més o menys igual però el rovell s'anava solidificant.

Totes les explicacions eren molt didàctiques, acompanyades amb demostracions i pràctiques. El curs també estava il·lustrat amb exemples, anècdotes i l'experiència. Ens varen passar dos vídeos curts per acompanyar i explicar millor com estan treballant. Varen "jugar" a endevinar els olors com si fos aquell joc del Natur memori redescobrint l'olfacte, el sentit oblidat: les flors, el xocolata, la canyella o el caramel, els ceps o l'olor de les avellanes.
Varem recorre el camí d'aquesta tècnica de cocció que ha millorat amb les noves tecnologies però que ja era coneguda en temps antics, de com va sorgir, quins són el principis, quins cuiners varem començar a aplicar-ho a les seves cuines i en quines preparacions.
També ens va explicar com podem conservar els aliments; els confitats o algunes tècniques com la salmorra prèvia líquida que vaig descobrir en el primer llibre de Joan Roca i que sempre utilitzo. Amb aquesta tècnica es sala l'aliment d'una manera homogènia i la carn queda més neta i més saborosa. Com sempre, el peix, té temps més curts que les carns. Proveu-lo, us agradarà. La salmorra es prepara en una proporció del 10% de sal. Podeu veure l'explicació aquí.
Durant el curs varen estar presents les recomanacions i les precaucions que havien de tenir en compte en matèria de higiene i seguretat alimentària; les explicacions dels aparells i els utensilis per facilitar la cuina, els bàsics i els accessoris; la utilització de productes de temporada i de cada estació amb els seus colors, també en la preparació dels brous, com aquella remolatxa que ens acostava més a la terra, ara que estem a punt d'entrar a l'hivern, i en aquell paisatge... després airejar per aconseguir colors i transparències més nítides.

El curs va anar acompanyat de l'elaboració i la preparació de plats. Alguns estaven avançats per facilitar la feina. Salvador anava dirigint, acompanyat i aconsellant el control del temps. La Mireia i la Marta, la seva dona i una de les seves filles ens varen ajudar i acompanyar durant tot el curs.


Aquests són algunes preparacions i els plats que varem preparar entre tots: Un verat en escabetx, el peix blau perfecte per la nostra alimentació, també ens va ensenyar a filetejar i netejar-lo, la senzilla i reconfortant sopa de farigola amb l'ou a baixa temperatura, el salmó deliciós al forn amb poma àcida i oli de vainilla, el bacallà al pil pil extraordinari, el pit de pollastre amb albergínies, la papada de porc ibèric en doble cocció per fer-lo més gustós acompanyat de carxofes al buit amb un sabor i gust increïble i que tant m'agraden, molt bones i fàcils de preparar, (les carxofes tenen un preciós post en el blog), o el deliciós plàtan flambé a baixa temperatura que em va entusiasmar i el cremós de xocolata tant bo i senzill de fer, presentat en un envasos de vidre hermètics que en Vador ens va recomanar.








Va ser un regal els dos plats que varen preparar en el nostre equip: la senzilla i extraordinària sopa de farigola i el bacallà la pil pil que tan diu per mi. Tots els plats que varem preparar a classe els varen poder degustar en un dinar tots plegats, ho varem passar molt bé tot aprenent i compartint!
Tota això ho varem aplicar al curs. 
Podeu ampliar la informació en les webs de
Crec que la cuina a baixa temperatura serà una tècnica que creixerà exponencialment en els anys vinents, ja que el fet de poder unir els avantatges gastronòmics i nutricionals, ajudarà a que moltes persones trobin en la cuina baixa temperatura una manera eficient d'unir cuina i salut. - Salvador Brugués-

dimecres, 14 de febrer del 2018

Carne de lechal y de cordero. Cassoleta de xai amb ceba, herbes aromàtiques i espècies.

Primavera 2024: 1.900 visites

Fa uns dies vaig assistir, per segon any, al Cooking Show organitzat per Interovic, dins de la primera edició d'iMEAT Espanya, by ECOD, en el recinte de Fira Cornellà Llobregat de Barcelona.
L'objectiu de la jornada era la presentació dels nous talls de la carn de cordero y lechal, les possibilitats de la carn de xai a la cuina i com cuinar-la.

El consum de la carn de xai està associada a dies de festa i celebració, les parts del xai que es preparen, les costelles i l'espatlla són les més cares, per això, aquesta jornada de formació ens varen ensenyar els nous talls de la carn de xai, més petits, versàtils i més fàcils de preparar que s'adapten a les noves maneres de viure.

El motiu és el descens de les vendes d'aquesta carn en més d'un 40% en els últims deu anys, el menor consum i les pèrdues molt importants pel sector. Per això, Interovic ha posat en marxa un programa europeu molt important de tres anys i amb fons de la UE i amb l'eslògan “Vuelve a disfrutar de la carne de cordero” per motivar, explicar i donar a conèixer totes les possibilitats d'aquest producte als professionals, xefs, botiguers, i públic en general.

Els organitzadors volen apropar el consum de la carn de xai al dia a dia i no tan sols als dies de festa i celebració per demostrar que aquesta carn té un futur que s'adapta als nous gustos i les noves maneres de viure.

El xef Javier Robles, ha treballat i viscut arreu del món fen demostracions de les moltes possibilitats de la carn de corder i el mestre carnisser Vicenç Mor varen impartir el Cooking Show en una jornada dinàmica i participativa on varen compartir el coneixement i l'experiència del producte. Ens varen explicar els nous talls de la carn de xai i tres noves preparacions que fan el producte més versàtil i alhora molt més assequible. Per no repetir poso l'enllaç al post que vaig escriure l'any passat on podeu veure els diferents talls i tot el que podem preparar amb cada un d'ells i la recepta del plat que vaig preparar. En aquesta jornada ens varen explicar principalment la carn del coll -carrillón- i les noves possibilitats de tallar i preparar la carn de la cuixa per poder oferir més possibilitats al consumidor i a la cuina.
La carn de xai és una de les carn més delicioses que es poden prendre i forma part d'una dieta equilibrada, és fàcil de preparar i també fàcil de cuinar: al forn, guisada, a la planxa, a baixa temperatura, estofada, per dir algunes.

La carn prové de corders que pasturen i estan en contacta amb la natura, afavorint l'ecosistema i conformen una manera de viure i d'entendre el paisatge, per això, és molt important preservar el sistema de vida dels pastors i de les terres que els envolten. Només ells poden aconseguir que puguem gaudir a taula d'una carn tant exquisida, d'un sabor únic, i d'un producte de proximitat.

Aquestes són els diferents corders:
                               Foto d'Oviespana
Cordero lechal: té entre 30 i 45 dies d'edat i està alimentat únicament amb llet materna i l'animal viu té un pes màxim de 8 quilograms. La seva carn és extremadament apreciada des del punt de vista gastronòmic.

Cordero recental:  Aquest xai mai arriba als 4 mesos i el seu pes viu és inferior als 13 quilosS'alimenta de llet i concentrats de cereals, pesa uns 13 quilos en canal, té la carn de color rosa i rosa pàl·lid. A l'Aragó el coneixen amb el nom ternasco. Molt apreciat.

Cordero pascual: Aquest tipus de corder, entre 4 i 12 mesos però menys d'any. Es sacrificat quan el cotó pesava entre 23 i 26 quilos de pes. S'alimenta d'herbes. La seva carn té un color més intens, és una carn molt apreciada per a la preparació d'alguns plats de la nostra gastronomia.

A més a més el xef va cuinar en directe tres plats per degustar:

1- El coll de xai amb cebeta i cervesa. Un guisat deliciós inspirat en la cuina francesa i belga. Aquest plat és molt assequible i fàcil de preparar. El coll del xai junt amb la falda és la part més econòmica del xai i, fins ara la que costa més de vendre, perquè quan pensem en la carn de xai només ens ve al cap les costelles i l'espatlla, amb les noves maneres de presentar-ho i amb la confiança amb el vostre carnisser podeu degustar nous plats, noves formes i de nous talls.
Les possibilitats de la carn de xai són moltes, aquesta part resulta sorprenent, és tendra i saborós. Obert com un vano es pot fer a la planxa. També obert podeu fer-lo farcit de fruites com les prunes, orellanes o pinyons o carn picada. Us imagineu un cous-cous guisat amb aquest nou tall? Vicenç Mor, a més a més va destacar les propietats de la carn pel nostre organisme principalment aquesta part del xai que porta més col·lagen i és imprescindible pels nostres ossos i muscles i només la carn de manera natural ens ho pot aportar.

2. Xai a baixa temperatura, desfilat a la manera de pulled pork per tastar una petita hamburguesa. El xef va assenyalar l'adaptació i la incorporació de diferents cultures i modes d'altres països a la nostra cuina.

3. I per últim el crostó marinat amb salsa de soja i vinagre d'arròs arrebossat de sèsam i fet a la planxa.
De la tradició al futur, del passat a l'adaptació als nous gustos i les noves maneres de menjar més ràpides i també més econòmiques sense descartar les altres parts i les altres maneres de cuinar.

Al final del Cooking-Show ens varen fer entregar d'unes peces de corder per preparar la recepta.

La jornada va ser molt interessant per tot el que varen conèixer i aprendre de nou. Podeu trobar informació ampliada, receptes, vídeos, jornades, promocions en la web www.canalcordero.com

La recepta que he triat per acompanyar aquest post és una recepta familiar molt fàcil de fer i molt bona.

Els que aneu seguint el blog sabeu que un dels propòsits del blog és recollir receptes familiars. Aquesta és una d'elles, la vaig fer amb la mare el dissabte, que a la vegada li va ensenyar la iaia. No sabem si la feia la mare de la iaia, el que em va sorprendre va ser la coincidència i la semblança amb la recepta francesa-belga que va presentar el xef, un plat tradicional de la cuina del nord de França. La diferencia de la que fem a casa és que la recepta que va presentar el xef porta cervesa negre, França i Bèlgica són països on es consumeix més cervesa que aquí, almenys en les regions d'on prové el plat,  a casa la fem amb vi blanc.

La recepta és tant semblant que podria ser que aquesta recepta s'incorpores a la cuina familiar pel anys que varen viure al nord de França. Probablement es va substituir la cervesa per vi, aquí, llavors i en aquell temps, no era tan habitual el consum de cervesa com pot ser ara. No ho sé, la comparteixo i espero us agradi tan com a mi.

Aquest guisat el fem amb braons, però em sembla també apropiada la carn del coll, “els collares”

Ingredients: per 4 persones
  • 600 gr. de “collares”, tall de la part del coll no gaire gran.
  • 3 o 4 cebes, segons la mida, de Figueres
  • 3 grans d'all
  • 1 copa de vi blanc
  • 1/2 copa de vinagre
  • l'oli d'oliva verge extra el necessari.
  • Pebre molta al moment i uns quants grans de pebre sencers
  • Un polsim de canyella de Ceilan.
  • Herbes aromàtiques: llorer, farigola, romaní i julivert
Preparació:
  • Per salar i netejar algun resta de sang seguirem la recomanació i la tècnica del xef Joan Roca del Celler de Can Roca: Dissoldre un 7% de sal en aigua bullin, quan s'hagi refredat completament submergim els talls del coll “collares”, amb 7 minuts és suficients. Es tracta d'una carn molt bona, tendra i primeta i no cal més temps. Trèiem i els eixugar amb un paper de cuina. Reservem.
  • Peleu i trossegeu les cebes.
  • Els alls encamisats, només premeu una mica amb la fulla del ganivet.

Cocció:
  1. Posar en una cassola, tipus cocotte, un raig d'oli verge extra en el fons d'una cassola, afegir les cebes tallades.
  2. Posar els talls de la carn de xai al damunt, afegir el pebre en pols molt al moment, els grans de pebre, les herbes aromàtiques (llorer, farigola, julivert i una mica de romaní). Aromes de camp i bosc, un polsim de canyella, el vinagre i la copa de vi blanc.
  3. Tot seguit ho posem al foc alt fins que arrenqui, passat aquest temps baixem el foc al mínim fins que està cuit. Ha de coure molt lent, lentíssim fins que està cuit. És una carn tant tendre que es fa molt ràpid.
  4. Deixar reposar, els guisats i els estofats sempre són millor d'un dia per l'altra. O almenys una hora perquè els aromes es barregin bé. Escalfeu-lo bé abans de servir-lo.

Presentació:
Posar dos o tres talls per persona acompanyat de les cebetes i la salsa.
Maridatge: Un vi negre varietat garnatxa. El varem acompanyar amb el vi distingit, elegant i excepcional Propiedad de Bodegas Palacios.



dimecres, 15 de novembre del 2017

Crema de castanyes amb ceps

Hivern 2025: 8.689 visites

A l'endemà de La Castanyadala mare ens va dir: voleu emportar-vos les castanyes que han quedat?

I així, el divendres d'aquella setmana vàrem fer per sopar una crema de castanyes amb ceps i vaig publicar la foto del plat a Instagram. No havia pensat en escriure un post però vaig començar a rebre missatges privats on em demanaven si els hi podia donar la recepta, aquí està.
La crema de castanyes és una crema deliciosa, de temporada, de tardor, pels ingredients que porta tan per les castanyes que estan en el millor moment com pels ceps, els frescos que trobem en els mercats locals o que hem "caçat" al bosc o els ceps secs que podem trobar en la majoria de supermercats i els rehidratarem per acompanyar amb les receptes que més ens agraden en qualssevol època de l'any, també, els porros (dues vegades a l'any) i de les noves patates com del primer raig de l'oli nou que aquests dies comencem a trobar.

La idea va ser del meu company quan va pensar que aquelles castanyes torrades a la llar de foc que havíem fet per La Castanyada, estarien boníssimes en una crema per sopar i mira per on la castanya és l'ingredient d'un altre plat i alhora una manera d'aprofitar-les.

Les castanyes són la pau de la llar com escrivia Federico García Lorca, conviden a la conversa, són entretingudes en les tardes de dissabte. Les castanyes em recorden l'hivern, la castanyera, el conte, escalfen les mans i el regal que em feia la mare quan sortíem del dentista, llavors feia més fred i em posaven el passamuntanyes.
Nota: Alguns productes milloren molt el gust i el sabor segons el sistema de cocció. Cuites a la llar de foc o a les parades les castanyeres que podem trobar aquests dies per la ciutat resulten insuperables. Un altra opció és comprar-les i coure-les al forn o bullir-les.
De les castanyes i dels ceps vaig escriure el post de l'amanida de castanyes, pomes i ceps inspirada en una recepta del Motel Empordà i de les pomes podeu trobar aquest post i d'altres on he escric sobre questa fruita tan bona i versàtil amb diferents possibilitats.

Els ceps, els podem anar a “caçar” al bosc, (aquest ha estat un mal any), o els podem comprar frescos, i preparar amanides o confitats i tenir un bon recurs al rebost, o també podem comprar-los secs i els rehidratarem quan comencem a preparar el plat i aprofitem l'aigua de la hidratació per incorporar-la a la crema, el gust i el sabor dels ceps són inimitable.


La recepta per 2 persones
Temps de preparació 30 minuts
Ingredients:
  • 250 gr. de castanyes netes i cuites
  • 1 patata del bufet
  • 1 o 2 ceps frescos segons la mida o 15 gr. de ceps secs
  • 1 litre de caldo de verdures (aquí trobareu un enllaç amb una proposat de caldo vegetal)
  • 1 nou de mantega de bona qualitat
  • 1 cullera sopera d'oli d'oliva qualitat verge extra Les Garrigues
  • sal i pebre
Preparació:
  1. Posem els ceps secs en un recipient amb aigua tèbia durant 20 minuts. Escorre abans de fer-los servir en la recepta i reservar l'aigua de la hidratació. Si els ceps són frescos només els hem de netejar i tallar en làmines.
  2. Si les castanyes estan cuites només hem de fer que pelar-les i reservar-les. Si les heu comprat crues, abans de coure-les, s'ha de fer un tall en la pell, aproximadament d'un centímetre, (perquè no explotin quan es couen) i posar-les en una plata per anar al forn, pre-escalfat a temperatura alta, fins que estiguin cuites, anar controlant. Una vegada cuites conservar-les en un drap de la cuina per mantenir l'escalfor i perquè sigui més fàcil de pelar-les.
  3. Rentar bé el porro i tallar-lo. Aprofitem també la part que sigui més tendra de la part verda i la resta la guardem per preparar altres brous.
  4. Pelar, rentar la patata i tallar-la en trossos.
Cocció i presentació:
  • En una cassola posem la mantega i un raig d'oli, afegim la patata tallada, després d'uns minuts afegim el porro tallat, remenem amb una espàtula i incorporem un vas de caldo de verdures, deixem coure 10 minuts, una vegada ha passat aquest temps afegim les castanyes trossejades, donar un parell de voltes amb una espàtula de fusta, afegir l'aigua de rehidratar els ceps i la resta de caldo de verdures, deixem coure uns 10 minuts més. Passem pel minipimer.
  • El caldo de les verdures podem afegir més o menys quantitat segons la textura desitjada. Afinar de sal i pebre. 
  • Podem passar la crema pel colador xino si volem aconseguir una textura més fina.
  • Mentre s'acaba de coure assecar els ceps amb un paper de cuina i passar-los per la paella amb un raig d'oli fins que quedin ben daurats. Faríem el mateix si fossin frescos passar les làmines dels ceps per la paella.
  • Emplatar i afegir les làmines dels ceps en cada plat. Bon profit!

El vi: Finca La Emperatriz, un bon vi, un projecte d'un equip jove d'un vi d'una finca amb història. Varietats: Tempranillo (94%), Garnacha (3%), Viura (2%), Graciano (1%). Elegant amb diferents aromes i sabors.

Aquests dies el col·lectiu Osona Cuina celebra les jornades de la cuina de la Castanya.

Altres plats amb castanyes i/o ceps: