Hivern 2024: 3.523 visites
Crianza de nuestros mares és des del 2015 el segell de qualitat en la producció de llobarros, orades i corbines que garanteix als consumidors un peix fresc, de proximitat i de gran qualitat amb respecte a l'entorn.
Crianza de nuestros mares és des del 2015 el segell de qualitat en la producció de llobarros, orades i corbines que garanteix als consumidors un peix fresc, de proximitat i de gran qualitat amb respecte a l'entorn.
Aquest segell
de qualitat és un distintiu que porta el peix en la ganya i és
el senyal -amb un codi alfanumèric- que permet al consumidor final
saber d'on és el peix i la garantia d'una qualitat en la producció
que el fa diferent i es coneix com traçabilitat.
Els peixos
són d'origen aqüícola 100 % i de producció sostenible.
Quan els comprem en les peixateries o els degustem en el restaurant
tan sols han transcorregut 24 hores o menys, des de que varen
ser pescats a alta mar perquè es pesquen segons la demanda. Es
garanteix peix durant tot l'any, lliure d'anisakis.
Els
productors de Crianza de nuestros mares promouen campanyes
divulgadores per donar a conèixer el seu producte tan cuidat, la
seva feina i els seus objectius per poder consolidar-se com uns dels
sectors més importants de l'economia i aconseguir el recolzament de
l'administració com un sector estratègic: Generen una ocupació
directa i indirecta, la feina és de gran qualificació professionals
de les persones que l'integren i té un important abast en la
producció a nivell de la UE.
Per això fa
uns dies es va realitzar una trobada de bloggers gastronòmics a
Borriana -Castelló- , on estan algunes de les piscifactories o
“granges de peix” més importants del Mediterrani, per ajudar a
difondre a través de les xarxes quines són les qualitats d'aquest
peix, el procés de cria i d'engreix, visitar i navegar per veure in
situ les instal·lacions, com creixen els peixos i com tenen cura
d'ells, com se'ls alimenten, com treballen les persones: des dels
pescadors, patrons de vaixells, manipuladors o els peixaters, els
tècnics els submarinistes i tota la cadena de persones que fan
possible aquestes instal·lacions.
Un país
envoltat de mars, amb més de 8.000 km de costa, amb una llarga
tradició pesquera i el segon consumidor mundial de peix després
del Japó ha fet Espanya un país capdavanter en la producció
aqüícola de la Unió Europea. D'aquesta manera a través de
l'aqüicultura s'ha trobat una solució racional per donar resposta
a les necessitats d'aliments de la població mundial i les demandes
del mercat.
La
aqüicultura és una activitat que es pot fer en vivers mòbils,
ancorats en el fons marí, amb una base visible circular i la part
més gran està submergida, com un iceberg on la part més gran és
la que no és veu. Els peixos tan sols ocupen un 2 % de tot l'espai,
tenen benestar i ajuden alhora a mantenir l'ecosistema.
Crianza de
Nuestros Mares és un projecte impulsat per Apromar, l'Associació
Empresarial d'Aqüicultura de España, en las que participen
Aquanaria, Piscialba, Culmarex, Geremar i Frescamar. D'elles
Frescamar és la única productora de corbina.
Els peixos:
La corbina és un peix blanc del
Mediterrani amb una carn ferma i fina, molt baix en greix (els peixos
baixos en greix desprenen menys olors a l’hora
de cuinar-los) i per tant, apte per a tota la família, grans i
petits. La seva carn i la seva mida, ofereixen una infinitat de
maneres per cuinar-la (ceviche, sashimi, al forn, a la planxa, amb
arrosos…) així com diferents talls
(filets, lloms, rodanxes, daus…).
El Llobarro:
És un peix blanc del Mediterrani que té moltes vitamines, minerals
i Omega 3 molt apreciat a França i a la Provença. Es pot preparar
al forn, a la sal i acompanyar-lo amb diferents salses.
L'Orada
és un peix blanc molt apreciat perquè té una carn molt ferma i
gustosa és poder dels tres el que més gust a marisc té. Es pot
adquirir igual que els anteriors durant tot l'any i té amplies
possibilitats a la cuina, poder la més coneguda és a la sal, però
la podem fer a la brasa, al vapor, bullida o amb un caldo curt.
Les 3 fotos dels peixos són de Crianza de nuestros mares. La resta són meves.
A Barcelona i a la resta de la península podeu trobar aquest peix als supermercats d'El Corte Inglés, Consum, PlusFresc o Bon Preu per anomenar alguns. Ara, quan aneu a comprar mireu el peix si porta l'etiqueta...no hi ha tan peix salvatge com ens diuen, és impossible. Aquest té totes les garanties, la qualitat i és exquisit! :)
A Barcelona i a la resta de la península podeu trobar aquest peix als supermercats d'El Corte Inglés, Consum, PlusFresc o Bon Preu per anomenar alguns. Ara, quan aneu a comprar mireu el peix si porta l'etiqueta...no hi ha tan peix salvatge com ens diuen, és impossible. Aquest té totes les garanties, la qualitat i és exquisit! :)
Després de
passar un matí a la vora del mar, aprenent, descobrint i veient el
procés d'aquesta activitat varen compartir el dinar a La Tasca de Ricardo, restaurant familiar i mariner, situat en el mateix Port de Borriana, Ricardo, el xef, quan acaba de cuinar s'encarrega de la
compra diaria a la Llotja que té al davant. Poques taules,
excel·lent producte, elaboració artesana i cuina a la vista.
Margarita, Vanesa i Ricardo amb un tracta atent i immillorable ens
varen preparar uns plats de cuina japonesa i d'essència mediterrània
amb les diferents varietats de peix on no va faltar un arròs
senyoret fantàstic.
Per començar
i compartir:
Sachimi
d'orada amb salsa de soja, wassabi i hortalisses: cogombre, raves,
el nap daikon i pastanaga.
Per continuar el Suquet de
llobarro amb tots els sabor
Extraordinari arròs
senyoret més que excel·lent é spot veure en la segona foto la gran qualitat de l'arròs.
El somriure del xef , el seu equip i la nostra
gratitud.
Per acabar per
les postres: torrija o torradeta de Santa Teresa, gelat de vainilla
de veritat, gerd amb sorreta de canyella. Tots varen dir que estava
exquisid. Vaig passar directament al cafè que vaig acompanyar amb el gerd, si el cafè no es bo pot espatllar el dinar.
El dinar el varem acompanyar amb Emina Verdejo, un vi blanc, fresc, agradable
i que tan bé acompanya aquest dinar.
La Tasca de Ricardo
Av. Mediterranea, 28
12530 Borriana -Castelló-
Comiat, fins aviat i tornada a Barcelona.
La recepta que
acompanyo aquest post és l'Orada al forn amb algunes verdures i
patates.
El forn ens permet un resultat immillorable, i sorprenent per qui no cuina gaire perquè el resultat sempre és excellent.
La xef Carme Ruscalleda diu que l'Orada l'agrada prepara-la a la tardor i és aquest peix el que he triat per acompanyar aquest post. Que el disfruteu tan fàcil i tan bo!
Els
ingredients per a 4 persones
- 2 orades
- 3 o 4 patates segons la mida
- 3 tomàquets mitjans
- 2 grans d'all encamisats i julivert del jardí
- 1 llimona
- 1 bitxo petit
- 1 branca de farigola i 2 fulles de llorer de casa
- 1 copa de vi blanc
- sal la quantitat necessària
- pebre en gra al vostra gust
- Oli d'oliva verge extra varietat Arbequina DOP Les Garrigues, la quantitat necessària
La
preparació uns 20 minuts
- Demanem a la peixateria que ens netegin i escatin el peix.
- Pelem, rentem i tallem les patates en làmines
- Pelem la ceba i la tallem en juliana
- Els tomàquets nets per la meitat.
- Tallem la llimona en rodanxes
- Pre-escalfem el forn a 180º C
La cocció uns de 8 a 10 minuts segons el forn
- Retirem la plata del forn i posem al damunt de les patates i la ceba les orades cap i cuades amb les rodanxes de llimona a la ganya i a l'interior, les herbes aromàtiques: la farigola, el llorer, el julivert i el tomàquet, els grans de pebre i ho amanim amb un raig d'oli generós i ho introduïm, de nou, al forn durant uns 7 o 8 minuts fins que acabi la cocció. Ho podeu comprovar amb una forquilla tocant el llom d'una de les orades si la carn es separa fàcilment de l'espina estaran fetes.
- Poc abans d'acabar la cocció afegir pel damunt la copa de vi blanc. Tancar el forn. Esperar 5 minuts, portar a taula.
- Presentar sense la pell i l'espina i acompanyar de les patates i les verdures. Bo no, boníssim!
Un plat magnífic i molt fàcil de fer! Amb aquesta recepta podem fer tan el llobarro com la corbina.
Que vagi de gust!
Proposta de maridatge: La meva germana va comprar al Monestir de Poblet el vi blanc Cara Nord de les Muntanyes de Prades. Les vinyes estan ubicades en un entorn protegit, els boscos de Poblet. (macabeu, chardonnay i albariño) El conreu en aquesta zona, lluny i a una alçada important dóna uns vins originals de sabors i gustos diferents. Viticultura responsable amb respecte a la biodiversitat. Un vi net, equilibrat i fresc. Aquest vi va ser el que vàrem acompanyar per aquest dinar.
Que vagi de gust!
Proposta de maridatge: La meva germana va comprar al Monestir de Poblet el vi blanc Cara Nord de les Muntanyes de Prades. Les vinyes estan ubicades en un entorn protegit, els boscos de Poblet. (macabeu, chardonnay i albariño) El conreu en aquesta zona, lluny i a una alçada important dóna uns vins originals de sabors i gustos diferents. Viticultura responsable amb respecte a la biodiversitat. Un vi net, equilibrat i fresc. Aquest vi va ser el que vàrem acompanyar per aquest dinar.
Post sponsoritzat per Crianza de Nuestros Mares.
Gràcies per la confiança.
Un treball, un altre, molt i molt interessant.
ResponEliminaLlegint-lo m'ha sorgit un dubte, com és que poden parlar de peix lliure d'anisakis?.
Estic segur que la visita detallada va ser d'allò més interessant.
L'orada és un peix ideal per fer al forn. La teva recepta és clàssica i garantia d'èxit, pel meu gust només hi sobra la llimona, el seu gust en la meva opinió, desvirtua el del peix, del tot innecessari si aquest és fresc -manies personals-.
Una abraçada.
Molt bon dia Manel,
EliminaVa estar molt bé, de veritat, per aprendre, conèixer i poder veure la gran feina que s'està fen en tots els sentits.
Els peixos estan lliures d'anisakis perquè es fan analítiques regulars.
Et deixo un enllaç: http://www.crianzadenuestrosmares.com/pescado-sin-anisakis/
L'orada és molt bona i saborosa al forn i, com dius, aquesta manera de coure sempre té bon resultat a taula.
La llimona és que a mi m'agrada posar-ne...
Sé que moltes persones no són partidàries perquè de vegades pot amagar el sabor a mar. :)
Moltes gràcies per seguir el que vaig escrivint i dedicar un temps a comentar.
Quan escrius no saps si la teva feina arriba algú.
Demà passaré pel teu espai. Disculpa per no respondre abans.
I, si algún dia vas a Borriana reserva taula en el restaurant La Tasca de Ricardo, t'agradarà.
Una abraçada,
Fina
Molt bo article. Felicitats Fina.
ResponEliminaMoltes gràcies Carlos.
EliminaBon cap de setmana!
Fina
La recepta m’agrada molt, discrepo amb tu amb la qualitat del peix de piscifactoria, menjar peix de granja es menjar proteïna greixosa amb antibiòtic, no es pot comparar amb el peix fresc per modest que sigui.
ResponEliminaMoltes gràcies. Me n'alegro que t'agradi la recepta. La fem sovint a casa.
EliminaNo havia vist el teu comentari.
Sempre serà millor el peix "salvatge"... però no hi ha suficient peix al món per alimentar la població mundial i alhora sigui assequible.
Al blog i als meus llibres pots trobar altres peixos que viuen en llibertat i no poden viure en piscifactoria.
El món ha anat canviat, hi ha més població i menys recursos.
Gràcies per escriure.