Faves a la catalana, faves ofegades, faves estofades. Les faves per primavera

“És un fet obvi i acceptat que el català és un devorador de faves, cuinades a la manera del país, o sigui: de faves a la catalana.” Josep Pla.

Aquest plat no ha faltat a casa per primavera. Ara, podem trobar faves durant tot l’any, envasades o congelades. Però no hi ha res millor que unes faves per primavera. Les recordo com una de les preparaciones preferides del pare. Cadascú o cada casa té la seva manera de preparar les faves. 

A casa acompanyem les faves amb trossets de botifarra negra, abans era una mica curada perquè la botifarra negra s'havia embotit al febrer. La mare acostumava a fer les faves els dissabtes quants els dies començaven a ser més llargs. Segurament perquè els dissabtes havia més temps i dinavem tots junts. Fins i tot, recordo la cassoleta de fang on les cuinava i, que després presentava a taula per conservar el plat calent. Un detall molt important. Avui, quan he repassat amb ella com les feia m’ha dit: “també, es poden fer en una cassoleta que no sigui de fang.”

Les faves s’han d'acompanyar de menta, una herba aromàtica, digestiva i inseparable d'aquest plat. De fet, en algunas paradas del mercat i altres establiments ofereixen les faves fresques, tendres i desgranadas amb una branqueta de menta. La menta té propietats digestives i ens ajuda a que el dinar s’hi posi bé. 

Les propietats d’aquesta herba aromàtica les pots ampliar aquí. Pius Font Quer, destaca de la menta com una planta molt arrelada a la tradició culinària del Mediterrani. La menta no pot faltar no tant sols des del punt de vista botànic i medicinal sinó des del punt de vista culinari. També es pot afagir una branqueta de farigola i una fulla de llorer. “De res, massa”

Les faves les cuinen a l’horta de València acompanyades d'arròs, truita i altres verdures de primavera com els pèsols, els alls tendres i per suposat amb carxofes. Llavors, tindrem la primavera al plat.

La cassoleta de faves de la cuina valenciana a més a més dels ingredients descrits anteriorment s’acompanyen amb ametlles torrades o fregides qui sap si és el darrer testimoni d’aquelles faves tendres amb llet d’admetlles, recollida al Llibre de Sent Soví (1324) i aquella costum no escrita dels ametllers i els codonyers en gairebé tots els camps i hortes amb clima Mediterrani.

Fra Valentí Serra de Manresa recull en diferents llibres les posibilitats i les maneres de cuinar les faves: “les faves tingueren un lloc eminent a la cuina pairal i conventual ja que les faves es poden prepararar una gran diversitat de menges quotidianes entre els que destaca els guisats de faves i carxofes descrit en un vell receptari divuitesc de la cuina caputxina."

Pep Salsetes en els seus llibres, també, ens recorda i explica com cuinar de manera senzilla i accesible les faves a la catalana i molts altres plats.

A Mallorca també cuinen les faves de moltes maneres, no falten les faves amb carxofes i ou dur.

MVM escrivia: “les faves a la catalana és una de les columnes gastronòmiques del país, al costat de l’escudella i la carn d’olla i de la botifarra amb seques.”

Sempre trobareu una recepta de faves a la catalana en tots els llibres de cuina catalana i en la carta de molts restaurants. A mi m’agraden les que fem a casa i, també, les que preparen a la Fonda Sala d’Olost , a Can Rin de Cabrils i les faves de Can Duran a Alella amb un toc d’anís o vi ranci. Si n’hi ha sempre en demano.

 
M’agraden molt les favetes en amanida i menta fresca, aquella amanida que va idear Josep Mercader del Motel Empordà. Un dels plats més emblemàtics de la “nova cuina catalana” i al que vaig dedicar una dels primers posts d’aquest blog al 2012.

Les faves amb el nom botànic de -vicia faba-

De la família de les lleguminoses, conreada com aliment pel seu fruit i les seves llavors que es troben alineades dins de les tavelles de 9 cm o més sobre el llit avellutat de l'interior de les beina. Les favetes tenen forma arronyonada i planeta. Són molt bones les faves tendres, encara que, també, es consumeixen seques i amb cella.

Són originàries de l'Àsia Central i de tota la riba mediterrània, des de Turquia, Grècia i Roma. 

Nèstor Luján va escriure que a Grècia eren consumides a mans plenes, a excepció dels pitagòrics, els quals els havien prohibit, possiblement per la malaltia anomenada "favisme", que era una mena d'anèmia hemòlitica produïda per la ingestió de faves.

Actualment es conrean a tot el món. Especialment en zones fredes i temperades.  A França era la llegum, abans de l'arribada de les mongetes d'Amèrica, amb la que s'elaborava el cassoulet.

Pel que fa a les seves propietats són riques en vitamines i minerals. Dins dels minerals que contenen les faves cal destacar el fòsfor perfecte pels nostres ossos així com la vitamina K.

Les faves són recomanables per persones amb colesterol. A més a més, és una de les verdures amb més calories, unes 70 calories per 100 gr. quan són tendres i que es multipliquen si les faves són seques. Les faves junt amb els pèsols són de les poques verdures que en la seva composició tenen proteïnes, la qual cosa és positiva per les persones que són poc amants de la carn. 

La Dra Senpau recomana complementar amb cereals integrals si no es menja un segon plat per exmeple afegir un iogourt amb cereals o acompanyar les faves amb una torrada de pa integral.  Les faves no serien recomanables a les persones que tenen tendència a tenir gasos.

Varietats: sevillana, granadina, reina mora, fava de Mutxamel, també, he trobat una varietat pròpia de fava de Maó. Segurament hi ha moltes més en tota la Mediterrànea.

Temporada: en moltes regions s'inicia al gener, com els pèsols, encara que els pèsols i les faves sempre seran un testimoni de la primavera. No sé si tindrà a veure amb el canvi climàtic. La temporada de les faves és molt curta, per això, segurament són molt apreciades. 

A la cuina es poden fer de moltes maneres i acompanyar amb altres verdures i hortalisses de la seva temporada. Les faves són un plat molt apreciat a tota la cuina mediterrànea.

Ara escriuré la recepta de les faves a la catalana com la fem a casa, més lleugera, sense llard, adaptada als gustos actuals, en definitiva, com la faria pels de casa.

Ingredients per a 4 persones 

• Per un quilo de faves amb pell et sortiran uns 200 a 250 gr. de faves fresques, tendres i desgranades. 
• Dos alls tendres.
• Tres carxofes
• Un tall de cansalada virada
• Botifarra negra 
• Una branqueta de menta
• Una branqueta de farigola del jardí
• Una fulla de llorer de casa
• Mig vaset de vi ranci o anís sec
• Oli d'oliva verge extra Molí del Set - Ecològic de la varietat Koroeiki
• Sal i pebra

Opcionalment podeu afegir botifarra del perol, botifarra blanca o uns trossets de costella de porc confitada.  (En talls d’un cm). Quedaria un plat més complert.

Podeu posar-hi pèsols del Maresme i una ceba tendra. El temps de la cocció variaria.

La quantitat de faves dependrà si es tracta d'un plat principal o d'acompanyament, 200 gr. de faves tendres i desgranades per persona estaria bé.

Nota: vaig comprar les faves i els alls (de les hortes de Sant Boi de Llobregat) a la parada de Fruites i Verdures Rovira de la Marta al Mercat del Ninot de Barcelona. Us recomano que hi aneu per la qualitat de tots els productes, per la amabilitat i els consells de la Marta i la seva família.

Les carxofes són del Prat de Llobregat d'Estapé 1920. Productor de carxofes del Parc Agrari del Baix Llobregat. Vaig anar-hi un divendres per la tarda a veure els camps de carxofes que es conreen al Delta. La carxofa té aquest post al blog per anar més lluny. 

Vaig fer aquest plat abans de Setmana Santa! No l'havia pogut escriure i publicar fins avui. Però les faves o els pèsols saltats encara que sigui només amb els alls tendres no falten, cada setmana, per primavera. 

Preparació i cocció:

• Netegem les carxofes de la manera habitual i les tallem en quarts.
• Desgranem les faves.
• Pelem els alls tendres, els hi treiem les arrels i els tallem en rodanxes.
• En una cassola, que ens hi càpiguen tots els ingredients, posarem l’oli i, quan estigui calent sofregirem la costella, (si decidim posar-ne) i, els talls de cansalada virada, salpebrada i tallada en trossets. Fregirem fins que estigui daurada. 
• Donem un parell de voltes amb una cullera de boix. Es recomanable tenir una cullera de boix a la cuina de casa.
• Incorporem els alls tendres, tallats en rodantxes, a la cassola, les carxofes tallades ens quarts, i el vaset de vi ranci o anís fins que estigui daurat, uns cinc minuts. 
• Tot seguit incorporem la branqueta de menta, la farigola i la fulla de llorer,
• Afegiu les faves tendres, salpebreu, i mig tapeu la cassola. Deixeu coure uns 8 minuts, depenent si les faves són petites i tendres o estan més fetes. Controleu, sacsegeu i comproveu. Si convé podeu posar mig vaset d'aigua.
• Mentrestant talleu la botifarra en rodantxes.
• Cinc minuts abans d’acabar la cocció afegiu la botifarra negra tallada i una altra branqueta de menta fresca. Si voleu retireu la fulla de llorer i la farigola i presenteu a taula sempre calent. 

Aquest és un plat, com altres, que estarà més bo a l'endemà,

Proposta de maridatge: Set de Fosc 2016 del Celler Testuan. D.O Montsant. Sempre és un encert. Un vi negre de la varietat Samsó (Carinyena). Terroir de Licorella i molt adequat per aquest plat. Té el valor afegit de ser ecològic i la verema manual. Podeu llegir l'anllaç. és vi expressiu, intens i avellutat d'una acidesa extraordinària. Té un color cirera molt bonic.

Testuan és un celler format per un grup d'amics catalans i francesos que elaboren vins amb passió i respecte per la vinya i el territori des del 2010. Avui elaboren vins de la DO Alella, DO Montsant i DO Catalunya Terra Alta. 

Ens agraden tan els vins blancs com els vins negres que elaboren.

Que vagi de gust!

I, si voleu anar més lluny i trobar diferents propostes per cuinar les faves et recomano el llibre de les faves de Jordi Cervera de SD Edicions i del que trobaràs un post aquí. No oblideu el pròleg on trobareu informació detallada de les faves.

Els millors 25 bolets - Guia per trobar-ne i per cuinar-ne -

“Els pobles que no coneixen els bolets es perden una sèrie de textures i aromes singulars i que entre les més potents línees de la cuina catalana actual, tant la casolana com la professional, els bolets són una de les màximes aportacions a la gastronomia més internacional.” Llorenç Torrado. 

Des del dia 3 de setembre d’enguany pots trobar a les principals llibreries, on line i a les diferents fires de llibres Els millors 25 bolets - Guia per trobar-ne i per cuinar-ne - del que som autors Josep Maria Vidal, llicenciat en Ciències Biològiques (especializats de Botànica i Biologia Fonamental) per l’UAB i jo mateixa, llicenciada en Dret per la UB, autora d'aquest blog, actiu des del 2011, i d’alguns altres llibres. 

Els millors 25 bolets ha estat editat per Edicions Sidillà, de Xavier Cortadellas i Judit Pujadó, dins de la col·lecció Quèviures, 10, 2025, La Bisbal de l’Empordà ( Baix Empordà ). Imprès per la Imprenta Pagès d’Anglès ( La Selva ) en ple estiu, tot esperant les pluges de la tardor. 

Els millors 25 bolets - Guia per trobar-ne i per cuinar-ne - És un volum de 16 x 16 cm i de 166 pàgines. La portada està plastificada en acabat mate i l'enquadernació ha estat cosida amb fil. 

La maquetació a càrrec dels editors Judit Pujadó i la corrección del text de Xavier Cortadellas. ISBN: 978-84-129806-4-6

Les fotos del llibre són de diferents autors, la majoria de les fotos de les receptes sóc l’autora. De la selecció de les fotos m’ha agradat l’encert de les dues fotos de la contraportada, un ofegat de verdures amb múrgoles, bolets de primavera i, un fricandó, un plat de la cuina catalana, acompanyat de cama secs i, que podem preparar durant tot l’any, tant en primavera com a la tardor i, també al mig de l’hivern quan els cama secs s’han conservat assecats.

Els millors 25 bolets, Guia per trobar-ne i per comprar-ne, va ser una proposta de l’editorial Sidillà qui va pensar fer un llibre que fos pràctic on es poguessin recollir els millors 25 bolets dels boscos de Catalunya i una selecció de les millors receptes per acompanyar-los. 

Per això, varen pensar en en Josep Maria Vidal, un dels millors micòlegs del país i, autor d’una extensa bibliografia sobre el tema demanant li que fes una selecció dels millors bolets ( la múrgola, el rossinyol, el camagroc, el cep, la sabatera, l’escarlet, la llanega, l’ou de reig… i així, fins arribar als 25) i de cada un dels bolets fes la descripció, l’entorn on els podem trobar, les seves característiques i qualitats, fins i tot alguna proposta per cuinar-los. A partir d’aquesta tria, els editors em varen demanar si voldria col·laborar preparant un receptari per cada un dels bolets. Quina va ser la raó? Des de l’inici del blog CuinaCinc els bolets, tant de tardor com de primavera, han tingut un lloc destacat amb plats propis de la cuina catalana, receptes familiars i propostes innovadores de cuiners de prestigi.

En el llibre trobareu alguns consells pràctics i recomanacions i, també, les diferents maneres de conservar els bolets, una manera d’allargar la temporada quan aquesta ha estat bona. Una de les millors maneres de conservar els bolets és assecant-los. Un pols de cep pot convertir-se en un sopar formidable acompanyant la pasta fresca, arrodonint un arròs o atorgant personalitat a un guisat. 

Els bolets els podem assaborir de moltes maneres: a la brasa, fregits, ofegats, acompanyant guisats o un senzill remenat d’ous; els bolets són molt versàtils combinen amb diferents productes com les verdures o les hortalisses; uns rovellons a la brasa amb un fil d'oli i all i julivert són una excel·lent manera d'assaborir-los; o acompanyant llegums, pasta o arrossos, podem preparar sopes, cremes o amanides; bolets combinants amb diferents fruites de tardor com una deliciosa crema de castanyes amb ceps o sabateres, una recepta improvisada i d’amor; uns rossinyols per acompanyar un peix de montanya com la truita o una orada o llobarro de la costa, o uns cama secs per un formidable fricandó. Recordant aquí el que diu el micòleg "els bolets amb arrossos o pasta són una de les millors maneres d’assaborir-los."

He inclòs en el llibre receptes d’aquí i algunes de la cuina italiana; receptes familiars i receptes de grans cuiners com unes anxoves amb ceps, mel de xiprer i tòfona negra del restaurant Compartir, des d'aqui agraeixo la seva generositat; una amanida de pomes, castanyes i ceps del Motel Empordà; també, he inclòs una recepta de bacallà, no podia faltar, amb favetes i bolets (carlets, mocoses, o llenega negra) del cuiner Ferran Adrià molt fàcil de fer i que podeu preparar amb antelació; he elaborat una recepta exquisida, gairebé un homenatge a la bleda, una verdura senzilla, acompanyant unes girgoles i, que vaig descobrir en un bar de tapes d’Haro, la capital del vi de La Rioja. El moixernó, es coneix tradicionalment com bolet de primavera, també, podeu trobar-ne a la tardor; el moixernó no va ser seleccionat per en Josep Maria Vidal perquè el micòleg va considerar que no calia promocionar-ne la recerca. Tot i així, vaig insistir en presentar-lo acompanyat d’un remenat d’ous; tampoc he oblidat unes postres amb bolets resultat de combinar un recuit de drap amb la mel i camagrocs i, així fins una trentena de propostes.

El llibre conclou amb una bibliografia selecta o bibliografia per anar més lluny com ens deia un catedràtic de Dret.

Aquesta nova Guia dels millors 25 bolets serà molt útil a la teva biblioteca tant des del punt de vista científic com des del punt de vista gastronòmic. Des del punt de vista científic per identificar els bolets i estar segurs de que és una espécie comestible i, si tens un mínim de dubte l’has rebutjar i, des del punt de vista gastronòmic oferir-te diferents possiblitats per cuinar els bolets de moltes maneres perquè la cuina del bolet és senzilla i també exquisida.

Bona temporada!

Amanida de peres de Lleida amb anxoves i avellanes

"En les terres de Lleida s'ha fet molta fruita, i una de les seves especialitzacions ha estat la pera, que envasada en compota és excellent. La pera m'agrada perquè sempre té un punt granulat, granulat entre lleuger i espès - el gust de la terra." Josep Pla. 

Lleida va fer un gran esforç en el conrreu dels perers i ho va fer bé. Tant és així que de cada tres peres que es produeixen a la península dues són de Lleida, alguns municipis de les comarques del Segrià, Les Garriges, La Noguera, l’Urgell, i tota la comarca del Pla de l’Urgell. Una terra d’una gran riquessa, l’Edén de la fruita, al nord la serra del Montsec, i al sud protegida per la serralada del litoral. A més a més, aquestes terres estan regades per dos grans rius: lo “pare” Segre i la Noguera Ribagorçana.  

Des de que l’escriptor empordanès va escriure la seva obra vàrem haver de passar uns quants anys fins que aquesta fruita, tant representativa de les comarques de Lleida, aconseguís al 2011 la DOP. Aquesta fruita, Pyrus communis L. de les tres varietats: la blanquilla, la llimonera i la conference de les categories comercial extra i primera està destinada, majoritariament, al consum en fresc com es descriu en la pàgina web de la Pera de Lleida. De manera que poden gaudir de les peres durant totes les estacions de l’any.

Les peres de Lleida superen en dolçor i mida a altres peres d’altres paísos europeus resultat de les condicions climatològiques de les comarques de Lleida; del contrats de la temperatura, entre el dia i la nit, així com uns hiverns molt freds i uns estius molt calurosos; junt amb la boira de l’hivern que comença al novembre i s’aguanta fins a finals del mes de gener, envoltant els arbres fruiters “protegint-los”, gairebé uns 51-52 dies a l’any. Crean un microclima idoni sense oblidar l’anomenat “estrès hídric”. 

La pera de Lleida es caracteritza pel seu sabor, la seva dolçor per l’alt contingut en sucres, per una qualitat excepcional i, un aroma agradable i dolç, a banda de la mida i el calibre determinat. Totes aquestes característiques han estat reconegudes arreu del món. A més a més, cal destacar, la varietat de pera conference, amb l’apreciat russeting, i que personalment anomeno de pell “rovellada”, pel seu aspecte rustic. La pera conference és molt aprecida en rebosteria i, gairebé, esta disponible durant tot l’any gràcies a la conservació en càmeres d’atmosfera controlada.  

Un dels objectius de la DOP Pera de Lleida és aconseguir que la pera de Lleida s’integri en la nostra cuina i alimentació més enllà d’unes postres. 

En aquest blog trobaràs algunes receptes amb aquesta fruita, la pera, com la pera en almívar, que sempre l'he vist fer a casa; un pastís de pera amb oli d'oliva verge extra de les terres de Lleida que vaig presentar per la Fira de l’oli de Les Borges Blanques; una amanida de pera, formatge de cabra, anacards i salsa de mostassa; o un ànec amb peres, recepta familiar que tant agrada. 

A l'Instagram de CuinaCinc, també, trobaràs receptes on la pera és un dels ingredients principals. Així, l’estiu passat, vaig fer un menú per la Festa Major dedicat a la pera. Començant amb una Vichyssoise de pera i porro, inspirada en una preparació que vaig veure al restaurant Can Ventura de Llívia, elaborada pel cuiner Santi Ferrer, amb peres de Puigcerdà; com a plat principal vaig cuinar un ànec amb peres seguint la recepta de la mare i, per acabar, les postres, amb unes peres en tres textures amb iogourt i menta; i per un berenar d’estiu  vaig preparar una tortada amb pera i mascarpone. També, et recomano el llibre de la pera, del que sóc l’autora publicat per SD Edicions, al 2017, amb onze receptes amb pera.

Així que, quan fa uns mesos, des de la DOP Pera de Lleida, em varen proposar una colaboració amb una recepta amb aquesta fruita formidable, de la varietat Conference, per la Promoció de la Pera de Lleida i indicant que l’havia de publicar en primavera. 

Vaig pensar dues o tres propostes amb receptes que fem a casa sovint. Finalment, vaig triar una amanida amb peres, anxoves i avellanes de Josep Mercader del Motel Empordà recollida en el llibre 50 anys de l’Hotel Empordà - Històries del Motel de Miquel Berga.

La millor temporada per fer aquesta recepta és els mesos de maig, juny i juliol com escrivia Josep Pla “quan canta el rossinyol i les cireres s’acoloreixen, es produiex en el mar, el gran temps del peix blau: el temps de les sardines, de les anxoves, dels verats, etcètera, que en temps de primavera són inolvidables.” 

Així que, tenia els millors productes per un plat de temporada ple de contrast i, també, d’harmonia. La dolçor de la pera de Lleida, amb les anxoves excellents del Mediterrani, L’Escala, Roses, Port de la Selva, i, si pot ser, de Cadaquès, on les corrents marines aseguren l’habitat adequat i, també l’aliment per aquest peix del que diuen no té rival, com també, la manera de curar-les i, el toc cruxent de les avellanes amb una vinagreta de cítrics arrodonint el plat.

La recepta -Ingredients per a 4 persones-

12 anxoves 
2 o 3 peres de Lleida DOP
100 g. d’avellanes torrades Nuasets
El suc d’una llimona
Sarriette
2 cullarades de mantega clarificada de bona qualitat com Cadí
20 g. de cassonade (sucre moré líquid)
1/2 got petit de suc de pomelo - aranja
300 g de mâche o canonges

Elaboració:

Demanem a la nostra peixateria de confiança que netegi, tregui el cap, “escaparrar” i l’espina de les anxoves.

També, ho podem fer nosaltres, obrint pel ventre i estirem el cap a la cua, de manera delicada, per treure’n la tripa. Passem l’índex per l’espina dorsal  per separar “l’anxova” en dos filets.

Posem, sota l’aixeta, amb molta cura, els filets amb un raig d’aigua fresca. 

Assequem els filets amb un paper absorvent. Recomano congelar, almenys 5 dies, a -20ºC per evitar l'anisakis.

La nit anterior a la preparació del plat descongelar les anxoves, en la mateixa safata, a la part superior de la nevera.

Dispossem els filets d’anxova en una plata per gratinar.

Repartim a sobre la sarriette, ho amanim amb flor de sal i pebre, posem, també, 1/2 got petit de mantega fosa i ho reservem en fred.

Rentem, pelem les peres, els hi treiem la grana, i les tallem en vuit trossos. Amanim amb llimona perquè no s’oxidin i reservem.

Aixefem, lleugerament, les avellanes torrades amb el morter.

En una paella antiadherent fem que la pera prengui color amb la mantega clarificada, només uns minuts, i hi posem la cassonade per caramelitzar lleugerament. Retirem les peres i afegim el suc del pomelo. Coure, només, 1 minut. Reservar.

                                                     

Servei i presentació:

Amb el forn a 200ºC. Deixem coure les anxoves 2-3 minuts.
Amanim el mâche; repartim sobre cada plat les fulles de mâche; hi col·loquem harmoniosament els filets d’anxova, les peres, i per sobre els trossos d’avellanes torrades.

Proposta de maridatge Auzells de Tomàs Cusiné de la DO Costers del Segre. He triat aquest vi per proximitat geogràfica, per ser de les comarques de Lleida com les peres del plat que acompanyo. És un vi elaborat amb cinc varietats de raïm blanc de finca de conreu ecològic certificat i verema manual. Un vi amable, fresc i agradable amb aromes cítrics i flors. 

Comentari: l’anxova i el seitó són maneres d’anomenar al mateix peix de l’espècie Engraulís encarsicolus. El nom varia en funció de la manera de prepar-lo. L’anxova es el seitó conservat en sal i pebre (en alguns llocs s’afegeixen algunes herbes aromàtiques com la farigola o el llorer), durant 12 mesos aproximadament. Aquesta manera de conservar el peix és tradicional de la cultura Mediterrànea. El seitó es pot preparar en vinagre, en escabetx, marinat, fregit, enfarinat o no, amb oli d’oliva verge extra, així com d’altres preparacions. De totes maneres és habitual escoltar a les peixateries anomenar al seitó, peix fresc, amb el nom d’anxova. 

També, podeu aprofitar l’espina de “l’anxova” per fer un aperitiu deliciós. Les espines d’anxova són un altre dels plats més emblemàtics del Motel Empordà, que va idear Josep Mercader, recuperant aquesta part del peix, resultat del reaprofitament i l’enginy, elaborades amb quatre ingredients i que probablament només varen poder idear una generació d’un temps i d’un país. La mare, també, les havia fet.

Promoció amb el suport del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya i del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural: Europa inverteix en les zones rurals.