“És un fet obvi i acceptat que el català és un devorador de faves, cuinades a la manera del país, o sigui: de faves a la catalana.” Josep Pla.
Aquest plat no ha faltat a casa per primavera. Ara, podem trobar faves durant tot l’any, envasades o congelades. Però no hi ha res millor que unes faves per primavera. Les recordo com una de les preparaciones preferides del pare. Cadascú o cada casa té la seva manera de preparar les faves.
A la casa acompanyem les faves amb trossets de botifarra negra, abans era una mica curada perquè la botifarra negra s'havia embotit al febrer. La mare acostumava a fer les faves els dissabtes quants els dies començaven a ser més llargs. Segurament perquè els dissabtes havia més temps i dinavem tots junts. Fins i tot, recordo la cassoleta de fang on les cuinava i, que després presentava a taula per conservar el plat calent. Un detall molt important. Avui, quan he repassat amb ella com les feia m’ha dit: “també, es poden fer en una cassoleta que no sigui de fang.”
Les faves s’han d'acompanyar de menta, una herba aromàtica, digestiva i inseparable d'aquest plat. De fet, en algunas paradas del mercat i altres establiments ofereixen les faves fresques, tendres i desgranadas amb una branqueta de menta. La menta té propietats digestives i ens ajuda a que el dinar s’hi posi bé.
Les faves les cuinen a l’horta de València acompanyades d'arròs, truita i altres verdures de primavera com els pèsols, els alls tendres i per suposat amb carxofes. Llavors, tindrem la primavera al plat.
La cassoleta de faves de la cuina valenciana a més a més dels ingredients descrits anteriorment s’acompanyen aquest plat amb ametlles torrades o fregides qui sap si és el darrer testimoni d’aquelles les faves tendres amb llet d’admetlles, recollida al Llibre de Sent Soví (1324). Com tampoc han faltat els ametllers i els codonyers a les hortes mediterranees.
Fra Valentí Serra de Manresa recull en diferents llibres les posibilitats i maneres de cuinar les faves: “les faves tingueren un lloc eminent a la cuina pairal i conventual ja que les faves es poden prepararar una gran diversitat de menges quotidianes entre els que destaca els guisats de faves i carxofes descrit en un vell receptari divuitesc de la cuina caputxina."
A Mallorca també cuinen les faves de moltes maneres, no falten les faves amb carxofes i ou dur.
MVM escrivia: “les faves a la catalana és una de les columnes gastronòmiques del país, al costat de l’escudella i la carn d’olla i de la botifarra amb seques.”
Sempre trobareu una recepta de faves a la catalana en tots els llibres de cuina catalana i en la carta de molts restaurants. A mi m’agraden les que fem a casa i, també, les que preparen a la Fonda Sala d’Olost i les faves de Can Duran a Alella amb un toc d’anís o vi ranci. Si n’hi ha sempre en demano.
M’agraden molt les favetes en amanida i menta fresca, aquella amanida que va idear Josep Mercader del Motel Empordà. Un dels plats més emblemàtics de la “nova cuina catalana” i al que vaig dedicar una dels primers posts d’aquest blog al 2012.
Ara escriuré la recepta de les faves a la catalana com la fem a casa, més lleugera, sense llard, adaptada als gustos actuals, en definitiva com la faria pels de casa.
Ingredients per a 4 persones
- Per un quilo de faves amb pell et sortiran uns 200 a 250 gr. de faves fresques, tendres i desgranades.
- 2 alls tendres
- Tres carxofes
- Un tall de cansalada virada
- Botifarra negra
- Una branqueta de menta
- Una branqueta de farigola
- Una fulla de llorer
- Mig vaset de vi ranci o anís sec
- Oove
- Sal i pebra
Preparació i cocció:
Netegem les carxofes de la manera habitual i les tallem en quarts.
Pelem els alls tendres, els hi treiem les arrels i els tallem en rodanxes.
En una cassola que ens hi càpiguen tots els ingredients posarem l’oli i quan estigui calent sofregirem la costella, (si decidim posar-ne) i els talls de cansalada, virada, salpebrada i tallada en trossets. Fregirem fins que estigui daurada. Es recomanable tenir una cullera de boix a la cuina,
Incorporem els alls tendres, tallats en rodantxes, a la cassola, les carxofes tallades ens quarts, i el vaset de vi ranci o anís fins que estigui daurat, uns cinc minuts. Tot seguit incorporem la branqueta de menta, la farigola i la fulla de llorer,
Afegiu les faves tendres, salpebreu, i mig tapeu la cassola. Deixeu coure uns 8 minuts depenent si les faves són tendres o estan més fetes. Controleu, sacsegeu i comproveu.
Mentrestant talleu la botifarra en rodantxes.
Cinc minuts abans d’acabar la cocció afegiu la botifarra negra tallada i una altra branqueta de menta. Si voleu retireu la fulla de llorer i la farigola i presenteu a taula sempre calent.
Netegem les carxofes de la manera habitual i les tallem en quarts.
Pelem els alls tendres, els hi treiem les arrels i els tallem en rodanxes.
En una cassola que ens hi càpiguen tots els ingredients posarem l’oli i quan estigui calent sofregirem la costella, (si decidim posar-ne) i els talls de cansalada, virada, salpebrada i tallada en trossets. Fregirem fins que estigui daurada. Es recomanable tenir una cullera de boix a la cuina,
Incorporem els alls tendres, tallats en rodantxes, a la cassola, les carxofes tallades ens quarts, i el vaset de vi ranci o anís fins que estigui daurat, uns cinc minuts. Tot seguit incorporem la branqueta de menta, la farigola i la fulla de llorer,
Afegiu les faves tendres, salpebreu, i mig tapeu la cassola. Deixeu coure uns 8 minuts depenent si les faves són tendres o estan més fetes. Controleu, sacsegeu i comproveu.
Mentrestant talleu la botifarra en rodantxes.
Cinc minuts abans d’acabar la cocció afegiu la botifarra negra tallada i una altra branqueta de menta. Si voleu retireu la fulla de llorer i la farigola i presenteu a taula sempre calent.
Proposta de maridatge: Set de Fosc 2016 del Celler Testuan. D.O Montsant.
Que vagi de gust!
I, si voleu anar més lluny i trobar diferents propostes per cuinar les faves et recomano el llibre de les faves de Jordi Cervera de SD Edicions I del que trobaràs un post aquí.
