dimarts, 31 de gener de 2023

El Molí de l'Alzina – La Formatgeria de Cantonigròs

“En la millor tradició formatgera catalana volem evocar les pastures, l'aire i l'esperit del Collsacabra” Jordi Anglada-Mestre Formatger.


No es pot escriure la història recent dels formatges de Catalunya sense parlar del Molí de l'Alzina, una de les primeres formatgeries artesanes i més antigues del Principat creada a mitjans dels anys setanta del segle passat quan alguns joves buscaven un altre manera de viure.

Alguns, lluny de la ciutat, aquells que es varen anomenar neorurals i, d'altres, fills de pagesos ideaven maneres de donar un millor resultat al producte de la seves cases, intentant evitar els circuits i els intermediaris o persones innovadores amb inquietud que apostaven per una altre manera de viure i de fer.

El Molí de l'Alzina va ser un d'aquests projectes i en Jordi Anglada, el formatger i el propietari, elaborant formatges des de fa més de 40 anys.

La formatgeria El Molí de l'Alzina porta el nom del Molí fariner on inicialment en Jordi va començar a fer els formatges a l'any 1978, a Cantonigròs, gairebé a més de 1.000 m d'altitud, a la comarca natural del Collsacabra, a Osona i, a mig camí de la Garrotxa i La Selva. El Collsacabra té identitat pròpia i anomenada la Suïssa catalana quan als estius a les set era fosc i plovia cada tarda.

En aquest entorn, a meitat dels anys setanta, en Jordi havia acabat els estudis d'empresarials a Barcelona i va decidir tornar a viure i treballar a la casa dels pares, a Cantonigròs, on tenien el seu propi ramat de vuitanta vaques de raça frisona.

Segurament la seva formació, les ganes, quan tot estava per fer, l'esperit innovador i la coneixença de l'Enric Canut, una de les persones d'aquest país amb més experiència del sector formatger, junt amb la cerca i la necessitat de buscar una altra sortida a la llet, no sempre ben pagada, va fer que penses en fer formatges inicialment amb la llet de vaca.

Per això, calia una formació i en aquell moment aquí no hi havia aquesta formació formatgera i va haver de marxar a fora.

Així com l'Eulàlia del Serrat Gros va començar a fer formatges al Pirineu amb la llet de les cabres del seu propi ramat, després d'aprendre a França, en Jordi va marxar a Holanda, un paradís formatger i, a la mateixa granja de producció lletera, on s'havia format, anteriorment, l'Enric Canut, on tenien el seu propi ramat i alhora elaboraven els seus formatges. Després, continuaria la formació a França i Suïssa, grans països formatgers.

De tornada, a l'any 1978, va començar a fer els seus propis formatges, a l'obrador situat al Molí de l'Alzina, inicialment, amb la llet de les vaques, de raça frisona, del seu propi ramat. Les vaques pasturen en els prats molt propers a la formatgeria, mengen herba i farratja i donen una llet de molt bona qualitat. Era un bon inici doncs es reunien tots els elements per fer uns bons formatges.


Puc imaginar que res devia ser fàcil als començaments, obrir-se camí, apostar pel seu somni, trobar un mercat i poder-se guanyar la vida elaborant formatges.

Mentre parlem esmenta el seu registre sanitari de l'any 1982! i recorda amb gratitud a tots aquells que el varen ajudar als inicis, amb qui manté amistat i confiança, com la Dolors i el seu marit de Can Colom, cansaladers i propietaris, des de 1957, de la botiga d'embotits artesans, de formatges com els del Molí de l'Alzina, queviures i begudes al carrer Major de Cantonigròs.

Can Colom és parada obligatòria d'excursionistes i autocars que visiten el Collsacabra i quan la Dolors et convida a fer un tast dels seus embotits, escolta i t'aconsella el que pots trobar a la botiga i a l'entorn. Ella va transmetre a en Jordi el que els clients li demanaven com els formatges de cabra i d'ovella i preguntaven on podien trobar-ne.

La passió formatgera va engrescar a en Jordi a elaborar, també, diferents formatges amb llet de cabra i d'ovella.

El creixement de la formatgeria va fer que a l'any 1992 obris la nova formatgeria, més amunt del Molí de L'Alzina, i gairebé al davant de la casa familiar. Una nova formatgeria, amb noves instal·lacions, per millorar i adaptar-se a l'ampliació i l'elaboració dels nous formatges de llet de cabra i ovella, i continuar amb la llet de les vaques que anaven creixent, ara són tres-centes, i donen més de 10.000 litres de llet setmanals per un consumidor que cada vegada més demanda formatges artesans.

En Jordi, també, va haver de reinventar-se i fer front a la incertesa, perquè a més de formatger, en aquest ofici descobreixes el risc, el valor de la feina i de l'esforç.



Calia la instal·lació i una nova inversió per comprar una desnatadora per elaborar formatge quark per un projecte engrescador on l'asseguraven la compra de més de 1.000 kg. setmanals d'aquest formatge. Però l'empresa que havia fet la comanda va fer fallida i d'aquella decepció, va sorgir l'enginy per elaborar un nou i bon formatge El Madurat de vaca baix en greix i baix en sal. Un formatge cremós i amb tot el sabor. S'elabora amb llet de vaca pasteuritzada de quallada enzimàtica i pasta premsada. Te'l recomano. Format de 450,00 gr. Moltes formatgeries i xarcuteries el venen llescat o també la meitat sinó vols la peça sencera. Un dels formatges lights que acompanya, sovint, el meu esmorzar.


Aquests són els formatges que elaboren al Molí de l'Alzina:

El Molí de l'Alzina és el primer formatge que va fer; un formatge de llet de vaca pasteuritzada, madurat, de pasta premsada, té gust intens i mantegós, l'escorça és llisa i de color groguenc pàl·lid; el deliciós formatge de vaca amb pebre negre de llet pasteuritzada i quallada enzimàtica i pasta premsada, té gust intens i el punt just de pebre que l'atorga l'escorça; el formatge Collsacabra de llet de cabra pasteuritzada, madurat i de pasta premsada, té gust intens característic dels formatges de cabra, escorça natural de color groguenc; el formatge de cabra al vi amb la pell rentada amb vi de la DO Empordà és un formatge madurat i mantegós, sorprenent i deliciós pel contrast i el maridatge, únic a Catalunya, recomano tastar-lo amb la pell; El tradicional formatge Garrotxa de llet de cabra pasteuritzada, de quallada enzimàtica i pasta premsada i escorça florida, aroma làctic amb sabor suau, cremós i agradable; el formatge de llet d'ovella, madurat entre 6-8 setmanes i d'escorça florida, de semi-curat a curat, de pasta premsada, de quallada enzimàtica, gras i saborós pels entusiastes dels formatges d'ovella, de pell florida de color gris-marró o del color de les fulles seques de les alzines i l'interior de color mantega tirant al color groguenc clar com l'interior d'una poma; El formatge d'ovella amb herbes de La Provença, formatge de llet d'ovella pasteuritzada, maduració de 6-8 setmanes, de semicurat a curat de pasta premsada, quan arriba al punt òptim de curació és un punt picant, el formatge està cobert d'herbes aromàtiques de La Provença. També, elaboren deliciosos matons, formatge fresc i paté de formatge.


Per últim voldria destacar una de les últimes creacions: El formatge de llet de vaca i també amb llet de cabra amb la tòfona del Collsacabra resultat de la col·laboració amb Carol tòfones, recol·lectors i productors de tòfona a la comarca d'Osona. Cal destacar la singularitat de les tòfones en aquest comarca que no són de cultiu i la gran importància d'aquest tresor de la terra en aquest indret.

El formatge amb tòfona de la imatge és de llet de vaca pasteuritzada del ramat propi. Cal tenir en compta la proximitat dels ingredients i per constituir una bona aliança unir productes propis del Collsacabra.

Formatge elaborat artesanalment de manera que a meitat de l'elaboració del formatge s'afegeix la tòfona, s'incorpora la resta de la llet i es deixa madurar per un mes. Té la crosta rentada. És un formatge jove, tendra, cremós i agradable amb l'aroma dels trossets de tòfona.

Presentació: peces de 290,00 gr. a 300,00 gr. embolcall de protecció, capseta de cartró i una banda amb el logo del Molí de l'Alzina&Carol tòfones, l'alzina, l'arbre que tant té a veure amb les tòfones.

La meva proposta de maridatge seria acompanyar aquest formatge amb un vi jove de l'any o una copa de cava.

Actualment, al Molí de l'Alzina, treballen quatre persones que elaboren entre dos i tres mil formatges de vaca, cabra i ovella setmanals. Continuen fent el primer formatge que va fer en Jordi quan va començar i alhora han anat innovant i escoltant les necessitats del consumidor.



formatges d'El Molí de l'Alzina, pallaresa i funda de Nquart

La preservació de la tradició, la seva trajectòria i la constant actualització a les noves tècniques i els més moderns sistemes de control de qualitat li va valdre el reconeixement Guilde Internacionale des Fromagers al 2011.

Els formatges del Molí de l'Alzina els trobaràs en la majoria de formatgeries i algunes cansaladeries. A Cantonigrós a Can Colom. A L'Esquirol a La Cooperativa, a Vic a les botigues de Fussimanya o Can Vilada, a La Cooperativa de la Vall d'en Bas, a Barcelona a Casa Pepe de la Plaça Bonanova, o als Supermercats Bon Preu-Esclat, també, trobaràs els formatges del Molí de l'Alzina a Girona, Andorra i EEUU. Per anomenar alguns llocs i establiments. També pots comprar Online, visitar la formatgeria i El Collsacabra amb un paisatge excepcional amb llocs d'interès com La Forarada o El Santuari de Cabrera, els pobles que l'integren i una cuina i productes per descobrir.

Molí de L'Alzina
Carretera de Vic a Olot, Km. 24
Cantonigròs -Osona-
T. 938 525 006

T'agradarà llegir el post de les mongetes de Collsacabra o L'Horta de Tavertet.

dimarts, 3 de gener de 2023

Can Ventura – Llívia – Baixa Cerdanya

"L'excellence est dans la diversité; et la façon de progresser est de connaître et de comparer les differénts produits cultures et tecniques" Alain Ducasse

Aquest estiu, tornant del Pirineu de Lleida de la presentació d'El llibre del bacallà, vàrem decidir provar si trobàvem taula per dinar al Restaurant Can Ventura de Llívia, podia ser una bona ocasió.

Feia molt temps que volíem anar a Can Ventura. Estàvem a prop i teníem temps. Vaig fer una trucada i em varen confirmar la reservar d'una taula.

El restaurant Can Ventura està situat a la Plaça Major, núm. 1 de Llívia, a la Baixa Cerdanya, en un edifici civil de l'any 1791, el més antic de la Vila i, inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya Consta de planta baixa, dues plantes i una tercera que podria tractar-se de les golfes.

L'edifici té dos pilars de pedra que recolzen una esplèndida balconada, amb bigues de fusta i columnes de ferro de suport, continuant l'estructura dels pilars de pedra, formant el porxo; els geranis i l'espígol guarneixen la balconada. Els materials de la façana de l'edifici: pedres, còdols i la fusta amb una la teulada de pissarra pròpia de la construcció ceretana i del Pirineu.

A la Plaça Major i abans d'entrar al restaurant un retol ens indica i ens parla de la història, de les guerres, del Tractat dels Pirineus i diu: “El rei Carles I, l'any 1528, va concedir a Llívia el títol de VILA, tot i que ja l'anomenen així al s. XV, possiblement un títol remarcable ja que permetrà posteriorment que Llívia quedes com enclavament dins de territori francès.” Aquesta va ser la raó i l'esdevenir de la història que donà Miquel Salbà quan, en els tractats dels Pirineus i de Llívia (1659 i 1660), 33 pobles de la Cerdanya —i no cap vila— van passar a sobirania francesa. És per aquest motiu que Llívia es va conformar en un enclavament dins de França.

       Torre de Bernat de So a Llívia

En Josep Pous i la Mercè Rodríguez, pares d'en Jordi Pous, varen obrir el Restaurant Can Ventura en aquesta casa a l'any 1977, primer, en regim de lloguer i, posteriorment, com propietaris, quan varen comprar la l'edifici de Can Ventura per obrir el restaurant al 1992. Després, el seu fill, en Jordi Pous i la seva dona Ester Rosales, segueixen l'activitat iniciada pels pares, ells han estat vinculats, des de molt joves, al sector de la restauració gestionant des de fa més de vint-i-sis anys el restaurant familiar.

La família Pous i un excel·lent i ben avingut equip, on el cuiner Santi Ferrer comanda els fogons, des de fa més de vint anys.

A Can Ventura ofereixen una cuina molt ben feta i ben elaborada, conservant la tradició i alhora innovant constantment on la cuina francesa i del Principat es troben.

Una pissarra a l'entrada del restaurant amb unes frases de dos grans cuiners: Ferran Adrià i Alain Ducasse ens acosta a la l'esperit i filosofia del que ens espera i trobarem a taula.

El xef, Santi Ferrer, pertany a la primera promoció de cuiners de l'Escola de Restauració de Barcelona, ara, ESHOB, va treballar a les cuines de Tokyo, a l'Expo de Sevilla, El Dorado Petit fins que va recollir la seva experiència i va fer seva la cuina ceretana; en Toni Gómez és el 2n cap de cuina que abans havia treballat a la cuina de l'ÀBaC, ells junt amb en Casiel, en Youssef, en Marc, l'Uri i l'Omar formen l'equip de Can Ventura.

Al llarg dels anys Can Ventura s'ha consolidat com un restaurant de referència a la Cerdanya i dels millors del Pirineu.

L'espai interior del restaurant és càlid i acollidor, respectant l'entorn. Quan vàrem arribar, era aviat, ens varen acompanyar al pis superior on ens varen dir estaríem més bé. Havia pocs clients i vàrem poder triar la taula. A mig del dinar tots els menjadors eren plens.

A Can Ventura aposten per un bon producte, de gran qualitat i de proximitat on la Cerdanya és un gran referent gastronòmic per la importància, entre altres, del sector ramader i agrícola i amb l'IGP de làctics i els excel·lents formatges dels Pirineus amb merescuts reconeixements.

A la mateixa Vila de Llívia hi trobem els Làctics de Llívia de la família Ribot qui elabora de manera artesana derivats làctics, iogurts i matons, de llet de vaca i de ramat propi de la Torre d'Estoll, des de 1997; altres productes ceretans que trobaràs a la carta: la vedella, el xai, l'ànec o tiró, el pollastre ecològic, el porc i com els embotits; la fruita, amb la gran pera de Puigcerdà de la varietat Doyenné de Comice, rodoneta, fina, sucosa i dolça, que coneix dels contrastos dels dies i les nits, comercialitzada per la família Soler de Puigcerdà des de fa quatre generacions; la poma de muntanya protagonista i ingredient de moltes elaboracions, els naps de Talltendre que acompanyen plats emblemàtics i de gran tradició, sense oblidar la col que es podria dir és el símbol i l'ingredient junt amb els trumfos d'un dels plats que millor representen aquesta comarca. Productes que no hi falten als horts de les cases, amb elles, es prepara el trinxat, aquell plat humil i de subsistència i, ara, a les millors taules.  

La cuina ceretana s'ha anat enriquint amb l'esforç de les persones, les millors condicions de vida i el turisme que per a bé o per a mal ha revalorat la comarca. Tots aquest productes i d'altres com el bacallà, el peix d'interior, i alguns productes del mar arriben, puntualment, dels productors locals i les llotges al Restaurant Can Ventura.

A la Carta de Can Ventura: els Entrants, sempre, de temporada i de proximitat on gairebé cada plat porta el cognom i indica la procedència del productor i el poble on es conrea i viu. Sens dubte només llegir-lo saps del cert que dinaràs bé. El pa amb tomàquet amb coca de vidre o un trinxat, també d'estiu, els embotits de la comarca, les sopes fredes dels estius, els bolets, la pasta i els marinats.

Pel que fa als plats principals les elaboracions compten amb els excel·lents productes de la Cerdanya i, també, de les comarques veïnes, per anomenar alguns, com la cuixa d'ànec de gla del Lluçanès amb taronja i pa d'espècies o la vedella ecològica de la Cerdanya amb foie gras micuit i bolets, no falten les vieires per l'apartat del peix o el bacallà, el peix de terra endins i de la qualitat d'El Barquero. No falten els arrossos. Buscant l'excel·lència i les elaboracions d'alta cuina.

Destaca l'apartat brasa on es pot assaborir un txuleton del país a la llosa amb bones patates fregides i formatges ceretans.

Pels gormands i llaminers una extensa carta de postres que en si mateixa podria conformar un dinar. Destaquen els postres làctics, gelats i cremes, la taula de formatges acompanyada de codonyat i confitures o la influencia francesa amb el cafè gourmand. Al costat d'uns postres amb alcohol.

A més de la Carta el xef proposa un menú degustació: dos entrants, peix, carn, prepostre i postres per 60,00 Euros.

La carta de vins de Can Ventura compta amb més de dues centes referències i, un apartat especial d'aiguardents, grappes, whiskys o licors de la comarca. 

Dinar a Can Ventura al mig de l'estiu: 

En arribar ens varen oferir un degustació dels embotits artesans de Cal Rollandla xarcuteria, situada, també, a la Plaça Major de Llívia, on els bons cansaladers elaboren productes de primera qualitat i de km 0 com el pa de fetge amb ceps o el bull blanc amb festucs i el fuet acompanyat d'unes olives arbequines que varen degustar d'aperitiu.

Per beure: aigua i el vi Las Mulas Rosé Orgànic 2021 de Torres, un entranyable i bonic nom dedicat a Rufina, l'euga que ajuda als viticultors aconseguir l'equilibri natural en les feines i les llargues caminades pels turons i les vinyes dels Andes. Las Mulas és un vi ecològic, elaborat amb les varietats de raïm monestrell i pinot noir, és lleuger, aromàtic, de color rosa pàl·lid, subtil i afruitat. M'agraden aquests vins xilens tant agradables per l'estiu o no estiu. :)

Mentrestant llegia la carta, vaig veure una Vichyssoise amb pera de Puigcerdà amb llagostins, no vaig dubtar que triaria en aquest plat.



La vichyssoise aquell plat clàssic de la cuina internacional recordat al 2017 amb el hastagh #vichyssoises100years tot coincidint amb el 100 aniversari de la creació del plat i, que el cuiner Santi Ferrer havia col·laborat. S'aplegaven forces circumstàncies perquè tries aquest plat. Tenia ganes de provar-lo, era estiu, estava en el lloc adequat i uns llibres escrits de la pera i del porro, gairebé era com tancar un cercle.

Com és la vichyssoise que elaboren a Can Ventura? la vichyssoise és una delícia pels sentits: és lleugera, cremosa i fina. Perfectament elaborada i presentada. Els llagostins l'atorguen sorpresa, elegància i la converteixen en un plat perfecte per l'estiu o un un dia de festa com serien aquests dies,  perquè la pera de Puigcerdà està en un bon moment. Els sabor de la pera i el porro molt ben trobats com no podia ser d'un altre manera. 

Un altre primer que estava fora de carta i va ser un suggeriment del xef: l'Amanida amb el mató de Làctics de Llívia, codonyat artesà, anxoves i tòfona d'estiu. Un plat gormand i deliciós.


De segon vaig continuar amb un primer amb la selecció de verdures de temporada a la llosa amb salsa romesco. Cuites al punt, saboroses i racions generoses. La salsa de romesco equilibrada i bona.


Unes vieires amb arròs venere i maionesa d'all negre. Sorpresa creativa i, també, exòtica per un arròs saborós acompanyat de les vieires amb un resultat excepcional.


No vàrem prendre postres, havíem de continuar el viatge, i vàrem demanar els cafès. Cafès Nespresso professional presentat amb tres varietats de sucre i unes piruletes de xocolata. És important tenir cura de la qualitat del cafè des del meu punt vista.


Bona atenció i amable servei de sala.

Can Ventura, la família Pous, els xef Santi i l'equip t'esperen a la Vila de Llívia.
No deixis de visitar Llívia i comarca, el mercat setmanal, i la farmàcia més antiga d'Europa. 
El paisatge, la gent i la cuina d'aquestes comarques no deixen indiferent. Hi havia anat amb els pares i, per feina i algun cap de setmana he pujat sovint a Puigcerdà. 

Feliç aquell que té coses per retrobar.

Pl. Major, núm. 1
972  896 178


dimarts, 13 de desembre de 2022

Galetes TRIAS - El Museu de les galetes

“Segueixo amb il·lusió i amor la tradició familiar; fer galetes de les més alta qualitat. El gust, l’aroma i la textura de les nostres galetes, provenen de la riquesa de les nostres receptes i d’ acurats processos l’elaboració.” Maria Trias

Des de fa temps i molts dies tenia pendent d'escriure un post de les galetes Trias i la visita al Museu Trias de les Galetes.

Durant aquest temps he anat escrivint i recollint alguns productes, receptes o preparacions, que des de sempre, vaig pensar que havien de ser en aquest quadern de blog perquè formen part del nostre paisatge, ens han acompanyat en alguns moments o els tenim associats algunes dates i persones. Aquest és el cas de les galetes TRIAS de Santa Coloma de Farners.

Molts de nosaltres tenim identificada a la memòria dels nostres records personals aquella llauna de galetes preferides, la de caramels o les llaunes de Cola-Cao amb atractives il·lustracions commemoratives o reproducció de dibuixos d'artistes.

La funció de les llaunes, inicialment, era la presentació, la conservació i comercialització de les galetes fora de la pastisseria, i alhora era un bonic regal, que no passa desapercebut per qui ho rep. Per això aquelles llaunes se'ls hi va donar un toc artístic. Les llaunes eren, també, la imatge de la marca i alhora, quan no quedessin galetes passarien a formar part dels objectes quotidians de les cases reconvertides en capses de costura, de botons de diferents colors, formes i materials, “àlbums” de fotos, cromos, records de viatges, entrades als museus, “aparcament improvisat de cotxes” o postals dels estius, de viatges i Nadales.

En homenatge a les primeres llaunes a finals del 2021, l'artista colomenca Maria Pou va presentar aquesta nova llauna il·lustrada. A l'interior hi ha quatre varietats de galetes TRIAS. És un bonic regal per aquests dies o per qualssevol ocasió.

Les llaunes de galetes conviuen amb les capses de cartró introduïdes a l'any 1922. Les llaunes i les capses de galetes es poden trobar a diferents establiments comercials, boigues gourmet, grans superfícies i en diferents formats. Actualment, també, pots trobar les teves galetes preferides en formats individuals. 

Les galetes artesanes elaborades per la família Trias a Santa Coloma de Farners s'elaboren, principalment amb sucre, farina de blat, ous i un alt percentatge d'ametlles. Ingredients de màxima qualitat, sense cap tipus d'additius ni conservants ni colorants. Aquesta és la fórmula des de 1908 quan Joaquim Trias va obrir la seva pastisseria al carrer del Centre, número 48, de Santa Coloma de Farners.

Imatge de la Pastisseria TRIAS del carrer del Centre a Santa Coloma. Cedida per la Montse

Joaquim Trias va començar elaborant les tradicionals Teules: el bescuit fet a base d'ametlla, sucre farina de blat i ous. Les teules són les galetes típiques i tradicionals de Santa Coloma de Farners i de Catalunya. A més a més de les teules trobareu un gran assortiment de diferents galetes: les teules amb xoco i coco; els ametllats, les galetes tradicionals amb una ametlla sencera per identificar-les; els Neulets, una neula curta però consistent, farcida de praliné (pasta d'ametlles i sucre a punt de caramel); els Neulets amb taronja; els Neulets recoberts d'un deliciosa xocolata amb un 70% de cacau; els Crocants, una barreta d'ametlla i sucre a punt de caramel; Aquestes són l'assortiment de les millors galetes de TRIAS que formen part de l'emblemàtica capsa TRIAS Selecció 8, present al mercat des de 1980.

Al llarg dels anys, la família TRIAS va anar creixent, el mercat es va ampliar i va haver de mecanitzar alguna part del procés de producció sense perdre la qualitat i el bon fer. Les seves galetes agraden tant aquí com a diferents llocs del món.

El logotip de les Galetes TRIAS és La parella d'avis menjant galetes registrat a l'any 1944. Dins de cada capsa de galetes molts recordem un retallable que si el completaves et permetia l'obsequi d'una altra capsa de galetes si aconseguies formar la parella d'avis. Ara un codi et permet participar en el sorteig mensual. La pintura dels famosos avis va ser un encàrrec a un pintor que no va poder signar l'obra per ser una inspiració o una còpia d'una obra anglesa i un altra obra de Madrid d'uns avis similars però en comptes d'uns avis amb una capsa de galetes eren uns avis comptant algunes monedes. Encara que la família Trias no sap del cert on es devia inspirar l'autor.

A l'any 1979 va començar a funcionar la fàbrica de galetes TRIAS, una gran nau, actualment amb més de 4.500 metres quadrats de superfície, on s'ubiquen, també, les oficines, la botiga on pots adquirir les teves galetes preferides, de diferents varietats i formats i, al primer pis el Museu de la galeta.




La fàbrica de galetes TRIAS està situada a la a la Carretera de Sils, número 36 de Santa Coloma de Farners. Compta amb les instal·lacions i la maquinària d'última generació. La família TRIAS, tercera i quarta generació, continuen la recerca, la innovació, la inversió i l'adaptació a les noves tendències segons la demanda del mercat com algunes preparacions sense sucre, sense gluten com els ventalls, les ecològiques i les orgàniques.

El Museu de les galetes “és fruit de l'amor profund d'una família a una dedicació: fer galetes de la millor qualitat. Des de 1908, el treball de la família TRIAS ha generat un pòsit d'objectes i documents. Aquest patrimoni és la base del Museu Trias de Les Galetes”





Vàrem poder visitar el Museu, acompanyats per Maria TRIAS. Una visita molt recomanable per totes les persones, escoles i escoles d'hoteleria que tinguin interès en descobrir la història de l'empresa, de la família i, també la història del país; a través dels objectes i els documents. Coneixeràs la importància del turisme, el balneari, vinculat a la societat i l'economia de Santa Coloma de Farners com a vila termal i del país.

El Museu mostra l'inici de l'activitat pastissera amb la reproducció de les eines per convertir el blat en pa, el procés de l'elaboració de les galetes i les diferents varietats, la maquinària que utilitzaven, el mobiliari, el despatx de l'avi, els llibres de comptabilitat, els documents de l'època com la reproducció ampliada i, en un lloc destacat, del contracte d'arrendament escrit a mà, testimoni de l'inici de l'activitat artesana en l'elaboració de les galetes; les vicissituds durant els moments durs i difícils de la Guerra Civil i la Postguerra, la tradició i l'emprenedoria de la família Trias; la reproducció de la botiga pastisseria de 1908; o l'univers de les llaunes amb una àmplia exposició des de les més antigues a les més actuals.


Aquesta tradició “galetera”, l'estima i el saber fer s'han mantingut durant tots aquest anys i han estat l'explicació de l'èxit de les galetes TRIAS aquí i arreu del món.

Per anar més lluny: Propostes de maridatge a la web de TRIAS on trobaràs receptes gormandes per un dia especial o idees per dies de festa.

Un bon maridatge seria acompanyar les galetes amb ratafia, la beguda que identifica, també, a Santa Coloma Farners com a capital de la ratafia.

Que vagi de gust!


A casa, des de sempre, hem mantingut la costum de tenir una capsa de galetes a l'armari del menjador, habitualment surt a taula els dies de festa amb el cafè, després d'un sopar, o per una visita inesperada.  

I, la tradició familiar quan ens trobem amb amics i família d'obsequiar i portar alguna “cosa bona” o algun producte exquisit: una rajola de xocolata d'aquella ciutat o d'aquell país, una capsa de bombons “belgicans” comprats en aquella botiga i no altre, un paquet de pasta de bona qualitat, un formatge artesà, una ampolla de vi d'aquell viticultor o un bon oli amb una varietat recuperada d'aquella terra, el cafè d'una edició limitada o aquelles galetes Trias amb una ampolleta de Ratafia que porten la família de Santa Coloma de Farners, aquestes galetes artesanes elaborades seguint un formula magistral i de màxima qualitat des de 1908.

detall de la reproducció de la botiga TRIAS