dimecres, 7 de juliol de 2021

Pa amb xocolata i oli d'oliva verge extra

Quan anava al col·legi, un dia per setmana, em sembla que era els dijous, ens donaven per berenar pa amb xocolata, un tros de pa i una xocolatina individual Nestle. Encara recordo una gran cistella de vímet, protegida amb roba, on anava el pa i la capsa amb les xocolatines, la cistella la posaven damunt d'un banc sota les voltes del patí, i els escolars ens posàvem en fila tot esperant el torn del berenar.

Els berenars dels altres dies: pa amb formatge o dos quesitos El Caserío, un altre dia, s'acompanyava el pa amb un embotit semblant al salami o pa amb codonyat; i els divendres, em penso que no ens quedaven a berenar.



A casa dels pares teníem un calaix a la cuina on no faltava i es guardava la xocolata, era una xocolata de la casa Nestle, que la mare anomenava, encara ara, “pijama”.

De tant en tant, anàvem tota la família a Andorra, d'aquest país portàvem algunes coses bones que aquí eren difícils de trobar com els formatges, la mantega, alguna mostassa singular, patés, begudes lliures d'impostos, o música i també xocolates de rajola diferents, amb atractives il·lustracions, bonics dibuixos i embolcalls d'altres països que no es trobaven aquí. 

Nous aires i nous canvis vindrien i poc a poc la xocolata de rajola va començar a tenir un lloc al mercat, botigues i comerços especialitzats varen portar bons xocolates de diferents orígens i les ciutats s'equiparaven a les ciutats europees més xocolateres.

Igualment quan vaig alguna ciutat o altres països intento descobrir i portar diferents xocolates d'origen singulars, alguns amb sorprenents combinacions, visitar xocolateries, comprar algun llibre o receptaris amb xocolata.

La iaia, també, guardava la xocolata “amagada” o preservada a dins d'una sopera que tenia a l'aparador del rebost de la cuina. Aquella xocolata era de la marca Les Comas-Cemoi, emblemàtica marca de xocolata d'Olot. D'aquells estius recordo, també, els "colompius" o gronxadors que xocolates Torras obsequiava a molts pobles de les comarques de Girona quan els ajuntaments, segurament, no tenien prou recursos per fer parcs infantils.

Un trosset o més de xocolata amb un crostonet de pa era un dels berenars preferits dels estius. I la xocolata sola, “la propina” esperada i la complicitat necessària.

La mateixa casa, Les Comas-Cemoi, també, elaborava una xocolata en pols per fer la xocolata desfeta i que tantes vegades havíem fet. La mare afegia un trosset de xocolata a la pedra, fórmula alquímica, que millorava la xocolata desfeta i exclusiva de casa. La xocolata en pols de Les Comes anava en una paperina de color vermell i daurat amb el logotip i el nom de la marca en cursiva.

La xocolata desfeta era la única manera de prendre el xocolata fins al s. XIX considerat un producte car i només pel consum de les famílies amb un alt poder adquisitiu. Quan es varen idear les rajoles de xocolata es va popularitzar. Aquest detall seria important per aproximar en quin moment es devia generalitzar el pa amb xocolata com berenar o esmorzar.

No recordo com vaig aprendre o en quin moment vaig tenir la pensada de posar ColaCao damunt del pa i un fil d'oli d'oliva, o primer el fil d'oli i després el ColaCao, segurament hauria associat algunes converses o les coses apreses: els records dels relats dels grans d'un pa amb oli i sucre, poder en temps de vacances d'estiu junt amb l'enginy llaminer o l'entusiasme d'assaborir la xocolata que tant m'agrada, una fórmula deliciosa per si un dia no havia xocolata de rajola i que en certa forma inspira la proposta que acompanyo.

El pa amb xocolata va ser durant molts anys un dels berenars preferits de molts nens com recolliria un poema del poeta rodenc Miquel Martí Pol fins que la brioixeria industrial va treure al mercat els bollicaos o preparacions semblants i tota una nova moda alhora de berenar, al meus germans els agradava el Tigretón de Bimbo i el donuts, a mi m'entusiasmava el Bony.

Poema de Miquel Martí Pol i la il·lustració de Carme Solé Vendrell del conte que tinc a casa 

Que dir de la combinació més gormanda de croissants amb xocolata o aquelles trenes cruixents amb xocolata de la cafeteria Caracas i, que de tant en tant, ens comprava la mare, quan anàvem al mercat de Gràcia.? Res lluny del pain au chocolat o la fórmula de presentar el pa amb encenalls petits de xocolata als Països Baixos més a prop d'un pastís que d'un entrepà.

Uns anys després descobriria la carta de les postres de la Vinoteca Torres o Tapes 24 i com els turistes del Passeig de Gràcia s'entusiasmaven i sorprenien amb unes postres que consistien en oferir unes llesquetes de pa, oli d'oliva verge extra, xocolata ratllada o gelat de xocolata i sal.

Així quan Olis Mas Macià em va fer arribar una ampolla del seu oli d'oliva verge extra perquè el tastes i els ajudes a través del blog i les xarxes a promocionar-lo vaig pensar que no havia res millor que el pa, amb xocolata i l'oli d'oliva i sal.

Foto feta durant el confinament. Buscant una imatge per acompanyar l'oli

Per fer aquest pa amb xocolata amb oli d'oliva s'han d'utilitzar bons ingredients: un bon pa, un xocolata amarg, l'oli d'oliva i unes escates de sal . L'oli d'oliva arbequina verge extra és de qualitat superior i de collita pròpia obtingut de la manera tradicional i artesana elaborat amb olives arbequines 100% de la finca els Vinyols i els Arcs a Tarragona.

Diu l'etiqueta que té aroma de fruita madura i d'herba fresca. En boca és dolç i té una nota d'ametlla fresca. Resulta perfecte per amanir, acompanyar torrades, un bon pa amb tomàquet, pasta o fregir. M'ha semblat molt adequada preparar el pa amb xocolata d'avui.

He triat la xocolata de la casa Valor de molt bona qualitat amb un 82 % de cacau, m'agrada amarg i l'he acompanyat d'un un pa de de farina d'espelta que vaig comprar a l'Obrador.

He seguit i m'ha inspirat la recepta del pa amb xocolata i oli d'oliva de Ferran Adrià del llibre la Comida de la Família recomanat en aquest Sant Jordi.







Ingredients per dues persones

  • Un pa de farina d'espelta de 1/2 quilo (una llesca per persona)

  • 60 gr. de xocolata negra

  • 2 culleres d'oli d'oliva verge extra

Com ho fem?

1. Ratllem la xocolata

2. Torrem les llesquetes de pa

3. Posem la xocolata damunt del pa, encara calent

4. Afegim un fil d'oli d'oliva verge extra

5. Acabem amb unes escates de sal de lluny


Qui s'apunta? Per les postres, per berenar o per esmorzar?

Sempre vaig pensar que la xocolata desfeta tindria un post al blog. Segurament perquè m'agrada, és habitual a casa i forma part de la memòria familiar; també el pa amb tomàquet, amb un post, on el pa de pagès, el tomàquet, la sal o l'oli tenen un apartat i, aquell pastís de pera amb oli d'oliva verge extra són els tres posts que t'agradaran descobrir i els ingredients i els productes complementen aquest.


dimecres, 16 de juny de 2021

Palacios Remondo - Alfaro - La Rioja Oriental

A l'extrem més oriental de La Rioja, a Alfaro, Bodegas Palacio Remondo, celler familiar, des de 1948.

“La Rioja más árida, cálida y ventosa. La más mediterránea. Este es nuestro origen familiar: el entorno agreste y alto del Monte Yerga, donde llegaron los primeros monjes del Císter. Donde hoy recuperamos la viticultura tradicional de la garnacha como protagonista y símbolo de nuestra propia historia vitícola.” web Palacios Remondo
















dilluns, 24 de maig de 2021

El Trujal del Abuelo – Cihuri – La Rioja Alta

“Tenía claro que nos gusta lo bueno” Guillermo

Sempre és temps d'anar i retornar a La Rioja. Aquesta comunitat uniprovincial, que ben bé és Castella i bressol del castellà, alhora singular per si mateixa, amb influencies de les comunitats que l'envolten: l'Aragó, Navarra i el País Basc.

Té una gastronomia que no necessita artificis amb un producte excepcional, una horta rica en verdures i hortalisses, gràcies a la terra, l'aigua dels rius que la travessen i el bon fer de la seva gent. Reconeguda, arreu del món, pels seus vins, les gran marques, els cellers històrics i els vins de cosechero.

Seguint l'Ebre o les valls dels altres rius pots fer la teva ruta, admirant el paisatge, redescobrint la història, visitant monestirs com el de Santa María de Nájera, Suso i Yuso, fen etapes del Camino de Santiago i, per suposat, visitar els cellers.

Amb colla, amics o família he anat a La Rioja en cotxe, en bus, en tren i en diferents moments de l'any i circumstàncies: recordo un Cap d'Any, una Setmana Santa, una escapada de cap de setmana, a l'estiu, al punt de la verema, o la tardor. M'agrada La Rioja.

Tenir família a la Rioja, el seu tarannà alegre i obert, possiblement, ha sumat la meva atracció cap aquesta comunitat. Amb ells he compartit moments i sobretaules; excursions i caminades; o la tradició dels dissabtes a la tarda de marxar de la ciutat i anar a la bodegueta per compartir amb els amics un berenar sopar: amanides, chuletillas al sarmiento i el vi de la casa.

Podria escriure un post de la Rioja, de les seves ciutats i alguns pobles, de Logroño, del centre històric amb les zones de vins o la visita a un celler acompanyats del seu enòleg, gaudint i visitant les vinyes i el cellers.

Però, avui, comparteixo el post del restaurant El Trujal del abuelo petit i singular restaurant, a Cihuri, a la Rioja Alta. Aquesta població està situada a 6 km d'Haro, possiblement una de les ciutats més importants en una ruta del vi i, a 2 km d'Anguciana i molt a prop de Casalarreina. A Haro, hi ha un restaurant acollidor, que vaig descobrir, on no deixo d'anar sempre que hi vaig, darrera de la Plaza Mayor, baixant un carreró petit, on el seu propietari prepara, en una petita barra, poques i excel·lents tapes i et recomana el millor vi de la setmana. Imprescindible.

El Trujal del Abuelo me'l va recomanar l'amic Javi, sempre bones propostes, insistia que hi anés. Ell, hi va cada any, menys el passat 2020. No havíem trobat el dia, per anar-hi, i a més, s'havia de tenir en compte que el petit restaurant no està obert tot l'any, obra de l'ú d'abril al trenta de setembre.



El Trujal del Abuelo està situat al Barrio de las bodegas de Cihuri, al costat del riu Tirón, on podràs gaudir del paisatge, una passejada, les vistes d'un pont d'origen romà i una edificació anomenada El Priorato, amb tres entrades i escuts heràldics; una parra s'enfila per les parets amb el raïm gairebé al punt. Molt abans que els francesos vinguessin a La Rioja, els romans, aquí, feien vi.

El Barri de les bodegues és un lloc, tradicional en molts pobles de la La Rioja, sovint, situat a les afores dels municipis, on els viticultors feien el seu propi vi pel consum propi i també pels grans cellers. El raïm que premsaven en un Trujal per fer el vi.

Actualment aquestes edificacions estan en desús, però han estat recuperades pel seu valor arquitectònic, patrimonial i d'història, com lloc perfecte de trobada amb els amics i família per fer un berenar i acompanyar d'un bon vi.


Així quan al 1995, l'avi de Guillermo, cuiner i propietari, va obrir el petit restaurant familiar va ser fàcil de triar el nom. “El Trujal”: La premsa del raïm, es conserva al menjador del restaurant com si fos una gran biga que el sostingués.


Al Trujal del Abuelo, destaquen els productes de gran qualitat, de temporada i de proximitat: verdures i hortalisses excel·lents, de proveïdors de confiança i de les hortes veïnes. (carxofes, espàrrecs, pebrots i porros...de reconegut prestigi). A la brasa, confitades, amanides i cuinades amb oli d'oliva verge extra de la Comunitat de La Rioja i amb diversos reconeixements.

Altres entrants que t'agradaran: les anxoves fumades, el pop, el pernil, el bacallà fumat, els remenats amb verdures, la cecina fumada, el foie o els excel·lents xoricets i morcilla a la brasa. A casa, quan érem petits, encarregaven els xoricets i ens els enviàvem des de La Rioja. Recordo el flaire i aquell paper d'estrassa on estaven embolicats, sempre una sorpresa, plena de records, devia ser al mig de l'hivern.

Si decideixes anar, et recomano les chuletilles al sarmiento, un dels millors plats de La Rioja i que el mateix Guillermo s'encarrega de la poda dels ceps i aprofita les baras, o els braç, en català, i els pals per coure aquest plat tant bo, apreciat i valorat. El xai és de la millor qualitat comprat a la carnisseria Gamboa de Casalarreina.

Destacar, també, la ploma al sarmiento, les galtes a la Riojana i per suposat el bacallà a la brasa excel·lent.

Aquests són els plats que vàrem prendre:

Deliciosos pebrots del piquillo amb bacallà fumat. El pebrots, a La Rioja i Navarra tenen un reconegut prestigi. La varietat del piquillo, de la zona de Lodosa; són fins, delicats i dolcets. De fet, és habitual, a molts pobles de Navarra i La Rioja, a finals de setembre, trobades a les cases amb veïns i família per fer les conserves i empotar. Junt amb el bacallà, el peix que podia arribar a les terres d'interior quan no hi havia altres sistemes de refrigeració té una llarga tradició i consum.

Porros de Navarra, en temporada, amb vinagreta. Meravella que et recomano. Cuinats amb aigua, presentats a temperatura ambient, amanits amb oli d'oliva verge Hejul de La Rioja, elaborat amb les varietats Redondilla (autòctona de La Rioja), Royuela i Arbequina (de Catalunya que s'ha adaptat aquestes terres). En el post anterior vaig escriure els porros amb vinagreta, que pots veure en aquest enllaçi avançava la recepta, el llibre del porro, i els llocs on pots tastar els millors, La Rioja és un d'ells.




Un client va portar una ampolla d'oli d'oliva verge extra d'olives de la varietat Cornicabra, de la DO Montes de Toledo, amb certificat ecològic
 per obsequiar al cuiner.


De segon vàrem prendre les chuletilles al sarmiento acompanyades de pebrots escalivats. Un plat deliciós de la cuina riojana, on la qualitat del producte i el sistema de cocció no li cal res més.


Per acompanyar i recomanat pel dinar per Guillermo el Vi Arvus Crianza de Bodegas Virgen de la Vega, a Haro; elaborat amb la varietat de raïm tempranillo, ull de llebre, de vinyes de més de 30 anys i de parcel·les situades a la Rioja Alta; la verema es comença a principis del mes d'octubre quan el raïm està en el seu punt de maduració. És un vi “molt Rioja”, expressió meva; afruitat saborós, elegant i adequat pel dinar.
Al Trujal del Abuelo pots trobar més de setanta referències de vins de la Rioja i els escumosos de Catalunya. Preferentment cellers familiars i petits.   

Aigua mineral Mondariz, considerada una de les millors aigues del món. Té diferents reconeixements i tres estrelles al sabor superior.



El pa és el tradicional de La Rioja i de la Panadería Conde de Casalarreina. 

Recomano les postres casolanes com el Mousse de figues de l'horta amb pinyons o la quallada ovejero elaborada amb llet pasteuritzada d'ovelles amb tot el sabor, on la qualitat del producte no li cal res més per assaborir-la.





El cafè de “puchero” excel·lent de Cafés Trovador, elaborat sense la tradicional cafetera de bar, acompanyat d'unes teules d'ametlles.

El preu d'aquest dinar 70,00 euros 

Preu per persona, aproximat, entre 35,00 i 40,00 euros.

Si pots, ves-hi! Només cal que facis reserva, és un restaurant petit i, ara, només amb quatre taules. El tracte d'Alícia i Guillermo immillorable. 

La Rioja t'espera!

El Trujal del Abuelo
Calle de las Bodegas, núm. 1
26210 Cihuri -La Rioja-
M. 660 130 266