Els moments que estem vivint sens dubte suposaran un abans i un
després i conformaran una nova manera de vida, de relacionar-nos,
d'estimar i també de fer les coses.
Inicialment vaig pensar que seria un virus semblant aquell que
havia passat fa uns anys als països asiàtics i que no aniria més
enllà perquè, aquell, afortunadament es va aturar.
Després, Barcelona es plantejava si es celebraria o no el Mobil
Congres, el Congrés internacional més important de mòbils a nivell
mundial. Diferents interessos empenyien cap un cantó o l'altre.
L'econòmic pel que suposava pel sector de la restauració i
l'hoteler per la ciutat de Barcelona, en un mes, especialment difícil, on un esdeveniment com aquest és una injecció molt important per l'economia i des del punt de vista de la salut era un risc afegit, per la gran concentració de
persones vingudes de diferents països del món en un sol lloc.
Finalment es va decidir suspendre'l per l'amenaça d'aquest nou
virus desconegut, fins ara, sense tractament ni vacuna i alhora començàvem a tenir noticies de com
anava evolucionant. Les noticies que arribaven des de Xina i Corea
eren alarmants. La tristesa i la impotència era un sentiment general.
A casa, gairebé cada nit en parlaven, per inquietud i per
deformació professional. D'aquelles converses, de llegir la premsa
i d'escoltar als que en sabem varem comprendre que aquella pandèmia
era imparable, tan és així que el dia que va arribar a Milà, varem
saber que ja estava aquí.
Varen tancar les escoles, els centres de treball, varen preparar, precipitadament, maneres de treball diferents perquè ho poguéssim fer des de casa. S'ha constatat la nostra fragilitat, i també la inconsciència. Les retallades d'un sistema sanitari vulnerable, ara ens passa factura. Una Medecina, i ho escric en majúscules, de les millors que hem tingut, un professionals excepcionals, al meu entendre, poc valorats, que han treballat i treballen amb recursos escassos, en una societat amb altres ordres de valors.
Poc a poc i després de molts requeriments internacionals i autonòmics el govern va decretar el 14 de març l'estat d'alarma amb el confinament de les persones i el tancament d'algunes activitats: comerços i botigues, que no siguin d'alimentació, els restaurants i els bars amb les greus conseqüències econòmiques que comportarà.
Aquell cap de setmana, el programa Preguntes freqüents va entrevistar al metge i investigador en malalties infeccioses Dr. Oriol Mitjà de l'Hospital Trias i Pujol; Àlex Arenes, físic i matemàtic i Laura Lechuga, investigadora de l'Institut Català de Nanociència, aquella taula va revelar la transcendència de la pandèmia. Entre mig de preguntes, silencis i respostes es podia entreveure el gran esforç de la comunitat científica i el desconeixement general es podia constatar.
Varen tancar les escoles, els centres de treball, varen preparar, precipitadament, maneres de treball diferents perquè ho poguéssim fer des de casa. S'ha constatat la nostra fragilitat, i també la inconsciència. Les retallades d'un sistema sanitari vulnerable, ara ens passa factura. Una Medecina, i ho escric en majúscules, de les millors que hem tingut, un professionals excepcionals, al meu entendre, poc valorats, que han treballat i treballen amb recursos escassos, en una societat amb altres ordres de valors.
Poc a poc i després de molts requeriments internacionals i autonòmics el govern va decretar el 14 de març l'estat d'alarma amb el confinament de les persones i el tancament d'algunes activitats: comerços i botigues, que no siguin d'alimentació, els restaurants i els bars amb les greus conseqüències econòmiques que comportarà.
Aquell cap de setmana, el programa Preguntes freqüents va entrevistar al metge i investigador en malalties infeccioses Dr. Oriol Mitjà de l'Hospital Trias i Pujol; Àlex Arenes, físic i matemàtic i Laura Lechuga, investigadora de l'Institut Català de Nanociència, aquella taula va revelar la transcendència de la pandèmia. Entre mig de preguntes, silencis i respostes es podia entreveure el gran esforç de la comunitat científica i el desconeixement general es podia constatar.
El dissabte al matí, de la primera setmana de confinament, el sol
entrava per la finestra i vaig començar a escriure i recordar
algunes coses que podríem fer aquests dies on tots experiment
sentiments i emocions de por o angoixa davant d'una situació mai
viscuda. En aquests moments viure en un entorn urbà o rural és ben diferent.
Aquestes son algunes propostes:
- Planifica la compra setmanal on no falti fruita i verdura, llegums, ous, pasta i peix.... també xocolata :)
- Distribuir la compra pensant poder en menús setmanals.
- Quines espècies i herbes aromàtiques tens a casa?
- Neteja la nevera i el congelador.
- Preparar caldos, congela i fes un fons de nevera.
- Posa en remull, cou i congela les llegums en tuppers per diferents dinars.
- Si pots compra a petits productors.
- Aprofitar l'aigua de bullir la verdura o la de coure les llegums per fer una sopa escaldada.
- Cuina el teu plat favorit
- Improvisa un plat amb els ingredients que tinguis a casa
- Evita que la fruita i la verdura es faci malbé, sempre podem fer un pastís, dolç o salat, un confit, una compota, una conserva o unes pomes al forn.
- Si tens una torreta planta alguna planta aromàtica, com la farigola, el julivert o la menta.
- Pren iogurts i probiòtics són bons per la panxeta, el sistema immunològic i està bé reforçar-lo.
- Beu aigua o sucs sense sucre afegit
- Prepara un dia especial
- Fes exercici, ioga, meditació o alguna cosa que t'agradi
- Ventila, neteja la teva casa i, si vols, també, el replà si vius en comunitat.
- Si entra el sol per la finestra pren-lo 15 minuts, per la vitamina D, bona pel sistema immunològic i els ossos.
- Juga i cuina amb els nens
- Apunta en un diari que has fet avui
- Llegeix i escolta música
- Ordenar els llibres i els apunts d'alguna classe
- Badar
En aquest blog trobaràs algunes idees i receptes per fer a casa,
totes són senzilles, fàcils de fer, gairebé sempre, surten bé.
