La farigola és possiblement una de les
plantes aromàtiques i medicinals més comuns en els paisatges del
nostre entorn, en trobem a Catalunya, l'Aragó i Les Balears, no
creix al País Basc, Galícia o Portugal però si a Itàlia, França,
molt utilitzada a La Provence, Grècia i el Nord d'Àfrica. És una
planta senzilla, olorosa i indispensable en la cuina mediterrània.
farigola de casa al costat d'un boix grèvol
A l'antiga Grècia era símbol de coratge i de
l'elegància; Els soldats romans prenien banys per infondre valor; A
l'Edat Mitja, a l'època de les Croades, s'associava a la valentia,
les dones brodaven una abella amb un bri de farigola sobre les capes
dels cavallers i Rudyard Kipling, un dels escriptors anglesos més
populars, nascut a la Índia, autor del Llibre de la Selva, va
comparar l'aroma de la farigola al d'una matinada al paradís.
La farigola és una mata petita, rodoneta, de
branquetes llenyoses, fulles petites, té un aroma i un flaire
inconfusible de bosc que impregna les cames del boscaire i que ens
acompanya quan tornem a casa.
Nom: Thymus vulgaris, farigola, farigola de
pastor, tomillo, timó, timonet, tremoncillo. De la família de les
labiades.
Algunes varietats: La farigola comú, la de
muntanya o serpol, la llimonera per anomenar algunes de les més de
centenars de varietats que hi ha.
Comença a florir al mes d'abril, maig i s'allarga fins al juny. Les flors
són petites i delicades de tonalitats blanques, rosades, violàcies
o lila clar.
L'agrada viure en terrenys argilosos i calcaris,
algunes varietats de muntanya poden viure i es reparteixen entre els
1.000 a 3.000 metres d'altitud. També la podem tenir a casa en una
torreta, al jardí o l'hort. Com les altres plantes que he anat
explicant en el blog, si podeu, és molt d'agrair tenir un raconet
amb quatre plantes aromàtiques que transformaran el plat i, perfuma
la casa.
Propietats: La farigola té propietats
guaridores, és un antibiòtic i antisèptic natural com l'all, també
és cicatritzant, curativa, digestiva, descongestiva,
tranquil·litzant i calmant, alleugera els refredats i la tos. Es
preparen infusions, olis i vinagres, per fer banys, i els olis
essencials són bons pel cos o per fer massatges.
A la Cuina i altres usos: Caldos o brous com
la bona i senzilla sopa de farigola, en els escabetxos, els estofats,
les llegums, per acompanyar o macerar la carn de la caça, la carn, (el xai, el porc, l'ànec, o el conill) el peix, o algunes verdures, per elaborar salses, macerar les olives
o en l'escorça d'alguns formatges de llet de cabra, o embotits, també és una
de les plantes que formen el bouquet garni o el brotet de totes les
herbes i indispensable en tants i tants plats. També la mel de
farigola per acompanyar les tisanes, el licor de farigola o per
perfumar els armaris.
Conservar: La farigola l'hem de d'assecar en
un lloc airejat, un cop seca la podem guardar en un lloc fresc i sec:
en una bosseta de cotó o paper d'estrassa i preparar a l'avançada
els bouquets.
Recol·lecció: Des del mes d'abril fins al
vols de Sant Joan és el millor moment per recol·lectar les plantes
aromàtiques. La floració de la farigola és efímera i amb aquestes
flors i amb molta paciència elaborarem la recepta que presento avui:
El sorbet de farigola reproduint un altre de les receptes del
Motel Empordà on pots prendre el millor sorbet de flors de farigola
que he pres mai.
Preparació: Anar al bosc quan és el temps i
plegar la farigola. Aquest sorbet tan sols es pot fer quan la
farigola està florida perquè només la flor és la única part de
la planta que farem servir i el farem el mateix dia perquè la flor
és marceix o s'asseca i d'avui per demà es pot fer malbé.
Necessitarem molta flor de farigola i també
la paciència amb la certesa i el desig de fer uns dels millors
sorbets que heu pres mai.
Bullim l'aigua mineral amb el sucre fins
obtenir un almívar una mica espès.
Afegim les flors de la farigola i fem la
infusió uns cinc minuts.
Ho deixem refredar 2 o 3 hores.
Ho colem i posem el líquid a la sorbetera, sinó
tenim el posem en un recipient per anar al congelador, passats uns
30 minuts haurà quallat, llavors ho podem posar en els bols o les
copes on el presentarem i ho deixem 30 minuts més al congelador.
Tindrem un sorbet natural, digestiu, molt bo i un
final perfecta per acompanyar el millor dels dinars o sopars de la
primavera o l'estiu.
Proposta: Les flors de farigola no sempre són de color rosa o lila clar per això si voleu aconseguir un color rosat podeu afegir unes gotes de colorant alimentari o xarop de cassis o grosella.
Que vagi de gust!
Comentari:
En la presentació del llibret Tornar als remeis de semprede Fra Valentí Serra de Manresa. Religiós, caputxí, historiador, arxiver i un gran estudiós de les plantes remeieres
i les antigues fórmules que ens poden ser útils. Explicava que
l'estudi de les plantes és molt més antic que la filosofia i com
l'home ha buscat des de sempre en el seu entorn les plantes i els
remeis per estar millor. Al final de l'acte, el públic va preguntar
i consultar a l'autor quines eren les plantes que s'hauríem de tenir
a casa i quines de les aromàtiques podríem tenir en el balcó.
Una de les primeres que va anomenar va ser la farigola, per
les seves propietats curatives i com un bon condiment a la cuina;
també el romaní, la sàlvia o el marduix. Altres, més associades
al calendari, com l'hipèric o la planta de Joan, el saüc, la
calèndula o la caputxina per donar color o vistositat a les
amanides. Tot amb pau i bé!! Perquè sense bondat res es
possible.
Vic serà una festa! Vic t'atraparà! Amb aquests eslògans es
presentava el dissabte passat la Mostra de formatges artesans de
Catalunya Lactium 2017 en un fira renovada i en un espai molt
agradable i festiu.
La mostra de formatges artesans aquest any s'ha celebrat al Parc
Jaume Balmes en un altre indret i desvinculat del Mercat del Ram, en
un espai ampli, verd i fresc que els plàtans i l'aigua de les fonts
afavorien; una decoració que jugava amb el color groc on més de 150
formatges i 40 formatgeries artesanes catalanes podien exposar i
explicar els seus productes i la seva feina. Per primer cop, un
formatge convidat, Cortes de Muar de Galícia, i altres productes com
les confitures i melmelades per maridar-los, el pa i les coques que
els acompanyen, les begudes com la ratafia, les cerveses artesanes i
els vins del celler Cap de Ruc perfectes per degustar-los, i altres
productes singulars, el bestiar, cabres, ovelles i vaques -vedelles- petites en
les seves corts improvisades, els llibres i les revistes de
gastronomia, espais de joc pels més petits i àrees de descans pels
més grans. Un programa amb tasts guiats per especialistes, tapes,
degustacions, sopar-concert, el formatge a la cuina, xerrades
tècniques, experiències d'altres països d'Europa com Itàlia o
Anglaterra varen aconseguir que aquesta nova edició fos tot un èxit.
També es va celebrar el Concurs de Formatges artesans catalans a
la Casa Ricart, amb gran valor històric de l'època modernista, recentment reformada i rehabilitada, on de les 9 categories de
formatges havia de sortir el millor formatge català 2017. La
convocatòria va ser un èxit per l'elevat numero de formatges
artesans que es varen presentar. El director de Lactium, Isaac
Gelabert va transmetre l'entusiasme de la fira i el bon moment del
sector formatger artesà.
La directora del concurs, Natàlia Nicolau, enginyera agrícola,
doctora en tecnologia dels aliments i autora del llibre Els 50
millors formatges de Catalunya, junt amb Laia Pont, enginyera
agrícola en l'especialitat Indústria Alimentària, de les que vaig
presentar el seu llibre Formatges en aquest blog en el post de de Sant Jordi 2015, varen
explicar cada una de les categories i com es classifiquen entre
matons, toms, tupins, blaus...etc.
El jurat del concurs estava integrat per professionals del sector formatger: Distribuïdors, botiguers, tècnics formatgers, exportadors, afinadors, sommeliers, persones vinculades al món del formatge i la persona que escriu aquest blog, la Fina. Des de l'inici de Lactium he anat com a visitant però aquest any anava d'una manera diferent, m'havien convidat com membre del jurat. Un honor i una gran responsabilitat poder ser-hi i participar de la passió formatgera i del treball dels mestres formatgers. Quan havia de valorar no tan sols pensava en els paràmetres habituals, no podia prescindir del ramat, el pastor, el camp, els maldecaps i el poder viure fen formatges artesans.
Es varen establir 9 categories de formatges basades en la
tecnologia de l'elaboració, amb 3 premis en cada una de les
categoria: or, plata i bronze. La categoria en la que vaig participar
com jurat va ser la de Matons i Brossats. Del recuit podeu veure aquest post que vaig escriure en el blog aquí.
Varen resultar guanyadors:
Or: Recuit d'ovella de la formatgeria Cal Majuba.
Plata: Mató de cabra de la Formatgeria Ramon Pujol.
Bronze: Recuit d’ovella de la Formatgeria Mas Marcè.
i aquí la pissarra amb els resultats totals dels guanyadors en
cada una de les categories de formatge:
El millor formatge del Lactium 2017 va ser per Reixagó, en la
categoria de formatges toms de vaca de la Formatgeria Reixagó, a
Olost de Lluçanès on elaboren formatges artesans de llet crua de
vaca de manera artesana de pasta cuita de coagulació enzimàtica.
A més a més per la tarda vaig visitar la fira, assistir algunes xerrades dels
experts i divulgadors del món del formatge i la posició dels
formatges catalans arreu del món i passejar per l'exposició. Vaig anar
també a Quesvic, una de les primeres botigues que es varen obrir a
Vic especialitzades en formatge, mantegues i làctics on podies
trobar el millor pastís de formatge, per mi, dels millors que he provat mai.
En el blog trobareu posts d'alguns formatges d'aquí o de fora, altres Fires Formatgeres, les botigues on comprar-los, les formatgeries, les diferents classes de formatge, algunes receptes i el
maridatge.
Algunes formatgeries a Vic: Al mercat, Formatgeria Ca l'Anna, Quesvic, ViaLactia és un nou espai de tast, botiga, afinador, i maridatges,
Casa Ametller, i algunes de les botigues del carrer dels Argenters
com Can Vilada o La Selecta a Manlleu.
Tres dies incessant pluja dia i nit, algunes carreteres i ponts
tallats, les escoles tancades per precaució. Un paisatge per
descobrir d'aquesta gran Itàlia que sempre enamora.
Langhe té ciutats petites, amables i a poca distància una de
l'altre; el paisatge amb turons suaus, les vinyes enramades en les
pendents amb les que s'elabora un dels millors vins del món, el
Barolo; els avellaners i els arbres dels caquis despullats de les
seves fulles, dels que només la fruita ataronjada es manté, un
paisatge de tardor.
Acabada la verema, el bosc ofereix nous tresors: els bolets i el més preuat de tots, la tòfona blanca, il tartufo bianco, entorn al qual es celebra des de fa més de 80 anys la Fira Internacional del Tartufo Bianco. El gran tresor dels boscos del Piemont, únic lloc on es reprodueix i, que atrau a persones arribades de tot el món. Protegir il tartufo blanco significa garantir un ambient lliure de contaminació, preservar l'entorn i fomentar la cultura enogastronòmica.
foto d'un rètol d'una entitat financera
Les boires atorguen aquest paisatge un aire romàtic i també la sensació d'acolliment al visitant i que en aquella regió es conserven molts tresors. Aquí, també va néixer el moviment Slow Food on la presència del camp, la bona taula, els vins i l'actualitat conviuen amb respecte a la història i la tradició.
A més a més i des de finals dels vuitanta i principis dels
noranta quan va començar aquest moviment en aquesta regió es va estendre en tota Itàlia una mena de retorn al camp dels néts
d'aquells fills que havien marxat a la ciutat per recuperar les
tradicions, per buscar la recepta perduda o la manera d'elaborar un
producte, varen canviar l'embolcall per fer-lo més atractiu sense
alterar el sabor i la qualitat de cada un dels productes i les
elaboracions artesanes. (la tradició, la cuina, el paisatge i el
producte)
Langhe és una part del Piemont, que vol dir al peu de la
muntanya, dins de la provincià de Cuneo i bastant a prop de Torí.
Va ser declarada a l'any 2014 Patrimoni de la Humanitat pel seu
paisatge, per les vinyes, per la preservació de la tradició i de la
interacció de l'home amb la terra. La capital natural d'aquesta
franja de terra és Alba.
Alba és una ciutat d'origen romà. Els seus edificis, ben
conservats recullen aquest passat. Elegant, actual i moderna on
conviuen la tradició agrícola i la comercial amb un mercat setmanal
els dissabtes i els comerços situats en els eixos principals de la
ciutat amb precioses botigues on trobar els excel·lents productes
de la zona com els vins, en especial el Barolo, els embotits, els
formatges amb DO, els xocolates, els torrons o els nougats i els Gianduiotto
elaborats de manera artesana.
Les avellanes, “tonda gentile”, bonic nom, amb DO i ingredient
imprescindible amb les que s'elabora la Nutella de la casaFerrero,
el producte estrella de la casa i que es va estendre arreu del món.
Michelle Ferrero va ser l'empresari i propietari de Ferrero, que
va convertir aquella pasta cremosa de xocolata i avellanes artesana
que va elaborava el seu pare en el producte estrella d'una de les
empreses més importants d'Itàlia i del món. Michel Ferrero va ser
una persona molt estimada en aquesta regió i orgull d'Itàlia, com
podria ser Ferrari, no tan sols com empresari sinó per la seva
categoria humana i bondat en tot el que feia: La innovació, la
cultura, el tracte, l'elegància. Altruista amb la comunitat,
accessible, respectava el coneixement i constantment investigava;
molt més enllà de la seva relació laboral, cuidava a les famílies
dels treballadors quan aquests faltaven en el sentit de mantenir el
salari durant un temps fins que algú de la família trobava feina,
ajudava en la compra de l'habitatge i en l'assistència mèdica.
Paternalista? Va ser un gran benefactor de la comunitat. Els
treballadors tenen salaris dignes i participen en els beneficis de l'empresa que és referent al món. La Plaça Savonna d'Alba va
canviar el seu nom pel de Michel Ferrero, en el seu record i memòria quan va morir al
2015.
Els cafès, alguns històrics, per la tertúlia, amb els records de
marques i escenes del cine italià, on prendre exquisit cafè
acompanyat dels deliciosos dolços elaborats de manera artesana; Alba
fa olor a pa sortit del forn, a bosc, aroma de vinya, a terra, a bons
vins, a gratinat de formatge, a roba neta, a tòfona. Les botigues
especialitzades en el tartufo i tots els productes que s'elaboren amb
aquest fong preciós: La pasta, els olis, les cremes, els biscotti,
els bombons, les cartolines, les fotografies en blanc i negre
d'altres temps, els gossos tofonaires, els blancs que il·luminen la
nit del tofonaire. Varem comprar algunes tòfones, pasta, cremes,
xocolatines i vins per portar a casa per les festes de Nadal.
Les
llibreries en les portalades, al costat de botigues de sempre, on el
passat i el futur conviuen al costat dels millors dissenys, on pots
trobar llibres de qualssevol gènere, i també de cuina i gastronomia,
vaig comprar el llibre de la Nonna Gennia, un clàssic de la cuina pròpia del Langhe, Carlo Petrinniel considera un llibre indispensable. Del llibre m'havia parlat l'Alberto, el propietari de la casa rural on ens varem quedar aquests dies. El llibre no és pròpiament un receptari, com es podria pensar, va molt
mes enllà, és literatura, és cultura, és el paisatge, la seva gent, un recull
de receptes de la cuina tradicional del Langhe i el maridatge.
El primer dia, just arribar varen anar a visitar al Silvio, pastor,
formatger, i tofonaire. Viu en un mas amb la seva la família, on hi
conviuen tres generacions. La casa s'ha anat adaptant a les
necessitats. No falta una cuina econòmica que escalfa l'estança i
l'aigua calenta a punt per preparar un te o una infusió; Les
pintures de la mare d'en Silvio en algunes estances, records, llibres,
música, fotografies amb bon gust.
Al costat de la casa està la cort amb un ramat propi de 35
ovelles de raça autòctona d'aquesta regió. Cada ovella té el seu
nom, són manyagues i bones, elles et donen molt més del que reben.
El pastor Silvio té una preferida, Brigite Bardot. Cada dia, tots
els dies de l'any sinó neva surten a pasturar i mengen les herbes de
l'entorn, a l'hivern menjant farratge i amb la seva llet elabora
formatges artesans de llet crua d'ovella i de temporada. També conviuen
els gossos, el tofonaire i el pastor, els gats amos i senyors de la
casa i altres animalets de corral.
Varem compartir una estona, ens va ensenyar la casa, l'obrador on
elabora fins i tot 7 varietats de formatges inspirats alguns d'ells
en el Montébore i la cava. Té, a més a més, un espai de
degustació on fer un tast acompanyats dels vins de la regió. Un
dels formatges estava acompanyat de tartufo bianco. Varem conèixer
el seu gosset tofonaire i ens va explicar com i de quina manera l'havia ensinistrat per
trobar les preuades tòfones, el gos company lleial.
Després, varem anar a Casa Branzeleon havíem reservat per aquests dies, era de nit i continuava plovent.
Casa Branzele és una casa rural recentment renovada que funciona
en la modalitat B&B. Està situada Trezzo Tinella, a pocs km
d'Alba, en un entorn preciós envoltada de vinyes, avellaners i amb
vistes als Alps nevats i el Monviso, com si fos un amfiteatre diu el
propietari. La casa va ser construïda a principis del segle XIX per
el cultiu de les vinyes i les avellanes. Quan va arribar la Segona Guerra
Mundial va ser abandona, com tants altres llocs, posteriorment als
anys 60 una família anglesa la va comprar com lloc de vacances.
Actualment després d'una remodelació respectuosa amb l'origen i
del que havia estat una casa rural. Es va trigar més de dos anys en
fer la reforma preservant l'estructura original. Els mobles i altres
elements es varen cercar i restaurar pels actuals propietaris i
s'inspiren en criteris de senzillesa i funcionalitat. Té dues
plantes: La planta baixa, amb la cuina on es fa vida com diuen a
pagès, preciosa on no falta la cuina econòmica i l'espai per
esmorzars on l'Alberto preparà els esmorzar o una sopar improvisat
amb els bons productes i vins de la regió: melmelades, fruites,
formatges i embotits, va anar a buscar un especial de la regió, una
botifarra de vedella, que es menja crua i és orgull de la regió. Música, llibres, una llar
de foc, avellanes, xocolatines i la grappa artesana per les
sobretaules. Les habitacions en el pis superior són molt
acollidores i amb vistes als Alps.
A l'endemà i amb la pluja incessant varem anar fins Barolo, el nom
d'una ciutat i també d'un dels millor vins del món. Manuel Vazquez Montalbán va descriure el Barolo: “Sin duda, el mejor tinto
italiano, nacido de la cepa Nebbiolo, producido en el Piemonte, al
sur de Turin, en los alrededores de Barolo. Los expertos italianos
dicen que « Nebbiolo és el principe de las cepas y Barolo el rey de
los vinos». Vino de la Corte de Saboya, que el conde de Cavour,
excelente gourmet, ligo a la suerte del Risorgimento. Vino tinto de
sabores totales” Que es pot afegir aquesta descripció? Estem
davant d'un gran ví, orgull d'Itàlia i del món.
Barolo és el nom d'un vi i d'una petita ciutat medieval amb uns
700 habitats, amb carrerons petits, amb l'encant que tenen aquestes
ciutats, que inviten a quedar-te. Destaca el gran castell del s. X de
la família Falletti, envoltat del paisatge de les vinyes i els
turons. En el castell s'hi troba el Museu del vi i l'Enoteca. El
Museu és un espai de varies plantes on es pot fer “un viatge”
virtual sobre la historia del vi que ha acompanyat a la humanitat des
de les primeres civilitzacions, la natura, el territori i el paisatge
a través d'un joc de llums, colors, sons, reproduccions i espais
interactius. La visita continua amb la història del vi amb l'art, la
música, la literatura, la cuina, el cinema i les tradicions locals,
un espai reservat per la família Falletti i admirar des de la
terrassa superior tota la Vall on s'elabora un dels millors vins del
món.
La visita acaba a l'Enoteca on es poden degustar els vins i trobar
els cellers dels 11 pobles de Langhe dels antics cellers del últim
Marques de Faletti. Després pots compra, si vols, alguna ampolla de
Barolo i seràs, feliç.
Barolo és un dels millors vins que he tastat. Està elaborat amb
el raïm nebbiolo, un preciós i expressiu nom per designar un raïm
que neix entre les boires i els suaus turons. El nebbiolo és el nom
d'un raïm propi del Piemont, el nom podria fer al·lusió a les
boires que cobreixen els turons quan arriba la tardor i que
coincideix a meitat d'octubre, el moment de la verema. Les boires
també atorguen una mena de floració en la pell del raïm com si fos
vellutada. Barolo és produeix al Sudoest d'Alba, en els zones o
terroirs del mapa que acompanyo. Compren 11 municipis. Barolo té
DOCG des de 1966 i totes les ampolles porten en el coll el segell
d'identificació.
Barolo és un vi d'un gran cos, roig, vermell intens, afruitat,
poder floral amb records algunes espècies. Un vi que s'ha de prendre al meu entendre amb els ulls tancats per
interioritzar tot el que ens transmet el vi i, després admirar un
paisatge fins l'infinit.
Barbaresco: Igual que Barolo és un vi procedent dels ceps de
vinyes nebbiolo amb el mateix nom del poble, Barbaresco, amb una
població petita però amb més de cent cellers. El turons i un
paisatge a la dreta del riu Tanaro, al noreste d'Alba són els
responsables dels vins que dóna aquesta zona. Les vinyes estan més
baixes que les vinyes de Barolo, per això, la verema pot començar
abans. Té DOCG des de 1980. La zona de producció compren:
Barbaresco, Neive, Treiso i una part petita d'Alba.
És un vi que té que envellir almenys dos anys en bota de roure,
després de 4 anys és pot posar reserva. Té colors vermell intens,
un fil ataronjat, granats, delicat i intens és versàtil apropiat
per la cuina Piamontesa com la cuina internacional. Diuen que les
seves característiques són la discreció i l'elegància.
Un altre vi, en aquest cas blanc, amb DOCG és el Moscato d'Asti,
un vi que acompanya moments de felicitat, de festa i que vaig
anomenar en dues ocasions en aquest blog. És un vi que prové de les
terres d'Alessandria i Asti. La Moscato és el raïm blanc més
important del Piemont amb el que s'elabora aquest vi. El seu punt de
maduració arriba cap a meitat de setembre.
Es un vi que no té gaire graduació, té color daurat, bombolla
fineta, intens i aromàtic s'acostuma a prendre amb les postres.
Altres vins tenen els noms dels raïms: Barbera, Bracheto,
Dolcetto, Grignolino, Freisa, Moscato i Nebbiolo. Si el nom del raïm
s'acompanya del nom d'un lloc vol dir que aquest vi té una categoria
superior. Per exemple Barbera d'Asti. A més a més s'han d'afegir
les noves denominacions com: Langhe, Monferrato, la general del
Piemont i Roero.
Després de la visita al Castell i l'Enoteca de Barolo molt a prop
varen dinar al Restaurant WINEBARBarolofriends ubicat en una de les
cases del poble remodelada. Aquí, el propietari Paoli Annoni, químic que va treballar a Torino, va decidir transformar la seva vida i dedicar-se a les
seves passions: La cuina, el vi i la seva col·lecció de més de
600 llevataps en un Museu,
El restaurant és una local acollidor, confortable i a l'hora
informal. La decoració combina la tradició amb el disseny més
actual. Les parets amb fotografies en blanc i negre de Bruno Murialdo que transmeten l'essència del país, de la seva
gent, el clima, el Piamonte a traves d'imatges quotidianes, el
paisatge, el camp, les feines, els animals i la mirada de l'home
transmesa per la màgia de la fotografia.
Fotografia de Bruno Murialo
Un lloc on degustar
l'excel·lent cuina i els bons vins del Langhe. Tots els plats
deliciosos, molt ben fets, bons i gustosos
Aquests va ser el nostre dinar:
Primers:
Vitello tonatto
Mantecatto de bacallà amb un pa de cigrons i salsa verda
d'alfàbrega
Segons:
Filet de vedella de les muntanyes properes, molt tendre, amb mil
fulles de patates amb el formatge Blu del Moncenisio de Torí.
Filet amb Barolo i crostonet de polenta
El pa i els grissines d'elaboració pròpia.
Vi Barolo Vite Colte 100% nebbiolo Paesi Tuoi, un
vi elegant, equilibrat, harmoniós
Sense oblidar-me de l'excel·lent cafè expresso italià Vergnano.
A la Itàlia el cafè sempre és excel·lent.
El moviment Slow Food fundat per Carlo Petrini s'ha estès a més d'un
centenar de països. La defensa dels productes locals a través de la
cuina tradicional, el respecta a les estacions, la protecció de la
biodiversitat són alguns dels seus principis amb el quals em sento
identificada.
La majoria de restaurants d'aquesta regió tenen aquest esperit,
en les cases, les hisendes i els cellers.
Havíem reservat taula a la ciutat de Bra, on va néixer el
moviment Slow Food, va ser impossible anar perquè el pont que
comunica les dues ciutats estava tallat per les pluges, així que un
altra opció era anar a l'Osteria dell'Arco d'Alba situada a la Pl.
Michele Ferrero, un restaurant que des de 1986 està recolzat pel
moviment Slow Food, per la seva cuina respectuosa amb el producte i el
vincle amb els productors locals, la manera d'elaborar els aliments
en la seva proposta gastronòmica, el respecta a la terra i la
tradició que es transmet en allò que fan i en una carta molt
propera a cada estació.
El local és ampli, elegant, alegre, impecable i acollidor. Les
parets de color càlid i els mobles de fusta. A l'entrada estris dels
servei, les cartes, els pebreters de fusta, llevataps, draps de cotó,
safates, el llibre de reserves, el telefonino, anotacions i anuncis
exquisidament dibuixats, records de la regió, cistelles amb fruits
de la terra: Les castanyes, les avellanes, els primers bolets i il
tartufo blanco orgull d'un país; els vins amb centenars de
referències, un cartell dels segle passat anunciant un vi quinat,
els formatges del país i els llibres.
Una gran vitrina de paret a
paret pels centenars de referències de vins. La cuina és oberta amb
un vidre on pots veure tot el moviment i tot el que es cou. El
restaurant estava ple amb colles d'amics, trobades, o parelles
sopant.
Els primers:
El tajarin Langa, plat tradicional del Langhe, són uns
fideus molt prims i llargs de pasta fresca, elaborats amb farina,
ous frescos i sal, res més. Acompanyats de la millor mantega del
Piemont.
Amanida d'espinacs, gall d'indi i castanyes. Tot estava
excel·lent.
Els segons:
Conill guisat acompanyat d'espinacs, puré de patates i
polenta.
Crema de patata, carxofes, calamars
El pa és artesà acompanyant dels bons grissines d'aquesta regió.
L'atenció i el tracta és molt bo. La relació qualitat preu és
molt correcte.
El vi que varem triar per acompanyar el sopar, un vi negre Nebbiolo D'Alba,
Daniele Sandri DOC.
Per les postres la Panna cotta, diuen que en aquest restaurant es
troba la millor, extraordinària , acompanyada de pera confitada al
moscatto.
Un bon final va ser el cafè sempre bo en aquest país i vi
quinatto aromàtic del país. Un gran lloc on sempre tornar.
Quedaven poques hores per la tornada i l'últim dia varem visitar
un celler i assistir a una demostració de la cuina del Langhe. Des
de fa temps en moltes cases rurals, cellers i restaurants d'Itàlia
s'organitzen classes de cuina per complementar l'oferta d'unes vacances o un stage, d'aquesta manera el viatger s'emporta una experiència més propera i
un altre coneixement del lloc on va a través de la cuina del país.
Cantine Marrone està a pocs km. d'Alba, allà Gian Piero Marrone
junt amb la seva família i després de quatre generacions segueix
elaborant el vi. Les dones són les protagonistes on cada un té una tasca al celler. A més a més ofereixen també la
possibilitat de veure les vinyes, visitar-lo i una degustació posterior.
La mare va començar a fer classes de la cuina familiar i tradicional del Piemont. Varem assistir a una classe-demostració de cuina acompanyats de la xef Michaela, una persona senzilla i
professional amb qui varem compartir una estona molt agradable. Varem aprendre a preparar tres plats i de la cuina Piemontesa.
Michaella va compartir amb nosaltres l'emoció d'un
nou forn que acabaven d'estrenar, ella somreia quan li deia deu ser
el Ferrari de la cuina. Després varen degustar els plats que havíem
preparat: Flam d'espinacs, Estofat amb Barolo, i el Bunet (aquests
plats els aniré explicant en propers posts aquest any) acompanyats dels bons
vins del celler. També varem comprar-ne per portar.
La visita i també el viatge acabava, la mare ens va acompanyar
fins la terrassa que ocupa la part més alta de la casa, allà varem
admirar les vistes, el paisatge de turons i les vinyes que envolten
el celler. Sempre és emotiu el viatge.
Aquest post és llarg, no sé si algú el llegirà o es cansarà, el podria haver dividit, per mi tenia un sentit que fos així. He transmès,
tan sols una mica del que varen ser tres dies intensos de pluja a Langhe, un paisatge, una terra, Patrimoni de la Humanitat. Aniré
aportant al blog, receptes, productes i descobriments d'aquest viatge
tant intens d'aquesta regió d'Itàlia.
Itàlia va ser el primer destí d'adolescent, des de llavors, he
continuat anant de moltes maneres, l'he visitat de Nord a Sud, Roma, les illes, Capri, Sicília, la Magna Grècia. Encara queda per
descobrir, no em cansaré de tornar. Poder té
a veure que la besàvia era italiana, poder.
