Torta Caprese All’Aranja

La Torta Caprese és un pastís tradicional de la rebosteria italiana, típic de Capri, i que ha traspassat fronteres, i com la majoria de plats italians, s’ha fet internacional. 

La Torta Caprese s’atribueix a la illa de Capri, “la illa blava”, situada front la bahia de Nàpols, i que et recomano visitar ni que sigui per un dia. Farà més de deu anys que vàrem visitar la bella illa de Capri, sota l’agradable ombra del perfum dels llimoners; recorrent els camins que vorejant la illa entre les roques escarpades i el mar; on les buganvilles rosa fucsia s’enfilen en antics palaus romans; i la vegetació Mediterrànea omple de color i d’olor el paisatge. 

No t’oblidis de visitar la Gruta Blava, de blaus intensos i turqueses, amb totes les tonalitats que ofereix un mar inigualable. Segurament, si visites la Gruta Blava podràs veure, des del mar, un altre dels símbols de Capri, els Faraglioni, uns “fars rocosos” que es divisin des del mar i des de la terra. Només, per un dia, per fer-te una idea d’aquest lloc privilegiat amb una gastronomia pròpia i atractiva on podràs trobar restaurants per entaular-te, una cafeteria o un bar on pendre una amanida caprese, una pizza margarita, uns raviolis, una delicia caprese o degustar el limocello elaborat a Capri o una copa d'algun vi volcànic i per suposat la clàssica Torta Capresse en qualsevol moment del dia. Els preus, a Capri, sempre, seran superiors a Nàpols o altres poblacions de La Campania. 

La Torta Caprese és una de les elaboracions atribuides a la Illa de Capri. Si decideixes buscar l’origen d’aquest pastís veuràs que no està clar i que existeixen diferents versions. 

Per alguns, cal situar la seva creació a l’any 1920 quan el xef i pastisser Carmine Di Fiore va haver d’elaborar un pastís per uns visitants inesperats i, amb els nervis i les preses es va oblidar d’afegir la farina i el llevat. Seria la feina, seria el compromis per quedar bé, o aquella visita inesperada que varen provocar l’oblit. Però, una vegada fornejat el pastís va resultar una preparació, humida, suau, lleugera, esquisida i cruixent per fora que ens recordaria al Brownie i, a més a més, apta per celiàcs. 

Rapidament va corre la veu per la illa d’aquest pastís deliciós i, aquell “error”, com tants d’altres, es va convertir en un pastís desitjat que tothom volia provar i ben aviat es va convertir en internacional.

Un altre origen s’atribueix a la princesa austríaca Maria Carolina d’Habsburg, reina de Nàpols i Sicília, casada amb Ferran IV de Borbó, qui estranyava la rebosteria del seu país i, en concret, el deliciós pastís de xocolata Sachertorte. Els pastissers napolitans, desconeixien com s’elaborava aquell pastís, i varen preparar un pastís amb ingredients napolitans. La farina de blat va ser substituida per farina d’ametlles, molt comú, també, en la pastisseria austríaca i d’aquest conjunt de bons proposits sorgiria la Torta Capresse. Afegir que la Sacher es troba documentada a l’any 1832, posterior a la data que es descriuen aquests fets. 

Per últim, en la meva cerca i després de tota la bibliografia consultada, vaig trobar que la la Torta Caprese va se elaborada per primera vegada als anys trenta, del segle passat, per dues netes del pintor austríac August Weber, propietàries de l’històric Strandpension Weber de Marina Piccola. Des de llavors va adquirir fama internacional. Passant a ser un dels grans pastissos, més importants d’Itàlia i, en concret el més típic de la bella Capri i, que et recomano l’acompanyis amb un limocello, amb un te o un deliciós cafè com vaig prendre a la Campania.

No és extrany que d'una mateixa preparació existeixen diferents origens. Qui sap, si abans d'aquestes dates, algú ja feia un pastís d'ametlles, com també es diu a Capri, en algun raconet d'Itàlia. Qui sap si va ser una herència àrab o qui va introduir la nota cítrica. Les dades aportades són de la bibliografia consultada i de revisar diferents llibres i receptaris italians.

La recepta que et proposo i que he elaborat de dues maneres diferents és del llibre El país donde florece el limonero - la historia de Italia y sus cítricos - Del que trobaràs una resenya en el blog que pots llegir aqui. En aquest llibre, l’autora, Helena Attle, comparteix, en cada capítol, alguna recepta que acompanya el citríc que descriu. En el capítol dedicat a les taronges amargues i la cuina del Papa, recull la recepta de la “Torta Caprese All’Arancia” on l’autora adverteix que avui en dia són poques les receptes italianes que utilitzen les taronges amargues, però aquesta ”torta” és un meravellós exemple del toc que pot proporcionar l’oli essencial extret de l’escorça de la taronja. L’autora recull que va elaborar la Torta Caprese quan va rebre la visita d’una amiga, un cap de setmana, i li va portar una bossa gran d’amelltes de la Puglia, recent recolectades, i molt millor que les ametlles dels EEUU, segons li va dir la seva amiga, junt amb una ampolla petita d’oli amarg de taronges.

He fet dues versions de la Torta Caprese All’Aranja. La primera versió vaig posar suc de taronja sanguina perque no sabia on trobar l’oli essencial de taronja i volia fer-lo per un aniversari de casa. En la segona versió, amb més temps, vaig trobar l’oli essencial de taronja a l’Herboristeria Sol Nature de Gràcia. Les dues propostes varen quedar delicioses.

Així que transcriuré la recepta original del llibre El país donde florece el limonero - la historia de Italia y sus cítricos - 

Ingredients:

• 200 gr. de xocolata negre (70 %)
• 200 gr. de mantega de bona qualitat. 
• 250 gr. d’ametlles pelades i triturades ( he posat 200 gr. d’ametlla en pols i 50 gr. granulada, per tenir diferents textures.
• 200 gr. de sucre fi 
• 5 ous ecològics mitjans
• Unes gotes d’oli essencial de taronja amarga o el suc de mitja taronja. Segons l’opció triada.
• Sucre glass
• 1 taronja dolça

Preparació i cocció:

Preescalfeu el forn a 200º C

Trenqueu la xocolata i talleu la mentega en daus.

Desfeu al “bany Maria” i, en un un pot ample, la xocolata I la mantega. Remoure amb la cullera de fusta, especial postres, i retirar del foc.

Les ametlles les podeu triturar a casa o compra-les triturades en algun establiment de la vostra confiança. Barrejeu la farina d’ametlles amb el sucre. Reserveu.

Separeu les clares dels rovells.

Monteu les clares a punt de neu amb un pessic de sal. Reserveu.

Bateu els rovells, fins que blanquegin, afegiu la mescla de les ametlles triturades i el sucre, el xocolata fos i l’essència de l’oli de taronja ( o el suc de mitja taronja si feu aquesta opció ).
Incorporeu les clares al punt de neu a la mescla anterior.

Aboqueu la mescla en un motllo de fons extraible de 26 cm de diàmetre i 4 cm de profunditat, previament folrat amb paper de forn. 

Fornegeu, a 180º C, per 40 minuts aproximadament. Comprovar que està cuit amb una agulla o un escuradents. Si surt net està cuit.

Presentació:

Presenteu i serviu una vegada s'hagi refredat. Escampeu amb sucre llustre pel damunt i/o decoreu amb tiretes de l’escorça de taronja dolça pel damunt.

Com algú va dir, en algun moment: “Uno dei pasticci più fortunati della storia”

En el blog, també, trobaràs altres plats, restaurants i viatges d'Itàlia, i en concret l'amanida caprese i la mozzarella de la Campania i de Capri.

I, un post dedicat a les taronges amb dues - tres receptes.

Galetes TRIAS - El Museu de les galetes

“Segueixo amb il·lusió i amor la tradició familiar; fer galetes de les més alta qualitat. El gust, l’aroma i la textura de les nostres galetes, provenen de la riquesa de les nostres receptes i d’ acurats processos l’elaboració.” Maria Trias

Des de fa temps i molts dies tenia pendent d'escriure un post de les galetes Trias i la visita al Museu Trias de les Galetes.

Durant aquest temps he anat escrivint i recollint alguns productes, receptes o preparacions, que des de sempre, vaig pensar que havien de ser-hi en aquest quadern de blog perquè formen part del nostre paisatge, ens han acompanyat en alguns moments o els tenim associats algunes dates i persones. Aquest és el cas de les galetes TRIAS de Santa Coloma de Farners.

Molts de nosaltres tenim identificada a la memòria dels nostres records personals aquella llauna de galetes preferides, la de caramels o les llaunes de Cola-Cao amb atractives il·lustracions commemoratives o reproducció de dibuixos d'artistes.

La funció de les llaunes, inicialment, era la presentació, la conservació i comercialització de les galetes fora de la pastisseria, i alhora era un bonic regal, que no passa desapercebut per qui ho rep. Per això aquelles llaunes se'ls hi va donar un toc artístic. Les llaunes eren, també, la imatge de la marca i alhora, quan no quedessin galetes passarien a formar part dels objectes quotidians de les cases reconvertides en capses de costura, de botons de diferents colors, formes i materials, “àlbums” de fotos, cromos, records de viatges, entrades als museus, “aparcament improvisat de cotxes” o postals dels estius, de viatges i Nadales.

En homenatge a les primeres llaunes a finals del 2021, l'artista colomenca Maria Pou va presentar aquesta nova llauna il·lustrada. A l'interior hi ha quatre varietats de galetes TRIAS. És un bonic regal per aquests dies o per qualssevol ocasió.

Les llaunes de galetes conviuen amb les capses de cartró introduïdes a l'any 1922. Les llaunes i les capses de galetes es poden trobar a diferents establiments comercials, boigues gourmet, grans superfícies i en diferents formats. Actualment, també, pots trobar les teves galetes preferides en formats individuals. 

Les galetes artesanes elaborades per la família Trias a Santa Coloma de Farners s'elaboren, principalment amb sucre, farina de blat, ous i un alt percentatge d'ametlles. Ingredients de màxima qualitat, sense cap tipus d'additius ni conservants ni colorants. Aquesta és la fórmula des de 1908 quan Joaquim Trias va obrir la seva pastisseria al carrer del Centre, número 48, de Santa Coloma de Farners.

Imatge de la Pastisseria TRIAS del carrer del Centre a Santa Coloma. Cedida per la Montse

Joaquim Trias va començar elaborant les tradicionals Teules: el bescuit fet a base d'ametlla, sucre farina de blat i ous. Les teules són les galetes típiques i tradicionals de Santa Coloma de Farners i de Catalunya. A més a més de les teules trobareu un gran assortiment de diferents galetes: les teules amb xoco i coco; els ametllats, les galetes tradicionals amb una ametlla sencera per identificar-les; els Neulets, una neula curta però consistent, farcida de praliné (pasta d'ametlles i sucre a punt de caramel); els Neulets amb taronja; els Neulets recoberts d'un deliciosa xocolata amb un 70% de cacau; els Crocants, una barreta d'ametlla i sucre a punt de caramel; Aquestes són l'assortiment de les millors galetes de TRIAS que formen part de l'emblemàtica capsa TRIAS Selecció 8, present al mercat des de 1980.

Al llarg dels anys, la família TRIAS va anar creixent, el mercat es va ampliar i va haver de mecanitzar alguna part del procés de producció sense perdre la qualitat i el bon fer. Les seves galetes agraden tant aquí com a diferents llocs del món.

El logotip de les Galetes TRIAS és La parella d'avis menjant galetes registrat a l'any 1944. Dins de cada capsa de galetes molts recordem un retallable que si el completaves et permetia l'obsequi d'una altra capsa de galetes si aconseguies formar la parella d'avis. Ara un codi et permet participar en el sorteig mensual. La pintura dels famosos avis va ser un encàrrec a un pintor que no va poder signar l'obra per ser una inspiració o una còpia d'una obra anglesa i un altra obra de Madrid d'uns avis similars però en comptes d'uns avis amb una capsa de galetes eren uns avis comptant algunes monedes. Encara que la família Trias no sap del cert on es devia inspirar l'autor.

A l'any 1979 va començar a funcionar la fàbrica de galetes TRIAS, una gran nau, actualment amb més de 4.500 metres quadrats de superfície, on s'ubiquen, també, les oficines, la botiga on pots adquirir les teves galetes preferides, de diferents varietats i formats i, al primer pis el Museu de la galeta.

La fàbrica de galetes TRIAS està situada a la a la Carretera de Sils, número 36 de Santa Coloma de Farners. Compta amb les instal·lacions i la maquinària d'última generació. La família TRIAS, tercera i quarta generació, continuen la recerca, la innovació, la inversió i l'adaptació a les noves tendències segons la demanda del mercat com algunes preparacions sense sucre, sense gluten com els ventalls, les ecològiques i les orgàniques.

El Museu de les galetes “és fruit de l'amor profund d'una família a una dedicació: fer galetes de la millor qualitat. Des de 1908, el treball de la família TRIAS ha generat un pòsit d'objectes i documents. Aquest patrimoni és la base del Museu Trias de Les Galetes”

Vàrem poder visitar el Museu, acompanyats per Maria TRIAS. Una visita molt recomanable per totes les persones, escoles i escoles d'hoteleria que tinguin interès en descobrir la història de l'empresa, de la família i, també la història del país; a través dels objectes i els documents. Coneixeràs la importància del turisme, el balneari, vinculat a la societat i l'economia de Santa Coloma de Farners com a vila termal i del país.

El Museu mostra l'inici de l'activitat pastissera amb la reproducció de les eines per convertir el blat en pa, el procés de l'elaboració de les galetes i les diferents varietats, la maquinària que utilitzaven, el mobiliari, el despatx de l'avi, els llibres de comptabilitat, els documents de l'època com la reproducció ampliada i, en un lloc destacat, del contracte d'arrendament escrit a mà, testimoni de l'inici de l'activitat artesana en l'elaboració de les galetes; les vicissituds durant els moments durs i difícils de la Guerra Civil i la Postguerra, la tradició i l'emprenedoria de la família Trias; la reproducció de la botiga pastisseria de 1908; o l'univers de les llaunes amb una àmplia exposició des de les més antigues a les més actuals.

Aquesta tradició “galetera”, l'estima i el saber fer s'han mantingut durant tots aquest anys i han estat l'explicació de l'èxit de les galetes TRIAS aquí i arreu del món.

Per anar més lluny: Propostes de maridatge a la web de TRIAS on trobaràs receptes gormandes per un dia especial o idees per dies de festa.

Un bon maridatge seria acompanyar les galetes amb ratafia, la beguda que identifica, també, a Santa Coloma Farners com a capital de la ratafia.

Que vagi de gust!

A casa, des de sempre, hem mantingut la costum de tenir una capsa de galetes a l'armari del menjador, habitualment surt a taula els dies de festa amb el cafè, després d'un sopar, o per una visita inesperada.  

I, la tradició familiar quan ens trobem amb amics i família d'obsequiar i portar alguna “cosa bona” o algun producte exquisit: una rajola de xocolata d'aquella ciutat o d'aquell país, una capsa de bombons “belgicans” comprats en aquella botiga i no altre, un paquet de pasta de bona qualitat, un formatge artesà, una ampolla de vi d'aquell viticultor o un bon oli amb una varietat recuperada d'aquella terra, el cafè d'una edició limitada o aquelles galetes Trias amb una ampolleta de Ratafia que porten la família de Santa Coloma de Farners, aquestes galetes artesanes elaborades seguint un formula magistral i de màxima qualitat des de 1908.

detall de la reproducció de la botiga TRIAS 

Pastís de formatge amb codony i crumble d'avellanes -10 anys de blog-

El 29 d'octubre va fer deu anys del primer post que vaig escriure al blog amb una fruita de la tardor, el codony, l'arbre, el codonyer i, la confitura que s'elabora, el codonyat. Molt abans imaginat.

I així, cada any, als vols de l'aniversari faig un petit resum del que ha estat l'any i, amb aquesta excusa, acompanyo una nova recepta on el codony és un dels ingredients.

Com va escriure el poeta al novembre els codonys han madurat i les magranes també. Per això, quan pensava i cercava una recepta, per aquest any, em va agradar la proposta del xef Yotam Ottolenghi on el codony es macera amb suc de magrana, taronja, vi calent especiat i es pot acompanyar d'un formatge de cabra.

Cada un dels ingredients que conformaven la recepta d'aquest any em recordaven, alhora, alguns posts que havia escrit al blog durant tot aquest temps i així tindríem una recepta que ens acompanyarà la tardor i gran part de l'hivern.

A més a més, AGEM m'havia obsequiat amb aquesta preciosa cistella per promoure el producte de temporada, per celebrar la tardor i per ajudar a difondre la seva feina. Així que el codony i la magrana de la recepta són d'aquesta cistella. 

No voldria escriure un post llarg, aquí està el que he fet durant tots aquests anys en el meu temps lliure, que sempre és poc, i no vull reiterar el que he escrit en anteriors ocasions.

Només voldria recordar, per qui s'acosti de nou, com la idea inicial del blog va ser recollir per escrit les receptes familiars, però, poc a poc, el meu interès per la cuina, la gastronomia, el paisatge, la terra i qui té cura d'ella es va anar ampliant amb aquell primer post d'un dels històrics i millors formatges de cabra, el Serrat Gros; un curs als Juliols a la UB de Sensacions al Plat, de les plantes i les espècies que tant m'agraden i estan presents al blog, els productes, els viatges, els restaurants, el cine i els llibres amb les seleccions maratonianes dels Sants Jordis.

Ens aquest deu anys he escrit més de 180 receptes a manera de relat gastronòmic. Receptes dolces, salades, familiars, de temporada, plats de caça, amb història, actuals, per productes o per estacions, de vegades, una excusa per explicar alguna cosa més i gairebé sempre escriure sobre el producte, la persona que l'elabora, l'origen, les varietats, les propietats, la història, com preparar-lo o utilitzar-lo a la cuina o en altres àmbits, alguna recomanació al costat dels meus records, la memòria o la vinculació amb el plat.

Escriure sobre alguns productes no ha estat fàcil. De vegades, per la dificultat de la recerca o per la diversitat d'informació no contrastada. Només he pogut publicar quan he tingut la certesa quan que podia transmetre era veraç.

Els viatges del blog són relats bells, gairebé sempre, acompanyats del vi i la gastronomia de la regió visitada, alguns d'ells, podrien omplir tot un any.

El cine i els llibres, art i cultura que tant ens enriqueixen.

La pàgina dels restaurants del blog ha superat les sis mil vistes. Trobaràs trenta sis posts de restaurants, alguns d'ells tenen un posts ens diferents estacions de l'any.

Hi ha restaurants que pertanyent a la memòria personal, havia anat amb els pares, no estic segura si recordar es viure de nou, però he volgut que tinguessin un post perquè a través d'ells he aprés, perquè la memòria i els records han conformat la formació i una cultura gastronòmica. Alguns, de moment, no he pogut escriure un post però he continuant anant.

He descobert nous restaurants, he esperat l'obertura amb impaciència, em feia molta il·lusió anar, m'he emocionat i m'he enriquit veient als xefs oficiant i compartint; altres, he repetit i altres seran per sempre.

En aquests anys he escrit tres llibres: el codony, la pera i el porro, aquest últim recentment nominat i reconegut al certamen Cookbook Awards 2022, de la col·lecció productes de mercat i una col·laboració, molt especial, en la nova edició del llibre de les Picades de Ramon Parellada.

I al febrer del 2022 un nou llibre en el que he treballat durant més de dos anys. “Construït” des de que era adolescent, sense saber que un dia seria un llibre i que al 2019 em va portar fins a Islàndia, país que m'agradaria escriure un tercer post.

El blog ha obtingut alguns reconeixements per alguns mitjans, finalista en dues ocasions de premis blogs de Catalunya, certamen que segons deien ajudava a promoure i reconèixer la feina de les xarxa...

Moltes gràcies al periodista i escriptor Jordi Cervera pels seu recolzament i l'article que va escriure, primer, al seu blog i després al diari el PuntAvui.

El blog rep visites d'arreu del món i es tradueix a diferents idiomes. Els deu posts més visitats del blog, fins ara, i per aquest ordre han estat: la sopa de ceba, la pàgina receptes en segon lloc, el bacallà a la llauna, l'esqueixada, el rap que fa la mare, els cigrons, l'estofat de senglar, la truita de carxofa, l'empedrat, la sopa de síndria i tomàquet i les mongetes del ganxet.

Nous cursos de cuina i jornades. He callat moltes vegades i m'he empassat algun contratemps. He assistit a cursos de tècniques d'escriptura i de redacció, intentant millorar, també em vaig inscriure en algun curs de fotografia. Aprenent, repetint, provant i tornant a començar.

I, aquest any o aquest curs, el blog va començar amb un post del restaurant familiar, Cal Ton a Vilafranca del Penedès, i tres posts més de restaurants familiars: El Trujal del Abuelo, a La Rioja, comunitat que tant m'agrada anar, el Restaurant Bonanova a Barcelona, i un brunch a Casa Cacao a Girona.

He tornat a l'Horta a Tavertet i fa molt poc a la Fonda Europa a Granollers amb posts al blog, on sempre m'agrada anar. He compartit algunes imatges a Instagram de Fondes, Hostals i Cases de menjar i alguns més que aviat tindran el seu posts.

Ressenyes de llibres; noves receptes com una amanida amb codony, avellanes, i Gorgonzola, uns porros amb vinagreta per acompanyar la presentació del meu llibre dels porro, publicat aquest any, i del que no es va poder fer la presentació per la Covid; un post del pa amb xocolata, berenar o esmorzar popular que no podia faltar i una deliciosa crema de carbassa amb el formatge blau Glauc.

Els formatges artesans al blog, els vins, els cellers, les fires, les exposicions, les trobades, la formació i lectura continua i tots els posts que he anat compartint a Instagram.

Aquest any, he assistit al Concurs de Formatges Artesans del Pirineu a La Seu d'Urgell, com membre de jurat, un honor assistir i compartir taula amb professionals del sector i formatgers. Concurs on el cor sempre m'ha portat, gairebé cada any, com a Lactium des del inici. Al blog hi ha alguns formatges artesans i de pastor.

M'agradaria escriure alguns posts més en aquestes setmanes que resten per acabar l'any, si tot va bé i trobo el temps.

La recepta (Per a quatre persones)

Una recepta que podem preparar amb antelació, guardem per separat cada una de les preparacions i arribat el moment només hem d'escalfar la fruita, "el formatge" es conservarà uns dos dies a la nevera i el crumble en un recipient hermètic també es manté uns dos dies a temperatura ambient.

Una recepta amb el color i el sabor de la tardor. La imagino per un dia sense presses, un dissabte a la tarda o una sobretaula amb els amics.

Ingredients:

El codony escalfat

• dos codonys

• una llimona petita

• el suc de dues taronges

• el suc d'una magrana

• 70 ml de vi negre

• 70 gr. de sucre llustre

• 120 ml d'aigua mineral

• 1/4 de pebre de Jamaica

• Una branqueta de canyella

Pel pastís de formatge

• 100 gr de formatge de cabra fresc. He utilitzat el de la Granja Armengol.

• 200 gr de nata muntada de Granja Armengol, sense cap tipus d'additiu. Porta una petita quantitat de sucre.

No he posat ni sucre ni les espècies com proposa el xef. Volia fer unes postres més lleugeres i adaptats a un gust més local, més d'aquí. M'agrada el contrasts, el punt d'acidesa de la fruita i el sucre que aporta la cocció dels codonys com el crumble de les galetes i el toc cruixent de les avellanes.

Pel crumble

• 50 gr de galetes. He utilitzat les galetes Zero Gullón, les que proposa el xef no les he trobat aquí.

• 70 gr de mantega de bona qualitat com pot ser la de Cadí o la de la Granja Armengol

• 50 gr d'avellanes de casa torrades i picades

• 1/4 de pebre vermell dolç

• Flor de sal

Elaboració i cocció dels codonys:

• Fem un suc amb la llimona i reservem una cullera de postres del suc de la llimona, amb la resta, el xef proposa posar el suc amb un bol amb aigua freda.

• Pelar els codonys, tallar per la meitat i després en quarts.

• A mesura que els anem netejant els posem en el bol amb l'aigua freda i el suc de la llimona per evitar l'oxidació.

• Amb l'ajuda d'un ganivet de punta trèiem les llavors i retirem la grana.

• Fem el suc de la taronja i reservem una part de la pell.

• Fem el suc amb la magrana

• En una cassola que ens hi càpiguen tots els ingredients posem: el vi negre, el sucre llustre, i amb l'ajuda d'una espàtula donem un parell de voltes; afegim els sucs de la taronja i de la magrana, la branqueta de canyella, el pebre de Jamaica, les peles de la taronja i els talls de codony.

• Afegir, si convé una mica d'aigua mineral

• Posar a foc mig, tapat lleugerament i coure uns 30 a 40 minuts i anem controlant.

• Una vegada ha passat aquest temps, destapar, i comprovar el punt de cocció dels codonys, acabem la cocció uns 20 minuts més. Si els codonys absorbeixen molt suc podem afegir una mica més d'aigua i vi negre proporcionalment.

• Deixar refredar i reservar.

“El formatge” Posar el formatge fresc de cabra en un bol, batre lleugerament i incorporar, poc a poc, la nata amb l'ajuda d'una espàtula fins formar una crema homogènia. Reservar a la nevera fins el moment de muntar el plat.

El crumble

• Xafar les galetes per exemple en un morter o en una bosseta de plàstic i triturar.

• Picar lleugerament les avellanes

• En una cassoleta o paella i a foc baix posar la mantega, escalfar fins que estigui daurada i desprengui un aroma semblant a fruits secs. Deixar refredar i incorporar les galetes xafades, donar una volta per impregnar i integrar, afegir les avellanes, un pensament de pebre.

• 
  
  
  

  
  

Presentació:

Posar mig codony en un bol, acompanyar del “formatge” en forma de quenelle; una cullereta de crumble, un raig del xarop de coure els codonys, i en el moment de servir un polsim més de crumble amb les avellanes, el xarop restant de coure els codonys, repartit proporcionalment, i la flor de sal menys és més. El xef va escriure que és tractaria d'un pastís de formatge desconstruït.

Que vagi de gust!

“La diversitat és el sabor de Casa Cacao” - el brunch a la terrassa de l'hotel Casa Cacao -

Si no has visitat Casa Cacao crec que seria interessant que anessis a veure-la, degustar, provar i gaudir d'una experiència xocolatera i alguna cosa més.

Casa Cacao és una xocolateria i, també, un obrador, un espai on degustar la xocolata, freda o calenta, i un “petit” hotel boutique, amb quinze àmplies habitacions, on es vol traslladar l'esperit de l'hospitalitat del Celler de Can Roca, reconegut, en diverses ocasions, com el millor restaurant del món.

Casa Cacao: el viaje de vuelta al origen del chocolate és, també, el llibre del que són autors Jordi Roca i Ignacio Medina, periodista i crític gastronòmic. Editat al 2018 per Planeta Gastro amb el suport del BBVA. Més enllà del relat d'un viatge i que va permetre conèixer i fer realitat el somni del que avui és l'obrador de Casa Cacao, més enllà del bean to bar. Els drets d'autor d'aquest llibre es destinaran al recolzament de les comunitats Awajun de Perú.

Casa Cacao és el resultat d'una evolució i un procés d'en Jordi Roca, “postrero”, el petit dels germans Roca i l'Anna Payet, l'esposa del cuiner Joan Roca, professora de l'Escola de Turisme de Girona i directora d'aquest espai dedicat al cacau. Un projecte a l'empar de l'univers dels germans Roca i amb la col·laboració del mestre xocolater Damian Allsop que es va fer realitat a principis del 2020. (He inclòs aquest vídeo perquè em va agradar, em sembla molt il·lustratiu i entenedor)

Casa Cacao està situada a la plaça Catalunya cantonada amb el carrer de la Ginesta, al barri del Mercadal de Girona, en zona de vianants i mirant al riu Onyar. Ocupa un edifici catalogat de planta baixa i tres pisos amb un terrat amb pèrgola. La façana conserva uns esgrafiats amb la imatge de la Mare de Déu de l'Esperança on es va ubicar la clínica privada l'Esperança o Clínica la Gerundense i seu de la companyia d'assegurances amb aquest mateix nom; fins al 2015 es va destinar a Alberg de joventut de la cadena Equity Point i des del 2016 és propietat de la família Roca.

Des del mes de juny Casa Cacao ha ampliat l'espai xocolater amb un nou bar -Bar Cacao- a la mateixa Plaça de Catalunya i al costat de l'edifici de Casa Cacao cantonada amb el carrer Ginesta.

El nou destí de l'immoble i edifici singular està dedicat al cacau i la xocolata. Poder no hi ha casualitats o coincidències però la suma de bons propòsits, on s'ha pensat en cada detall, seria una transformació natural d'aquell viatge a l'origen del cacau on varen conèixer les comunitats productores, els grans de cacau, el sòl, la terra, el clima i la planta on creix, o les diferencies en el tractament posterior de la collita, especialment durant el procés de fermentació i assecat com s'indica a la part posterior de l'embolcall de les rajoles de xocolata. El paper s'elabora amb la fibra, les pellofes i les closques del cacau triturades i empaquetat a mà. El packaging i la imatge gràfica ha estat a càrrec de l'estudi Run Desing.

Casa Cacao és un projecte de l'estudi d'arquitectura Callís Mares Arquitectes i el disseny interior a càrrec de Sandra Tarruella interioristes. Els colors càlids, harmònics que recorden les tonalitats de la fava del cacau en tots els orígens i la posterior transformació en xocolata i que va adquirint en les diferents etapes de la transformació.

La planta baixa de l'edifici està dedicada a l'obrador, a la vista des del carrer, on es pot veure, a través de la cristallera, tot el procés d'elaboració des de l'entrada dels sacs de cacau fins la seva transformació en xocolata. "el cercle perfecte”

La botiga on pots comprar els xocolates dels diferents orígens, els bombons, la xocolata en pols per preparar a la tassa, altres productes, preparacions i també els llibres dels germans Roca.

La recepció de l'hotel comunica amb les plantes superiors on estan les habitacions de l'hotel i la terrassa amb unes esplèndides vistes a la ciutat de Girona.

Els hostes poden esmorzar a la terrassa de l'hotel; pots prendre una copa o degustar el brunch, amb reserva prèvia, elaborat amb productes locals, de temporada i de proximitat on no falta la xocolata perquè la xocolata no es tan sols una meravellosa beguda i un producte excel·lent, una forma de degustar que en la mesura adequada reconforta i té efectes beneficiosos per l'organisme.

“El xocolata, consumit en quantitats moderades, pot convertir se en un antioxidant vegetal és que és ric en polifenols, flavonoides i catequines, que poden millorar el fluix sanguini per dispersar la pressió arterial. També pot actuar com un antiinflamatori ” -Jordi Roca-

Qui va seguint el blog, poder, s'ha adonat de com m'agrada la xocolata amb un post dedicat a una tassa de xocolata desfeta o d'altres que he anat compartint on la xocolata és un dels ingredients principals com seria el deliciós brownie, o la tortada o pastís familiar de xocolata i coco o un post dedicat a un dels berenars més populars de quan érem petits com és el pa amb xocolata o el xocolata en altres plats i ciutats que he visitat o aquella master class de la xocolata que vaig assistir a Barcelona Degusta.

Casa Cacao estava pendent, i així, quan aquest estiu la situació pandèmica s'anava normalitzant buscava un lloc per celebrar l'aniversari de la mare, li vaig preguntar si l'agradaria anar-hi. Era una bona proposta, per l'experiència xocolatera, pel lloc i també que fos a l'aire lliure en una terrassa. Feia pocs dies, també, que una amiga m'havia parlat. Havia tingut un dinar de feina i l'havia agradat.

Vaig fer la reserva i vàrem anar a Casa Cacao al brunch gastronòmic que preparen amb productes locals i de temporada a la terrassa amb vistes al Barri vell de Girona.

Casa Cacao s'adapta als teus gustos tan si ets vegetarià, tens alguna intolerància o algun producte que no t'agradi.

Aquests són els plats que vàrem prendre al brunch:

1- Ou Villeroi recobert amb beixamel i fregit amb pa panko, amb salsa de bolets de temporada i tòfona d’estiu

2- Sobrassada de Mallorca amb mel de mil flors, paté de campanya amb festuc i envinagrats elaborats Celler de Can Roca.

3- Formatge Manyac de llet crua de vaca de la formatgeria de La Xiquella a La Vall d’en Bas

4- Crema d'api rave

5- Royal d'oca amb salsa de pera i foie acompanyada amb daus de pera i nous al curri

6- Coliflor amb salsa Kale, avellana i albedo de llimona

7. Fruita local del Mercat del Lleó, sempre de temporada amb iogurt de llet de vaca de làctics Peralada amb melmelada feta a casa i Musli de Cacau

8- La torre dolça: choux de cacau Piura 66% (Perú), xuixo de Can Castelló amb crema de xocolata, i bombó de cirera amb flor de saüc amb carambines de nou pecana amb fruites de la passió i plàtan.

La tassa de xocolata freda, Los Bejucos 80% de la República Dominicana

Els vins per acompanyar:

• Copa de cava de benvinguda d'Albet i Noya, brut reserva.
• Terra Remota: vi negre Camino 2017 de producció ecològica de la DO Empordà, elaborat amb les varietats syrah, garnatxa negra, cabernet sauvignon, ull de llebre. Un vi agradable, complexa i llaminer.

El preu 45,00 Euros per persona amb l'IVA inclòs.

Uns dies més tard vàrem tornar, a Casa Cacao perquè em faltava completar algunes dades i per acabar d'escriure aquest post, també, per fer algunes fotos més i vàrem comprar algunes rajoles de xocolata origen Venezuela i xocolata en pols per fer a la tassa.

1. Chuau, Aragua, Venezuela. 68% varietat criolla i trinitària. Recollit i fermentat a Chuau, en la Parròquia de Las Minas de Baruta des de fa més de 350 anys.

2 i 3 Xocolates amb sabors mandarina i regalèssia Cacau originari de la “Hacienda Cacao Caribe” de la zona de Les Trincheras, Venezuela. Fermentat en calaixos de fusta amb fulles de plàtans, posteriorment assecat al sol i en el sòl.
El procés posterior segueix a l’obrador.
La 3a rajola és xocolata de Venezuela amb cafè d’Etiòpia amb espècies com el pebre i cardamom..

Vàrem comprar també una bosseta de xocolata en pols Les Trincheras per fer a la tassa.
Al blog tens un post del 2013 de com preparar una tassa de xocolata desfeta… quan la faci amb aquest xocolata t’aviso☕️🍫

Girona té un nou motiu anar-hi!

Casa Cacao

Plaça Catalunya, 23

17002 Girona

Tel. 972 905 905