Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris calendari llaminer. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris calendari llaminer. Mostrar tots els missatges

dimecres, 17 de juny del 2026

Lluerna, el restaurant de Víctor Quintillà i Mar Gòmez, l’estrella del Besòs

La lluerna és el nom d’un dels peixos més vistosos i bonics de la nostra costa. Els colors de la lluerna serien tonalitats taronges i vermelles. Té un cap, gairebé, tant gran com el seu cos. No sé on vaig llegir que pertenyia a la categoria de “peixos dracs”. Unes aletes, com si fossin vanos es desgleguen i l’ajuden a caminar o, millor dit, a navegar i, a buscar el seu aliment constituït per marisc i peixos petits. 

La lluerna, actualment, és un dels peixos més apreciats a l’alta cuina. Un peix que agrada als pescadors i als bons cuiners que saben extreure d’ell el millor. La lluerna és un peix molt saborós, amb una carn blanca i tendra resultat de la seva alimentació. La lluerna és molt apreciada per l’elaboració de suquets i arrossos.

La Lluerna és, també, des de fa 25 anys, el nom del restaurant del cuiner Víctor Quintilla i la sommelier i cap de sala Mar Gòmez a Coloma de Gramenet, al Barcelonès. La Lluerna va nèixer al 2001. La pàgina web de La Lluerna en la seva presentació i declaració d’intencions recull l’esperit, el propósit i la voluntat: “La Lluerna neix per l’amor a la gastronomia, resultat del maridatge de la cuina i del vi, del mar i la terra de la cuina de proximitat i la gastronomia creativa”. 

La Lluerna té des del 2013 una merescuda estrella Michelin i des del 2021 una segona estrella de color verd que s’otorga a la gastronomia sostenible i de proximitat. També, té 2 soles de la Guia Repsol 2026.

La cuina de la Lluerna és elegant i artesana en tots els sentits. Aposta pel producte local, de petits productors, i de temporada, productes ecològics i de proximitat (km 0) dins de la filosofia del moviment Slow Food. La sostenibilitat com emblema en la seva manera de fer. La cuina de la Lluerna s’inspira en la tradició de la bona cuina catalana posada al dia. 

L’oferta és gran i els dies són pocs. Havia llegit algunes receptes del cuiner Víctor Quintillà en un recull de diferents cuiners adherits al moviment Slow Food. Entre les receptes que havia llegit recordava un bacallà acompanyat amb bledes. Una reivindicació del producte i de la temporada. Segurament per convicció i per aquell ideari d’el Bulli: “Tots el productes tenen el mateix valor gastronòmic independentment del seu preu.” Així, quan vaig escriure un dels bacallans a la manresana vaig esmentar la proposta del cuiner Víctor Quintillà. Tant els espinacs com les bledes són una bona parella per acompanyar el bacallà en funció de la verdura que trobem en aquell moment a l’hort o al mercat i, axí anem cuinant i escrivint els plats. 

Les ressenyes, posts i reportatges de la Lluerna sempre són positius. No haviem anat mai. Va ser un regal d’aniversari familiar quan ens varen obsequiar amb el Menú Presentació de La Lluerna. Dels diferents menús que ofereix la Lluerna el menú Presentació, com diu el seu nom, és la manera que té el restaurant de “presentar-se” davant del client perquè pugui veure el seu estil i la seva manera.

La Lluerna esta situada a l’Avinguda Pallaresa, 104 de Santa Coloma de Gramenet, Barcelona. A 17 minuts, des de la Biblioteca Joan Maragall de Barcelona, on estic “intentant” escriure aquest article; l’aplicació de Google em diu 9,4 km en cotxe. La Lluerna t’ofereix 2 hores gratuites al pàrquing Cubics. Està molt ben comunicada en transport públic i a prop de l’Ajuntament de la ciutat. 


Haviem reservat taula per sopar entre setmana. Varem arribar amb temps suficient i, encara estava tancat, però en menys de cinc minuts obrien les portes. Mar, la cap de sala i sommelier, ens va rebre amb hospitalitat i ens va acompanyar a la taula. La sala com la cuina oberta és amplia i espaiosa. De colors suaus i harmònics. La decoració elegant i molt acurada. Una escultura d’una lluerna, el peix preferít del cuiner, d’un escultor local, i petites escultures d’algues guarneixen la sala i les taules. Materials nobles; la vaixella creativa, “de marca”, de la firma Luesma&Vega, la cubertería; les copes Riedel. Res s’ha deixat a l’atzar. 




Aquest va ser el Menú Presentació, abans de la primavera, en temporada de caça i tofòna. El menú canvia cada tres meses d’acord amb les estacions i la temporalitat.

Durant el sopar ens va acompanyar amb gran profesionalitat i generositat el cap de sala, somelier i expert en formatges Ramon Nebra.




Per començar ens varen portar un aperitiu, TENAÇ, un destil·lat en exclusiva que han elaborat amb @la_destilateca un projecte de @carlesbonnin on realitzant productes personalitzats. Es tracta d’un aperitiu fet amb base amargant de donzell i arrel d’angèlica, magrana i notes cítriques de llimona, coriandre i final balsàmic d’alfàbrega thai.


La sorpresa deliciosa d’un te de bolets. No l'havia provat mai. Em va agradar i em va sorprendre. 


Després vendria un còctel de pomada, la típica beguda de Menorca transformada sense perder l’essència. La presentación seria com si fos una gelatina i ho aconsegueixen fent una escuma de llimona i vaporitzant subtilment el gin. Per començar a obrir boca.



Tartar de remolatxa, maionesa de tòfona i gamba blanca, la terra i el mar i el te de bolets al costat.


Formidable amanida amb centres de tonyina del Mediterrani, anguila fumada, gamba blanca maionesa de plàncton, nyàmeres i sopa Dashi presentat en un plat que es finaliza a taula.



Bunyol de fricandó amb vedella wagyu de Moià, de textura i sabor excepcional. Es presenta la salsa a part per posar en relleu cada un dels ingredients elaborats magistralment.



Coulant de patata, ou ecològic i tòfona “tuber melanosporum”. Un dels clàssics de la cuina de l’hivern a la Lluerna. Tant la patata com l’ou són dos dels ingrédients i productes que millor “mariden” amb la tòfona. Excepcional.



El cap de sala, Ramon Nebra, compartia amb entusiasme i complicitat cada un dels plats. Va portar-nos a la taula la tòfona que tenien al restaurant per poder-la admirar.


Tot seguit el plat de peix de platja amb salsa de cloïses cuinades amb olorós i acompanyades de carxofes. Quan varen portar el plat a taula Ramon ens va dir: avui tenim sort, hem trobat lluerna!. Em va semblar un plat molt ben elaborat i saborós.


Era hivern i temporada de caça per finalitzar i abans de les postres: Llom de daina amb cardamon un plat que posa de relleu l’artesania del cuiner i el valor de l’origen i la temporalitat. Cuinat impecablement.


Lluerna d’Els Vinyerons vins Naturals elaborat amb la varietat de raïm xarel·lo 2024. Va ser el vi recomanat per Ramon Nebra per acompanyar el sopar.  Aquest raïm blanc, es l´essència del Penedès. El xarel·lo es una de  les varitats de raïm que es cultiva gairebé a tota Catalunya. El xarel·lo és, també, una de les varitats tradicionals de raïm amb les que s’elabora el cava. Lluerna és un vi d’una sola varietat i dues anyades. Lluerna és un vi Mediterrani, jove, afruitat i elegant per acompanyar el sopar però en aquest cas el seu nom no és el nom del peix sinó el nom de l’insecte amb el mateix nom. De fet, la paraula lluerna té tres acepciones en el Diccionari etimológic Joan Coromines.




El Celler ha posat noms d’insectes als seus vins: “Aquest és el tribut del celler als insectes que habiten les seves vinyes, com símbol d’un ecosistema saludable i ben balancejat, i sobre tot, son la proba de que seguim pel camí correcte.” 


Al restaurant Lluerna disposa de més de quatracentes referències de vins nacionals i internacionals.


El menú Presentació inclou aigua filtrada i el pa artesà de l’Espiga d’Or de Jordi Morera. Un pa extraordinari que serveixen a la Lluerna i el fan expresament per a ells. Està basat en el pa de poble i el pa alemany, els pans més venuts i estrella de L’Espiga d’Or, elaborats amb massa mare. De blats antics, majoritàriament espelta, cultivats, molts, fermentats i cuits en forn de llenya (que havia estat de la rebesàvia de Jordi Morera). Tancant així tot el cercle. 


Abans de les postres, el cap de sala i sommelier i expert en formatges, Ramon Nebra, amb molta il·lusió, ens va propasar si voliem fer un petit tast de formatges artesans i de pastor. Des de fa un temps els formatges artesans del país tenen un lloc destacat a la Lluerna. Coneixen les formatgeries i als petits productors del país, descobrint i apostant per veritables joies.  Acompanyo la image de la selección consensuada de formatges que va fer per nosaltres:



Glauc el formatge blau de la formatgeria Xauxa a Les Preses -Garrotxa-. Un formatge extraordinari dolç i untuós. S’elabora amb llet crua de vaca de proximitat de la Granja El Tinosell, a Sant Privat d’en Bas, a només 3 km de l’obrador. Un formatge reconegut a Lactium 2021 i 2022, a Girona Excellent i medalla de Bronze als World Cheese Awards 2025.


El Petricó, làctica, formatge de llet crua de cabra de la Formatgeria Cal Cantaré de Santpedor al Bages. Un formatge ben suau i cremós, amb un toc àcid que recorda el iogurt. El Petricó va guanyar medalla de plata a Làctium 2022. Aquell any va coincidir que estava de jurat en aquesta categoria.


Per últim, vàrem poder tastar el Comte de Noël (DOP), una edició limitada que només es fa per les Festes de Nadal. S’elabora amb llet crua de vaques franceses alimentades només amb l'herba de les pastures de Jura. Aquest Comte seguéix un procés d’envelliment prolongat de 30 mesos o més. La qual cosa permet que els seus grans petits i salats es desenvolupin completament, creant un cruixent deliciós que realça les seves aromes afruitades. Té un sabor únic gràcies a l'envelliment als cellers de Fort Saint-Antoine, on es garanteix una maduració lenta i uniforme a un nivell d'humitat constant. Una meravella.



Els formatges els va “maridar” amb un Relish d’olives de Kalamata amb figues i ametlles de la  firma grega Neféli. Un maridatge molt adequat per acompanyar els formatges i destacar el seu sabor.


Les postres gormands: 

Crema d’aranja rosa, cruixent d’iogourt, gelat i gingebre.

Ganache de xocolata, tòfona negra i gelat de noisette.



Els cafés d’El Magnifico, sinonim de cafè gourmet, on tenen cura de tot el procés i la selecció dels millors cafés d’origen. El cafè el serveixen en unes bellíssimes tasses Rosenthal i el varen  acompanyar d’un bunyol de l’Empordà. Un maridaje perfecte de temporada.




Aquest va ser el menú Presentació de la Lluerna pocs dies abans d’entrar a la primavera.


Pots consultar els diferents menús i preus en la web de la Lluerna. La Lluerna és un magnífic lloc, on cap detall es deixa a l’atzar. Una cuina impecable i saborosa. L’atenció, el bon gust, i l’estima de tot el que fan. La lluerna brilla amb llum pròpia.


Ara queda provar el BarVerat, l’aposta informal i de cuina relaxada de la Mar i el Víctor.

No hi ha la foto del compte perquè va ser un regal familiar d’aniversari. 


Lluerna restaurant

Av. Pallaresa, 104

08921 Santa Coloma de Gramenet

T. 933 910 820

Web: lluernarestaurant.com


dimecres, 10 de juny del 2020

"El mató de Pedralbes"

Hivern 2026: 2.587 visites

Les clarisses del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes han conservat i custodiat des de l'Edat Mitja unes postres, un berenar, un regal amb el que elles obsequien al seus benefactors: el mató de Pedralbes també anomenat mató de monja del que va escriure Manolo Vázquez Montalbán: “són alquímies excepcionals sense equivalent peninsular.” 

La recepta, la preparació i el secret d'aquest patrimoni es transmet de mare superiora a mare superiora. Imagino gairebé com un simbolisme, com una tradició transmesa i encomanda a la persona que tindrà la més alta representació de la comunitat.

Cada any i coincidint amb la festivitat de Santa Eulàlia, Festa Major d'hivern de Barcelona, la petita comunitat, unes set monges, reben i obsequien als regidors i l'alcaldessa o l'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, protectors actuals del Monestir, i junts assaboreixen els matons de Pedralbes. També, és el moment per intercanviar impressions de la marxa i funcionament del Monestir, de les obres, les zones rehabilitades, i el manteniment, com si fos un petit balanç de l'any i, també és el moment per proposar les millores i alhora veure les obres de restauració. Aquest any, la trobada, es va celebrar més tard, segons vaig llegir a la premsa, per una intervenció quirúrgica de la mare superiora.

El diccionari descriu el mató de monja: llaminadura que hom prepara amb llet d'ametlles batuda amb rovell d'ou, sucre i midó. Hom cou el conjunt remenant-lo fins al punt d'ebullició. El treu del foc i l'aboca en motllos de terrissa on es refreda. Pot ser aromatitzat amb canyella o llimona. Hom atribueix aquesta recepta a una monja del Monestir de Pedralbes.

El mató de Pedralbes es va popularitzar a finals del s. XIX, coincidint amb l'Exposició Universal de 1888 quan es començar a anomenar i recollir a les guies turístiques.

Uns anys abans, una monja del Monestir de Pedralbes, la germana Antònia Carrió, qui feia uns matons deliciosos, va ensenyar la recepta del mató al fill dels masovers del Monestir, perquè es pogués guanyar la vida. Quan es va casar, ho va ensenyar a la seva dona, la Serafina qui a partir d'aquell moment seria l'encarregada de fer-los amb gran èxit. La parella es va instal·lar molt a prop de Monestir i els seus matons es varen popularitzar a tota la ciutat. 

Moltes famílies, el dia de Sant Josep, anaven passejant fins al Monestir per comprar i degustar els matons de la ciutat de Barcelona. Durant algun temps es va pensar que formava part d'una llegenda però gràcies als anuncis a la premsa, d'aquella època, es va constatar l'existència del matons de Cala Serafina.

La tradició de l'ofrena d'una dotzena, de tretze ous, a les clarisses per assegurar un bon temps el dia del casament estaria vinculat a la primavera, l'època de l'any quan les gallines són més ponedores coincidint, també, quan hi ha més llet en els cicles naturals com vaig recollir a la crema catalana, crema cremada o crema de Sant Josep. De fet, en moltes celebracions familiars, a les fondes i restaurants ha estat o va estar unes postres habituals.

El mató de Pedralbes o mató de monja és un patrimoni important i que cal preservar a més d'una preparació i recepta singular de la ciutat de Barcelona. L'edat de la mare superiora i la petita comunitat va fer que es plantegessin recollir-la perquè no es perdés.
Per això, l'Associació de veïns de Pedralbes va impulsar junt amb el Monestir coordinat amb la Fundació Alícia, com es descriu a la seva web: “la tasca de recerca i documentació històrica i patrimonial de la recepta, una validació i una adaptació, i el plantejament d’una sèrie d’estratègies per posar-la en valor i acostar-la al gran públic.”

Una d’elles, va ser un taller de cuina en el propi Monestir, que es va programar per realitzar en dos diumenges del més març. Em vaig inscriure i vaig poder assistir; el segon taller es va suspendre pel Reial Decret de l'Estat de l'Alarma motivat per la COVID-19

El taller va anar acompanyat d’una visita al Monestir per conèixer l’origen de la recepta i l'evolució al llarg dels segles a partir de diferents receptes documentades del mató i la posterior elaboració del que acompanyo les receptes.

Però que s'entenia per aquest “mató” ?

Jaume Fàbrega després de descriure el mel i mató com una de les postres més populars de la Catalunya central. Anomena elaboracions similars a la resta dels Països Catalans com el brossat, el recuit...

El mató de la Catalunya central es feia amb llet de cabra i herbacol, actualment, també amb llet de vaca. Es famós el mató de Montserrat i el de Pedralbes.

L'autor anomena també el menjar blanch o mató de monja i diu: és un altre producte: Serafí Pitarra, a La cua de palla, obra estrenada al 1878, parla de Pedralbes, on segons un personatge, “hi podrem menjar matons”: Pot ser el mató referit per Luján o bé el mató de monja. El número del 7 d'agost de 1880 de L'Esquella de la Torratxa, inclou un poema satíric: “Lo tren de Sarrià/de jent s'omplena:/ va en doyna la aviram/ creix lo bullici/ y a menjar lo mató van en desfici.” Amb la qual cosa es constata la diferencia i l'elaboració d'unes altres postres làctics però elaborats amb llet d'ametlla.

A Barcelona era habitual la venda de matons en parades al carrer com es descriuen en alguns llibres i cròniques de l'època com les recollides pel Baró de Maldà com també ho era el mató de Pedralbes. Hem de conservar el que tenim perquè és un patrimoni que ens ajuda a entendre i comprendre i ens endolceix la vida. Si aneu a les granges del carrer Petrixol el podeu trobar a les cartes.

En aquest confinament havia dades que em feien dubtar. La història, l'elaboració, la recepta i amb dubtes no podia ni transmetre ni escriure. No podia anar a les biblioteques per consultar bibliografia, tot estava tancant, així que vaig revisar els llibres que tenia a casa per si em podien aportar algun indici: els de la cuina conventual i en concret dos de l'ordre de les clarisses, també vaig consultar diferents autors: des Fra Sever d'Olot, Ignasi Domènech a La Teca, Vàzquez Montalbán, en Jaume Fàbrega i més d'una vintena.

També, vaig parlar amb la Fundació Alícia i amb la mare superiora del Real Monestir de Santa Maria de Pedralbes, qui em va transmetre pau i comprensió a més d'explicar-me "la seva recepta" i com ella la feia des de fa més de 64 anys.

Repassava i llegia els apunts de les receptes del taller, consultava els llibres i havia una peça que no m'encaixava. D'altre banda, quedava clar que, la llet d'ametlles era molt habitual en els receptaris de l'Edat Mitja, utilitzada en plats dolços i salats no havent la distinció entre els plats principals o les postres i el concepte que tenim ara, com es pot descobrir en el Llibre de Sent Soví.

Al meu entendre, la recepta del mató de Pedralbes, inicialment es devia fer amb llet d'ametlles com així està recollit en diversos documents. En un moment determinat, qui sap si per diverses circumstàncies, la història o la Guerra Civil que va obligar a les germanes clarisses abandonar el monestir durant més de 3 anys. Després, en el seu retorn, poder els cicles naturals permetien tenir alguns productes més a l'abast i és sabut que els monestirs s'abastien dels seus propis recursos, els horts, camps i els bestiar propi del Monestir. Poder aquella llibreta d'apunts perduda ens hagués donat alguna pista.

Ara, en aquesta cerca i investigació s'ha tornat a la llet d'ametlla..., qui sap, si aquelles receptes antigues eren molt més avançades algunes modes i tendències actuals.

Les receptes facilitades al taller del Monestir de Pedralbes:
 “Mató de Pedralbes”


Escodella Blanca i Fina del Llibre de l'Art de Quynar – Fra Sever d'Olot, 1787

Ingredients:
  • 80 ml de llet d'ametlles sense sucre
  • 70 gr de sucre
  • 50 gr de farina d'arròs
  • 1 branca de canyella
  • 1 pela de llimona
  • 130 ml d'aigua

Elaboració de la infusió
  • Posar l'aigua a bullir en una cassoleta
  • Quan l'aigua arrenqui el bull apartar-la del foc i afegir la branca de canyella i la pela de llimona
  • Tapar i deixar infusionar fora del foc durant 10-15 minuts.
  • Passat aquest temps colar la infusió i deixar reposar en un vas

Elaboració de l'escodella
  • Dissoldre el midó en un bol amb la meitat de la llet. Barrejar amb una vareta per eviar grumolls.
  • Afegir el sucre i la resta de la llet. Barrejar fins aconseguir una dissolució homogènia.
  • Posar la barreja en un cassó amb l'ajuda d'una llengua.
  • Cuinar aquesta preparació amb el foc alegre durant 7 minuts i remenant tota l'estona i vigilant que no s'enganxi.
  • Quan la barreja tingui una textura cremosa i molt espesa, afegir la infusió i barrejar continuadament fins homogeneïtzar-la.
  • Quan el resultat sigui homogeni amb una textura d'escudella espessa, servir directament en un recipient que permeti menjar l'escudella amb cullera.
  • Espolsar sucre per damunt en el moment de servir.


Menjar Blanc
Avisos o Sien Regles senzilles a un principiant cuiner o cuinera – Felip de Palacio, 1857

Ingredients:
  • 150 ml de llet sencera de vaca
  • 40 gr de sucre
  • 10 mg de midó de blat de moro -Maizena-
  • 1 branca de canyella
  • 1 pela de llimona

Elaboració:
  • Dissoldre el midó en un bol amb la meitat de la llet. Barrejar amb una vareta per evitar grumolls.
  • Afegir sucre a la resta de la llet. Barrejar fins aconseguir una dissolució homogènia.
  • Posar la barreja amb un cassó amb l'ajuda d'una llengua. Afegir a la barreja la pela d'una llimona i la branca de canyella.
  • Cuinar la barreja a foc viu durant 5 minuts, barrejar tota l'estona amb una espàtula perquè no s'enganxi.
  • Quan la barreja comenci a espessir i tingui una textura cremosa, treure la branca de canyella i la pela de llimona per poder remer de forma còmoda i uniforme.
  • Abaixar la temperatura del foc i remoure bé per homogeneïtzar bé la crema espesa. Ha de resultar-ne una crema menys espesa que la recepta del mató.
  • Servir directament en el motlle.
  • Tapar el motlle i deixar-lo refredar a la nevera mínim 30 minuts.
  • Per consumir-lo, si està suficientment fred es pot desemmotllar. Si no és possible desemmotllar-lo perquè no està prou fred, es pot deixar més estona refredant o ens el podem menjar directament des del motlle.

Mató
Notes extractades de la Llibreta del Monestir -Principis del segle XX

Ingredients:
  • 150 ml de llet d'ametlles -sense sucre-
  • 60 gr de sucre
  • 22 gr de midó de blat de moro -Maizena-
  • 1 rovell d'ou o 20 gr de rovell pasteuritzat
  • 1/2 unitat de pell de llimona

Elaboració:
  • Dissoldre el midó en un bol amb la meitat de la llet. Barrejar amb una vareta per evitar grumolls.
  • Afegir el rovell d'ou, el sucre i la resta de la llet. Barrejar fins aconseguir una dissolució homogènia.
  • Posar la barreja amb un cassó amb l'ajuda d'una llengua. Afegir a la barreja la pela d'una llimona i la branca de canyella.
  • Cuinar la barreja a foc viu durant 5 minuts, barrejar tota l'estona amb una espàtula perquè no s'enganxi.
  • Quan la barreja comenci a espessir i tingui una textura cremosa, treure la branca de canyella i la pela de llimona per poder remer de forma còmoda i uniforme.
  • Abaixar la temperatura del foc i remoure bé per homogeneïtzar bé la crema espesa.
  • Immediatament abocar en un motlle, per evitar que s'espesseixi massa.
  • Tapar el motlle i deixar-lo refredar a la nevera mínim 30 minuts.
  • Per consumir-lo, si està suficientment fred es pot desemmotllar. Si no és possible desemmotllar-lo perquè no està prou fred, es pot deixar més estona refredant o ens el podem menjar directament des del motlle.
Com cada primavera comparteixo aquestes excepcionals receptes i preparació on els ous i la llet són un ingredient principal.

M'agrada anar al Monestir de Pedralbes, un o dues vegades a l'any, no ho he programat mai. Si venen amics de fora millor excusa. Poder recordant alguns dies d'examen sortint de Dret, pujant per aquella avinguda o des de Sarrià, caminant, per l'avinguda que porta el nom de la reina que el va fundar. Una manera de reviure aquelles “pedres albes” i aquella serenitat que transmet aquest espai, poder recordant quan el meu pare ens explicava el temps que li varen encomanar una part de la restauració i com es comunicava amb les germanes, per ser de clausura,...qui sap si elles poden entendre millor aquests moments.

El Monestir va tenir una vaca de llet per l'autoconsum fins aquella guerra incivil. Una de les darreres vaqueries de Barcelona estava situada a Sarrià, la seva mestressa, tenia per nom Serafina.

T'agradarà:
El bacallà amb mel