Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris masses. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris masses. Mostrar tots els missatges

dilluns, 10 de novembre del 2014

Pastís de codony, poma i gelea. Tres anys de blog.

Hivern 2024: 3.649 visites

És el mes de fer codonyat, de remenar pacientment la pasta mentre es daura i de beure lentament una copa d'un vi generós, un porto blanc, per exemple, o un d'Alsàcia, de veremes tardanes, o un de Banyuls, vellutat, mentre sona un quartet de Beethoven, el quinzè, sobretot, o el quintet de Schubert. Novembre és el mes de la melancolia”. Narcís Comadira, Melangia

Un pastís per tres anys de blog, tres anys de caminar, matinar, de vetlla, de treballar, idear, escriure, fer fotos, col·laboracions, cuinar, llegir, visitar, viatjar, trobades especials amb amics retrobats, assistir a cursos, escoltar als que saben, tasts que emocionen, vins elegants, verdaderes obres d'art, exposicions, presentacions, pel·lícules, i conèixer altres persones. La gastronomia, l'enologia i la cuina m'agrada molt més del que em pensava.

Com cada any i coincidint amb la tardor porto una recepta on el codony és el protagonista com si aquesta fruita volgués recuperar la llum dels darrers dies d'estiu i una pintura d'una artista.

                                         "Els codonys", Maria Pou
Al blog el codony i, algunes receptes com: el codonyat, la gelea, l'all i oli de codony, els panellets amb codony, una tarta tatin, o el senzill codony al forn. Per aquesta ocasió he preparat un pastís de codony, poma i gelea.
Des de que vaig començà el blog: 127 posts, (dels meus..:)) 198.541 visites i actualment entre 380 i cap a 500 visites diàries, en el millor dels dies. Vaig començà amb molta il·lusió també amb una mica de por de no fer-ho prou bé. Tres anys de feina, d'emocions, d'il·lusions i també d'algun desencís perquè de tot n'hi ha.
Em reconforta saber que una de les entrades més populars és la sopa de ceba que segurament abans de l'hivern arribarà les 10.000 visites, segueixen l'estofat de senglar, la sopa de síndria, tomàquet i ricotta dels estius, la pàgina de les receptes, el bacallà esqueixat, la ratafia, els panellets, el restaurant Ca l'Amador, l'amanida de tardor i els fideus a la cassola aquests són els 10 primers posts més visitats del blog.

Gràcies per les visites i els comentaris, als que han posat Cuina Cinc en el seu blog roller, als blogs de periodisme, gastronomia, vins i viatges, d'aquí i de fora, als seguidors del facebook, ja són 495. Als bloggers, cuiners, gastrònoms, caps de sala, companys d'anys i amics.

Diuen que es triga 20 segons en “llegir” un post. En realitat es mira en diagonal i les fotos...però allà queda. El suport de facebook va bé per transmetre i comunicar de manera puntual.

Fa poc vaig rebre un comentari al primer post del blog, i em va agradar perquè és el testimoni de que el blog és actiu i es segueix consultant.


M'han convidat alguna trobada; he fet cursos; i proposat fer classes, tallers com voluntariat, o alguna entrevista a la radio. 
Aquest any de blog també es va presentar el meu primer llibre cuina.
La Revista Cuina va recomanar Cuina Cinc en el número de Nadal, un numero especial en tots el sentits:))
El xef Xesco Bueno, autor del blog Gastromimix va convidar alguns blogs a l'escola Sabores, de la que és professor, a un taller de cuina i pastisseria. Gràcies! Vaig publicar al facebook un collage de les fotos de la trobada i les receptes.

Poma de Girona em va demanar si m'interessava escriure una recepta amb la poma per una revista. Semblava fàcil no? Havia de ser una preparació especial que representes ben bé el que volia transmetre: el territori, el producte, la feina, el paisatge, la cuina. Pensant, dibuixant, llegint tot el que podia sobre la poma vaig redactar un post de la poma, el producte, les seves varietats i un pastís de poma amb les quatre varietats i dos textures de la poma que té la DO.

Torrons d'Agramunt per segon any consecutiu em va demanar si volia preparar una nova recepta amb el torró per ajudar a promocionar en les xarxes aquest producte. Vaig preparar un Gelat de nous, amb torró i ratafia i el primer any coincidint amb el 25 aniversari de la Fira una copa de torró

Verdadera il·lusió em va fer la trobada que va organitzar Bacallà d'Islàndia amb el xef Rubén Barrios per conèixer el Bacallà. Al blog havia publicat molt abans en aquest  post, una entrada del bacallà. El peix que va canviar la història i algunes receptes. 

Al setembre Bodegues Torres em va convidar al Centre Pacs de Penedès per visitar les vinyes, els vins que s'elaboren en les seves terres a la comarca del Penedès i la tradició familiar d'un dels cellers més antics de la Península.
Retrobades, amics,..,la verema. Resulta difícil sintetitzar o fer un resum del que ha passat en un any. Cada post té un camí i hores a darrera, cada un va ser i és especial.

Agrair al periodista i escriptor Jordi Cervera, que em vol bé. Va escriure un article sobre aquest blog. Sempre agraïda.
Un record a tots els que ja no hi són i han format part i formaran amb el seu magisteri del món de la cuina, la gastronomia, o d'allò que pot emocionar, són referent i admiro.
I el record més especial pel bon amic Sebastián Damunt. Algú em va dir que Sebastián era l'àngel de Cuina Cinc. Estic convençuda. Amb en Sebastián ens vàrem fer amics per una afició comú, els llibres de cuina i gastronomia. Ell sempre estarà present.

Passar sense fer fressa, sense fer soroll, llavors perquè aquest post? deu ser per què correspon a l'ambigüitat humana. Un lloc on expressar-me, transmetre, explicar, escriure o allò que s'entreveu. Gràcies per ser-hi,

La recepta: Pastís de codony, poma i gelea
Recepta de tardor, sabor de terra, bosc i espècies. Es pot presentar a taula a temperatura ambient o tèbia acompanyada d'una mica de llet agra o nata líquida
He preparat com si fos un mix entre una tarta tatin i un pastís de poma. He combinat el codony amb la poma perquè les dos fruites són de la família de les rosàceas, encara que tenen gustos diferents, els contrasts entre una i l'altre m'agrada, el punt suau i dolç de la gelea, es desfà i es fon al costat de les fruites. La gelea és una de les receptes que més em més fascina fer-la, una delícia.
Ingredients
Per la pasta brisa:
  • 150 gr. de farina de blat
  • 50 gr. de sucre glacé
  • 80 gr. mantega pomada
  • 1 ou petit
Per farcir:
  • 3 codonys mitjans
  • Aigua mineral
  • 2 c/s* de sucre
  • 1 c/c* de canyella en pols
  • 1 canó de canyella
  • 3 o 4 pomes
  • El suc de mitja llimona
  • Gelea la necessària per cobrir el pastís. (opcional)
*c/c = cullera de cafè
  c/p = cullera de postres
  c/s = cullera de sopa

Preparació de la pasta brisa
  • Va més bé preparar la massa el dia abans, va millor.
  • Barregem tots els ingredients amb les mans fins aconseguir una massa uniforme.
  • Formem una bola i emboliquem la massa amb paper de film deixem a la nevera.
  • A l'endemà, enfarinem una mica la taula de treball i estirem la massa amb un corró. Posem la massa en un motlle de 18 cm de diàmetre (prèviament untat amb mantega i enfarinat). Punxem la massa amb una forquilla. Posem a sobre un paper del forn i a sobre uns cigrons crus. Enfornem 10 minuts. Retirem els cigrons. Reservem
                                       

Preparació, cocció, muntem, forn i decoració
  • Fem una compota amb els codonys de la següent manera:
  • Netegem els codonys amb un drap i els hi trèiem el borrissol, rentem.
  • Pelem i trèiem el cor dels codonys, els tallem en octaus i els posem en una cassola amb aigua que els cobreixi amb un canó de canyella i courem fins que estiguin tous un 15 minuts aproximadament. En els últims 5 minuts afegim una cullerada de sucre.
  • Mentrestant netegem, pelem i tallem les pomes en làmines posem una mica de suc de llimona perquè no s'oxiden. Reservem.
  • Retirem el canó de canyella i triturem amb el minipimer el codonys cuits o amb una forquilla.
  • Posem la compota damunt de la pasta brisa cuita
  • Decorem que quedi bonic amb les làmines de poma. Posem una mica de sucre amb cullerada de canyella en pols pel damunt.
  • Pre escalfem el forn a 180 ºC. Posem el pastís al forn uns 45 minuts aproximadament.
  • Trèiem dels forn i quan estigui tebi podem posar per sobre la meravellosa gelea per decorar. Un pastís que es fon a la boca i cantant els àngels! Sinó tenim gelea es pot posar una mica d'una melmelada que agradi per decorar.
    Bon profit!


Estris: Minipimer, motllo 18 cm., espàtules, corró, ganivet, paper film, cassoles
Als que venen per aquest espai, gràcies! Per tothom, a tots,  gràcies.
...

Us pot interessar i llegir:
Tarta Tatin de codony










Pastis de poma amb les quatre varietats i dos textures 













La cocinera del presidente



diumenge, 20 de juliol del 2014

Les coques. Coca de recapte

Hivern 2024: 5.259 visites

El nouvingut/turista que arriba a Vic queda sorprès quan tasta la coca de forner amb llonganissa...
La coca de forner és una preparació, molt popular en els pobles i les comarques de Catalunya i perquè no en tota la Mediterrània. Les coques de forner tenen forma allargada fan uns 18 cm d'amplada i 80 cm llarg aproximadament. Hi ha tantes coques de forner com pobles i forners. Elaborades amb la mateixa massa del pa són ensucrades i, en alguns llocs, s'afegeix una mica anís. També es poden fer sense sucre, una delícia sucades amb tomàquet i un raig d'oli d'oliva verge extra.

Hi ha bones coques de forner a La Seu d'Urgell, Organyà, Puigcerdà, Bellver, Martinet, Rupit, Vic o Castellfollit, alguns pobles de la comarca de la Garrotxa, per dir-ne alguns que n'he tastat de molt bones. En realitat, allà on es fa pa de blat es fan les coques de forner.
A La Seu d'Urgell a sota les voltes, al carrer Major i molt a prop de la Catedral on es celebra el mercat hi ha Les Mesures de la bladeria que daten de 1579 i 1840. Són la constatació del que va ser un gran centre de mercat de la comarca. Aquestes mesures de gra són el fidel testimoni.

                                         Aquestes dos imatges són  de la wikipedia
Les coques són preparacions que es composen bàsicament de farina, aigua, oli (abans segí) i sal, segons els ingredients poden ser dolces o salades. Conegudes des dels temps dels romans. Són semblants a les pizzes o les foccacies italianes, però, poder una de les diferències és que les coques no porten formatge i per suposat els tipus de farines que s'utilitzen en cada elaboració van canviant d'un regió a altra i fan canviar a l'hora les preparacions. De coques en trobem en les comarques de Catalunya, Llevant, la Franja, l'Aragó, les Balears. 
                               La Fogaina  "No es tracta de produir per produir, es tracta de respectar l'ofici" 
Al post de la Coca de Sant Joan vaig escriure sobre les coques, les varietats, l'origen, aquesta tradició popular lligada, en ocasions a celebracions, festes i calendari llaminer. En algunes poblacions es reparteix coca de forner després de la Cavalcada de Reis o per les Festes Majors amb xocolata desfeta.

                                         coca de ratafia de Santa Coloma de Farners
Jaume Fàbrega escriu que la primera recepta de la coca de Sant Joan la va recollir Ignasi Domènech en el seu llibre la Teca per acabar l'article amb la cançó de la Nit de Sant Joan d'en Jaume Sisa:))

Josep Lladonosa escriu dos capítols sobre les coques dolces i salades;

Manuel Vázquez Montalbán escrivia: “ En arribar Sant Joan, Sant Pere o Sant Jaume, i també altres diades assenyalades, no pot mancar a cap casa coca, sigui de pinyons, de llardons o de fruita confitada...”

En Josep Pla recorda amb emoció la coca de pa de pessic que li feia la seva mare

Néstor Luján va escriuré sobre la tradició de les coques als Països Catalans i, com aquesta paraula, molt antiga la recollia el franciscà del s. XIV Eiximenis per passar al castellà amb el mateix significat i l'atac de riure que li va agafar passejant amb en Josep Pla parlant de les coques.

Eliana Thibau va escriure el llibre: “Les coques catalanes” recull gairebé un centenar de coques dolces i salades, un recorregut per la geografia al voltant de la coca com senyal d'identitat, una meravella. En qualssevol cas la coca pertany a la cuina del pa i a la cuina popular.

Cuiners com Carme Ruscalleda, David Heras, qui fa una recepta amb llonganissa de Vic invertida que em recorda a la costum de menjar coca de forner amb llonganissa de Vic o Ramon Freixa han elaborat  versions en alguns receptaris.

Varietats en la forma i el contingut: Coques rodones com les tortades, la de Sant Joan que inicialment també tenia forma rodona per simbolitzar el sol, les coquetes, les coques d'Arenys, de Valls, les panades o empanadons, de ratafia, de vidre, coques de cireres, de llardons, de brioix, farcides d'espinacs o carbassa cosines germanes de la pizza calzone. Hi ha coques de totes les maneres però s'hi ha una coca molt popular és la coca de recapte tradicional de les comarques de Lleida o comarques limítrofes de Tarragona, l'Aragó, o també semblants a Mallorca.                                     
                                         coques de forner amb xocolata, pinyons i sucre
La coca de recapte, cóc, coca enramada, coca decorada, coca de verdures, coca de samfaina, coca d'escalivada o tomàquet o la coca de Mallorca anomenada trempó és en la base la coca de forner a la que s'afegeixen les hortalisses i bon raig d'oli d'oliva. Hi ha bones coques de recapte per tradició en molts pobles de les comarques de Lleida -Tàrrega, Balaguer- i Tarragona.

La paraula recapte de “recaptar” de captar, de recollir allò que es troba al rebost i a l'hort i de captare del llatí.

La mare, a casa seva, en el temps dels seus avis, feien la pasta fresca i el pa, fins i tot tenien uns palets on assecar la pasta i una pastera. Una vegada preparada la massa la portaven al forn del poble, com era habitual en les cases de camp perquè no totes les cases tenien forn i, de vegades, amb la resta de la massa del pa es feien unes “coques” o “panades” que farcien amb espinacs, carbassa, tomàquets i pebrots coincidint amb el temps de la sega quan l'hort comencen les bones hortalisses i, de vegades s'afegia alguna arengada o llonganissa de la matança del febrer conservada en oli. Diu d'aquell pa que durava una setmana!

                                La sega, Joaquim Vayreda. Wikimedia Commons
La recepta és el resultat de proves, anades i vingudes, consultes en receptaris, del que m'han explicat a casa i arreu perquè les masses, per mi, no són fàcils. A tot no s'arriba! Finalment he fet aquesta coca de recapte que ha sortit molt bona. Les coques de recapte venen de gust a l'estiu com berenar-sopar o tallades petites com aperitiu o pica-pica.

Si la voleu fer prengueu unes hores i com deia en Josep Pla: “La Cuina vol temps, paciència i calma” és un gran plaer veure el resultat de la feina, el plaer de compartir una preparació feta per nosaltres.

Ingredients:

Per la massa:
  • 1/2 tassa de farina de blat de moro (Maizena)
  • 3/4 de litre d'aigua mineral
  • 1 c/c de sal
  • 1 c/s d'oli d'oliva extra verge
  • 1/4 part de les pastilles de llevat de París (llevat de forner) que venen al súper.
  • 2 c/c de sucre
  • 1 i 1/2 tassa de farina de blat

Per decorar la coca:
  • 1 albergínia
  • 1 pebrot vermell
  • tomàquets cherry els que calguin
  • anxoves al gust
  • pinyons uns quants:))
  • sal
  • pebre
  • oli d'oli d'oliva verge extra
  • pebre vermell dolç

c/c = cullera de cafè
c/p = cullera de postra
c/s = cullera de sopa


Preparació de la massa:

Posem la farina de blat de moro (Maizena) en un bol ampla. Escalfem 1/2 tassa d'aigua mineral i l'aboquem a la farina de blat de moro (Maizena) afegim l'oli d'oliva, la sal i barregem. Deixar refredar.

En el recipient del robot de la cuina, dissolem el llevat i el sucre amb 1/4 de tassa d'aigua mineral tèbia (no moure deixar reposar de 5 a 10 minuts, per activar el llevat!! very important!!).

Quan s'hagi refredat la farina de blat de moro (Maizena) i el llevat s'hagi activat afegir-la al llevat junt amb la farina de blat tamisada.

Amassar bé amb el robot de la cuina fins que la massa es vagi separant de les parets del recipient.

Untar un bol amb oli d'oliva i deixar la massa tapada amb un drap de cotó, reservada de corrents d'aire a una temperatura ambient, almenys, de 22 ºC durant 1 hora fins que hagi doblat el volum.


Preparació i cocció de la resta d'ingredients:

Rentem l'albergínia i el pebrot, els assequem i els untem d'oli d'oliva.
Els posem al microones 4 o 5 minuts a màxima potència. Quan les hortalisses s'hagin refredat una mica els hi trèiem la pell i, la grana del pebrot. Amb els dits o un ganivet petit fem tires primetes. Salpebrem. Reservem.

Espolsem una mica de farina en la taula de treball i amb l'ajuda d'un corró estenem la massa i li donem forma allargada.
Preescalfem el forn a 200 º Posem la massa en un plata per anar al forn i la pintem amb un preparat de pebre dolç vermell i oli d'oliva extra verge.
Posem i decorem amb els ingredients que hem triat, l'albergínia, el pebrot “escalivats” els tomàquets cherry partits per la meitat, les anxoves i els pinyons. Afegim un raig d'oli d'oliva.



Fornejar 15 a 20 minuts controlar. Presentar a taula, tallada en trossos petits.
Estris: Atuell de pastar, bàscula, bols, pinzell, espàtules.
Bon profit!!
Maridatge: El rosat m'agrada gairebé sempre, especialment a l'estiu, la varem acompanyar amb un De Casta de Torres, un clàssic. 
Nota de cata de Torres: Elegant color cirera sobre suaus fons morats. Aroma floral que recorda certes flors com la mimosa i el lliri complementat per discrets matisos afruitats (pruna, cirera ...). Paladar untuós, i equilibrat per una bona evolució sensorial del vi. Al final de boca, les sensacions de l'aroma es prolonguen, agradables i delicades.

La coca de recapte, semblant està recollida en el llibre Corpus Culinari Català i en el receptari de 1714

Us agradarà:



















dimecres, 6 de novembre del 2013

Aniversari blog, 2 anys. Tarta Tatin de codonys

Tardor 2024: 2.059 visites

Com seria un post d’aniversari?
Un post d’aniversari seria un post d'agraïment i una recepta
Un post de aniversari també seria he arribat fins aquí i continuaré treballant perquè algú l'interessa el què vaig escrivint, perquè m’agrada i també m’ho passo bé.
Fa un temps vaig llegir: “Un escritor es  un personaje que intenta conectar con alguien y que nunca sabe – esa es su tragedia – si lo ha conseguido”. 

Doncs un blog és com si fos un llibre algú escriu perquè l’agrada, per tarnsmetre, per compartir, o explicar. Molts blogs tenen en el lateral un gadget que diu : “Un blog s’alimenta del teus comentaris o d’altres blogs”

En aquest any Cuina Cinc ha rebut correus, e-mails, whatsapps, alguns entranyables, de persones que m'animen a continuar i agraeixen el que vaig fen, escrivint i recuperant. Gràcies per la confiança. En aquests moments hi ha dificultats en les feines i llegir-los reconforta. Amics, companys de viatge fidels, valoro els comentaris i l'opinió com si fos el baròmetre o indicador de la feina feta o de qualssevol persona que s’ha acostat a llegir, mirar o inspirar-se. Els blogs i webs que han posat Cuina Cinc en la llista del seus favorits o gustos. A tots, moltes gràcies. Als que deixen un comentari o els que visiten el blog.  A les 95.356 visites dels cinc continents. Aquest any, al mes de març vaig obrir la pàgina de facebook de Cuina Cinc i té 257 seguidors. Gràcies, gràcies, gràcies com diu una amiga costa ben poc. 
I·lustració enviada per Sebastián Damunt del seu amic el pintor Zacarias Cerezo

Els posts més visitats del blog són per aquest ordre: L’estofat de porc senglar, la sopa de ceba, els panellets, el pa amb tomàquet, l’amanida de tardor, les croquetes formidables de bacallà, l’ànec a la taronja  o Sensacions al plat. Tots són importants, en tots he posat el mateix entusiasme i el mateix esforç, alguns han estat complexos, altres m’han emocionat, altres dic tenen molta ànima, altres m’he entestat malgrat algunes dificultats. Vaig al lloc, repeteixo, torno si convé, fins que surt com l’imagino. El post dedicat al bacallà era un post que sabia que el publicaria abans de ser blogger. Va ser difícil sintetitzar tot el que volia dir d'ell sense que res quedes oblidat per aquest peix que va canviar la història. Intento fer aquest treball amb el màxim rigor i des de la perspectiva d'una no professional però apassionada per la cuina, gastronomia i enologia. Constantment aprenent. 

El primer restaurant que vaig escriure un post: “Ca l'Amador” ha superat les 2000 visites!! Felicitats al Didac, la seva família i al seu equip.

El dia de Nadal vaig rebre un dels millor regals: L'Escola d'Enologia Jaume Ciurana de Falset a la comarca del Priorat va proposar i reconèixer a la seva web els posts de la Bourgognel’Alsace, i La Provence, la tercera etapa d'aquest viatge, com millors propostes de viatges enològics. M’és molt difícil descriure aquella emoció. Un gran regal de Nadal!
També per segon any consecutiu he arribat a la final de premis blogs de Catalunya, possiblement no em tornaré a presentar pel que he vist la valoració i els premis es donen a altres tipus de blogs o per altre motivacions.

Per celebrar el segon aniversari de Cuina Cinc escriuré una recepta on un dels ingredients és el codony, la fruita amb que vaig començar el blog, el producte, la confitura, el codonyat i propostes de "maridatge" i, també va ser protagonista del primer aniversari, amb el codony al forn o l'all i oli de codony. Al blog hi ha altres receptes on el codony és ingredient: la gelea o els panellets de codony. La flor del codony és també l’avatar de Cuina Cinc

Tarta Tatin de codonys

Algunes receptes són “errors” o circumstàncies, accidents dels cuiners que feliçment varen saber sortir-se i crear un nou plat. :)

La “Tarta Tatin” n’és un exemple. Una tarta ben gormanda feta originalment amb pomes (varietat reineta, Golden o Granny Smith) sucre caramel·litzat i mantega, coberta d’una massa que es presenta al revés i s’acompanya, habitualment, de nata agre/crema fresca. Va ser una creació (per un error?) de les germanes Tatin que tenien un hotel-restaurant petit a la localitat Lamotte-Beuvron al sud de París a uns 160 km, en  una zona de caça. Es poden fer variants amb altres fruites com el préssec, la pinya o hortalisses com el tomàquet o la ceba

És una tarta/pastís molt de tardor, rústic, del camp, de tarda de dissabte quan afora plou. La casa s’ omplirà de flaires meravellosos. No és difícil, però, sí és entretinguda. A la cuina, cal temps i paciència com deia en Josep Pla. Obtindreu un bon resultat que us alegrarà i us farà una mica més feliços. Aquesta Tarta Tatin de codonys és una adaptació de dos receptes. Aquí els codonys es couen prèviament amb sucre i mel i no porta mantega. En tot cas es pot acompanyar com l’original amb crema agre o nata.

"Tarta Tatin" de codonys

Ingredients 
  • 6 codonys mitjans
  • 1llitre i mig d’aigua
  • 1 tassa de sucre
  • ½ tassa de mel
  • Una beina de vainilla o un canó de canyella al vostre gust

Preparació i cocció
  1. En una cassola gran posem l’aigua, el sucre, la mel, la vainilla tallada longitudinalment o el canó de canyella. Escalfem a foc mitjà. 
  2. Netegem els codonys, traiem el borrissol amb un drap, els pelem i els buidem de la grana.
  3. Els tallem en quarts i els posem a dins de la cassola a coure
  4. Coure els codonys més o menys 1 hora no han de bullir aniran canviant de color. 
  5. Colem i reservem els codonys i el suc de bullir-los
Els codonys cuits els podem conservar uns dies a la nevera. Els podem menjar sols o acompanyats del que vingui de gust, o amb  formatge o galetes.
La massa és una delícia, molt fàcil, bàsica i serveix  per infinitat de preparacions.
Ingredients:
  • 1 tassa de farina
  • 2 c/p* de sucre
  • 1/4 c/c* de sal
  • 85 gr. de mantega freda tallada en trossets d’ 1 cm
  • 3 c/s* d'aigua molt freda 
  1. En el recipient del robot d’amassar posem tot junt: la farina, el sucre, la sal i la mantega, fins que quedin els ingredients una mica barrejats.
  2. Afegir l'aigua freda,  barregeu . Si sembla una mica seca afegiu una mica més d'aigua .
  3. Traieu del recipient i ara amb les mans sobre la taula de treball pasteu durant un segons, just per ajuntar i li donem una forma plana de la base del motllo. 
  4. Embolicar amb film i deixar a la nevera mínim 30 minuts .

c/c = cullera de cafè
c/p = cullera de postres
c/s = cullera de sopa 
Muntem la tarta Tatin i presentem
  1. Posem en el recipient-motllo on courem la Tarta Tatin  310 ml  del suc de bullir els codonys. Reduïm fins que ens quedi espès com si fos una mena de melmelada més o menys obtindrem uns 60 ml.
  2. Al damunt d'aquesta reducció posem els trossos de codony un al costat de l’altre arrodonits
  3. En la taula de treball posem una mica de farina. Estenem la massa. La seva forma rodona té que ser una mica més gran que el recipient-motllo on courem la Tarta Tatin
  4. Posem la massa per sobre dels codonys com si fos un drap que volguessin tapar. Que quedi ben tancat.
  5. Escalfem el forn a 190º C i fiquem al forn uns 45 minuts aproximadament i ho traiem quan la massa estigui daurada.
  6. Ho traiem del forn, deixem reposar  uns minuts . Busquem un plat més gran que el recipient i li donem la volta amb molt de compta.
La Tarta Tatin sinó es pren de seguida es pot escalfar -convé presentar-la a taula una mica atemperada i pel meu gust contrastada amb el fred de la crema acida -.No és un pastís estèticament perfecte però és molt bo, gormand i fàcil de fer, té molt, us agradarà de debò.
Bon profit!
Estris: Batedora, recipient-motllo 20 o 24 cm  per fer la tarta Tatin, cassola, bàscula, ganivet, paper film

Llavores, el codony, que es féu vell a la branca, 
dins el calaix perfuma la nostra roba blanca, 
i si l'amorosim al caliu de la llar
i l'acostem als llavis sorruts, és dolç, encar.
Josep Carner "El príncep dels poetes catalans"