Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris restaurants. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris restaurants. Mostrar tots els missatges

dilluns, 9 de juny del 2025

Compartir Barcelona - Cuina mediterrània moderna

Quan va tancar ElBulli al 2011, el tres caps de cuina l’Oriol Castro, l’Eduard Xatruch i en Mateu Casañas varen obrir al 2012 Compartir Cadaqués. Pocs dies després, vàrem anar i vaig escriure aquest post. Després, vindria Disfrutar a Barcelona, -Restaurant d’alta cuina i gran creativitat amb tres estrelles Michelin i el primer de The Worl’s 50 Best Restaurant- i amb dos posts en aquest blog, un, al començament i un altre, quan va fer cinc anys de l’obertura. 


També, al 2020, en la fase del confinament, ens vàrem apuntar a l'oferta take away que varen dissenyar els xefs per apropar la seva oferta gastronòmica a les cases, per ajudar en aquells difícils moments i que pots veure i llegir a l'Instagram de CuinaCinc

Fa unes setmanes vàrem anar a Compartir Barcelona, obert fa tres anys, situat al carrer València 225, a l’Eixample i conduït per Nil Dulcet, cuiner de referència de l’equip i que havia dirigit Compartir Cadaqués, amb qui es varen associar per aquest tercer restaurant. Un dinar a Compartir Barcelona per celebrar i regalar un feliç aniversari. Fins i tot ens varen preparar un  pastís per bufar les espelmes!

A Compartir Barcelona continuen unint el milor de Compartir Cadaqués i Disfrutar Barcelona on la inspiració, el producte, les tècniques, els plats, la cuina i l’atenció són excellents. Fins i tot la decoració i l’ambient ens recorda als dos restaurants que l’han precedit.

Compartir Barcelona està situat en un local ampli en forma de U i amb la cuina oberta. Un gran espai que permet crear entorns adequats per diferents opcions: reunions de feina, alguna celebració familiar, un sopar d’amics o alguns turistes habituals del Passeig de Gràcia que probablament han arribat a Compartir Barcelona pel reconeixament internacional de l’equip Disfrutar - Compartir. A Compartir Barcelona tenen, també, una terrassa exterior. 



La decoración és molt mediterrània amb els colors blaus i sorra amb tots els matisos; el mobiliari amb taules sòbries i elegants de fusta i seients comfortables, on es té en compte cada detall. La ceràmica catalana, els tapisos que guarneixen les parets, una barra llarga a l’entrada, amb decoració de pissarra que recorda els carrers de Cadaqués i amb arrels mediterrànaes i per descomptat un servei de taula on no s’ha deixat res a l’atzar.



La cuina de Compartir Barcelona diria que és una cuina que fusiona el millor de Compartir Cadaqués i Disfrutar. No trobaràs un menú degustació però si trobaràs uns plats “llaminers i amb color”  i al teu gust amb diferents possibilitats i preus. Trobaràs el millor de la cuina mediterrània com, també, d’altres indrets. Presentacions impecables amb tot el sabor. Els records dels viatges, també, estan presents en la seva cuina.

La idea de Compartir, com vaig explicar en el primer post és oferir plats per “Compartir i Disfrutar” dos verbs molt propis de la nostra cultura i com fa un temps explicaven els xefs:
"Des del punt de vista gastronòmic, la idea és recuperar per al restaurant la pràctica tan habitual a casa de posaruna plataal mig de la taulai servir a cada comensal a partir d'un plat comú." del Llibre Compartir-Restaurant.

Després de llegir una carta formidable, transmetre el que voliem i, assesorats per Nil Dulcet aquests varen ser els plats que vàrem “compartir i disfrutar”:

Per començar: un snack cruixent de blat amb sèsam i espècies mediterràneas.

Com a primers i per compartir una deliciosa i lleugera amanida de remolatxa i sorbet d’Ajoblanco que  ens recorda l’estiu.


Saboroses sardines marinades, salsa acevichada i gelat d’ají. Una fusió del Mediterrani i del “Nou Món” 


Després vindria “el” caneló de tonyina amb sabors mediterranis. Un plat sensacional de Compartir Cadaqués que mantenen a la carta de Compartir Barcelona.


No podien faltar els excepcionals i lleugers bunyols de bacallà a la mel. Recordant aquesta fusió tant nostra de la mel i el bacallà que es remonta al s.XVI! 



En l’apartat peixos unes sorprenents i delicioses vieires amb suc de pollastre, escuma de patata i cansalada ibèrica.


Després vindria el plat principal i sorpresa: un roger amb escalivada i formatge fresc presentat en una plata de plata que els xefs varen portar de la seva estada a Turquia.





Bufem les espelmes i per les postres unes irresistibles textures de xocolata amb sorbet de blat de moro fumat i especiat. Recordant l’origen de grans productes en la creativitat del plat. La màgia d’unes postres inspirades en productes que varen venir del Nou Continent i totalment integrats en el Antic Continent.



Gramona Imperial Corpinnat per celebar i brindar.

El vi recomanat amb el que varem acompanyar el dinar un Saint Amour du Grappin 2021 de la DO Beaujolais, un vi elaborat amb la varietat de raïm Gamay. Un vi homenatge al gran precursor dels vins naturals, Jules Chauvet, qui amb la seva feina va inspirar a nous viticultors com Andrew I Emma Nielsen. Saint Amour du Grappin és un vi lleuger i equilibrat, de color molt bonic, vermell intens com les cireres o altres fruites vermelles de primavera. En la recerca de paratges oblidats i recuperats neix en un lloc anomenat La Grande Charrière, en un sòl de granit de cantos rodats I que el viticultor gràcies a la seva feina artesana manté l’aroma i l’estructura. Diu el celler que la verema del 2021 destaca per ser suau i fresca. Un Celler amb joves viticultors que varen iniciar  aquest projecte ial 2011.


A Compartir Barcelona disposen d’un gran celler amb més de 250 referències de vins d’aquí i internacionals.

L’aigua mineral, natural i d’origen volcànic Sant Aniol de La Garrotxa.

El pa Triticum.

I com no podia ser d’un altre manera a Compartir Barcelona tenen cura de tots els detalls i un Cafe Novell és perfecte per acabar un dinar i disfrutar d’una experiència gastronòmica. 

El cafè el varem acompanyar amb uns bombons líquids de xocolata negra amb sorbet de grosella atenció del Compartir Barcelona. 


Nil Dulcet es va formar a l’Escola Joviat a Manresa, com Oriol Castro. Va treballar al Celler de Matadepera, a Mugaritz, i elBulli, després va dirigir Compartir Cadaqués. I, des de fa tres anys, com he escrit abans, es va associar  per aquest tercer restaurant del grup.

Destacar l’atenció i l’amabilitat de tot l’equip. Quan l’atenció, la cuina i l’experiència gastronòmica és inoblidable.


Compartir Barcelona
C. de València,  núm. 225
08007 Barcelona
T. 936 247 886

dilluns, 19 de maig del 2025

Amanida de peres de Lleida amb anxoves i avellanes


"En les terres de Lleida s'ha fet molta fruita, i una de les seves especialitzacions ha estat la pera, que envasada en compota és excellent. La pera m'agrada perquè sempre té un punt granulat, granulat entre lleuger i espès - el gust de la terra." Josep Pla

Lleida va fer un gran esforç en el conrreu dels perers i ho va fer bé. Tant és així que de cada tres peres que es produeixen a la península dues són de Lleida, alguns municipis de les comarques del Segrià, Les Garriges, La Noguera, l’Urgell, i tota la comarca del Pla de l’Urgell. Una terra d’una gran riquessa, l’Edén de la fruita, al nord la serra del Montsec, i al sud protegida per la serralada del litoral. A més a més, aquestes terres estan regades per dos grans rius: lo “pare” Segre i la Noguera Ribagorçana.  

Des de que l’escriptor empordanès va escriure la seva obra vàrem haver de passar uns quants anys fins que aquesta fruita, tant representativa de les comarques de Lleida, aconseguís al 2011 la DOP. Aquesta fruita, Pyrus communis L. de les tres varietats: la blanquilla, la llimonera i la conference de les categories comercial extra i primera està destinada, majoritariament, al consum en fresc com es descriu en la pàgina web de la Pera de Lleida. De manera que poden gaudir de les peres durant totes les estacions de l’any.

Les peres de Lleida superen en dolçor i mida a altres peres d’altres paísos europeus resultat de les condicions climatològiques de les comarques de Lleida; del contrats de la temperatura, entre el dia i la nit, així com uns hiverns molt freds i uns estius molt calurosos; junt amb la boira de l’hivern que comença al novembre i s’aguanta fins a finals del mes de gener, envoltant els arbres fruiters “protegint-los”, gairebé uns 51-52 dies a l’any. Crean un microclima idoni sense oblidar l’anomenat “estrès hídric”. 

La pera de Lleida es caracteritza pel seu sabor, la seva dolçor per l’alt contingut en sucres, per una qualitat excepcional i, un aroma agradable i dolç, a banda de la mida i el calibre determinat. Totes aquestes característiques han estat reconegudes arreu del món. A més a més, cal destacar, la varietat de pera conference, amb l’apreciat russeting, i que personalment anomeno de pell “rovellada”, pel seu aspecte rustic. La pera conference és molt aprecida en rebosteria i, gairebé, esta disponible durant tot l’any gràcies a la conservació en càmeres d’atmosfera controlada.  

Un dels objectius de la DOP Pera de Lleida és aconseguir que la pera de Lleida s’integri en la nostra cuina i alimentació més enllà d’unes postres. 

En aquest blog trobaràs algunes receptes amb aquesta fruita, la pera, com la pera en almívar, que sempre l'he vist fer a casa; un pastís de pera amb oli d'oliva verge extra de les terres de Lleida que vaig presentar per la Fira de l’oli de Les Borges Blanques; una amanida de pera, formatge de cabra, anacards i salsa de mostassa; o un ànec amb peres, recepta familiar que tant agrada. 

A l'Instagram de CuinaCinc, també, trobaràs receptes on la pera és un dels ingredients principals. Així, l’estiu passat, vaig fer un menú per la Festa Major dedicat a la pera. Començant amb una Vichyssoise de pera i porro, inspirada en una preparació que vaig veure al restaurant Can Ventura de Llívia, elaborada pel cuiner Santi Ferrer, amb peres de Puigcerdà; com a plat principal vaig cuinar un ànec amb peres seguint la recepta de la mare i, per acabar, les postres, amb unes peres en tres textures amb iogourt i menta; i per un berenar d’estiu  vaig preparar una tortada amb pera i mascarpone. També, et recomano el llibre de la pera, del que sóc l’autora publicat per SD Edicions, al 2017, amb onze receptes amb pera.

Així que, quan fa uns mesos, des de la DOP Pera de Lleida, em varen proposar una colaboració amb una recepta amb aquesta fruita formidable, de la varietat Conference, per la Promoció de la Pera de Lleida i indicant que l’havia de publicar en primavera. 

Vaig pensar dues o tres propostes amb receptes que fem a casa sovint. Finalment, vaig triar una amanida amb peres, anxoves i avellanes de Josep Mercader del Motel Empordà recollida en el llibre 50 anys de l’Hotel Empordà - Històries del Motel de Miquel Berga.

La millor temporada per fer aquesta recepta és els mesos de maig, juny i juliol com escrivia Josep Pla “quan canta el rossinyol i les cireres s’acoloreixen, es produiex en el mar, el gran temps del peix blau: el temps de les sardines, de les anxoves, dels verats, etcètera, que en temps de primavera són inolvidables.” 

Així que, tenia els millors productes per un plat de temporada ple de contrast i, també, d’harmonia. La dolçor de la pera de Lleida, amb les anxoves excellents del Mediterrani, L’Escala, Roses, Port de la Selva, i, si pot ser, de Cadaquès, on les corrents marines aseguren l’habitat adequat i, també l’aliment per aquest peix del que diuen no té rival, com també, la manera de curar-les i, el toc cruxent de les avellanes amb una vinagreta de cítrics arrodonint el plat.

La recepta -Ingredients per a 4 persones-

12 anxoves 
2 o 3 peres de Lleida DOP
100 g. d’avellanes torrades Nuasets
El suc d’una llimona
Sarriette
2 cullarades de mantega clarificada de bona qualitat com Cadí
20 g. de cassonade (sucre moré líquid)
1/2 got petit de suc de pomelo - aranja
300 g de mâche o canonges

Elaboració:
Demanem a la nostra peixateria de confiança que netegi, tregui el cap, “escaparrar” i l’espina de les anxoves.

També, ho podem fer nosaltres, obrint pel ventre i estirem el cap a la cua, de manera delicada, per treure’n la tripa. Passem l’índex per l’espina dorsal  per separar “l’anxova” en dos filets.

Posem, sota l’aixeta, amb molta cura, els filets amb un raig d’aigua fresca. 

Assequem els filets amb un paper absorvent. Recomano congelar, almenys 5 dies, a -20ºC per evitar l'anisakis.

La nit anterior a la preparació del plat descongelar les anxoves, en la mateixa safata, a la part superior de la nevera.

Dispossem els filets d’anxova en una plata per gratinar.

Repartim a sobre la sarriette, ho amanim amb flor de sal i pebre, posem, també, 1/2 got petit de mantega fosa i ho reservem en fred.

Rentem, pelem les peres, els hi treiem la grana, i les tallem en vuit trossos. Amanim amb llimona perquè no s’oxidin i reservem.

Aixefem, lleugerament, les avellanes torrades amb el morter.

En una paella antiadherent fem que la pera prengui color amb la mantega clarificada, només uns minuts, i hi posem la cassonade per caramelitzar lleugerament. Retirem les peres i afegim el suc del pomelo. Coure, només, 1 minut. Reservar.






                                                     


Servei i presentació:
Amb el forn a 200ºC. Deixem coure les anxoves 2-3 minuts.
Amanim el mâche; repartim sobre cada plat les fulles de mâche; hi col·loquem harmoniosament els filets d’anxova, les peres, i per sobre els trossos d’avellanes torrades.

Proposta de maridatge Auzells de Tomàs Cusiné de la DO Costers del Segre. He triat aquest vi per proximitat geogràfica, per ser de les comarques de Lleida com les peres del plat que acompanyo. És un vi elaborat amb cinc varietats de raïm blanc de finca de conreu ecològic certificat i verema manual. Un vi amable, fresc i agradable amb aromes cítrics i flors. 

Comentari: l’anxova i el seitó són maneres d’anomenar al mateix peix de l’espècie Engraulís encarsicolus. El nom varia en funció de la manera de prepar-lo. L’anxova es el seitó conservat en sal i pebre (en alguns llocs s’afegeixen algunes herbes aromàtiques com la farigola o el llorer), durant 12 mesos aproximadament. Aquesta manera de conservar el peix és tradicional de la cultura Mediterrànea. El seitó es pot preparar en vinagre, en escabetx, marinat, fregit, enfarinat o no, amb oli d’oliva verge extra, així com d’altres preparacions. De totes maneres és habitual escoltar a les peixateries anomenar al seitó, peix fresc, amb el nom d’anxova. 

També, podeu aprofitar l’espina de “l’anxova” per fer un aperitiu deliciós. Les espines d’anxova són un altre dels plats més emblemàtics del Motel Empordà, que va idear Josep Mercader, recuperant aquesta part del peix, resultat del reaprofitament i l’enginy, elaborades amb quatre ingredients i que probablament només varen poder idear una generació d’un temps i d’un país. La mare, també, les havia fet.

Promoció amb el suport del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya i del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural: Europa inverteix en les zones rurals.

dilluns, 23 de desembre del 2024

El Nap - 33a Mostra de Cuina Popular amb Naps de Cerdanya -

“Alabeu-vos, cols, que hi ha naps a l’olla”


Avui, el nap és el protagonista i d’aquest post. Aquesta crucífera de l’espècie Brassica napus, de fulles verdes blavoses i flors grogues devia tenir molta importància en l’alimentació de les persones i dels animals del vell continent abans que arribes la patata d’Amèrica. 


A la casa dels meus pares, el nap, el nap negre, era un producte gourmet i delicat que arribava amb els primers freds i les boires baixes. El nap negre té forma allargada, de vegades pots trobar-ne algun més arrodonit, de color negre amarronat per fora i de color blanc per dins, dolç i saborós. El nap negre s’ha utilitzat per acompanyar el pollastre, l’ànec o el tiró, com li diuen a a Cerdanya, en dies de festa; també, és apreciat i bo amb els peus de porc, o acompanyant unes pilotilles; el nap amb la col per preparar el trinxat; el nap és una de les hortalisses del caldo del dia de Nadal si en trobem, aquest any en tindrem. Aquesta varietat de nap, el nap negre, l’hem comprat al Mercat setmanal de Vic. A Barcelona, no és facil de trobar-ne poder en alguna fruiteria especialitzada i de productes gourmet. La producció del nap negre es situa a Capmany, a l’Alt Empordà, de fet pren el nom d’aquest terme, nap negre o negret de Capmany; també n’hi ha a La Garrotxa i la comarca del Pla de L’Estany. El dissabte a les parades del Mercat de Vic em varen dir que se'n feien, també, al Maresme.



Josep Pla va escriure: “Els naps, si són bons, van bé amb totes les carns. A l’Empordà, en tenim uns, petits i foscos de Campmany, que són realment inoblidables…El plat millor que hi ha és l’oca amb naps.” L’escriptor empordanès, també anomena els naps a El quadern gris, exactamente el 9 d’abril de 1919 on escriu que havia menjat costelles amb naps. Com serien aquests naps? Serien en conserva? Faig aquest comentari perque els naps negrets en trobem a final d’octubre, novembre, desembre i com a molt tard al gener. A Notes disperses torna a esmentar els naps de Capmany, aquesta vegada per acompanyar un ànec a la cassola -una de les últimes reminiscències de la cuina feudal en aquest país.- Del llibre del Motel, les receptes.

De fet El Motel Empordà, en temporada, manté a la carta els naps de Capmany al roquefort o amb un altre formatge blau com el cingles de Berti o blau d’Osona que pots veure aquí.


No gaire lluny de Figueres, a la Biblioteca del Castell de Peralada, al “Llibre de l’art de quynar” Fra Sever d’Olot, anterior al s.XVIII, escriu que hi ha un plat amb naps que fa les delicies dels monjos caputxins com entrant. Regal de Sant Jordi 2014.


Fra Valentí Serra de Manresa fa referència al nap en diferents llibres on recull receptes a la cuina conventual i de la tradició caputxina com el caldo de naps amb ceba, els naps ofegats o els naps a la caputxina en el llibre Cuina en temps de crisi de la Collecció L'Ermità d'Edicions Morera; fins a catorze referències del nap en el llibre de Cuina Pairal i Conventual de Farell Editors on trobareu els naps negres caramelitzats, els naps sofregits, els naps al caliu o els naps guisats per anomenar alguns; En el llibre L'Hort Medicinal de l'Editorial Mediterrània descriu aquesta hortalissa així com les seves propietats guaridores. 


El Novisimo Diccionario-Manual del Arte de la Cocina de 1854 quan descriu els naps, nabos, en parentesi posa Cocina catalana inclou dues propostes entre les que destaca uns naps dolços. 


Manuel Vázquez Montalbán també recull la cuina del nap negre en diferents receptes en el llibre L’art del menjar a Catalunya.


Paul Bocuse aconsella cuniar-los sempre amb algun greix com la mantega, oli, greix d’ànec o xai i conclou que totes les fòrmules de cuinar les pastanagues es poden utilitzar amb els naps.


El resta de l’any, quan no hi ha naps negres, arriben al supermercat, majoritariàment, des de València, les safates de les herbes pel caldo, entre les que sempre hi ha un nap de color més blanquinós i una mica rosat als extrems.  De fet, a València hi ha l’arròs amb fesols i naps, és el plat més conegut dels arrossos caldosos, un plat tradicional, de la cuina valenciana als mesos d’hivern. Recollit en un poema de Teodor Llorente, de 1892. 


En el llibre Cuina nostra de Casimir Romero i Aneta Tarmokas es descriu aquest plat: “Fet amb amor i sense presses, amb penques acabades de collir, amb fesols ben cuinats, el nap de la varietat napicol, botifarra de ceba, blanquet, un peuet, un os corbet, unes costelles, un bon sofregit d’all, ceba i tomaca.”


Galícia, Portugal, França, Itàlia o la Xina utilitzant el nap en la seva cuina i, també, com menjar pels animals. A Galícia, les fulles dels naps, els grelos, acompanyen el conegut pote o cocido gallego que tant bo he pres al restaurant Carballeira de Barcelona i en aquella comunitat.


Hi ha un altre varietat de nap considerat un dels més exquisits i de prestigi a Catalunya és el nap de la Cerdanya anomenat de Talltendre i de Ger. Aquest nap té forma allargada, de color blanquinós, i reuneix unes caracteristiques singulars que el fan diferent al nap tradicional. El nap de Ger és aromàtic, fi i gustós, i està situat en una determinada comarca, La Cerdanya.


El nap cerdà, per mantenir les seves qualitats organolèptiques requereix una terra amb una composició del subsol amb certs minerals, els quals l’atorguen el seu sabor únic, una pluja adequada i haver suportat alguna gelada…com la col que tastarem al gener. 



Antigament la petita llavor, com els caps d’agulla, es barrejava amb sorra per evitar que sortint els naps espesos i aconguir una mida dels naps com les pastanagues; la sembra es feia als rostolls dels camps de cereals (camp de blat ja segat), aproximadament, a finals de Juliol. Com diu la dita: Per haver-hi un bon napar, per Sant Jaume l’han de plantar” com també va escriure la mestressa Neus Crispí I Gau.


De tota manera, avui, com a conseqüència del canvi climàtic la data per plantar la llavor no és tan precisa. Encara que el millor moment per degustar-lo es situa per Tots Sants o per Sant Climent, el 23 de novembre, quan es tradició cuinar el tiró en naps; trumfos, peres i naps o un conill amb naps. 


Per això, com tot, s’hauria de prerservar i regular d’alguna manera per protegir-lo evitant la introducció d’altres llavors als camps de planter provinents d’altres indrets amb l’afany d’aconseguir grans produccions o estalviar-se feina.


Abans de l’estiu, l’amic i cuiner Santi Ferrer, del restaurant Can Ventura de Llívia, entusiasta d’aquest producte, em va fer arribar el llibre Receptes de Cuina amb Naps de Cerdanya. Un llibre editat per l’Ajuntament de Ger i la Societat Gatronòmica del Pirineu de l’any 1999. Pròleg de Jaume Fàbrega; Introducció del que havia estat l’Alcalde de Ger, Carles Bertran, i la descripció del nap, producte de la terra, per la mestressa Neus Crispí I Gau. 


El nap cerdà és un dels productes de la terra més valorats pels cuiners, gastrònoms i per la població de Ger. 


El llibre de Receptes de Cuina amb Naps de Cerdanya és un recull d’una trentena de receptes de les mestresses de casa de Ger, un veritable patrimoni gastronòmic. Les receptes són variades i fàcils de preparar, totes elles s’acompanyen de productes locals. Per anomenar algunes trobareu: conill, vedella, isard o tiró amb naps, amb bacallà amb peres i naps, pastissos de naps, combinacions de peres, naps i trumfes o pomes farcides de naps, cassola o escudella de naps, o uns peus de porc amb rovellons i cargols fins i tot uns canelons amb naps. Totes les preparacions sublims.


Cada any, al mes de novembre, des de fa 33 anys, es celebra al municipi de Ger la Mostra de Cuina Popular amb naps de Cerdanya. Una iniciativa popular d’un grup d’amics que la varen impulsar amb el suport de l’Ajuntament de Ger amb l’objectiu de recuperar el conreu del nap I les receptes de les mestresses de les cases de Ger amb risc de perdre’s. La primera edició, després de dies de preparació, es va celebrar el 10 de novembre de 1991, en els baixos de l’Ajuntament de Ger i va ser tot un èxit. A banda de les mestresses, els restaurants de Ger, Bellver i Puigcerdà varen aportar les seves receptes amb naps. L’exist d’aquesta primera edició va fer que a l’any següent participes la Societat Gastronòmica del Pirineu així com més restaurants de la comarca i es canvies la ubicació a una nau d’en Carlos Bertran qui era l’Alcalde de Ger en aquell moment.


La festa es va anar consolidant i el número de participants I collaboradors va anar creixent sent una de les mostres més importants del poble i de la comarca.


Actualment la festa-mostra es celebra al Pavelló Poliesportiu de Ger on es poden encavir unes sis centes persones. La Mostra del Nap de la Cerdanya no ha perdut el caracter popular inicial on tot el poble s’implica amb una gran feina gastronòmica com també de la infraestructura necessària que comporta poder dur-la a terme.


La Mostra del Nap de Ger és una festa que coincideix amb el calendari festiu cerdà i està lligada al cicle natural del nap I el moment de la recolleció d’aquest hortalissa, aproximadament per Tots Sants. La festa es celebra, actualment, el 3er diumenge de novembre, mirant de no coincidir amb la festa del cavall a Puigcerdà.


El passat 17 de novembre vàrem anar a la 33a Mostra de Cuina Popular amb Naps de Cerdanya a Ger, tota una festa, I una gran celebració de tothom. Feia un dia esplèndid, tots s’aplegaven al voltant del Poliesportiu fins el moment de l’entrada. Grans, joves i petits contents i engalanats per una de les festes més esperades de l’any. Els nens i les nenes de l’Escola Santa Coloma de Ger, doblement entusiasmats, havien posat una parada on vendre el seu bonic llibre: “Va de Naps”, resultat d’un projecte escolar dedicat al Nap. Un llibre editat per l’Editorial Salòria, illustrat amb els dibuixos dels nens i les receptes de les mestresses de les cases de Ger. Un llibre preciós i bonic fet per tot un poble. 


La 33 Mostra de Cuina Popular amb Naps de la Cerdanya, organitzada per l’Ajuntament de Ger, La Cuina Pirinenca de Cerdanya, la participació diferents entitats públiques i privades, la implicació dels veins, les famílies, i l’esperada participació de les mestresses de les cases que amb els seus plats exquisists i creatius ocupaven gairebé tot un lateral del Poliesportiu. En aquesta edició varen asistir 520 persones.


Aquest va ser el dinar:


Entrants:

Formatges artesans locals: Altejó, Blau Ceretà I Ceretani Cheddar de llet crua de vaca de la Formatgeria Molí de Ger i El Cortals Blancs i el Clot de Botas de llet crua de cabra de la Formatgeria der Montmelús. Excellents formatges tots ells amb reconeixaments i premis a les Fires de Formatges. 



El primer plat, una crema de naps amb vieira i trompetes de la mort. Una crema deliciosa i molt ben trobada, la terra i el mar amb productes de temporada.




El segon/s plat, cassoleta d’estofat de galta de porc amb naps, un plat elaborat per la Cuina Pirinenca. Molt ben cuinat.


A més a més havia la possibilitat de assaborir i degustar les creacions de les mestresses de Ger i les diferents preparacions dels restaurants de la Comarca d’un gran nivell i que s’elaboren de manera notable.


De les que vaig provar com un pastisset farcit de brandada de bacallà i melmelada de pebrot del piquillo i un pastís de formatge amb naps.


Postres


Pastís de gerds amb naps deliciós i molt ben elaborat


Aigua mineral, vins I cava Bach reserva i vi negre Les taules DO Catalunya.


Sobretaula, entrega de records, I ball final de festa.


El preu del dinar 25,00 euros per persona.


El nap un gran producte conservat i cuinat gràcies a tot un poble. 


Agraeixo al pagès i productor Agustí Mallol les explicacions i les imatges dedicades al conreu del nap a la Cerdanya.


“El nap ens porta cap al millor de la cutura gastronòmica europea (i també la xinesa, en la qual és molt apreciat) Josep Maria Masso, cuiner de prestigi i autor del llibre del nap de SD Edicions.