dimecres, 11 de març del 2026

Estrasburg, capital d’Alsàcia i d’Europa. Winstub Au Pont Corbeau


Alsàcia té un post en aquest al blog, el pots recuperar aquí. En aquell viatge en cotxe per apuesta regió francesa, amb esperit propi, situada al nordeste del país entre les montanyes dels Vosges i el Rhin, descobrint ciutats i pobles d’aquesta Alsàcia rural; la ruta dels vins alsacians entre les vinyes, enfilades en petits turons, els reconeguts vins alsacians, els cellers o les acollidores winstubs, els castells, les torres i els murs de defensa et conviden aturar-te i brindar només pel plaer de gaudir d’aquest paisatge com si fos un jardí sortit d’un conte, amb parades improvisades sota la pluja i l’encant de les cases entramades de fusta tant ben conservades i guarnides amb flors i cigonyes.

Alsàcia té una gastronomia pròpia amb grans productes i plats familiars. El llegat de les grans mares, constitueix tot un patrimoni culinari. Més enllà de la reconeguda choucroute garní hi ha altres altres especialitats com baeckeoffe, els bretzels que trobaràs en totes les boulangeries on a més a més de les baguettes elaboren una gran varitat de pans, alguns, ben antics com el pain méteil; la tarte flambée i tants d’altres plats sense oblidar el món dels formatges com formatge artesà Munster, (té post i recepta al blog) elaborat amb llet de vaca, molt aromática i perfecte per assaborir amb els grans vins alsacians o amb algunes de les cerveses artesanes que s’elaboren en aquesta gran regió de França; sense oblidar el foie-gras d’oca considerat un dels millors, encara que el seu consum cada vegada, al meu entendre, anirà a menys pel que suposa forçar l’alimentació de les oques considerat un maltracte animal. De fet, alguns països han prohibit aquesta pràctica. A les llibreries de la ciutat trobaràs excellents llibres per anar més enllà.  





D’aquell viatge, la capital d’Alsàcia, Strasbourg, va quedar per un altre ocasió. Va ser al mes de setembre, coincidint amb les festes de la Mercè, quan varem aprofitar per visitar Strasbourg i dues ciutats més que també tindran un post en aquest blog aquest any. 

Strasbourg és la capital d’Alsàcia i, també, la capital d’Europa, seu del Parlament Europeu i d’altres institucions europees. Després de la Segona Guerra Mundial, Strasbourg va ser la ciutat europea triada com a símbol de la pau i la reconciliació de França i Alemanya. 


Strasbourg es troba a l’Est de França amb frontera amb Alemanya. Per la seva situació geográfica i estratégica, situada al costat del riu Ill, afluent del Rhin, un dels principals rius d’Europa, és també un gran epicentre comercial i cultural. 

Strasbourg és una ciutat moderna i, també, una ciutat amb història, on la seva arquitectura és un gran testimoni: des de la Grande Île amb les cases alsacianes, amb els entramats de fusta, els ponts, els carrers estrets, els canals, les torres i les escluses de la Petita França on els curtidors exercien el seu ofici i el comerç a l’Edat Mitja. La Grande Îlle, declarada Patrimoni Mundial de la Unesco, podrás passejar pels seus carrers amb cafés, xocolateries, botigues artesanes,  deliciosas pastisseries, formidables bulangeries amb la rebosteria tradicional d’aquesta regió, les galetes, el pa de gingebre, els reconeguts brioxos amb pases i alguna pans elaborats amb diferents cereals de llarga tradició; a més a més dels establements gourmets, amb centenars de formatges artesans, foie gras d’oca, o els vins d’aquesta gran regió vinícola i les diferents cerveseries i la possibilitat de degustar diferents varietats de cervessa. De fet alguns bars d’Estarsburg elaboren la seva pròpia cervessa. També, podrás entrar en algun dels acollidors winstubs -tavernes- i assaborir els plats més representatius de la gastronomia alsaciana. 



La magnifica Catedral gótica de Notre-Dame “de Pedra rosada” que la llum del dia illumina i sorprèn amb la seva única “agulla” de 142 m. d’alçada. Construida durant quatre segles. Fins al s.XIX va ser considerada l’edifi més alt de la cristiandat. Destaca la rossassa de 12 m de diàmetre, la portada, l’interior, i el rellotge astronòmic, que calcula de manera precisa la posisició del sol i de la lluna i que va fascinar a Nèstor Luján en el seu viatge a França.



Strasbourg conserva tot l’encant de la història, capaç d’organizar un dels millos Mercats de Nadal d’Europa i alhora moderna i cosmopolita. Strasbourg, a més a més, de ser la seu de la UE és la segona ciutat de França amb la més gran població d’estudiants.

T’animo a descobrir la ciutat a peu, que és com es coneixen veritablement les ciutats, sense preses, quan estàs de vacances. També, pots llogar una bici o utilitzar el tramvia per desplaçar-te. Des de l’hotel, on ens varem allotjar, fins al centre históric, trigavem uns 20 minuts caminant. 

Un dels llocs que no ets pots perdre a Strasbourg és la visita a un Winstub. Els Winstubs és el nom de les tavernes tradicionals alsacianes, establiments on es serveixen vins o begudes i també menjars.
Quan entris en un winstub, descobriràs la vida social dels alsacians en aquests espais es troben i es reuneixen al voltant d’una taula. Originariament els alsacians oferien el seu vi en el pati de la casa on tenien leș vinyes amb el temps aquests espais i per diversos factors es varen traslladar a la capital. 


Un dels dinars que varem fer a Strasbourg va ser a Au Pont Corbeau, possiblement el winstub més autèntic de tota la ciutat, descrit en aquest post. Encara que el més turístic i conegut és Chez Yvonne des de que Jacques Chirac i Helmut Kohl es varen reunir compartint un sopar i varen conversar sobre el destí d’Europa.

Com a punts d’interes a Strasbourg és imprescindible la visita a la catedral de Notre-Dame, finalizada a l’any 1439, admirar-la i elevar la mirada fins la seva torre més alta de 142 m d’alçada. Visitar-la per dins I per fora per cada una de les seves façanes, visitar l’interior descobrint les naus i les capelles i els formidables vitralls. El gòtic es troba amb el renaixament amb la joia del rellotge astronòmic amb les seves figuretes de la vida de Jesús. Nosaltres varem anar en diferents moments del dia. La llum natural illumina de manera diferent el color de “la pedra rosada” des el matí a la tarda.




Descobrint Strasbourg i molt a prop de la Facultat de Medicina, trobaràs la Cave des Hospices de Strasbourg. Històric celler on es conserven una gran part de les veremes dels viticultors alsacians. L’entrada principal, en una plaça carrer amb llambordes, un grup esperava la visita concertada a la cava. Per la per la part de darrera front un parterre hi ha el testimoni de les diferents varietats de vinyes d’aquesta regió.




Una de les visites, per mi, imprescindibles va ser la visita al Parlament Europeu. Un bell edifici modern vidriat amb el nom de Louise Weiss. Les banderes dels països europeus i la bandera d’europa engalanen l’edifici. L’escultura de l’artista francesa Ludmila Tcherina amb el nom d’“Europe a Coeur” representada per dues esculturas entrellaçades, formant un cor, vol simbolitzar Strasbourg com la ciutat d’acollida, símbol de reconciliació i “cor” del continent europeu. Cal identificar-te per visitar el Parlament Europeu.





La Vella Europa. Aquesta escultura va ser escollida oficialment per la CE per simbolitzar una Europa unida. Es va instal·lar per primera vegada davant de l’antic Parlament a l’any 1994. El 13 de decembre del 2000, Nicole Fontaine, en aquell moment Presidenta del Parlament Europeu, va inaugurar oficialment l’estatua al patí del nou edifici del Parlament, la Place Louse Weiss. Una visita emocionant i entranyable recordant el que havia estudiat després de finalizar Dret i la aplicació de la normativa europea en la vida laboral. 

Imprescindible el cafè en la cafeteria del Parlament Europeu amb els seus amplis finestrals i les installacions innovadores y modernes. Una sorprenent moqueta dibuixa i representa un jardí com si fos una extensió del jardí exterior que envolta el Parlament.

De tornada al centre de Strasbourg i, molt a prop de les institucions europees, et recomano  la visita al Parc de l’Orangerie, el parc més de la ciutat creat al s. XVIII, amb camins, arbres monumentals, especies vegetals amb un gran llac i salts d’aigua. Trobaràs diferents aus en llibertat en el teu en temporada, és un lloc de trobada cigonyes. El jardí acull una bella collecció de tarongers, confíscada durant la Revolució Francesa. Per protegir els arbres es va construir un tarongil, amb el nom de Pavelló Joséphine, en record de l’emperatriu Joséphine. Actualment el Parc de l’Orangerie acull exposicions i altres events. El Parc de l’Orangerie és un espai molt estimat els ciutadans de Strasbourg. Quan comença el bon temps és un lloc de trobada i d’esbarjo on van a passar el dia, organitzen berenars, picnics i diferents activistats. T’agradarà.

De tornada, passejant, varem veure la ciutat més moderna i elegant de Strasbourg, barris benestants, precioses cases unifamilirar o plurifamilirar amb pocs habitatges i envoltades de jardins i alguns consulats dels différents països d’Europa. També trobaràs petites establiments comercials, majoritariament petites boulangeries on a més d’assaborir la formidable pastisseria de la ciutat podràs prendre un café, un te, una xocolata o altres begudes.


Restaurant Au Pont Corbeau -La Winstub-
Molt a prop del Museu Alsacienne, travessant el Pont du Corbeau, un dels ponts del riu Ill, el que comunica el centre històric (on està la Catedral) amb el barri de Krutenau i amb el mateix nom, allà on a l’Edat Mitja es llençaven els comdemnats per delíctes, es troba “el restaurant” Au Pont Corbeau, una autèntica Winstub situat al Quai Saint-Nicolas.


El propietari, Christophe Andy va obrir aquest restaurant farà uns 40 anys i ha aconseguit convertir-se en el o la Winstub més genuïi de Strasbourg, tot un referent i respectat per tots els strasbourguesos. Aquí es conjuga el ser a través de la tradició i la innovació. 
Actualment la filla dels propietaris, Coralie Andy, va recollir el llegat dels seus pares, Christophe i Martine, a més més d’aprender i treballar en diferents establiments de renom és qui està al front d’Au Pont Corbeau. 

Aquí, persones de tota classe i condició es troben atrets pel que significa menjar bé i com a casa. L’èxit o la fòrmula, a més més, de la cordialitat, el bon fer i l’hospitalitat és la utilització de productes de proximitat i de temporada seguint les estacions com la caça. La seva carta compta amb els plats alsacians de sempre; les postres “fets a la maison” per Coralie i, un celler formidable amb la gran varietat de vins de la regió i d’altres regiones franceses, apostant majoritàriamentt pels vins naturals i de petits viticultors. 

L’ambient és informal, les taules properes de manera que pots aillar-te, si pots! o animar-te a conversar amb els veïns de taules properes o escoltar la confidència del teu veí que t’explica que fa anys que hi va i sempre és una aposta segura.

La decoració de l’interior és acollidora i confortable, les parets cobertes amb fusta, la sobrietat i l’elegància de les taules molt ben parades i unes cadires fermes i còmodes. El servei de taula és alegre i impecable. La decoració regional s’acompanya amb la ceràmica característica d’Alsàcia, algunas obres d’art…; al costa meu un dibuix d’un elefant damunt del món ens explica “el difícil equilibri europeu”. L’entrada, amb el nom del restaurant, de ferro forjat i una vidriera construïda amb l’encaix de culs d’ampolla et convida a entrar en un ambient íntim i acollidor.  

La carta és àmplia tant al migidia com al vespre. Destaca la Formule Déjeuner, no arriba als 20,00 euros, on pots triar entre 4 plats de primer i 4 plats principals complerts i deliciosos.

Aquest va ser el nostra dinar:

Entrans:
Filets d’areng amb amanida de llenties.
Quiche de carbassa amb formatge blau i nous.


Plats principals:
Filet de salmó tallat en bloc damunt de choucrout amb sauce façon “matelote” salsa clásica de la cuina francesa per acompanyar els peixos. S’elabora a partir de la reducción de fumet de peix amb vi blanc, I un roux.


Una Choucroute Nouvelle Garnie. No ens la podium perdre. La característica d’aquesta choucroute és la variant estacional, es prepara amb les primeres cols collides al mes d’agost i setembre. S’acompanya amb la formidable xarcuteria alsaciana dels embotits, la carn de porc tant ben cuita i amanida, i la cansalada lleugerament fumada.

Varem acompanyar el dinar amb una cervesa artesana i un deliciòs i aromático Riesling presentat en una gerra de ceràmica alsaciana i servit en les copes de la casa amb el dibuix del corb que tants bons auguris ha portat a la casa dissenyat per Coralié Andy.

Les postres, “els desserts maison”; son tots una delícia, elaborats a casa, veritablement artesanals per 7,00 euros destaco de la carta: La Tarta de mirtills salvatges, el savarin amb rom i chantilly, diferents sorbets i gelats; crema de xocolata Valrhona, la pannacotta acompanya diferents fruites, els crumbles de fruites o la crema de caramel.

També, tens a la carta una àmplia selecció de begudes digestives. Les cireres han donat aquesta regió el famós Kirsch; pots trobar l'eaux-de-vie, dels que aquesta regió té renom i grans creacions, de licors, cremes de fruita de prunes, peres, mirabelles o de codony.

Varem acabar el dinar amb un cafè expresso perfecte. El somriure, l’amabilitat, l’atenció fins sobretaula de la persona que ens va atendre durant el dinar fill de La Cerdanya. 


Per tot això, i molt més et recomano Au Pont Corbeau en el teu viaje a Strasbourg on trobaràs l’essència i la història de la ciutat. Allà on es conserva la tradició sense oblidar l’actualitat. On somrius pel plaer de ser-hi.

Au Pont Corbeau forma de Bib Gourmand a la Guia Michelin.
Srasbourg preciosa ciutat, ciutat europea, ciutat resistent, al cor de la meva estimada Europa….amb una gastronomia pròpia i orgull del país.

Au Pont Corbeau
21 Quai Saint-Nicolas, 67000 Strasbourg, França
www.aupontcorbeau.fr

diumenge, 28 de desembre del 2025

Galetes amb parmesà i olives negres de la varietat d’empeltre de la Masrojana

Verde nací, 
negra me volví,
con piedras me martirizarón
y de oro me volví. 

Ara que els amics i les famílies es troben pensem en algun regal per obsequiar-los i, si aquest regal està fet per nosaltres té el valor del temps que hi hem dedicat: unes galetes dolces o salades, unes rosquilles, un pastís elaborat amb bons ingredients, un aiguardent de fruites o una ratafia acompanyats d’una presentació bonica sempre tindrà un valor afegit.


Per això, quan La Masrojana em va proposar col·laborar amb ells per ajudar a difondre els productes que elaboren i preparar alguna recepta vaig pensar en compartir la recepta d’unes galetes amb olives negres d’Aragó “varietat Empeltre”, pendents des de fa molt al blog. Les havia vist en un newsletter de Medi Ambient que rebo per la feina i m’havien agradat especialment. 

En aquest blog trobaràs tres receptes de galetes dolces:  unes galetes fàcils i especiades, unes galetes de taronja i unes galetes amb mantega Cadí que vaig fer amb motiu del 100 aniversari d’aquesta Cooperativa. També, trobaràs un post dedicat a les galetes Trias de Santa Coloma de Farners. Les galetes són fàcils de fer i es poden preprarar en poqueta estona.


Les olives, el fruit de l’olivera, possiblement l`arbre més mediterrani, són un aperitiu deliciós en qualssevol de les seves varietats i un ingredient imprescindible per acompanyar les amanides. Les olives de la varietat d’Empeltre m’agraden especialment, combinen en molts plats mediterranis; amanides amb pasta, per acompanyar una torrada, amb arrossos, i, la deliciosa esqueixada que amanirem amb oli d’òliva verge extra i posarem color al blanc del bacallà amb unes “perles negres d’olives d’Aragó” de la varietat empeltre.


La Masrojana és el nom de l’empresa familiar de la família Folch ubicada actualmente a Mora d’Ebre en una nau industrial al Polígon La Verdaguera. Tot va començar a El Masroig, a la comarca del Priorat, als anys setanta del s.XX quan l’avi dels germans Folch, propietari d’un molí d’oli elaborava i venia aquest producte.


Mora d'Ebre, la població que porta el nom del riu Ebre i que Avenius va anomenar "oleum flumen" el riu de l'oli.


La Masrojana s’ha especialitzat en l’elaboració de productes a partir de les olives pròpies de les comarques del Priorat, La Ribera d’Ebre i La Terra Alta. (Arbequina, Negra d’Aragó, Trencada, Manzanilla, Gazpacha i Gordal Picant); també elaboren patés d’oliva, una preparació que segons Varró cal situar-la a Sicília; a la Provença el paté d’oliva es coneix com tapenade; també elaboren oli d’oliva verge extra i els olis d’oliva de la varietat Arbequina amb sabors de llimona, taronja, romaní, all, picant i alfàbrega). Totes aquestes elaboracions es fan seguint el mètode tradicional transmés de generació en generació millorat amb el pas del temps.


Els productes que tenen més aceptació en els mercats internacionals són les olives de taula de les diferents varietats elaborades seguint metodes artesanals, especialment l’arbequina; segueix l’oli d’oliva verge extra de la varietat arbequina de categoria superior, obtingut directament de les olives d’aquesta varietat, de color daurat, dens, dolç, gens amarg i amb un punt subtil picant. A més a més de les seves qualitats organolèptiques cal afegir les propietats i els beneficis que té l’oli d’oliva verge extra per la salut. De l’oli d’oliva verge extra de la varietat d’arbequina trobaràs altres post en aquest blog i que pots consultar aquí i finalment cal destacar els diferents patés d’oliva.


L'empeltre, (oliva, oli i olivera) és una varietat oleícola asimètrica i allargada, de color morat i negra quan ha madurat. Paraula recollida amb les tres acepcions en el Diccionari de la RAE. No és la més habitual però probablement és la varietat amb una història mil·lenària que es situa a l'any 1.000 aC. i, alhora és una les principals senyals d'identitat de l'oli d'oliva de la Denominació de Origen del Baix Aragó.


Aquesta zona productora és una de les més importants del nord d’Espanya. El conreu en terres de secà disminueix la producció però aquesta característica afavoreix la qualitat. El resultat és un autèntic “or líquid”. 


De fet, la paraula ve del terme aragonès: “Olivo injerto, pequeño, muy fructífero, de aceituna negra, buena para adobar y para el molino.” 'injertar' o 'impeltar', que significa empeltar en català. L’origen de la paraula i la seva història ens connecta en totes les oliveres que l’han precedit i possiblement l’arbre més mediterrani de tots i símbol de la pau.


També trobem la varietat d’empeltre a Navarra, La Rioja, Mallorca i per descomptat en algunes comarques de Tarragona com la que ara ens ocupa. També, em va semblar interessant l’origen de la paraula i la seva història perquè quan plantes una olivera, de la varietat que sigui, és filla d’empelts millenaris, perquè les oliveres sempre nèixen d’un “empelt” d’un injerto mai d’un pinyol. Filles de filles i amb més de 7.000 anys d’història com descriu Rafael Fontán Barreiro en el seu Llibre: La almazara de Catón, Olivos i aceite en Grecia y Roma -Godall-  


Per tot això, avui et porto unes galetes amb parmesà i olives negres de la varietat d’empeltre elaborades per la Masrojana. Unes galetes per acompanyar una copa de cava a mitja tarda, un aperitiu o simplement un pica-pica, soles o per acompanyar amb salmó fumat, una anxova, una crema de formatge, un tallet de fuet o simplement embolicar-les en un paper de cel·lofana per regalar aquestes festes o en un altre ocasió especial. 




La recepta: Aquestes galetes són fàcils de fer. Et recomano utilitzar un formatge Parmesà o un formatge de pasta dura. 


Ingredients: (per fer unes 20-25 galetes)


- 100 gr. de farina

- 150 gr. de formatge Parmesà que ratllaràs a casa. 

- 100 gr. de mantega de bona qualitat. He utilizat Cadí.

- 15 a 20 olives negres d’Empeltre de La Masrojana

- Una branqueta de farigola


Preparació i elaboració:


Treiem els pinyols de les olives negres d’Empeltre.


En un bol que ens hi càpiguen tots els ingredients posem la farina tamisada, el formatge Parmesà ratllat a casa i la mantega tallada en cubs. 






Incorporem les olives tallades en trossets.


Escampem la farigola fregant-la amb les mans, de manera que les petites fulles aromatitzin les galetes i ens recordin el Mediterrani.


Barregem tots els ingredients amb les mans (ens posem uns guants) de manera que ens quedi una massa homogènia.


Donem forma d’un cilindre d’uns 4 cm de diàmetre i emboliqueu-lo amb paper de film i el reserveu  a la nevera, damunt del calaix de la fruita, per una hora o el temps necessari sinó ho podeu fer tot seguit.


Després d’aquest temps treiem la massa de la nevera i l’estenem damunt del marbre enfarinat i amb l’ajuda d’un corró fins aconseguir una làmina d’1cm aproximadament. 


Mentrestant encén el forn a 180ºC.


Amb l’ajuda d’un motllo de fer galetes (he utilitzat l'aro petit del Set de Zwilling dessert) feu talls rodonets d’uns 5 cms de diàmetre i els disposeu en una safata de forn amb el paper de forn per evitar que s’engantxin. Repeteix l’operació fins que acabis la massa.


Poseu la safata del forn, en el nivell mitjà, i fornejeu durant 15 minuts o fins que quedin les galetes lleugerament daurades.



Recomanació: Tingueu en compte que al portar mantega i l’oli de les olives us quedarà oli a la safata del forn al voltant de les galetes. Per això, si teniu una reixeta disposeu les galetes cuites i amb compte perquè es refredin el més aviat possible. També serveix la placa de reixeta del forn o un paper absorvent. De manera que no quedi estancat el greix.


Una vegada fetes les podeu conservar en un pot de vidre a la nevera. Però si feu un aperitiu poden desapareixer totes! Una delícia per aquests dies o en qualsevol altre moment.





Acompanyeu amb una copa de cava o similar.


Us agradarà i repetireu!


“Quan s’han recollit les olives i l’oli d’oliva s’ha premsat arriba el fred de veritat a les comarques mediterràneas.” 


Nota: El Parmesà - Parmigiano Reggiano - és un formatge italià, de llet de vaca, que s'elabora fa més de 700 anys a la regió Emília Romanya. En la seva escorça, elaborada amb llet desnatada sense pasteuritzar de les granges acreditades d'aquesta regió, té gravat l'any de producció, el productor i la marca del Consorzio Parmigiano Reggiano. La llet de les vaques de la munyida de la tarda i de la munyida del matí, amb tot el seu greix, segueix un procés estricte i controlat d'elaboració. Afegint el quall tradicional. Després de sumergir-se durant 24 dies en salmorra es trasllada a les càmeres de maduració. Es considera un dels formatges més saludables del món. La curació mínima és d'un any.