dimecres, 17 de juny del 2026

La Lluerna, el restaurant de Víctor Quintillà i Mar Gòmez, l’estrella del Besòs

La lluerna és el nom d’un dels peixos més vistosos i bonics de la nostra costa. Els colors de la lluerna serien tonalitats taronges i vermelles. Té un cap, gairebé, tant gran com el seu cos. No sé on vaig llegir que pertenyia a la categoria de “peixos dracs”. Unes aletes, com si fossin vanos es desgleguen i l’ajuden a caminar o, millor dit, a navegar i, a buscar el seu aliment constituït per marisc i peixos petits. 

La lluerna, actualment, és un dels peixos més apreciats a l’alta cuina. Un peix que agrada als pescadors i als bons cuiners que saben extreure d’ell el millor. La lluerna és un peix molt saborós, amb una carn blanca i tendra resultat de la seva alimentació. La lluerna és molt apreciada per l’elaboració de suquets i arrossos.

La Lluerna és, també, des de fa 25 anys, el nom del restaurant del cuiner Víctor Quintilla i la sommelier i cap de sala Mar Gòmez a Coloma de Gramenet, al Barcelonès. La Lluerna va nèixer al 2001. La pàgina web de La Lluerna en la seva presentació i declaració d’intencions recull l’esperit, el propósit i la voluntat: “La Lluerna neix per l’amor a la gastronomia, resultat del maridatge de la cuina i del vi, del mar i la terra de la cuina de proximitat i la gastronomia creativa”. 

La Lluerna té des del 2013 una merescuda estrella Michelin i des del 2021 una segona estrella de color verd que s’otorga a la gastronomia sostenible i de proximitat. També, té 2 soles de la Guia Repsol 2026.

La cuina de la Lluerna és elegant i artesana en tots els sentits. Aposta pel producte local, de petits productors, i de temporada, productes ecològics i de proximitat (km 0) dins de la filosofia del moviment Slow Food. La sostenibilitat com emblema en la seva manera de fer. La cuina de la Lluerna s’inspira en la tradició de la bona cuina catalana posada al dia. 

L’oferta és gran i els dies són pocs. Havia llegit algunes receptes del cuiner Víctor Quintillà en un recull de diferents cuiners adherits al moviment Slow Food. Entre les receptes que havia llegit recordava un bacallà acompanyat amb bledes. Una reivindicació del producte i de la temporada. Segurament per convicció i per aquell ideari d’el Bulli: “Tots el productes tenen el mateix valor gastronòmic independentment del seu preu.” Així, quan vaig escriure un dels bacallans a la manresana vaig esmentar la proposta del cuiner Víctor Quintillà. Tant els espinacs com les bledes són una bona parella per acompanyar el bacallà en funció de la verdura que trobem en aquell moment a l’hort o al mercat i, axí anem cuinant i escrivint els plats. 

Les ressenyes, posts i reportatges de la Lluerna sempre són positius. No haviem anat mai. Va ser un regal d’aniversari familiar quan ens varen obsequiar amb el Menú Presentació de La Lluerna. Dels diferents menús que ofereix la Lluerna el menú Presentació, com diu el seu nom, és la manera que té el restaurant de “presentar-se” davant del client perquè pugui veure el seu estil i la seva manera.

La Lluerna esta situada a l’Avinguda Pallaresa, 104 de Santa Coloma de Gramenet, Barcelona. A 17 minuts, des de la Biblioteca Joan Maragall de Barcelona, on estic “intentant” escriure aquest article; l’aplicació de Google em diu 9,4 km en cotxe. La Lluerna t’ofereix 2 hores gratuites al pàrquing Cubics. Està molt ben comunicada en transport públic i a prop de l’Ajuntament de la ciutat. 


Haviem reservat taula per sopar entre setmana. Varem arribar amb temps suficient i, encara estava tancat, però en menys de cinc minuts obrien les portes. Mar, la cap de sala i sommelier, ens va rebre amb hospitalitat i ens va acompanyar a la taula. La sala com la cuina oberta és amplia i espaiosa. De colors suaus i harmònics. La decoració elegant i molt acurada. Una escultura d’una lluerna, el peix preferít del cuiner, d’un escultor local, i petites escultures d’algues guarneixen la sala i les taules. Materials nobles; la vaixella creativa, “de marca”, de la firma Luesma&Vega, la cubertería; les copes Riedel. Res s’ha deixat a l’atzar. 




Aquest va ser el Menú Presentació, abans de la primavera, en temporada de caça i tofòna. El menú canvia cada tres meses d’acord amb les estacions i la temporalitat.

Durant el sopar ens va acompanyar amb gran profesionalitat i generositat el cap de sala, somelier i expert en formatges Ramon Nebra.




Per començar ens varen portar un aperitiu, TENAÇ, un destil·lat en exclusiva que han elaborat amb @la_destilateca un projecte de @carlesbonnin on realitzant productes personalitzats. Es tracta d’un aperitiu fet amb base amargant de donzell i arrel d’angèlica, magrana i notes cítriques de llimona, coriandre i final balsàmic d’alfàbrega thai.


La sorpresa deliciosa d’un te de bolets. No l'havia provat mai. Em va agradar i em va sorprendre. 


Després vendria un còctel de pomada, la típica beguda de Menorca transformada sense perder l’essència. La presentación seria com si fos una gelatina i ho aconsegueixen fent una escuma de llimona i vaporitzant subtilment el gin. Per començar a obrir boca.



Tartar de remolatxa, maionesa de tòfona i gamba blanca, la terra i el mar i el te de bolets al costat.


Formidable amanida amb centres de tonyina del Mediterrani, anguila fumada, gamba blanca maionesa de plàncton, nyàmeres i sopa Dashi presentat en un plat que es finaliza a taula.



Bunyol de fricandó amb vedella wagyu de Moià, de textura i sabor excepcional. Es presenta la salsa a part per posar en relleu cada un dels ingredients elaborats magistralment.



Coulant de patata, ou ecològic i tòfona “tuber melanosporum”. Un dels clàssics de la cuina de l’hivern a la Lluerna. Tant la patata com l’ou són dos dels ingrédients i productes que millor “mariden” amb la tòfona. Excepcional.



El cap de sala, Ramon Nebra, compartia amb entusiasme i complicitat cada un dels plats. Va portar-nos a la taula la tòfona que tenien al restaurant per poder-la admirar.


Tot seguit el plat de peix de platja amb salsa de cloïses cuinades amb olorós i acompanyades de carxofes. Quan varen portar el plat a taula Ramon ens va dir: avui tenim sort, hem trobat lluerna!. Em va semblar un plat molt ben elaborat i saborós.


Era hivern i temporada de caça per finalitzar i abans de les postres: Llom de daina amb cardamon un plat que posa de relleu l’artesania del cuiner i el valor de l’origen i la temporalitat. Cuinat impecablement.


Lluerna d’Els Vinyerons vins Naturals elaborat amb la varietat de raïm xarel·lo 2024. Va ser el vi recomanat per Ramon Nebra per acompanyar el sopar.  Aquest raïm blanc, es l´essència del Penedès. El xarel·lo es una de  les varitats de raïm que es cultiva gairebé a tota Catalunya. El xarel·lo és, també, una de les varitats tradicionals de raïm amb les que s’elabora el cava. Lluerna és un vi d’una sola varietat i dues anyades. Lluerna és un vi Mediterrani, jove, afruitat i elegant per acompanyar el sopar però en aquest cas el seu nom no és el nom del peix sinó el nom de l’insecte amb el mateix nom. De fet, la paraula lluerna té tres acepciones en el Diccionari etimológic Joan Coromines.




El Celler ha posat noms d’insectes als seus vins: “Aquest és el tribut del celler als insectes que habiten les seves vinyes, com símbol d’un ecosistema saludable i ben balancejat, i sobre tot, son la proba de que seguim pel camí correcte.” 


Al restaurant Lluerna disposa de més de quatracentes referències de vins nacionals i internacionals.


El menú Presentació inclou aigua filtrada i el pa artesà de l’Espiga d’Or de Jordi Morera. Un pa extraordinari que serveixen a la Lluerna i el fan expresament per a ells. Està basat en el pa de poble i el pa alemany, els pans més venuts i estrella de L’Espiga d’Or, elaborats amb massa mare. De blats antics, majoritàriament espelta, cultivats, molts, fermentats i cuits en forn de llenya (que havia estat de la rebesàvia de Jordi Morera). Tancant així tot el cercle. 


Abans de les postres, el cap de sala i sommelier i expert en formatges, Ramon Nebra, amb molta il·lusió, ens va propasar si voliem fer un petit tast de formatges artesans i de pastor. Des de fa un temps els formatges artesans del país tenen un lloc destacat a la Lluerna. Coneixen les formatgeries i als petits productors del país, descobrint i apostant per veritables joies.  Acompanyo la image de la selección consensuada de formatges que va fer per nosaltres:



Glauc el formatge blau de la formatgeria Xauxa a Les Preses -Garrotxa-. Un formatge extraordinari dolç i untuós. S’elabora amb llet crua de vaca de proximitat de la Granja El Tinosell, a Sant Privat d’en Bas, a només 3 km de l’obrador. Un formatge reconegut a Lactium 2021 i 2022, a Girona Excellent i medalla de Bronze als World Cheese Awards 2025.


El Petricó, làctica, formatge de llet crua de cabra de la Formatgeria Cal Cantaré de Santpedor al Bages. Un formatge ben suau i cremós, amb un toc àcid que recorda el iogurt. El Petricó va guanyar medalla de plata a Làctium 2022. Aquell any va coincidir que estava de jurat en aquesta categoria.


Per últim, vàrem poder tastar el Comte de Noël (DOP), una edició limitada que només es fa per les Festes de Nadal. S’elabora amb llet crua de vaques franceses alimentades només amb l'herba de les pastures de Jura. Aquest Comte seguéix un procés d’envelliment prolongat de 30 mesos o més. La qual cosa permet que els seus grans petits i salats es desenvolupin completament, creant un cruixent deliciós que realça les seves aromes afruitades. Té un sabor únic gràcies a l'envelliment als cellers de Fort Saint-Antoine, on es garanteix una maduració lenta i uniforme a un nivell d'humitat constant. Una meravella.



Els formatges els va “maridar” amb un Relish d’olives de Kalamata amb figues i ametlles de la  firma grega Neféli. Un maridatge molt adequat per acompanyar els formatges i destacar el seu sabor.


Les postres gormands: 

Crema d’aranja rosa, cruixent d’iogourt, gelat i gingebre.

Ganache de xocolata, tòfona negra i gelat de noisette.



Els cafés d’El Magnifico, sinonim de cafè gourmet, on tenen cura de tot el procés i la selecció dels millors cafés d’origen. El cafè el serveixen en unes bellíssimes tasses Rosenthal i el varen  acompanyar d’un bunyol de l’Empordà. Un maridaje perfecte de temporada.




Aquest va ser el menú Presentació de la Lluerna pocs dies abans d’entrar a la primavera.


Pots consultar els diferents menús i preus en la web de la Lluerna. La Lluerna és un magnífic lloc, on cap detall es deixa a l’atzar. Una cuina impecable i saborosa. L’atenció, el bon gust, i l’estima de tot el que fan. La lluerna brilla amb llum pròpia.


Ara queda provar el BarVerat, l’aposta informal i de cuina relaxada de la Mar i el Víctor.

No hi ha la foto del compte perquè va ser un regal familiar d’aniversari. 


La Lluerna

Av. Pallaresa, 104

08921 Santa Coloma de Gramenet

T. 933 910 820

Web: lluernarestaurant.com


dimecres, 13 de maig del 2026

Concurso de Escuelas Culinarias Bacalao de Islandia - CECBI - Escuela de Hosteleria Leioa, millor recepta de bacallà d’Islàndia 2026.

El divendres 24 d’abril es va celebrar el V Concurso de Escuelas Culinarias Bacalao de Islandia (CECBI) on 18 estudiants seleccionats per les Escoles de Cuina de tot el país i el xef Luís Vinyes del restaurant La Venta i ambaixador d’aquesta edició s’han trobat a Barcelona, per participar en l’esmentat concurs i en reconeixament a l’Escola CETT-Barcelona guanyadora de la última edició.  

El certamen va reunir a joves cuiners de diferents centres formatius del país en una cita centrada en la creativitat, la tècnica i la reinterpretació del bacallà d'Islàndia. L'organització ha subratllat que la prova busca impulsar el talent gastronòmic, la formació i apropar els participants al producte i al seu origen. Tots els participants a través de les seves propostes han transmés la seva preparació, creativitat culinària i sensibilitat.

Fernando Sañudo, estudiant de l'Escuela de Hostaleria de Leioa (Bizkaia), ha guanyat el primer premi de la V edició del Concurso de Escuelas Culinarias Bacalao de Islandia (CECBI) per la seva  proposta “Bacallà a baixa temperatura, tripa de bacallà en dues textures amb eriçó de mar”.


“El bacallà a baixa temperatura i les seves tripes en dues textures amb eriçó de mar", elaborat per l’alumne Fernando Sañudo és una proposta de cuina d'arrel i d'avantguarda. El plat explora el concepte de la doble textura generant un contrast tècnic i gastronòmic d´alta complexitat.

Al costat del guanyador, el podi d'aquesta edició l'han completat: en segon lloc: Sarah Doukkali, de l'Escuela de Formación Profesional Altaviana i, en tercer lloc, Hamza Zahrou, de la BHIP (Escuela de Hosteleria de Bilbao). Tres propostes d’alt nivell culinari d'aquesta edició i la capacitat dels joves talents d’innovar des de la tradició.


L'acte va comptar amb la presència de l'ambaixador d'Islàndia, Kristján Andri Stefánsson qui va manifestar: "Aquest concurs és un magnífic punt de trobada entre la cultura, la gastronomia i el comerç. Un espai on per contruir ponts entre els nostres països. Aquí veiem com la futura cuina espanyola dialoga amb un ongredient d'origen clar, amb una profunda història i de gran qualitat."

El jurat va estar format per Luis Vinyes, xef del restaurant La Venta i ambaixador del CECBI 2026; Mikel López de Viñaspre i Iñaki López de Viñaspre, xefs i fundadors del Grup Sagardi; i Snorri Birgir Snorrason, representant d'Iceland Seafood i xef islandès amb trajectòria internacional. Els membres del jurat han valorat la tècnica, la creativitat, el respecte pel producte i la presentació final.





Més enllà de la competició, la trobada va oferir als participants una experiència formativa completa, incloent-hi activitats prèvies vinculades al coneixement del producte i l'origen, reforçant l'enllaç entre cuina, sostenibilitat i cultura gastronòmica.

La final del CECBI: els finalistes de cada escola varen presentar el seu plat davant del jurat d’experts esmentat.

En la fase inicial del concurs, cada escola de cuina va seleccionar un alumne per representar el seu talent a la gran final. Els finalistes es van traslladar a Barcelona per presentar i competir en la darrera etapa del CECBI.

L'agenda va començar el 23 d'abril amb l'arribada dels alumnes a Barcelona i la seva participació a la Seafood Expo Global, la fira mundial més gran de productes del mar, on van poder conèixer de primera mà la indústria i l'origen del bacallà.

La jornada va continuar amb una degustació de benvinguda al restaurant La Venta, on el cuiner i ambaixador del certamen, Luis Vinyes, junt amb els participants van poder compartir experiències en un entorn més distès.

El 24 d'abril, de bon matí, els finalistes es varen trobar al CETT Barcelona per concursar en la gran final, on varen cuinar en directe, per presentar les seves propostes davant del jurat. Després de la deliberació, va tenir lloc el lliurament dels premis i un còctel de comiat que va posar la cloenda al CECBI.



Kristinn Björgvin, Project Manager de Bacalao de Islandia va manifestar:
“Aquest concurs és una oportunitat per explorar i innovar les possibilitats de cuinar el bacallà i fomentar el talent gastronòmic entre els joves xefs espanyols” 

El guanyador del concurs, Fernando Sañudo, més enllà del reconeixement com a autor de la millor recepta de bacallà d'Islàndia 2026, rebrà un viatge exclusiu de cinc dies amb un representant de la seva Escola pel nord d'Islàndia. On podrà conèixer la gastronomia local i recórrer els diferents paisatges de la terra del gel i el foc, segons ha detallat la nota difosa per l'organització.

Bacalao de Islandia
Bacallà d´Islàndia és una iniciativa impulsada per Business Iceland en el marc del projecte Seafood from Iceland, una col·laboració d´empreses pesqueres que treballen conjuntament per promoure els productes del mar d´Islàndia sota una marca comuna d´origen.

Amb el suport del Govern d'Islàndia, el projecte es basa en els pilars de la qualitat, la tradició, la puresa i la pesca responsable, i té com a objectiu enfortir la imatge i el posicionament dels productes pesquers curats d'Islàndia als seus mercats clau -Espanya, Itàlia i Portugal- mitjançant la promoció del seu origen i de la seva alta qualitat, procedent de fonts sostenibles dels mars d’Islàndia.

En aquest blog pots trobar diferents entrades dedicades al bacallà: un post genèric, algunas receptes, el viatge del bacallà, tres posts d’Islàndia, els concursos, bibliografia recomanada i, també El llibre del bacallà.

dijous, 30 d’abril del 2026

Faves a la catalana, faves ofegades, faves estofades. Les faves per primavera

“És un fet obvi i acceptat que el català és un devorador de faves, cuinades a la manera del país, o sigui: de faves a la catalana.” Josep Pla.

Aquest plat no ha faltat a casa per primavera. Ara, podem trobar faves durant tot l’any, envasades o congelades. Però no hi ha res millor que unes faves per primavera. Les recordo com una de les preparaciones preferides del pare. Cadascú o cada casa té la seva manera de preparar les faves. 


A casa acompanyem les faves amb trossets de botifarra negra, abans era una mica curada perquè la botifarra negra s'havia embotit al febrer. La mare acostumava a fer les faves els dissabtes quants els dies començaven a ser més llargs. Segurament perquè els dissabtes havia més temps i dinavem tots junts. Fins i tot, recordo la cassoleta de fang on les cuinava i, que després presentava a taula per conservar el plat calent. Un detall molt important. Avui, quan he repassat amb ella com les feia m’ha dit: “també, es poden fer en una cassoleta que no sigui de fang.”

Les faves s’han d'acompanyar de menta, una herba aromàtica, digestiva i inseparable d'aquest plat. De fet, en algunas paradas del mercat i altres establiments ofereixen les faves fresques, tendres i desgranadas amb una branqueta de menta. La menta té propietats digestives i ens ajuda a que el dinar s’hi posi bé. 


Les propietats d’aquesta herba aromàtica les pots ampliar aquí. Pius Font Quer, destaca de la menta com una planta molt arrelada a la tradició culinària del Mediterrani. La menta no pot faltar no tant sols des del punt de vista botànic i medicinal sinó des del punt de vista culinari. També es pot afagir una branqueta de farigola i una fulla de llorer. “De res, massa”

Les faves les cuinen a l’horta de València acompanyades d'arròs, truita i altres verdures de primavera com els pèsols, els alls tendres i per suposat amb carxofes. Llavors, tindrem la primavera al plat.

La cassoleta de faves de la cuina valenciana a més a més dels ingredients descrits anteriorment s’acompanyen amb ametlles torrades o fregides qui sap si és el darrer testimoni d’aquelles faves tendres amb llet d’admetlles, recollida al Llibre de Sent Soví (1324) i aquella costum no escrita dels ametllers i els codonyers en gairebé tots els camps i hortes amb clima Mediterrani.

Fra Valentí Serra de Manresa recull en diferents llibres les posibilitats i les maneres de cuinar les faves: “les faves tingueren un lloc eminent a la cuina pairal i conventual ja que les faves es poden prepararar una gran diversitat de menges quotidianes entre els que destaca els guisats de faves i carxofes descrit en un vell receptari divuitesc de la cuina caputxina."

Pep Salsetes en els seus llibres, també, ens recorda i explica com cuinar de manera senzilla i accesible les faves a la catalana i molts altres plats.

A Mallorca també cuinen les faves de moltes maneres, no falten les faves amb carxofes i ou dur.

MVM escrivia: “les faves a la catalana és una de les columnes gastronòmiques del país, al costat de l’escudella i la carn d’olla i de la botifarra amb seques.”

Sempre trobareu una recepta de faves a la catalana en tots els llibres de cuina catalana i en la carta de molts restaurants. A mi m’agraden les que fem a casa i, també, les que preparen a la Fonda Sala d’Olost , a Can Rin de Cabrils i les faves de Can Duran a Alella amb un toc d’anís o vi ranci. Si n’hi ha sempre en demano.
 
M’agraden molt les favetes en amanida i menta fresca, aquella amanida que va idear Josep Mercader del Motel Empordà. Un dels plats més emblemàtics de la “nova cuina catalana” i al que vaig dedicar una dels primers posts d’aquest blog al 2012.

Les faves amb el nom botànic de -vicia faba-
De la família de les lleguminoses, conreada com aliment pel seu fruit i les seves llavors que es troben alineades dins de les tavelles de 9 cm o més sobre el llit avellutat de l'interior de les beina. Les favetes tenen forma arronyonada i planeta. Són molt bones les faves tendres, encara que, també, es consumeixen seques i amb cella.

Són originàries de l'Àsia Central i de tota la riba mediterrània, des de Turquia, Grècia i Roma. 
Nèstor Luján va escriure que a Grècia eren consumides a mans plenes, a excepció dels pitagòrics, els quals els havien prohibit, possiblement per la malaltia anomenada "favisme", que era una mena d'anèmia hemòlitica produïda per la ingestió de faves.

Actualment es conrean a tot el món. Especialment en zones fredes i temperades.  A França era la llegum, abans de l'arribada de les mongetes d'Amèrica, amb la que s'elaborava el cassoulet.

Pel que fa a les seves propietats són riques en vitamines i minerals. Dins dels minerals que contenen les faves cal destacar el fòsfor perfecte pels nostres ossos així com la vitamina K.
Les faves són recomanables per persones amb colesterol. A més a més, és una de les verdures amb més calories, unes 70 calories per 100 gr. quan són tendres i que es multipliquen si les faves són seques. Les faves junt amb els pèsols són de les poques verdures que en la seva composició tenen proteïnes, la qual cosa és positiva per les persones que són poc amants de la carn. 
La Dra Senpau recomana complementar amb cereals integrals si no es menja un segon plat per exmeple afegir un iogourt amb cereals o acompanyar les faves amb una torrada de pa integral.  Les faves no serien recomanables a les persones que tenen tendència a tenir gasos.

Varietats: sevillana, granadina, reina mora, fava de Mutxamel, també, he trobat una varietat pròpia de fava de Maó. Segurament hi ha moltes més en tota la Mediterrànea.

Temporada: en moltes regions s'inicia al gener, com els pèsols, encara que els pèsols i les faves sempre seran un testimoni de la primavera. No sé si tindrà a veure amb el canvi climàtic. La temporada de les faves és molt curta, per això, segurament són molt apreciades. 

A la cuina es poden fer de moltes maneres i acompanyar amb altres verdures i hortalisses de la seva temporada. Les faves són un plat molt apreciat a tota la cuina mediterrànea.

Ara escriuré la recepta de les faves a la catalana com la fem a casa, més lleugera, sense llard, adaptada als gustos actuals, en definitiva, com la faria pels de casa.

Ingredients per a 4 persones 
  • Per un quilo de faves amb pell et sortiran uns 200 a 250 gr. de faves fresques, tendres i desgranades. 
  • Dos alls tendres.
  • Tres carxofes
  • Un tall de cansalada virada
  • Botifarra negra 
  • Una branqueta de menta
  • Una branqueta de farigola del jardí
  • Una fulla de llorer de casa
  • Mig vaset de vi ranci o anís sec
  • Oli d'oliva verge extra Molí del Set - Ecològic de la varietat Koroeiki
  • Sal i pebra
Opcionalment podeu afegir botifarra del perol, botifarra blanca o uns trossets de costella de porc confitada.  (En talls d’un cm). Quedaria un plat més complert.
Podeu posar-hi pèsols del Maresme i una ceba tendra. El temps de la cocció variaria.
La quantitat de faves dependrà si es tracta d'un plat principal o d'acompanyament, 200 gr. de faves tendres i desgranades per persona estaria bé.

Nota: vaig comprar les faves i els alls (de les hortes de Sant Boi de Llobregat) a la parada de Fruites i Verdures Rovira de la Marta al Mercat del Ninot de Barcelona. Us recomano que hi aneu per la qualitat de tots els productes, per la amabilitat i els consells de la Marta i la seva família.

Les carxofes són del Prat de Llobregat d'Estapé 1920. Productor de carxofes del Parc Agrari del Baix Llobregat. Vaig anar-hi un divendres per la tarda a veure els camps de carxofes que es conreen al Delta. La carxofa té aquest post al blog per anar més lluny. 

Vaig fer aquest plat abans de Setmana Santa! No l'havia pogut escriure i publicar fins avui. Però les faves o els pèsols saltats encara que sigui només amb els alls tendres no falten, cada setmana, per primavera. 




Preparació i cocció:
  • Netegem les carxofes de la manera habitual i les tallem en quarts.
  • Desgranem les faves.
  • Pelem els alls tendres, els hi treiem les arrels i els tallem en rodanxes.
  • En una cassola, que ens hi càpiguen tots els ingredients, posarem l’oli i, quan estigui calent sofregirem la costella, (si decidim posar-ne) i, els talls de cansalada virada, salpebrada i tallada en trossets. Fregirem fins que estigui daurada. 
  • Donem un parell de voltes amb una cullera de boix. Es recomanable tenir una cullera de boix a la cuina de casa.
  • Incorporem els alls tendres, tallats en rodantxes, a la cassola, les carxofes tallades ens quarts, i el vaset de vi ranci o anís fins que estigui daurat, uns cinc minuts. 
  • Tot seguit incorporem la branqueta de menta, la farigola i la fulla de llorer,
  • Afegiu les faves tendres, salpebreu, i mig tapeu la cassola. Deixeu coure uns 8 minuts, depenent si les faves són petites i tendres o estan més fetes. Controleu, sacsegeu i comproveu. Si convé podeu posar mig vaset d'aigua.
  • Mentrestant talleu la botifarra en rodantxes.
  • Cinc minuts abans d’acabar la cocció afegiu la botifarra negra tallada i una altra branqueta de menta fresca. Si voleu retireu la fulla de llorer i la farigola i presenteu a taula sempre calent. 
Aquest és un plat, com altres, que estarà més bo a l'endemà,





Proposta de maridatge: Set de Fosc 2016 del Celler Testuan. D.O Montsant. Sempre és un encert. Un vi negre de la varietat Samsó (Carinyena). Terroir de Licorella i molt adequat per aquest plat. Té el valor afegit de ser ecològic i la verema manual. Podeu llegir l'anllaç. és vi expressiu, intens i avellutat d'una acidesa extraordinària. Té un color cirera molt bonic.

Testuan és un celler format per un grup d'amics catalans i francesos que elaboren vins amb passió i respecte per la vinya i el territori des del 2010. Avui elaboren vins de la DO Alella, DO Montsant i DO Catalunya Terra Alta. 

Ens agraden tan els vins blancs com els vins negres que elaboren.

Que vagi de gust!

I, si voleu anar més lluny i trobar diferents propostes per cuinar les faves et recomano el llibre de les faves de Jordi Cervera de SD Edicions i del que trobaràs un post aquí. No oblideu el pròleg on trobareu informació detallada de les faves.