divendres, 26 d’agost del 2022

Thymus - el restaurant d'en Jordi Coromina - a Manlleu "L'alquimista de les verdures i les hortalisses"

Thymus és el nom científic d’una de les plantes “aromàtiques i medicinals més comuns en la Mediterrània, (més coneguda com farigola i d'altres noms locals i comarcals, en castellà, tomillo). És una planta senzilla, aromàtica i imprescindible de la cuina del nostre entorn.” del post de la farigola que pots veure aquí.

Thymus és, també, el nom del restaurant del cuiner Jordi Coromina de L'Horta a Tavertet, obert el 29 de juny del 2020, a Manlleu i, en uns moments difícils.

Pocs mesos més tard, el 14 de desembre de 2020, en Jordi Coromina, va rebre el Premi Revelació de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, amb el qual és realça la tasca d’aquells cuiners joves, emprenedors que deixen molt bon gust de boca a tots aquells que els visiten. 

Anteriorment havia estat finalista del Premi Cuiner de l'Any 2018 al Fòrum Gastronòmic de Girona i l'elecció dels lectors de La Vanguardia. 



Thymus, la farigola, forma part del logo del restaurant, segurament, volen transmetre l’esperit i la filosofia del que s’ofereix: “una cuina amb productes frescos, de temporada i de proximitat”. La senzillesa de les coses sublims. 

L'Horta té un post al blog que pots veure aquí. Hem anat diferents estacions, però faltava anar a Thymus, el nou restaurant, de Manlleu, amb una bona oferta de menú diari, amb productes de l'horta de la casa familiar del cuiner, les seves elaboracions tant personals i ben fetes, els vins naturals i la incorporació de productes naturals d'Enso ferments, com les delicioses kombutxes, com aquesta de Citron que acompanyo  - de Maria Lluïsa i Herba Llimonera - que també pots adquirir al mateix restaurant; el xucrut, els lacto fermentats o el kimchi.

Actualment l'equip de Thymus està format per en David i en Miquel. En Joan i en Jordi segueixen a L'Horta; La Blanca, és qui elabora la rebosteria dels dos restaurants, amb delicioses propostes com els sorprenents pastissos com el de pera i api; en Roc, la Blessing i la Diana són part d'aquest d'aquest equip.

Thymus està situat a la Plaça Nostra Senyora de Gràcia, núm. 13 a Manlleu. Aquesta plaça forma part del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El seu disseny urbanístic i arquitectònic va fer que em preguntés sobre el seu origen i la situació. Segurament, la meva visió de l'entorn i el paisatge té molt a veure amb la curiositat del que ens envolta i amb la meva feina i formació durant molts anys.

Manlleu és una ciutat d’acollida, poder, caldria recordar que va ser una de les primeres ciutats en acollir l'emigració interna als anys seixanta, i de fora, a finals dels setanta i principis dels vuitanta, del segle XX; agrícola i industrial, amb una gran activitat econòmica, el riu Ter, motor i història de la ciutat, els polígons industrials, la notaria, i una estació de tren infravalorada per la manca de desdoblament. Per això, un restaurant com Thymus, obert de dilluns a divendres, amplia l'oferta gastronòmica i és perfecte per la ciutat, el seu entorn i la comarca. Apostant pel futur.

El dia que varen anar a Thymus estava ple. Havia fet reserva prèvia. L'ambient és agradable, s'estava bé, a fora, feia molta calor.

A Thymus tens l'opció d'un menú diari per 19,00 Euros, a escollir entre tres plats diferents, més que correctíssim, en qualitat i en el preu, també, hi ha l’opció del menú d’en Miquel per 42,00 Euros i la carta.

A més a més, tant al menú com la carta tenen productes frescos de les llotges del peix, que arriben puntualment a l'interior, gràcies a la construcció de l’Eix Transversal. Mencionar els deliciosos arrossos, d’un gran nivell, provats a L'Horta o les excel·lents carns i l'aviram de la casa familiar.

Destacar el tractament, el valor i la delicadesa de les verdures i les hortalisses de l’hort de la casa familiar d’en Jordi i les elaboracions respectuoses a la cuina.

Aquest va ser el dinar d'un dia d'aquest mes d'agost:

Del menú vàrem escollir:

Els primers:

Tomàquet de L’Horta saltejat, alfàbrega, ceba i col rave amanit amb oli d’oliva verge extra d’olives arbequines de la Cooperativa del Camp de Nalec, detall del ganivet de Pallarès Solsona.

Tallarines de carbassó al pesto mentolat i verdolaga.

Degustació de cogombre confitat d’Enso Ferments.



El segon:

Lluç de la llotja, perfectament cuinat, ració generosa, acompanyat de pastanaga, rostida, a baixa temperatura, durant més de quatre hores, albergínia blanca i porro al forn. Les verdures i hortalisses de L'Horta.


Les postres:

Fang de xocolata amb regalèssia

Meló refrescant amb granissat de menta vaig demanar si podien preparar-lo sense sucre.


El vi per acompanyar el dinar: El pagès content, vi blanc natural, del celler La Salada del Pla del Penedès, elaborat amb les varietats de raïm xarel·lo i parellada de vinyes velles en sòl d’argila.

El pagès content és un vi natural, lleuger i fresc que elaboren en @tondelasalada i la seva esposa, Anna Serra, a la finca Les Parellades de El Pla del Penedès des del 2011.

Ells formen part de una nova generació de viticultors artesans que treballen la terra i el raïm respectant tot el procés, aplicant els cicles lunars, vinificant de manera natural i fent un conreeu respectuós amb l'entorn i la terra obtenint excel·lents vins.  La simpàtica il·lustració de l' etiqueta és una creació de Roser Calafell.

En arribar, també, vàrem demanar aigua mineral, el que ve més de gust, quan fa calor! L'aigua era Font Vella, sense foto.

El pa és de massa mare natural, en peces de dos quilos, de @miquelsaborit de Méskpa Llesca d’or millor pa de Catalunya en la Ruta del bon pa juny 2021.

Menció especial pel cafè aràbic de Tupinanmba excel·lent.

Vàrem dinar molt bé. Apunta Thymus a la teva llibreta de favorits. Perfecte, l'atenció i la cuina. Thymus t'espera!

Vàrem comprar la Kombutxa Citron d’Enso Ferments al mateix Thymus.



Kombutxa Citron: és una beguda fermentada i “viva", sense alcohol, elaborada amb plantes naturals: Maria Lluïsa i Herba Llimonera; suau i relaxant. Molt agradable per mitja tarda o en aquell moment del dia que et vingui de gust.

Acompanyo, també, algunes imatges de la visita recent a L'Horta on es conreen les hortalisses i les verdures que podeu degustar als dos restaurants.






Thymus  
Pl. de Nostra Senyora de Gràcia, núm. 13
08571 Manlleu
M. 691 595 749
farigola@thymus.cat
@thymusrestaurant

T'agradarà llegir i veure L'Horta a Tavertet


dijous, 4 d’agost del 2022

Botigues de formatges a Vic -lleteria, iogurteria i formatgeries-

Des de l'inici del blog he anat escrivint alguns posts sobre formatges artesans i de pastor, d'aquí o de fora; he visitat formatgeries, he anat aprenent, he assistit a cursos i presentacions; a les fires formatgeres com a visitant i com membre del jurat; he cercat els millors “maridatges”, he preparat i he escrit receptes on algun d'aquest formatges era un ingredient d'un plat deliciós.

He assistit  a Fires formatgeres, com visitant o com a membre del jurat, com la Fira de Formatges artesans del Pirineu a La Seu d'Urgell, o a Lactium, la mostra de formatges catalans, a Vic; La Fira del Formatge a Sant Pol de Mar, La Mostra de Formatges artesans a Borredà, o la Fira Formatgera a Ribes de Freser i, també, vaig assistir al Concurs de formatges World Cheeses a Donostia San Sebastián.

Però sobre tot m'ha agradat descobrir la història que hi ha darrera del formatge artesà, del pastor, d'el formatger i la relació amb el paisatge i la temporada.

En cada un dels posts de formatges o fira formatgera trobaràs on comprar el formatge descrit i la recomanació de llibres de formatges per anar més lluny.

Per això, aquest any, quan estava acabant d'escriure el post de Lactium 2022 vaig pensar que seria una bona idea recollir algunes de les formatgeries i lleteries més emblemàtiques de ciutat de Vic on pots trobar alguns dels millors formatges artesans d'aquí i de fora.


He fet la descripció de cada una de les formatgeries per la data de la seva obertura i per l' antiguitat.

Granja Armengol

Qui no ha sentit parlar de la Granja Armengol?

Granja Armengol és una empresa familiar creada per Ramon Pujol Grau l’any 1951 dedicada a l’elaboració d'aliments naturals, frescos, saludables i d'una qualitat excel·lent.

Granja Armengol són ramaders i agricultors. Els productes que elaboren són majoritàriament dels seus propis ramats: vaques frisones, ovelles, cabres alpines i, també, gallines.

Va ser la segona lleteria d'Osona i va començar a vendre la llet a les botigues i pastisseries de la comarca aquell mateix any.

A l'any 1955 varen obrir la primera lleteria a Vic, a la Rambla Davallades, número 3, molt a prop de la Plaça Major, en aquesta lleteria, encara oberta al públic actualment, inicialment venien: llet crua i a granel, mantega i nata fresca.

Acompanyo una imatge de l'Amassadora de la Granja Armengol que vaig trobar en una botiga de Barcelona i que en Ramon Pujol va comprar a França a l'any 1950. Una vegada elaborada la mantega, es posava sobre aquesta màquina i es feia girar la maneta per tal d'anar-la pressionant a fi de que sortís el xerigot. Un cop amassada, s'emmotllava en pastilles de 250 gr., 500 gr., i 1 Kg. “El xerigot” que sortia es donava als godalls fins que “s'ennodrissaven” i els venien quan pesaven 40 Kg.

Així ho descriu la seva web: “La llet es portava matí i tarda a la botiga aixin de munyir i encara calenta, i la gent la venia a buscar amb un pot de casa. Quan es va prohibir la venda de llet crua, vàrem haver d’adaptar-nos i aprendre a pasteuritzar i envasar la llet per tal de poder continuar comercialitzant la matèria prima de la família.”



Granja Armengol s'ha anat adaptant, en cada moment, a les circumstàncies econòmiques i socials.

Ara que tant es promou el reciclatge, la recuperació i la reutilització dels envasos i els productes hi ha famílies que fa molt temps ho tenen incorporat a la seva economia domèstica.


Actualment la Granja Armengol recupera els envasos de vidre on es venen alguns dels seus productes per fomentar l'esperit i la filosofia en favor de la sostenibilitat i la cura del medi ambient en els seus clients.

“A partir del moment que varen prohibir la venda de la llet crua es va començar a elaborar i a comercialitzar els seus productes en botigues pròpies (i en diferents punts de distribució). Oferint als clients els productes directament de la Granja, elaborats pel productor, fets del dia, molt frescos i mantenint l’essència natural del producte.” Fins i tot recordo, farà uns vint anys, un camió de la Granja Armengol baixava a Barcelona, dues o tres vegades per setmana, repartint la llet fresca directament al domicili.

La segona botiga de Granja Armengol a Vic es va obrir al 2007, situada al carrer Pla de Balenyà, número 11 i molt a prop, també, del centre comercial i de la Plaça Major. 



Actualment a les botigues de Granja Armengol pots trobar més d'un centenar de productes d'alta qualitat: llets, pastissos i postres, iogurts i flams, formatges (de diferents varietats, elaborats amb llet de vaca, cabra o ovella, fins i tot elaborant un formatge blau com també formatge de búfala), altres productes d'ovella i cabra; destacar els matons de llet de vaca i cabra i els formatges frescos essent la seva especialitat.


Al concurs Lactium, en diferents edicions (2017 i 2022), ha obtingut les medalles de plata i d'or, respectivament, pel seu mató de cabra.

El 2 de novembre de 2011, la Cambra de Comerç de Barcelona, va atorgar a Ramon Pujol el Premi a la millor trajectòria empresarial. En reconeixement a la seva feina, el seu esperit emprenedor, innovador i la seva qualitat personal.

Actualment els seus fills en Joan i l'Elisa, són la segona generació continuen la seva trajectòria amb excel·lència i bon fer.


Quesvic o La Formatgeria

“Quesvic” era el nom que durant molts anys va identificar una de les primeres i pioneres formatgeries de Vic. Fundada a l'any 1963 per en Domingo Ubach, 2a generació de Làctics Ubach, de Santa Eugènia de Berga, junt amb un altre soci. 

"Quesvic" o La Formatgeria està situada a la Rambla de l'Hospital, núm. 8, a prop, també, de la Plaça Major on es celebra el mercat setmanal.

Quesvic va obrir als anys seixanta i el seu nom correspon al context històric quan no era possible posar els noms en català. De fet, encara ara, la majoria de gent coneix La Formatgeria amb aquest nom.

La Formatgeria diria que passa desapercebuda i és una sorpresa pel visitant quan descobreix gairebé més d'un centenar de referències de formatges de gran qualitat, artesans i de pastor, d'aquí i de fora.

Quan preparava aquest post vaig parlar amb la Carme, una de les dependentes, qui t'atén amb amabilitat i bon fer. Em vaig adonar del seu coneixement, saviesa i professionalitat.

“Varem començar venent el formatge al detall i al major.” Majoritàriament veníem els formatges de la cooperativa Cadí, de La Seu d'Urgell, amb més de 100 anys d'història i de les ben poques formatgeries que existien en aquells anys o aquells formatges suïssos com l'Emmental ratllat per gratinar els canelons i en el records de moltes persones.


Després, als anys setanta, s'anirien ampliant les referències amb diferents productes làctics i altres formatges artesans, acompanyat del creixement d'aquella petita i gran revolució de persones que volien donar un tomb a la seva vida tot buscant una alternativa al context social i alhora poder se guanyar la vida, lluny del que estava establert, aprenent i elaborant formatges amb la llet del seu propi ramat.

De Quesvic era aquell deliciós i inigualable, per mi, pastís de formatge, perfectament cuit, amb la crosta “agaletada”, cremós i sua per dins, amb les delicioses panses sultanes, que ens compraven a casa i feia festa...ara no recordo, poder també me'l comprava, de tant en tant, amb la setmanada, pujant i baixant de l'escola, uns anys que hi vàrem viure; de “Quesvic” va ser el descobriment del primer blau d'Osona, quan gairebé ningú el coneixia, o els formatges artesans d'una de les formatgeries més antigues de Catalunya, El Molí de l'Alzina, i que varen arribar al Quesvic a l'any1982!

Can Vilada

És una xarcuteria, gairebé una boutique, amb més de 150 anys d'història, situada a la Plaça Major, núm. 34, al començament del carrer dels Argenters. Només els seus aparadors com tots els establiments d'aquest carrer s'haurien d'incloure en una ruta turística pel centre de Vic.


Can Vilada té una gran varietat de productes i elaboracions del porc, productes ibèrics, i plats precuinats. Per les seves elaboracions i productes l'han atorgat diferents reconeixements: Premi Botifarra d'Ou Singular 2019, Premi Botifarra d'Ou Tradicional 2018, Premi Llonganissa Tradicional 2018 i aquest any el segon Premi en el Concurs de Llonganissa Tradicional.



A més a més, cal destacar-la seva Formatgeria. Des de fa uns quinze anys, en David, la quarta generació de Can Vilada, ha impulsat i ha viatjat per aconseguir tenir noves referències de formatges a mesura que anava fidelitzant la clientela. En David comenta que la venda es reparteix en un 40 % de formatges internacionals (francesos, suïssos, italians), un 35 % de formatges artesans catalans, entenen tot el Principat, la resta de la Península i les Illes Canàries. 


En l'època de festes poden arribar a tenir entre 80 i 90 referències. Dels formatges més venuts, mai falta, El Miner d'Espinelves i els formatges de la comarca d'Osona i, dels internacionals destaca el Gruyère AOP, de 24 mesos, o el Comte DOP, de 18 mesos, el Gorgonzola, el Stilton i el Parmesà. El primer formatge artesà català que va vendre va ser el Formatge Bauma, elaborat per en Toni Chueca, una dels pioners artesans formatgers de Catalunya.




La Caseïna

La Caseïna és la proteïna de la llet, la substància que li dona textura, el sabor i els aromes del formatge i, des del 29 de maig del 2020, és també el nom de la més jove de les formatgeries de Vic. Situada al carrer de Cardona, núm. 1, al centre històric de la ciutat i molt a prop del Temple romà.


En Bruno i l'Anna són els formatgers i propietaris de La Caseïna, la botiga de “formatges d'aquí.”

En Bruno, brasiler de São Paulo, després de la seva formació i d'impulsar diferents projectes al seu país va treballar a Vila Viniteca, una de les millor formatgeries de Barcelona i ha participat com a membre del jurat en els World Cheese Awards, Lactium i la Fira de Formatges artesans de Sant Ermengol a La Seu d'Urgell.



A la Caseïna podeu trobar entre 40 i 60 referències de formatges de petites formatgeries. El número de referències es correspon al moment del calendari i de l'estació.

Els formatges amb més demanda són els de la comarca d'Osona com El Reixagó d'Olost de Lluçanès; o els formatges del Molí de l'Alzina a Cantonigrós, els Formatges Riudavets de L'Esquirol al Collsacabra; els formatges de Formatges Lluçà, a Lluçà, al Lluçanès; a mig camí entre Berga i Vic, al límit del Prepirineu; tampoc falta el Glauc de la Formatgeria Xauxa a La Garrotxa per anomenar-ne alguns.


                             Amanida de peres, formatge de cabra, anacards i salsa de mostassa

A la Caseïna també trobareu vins i cerveses artesanes, oli d'oliva, mels, confitures i melmelades per degustar o fer diferents maridatges i, també, llibres de formatges artesans.


   Imatge de les vaques de raça frisona del Molí de l'Alzina a Cantonigròs 
amb aquest post al blog