Préssec, gelat de vainilla, salsa de gerds, ametlla
Us agradarà veure:
dilluns, 30 de juliol del 2012
divendres, 27 de juliol del 2012
Una sopa freda. Sopa de síndria i tomàquet amb ricotta i menta
Estiu 2024: 20.512 visites
Quan vaig escriure la sopa d'all, un dels post més entranyables d’aquest blog, sabia que iniciava un viatge que seria un llarg camí, si els deus ho permeten!
Allà trobareu informació més detallada d’aquest plat, la sopa: els seus orígens, les varietats o d’on ve la paraula sopa. Perquè el món de les sopes ens reconcilia amb el nostre origen.
Jaume Fàbrega al llibre “Totes les sopes” escriu què és probablement el menjar cuinat més antic de la Humanitat. Té el seu origen en el Neolític. L’autor escriu què és un aliment imprescindible. Podem trobar sopes d’arreu del món. Algunes fàcils i també ràpides.
.
Josep Pla a El que hem menjat va escriure que un país civilitzat i alimentat es caracteritza per les seves sopes.
Santi Santamaria va deixar escrits i relats meravellosos. Ara, quan estava començant a redactar aquest post rellegia el que ell havia escrit i, sincerament em continua emocionant.
En aquella primera recepta de la sopa sabia que en aquest blog en sortirien moltes. Perquè les possibilitats d’aquest primer menjar de l’home són infinites i com deia en Santi Santamaria de les sopes podríem escriure un tractat per acabar consultant a Antonin Carême sobre sopes, caldos i fons i, a més a més, perquè les sopes m’agraden totes i de totes les maneres, sempre que hagi un ingredient molt especial: l’estima. D'aquesta manera tot serà més fàcil i ens farà més feliços.
La sopa és més que un aliment: hi ha sopes pels viatgers cansats, sopes per l’ànima, sopes reconstituents, sopes dolces per les postres, cremes de primer, o sopes refrescants, sopes del món. És tant ampli el món de les sopes que
hi ha monografies dedicades al món de les sopes. Tenim, si volem, una
sopa per cada dia i, ara, és temps de sopes fredes.
Aquest dies hi ha molts articles i programes que en parlant i els magazins dedicant moltes seccions: les sopes refrescants d’en Pep Nogué en l’Espai del Consum, les sopes fredes de Nando Jubany a Catalunya Radio, les sopes fredes a Tapes Variades, les sopes preparades a la nevera el súper, les receptes de sopes de bloggers com Alicia què en presenta l’ajoblanco almeriense o Sebastián Damunt en el seu últim post presenta, a més del llibre, la recepta del salmorejo d'un dels millors restaurants de Còrdova, sopes als restaurants i a les cases.
És tant ampli el món de les sopes que hi ha monografies dedicades al món de les sopes com el llibre Totes les sopes de Jaume Fàbrega
La gran sopa de l’estiu, és sense dubte, el gaspatxo però aquesta la deixarem per un altre dia, si bé és cert, que hi ha tants gaspatxos com cuiners, cases i territoris. L’origen d’aquestes sopes fredes les hem de trobar en la cultura mossàrab i tantes i tantes feines del camp han les han acompanyat. Cuina de reciclatge. Sopes fàcils, rapides, refrescants, hidratants, aliment per passar el calor de l’estiu i sopes que curen.
Al costat del gaspatxo tenim sopes fredes com el famós ajoblanco. La sopa o crema de meló, el fantàstic salmorejo de la cuina cordovesa. Quan vaig escriure el post del pa amb tomàquet vaig dir que era un altre manera de menjar-lo. Senzillament deliciós.
La clàssica Vichyssoise, les cremes d’altres cultures com la crema de remolatxa. La crema de carbassó, les cremes d’autor i innovadores com la crema de poma àcida i api-rave dels xefs Javier i Sergio Torres del Restaurant Dos Cielos
La sopa que avui comparteixo podria ser perfectament una sopa italiana. Diré que és senzillament mediterrània. He buscat el seus orígens i no ha estat fàcil. He trobat una sopa semblant en el llibre de Jaume Fàbrega: “Totes les sopes”; o Ferran Adrià també presenta una sopa semblant; un clàssic reformulat de la cuina anglesa com és la sopa de tomàquet i/o una adaptació de la cuina italiana?
Per fer aquesta sopa ens caldran aquests productes:
La síndria: La fruita més refrescant i hidratant de tot l’estiu, és econòmica i amb molt poques calories, és fantàstic!!
Quan tancava aquest post una publicitat de Carrefour diu que la síndria negre la podem trobar avui a 0,35 €! a quin preu l’hi han pagat al pagès? No hi ha ni per l’aigua!. Ahir, abans d'acabar aquest post, també vaig anar al Mercat de La Boqueria per veure els preus i la fruita a les parades.
Síndria:
Nom: Cucumis citrullus, meló d'aigua, meló d'Alger.
La síndria pertany a la família de les cucurbitàcies com el meló. És originaria de l'Àfrica, molt valorades a Egipte i introduïdes a Europa al s. XIII. A Florència, el dia 10 d’agost, dia de Sant Llorenç, patró dels cuiners, es celebra la festa on es menjar molta síndria.
Cultiu: països de la mediterrània com Grècia, Itàlia, Turquia i Espanya (Almeria i València)
Varietats: N’hi ha moltes varietats amb un pes de 2,5 kg fins a més de 8 o més kg. Amb llavors o sense, més vermelles, roses, o grogues. Sugar Baby, pell molt verda i per dins molt vermella, Tigre com el seu noma amb ratlles, Sweet Marvell,una de les millors, l’Early Star, la Golden de color groc i poc dolça.
Varietats: N’hi ha moltes varietats amb un pes de 2,5 kg fins a més de 8 o més kg. Amb llavors o sense, més vermelles, roses, o grogues. Sugar Baby, pell molt verda i per dins molt vermella, Tigre com el seu noma amb ratlles, Sweet Marvell,una de les millors, l’Early Star, la Golden de color groc i poc dolça.
Com i quina comprar?: Si vols la millor síndria tria la més natural: la que és
molt negre per fora que no està empeltada de carbassa i té llavors.
La millor és la varietat Dolça Meravella o Sweet
Marvell. Té que pesar, fer uns
tocs, i té que ressonar. Pot conservar-se a la nevera fins una setmana.
Es pot conservar a temperatura ambient. És sensible al fred.
Durant molt temps i per “comoditat” s’han aconseguit espècies “més maques”, més comercials, però menys saboroses. Avui tothom es lamenta que els tomàquets no tenen gust… per aconseguir-ho els productors varen fer creuaments per aconseguir uns fruites i hortalisses que visualment són perfectes però no tenen res de gust ni sabor.
Avui, i des de fa uns anys, afortunadament, molt pagesos i productors estan fen una gran feina recuperaren llavors quasi perdudes i oblidades per aconseguir hortalisses i fruites autòctones, amb textura i gust com abans. Aquell sabor que tan ens agrada
Propietats: Molt poques calories per tenir molta aigua (93%), 20 calories per 100 gr. És rica en vitamines B y C, minerals magnesi i potassi encara que menys que altres fruites. Té unes propietats molt semblants al tomàquet. La síndria la fruita més refrescant de l'estiu.
Cuina podem menjar-la a talls, macedònies, sorbets o sopes com la que comparteixo avui. La síndria és com l'aigua un dels millors refrescants per l’estiu.
El tomàquet: La hortalissa reina, la més pròpia i la més saludable de l’estiu. Ara està al seu punt millor. S’han contat més de 500 varietats diferents a la Península.
El tomàquet és l’hortalissa per excel·lència de l’estiu en quan l’origen i les varietats deixo aquí l'enllaç del post que vaig escriure quan vaig fer el pa amb tomàquet on explico les característiques, les propietats i moltes qualitats d’aquesta hortalissa que va venir d'Amèrica.
Com la majoria de les fruites i
hortalisses han anat perdent el gust a favor de la imatge “perfecte”
es varen fer creuaments per aconseguir que la seva pell fos molt
forta i no es pogués malmetre fàcilment però això va fer que es
perdessin llavors i el gust i flaire d’un bon tomàquet. Ara els
pagesos estan intentant recuperar varietats que s’havien perdut.
Podeu veure tota la tasca que s’està fen per recuperar varietats
autòctones al final del post.
Ahir, a la Boqueria vaig parlar amb els venedors de les parades i explicaven que la gent cada vegada més, quan va al mercat sap el que compra i els tomàquets els anomena pel seu nom: Ahir en algunes parades vaig veure fins deu varietats diferents! N'hi ha centenars!
De Montserrat: de color rosa i de gust dolç amb moltes cavitats per dins deliciós per
De Montserrat: de color rosa i de gust dolç amb moltes cavitats per dins deliciós per
De cor de Bou: molt gran, dolç i rosat deliciós en amanida.
De penjar: rodonets amb molta polpa i ataronjats, per sucar el pa
De pera: té forma allargada. És molt carnós. Per fer conserves i per fer la sopes o gaspatxos.
Raf: és un del tomàquets amb més demanada pels gourmets, també és dels més cars s’assembla al de Montserrat d’aspecte però està ple per dins és molt gustós.
Kumatu: és de color vermell i verd i fosc, fort i consistent.
Cirerol vermell: petit, molt vermell i dolç un toc de color a les amanides.
De pagès: teniu una foto d’aquesta classe de tomàquets en la capçalera del meu blog és un tomàquet resistent, conreat a les cases de pagès
Tomàquet, tomata, tomatiga, tomatons. Amb propostes per anar a llocs interessants!!
A la cuina: Amb aquestes varietats tan bones aquests tomàquets per si sols tenen entitat pròpia, tant sols amb un raig d’oli d'oliva verge extra DO i un polsim de sal, tenim un plat excel·lent i deliciós. Així en amanida, en salsa, un veritable recurs al rebost, melmelades, sorbets, sofregits o samfaines.
Propietats: Igual que la seva companya la síndria té molt poques calories per tenir molta aigua 94 % unes 21 calories per 100 gr. És ric en vitamines B y C. Antioxidant, carotens i baixa el colesterol.
A casa la mare té hort i si no agafen cap malura podem menjar uns bons tomàquets acabats de collir. Els tomàquets que surten en les fotos són de casa.
A la fruita i l'hortalissa afegirem un formatge fresc i una planta aromàtica:
Ricotta: El formatge que proposo és un formatge fresc i molt bo que s’elabora a Itàlia i que significa “cuit dues vegades”.
La llet s’escalfa per fer el formatge, després del xerigot es recullen els sòlits que restin a la superfície s’asseca i es posa en els cistelles o en una gasa on s’escorre. S’ha de consumir en pocs dies.
El podeu trobar de forma artesana o industrial en les neveres dels supermercats. Sinó el trobeu podeu fer servir també l'excel·lent mató o recuit. En El Libro del Queso de Juliet Harbutt anomena fins a 5 varietats diferents de ricotta
La menta: menthe
Herba aromàtica de la família de les labiades.
Propietats aromàtica, digestiva, i refrescant. Es cultiva als països de la riba mediterrània en indrets humits. N’hi ha de salvatge i cultivada. En S. IX varen ser introduïdes moltes varietats de menta. Un monjo d’aquella època va escriure que hi havia tantes varietats de menta com espurnes treu Vulcano. La menta és comú a tota Europa i Àsia.
A la cuina: S’utilitza per aromatitzar i perfumar molts plats és coneguda en la
És una herba clàssica a la cuina: tant fresca com seca: menta, te amb menta, sopa de menta, salsa de menta, sorbets i gelats, per aromatitzar el xai aquí i a la cuina marroquí.
Varietats: menta dolça, pebrera o piperita, xocolatera, i moltes més.
Si hi ha una herba aromàtica que podem associar a la frescor és la menta. Perfecte per l’estiu.
Recomanació: Podeu tenir una torreta a la finestra o al jardí de casa. S’ha de collir abans de la floració.
La recepta de la sopa freda de síndria i tomàquet amb
Aquesta recepta és el trending tòpic dels estius. Final d'estiu 2015 ha arribat a les 8.685 visites!!
juliol 2019: 15.503 visites
Aquesta recepta és el trending tòpic dels estius. Final d'estiu 2015 ha arribat a les 8.685 visites!!
juliol 2019: 15.503 visites
Ingredients (Per a 4 persones)
- 500 gr. de síndria (sense pell i llavors).
- 500 gr. de tomàquets molt madurs
- 250 gr. de formatge Ricotta o una terrina de formatge fresc com el mató o el recuit.
- Oli d'oliva verge extra el que calgui
- Sal i pebre negre molta al moment
- Menta fresca la necessària
Preparació i elaboració:
- Retem i escaldem els tomàquets els hi traiem la pell.
- Traiem l'escorça i les pipes de la síndria. La tallem en trossos.
- Triturem els dos ingredients amb la batedora.
- Salpebrem.
- Colem la sopa amb el colador xines, si voleu, sempre queda una textura millor i la reservem a la nevera. Sinó la colem mantenim la fibra.
- Posem la ricotta en un recipient. La treballem amb una espàtula, afegim una mica d'oli, sal i pebre molta al moment, al nostre gust, fins que tinguem una pasta cremosa.
- A continuació, afegir a l'oli d'oliva unes fulles de menta prèviament escaldades, triturar-ho tot i passar-ho pel colador xinès. Rectifiqueu de sal i pebre i passeu-ho pel colador perquè us quedi més fi.
Presentació: Emplatar la sopa afegir la crema de formatge fresc amb forma de croqueta o "quenelle" Al voltant poseu-hi una mica d'oli aromatitzat amb menta. Fantàstic!
Bon profit ¡¡¡
Els estris:
Aquesta sopa des de que la vaig provar la fem cada estiu és deliciosa!
La sopa de síndria i tomàquet era la sopa preferida del pintor Modest Cuixart la prenia a casa seva i també en un dels seus restaurants preferits: L’Hotel Duran a Figueres
Hi ha excel·lents síndries dolces, delicioses i de gran qualitat. Productors que tenen cura en tot el procés de producció per aconseguir les millors síndries que poden trobar en els mercats.
Hi ha excel·lents síndries dolces, delicioses i de gran qualitat. Productors que tenen cura en tot el procés de producció per aconseguir les millors síndries que poden trobar en els mercats.
Visitar:
- 1a Mostra Gastronòmica i de la Fira del tomàquet del Vallès per l’Associació Llavors Orientals, un grup d'hortolans vallesans amb vocació de recuperar la biodiversitat cultivada hortícola. Aquí us deixo la pàgina www.productesdelvalles.wordpress.com on podeu trobar un llibret que es va editar fa poc i que conte informació dels tomàquets recuperats.
- Jornades Gastronòmiques del tomàquet del Maresme 2012
- Una Festa: "La Sindriada"
Una peli: Vacaciones en Roma. Ferragosto, anguria i gelati. Si llegim al reves Roma diu amor.:))
A Roma trobes o es trobaven parades de síndria per refrescar-te i hidratar-se de la calor!
"Viva la vida" Frida Kalho 1954. Col·lecció permanent del Museo Frida Kalho
Bon estiu!
Altres receptes molt refrescants i bones!
Sorbets de síndria i M. Lluïsa a l'estiu
Salmorejo cordovès
Crema de meló amb Vichy Catalán i encenalls de pernil ibèric
Crema freda de poma àcida i api-rave
o el refrescant pa amb tomàquet bo a tota hora!
A Roma trobes o es trobaven parades de síndria per refrescar-te i hidratar-se de la calor!
Bon estiu!
Altres receptes molt refrescants i bones!
Sorbets de síndria i M. Lluïsa a l'estiu
Salmorejo cordovès
Crema de meló amb Vichy Catalán i encenalls de pernil ibèric
Crema freda de poma àcida i api-rave
o el refrescant pa amb tomàquet bo a tota hora!
dilluns, 16 de juliol del 2012
Hannah Collins. El festí fràgil. Rutes a Ferran Adrià
Des del 6 de juliol fins l’1 de setembre de 2012 a la Fundació Suñol es pot veure l’ exposició de fotografies de l’artista Hannah Collins. Ella treballa entre Barcelona i Londres.
aquest collage el vaig fer amb les fotos que vaig fer a l'exposició
Ferran Adrià amb l’assessorament d’Eduard Xatruch, cap de cuina d'elBulli, va ajudar a identificar els productes i facilitar les gestions dels proveïdors més “especials”.
Unes paraules de l'artista et donen la benvinguda i expliquen el motiu de l'exposició i el llibre:
"Una conversa que vaig mantenir amb en Ferran Adrià sobre l'origen del menjar es va convertir en "The Fragil Feast" un diàleg visual entre l'alta cuina i l'art.
Durant mes d'un any, vaig seguir el passos de més dels trenta ingredients que utilitza en Ferran, des de el seu lloc d'origen fins que a la cuina es transformen en menjar. Alguns d'aquests productes, com el kuzu de Japó, eren exòtics i pocs coneguts, mentre que altres com les anemones de mar no eren utilitzades a la cuina. En les seves creacions també fa servir productes que es fan servir ingredients que s’utilitzen habitualment a tot el món, com la canya de sucre.
Les imatges i els textos resultants creen un document de connexions globals, precedents històrics i d'una refinada estètica"
Composició realitzada amb fotografies cedides per l'exposició: la soja, les algues, la garota
L’exposició conté 250 precioses fotografies. Editades també en un llibre extens i delicat que ha escrit l’artista, amb el pròleg de Ferran Adrià, on ha fet una recerca dels 30 ingredients de la cuina de elBulli.
L’exposició conté 250 precioses fotografies. Editades també en un llibre extens i delicat que ha escrit l’artista, amb el pròleg de Ferran Adrià, on ha fet una recerca dels 30 ingredients de la cuina de elBulli.
Els lligams d'Hannah Collins amb Barcelona varen començar fa molt anys en una visita a la Boqueria. La disposició dels productes i el transcurs de les estacions de l’any va motivar una investigació i la reflexió sobre la fragilitat de la relació entre el creixement, subministrament i consum.
Després l’artista va iniciar un viatge de recerca orígens dels productes, dels productors per diversos països d’Europa, Amèrica Llatina, Japó.
Mirant les fotografies t'adones de la reflexió de l’artista per transmetre al visitant i/o lector tot el món que hi ha darrera de cada plat, de cada creació. Cada producte té una història “fràgil” darrera. El llibre descriu cada ingredient i explica la feina del pagès, el pescador, el caçador, el recol·lector, les petites famílies d’arreu del món i ens mostren els mapes de localització de cada producte. Es transformen i preparen en les mans del cuiner.
Els textos i les imatges de Hannah Collins han creat un llibre molt singular. Un document històric i una eina per revisar conceptes en el món de la cuina.
Un viatge que no hem d’oblidar. Un procés d' el·laboració de 35 plats d' elBulli. Un camí ple de sensibilitat. Un viatge fotogràfic ple de poesia.
Una vegada més la interrelació de cadascuna de les arts amb el món de la cuina. Una constant en l’univers de elBulli.
Per l’exposició de “El festí fràgil”, l’artista ha fotografiat les anemones gaditanes, les algues de Galícia, el pi de Cala Montjoi, el kuzu japonès, la mel de les abelles nòmades cultivada a Itàlia, les flors de Balaguer, en una de les fotos Josep Pamies, “el pagès de l’estevia”, entre altres petites famílies de productors. Aquests delicats productes es transformen de la mà del cuiner.
"Sempre que s’analitza un plat, un estil, ens fixem en la composició, en les tècniques, fins i tot en l’encert de la combinació de productes, però poques vegades pensem en el fet que cada producte que mengem té una història darrera", explica Ferran Adrià tot descrivint el treball fotogràfic de Collins. "I això és el que ha fet Hannah Collins "Ha retratat la rebotiga d'aquests ingredients, estirant el fil fins a l'origen, i mostrant de cada producte el territori, les persones que el treballen des de fa temps, seguint sovint unes tècniques i uns procediments ancestrals".
Les abelles i la mel. Cedida exposició
"El festí fràgil" una excel·lent i delicada exposició de fotografia. Una exposició d'art culinari per aquest estiu i un llibre per gaudir.
El pi de Cala Montjoi podria ser el pi de Formentor de la cançó de Mª del Mar Bonet
Fundació Suñol
"El festí fràgil" una excel·lent i delicada exposició de fotografia. Una exposició d'art culinari per aquest estiu i un llibre per gaudir.
El pi de Cala Montjoi podria ser el pi de Formentor de la cançó de Mª del Mar Bonet
Fundació Suñol
Passeig de Gràcia, 98
Barcelona
Barcelona
horari de 16h a 20h de dilluns a dissabte
diumenge i festius tancat
preus: entrada 5,00 € reduïda 3,00 €
Agraïment a l'organització exposició
preus: entrada 5,00 € reduïda 3,00 €
Agraïment a l'organització exposició
dimecres, 11 de juliol del 2012
Anem a un sopar solidari anem a sopar pel Santi!!
Ahir, 9 de juliol, a l’hotel Hesperia Tower de l’Hospitalet de LLobregat, lloc on Santi Santamaria havia inaugurat el restaurant Evo es va aplegar a més de 800 persones. Un sopar solidari d’homenatge a la persona i al compromís social del cuiner.
El sopar va ser elaborat pels Xefs estrelles Michelin: Xavier Pellicer, Ismael Alegría i Óscar Velasco. Fabes, Evo i Santceloni.
Una de les vessants del xef Santi Santamaria va ser la seva constant col·laboració amb diverses entitats socials i ONGs. Fundación Vicente Ferrer, Cáritas, Grup Coop. Taller Escola BCN, Fundació Esclerosi Múltiple, Camins ONG, Fundación DKV Integralia, Casal dels Infants del Raval, Ass. Catalana d’amics del Poble Saharaui, Step by Step totes estaven representades.
La seva família representada per la seva dona Mª Àngels Serra i la seva filla Regina i equips varen organitzar el sopar en el que varen voler fer un acte de reconeixement del seu compromís social i celebrar a l’hora una vida plena.
Va haver parlaments de les persones i amics vinculades al xef. Unes gran pantalles en el menjador varen transmetre els testimonis d’aquesta col·laboració. En totes estava. Un homentage festiu i emotiu.
Paraules com senzillesa, humà, proper, treballador, un no per ningú, un cor gran es varen sentir. No abandonar la memòria, no perdre la cuina, la responsabilitat social, l'art, la cultura, l'emoció, la sensibilitat, o quan deia que mai podria superar en la cuina a la seva mare. Un text de l’escriptor Emili Teixidor, amic del cuiner llegit per l’actor Jordi Bosch:"No anàvem a berenar simplement, sinó a fer un bon berenar". Artur Mas, president de la Generalitat, també hi era al sopar on va destacar algunes de les qualitats del xef com la seva gran feina en diversos àmbits, la projecció internacional, l'estima del territori i la gran generositat, va acabar amb una frase del Petit Príncep: "l'ho essencial és invisible als ulls"
La seva filla Regina en el seu parlament va explicar els valors que els seu pare els havia transmès a ella i el seu germà i, també va anunciar la creació de la Fundació Santi Santamaria amb la voluntat de no perdre i recollir el seu llegat literari, en Santi va escriure molts llibres fins i tot un conte, les obres d’art, els seus valors, la seva capacitat comunicativa.
El sopar que ens varen preparar els xefs i el seus equips també grans protagonistes de la nit. Aqui una foto molt simpàtica d'una part dels equips en una estona de descans. Ells ho varen fer possible!!
En arribar una copa de cava.
Terrina de vedella, foie i festucs amb kumaquats. La sorra de galeta aromatitzada amb els cítrics em va agradar deliciós contrast.
Suquet de peix de roca, el safrà no va faltar.
Garrí confitat i chutney de pebrot vermell. Cruixent i fina salsa.
Pastis Sacher amb crema de vainilla.
I, el celler:
Calcari 2011 D.O Penedès. Bodega Parés Baltà
Valduero Crianza 2009, D.O Ribera del Duero.
Aire 2008 L’Origan Brut Nature, D.O. Cava. L’Origan Cava
Aigua mineral, cerveses, refrescs
Cafès.
Un gran equip sincronitzat va atendre aquest sopar, servei de sala i equips de cuiners sense ells no hagués estat possible.
Els xefs i els seus equips varen sortir al final del sopar a saludar. El assistentes varem brindar amb ells.Tot plegat una festa molt maca. Poder calia passar aquest temps. Crec que seu esperit ens va acompanyar ell estava allà:))
Paraules d'agraïment dels equips que varen fer possible l'acte llegit per Abel Valverde.
Després del sopar les persones que varen voler varen col·laborar, també, va haver l’opció de prendre un gin tònic solidari. Quan feia les fotos no em vaig poder resistir al flaire extraordinari de la llima.
18/07/2012 Pocs dies després de l'homenatge, el Grup Hesperia confirma el tancament d'EVO. Des d'aquest blog molt ànims i endavant. Desitjo el millor a tots els bons professionals que integrant el seu equip. Moltes gràcies Sònia! Ismael Alegria, Alberto Alguacil, Oscar Velasco, Xavier Pellicer, Arnaud Echalier i totes les persones, joves cuiners, ajudants, estatgers que han treballat en aquest projecte, per vosaltres.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)