La Torta Caprese és un pastís tradicional de la rebosteria italiana, típic de Capri, i que ha traspassat fronteres, i com la majoria de plats italians, s’ha fet internacional.
La Torta Caprese s’atribueix a la illa de Capri, “la illa blava”, situada front la bahia de Nàpols, i que et recomano visitar ni que sigui per un dia. Farà més de deu anys que vàrem visitar la bella illa de Capri, sota l’agradable ombra del perfum dels llimoners; recorrent els camins que vorejant la illa entre les roques escarpades i el mar; on les buganvilles rosa fucsia s’enfilen en antics palaus romans; i la vegetació Mediterrànea omple de color i d’olor el paisatge.
No t’oblidis de visitar la Gruta Blava, de blaus intensos i turqueses, amb totes les tonalitats que ofereix un mar inigualable. Segurament, si visites la Gruta Blava podràs veure, des del mar, un altre dels símbols de Capri, els Faraglioni, uns “fars rocosos” que es divisin des del mar i des de la terra. Només, per un dia, per fer-te una idea d’aquest lloc privilegiat amb una gastronomia pròpia i atractiva on podràs trobar restaurants per entaular-te, una cafeteria o un bar on pendre una amanida caprese, una pizza margarita, uns raviolis, una delicia caprese o degustar el limocello elaborat a Capri o una copa d'algun vi volcànic i per suposat la clàssica Torta Capresse en qualsevol moment del dia. Els preus, a Capri, sempre, seran superiors a Nàpols o altres poblacions de La Campania.
La Torta Caprese és una de les elaboracions atribuides a la Illa de Capri. Si decideixes buscar l’origen d’aquest pastís veuràs que no està clar i que existeixen diferents versions.
Per alguns, cal situar la seva creació a l’any 1920 quan el xef i pastisser Carmine Di Fiore va haver d’elaborar un pastís per uns visitants inesperats i, amb els nervis i les preses es va oblidar d’afegir la farina i el llevat. Seria la feina, seria el compromis per quedar bé, o aquella visita inesperada que varen provocar l’oblit. Però, una vegada fornejat el pastís va resultar una preparació, humida, suau, lleugera, esquisida i cruixent per fora que ens recordaria al Brownie i, a més a més, apta per celiàcs.
Rapidament va corre la veu per la illa d’aquest pastís deliciós i, aquell “error”, com tants d’altres, es va convertir en un pastís desitjat que tothom volia provar i ben aviat es va convertir en internacional.
Un altre origen s’atribueix a la princesa austríaca Maria Carolina d’Habsburg, reina de Nàpols i Sicília, casada amb Ferran IV de Borbó, qui estranyava la rebosteria del seu país i, en concret, el deliciós pastís de xocolata Sachertorte. Els pastissers napolitans, desconeixien com s’elaborava aquell pastís, i varen preparar un pastís amb ingredients napolitans. La farina de blat va ser substituida per farina d’ametlles, molt comú, també, en la pastisseria austríaca i d’aquest conjunt de bons proposits sorgiria la Torta Capresse. Afegir que la Sacher es troba documentada a l’any 1832, posterior a la data que es descriuen aquests fets.
Per últim, en la meva cerca i després de tota la bibliografia consultada, vaig trobar que la la Torta Caprese va se elaborada per primera vegada als anys trenta, del segle passat, per dues netes del pintor austríac August Weber, propietàries de l’històric Strandpension Weber de Marina Piccola. Des de llavors va adquirir fama internacional. Passant a ser un dels grans pastissos, més importants d’Itàlia i, en concret el més típic de la bella Capri i, que et recomano l’acompanyis amb un limocello, amb un te o un deliciós cafè com vaig prendre a la Campania.
No és extrany que d'una mateixa preparació existeixen diferents origens. Qui sap, si abans d'aquestes dates, algú ja feia un pastís d'ametlles, com també es diu a Capri, en algun raconet d'Itàlia. Qui sap si va ser una herència àrab o qui va introduir la nota cítrica. Les dades aportades són de la bibliografia consultada i de revisar diferents llibres i receptaris italians.
La recepta que et proposo i que he elaborat de dues maneres diferents és del llibre El país donde florece el limonero - la historia de Italia y sus cítricos - Del que trobaràs una resenya en el blog que pots llegir aqui. En aquest llibre, l’autora, Helena Attle, comparteix, en cada capítol, alguna recepta que acompanya el citríc que descriu. En el capítol dedicat a les taronges amargues i la cuina del Papa, recull la recepta de la “Torta Caprese All’Arancia” on l’autora adverteix que avui en dia són poques les receptes italianes que utilitzen les taronges amargues, però aquesta ”torta” és un meravellós exemple del toc que pot proporcionar l’oli essencial extret de l’escorça de la taronja. L’autora recull que va elaborar la Torta Caprese quan va rebre la visita d’una amiga, un cap de setmana, i li va portar una bossa gran d’amelltes de la Puglia, recent recolectades, i molt millor que les ametlles dels EEUU, segons li va dir la seva amiga, junt amb una ampolla petita d’oli amarg de taronges.
He fet dues versions de la Torta Caprese All’Aranja. La primera versió vaig posar suc de taronja sanguina perque no sabia on trobar l’oli essencial de taronja i volia fer-lo per un aniversari de casa. En la segona versió, amb més temps, vaig trobar l’oli essencial de taronja a l’Herboristeria Sol Nature de Gràcia. Les dues propostes varen quedar delicioses.
Així que transcriuré la recepta original del llibre El país donde florece el limonero - la historia de Italia y sus cítricos -
Ingredients:
- 200 gr. de xocolata negre (70 %)
- 200 gr. de mantega de bona qualitat.
- 250 gr. d’ametlles pelades i triturades ( he posat 200 gr. d’ametlla en pols i 50 gr. granulada, per tenir diferents textures.
- 200 gr. de sucre fi
- 5 ous ecològics mitjans
- Unes gotes d’oli essencial de taronja amarga o el suc de mitja taronja. Segons l’opció triada.
- Sucre glass
- 1 taronja dolça
Preparació i cocció:
Preescalfeu el forn a 200º C
Trenqueu la xocolata i talleu la mentega en daus.
Desfeu al “bany Maria” i, en un un pot ample, la xocolata I la mantega. Remoure amb la cullera de fusta, especial postres, i retirar del foc.
Les ametlles les podeu triturar a casa o compra-les triturades en algun establiment de la vostra confiança. Barrejeu la farina d’ametlles amb el sucre. Reserveu.
Separeu les clares dels rovells.
Monteu les clares a punt de neu amb un pessic de sal. Reserveu.
Bateu els rovells, fins que blanquegin, afegiu la mescla de les ametlles triturades i el sucre, el xocolata fos i l’essència de l’oli de taronja ( o el suc de mitja taronja si feu aquesta opció ).
Incorporeu les clares al punt de neu a la mescla anterior.
Aboqueu la mescla en un motllo de fons extraible de 26 cm de diàmetre i 4 cm de profunditat, previament folrat amb paper de forn.
Fornegeu, a 180º C, per 40 minuts aproximadament. Comprovar que està cuit amb una agulla o un escuradents. Si surt net està cuit.
Presentació:
Presenteu i serviu una vegada s'hagi refredat. Escampeu amb sucre llustre pel damunt i/o decoreu amb tiretes de l’escorça de taronja dolça pel damunt.
Com algú va dir, en algun moment: “Uno dei pasticci più fortunati della storia”
En el blog, també, trobaràs altres plats, restaurants i viatges d'Itàlia, i en concret l'amanida caprese i la mozzarella de la Campania i de Capri.
I, un post dedicat a les taronges amb dues - tres receptes.
