dimecres, 28 de desembre del 2011

La Nit de Nadal. Toza o tronca de Navidad i “Ponche”

Nadal 2022: 1.582 visites

Diuen que la llenya escalfa tres cops: "Quan la vas a buscar al bosc, quan la talles i quan la cremes."

Aquest post el vaig escriure el dia de Nadal, em faltaven les fotos i algunes dades. El publico avui per assaborir el ponche, vi calent, aquesta recepta en els dies freds d’aquest hivern recent començat.

Els pobles del Pirineu aragonès han conservat una tradició ancestral que prové d’un altre costum europea preneolítica de cremar un tronc o la toza. Aquest costum i el ponche, varen quedar de forma residual a l’Aragó però també les podem trobar d’una manera semblant en altres països europeus: Gran Bretanya, Alemanya, Bèlgica, França, Suïssa, Itàlia, Albània, Sèrbia.
Els pobles no estan tan lluny uns dels altres, a Catalunya tenim també el Tió, cada poble té la seva singularitat i, en la diversitat està la riquesa. En els darrers anys i amb un interès comercial s’han incorporat altres personatges d’aquí i d’allà que res tenen a veure amb aquestes tradicions, però que poc a poc s’han anat integrant. Com diu Salvador Palomar en el  La Teiera: “Perquè la cultura popular és diversa i comuna, singular en cada lloc i moment, i, l'alhora és producte de barreges i adaptacions.” 
El tronc o la toza de Navidad  en la zona oriental de l’Aragó  dóna regals  i en la zona occidental es crema la tronca o toza.  Aquesta tradició coincideix  amb el solstici d’hivern. Dos moments a l’any els homes han tingut la necessitat de d’encendre els focs: Per Nadal i per Sant Joan amb les fogueres. Unes es feien  a dins de les cases,  els dies eren curts i volien allargar les llargues nits de l’hivern. Les famílies es reunien al voltant del foc i li rendien culte, a l’estiu amb fogates i les festes a l’aire lliure. 
Aquest tronc havia de ser d’un arbre fort i ben gran com l’olivera, l’ametller, el roure o l’alzina es collia per primavera i, es guardava a les cases fins la Nit de Nadal. La llenya, en aquell temps es recollia a la primavera  per tenir-ne per  l’hivern. La meva mare aquest dies em deia què a casa d’ella guardaven una soca o un tronc gran d’olivera per la Nit de Nadal. Ella ha mantingut aquesta tradició i, encara ara, a casa, en guardem un de roure o d’alzina.


Aquest foc s’havia de mantenir viu fins l'Any Nou o Reis, a Jaca i altres pobles del Pirineu es mantenia fins la Candelera. Les tradicions paganes es barregen amb les tradicions religioses. La Candelera és quan es treu el pessebre, tot es transforma i s'adapta.


El tronc, la tronca, la toza tenia un simbolisme: beneir, protegir i donar prosperitat a la casa. Una ofrena en forma de llum que  avui són els regals.
El dia de Noche Buena abans de cremar la toza s’amagaven en els foradets de la tronca o la toza llaminadures com les mandarines, taronges i el torró de guirlache. Aquestes fruites eren considerades llaminadures perquè era difícil  que arribessin als pobles dels Pirineu. 
                               Els trossets de torró de la foto són casolans
Les cendres de la tronca o la toza es guardaven, una part a la casa i, en alguns llocs com Benasque es portava al camp on s’escampaven i servien per beneir i abonar la nova collita de l’any següent. 


Junt amb el tronc o la toza es preparava-ra una beguda anomenada ponche que es prenia principalment La Nit de Nadal, es pot preparar els dies de fred, sempre que es vulgui a l’hivern.


A Bruges en el Mercat de Nadal i davant de la pista de gel, a sota a la foto es pot veure, hi ha paradetes que en venen durant tot l’hivern i, a les pistes d’esquí de Grindelwald a Suïssa  en podeu trobar a les àrees de descans, on ofereixen una beguda molt semblant i una manta en les terrasses de les estacions d'esquí. 
La recepta que us proposo avui, té varietats diferents, en alguns dels ingredients. Vaig trobar una recepta del ponche de Dionisio Pérez en su Guia del Buen Comer, dice: "En la Nochebuena se prepara en el Alto Aragón el "vino quemado", perfumado con canela en rama, corteza de naranja y azucar. Se bebe también el vino en que se echarón trozos de membrillo, peras y manzanas después de asarlos." 

Escric el ponche que fa la mare què a la vegada la va veure fer a la meva iaia i aquesta a la besàvia. 

Ponche de Nochebuena - Una recepta ancestral que preparava la meva besàvia i continuem fen avui-
                                   La Nit Bona de 2016, amb el vi negre jove Lo Indíbil amb un gust intens de fruites 

Els ingredients:
  • 75 cl de vi negre que sigui bonet. Aquest any varem comprar un vi negre Veranza. Soc partidària, en aquest cas, de posar un vi de la zona, per apropar la terra i el paisatge allò que mengem i bevem. Del Valle del Cinca o Somontano   
  • Un codony, 1 o 2  pomes o peres
  • Orellanes de préssecs o albercocs dos de cada
  • Prunes seques un grapadet
  • Nous com us agradin més 
  • Castanyes seques
  • Figues seques
  • Una branca de canyella 
  • 4 c/s de sucre

c/c = cullera de cafè
c/p = cullera de postra
c/s = cullera de sopa

La preparació i la cocció
Les fruites fresques que hem triat, les rentem, les posem en una plata al forn i les coem una mica. També les podeu posar al microones 3 minuts a 800 watt. Reservem. 
No han d’estar cuites del tot, després acabem la cocció amb el vi calent. La poma té un gust neutre i agrada a tothom.
En un cassola alta posem els 75 cl de vi,  afegim les fruites que hem cuit i la resta de fruites seques: les orellanes, les prunes, les nous, les figues, les castanyes seques, la branqueta de canyella i, el sucre i, si sou molt llaminers podeu posar-ne més. Ho portem a ebullició. Ho retirem del foc i flamegem per treure l’alcohol, aneu alerta i no us cremeu!!
Aquí us deixo un enllaç del blog de El bosque de trimbolera, on podeu veure un vídeo de com flameja el ponche. Moltes gràcies Angelines!!
Tot seguit ho porteu a taula, compartiu i, canteu Nadales,  guariu-vos del fred.

Bon profit¡¡
Els estris: Cullerot, olla alta, plata i gots.
Visitar: Els Pirineus

Altre posts relacionat:
Mel de xiprer - xarop d'avet

dilluns, 19 de desembre del 2011

El 13 de desembre, Presentació dels 4 nous llibres de Productes de Mercat

El 13 de desembre, Santa Llúcia és la data en què tradicionalment s’ha de posar el pessebre. Comencen els preparatius de les festes de Nadal

Dos anys seguits ha coincidit el 13 de desembre i, he anat a presentacions de llibres aquest dia. Sortir de la feina i anar a una presentació d’un llibre és com si fos un dia diferent i una mica festiu.:))
Em varen convidar a la presentació dels quatre últims llibrets (33, 34, 35 i 36) què formen part de la col·lecció de PRODUCTES DE MERCAT de SD EDICIONS. Va tenir lloc a la llibreria Proa Espais de Barcelona, i  va conduir-la el director de la revista Cuina, Josep Sucarrats, també estaven els autors dels llibrets.

La col·lecció de llibrets té un format molt cuidat, el paper, la impressió, les il·lustracions i els colors són molt bonics. Són uns llibres molt pràctics perquè no pesen gens, per tant són fàcils de trastejar per la cuina i portar en i a qualssevol lloc. 
Els autors/res dels llibrets, cadascú dins del seu àmbit, són excel·lents professionals: artesans, cuiners, gastrònoms. Ens ofereixen 10/11 receptes fàcils i pràctiques, amb una introducció del producte que us animarà a seguir llegint i provant.


La ceba de Glòria Baliu de Kirchner. Reconeguda escriptora de llibres de cuina, més d'una trentena, entre els que destaca “Cuina d’avui”. El meu primer llibre de cuina¡¡¡ Me'l va regalar el meu pare quan tenia 12 anys.
Començà la seva presentació relacionant la cultura gastronòmica del nostre país: “som un país de la ceba” des del sofregit a la picada com a base de la Cuina Catalana i unes taules d’argila de l’antiga Babilònia de 1.700 aC. Un començament seductor per aquest senyora de la cuina que amb la seva saviesa, simpatia i senzillesa ha sabut transmetre el seu coneixement en els seus llibres, des de fa molt temps. 
Moltes gràcies Glòria. La tradició i l’avantguarda tot en un. Tot seguit una breu descripció d’aquesta planta d’hort bulbosa i com ha conformat la nostre cultura culinària. Trobareu receptes en les que la Glòria ens desitja i demostra que, “cuinar no és difícil i que el resultat compensa el temps que hi dediquem”.

El formatge de cabra de l’Eulàlia Torras i en  Roger Alcaraz. L’Eulàlia formatgera de prestigi i fundadora del Serrat Gros  i, amb llarg recorregut,  més de 30 anys de dedicació ens ofereix junt amb el Roger Alcaraz, jove cuiner, unes receptes, com diu  en el seu  pròleg, per gaudir del formatge de cabra i apreciar les excel·lents qualitats. Llegint el pròleg  ja ens transmet la passió de la seva vida. En Roger, jove cuiner amb estudis a l’Escola de Restauració i Hostalatge de Barcelona format en diferents cuines i pastisseries. S’ha format i treballat als restaurants: Cal Amador; Lasarte Martin Berasategui; Marivent; La Broche, i el Bulli.  Tot això i,  el maridatge d’estar en un entorn propici,  si tenim en compte que en Roger és fill de la Mercè Lagrava i en Raül Alcaraz, actuals   seguidors de la formatgeria d’Ossera que fundà l’Eulàlia, per tant, té un futur brillant. 

Totes les receptes són senzilles i algunes d’avantguarda amb un excel·lent resultat a taula. Com diu l’Eulàlia: “quan venia cansada de les muntanyes i menjava un bocí lentament deixant que el paladar s’omplís de satisfacció...en aquell moment, valia la pena de la feina feixuga.”
El llibret del formatge de cabra es va exhaurir el mateix  dia.


El peix de roca de Jaume Balada, xef executiu dels restaurants Dolce de Sitges. La seva carrera professional ha passat per restaurants com Reno, Botafumeiro, l’Hostal de la Gavina de S’Agaró, l’Hotel Arts de Barcelona, stages al Bulli, Ritz-Carlton de Puerto Rico i de Cancún, l’Hotel Arabella de Palma de Mallorca on aconsegueix mantenir una estrella Michelin al restaurant Plat d’Or, Calle 54 a Madrid (un projecte amb Xabi Gutiérrez, del laboratori Arzak), Hotel Son Vida a Palma de Mallorca.

Va presentar el seu llibret dient què amb ell volia posar aquest peix al lloc que es mereixia i a l’hora homenatjar el peix que tants gustos ens proporciona. Després,  va aconsellar a la meva germana que no es perdés “l’Arròs mariner com un caldereró  Murcià”. Les receptes són totes delicioses.
La pasta de Benedetto Giacobe, no va poder venir. Però hi ha dos circumstàncies que ens asseguren bones receptes: L’origen italià de l'autor sumat a unes màgiques circumstàncies: és Doctor en física subnuclear per la Universitat de Bolonya i apassionat de la cuina, recull la tradició familiar de l’àvia a la mare, com la majoria de bons cuiners. La seva besàvia, cuinera al Castello di Guarene, residencia dels comtes de Guarene. conformen “els ingredients” per tenir  a les mans unes excel·lents receptes" A qui no l’agrada la pasta?
Avui he tornat a Proa, per veure tranquil·lament tota la col·lecció. Varem comprar els llibrets i algun altre més. 
Històries i vivències plenes d’entusiasme. Gràcies Glòria, Eulàlia, Roger, Mercè, Raül i Jaume. Moltes felicitats per aquests llibrets. 
Després de la presentació els autors varen signar i dedicar-nos-els  i, també ens varen prendre una copa de cava, xin-xin i Bones Festes!!.

Altres posts relacionats:

Lo Serrat Gros un formatge extraordinari













La sopa de ceba gratinada - Soupe gratinée à l’oignon

diumenge, 4 de desembre del 2011

Barcelona Degusta 2011

Un any més,  aquest cap de setmana i, com un regal de les festes de Nadal, Barcelona és amfitriona de Barcelona Degusta, la Fira de la Gastronomia.


Feia 2 mesos que  tenia  el cap de setmana reservat per aquest esdeveniment. Havia mirat el programa i  havia triat les activitats que  assistiria. Estava contenta. I efectivament no em va decebre,  va ser fantàstic. M’ho vaig passar d’allò més bé. Vaig tenir l’oportunitat de veure les últimes novetats del món de la cuina, centenars de productes d’aquí i d’arreu del món, delicatessen per les festes de Nadal, estris, tallers, compartir la il·lusió d’algun premi, tastar, sentir, gaudir, anar  a dos classes magistrals: amb l’Oriol Balaguer i la Cristina Roig. 




Experimentar en primera persona els maridatges, comentats per experts gastronòmics, experiències i explicacions de pagesos i artesans. Tothom s'ho va passar d'allò més bé.  
Barcelona Degusta, va ser una marató.  Durant 3 dies va omplir-se de propostes interessants: Espais de coneixement i divulgació gastronòmic: Un Àgora de Gust,  una Aula de Gust, la Mostra de Xocolata, La Llibreria Gastronòmica Multimèdia. Era difícil triar i també no va ser fàcil trobar una plaça.


Vaig poder assistir a la Màster Class Hightechocolate i elaboració de mini torrons amb l'Oriol Balaguer. Aquí us deixo l’enllaç del vídeo sobre el cacau, us agradarà. El propi Oriol va intervindré personalment en la seva realització.

Un altre taller va ser la Carxofa Prat, un maridatge “Inedit” “Un dels millors productes per maridar amb la Cervesa Estrella Damm Inedit  és la Carxofa” Ferran Adrià, dixit. Els encarregats de presentar el maridatge de Carxofa Prat amb Estrella Damm Inedit  varen ser la Cristina Roig, especialista en restauració i formadora de cuiners d’alta cuina, i l’Albert Bou, pagès amb més de 40 anys d’experiència en el cultiu de la Carxofa Prat i hereu del saber fer de 3 generacions dedicades al cultiu d’aquesta hortalissa.

La Mostra de xocolata. Activitats i Trofeu Lluís Santapau 2011 – Millor Mestre Xocolater. Raúl Bernal  va ser escollit Millor Mestre Artesà Xocolater de 2011 després de realitzar diversos bombons, un pastís, unes postres i una peça artística original inspirada en el conte “Alicia al país de les meravelles”. Va dedicar el premi al seu avi. Estava allà, quan li varen donar el premi. molt contents. Felicitats Raul¡¡, que no et falti mai la passió¡¡

El Banc dels Aliments va recollir els aliments i begudes excedents del saló i els va distribuir entre les persones més necessitades. També es varen recollir productes bàsics de menjar i es va informar de com col·laborar en la lluita contra la fam i el malbaratament.

Ara queda ens queda un bon gust en el record per assaborir i esperar amb il·lusió el pròxim Barcelona Degusta

dimecres, 30 de novembre del 2011

Estofat de porc senglar

Hivern 2024: 27.712 visites

"Sóc partidari de la caça cuita, perfectament separable dels ossos, agradable i mengívola" Josep Pla 

En el post anterior vaig escriure sobre la caça. L'estofat de senglar és un plat de tardor. Cada vegada és més difícil trobar algú que ho sàpiga cuinar bé. Per això, he volgut recollir i recuperar la recepta de l'estofat de senglar com el cuina la mare. 


Un plat de caça especial i deliciós: La recepta és com es fa a la Catalunya nord. N'hi ha altres maneres semblants com el clàssic civet de porc senglar. La preparació i la cocció de la caça requereix coneixements, destresa i temps. És un plat laboriós. El resultat a taula amb una bona colla és sempre agraït i bo.


L'estofat 

És una tècnica de cocció en la qual s'aprofita el líquid contingut en els aliments, les carns, les verdures i les hortalisses per coure'ls. 
S'afegeixen petites quantitats de líquid: vi o aigua acompanyat d'algunes herbes aromàtiques, espècies i en recipients hermètics.

Els ingredients (per 12 ó 13 persones)
  • 2 kg. de la carn del porc senglar
  • 1 o 2 cebes, 2 o 3 porros, 6 o 8 pastanagues, 2 naps, una  cabeça d’all
  • Herbes aromàtiques: farigola, llorer, orenga, sajolida, ginebró. El record del bosc en el plat.
  • Oli d'oliva verge extra, D.O Garrigues, o un altre que us agradi.
  • 2 litres de vi negre de bona qualitat. Es recomanable el mateix vi que fem servir per marinar sigui el que acompanyi el plat (un Priorat o similar)
  • 100 gr. de farina
  • Aigua mineral
  • Sal i pebre negre
Per acompanyar: Patates fregides en daus. El meu pare l'agradava així. Fetes sempre al moment.
El collage de la foto en el sentit de les agulles del rellotge: romaní, farigola, la sajolida (imprescindible) i el llorer 

La preparació i la maceració

  • Trossejar el senglar en daus petits, com els que feu per fer un estofat.
  • Rentar cada un dels talls amb aigua molt freda per retirar les restes de sang.
  • Netejar i tallar les hortalisses (les cebes, els porros, les pastanagues i la cabeça d'alls, la posarem sencera)
  • Posarem aquests ingredients junt amb les herbes aromàtiques lligades amb un fil, (la farigola, el llorer, el romaní, l'orenga, la sajolida, el ginebró) i uns grans de pebre negre. En un tupper gran o altre recipient, que no sigui metàl·lic, on ens càpiga el senglar trossejat, les verdures netes, les herbes aromàtiques i els grans de pebre. Ho cobrim tot amb un vi negre de bona qualitat.
  • Ho deixem marinar a la nevera mínim 24 hores. (un bon lloc és el prestatge del damunt dels calaixos de la fruita)
  • Una vegada hagi passat aquest temps, ho escorrem i, reservem el suc de la maceració. Separem la carn de les verdures i les herbes aromàtiques.
La cocció
  • Salpebrarem els trossets de carn i els enfarinarem.
  • En una cassola gran, posarem l'oli, el suficient per fregir la carn. Marquem els trossets de carn de senglar. Reservem.
  • En aquest oli, afegirem les verdures, quan estiguin transparents, incorporem colat el suc de marinar i ho deixem reduir.
  • Després,  tornem a posar la carn del senglar què, abans, hem marcat. Cobrim amb aigua mineral, (podem posar, si en tenim, un brou de verdures) i  les herbes aromàtiques lligades amb fil de cuina.
  • Tapem la cassola, anem controlant, remenar els ingredients de tant en tant i, escumar. Aquest any varem trigar més de hores a foc molt baix.
  • Afinar de sal i pebre si convé.
  • Presentar el plat acompanyat d'unes bones patates fregides en daus.
Bon profit¡¡ 

Comentari: M'han escrit per preguntar si les verdures s'han de triturar o s'han de deixar com estan. Això és al gust personal, com agradi més. En realitat, després de 3 hores de cocció queden molt reduïdes. 

Els estris: Tupperware gran, cassola, escorredor, cullerots, pinces de cuina.
El consell: Aquest plat és molt més  bo d’un dia per l’altre.
Visitar: Els pobles de Boltaña (Aragó), Saint-Lary (França) i, Osor (Catalunya) celebren fires del porc senglar. Si teniu oportunitat de menjar-ne no us el perdeu, gaudiu de les caminades i excursions a la tardor. 


El segon post més visitat del blog!!! En aquest temps ha superat les 21.663 visites a tardor de 2019, aquest hivern ha passat a tercer lloc. 

El primer post més visitat del blog és la sopa de ceba

El segon el bacallà a la llauna
El tercer l'estofat de porc senglar

Gràcies totes les persones que m'han escrit i felicitat per recuperar aquesta recepta i compartir-la en el blog. Per la confiança i emocionada que agradi tant i ajudar des d'aquí en retrobar: els gustos, els sabors i els aromes de tantes receptes oblidades. El mèrit és de la mare! com d'altres plats que ha recollit el testimoni de les iaies, les tietes i les dones de pagès.


Us agradarà veure el post de la caça




















També trobareu l'ànec i la recepta de l'ànec a la taronja

dissabte, 26 de novembre del 2011

La caça. El porc senglar

Hivern 2023: 1979 visites

Durant quasi tots els temps, els humans hem viscut de la caça, la pesca, del que hem recol·lectat i plantat. Hem respectat els cicles de la vida i el nostre entorn. Avui, la majoria d’aliments els trobem a les botigues.

La caça del senglar i altres animals va ser un recurs important per menjar carn a la tardor. Les cases de pagès mataven els porcs de Nadal al febrer, les que podien, eren temps de recursos escassos. 

Avui la caça és un esport i una afició. La temporada de caça comença al mes d’octubre i finalitza segon les comarques al mes de març (pel que fa al senglar). Darrerament aquest porquet s’ha reproduït molt. Es habitual trobar en molts pobles, els diumenges, colles de caçadors amb el seus gossos que s’enfilen a les muntanyes per compartir una estona de contacte amb la naturalesa i, si pot ser portar una mica de cacera a casa, passar el mati amb la companyia dels amics i bones estones al bosc. 

La darrera setmana  anàvem per la carretera i, de sobte varem veure un animal, ens pensaven que era un gos, era massa gran per ser un conill, quan varem estar quasi a dos metres varem veure que era una cria, ja gran, de senglar!!. Avui, hem anat d’excursió, sentíem els trets del caçadors, de sobte hem sentit un escamot, un soroll, de lluny lladraven els gossos, de sobte, darrera d’unes branques ha sortit un senglar amb tot el vigor, l'energia i la força. Corria moltíssim!, és espectacular veure'ls com poden corre amb tanta força i habilitat sent tant grans. El porc senglar està considerat caça major.

Miguel Delibes, va saber descriure molt bé la caça, ell era caçador i escriptor: "La caza és un placer de ida y vuelta. El cazador sale al campo el fin de semana, se satura d’oxigeno y libertad, se enfrenta con lo imprevisto y siente la ilusión de crear su propia suerte. Pero al mismo tiempo se fatiga, sufre sed y padece calor o frío. De esta forma el cazador se carga de razones para abandonar su experiencia paleolítica a su estado de domesticidad confortable. De Lunes a Viernes, salta hacia el despertador y lo apaga todavía adormilado. Pero el Sábado es el cazador quien despierta al despertador a las 6 y media de la mañana, oprimiéndole el ombligo para que no alborote. Antes, de 12 a 6 el cazador se ha despertado media docena de veces. Contra esto, no hay quien luche". 
El porc senglar en francès sanglier -jabalí- ve del llatí que significa singularis, es a dir porc singular, animal salvatge i solitari, el jabalí castellà ve directament de l’àrab: hinzir yabalí, es a dir porc feréstec segons explica el gran gastrònom Nèstor Luján. La manera d’anomenar aquest animal determinarà la forma i manera  en la seva preparació i cocció. Aquesta afirmació és una conclusió personal. He llegit receptes de la resta de la península i, el que sí puc afirmar és què a Catalunya cuinem la caça d'una manera més afrancesada, fins i tot he trobat influències centreeuropees en els acompanyaments d'aquest plat.

Per cuinar el porc  senglar és important la manera de conservar i la congelació, -18º C. La congelació  és una precocció. El podem conservar net, tallat i guardat en bosses de plàstic fins a 6 mesos. Com a precaució sanitària, el senglar ha de passar un control sanitari per evitar la triquinosi, per la qual cosa a l'hora del seu consum s'ha de verificar que porti el segell d'inspecció. El senglar, igual que el porc, pot ser portador de la triquina, un paràsit, per això convé ser estrictes amb els controls de qualitat i cuinar la carn de tal manera que permeti la destrucció de qualsevol germen patogen.

Josep Pla en el llibre: "El que hem menjat" deia: “Els tècnics diuen dels animals de caça de com són abatuts en ple esforç, els seus músculs segreguen una substancia anomenada sarcolàctic, aquesta substància no es dóna en cap animal domèstic. Per això, aconsella respectar el repòs de la carn i la cura en la seva cocció. 
Aquest post el volia escriure per presentar els posts de receptes de caça de la meva família que aniré publicant i en record de persones estimades. Per ells! i per la mare que m'ha ensenyat a cuinar.


Les Receptes: 


L'Estofat de porc senglar La segona recepta més visitada del blog: 18.862 visites











L'ànec a la taronja










L'ànec amb peres















diumenge, 20 de novembre del 2011

Mongetes del Ganxet a la manera de la "yaya".

Tardor 2023: 31.748 visites

La mongeta del ganxet és una mongeta blanca de forma arronyonada, molt ganxuda i plana. Amb una pell rugosa, però una vegada cuita és molt fina. Amb gustos que ens recorden al temps que estem, la tardor

S’identifica amb el paisatge, amb flaires de moniato i castanya. Sembla mantega és molt suau i bona. Es pot menjar calenta o freda simplement amb un a raig d’oli n’hi ha prou,  no li cal res més.

També és coneguda amb el nom de mongeta fesol i filaire, nom que es manté en algunes localitats. La qualitat i característiques d’aquesta varietat de mongeta ha fet que sigui reconeguda com a DOP
Aquesta mongeta va venir de Amèrica Central, a través dels “indians”, entrant pel Maresme. Amb el temps aquesta mongeta es va encreuar amb altres de no tan bona qualitat. Fins que quasi es va perdre. Val a dir que en alguns pobles de Catalunya i de l'Aragó, molts pagesos la varen conservar, any darrera any, com un tresor. Aquesta afirmació no l'he llegida l'he viscuda.:))

Llavors, va venir un llarg procés de recuperació i, selecció gràcies a un equip de l’Escola d’Agricultura de Barcelona  i  la UPC. La mongeta és una realitat des de 1992, amb certificació DOP  i el reconeixement del Moviment SlowFood 


La mongeta del ganxet com altres llegums, acompanyada de col o altres verdures constituïa la menja bàsica de les cases de pagès, tant és així, que en algunes pobles de La Franja el dia que havia mongetes deien: “hoy ponemos comida”.  
                                 Mongetes del Ganxet -presentació 2018 per l'Instagram de Cuina Cinc

Aquest plat, després, en temps de bonança es va acompanyar de botifarra, convertint-se en una icona dels plats típics de Catalunya què ha anat evolucionant gràcies a la feina dels restauradors que han sabut convertir-les en un plat amb moltes possibilitats: mongetes en amanides delicioses a l'estiu, acabades de treure de l'olla són tan bones! amanides amb un fil d'oli d'oliva verge extra no els hi cal res més, també són bones amb bacallà esqueixat, l'empedrat, amb cloïsses, passades per la paella amb una mica de cansalada, amb botifarra, amb carxofes o bolets. Diferents propostes que podeu trobar aquest dies en les Jornades Gastronòmiques del fesol del Ganxet al Maresme fins a al 31 de desembre. 

Escric una recepta molt fàcil de fer, la feia la besàvia Pilar, la meva iaia, la mare, i la continuem fen quan arriba aquest temps i ens agrada molt. Podeu trobar una versió semblant en el Corpus Culinari Català
Els ingredients: ( 4 ó 5 persones)

500 gr. de Mongeta del Ganxet D.O.P
180 gr. d’orella de porc
180 gr. de morro de porc
1 trosset de xoriço de casa o de La Rioja de bona qualitat
1 cabeça d’alls 
Sal i pebre molta al moment

La preparació i cocció:
  • Si les mongetes les compreu ara, en aquesta època de l’any, no caldrà que les poseu en remull la nit abans, són tant tendres que es desfarien. 
  • Comencem rentant en compte les mongetes, i les carns.
  • Posem en una olla ampla, les mongetes, el morro, l'orella, la fulla de llorer, la cabeça d’alls, salpebreu, (el xoriç posar-lo 10 minuts abans d’acabar la cocció, això al gust).
  • Cobrim amb aigua freda tots els ingredients, uns dos dits. 
  • Encendre el foc i el posar alt, fins que bulli, una vegada bull, baixar el foc, deixar coure uns 20 o 25 minuts anem controlant, no us despisteu¡¡. 
  • Deixem reposar 5 minuts tapat amb un drap i tot seguit emplatar.
Teniem a casa un negre que varem portar de França, acompanya molt bé amb el menjar d'avui, un dissabte com si fos festa! 

Tot plegat està molt bo.¡¡


Aquest va ser el bon vi que varem acompanyar amb les mongetes. Els caps de setmana ens regalem alguna cosa especial i a l'estiu varem ser-hi uns dies a la Bourgogne on varem comprar uns quants vins d'aquesta regió:))

Bon profit¡¡ 

Comentari: Quan arriba la mongeta nova va molt bé comprar-ne per tenir per tot l'any, omplim el rebost i tenim un recurs bo i saludable per fer un bon dinar. Les llegums són bones per la terra i també per nosaltres.

Els estris: Olla, escorredor, cullerot.
Visitar: La comarca del Maresme. Les mongetes són DO d'aquesta comarca podem maridar amb un DO Alella una vinya entre el mar i la muntanya.

Amb aquesta recepta familiar de la yaya i la mare col·laboro amb el Recetario Mañoso del mes de novembre de 2014 dedicat a les alubias i del que és amfitrió el blog Cangrejo GrandeFeliç de recuperar aquesta recepta. Una gran feina que fa aquest grup per la Cuina Aragonesa.
Les mongetes és un bon acompanyant del  Bacallà esqueixat - Esqueixada










Mongetes del Collsacabra amb botifarra del perol













Empedrat amb mongetes
















Els cigrons a la manera d'en Pep










Amanida  de quinoa, llenties i salmó fumat