"No hi ha prou de conèixer
les obres d'un artista. S'ha de saber també quan les feia, per què,
com, en quines circumstàncies.
Segur que algun dia
existirà una ciència, que potser rebrà el nom de «la ciència de
l'ésser humà», que tractarà d'inquirir més a fons l'ésser humà
a través de l'ésser humà creador.
Penso sovint en aquesta
ciència i intento deixar per a la posteritat una documentació tan
completa com sigui possible. És per això que dato tot el que faig." Pablo Picasso.
El Museu Picasso de
Barcelona ha organitzat una exposició temporal dedicada a la Cuina
de Picasso, inaugurada el passat 24 de maig fins al 30 de setembre,
podem gaudir d'una mostra única on s'han reunit més de 180 obres de
museus d'arreu del món i de col·leccions privades presentades en
ordre cronològic.
És la primera vegada que
es fa una exposició del pintor dedicada a la cuina i no itinerant.
El director del museu, Emmanuel Guigon es preguntava: “Una
exposició de la cuina de Picasso? Per què no?”
A través de la pintura, l'escultura, els gravats, la ceràmica, els escrits, o aquella factura de la botiga de queviures, la cuina està present com activitat quotidiana. Picasso va ser un geni, un volcà creatiu, com si fos un estel que transforma el seu entorn. Quan es menja una poma i d'aquí un poema, o aquell llenguado que després es perpetua i fossilitza en una espina per formar part d'una ceràmica. El record d'un amic davant d'unes estovalles fins al vi que varen prendre o els estris de cuina transformats en una escultura.
A través de la pintura, l'escultura, els gravats, la ceràmica, els escrits, o aquella factura de la botiga de queviures, la cuina està present com activitat quotidiana. Picasso va ser un geni, un volcà creatiu, com si fos un estel que transforma el seu entorn. Quan es menja una poma i d'aquí un poema, o aquell llenguado que després es perpetua i fossilitza en una espina per formar part d'una ceràmica. El record d'un amic davant d'unes estovalles fins al vi que varen prendre o els estris de cuina transformats en una escultura.
El director del museu vol
destacar que la idea de l'exposició resulta d'una trobada amb
Androula Michael, dins del marc de les exposicions
“Picasso-Méditerranée” organitzades pel Musée national
Picasso-Paris i el seu president, Laurent Le Bon.
Qui millor que un altre
geni per acompanyar l'exposició sobre la cuina de Picasso que Ferran Adrià?
Ferran Adrià, una
persona d'una altra època i d'un altre pensament però evocador i
admirat per ell.
La idea de la
col·laboració va sorgir l'any passat en una conversa sobre “la
sarten de Picasso” entre Emmanuel Guigon i la professora Jessica
Jaques. La idea era inicialment un text per l'exposició i
posteriorment el director va proposar a Ferran Adrià crear una sala
on es recollís una part de l'univers d'elBulli per explicar que és
la Cuina? Respostes essencials de l'ésser humà com a ésser
creatiu.
Per això, s'ha destinat
la Sala Mauri del Museu a recollir gran part del procés creatiu
d'elBulli, una porta de vidre com si fos una pissarra, plena
d'interrogants, comunica amb el carrer Montcada i ens obre un món de
reflexió: un vídeo, els llibres, els dibuixos, les peces i els
estris on vaig reconèixer el trepant de Bosch que es va idear per un plat i en Ferran Adrià
ens havia explicat en una classe, Japó... i una altra porta de vidre al
costat de l'exposició enllaça amb La cuina de Picasso.
Dins de les activitats
paral·leles a l'exposició vaig assistir, el passat 7 de juny, a La
Cuina de Picasso a partir del gust.
Visita sensorial a
l'exposició amb Ferran Adrià i Emmanuel Guigon. La visita va durar
més de dues hores. Varem poder gaudir d'una estona màgica,
extraordinària, on el temps es va aturar. El director del Museu va
explicar com s'havia organitzat l'exposició, una part del procés,
amb les persones i l'equip que ho havia fet possible, els Museus i
les col·leccions privades que havien col·laborat, els espais del
Museu, i el temps que portaven treballant. Un detall o molts detalls
que poder varen passar inadvertits. Uns fulls de mà, en el Passadís
com si representessin uns draps de la cuina, grans, en quatre idiomes
i amb imatges de les obres de Picasso pel record.
Vàrem recórrer cada una
de les 10 sales de l'exposició temporal La Cuina de Picasso,
primer Emmanuel Guigon feia una introducció del context i de l'obra
triada. Després Ferran Adrià és qüestionava, reflexionava i
provocava un pensament o una idea amb les seves preguntes i amb la
seva exposició.
Ferran va transmetre des
des de l'inici que ell no tenia cap pretensió de comentar cap obra,
per això estan els experts, ell volia exposar i transmetre la seva
admiració a Picasso com a artista, geni i la llarga capacitat
creativa durant tants anys i apropar, comparar, què ha significat el
món de l'art envers el món de la Cuina. Així aquesta és la
pregunta que es formula Ferran Adrià: que és la Cuina? i destacar
la gran feina de l'equip d'elBulli durant tot el temps que va estar
obert i el que va representar, i els 1.846 plats que varen crear, i
la vinculació al món de l'art és evident en molts plats d' elBulli
i que podeu ampliar en el post que vaig escriure.
elBulli no tan sols va
catalogar i numerar, sinó que va crear un llenguatge propi, un
llenguatge capaç de provocar una emoció d'admiració, felicitat,
màgia, sorpresa, confort molt més enllà del fet d'alimentar-se.
Vaig tornar de nou al
Museu el 19 de juny, sortint de la feina i amb l'ànim d'absorbir i
de veure el que no havia pogut veure en aquella primera visita. També
vaig anar a la Sala Mauri, que en l'anterior visita no varem visitar, per recordar i refrescar aquella exposició
que es va fer al Palau Robert.
En la visita guiada varem
recórrer cada una de les 9-10 sales:
La cuina catalana: Els
restaurants que va freqüentar Picasso en la seva etapa a Barcelona,
Els Quatre Gats, on no tan sols va escriure els menús i dibuixava
els cartells, l'obra el Plat del dia. Una cuina popular, amb
productes frescos, moltes fruites i verdures que trasllada en la seva
obra impregnat per les estades a pobles com Gósol i la pregunta des
de quan existeixen els restaurants?
Després de l'etapa de
Barcelona vindria París i la Cuina Cubista, l'obra “El
restaurant”, un collage amb un pollastre esplèndid poder taponat
de tòfones acompanyat del menú del dia descrit pel director.
Els objectes de la vida
quotidiana: una pipa, un sifó, una guitarra o una ampolla d'Anísdel Mono. L'exposició presenta també un document poc conegut, el
Manifeste de la cuisine cubiste, de Guillaume Apollinaire, on es
recorden els sopars cubistes que s'organitzaven a París.
Ferran Adrià ens parla
de la capacitat creativa de l'artista en comparació a l'activitat
creativa dels cuiners i un recorregut per la història de la
gastronomia: Auguste Escoffier, la nouvelle cuisine, que va canviar
la història de la gastronomia i a mitjans dels anys 90, un moviment
que va tenir lloc aquí amb un nom, la cuina tecno-emocional.
Qualssevol persona que l'agradi el món de l'art pot veure relacions
en la cuina.
La cuina, els aliments,
els objectes, la copa blava o el vas d'absenta, les paraules, la
poesia, i els estris, que passaria si arribessin a casa i no
tinguessin res per cuinar o cap cassola on cuinar? Quants colors coneixem? Quantes persones coneixeu que hagin sabut interpretar un plat?
La cuina i la penúria en
temps de guerra i el bufet de Le Catalan, les natures mortes perquè
també criden i expressen el seu enuig i també inspiraven a Ferran
Adrià per explicar el fet de menjar i de com mengem; Els fruits de
mar que tan l'agradaven a Picasso, els peixos, les sípies, les
garotes, els pops, les sardines; de la terra l'aigua i el foc i la
representació de plats quotidians com els ous ferrats, els peixos, o
la botifarra. La cuina a l'aire lliure i el Mediterrani.
Natura morta. Museu Picasso Barcelona
La seqüència de
fotografies de David Douglas Duncan, el fotògraf escrivia d'aquesta
manera: “Picasso acabava de filetejar un llenguado a la meunière
amb una precisió quasi quirúrgica, i va agafar l'espina per
escurar-la. Semblava que toqués l'harmònica, i vaig fer-li aquesta
fotografia sense importar-me que tingues la mirada perduda...Després,
Picasso va deixar l'espina al plat, va anar-se'n al corredor de
l'entrada de la casa i va tornar amb un fragment d'argila de terrissa
tendra. S'havia menjat el llenguado, però pensava immortalitzar-ne
l'espina. He pensat en unes altres espines...que es varen reformular per un altre gran de la cuina.
Picasso a La Californie realitzant Plat amb fòssil de peix
Canes, abril de 1957. David Dougles
Fotografies Arxiu Museu Picasso, Barcelona
© Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2018
L'exposició acaba amb
l'obra “La Cuina” de 1948 i uns expositors de vidre on es
conserven les factures, llistes de la compra o encàrrecs de Picasso.
La dieta de l'artista, el que comprava per ell, les seves dones o
pels seus amics. Testimoni d'una cuina mediterrània.
Perquè Picasso ho guardava tot i elBulli també.
Davant d'aquesta obra i sense preveure-ho, ens varem fer una foto, poder era un resum de tant. "Fa uns quants anys"...però encara estem aquí! somriures, gràcies de tot cor.
Perquè Picasso ho guardava tot i elBulli també.
Davant d'aquesta obra i sense preveure-ho, ens varem fer una foto, poder era un resum de tant. "Fa uns quants anys"...però encara estem aquí! somriures, gràcies de tot cor.
Paral·lelament a
l'exposició: tertúlies, visites, xerrades, conferències i menús Picassians
en diferents restaurants de la ciutat.
Una recomanació no us perdeu
aquesta exposició és única. És una gran sort que es celebri a
Barcelona i la tinguem tant a prop. Estic segura que si es celebres a
París, Londres o Madrid hi anirem. Aneu-hi! Podeu recórrer, els
carrerons de Barcelona, en un indret únic.
La Cuina de Picasso
Comissaris:
Emmanuel Guigon
Claustre Rafart i Planas
Androula Michael
Et pot interessar:
Ferran Adrià i elBulli 1961-2011 Risc llibertat i creativitat. Els somnis són possibles
Et pot interessar:
Ferran Adrià i elBulli 1961-2011 Risc llibertat i creativitat. Els somnis són possibles