dissabte, 22 d’octubre del 2016

Amanida amb peres, formatge de cabra, anacards i salsa de mostassa

Primavera 2023: 3.707 visites

Una amanida de contrasts: L'enciam, amb la dolçor de les peres, la cremositat d'un formatge artesà de cabra i el toc cruixent i exòtic dels anacards amanit amb amb salsa de mostassa. La proposta està inspirada en la recepta que fa Maria Ángeles. Ella la prepara amb formatge Brie, encara que em va dir que amb un Maó també l'agrada. La combinació de peres i formatge sempre resulta un maridatge deliciós .

Amanida: Del llatí ammannire, procedent d’una forma admanuire, romanització, en italià i català, del gòtic manwjan, ‘preparar'; arriba al català potser per via italiana.

De les amanides vaig escriure aquest post, escrivia sobre les varietats d'amanides i els enciams, la manera de condimentar-les, quina és la més adequada per cada moment, els ingredients i suggerències per cada estació.
Les amanides m'agraden, que no en faltin, pels colors, els contrasts, les combinacions i els gustos on la mà de qui la prepara s'expressa. Les amanides poden ser un entrant o un plat únic acompanyades d'un caldo lleuger.
Amanides per cada estació, tèbies, fresques, transformades, adients, cromàtiques, de festa, amb fruits secs o fruita, amb llegums, bolets, salaons, amb sardines de llauna o escabetxos. Amb cereals, herbàcies o algues, cruixents, senzilles o sofisticades.

També hi ha llibres d'amanides i en el prefaci de qualssevol receptari en podem trobar. Avui vull compartir una amanida molt atractiva i bona on les peres són un dels ingredients i es possible preparar-la en qualssevol estació de l'any, personalment la trobo adequada en aquest moment del calendari.
                                Peres de casa
De les peres també vaig escriure aquest altre post. Les primeres peres, les de Sant Joan per acabar amb les més tardanes amb alguna varietat que arriba fins als vols de Nadal. Aquesta deliciosa fruita que podem prendre en qualssevol moment o utilitzar-la en la cuina, la rebosteria, l'elaboració de licors elegants, aiguardents, vinagres i, o conservar-les en almívar per tenir-ne un bon recurs al rebost per preparar o improvisar un plat o unes postres. La costum en la cuina i en especial en la Cuina Catalana d'acompanyar carns i peixos, combinar el dolç i el salat ve d'antic perquè la pera, encara que diguin que va venir d'Orient i d'Armènia és sabut del seu cultiu en tota la Europa Mediterrània com s'ha constatat en les troballes en coves Suïsses de l'època de la Prehistòria; Al segle 9 a.C, Homer va escriure a l'Odissea que la perera va ser un regal dels Déus, així és; utilitzada per grecs i romans qui varen millorar el cultiu i la varen introduir a la península, França, Alemanya, i Anglaterra.

Aquesta amanida l'he acompanyat amb el formatge Lo Blanejat de la formatgeria Serrat Gros d'Ossera a L'Alt Urgell.
Els seus formatges han rebut premis i importants reconeixements en concursos d'aquí i internacionals que avalen el seu prestigi, recentment en el passat cap de setmana a la Fira de Formatges artesans del Pirineus ha rebut dues medalles d'or i una de bronze. Podeu veure el post que vaig escriure d'aquesta formatgeria aquí.

Lo Blanejat és un formatge de pasta tova fluida de llet crua de cabra del propi ramat, estacional i elaborat de manera artesana a Ossera/Josa de Cadí a -l'Alt Urgell- La Mercè el va començà a fer al 2014, després de diverses proves va fer-se realitat al 2015; inspirat en les “tortas”. Té forma rodona o cilíndrica. Pesa uns 200-250 gr. 

Lo Blanejat s'elabora amb quall vegetal, amb la flor de l'herbacol i de coagulació enzimàtica. Quan s'acaba l'elaboració es conserva unes sis setmanes en una cambra a 11º C, on madura, en aquest temps surt en la seva escorça, una floritura blanca i delicada que es pot consumir.
Es caracteritza per una textura cremosa, suau, flonja, sense ulls i amb una escorça florida comestible, amb records del bosc i les plantes aromàtiques on pasturen les cabres.Recorda al formatge Brie.

Té una cuidada presentació: en paper de film per protegir-lo i conservar-lo millor, i embolicat en un paper de seda dins d'una capseta de fusta blanca que recorda els formatges francesos.

És un formatge molt versàtil acompanyat amb algunes melmelades del blog, o per exemple amb melmelada de pera, resulta una bona combinació o per acompanyar amanides com la que presento, també fos amb les cremes de verdura o una crema de carbassa com fan en el menú degustació d'aquesta tardor al restaurant el Forn de Gósol o El xef Diego Alías de Ca L'Amador, a Josa de Cadí, l'acompanya amb patates i tòfona. Marida molt bé amb un vi blanc sec o rosats.

El seu nom, blanejat, del verb blanejar, una paraula de les muntanyes gairebé en desús significa fondre's...poder com la neu quan surt el sol.

Aquest formatge es pot comprar a la mateixa formatgeria del Serrat Gros, a La Formatgeria Eugene a La Seu d'Urgell, o La Lleteria de Sant Cugat.

Anacards: El toc cruixent i exòtic d'aquest fruit sec originari de l'Amèrica del Sud i implantat a la India al s.XVI. És ric en greixos bons i fòsfor. Té forma de ronyó i es del color dels fruits secs com l'avellana sense la pell.

Preparem l'amanida de peres, formatge i anacards per 4 persones

Ingredients
  • Un enciam “trocadero” o francès és un enciam de fulles tendres i saboroses o mesclum
  • 3 peres madures Conference o de Puigcerdà
  • 200 gr. formatge Lo Blanejat
  • Un grapat d'anacards o nous del país
La salsa:
En el darrer viatge a París varem portar algunes varietats mostasses de la Maison Maille, una de les que vaig comprar és la mostassa selecció, tendra i fresca de formatge de cabra i pera!!, Així que la salsa per amanir l'he preparat amb aquesta mostassa que realça molt més el sabor. També hi la possibilitats de tallar trossets de pera i afegir-la a la salsa que es prepara per amanir.
  • 4 c/s d'oli d'oliva verge extra de Les Garrigues
  • 1'5 c/s de suc de llimona sempre és es preferible rectificar per no potenciar el sabor i es pogués el sabor
  • 1 c/c de mostassa (la varietat que més agradi, una opció és l'antiga)
  • un pensament de pebre negre molta al moment i sal
c/c = cullera de cafè
c/p = cullera de postres
c/s = cullera de sopa 

Preparació i presentació:
  • Netejar bé l'enciam i que no quedi aigua. (Recomano utilitzar la centrifugadora veure aquí)
  • Netejar, pelar i treure la grana de les peres, tallar-les en quarts. Posar una mica de suc de llimona perquè no s'oxidin metres preparem l'amanida.
  • Tallem el formatge
Fem la salsa : En un recipient posem l'oli, el suc de la llimona, una cullerada de cafè de mostassa, el pensament de sal i pebre molta al moment. Emulsionar.

Presentació:
Posem l'enciam tallat de la mida adequada, afegim les peres, i els anacards. En el moment de presentar a taula afegim les peres i el formatge i amanim.
Que vagi de gust!

Suggerències: Es pot substituir al mig de l'hivern l'enciam per escarola i els anacards per avellanes.

                                                Peres - Xavier Valls
Poema, 
Fruit of the pear - Whittaker Chambers-

Fruit of the pear — among the leaves
Wind lifts, the stiff spray of leaves,
Disclosing the hung red cheek of pear,
Last fruit the denuding autumn leaves —
Solidly sways, too firm to fall-
Reserved last plenitude of fall.
Leaves and the fruit will drop together;
But these dark leaves, before they fall,
Enrich to bloody growth apart,
Until, beneath one frost leaves part
From stems and, blackened, drop. The fruit,
Too, darkened in the bitten part,
Falls with a dull thud to the ground
Successive days. Where heels have ground
The pears to pulp late bees and yellow
Wasps fly fiercely: some are drowned.

Visitar els artesans i productors d'Ossera i Josa de Cadí, com les conserves de Cal Casal, L'Herbolari d'Ossera a L'Alt Urgell i els restaurants: Forn de GósolCa L'Amador

Altres amanides que us poden agradar:



























diumenge, 9 d’octubre del 2016

La Taverna del Clínic

Hivern 2023: 1.752 visites

Antonio Simoes, el xef, premi al millor cuiner i emprenedor jove del 2014 de l'Acadèmia Catalana de gastronomia amb el seu germà, Manuel, cap de sala i sommelier, i el seu equip atents, amables i sense ficció, fan la seva feina amb entusiasme i de manera excel·lent. Els seus referents: La cuina que varen aprendre del seu pare; sense oblidar els seus orígens, Galícia; la formació a l'Escola d'Hostaleria de Barcelona; el gust de la memòria i el mestratge de Santi Santamaria, Can Fabes, a Sant Celoni, El Montseny, és trasllada en els seus plats, “platillos” i tapes. Una cuina molt ben feta, saborosa i amb gust, una cuina artesana i delicada on expressen el seu amor per la cuina i l'enologia.  
El local està situat al centre de Barcelona, l'Eixample, molt ben comunicat, davant del Clínic. Reformat i ampliat al 2006. Té diferents espais, amplis i confortables, una barra on pots improvisar i prendre la millor de les tapes i provar un vi recomanat per aquell moment. L'extensa carta de vins en un iPad seleccionada per Manuel, amb més de 700 referències de vins, caves i xampanys d'aquí i d'arreu del món. Una preciosa vitrina omple tot un pany de paret on es poden veure algunes seleccions.
Una cuina sincera, amb salses, fondos, reduccions d'elaboració artesana, de veritat, del producte de temporada: els bolets, aviat, les tòfones, els peixos i els millors crustacis, directament de les Rias i dels millors ports, un pernil ibèric de primera o productes recuperats, exaltats, on el cuiner s'expressa a traves del seu bon fer. Un “carro” de formatges artesans extens de productors petits i difícil de mantenir en qualssevol restaurant.
Aquest va ser el sopar, d'una petita celebració després d'un dia llarg:
Carxofes del Prat confitades al buit amb escopinyes de la Ria de Muros.

Anxoves
del Cantàbric sobre fina làmina cruixent i gelatina de tomàquet amb escalunyes
Una deliciosa crema de castanyes de Viladrau amb llamàntol i raves confitats.
Cua de toro, cuinat a molt baixa temperatura, desossat amb vi del Priorat i/o pastanagues o cebes babe.
Cada un dels plats són deliciosos i saborosos, una cuina molt ben feta de veritat. Cuinat amb mestria, professionalitat i també amb paciència i humilitat.
Excel·lent i gormanda carta de les postres. No varem prendre postres perquè era tard, i per fer els sopar una mica més lleuger!

Bons cafès!..no renuncio.

Tots els plats presentats en peces i recipients moderns, elegants i actuals.

                                            copes Riedel
Els vins que varem prendre:
Copa de Rosat-Blanc LXV 2013 Xarel·lo vermell 100% Penedès varietat autòctona recuperada, recorda als rosats pell de ceba de La Provence. Elegant, les herbes aromàtiques com el llorer, el timó, un punt sec, agradable.

Copa de vi negre IMÔ del Celler Joan Ametller, a La Morera de Montsant, elaborat amb Garnatxa, i petites proporcions de Cabernet sauvignon i Merlot de vinyes antigues. Un vi complexa i equilibrat, molt bo, minerals, Mediterrani.

"Para ser buen cocinero, primero hay que ser buena persona", Antonio, el xef.
Feia molt temps que volia anar-hi, tornarem!. Una ressenya a Instagram, va passar al Facebook i després vaig pensar de traslladar-la al blog.
Felicitats grans persones - grans professionals!! i, en conseqüència una cuina molt bona i saborosa. L'estela de Santi està assegurada.

Altres reconeixements:
Premi millor Carta Vi 2013, 2015 per l'Associació Vinícola Catalana.
I un Sol Repsol 2016 il·lumina aquesta casa i reconeix la trajectòria.

www.latavernadelclinic.com
C. Rosselló, 155, Tel. 934 104 221
08036 Barcelona


Pot interessar: