Tardor 2023: 1.536 visites
Fa un temps la Núria em va parlar d'un cuiner d'Andorra,
Michel Baylocq que estava treballant amb
“les llàgrimes” de les pinyes de l'avet, macerades amb sucre
ecològic, durant vuit mesos mínim, per elaborar un producte
únic que utilitzant cuiners com Ferran Adrià, l'equip
elBulli, Paul Boucuse, JUan María Arzak o Jordi Cruz i que cada vegada té més
acceptació per les persones que l'han conegut.
Foto de Michel de la seva web
Vaig parlar amb en Michel
la setmana passada i m'explicava amb gran emoció com va
“redescobrir” aquest preparat en una sortida al bosc on havia trobat un avi que recollia les pinyes dels avets i llenya. Parlant amb l'avi li va explicar
que aplegava aquelles pinyes per fer preparats pels refredats i les
malalties respiratòries. L'avi estava fen el que anys i anys s'ha
fet als Pirineus com també havien fet les trementinaires.
Aquesta trobada va ser
l'inici de la seva cerca i el seu projecte. Va començà a
investigar, llegir, i va constatar que era
un preparat que s'havia elaborat des de temps ancestrals als Pirineus. Va patentar l'elaboració i, ara, prepara el xarop d'avet amb altres productes
derivats on l'avet és el fruit principal. Michel s'emociona quan
parla d'aquesta troballa, de la seva feina i de tot el que es pot fer. Inquiet i sensible
segueix investigant i treballant per recuperar el que la natura,
encara, conserva. Té molts projectes que reconciliant aquesta part
del ser humà i ens connecten amb la natura doncs és d'allà d'on venim. Aquí
està la web on podeu trobar i ampliar la informació: Lagrimus
Aquelles converses anaven sumant el que volia escriure i preparar. Com si espolses la memòria em varen venir al
cap històries d'abans, de preparats, de remeis antics i guaridors de la gent de
muntanya explicats per la iaia i l'oncle, el germà de l'avi, aquella
gent que esgarrapaven la terra, i la subsistència. Les seves possibilitats estaven dins del seu entorn més immediat amb els productes i els remeis de la natura que utilitzaven per guarir. La
natura era a l'abast de la gent rural, també era propera i
respectada. Havia sentit a parlar de caramels d'avet, olis essencials
extrets dels pins i avets per curar refredats amb propietats expectorants o la mel de bosc per la
tos.
Foto de Michel de la seva web
Llavors com si els astres
i les circumstàncies es posessin d'acord aquest estiu vaig escoltar
a l'Oriol Castro, xef propietari del restaurant Compartir, :) Disfrutar i
col·laborador de elBulli Foundation que parlava, de nou, de la mel
d'avet, de com preparar-la i explicava un plat “espectacular” de mar i la muntanya fet amb la mel de l'avet.
Així que al sentir-lo em vaig
engrescar i decidir realitzar el que feia dies em rondava pel cap fer
la mel perquè l'Oriol, a més, va dir que era possible fer-la amb
les nous o les pinyes dels xiprers, poder eren més a l'abast. Així
que vaig recollir les pinyes al setembre, les vaig posar a macerar amb sucre i després
dels dies i les nits, del sol i la serena tenia la mel de xiprer.
Avui, porto les fotografies del procés, la transformació dels dos
productes en un altre: “la mel o xarop de xiprer”. I, el plat que
fan a Compartir. He substituït els ceps per llanega blanca, (era la
que tenia confitada) i la mel de xiprer que he preparat per la mel
d'avet.
21-09-2014
21-09-2014
21-09-2014
05-10-2014
26-10-2014
Us agradarà fer aquest preparat* i emocionareu davant d'aquest meravella de la terra
recuperada.
El plat deliciós: Anxoves, llanega blanca, pinyons, mel de xiprer, oli de tòfona, julivert. No cal afegir res més. L'he fet dues vegades és extraordinari. Una bona proposta per les festes de Nadal, Cap d'Any i RRMM, o per quan es volgui. A casa diuen que està deliciós.:))
El xiprer és o va ser un
arbre de gran simbolisme durant molt de temps. Havia una mena de codi no escrit pels caminats o peregrins
quan passaven per davant de les cases i monestirs segons el qual un
xiprer era el símbol que podien entrar i refer-se amb un “pa i
trago”, dos xiprers un plat d'escudella d'aquell temps, i tres
xiprers passar-hi la nit. Seria llarg i, ara no toca, escriure sobre les
condicions de vida d'aquells temps que eren simplement de
supervivència.
El xiprer és un arbre
esvelt, allargat que uneix el cel i la terra carregat de simbolisme,
espiritual i de pau. L'agrada el clima del Mediterrani amb records de
la Provença que va pintar Van Goch, els xiprers de la Toscana que no deixen a ningú indiferent i fan de paravent a l'Empordà.
Imatge Travel a la Toscana
En la literatura: Les novel·les de Miguel Delibes, La sombra del ciprés es alargada, o los
Cipreses creen en Dios de Josep Mª Gironella o Josep Gordi va escriure l'article Els xipresos de Sant Joan de Codolar i anomenava també a Santiago Rosiñol en un text de “La guerra dels xiprers”... /...Són arbres de voluntat, d’energia i
consciència”.
* Les pinyes dels xiprer han de ser de color verd, al setembre
Restaurant Compartir
Altres post de productes que necessiten temps per la seva elaboració:
La ratafia
La confitura "Vieux garçon"
Sobre les plantes, les espècies, les herbes remeieres, les tradicions de Sant Ponç, i Sant Joan, els formatges a Cuina Cinc.
