Pa amb tomàquet “Des de 1887 fins a Facebook”

Primavera 2024: 5.658 visites

Aquesta recepta és senzilla en el concepte i en l’elaboració. Malgrat la simplicitat, els seus ingredients són fonamentals en la nostra cuina i a més a més són bàsics en tota la gastronomia Mediterrània.

Nèstor Luján va escriure que possiblement l’origen del pa amb tomàquet l’hauríem de trobar en les cases de pagès, com una manera d’aprofitar el pa sec i els excedents de les collites de tomàquets de l'estiu. El tomàquet va ser introduït a Europa pels descobridors d’Amèrica al segle XVI però no es va admetre com hortalissa comestible fins al segle XIX. Aquesta troballa es va estendre per tota la Mediterrània, les Balears, algunes zones de l’Aragó, alguns pobles del Llevant, Malta i el sud d’Itàlia. 

Un antecedent de mullar el pa amb tomàquet podria ser el pa amb vi. Com “pamboli”, (pa amb oli), amb antecedents a l’època romana i del qual hi ha una varietat mallorquina: “pamboli amb tomàtiga” com ens explica en Pere Sans en el seu llibre Cuina Catalana de veritat.

En els països del nostre entorn: La pissaladière marsellesa, una senzilla pizza italiana o la panzanella són representacions d’aquesta combinació de farina i tomàquet. Però varen ser els catalans qui varen pensar en unir aquest ingredients d’una manera molt més senzilla: Una llesca de pa, tomàquet, oli i sal.

El pa amb tomàquet admet tantes varietats com a gustos  Ni hi ha que els agrada amb xocolata, amb sobrassada, banda i banda, amb embotits, amb pernil, amb pa anglès. Us deixo la més genèrica i autèntica després feu el que volgueu:))

L’elaboració, l’elecció i el respecte dels ingredients ens condicionaran el resultat: Un bon pa de pagès fet amb bones farines, fermentacions adequades, elaboracions lentes, el saber fer del mestre forner i una manera de dur a terme inalterable durant més de 100 anys. El pa de pagès amb aquestes característiques ha obtingut recentment la IGP.

Podeu veure en el blog la Teiera una entrada molt interessant on l'etnòleg Salvador Palomar, qui fa una gran feina,  va fer una entrada dedicada als pans artesans com el pa de Reus.  

De tomàquets  n'hi ha més de cinc-centes varietats, en aquesta part del territori, les més adequats per fer un bon pa amb tomàquet són els de penjar: Los tomacons o tomàquets de ramellet, a l’hivern, també s’utilitzen per cuinar. Rodonets i petits de color vermellós i rosat o ataronjats. Varietats autòctones de Catalunya, Mallorca, Múrcia i Almeria.

Podeu trobar més informació dels tomàquets en l'enllaç que deixo aquí en l'entrada de la sopa de síndria i tomàquet amb ricotta. Us agradarà:))

Pel que fa a l’oli d'oliva verge extra n'hi ha bones D.O Siurana, Arbequina, Empordà, Garrigues, Montsià i, a Mallorca,  Soller i Andalusia.

Pel que fa  a la sal, Manolo Vázquez Moltalban aconsella  que no se'n enganxi als dits. Les excel·lents flors de sal tipus Maldon, Camarga o les salines del Delta de l’Ebre. Aquí us deixo un vídeo com s'extreu la flor de sal. 

Escriptors i gastrònoms com Manolo Vázquez Montalban, fins i tot ens explica com s’ha de fer: Trencant el tomàquet en la crosta del pa, arrossegant i sucant-lo per després posar l’oli i la sal. 

Santi Santamaria va escriure: "El pa amb tomàquet és apte per tot. De petit, un dia tocava pa amb tomàquet amb xocolate i l'altre pa amb vi i sucre." El retrobem a Mallorca i a la Catalunya Nord (on, a vegades, a més s'hi posa oli). De fet, aquesta combinació es troba a tota la Península Ibèrica d'Andalusia a Portugal, on les sopes de pa amb vi i sucre s'anomenen sopas de cavalo cansado "sopes de cavall cansat"

Colman Andrews també va escriure sobre el pa amb tomàquet en el llibre Catalan Cuisine. Brillant.
El pa amb tomàquet és doncs un bon candidat per identificar la Cuina Catalana. Inclòs en el Corpus Culinari Català.

Vaig trobar un llibre curiós que també portava aquest títol. En una llibreria anglesa. Les aventures i desventures d’un “guiri” anglès per aquestes terres. L’autor, Neil Willet, va trobar la millor manera de definir el pa amb tomàquet: “El pa amb tomàquet resolt molts menjars. Esmorzar, berenars, una tapa, un sopar, ens permet improvisar o l’acompanyant perfecte. Normalment s’associa a trobades informals o també arriba a taula per acompanyar molts plats”. 

La revista Cuina va dedicar una portada i un reportatge a aquesta recepta: Ferran Adrià, Carles Gaig, Joan Roca i Carme Ruscalleda presentaven cada un d’ells  una  recepta innovadora del pa amb tomàquet. 

Innovant i buscant noves propostes també trobem el gelat de pa amb tomàquet i,  què em dieu del famós salmorejo de la cuina cordovesa? Què és si més no un altre manera de menjar aquest ingredients? Un plat refrescant a l’estiu, amb  orígens  tradicionals.

Hi ha excel·lents monografies dedicades al pa amb tomàquet  com les de Josep Lladonosa, Jaume Fàbrega, Leopoldo Pomés, Tusquets, 30 anys després ha reeditat el llibre ‘Teoria i pràctica del pa amb tomàquet’ del mateix autor, podeu veure la ressenya en el Sant Jordi 2016 de Cuina Cinc; o Tomàs Graves.

Des de el punt de vista de la salut el cardiòleg Valentí Fuster i Ferran Adrià han impulsat aquest tipus de dietes en les que s'inclou el pa amb tomàquet en l’alimentació dels nens. 

Entestats en buscar referents alguns hotels de Barcelona ofereixen  productes de proximitat i al costat dels esmorzars dels hotels incorporen el pa amb tomàquet.  

Per últim, i per acabar aquest petit viatge d’identitats, dir-vos que hi ha un grup a Facebook “amics del pa amb tomàquet”, té un milió de seguidors i, la campanya de publicitat del mes de maig de Movistar diu: "Com el pa i el tomàquet, hi ha coses que és millor que estiguin juntes."

Facebook i Movistar aconseguiran què aquesta recepta s’incorpori a altres cuines del nostre entorn? Us deixo la columna de Quim Monzó de fa ben  poc on l'escriptor reflexiona i explica la manera de fer un bon pa amb tomàquet com cal...!

Anem per la recepta!

Els ingredients

• El pa (es pot posar torrat)
• El tomàquet
• L'oli d'oliva verge extra
• La sal

L'elaboració
Agafeu les llesques d'un bon pa de pagès,  preferiblement del dia anterior, fresc però reposat. El tomàquet de sucar, no d'amanir,  el partirem per la meitat i el fregarem  des de la crosta cap al centre del la llesca del pa. 

Després, la sal al gust i només caldrà posar l’oli d'oliva verge extra al damunt amb una setrillera. En Jaume Fàbrega i la meva mare l’aconsellen la cònica anti-goteig de Marquina. Finalment tingueu mesura amb la sal. Mengeu-lo tot seguit. El pa en tomàquet s’ha de fer al moment de degustar-lo!!
Bon profit!!

El consell: Els tomàquets no s'han de guardar mai a la nevera, el fred fa perdre el gust, el flaire i la textura. També s'escurça la seva vida. La temperatura adequada és entre 13º C i 18º C.

Anar a l’hort, collir el tomàquet i tot seguit, sucar-lo al pa,  no hi ha al món per a mi una menja més exquisida en aquell instant i,  compartir-ho.

-Proposta d'entrepà, repte Instagram 2018-

Els estris: Ganivets diferents pel tomàquet i pel pa, tallant, setrillera, plata o plats.

Visitar: El primer cap de setmana del mes de juny,  a Santa Coloma de Farners hi ha la fira del pa tomàquet on es promocionen els seus ingredients per acompanyar altres productes de la zona.

Diverses fires de l'oli com la de Les Garrigues.
Fira del pa a Cervera
Fira del tomàquet del Vallès al mes de setembre on el pa, l'oli i el tomàquet són protagonistes. Mostren les varietats i llavors d'aquesta hortalissa que s'estan recuperant!!
Jornades gastronòmiques del tomàquet del Maresme
La Tomatina una festa popular on  el tomàquet és el convidat especial.
A Itàlia hi ha una preciosa zona (oro rosso?) on es conrea molt i molt bé aquesta hortalissa. Us deixo el llibre del professor  David Gentilcore. Pomodoro!! Storia del pomodoro in Italia.

Escrits dedicats al pa amb tomàquet de M. Vázquez Montalban en las recetas inmorales. "Indispensable que todos los seres y los pueblos sabios de la tierra asuman el pan con tomate como un paisaje fundamental de la alimentación humana...después amor"

Miquel Martí Pol:
.../...Déu ens dó tot el que he dit
i bons amics a la taula
per compartir el que mengem
i fer petar la xerrada,
que conversar amb els amics
sempre sol despertar gana
i el menjar, si és compartit,
resulta més saludable.

Aquest post va ser compartit en un facebook que es diu Pa amb tomàquet:
i a 19 de juliol de 2014 - 4.659 m'agrada; 230 comentaris, compartit 729 vegades! Sorpresa:))!!
Visites al post estiu 2019: 4.447

Et pot interessar el post del Salmorejo

Sopa de síndria i tomàquet amb ricotta i oli d'oliva verge extra i menta

Les faves en amanida i menta fresca. Homenatge al Motel.

Primavera 2024: 11.628 visites!

Vull presentar un dels plats  que més il·lusió i ganes tenia de publicar. Per moltes raons: M’agrada presentar els plats i les receptes a prop del paisatge i acompanyar el calendari; perquè té records personals i familiars entranyables a la meva vida i perquè és la meva manera al escriure aquest post de fer un homenatge a uns dels precursors de la Cuina Catalana actual i moderna: El Motel Empordà al front Josep Mercader, qui va morir massa aviat, i els seu gendre Jaume Subirós qui ha continuat de manera excel·lent i brillant al seu llegat. 

Un dels clients més habituals i emblemàtics del Motel va ser en Josep Pla ell estava fascinat. Tenia la seva taula, la 26, referència per tota una generació. Al Motel el tractaven com si fos un més de la família. Algunes de les genials innovacions de Josep Mercader varen ser actes d’afecte cap al seu client, es a dir, transformacions de les formes contundents de la cuina tradicional en unes receptes més suaus i  amorosides.  Alguns d’aquests plats, encara avui, són a la carta del Motel. El prefaci del llibre* "50 anys de l’Hotel Empordà. Històries del Motel" de Miquel Berga així ho recull. 

             La il·lustració de la portada del llibre: "Natura morta amb paisatge". Aquarel·la de Salvador Dalí. 1920.

Ara, farà gairebé un any, el Motel va celebrar el seu cinquanta aniversari, llavors no tenia blog, ara, aprofitant el temps de les favetes comparteixo aquesta recepta, una de les creacions més emblemàtiques de Josep Mercader de principis dels anys 70, una versió moderna i avançada al seu temps d'un dels plats més tradicionals de la Cuina Catalana. Des de llavors no ha faltat per primavera a la carta del Motel. Sempre és temps de tornar al Motel.

Un altre persona que es va convertir en amic i habitual del Motel va ser  el crític gastronòmic Colman Andrews. Ell va arribar al menjador del Motel al començament dels anys vuitanta, i va ser allà on va conèixer la Cuina Catalana. Colman Andrews diu: “Amb els anys, m’he adonat que en Jaume Subirós és un hoteler superlatiu, un restaurador de gran importància històrica (tant com a guardià d’un llegat com per les seves mateixes innovacions) i, no pas per accident, un xef de primera.”  

Amb motiu d’aquest aniversari a més d’altres celebracions es va presentar el llibre abans esmentat "50 anys de l’Hotel Empordà. Històries del Motel. " de Miquel Berga. La història de la cuina de l’Hotel Empordà amb aportacions diverses, des dels clients als grans xefs que han conformat la Cuina Catalana moderna”. El llibre, al meu entendre, és esplèndid i a l’hora entranyable. També recull cinquanta receptes d’alguns dels plats que han fet gran el Motel.

Una de les  receptes recollides és: "les faves en amanida i menta fresca" a mi m’agrada dir:  “les favetes del Motel”.

Els mesos més adients per consumir les faves són des de el final de l’hivern fins a primers de juny. Les  zones de recol·lecció i conreu d’aquesta llegum/verdura són: La Rioja, camp d’Elx, Múrcia i a Catalunya, el Baix Empordà, el Maresme i el Baix Llobregat, fonamentalment. Però, és ben cert què a molts pobles de Catalunya és habitual trobar-les en els horts de les cases. Tradicionalment, les faves és un dels plats més emblemàtics de la Cuina Catalana (Faves a la catalana). Aquesta va ser l’excusa quan a l’any 1973 en Josep Mercader va “desconstruir” i va ser la primera persona que es va “atrevir” a presentar les favetes d’una manera diferent. Aquesta circumstància va produir per primer cop un gran canvi a la història de la cuina a nivell mundial.

A l’any 1995 Ferran Adrià va presentar un capuccino de favetes a la menta. Aquest plat es presentava a  elBulli i va ser el seu homenatge al plat que va idear en Josep Mercader.

                               Aquesta foto la vaig fer a l'exposició de elBulli

En Santi Santamaria va presentar: “Faves tendres per primavera. Amanida Mercader” i,  escrivia en un article  a La Vanguardia: “Un plat essencial i gustós, un plat que va representar l’iniciï de la cuina catalana moderna i continuava dient la Cuina Catalana que va sorgir d’aquelles carismàtiques faves, amanides amb frescor i imaginació són sense dubte un referent a la cuina internacional”

Les faves bones de veritat són les tendres sense la “sella” negre que resulten farinoses i no serveixen ni per fer puré. En canvi les faves de primavera, en el seu punt de cocció, són excel·lents.

En Josep Pla dedica tot un capítol a les faves en el  seu llibre: “El que hem menjat” on fa un recorregut per tota la mediterrània des de Turquia fins aquí. I les reflexions de com s'haurien  de menjar.

Karin Leiz en el llibre Las verduras de muchas maneras dedica un capítol a les faves i descriu les varietats, propietats, aplicacions, compra, conservació, preparació i cocció per acabar amb un ventall de receptes de molts territoris i països entre les que inclou l’amanida de faves amb menta fresca de Josep Mercader. Deixo l'enllaç de la presentació del llibre que va fer Sebastián Damunt de l'excel·lent blog librosdecocinaygastronomia.

Apa! Anem per la recepta de les faves en amanida i menta fresca. 

Els ingredients (per 4 persones)

• 1 enciam mitjà
• 600 gr. de faves**
• 80 gr. de peu de porc bullit i desossat 
• 80 gr. de pernil ibèric
• 1 manat de menta
• Vinagreta de mostassa (proporció 4 c/s d'oli d'oliva verge extra DOP Les Garrigues per 1 c/s de vinagre tipus Jerez) i "el pensament" de la mostassa.
• Sal

c/c = cullera de cafè  
c/p = cullera de postres
c/s = cullera de sopa
** Una vegada desgranades per 1Kg de faves amb pellofa ens en surten uns 300 gr. de faves

La preparació i cocció

• Bullim les faves en abundant aigua i sal junt amb 1/3 del manat de menta, les deixem grenyals, les refredem i les escorrem.
• Bullim els peus de porc de la manera habitual. Es pot fer amb l’olla a pressió, els desossem i els tallem en juliana.
• Tallem el pernil ibèric, 1/3 del manat de menta i l’enciam en juliana. Posem la resta de les fulles amb la vinagreta i ho triturem amb la batedora.
• Barregem les faves, amb l’enciam, la menta picada, el pernil picat, els peus de porc en juliana i la vinagreta de menta ho remenem tot bé.
• Presentació: ho posem en el centre del plat. La recepta del llibre del Motel diu amb l’ajuda d’un motllo rodó. Al voltant podem posar una mica del peu de porc picat, menta i un raig de la vinagreta.

Es pot substituir el peu de porc per cansalada viada. Per guanyar temps: Podeu bullir els peus de porc el dia abans i amb l'olla pressió. Els desosseu una mica calents, és més fàcil i millor i els talleu en juliana i ho reserveu, una vegada freds, en un tupper. Genial!!
La meva suggerència: un plat que podeu preparar amb antelació, i posar la vinagreta en el moment de portar a taula.
Vi recomanat: Syrah rosat Montsant.

Bon profit!!

Els estris: Olla, colador, espàtules, batedora, recipients.

Visitar: Museu Dalí i el Museu de la Joguina a Figueres

Costa Brava

Les faves de “sella” negra les  podem guardar pel Tortell de Reis a França en fan sopes, també pot ser una opció. 

Les colles de Sant Medir portem faves és el seu  símbol

Un altra amanida:

Els ceps en amanida, poma i castanyes

El Motel Empordà

Ca l'Amador. Cuina innovadora al Parc Natural Cadí-Moixeró.

Hivern 2024: 6.089 visites!!

Actualització d'aquest post novembre de 2015: Diego Alías Cuiner de l'any 2015 al Fòrum Gastronòmic de Girona. El cuiner més votat pels lectors de la La Vanguardia entre els cinc finalistes.

Diego Alías és el xef de Ca l'Amador em va dir abans de marxar: si escrius alguna cosa no t’oblidis de la música!! A la cuina de Ca l'Amador no falta mai la música, l’ingredient indispensable.

Diego és un xef jove que porta més de la meitat de la seva vida treballant, i des de fa 12 anys, junt amb la seva família, al front del restaurant  Ca l’Amador.

Diego va estudiar  a l’escola Joviat de Manresa i la seva carrera professional ha passat pels restaurants de Martin Berasategui, Sergi Arola, també ha treballat a “les Andorres”, a Port de la Selva i també a elBulli.

Cal l’Amador està a Josa de Cadí, Josa és un poble situat al mig del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Podeu arribar des de Berga per Saldes i Gósol. 

Pujant veureu el magnífic Pedraforca.  Nosaltres varem venir per aquí però també podeu anar per Solsona  per Sant Llorenç de Morunys fins a Tuixén on arriba la carretera que ve de la Seu d’Urgell. 

Si arribes a Ca l'Amador, abans de dinar tot està tranquil, les coses es van fem amb placidesa i alegria, saber que  tot està controlat i planificat. Cada un ocupa el seu lloc però tots estan per tot arreu quan comença la funció. En Diego com si fos un director d'orquestra dirigeix, controla la cuina i la sala. Per això, compta amb un gran equip: Amb la seva mare, la Virgínia, fa un tàndem perfecte, el pare, en Diego, porta la sala atent i alegre, pendent de cada detall i de totes les taules junt amb la Gemma que va i ve perquè no falti res i en Pau excel·lent professional i col·laborador. No es cansen de repetir: tots som un equip perfectament sincronitzat. Aquella casa està plena d’optimisme i harmonia.

El xef Diego de tant en tant surt de la cuina, controla, aconsella, observa com va tot, torna, entra i dóna instruccions com si fos una retransmissió en directa i tot va sortint perfectament. D’aquesta manera i al ritma de la música que escolten  a la cuina tot arriba a la sala i aconsegueixen l’èxit a la taula.

La cuina del Diego és innovadora i  moderna sense oblidar els productes locals  i de proximitat. Us explico els plats  que vàrem prendre; Per començar: una crema de pastanaga amb espècies i gambes, amanida variada amb vinagreta de mango; per continuar: Els pèsols negres de Gósol amb costella confitada, les mandonguilles “negres” de vedella i porc, delicioses, amb sipions a la planxa. Un excel·lent plat de mar muntanya i, un arròs amb bolets i conill. Per les postres: macedònia de fruites, textures de coco mango i gelat de vainilla i el formatge d’Ossera amb melmelades de taronja i figues.

La carta de vins diu amb orgull en Diego té, a més d'altres, totes les DO de Catalunya. Nosaltres vàrem prendre vi DO Bages per proximitat Abadal i aigua Pineo.

Un lloc per tornar!!

Visitar: Una passejada per Josa de Cadí, pels muntanyencs  bones excursions i caminades; a Gósol va estar una temporada Picasso, hi ha un centre dedicat al pintor, les excursions pel Parc Natural Cadí-Moixeró, visitar Ossera el poblet dels artesans i la formatgeria on s'elabora el reconegut formatge Lo Serrat Gros.

Visca la música  a la nostra vida!

Pels que saben com m’agraden les muntanyes i els que saben com em va costar arribar a l’Aneto, amb defalliment inclòs. Per tots els amics i els amants dels Pirineus. 

La música és pel Dídac. :))

Restaurant Ca L'Amador
Josa de Cadí
Reserves:
973 370 046
687 873 067

Actualitzacions

2013.04.06 El restaurant Ca l'Amador, de Josa de Cadí, a "Cuines" de TV3

  2013.05.17 Ca l'Amador ha estrenat pàgina www.calamador.cat us agradarà:)) Una web fantàstica!

  2014.10.24 Tornar a Ca l'Amador

2016.08.29 Josa del Cadí suma energies: Formatgeria Serrat Gros i Ca l'Amador

Molt a prop de "Cal Amador": El Serrat Gros un formatge extraordinari

Lo Serrat Gros un formatge extraordinari

Primavera 2024: 3.663 visites

La Mercè i en Raül són formatgers, de la formatgeria de Cal Codina d’Ossera a l’Alt Urgell, fan formatges de llet crua de cabra des de fa sis anys. 

Ells són el relleu de l’ Eulàlia Torras qui va crear el formatge lo Serrat Gros. En el seu llibre: “Història d’un formatge dels Pirineus” diu: “... va ser un somni, o potser una inconsciència: viure a la muntanya amb un ramat de cabres i poder guanyar-me la vida fent formatge de la llet que, dia rere dia, elles em donaven. Eulàlia, no va ser un somni, és una realitat, l’has pogut transmetre. 

A l’any 2008 l’Eulàlia Torras va presentar el llibre que va escriure: Serrat Gros Història d’un formatge Pirinenc, on explica una part de la seva vida, una labor de dècades, els esforços, la feina humil i discreta i com va néixer la formatgeria. El llibre té dibuixos d'en Jaume Rovira i fotografies de l'Arxiu familiar de l'autora; la presentació d'en Joan Sangenís i el pròleg d'Enric Canut. La presentació del llibre d'aquest formatge artesà d'Ossera es va fer dins de les activitats de la Fira de Formatges Artesans del Pirineu a La Seu d'Urgell i vàrem poder assistir i acompanyar amb tanta a il·lusió.

El que si és cert es que “lo Serrat Gros” és un formatge de temporada té el nom de la serralada on van a pasturar les cabretes. És un formatge elaborat artesanalment amb llet crua de cabra. Es fa seguint el cicle natural de les cabres, aquestes fan llet des del mes de febrer i es comença a tenir formatge a partir del mes d’abril fins al desembre. Aquest és un formatge extraordinari, fet amb una llet boníssima té unes qualitats immillorables. El ramat de cabres dóna vuitanta litres al dia en l'època de lactació. Per fer un formatge de 300 gr. calen tres litres de llet crua. El trobareu embolicat en una roba de cotó cru per una millor conservació. 

Les cabretes què donen aquesta llet estan molt ben cuidades, diria que formem part de la família, cada una té el seu nom. Avui, la Mercè i en Raül diuen que en tenen seixanta, surten a passejar cada dia i, s'envolten del paisatge, la seva alimentació, lo bo i millor de les muntanyes. De tot això, que voleu que us digui, de l’estima, el millor ingredient, el treball de tots els dies i, del paisatge en resulta un formatge molt bo, senzillament extraordinari.

La primera vegada que vaig visitar Ossera, l’Eulàlia ens ensenyava amb un gran entusiasme, la seva formatgeria, vaig veure i sentir l’emoció d’aquests productors que amb la seva feina obtenen un formatge excel·lent. 

Cal protegir, cuidar i valorar-ho. Quan parlem de societat del benestar, aquesta és la nostre terra i el nostre entorn i si ho perdem, ho perdrem tot. Tots els artesans productors de formatge mereixen un reconeixement per la seva feina i el seu esforç per apropar i conservar aquest llegat.

Lo Serrat Gros reposa en una cava on aquest formatge obté unes condicions immillorables. Té una orientació adient, a més a més hi ha un detall que em va sembla quasi màgic: al costat de la casa i la finestreta de la cava, hi ha un perer. Aquest perer és el “responsable” del fong que és necessari per aconseguir el millor formatge, no sé si és el flaire d’aquest arbre o l’entorn immillorable fa que aconseguim aquest formatge excel·lent. A l'any 1996 varen tenir un problema perquè el fong no acabava de sortir i varen estar a punt de perdre'l. Llavors per evitar que es pedres varen venir dos biòlegs de la UPC, ells varen aïllar el fong del formatge. En varen  agafar una mostra del fong per poder classificar-lo i es van adonar que era un fong que creix en els troncs dels perers.!! El varen guardar i, si un dia fallés el podrien inseminar i, en podrien continuar produint el formatge.

No hi entenc de biologia, però tot plegat em sembla si més no un seguit d’esforços per tirar endavant un projecte i una il·lusió, és el fong, el flaire, la natura, l’entorn, les mans del formatger? 

Lo Serrat Gros, ara, després dels anys i, els esforços té molts reconeixements i premis, entre altres: Guardonat amb la medalla de bronze en l’especialitat de formatge de cabra de pasta tova, en el “World Cheese Adwards 2009”, premi mundial de formatge que es va celebrar a Canàries. Però com diu la Mercè: “el millor premi es veure la cara de plaer del que proven el meu formatge.” Aquesta frase resumeix tota una filosofia de viure¡¡¡. 

A més a més El llibre: El formatge de cabra escrit per l’Eulàlia Torras i en Roger Alcaraz, fill de la Mercè i el Raül ha obtingut el premi "Gourmand Book 2011" al millor llibre en llengua catalana en la categoria Best Cheese.

En aquest llibre ens proposen 10 receptes: des d’entrants, plats principals i postres; receptes clàssiques i innovadores, plats de mar i muntanya, sempre a base de formatge de cabra, on podreu apreciar les diferents qualitats pel que fa al sabor, l’aroma i la textura. Aquest llibre es va presentar el 13 de desembre de l'any passat.

A més a més d’aquest formatge la Mercè Lagrava i en Raül Alcaraz també fan: Lo Cadinell, els Xerris amb oli d’oliva, Lo Pebrat i el tupí. - He actualitzat els formatges amb els enllaços dels que tenen un post al blog -

Lo Pebrat d’Ossera, va néixer a l’any 1994 i, com diu l’Eulàlia en el seu llibre El Serrat Gros un Formatge del Pirineu: “La veritat és que va despertar passions, especialment entre la gent més formatgera. És un formatge, molt fi, de textura molt cremosa, molt viu, que es transforma cada dia que passa i que no sabries dir en quin moment la maduració és millor.” 

Va ser declarat l’any passat a Birminghan el millor formatge d’Espanya. A mi m’agrada molt, la combinació d’aquest formatge amb el pebre és deliciós, immillorable¡¡

Aquesta Setmana Santa hem estat per aquestes terres, vàrem comprar alguns formatges del Serrat Gros i l’hem tastat amb melmelada de taronja i un altre melmelada de figues senzillament: excel·lent.

Enric Canut, un dels millors experts en formatge:  diu del Serrat Gros: ”És el millor formatge de cabra de Catalunya i segurament d’Espanya". En què en baso? per fer aquesta afirmació tant rotunda, ja repetida? No hi ha cap altre formatge de cabra que reuneixi totes les condicions, totes les característiques i tots els atributs per merèixer aquest honor”

El llibre de la Cocina del Canal Cocina el qualifica com el millor formatge de cabra més exquisit d’Espanya.

El que si és cert és que quan et poses a la boca aquest formatge i tanques el ulls, el seu sabor té tots els sentits de les muntanyes que l’envolten, en aquell tros de formatge està tot el paisatge, els fruits dels bosc, les herbes del camp i les aromàtiques, l’ordi i, també aquell aire que tant trobem a faltar la gent de la ciutat. 

Bon profit!!

Visitar: El poble d’Ossera i també la formatgeria i el seu ramat, l'elaboració del producte i fer un tast de formatge. També es poden visitar la resta dels artesans d'Ossera.  Associació Catalana de Ramaders Elaboradors de Formatges Artesans.

Lo Serrat Gros està present: a la Fira Lactium de Vic, normalment al maig; (però aquest any, la crisi ha fet que s'avancés la fira. Els organitzadors han volgut ajuntar-la amb el Mercat de Ram, per reduir els costos. Aquesta circumstància ha provocat que molts productors no poguessin ser-hi. 

La llet de les cabres amb les que s'elabora el formatge va lligada al calendari o als cicles vitals i a finals del mes de març, quan comença la primavera, és massa aviat i no n'hi ha prou producte fet ni tampoc per vendre. Tot just ara les cabretes han començant a tenir les petites cabretes i poden donar la llet per fer el formatge; en aquestes fires podeu començar a trobar els seus preuats formatges: a la Fira de les Trementinaires de Tuixén, al maig; a la Festa dels Càtars a Josa de Cadí, el primer diumenge d'agost; a la Fira de Sant Llorenç de Bellver de Cerdanya, a l’agost; a la Mostra de Formatge Artesà de Borredà, al setembre; la Fira de Sant Ermengol de La Seu d'Urgell, a l'octubre; i a la Fira de la Vall de Tuixent, al desembre, pel pont. 

Per últim, per apuntar al calendari un altre fira, aquest any, per primera vegada s’ha celebrat a Sant Pol de Mar la  I Fira del Maresme d’Artesans del Formatge i de Pastor de la que podeu trobar la informació en aquest post. 

Vaig anar-hi  i, us puc assegurar què va ser tot un èxit. Dos fets significatius en aquest moments que estem vivint: les persones que ho han organitzat, una vegada més, pertanyen a un grup de voluntaris anomenat  penyaxindries què de manera desinteressada han abocat els esforços, feina i temps en aquest projecte. Felicitats i agraïment. També, remarcar que  poques serien les paraules per sintetitzar la xerrada que ens va regalar la Carme Ruscalleda, la gran dama de la cuina, la gastronomia i reconeguda xef, extraordinària, actual, sempre en evolució, plena de passió, amb una capacitat de síntesi, estima pel territori, la nostra cultura, el producte i la seva feina.  

Aquí deixo un enllaç de la conferència que va inaugurar el cicle La Bona Vida a la UIB amb el títol: "Posa la natura a la teva llista". En la línia del què va explicar en la paella de  l'audiovisual del Bus Alícia i, a més a més moltes propostes de maridatge per combinar i presentar els formatges. Va haver moments de la seva conferència que ens va emocionar! Quina sort poder anar! 

El formatge Serrat Gros s'ha incorporat recentment en el menú degustació del mes de juny de 2012 (Núm. 119) del Restaurant Sant Pau de Carme Ruscalleda. Moltes Felicitats!! i que vàrem anar-hi. 

El Serrat Gros i "Lo Pebrat d'Ossera" han obtingut cadascun la Medalla de Bronze en el concurs mundial celebrat a Birmingham a finals de novembre de 2012.  Lo Serrat Gros en la categoria de "Formatge de Cabra de Pasta Tova i Crosta Florida" i "Lo Pebrat" en la de "Formatge de Cabra amb Condiments". Enguany s'han presentat gairebé 2.800 formatges, repartits en unes 130 categories i han participat formatges de 30 països diferents. En total set formatgeries catalanes han obtingut diferents medalles.

Logo world cheese de la imatge cedida pels productors
Els formatges catalans dels millors del món us deixo aquest vídeo de TV3

On trobar-los:
Cal Codina -Tast i venda directe-
25717 Ossera (Alt Urgell)
Horari: d'11 a 14 i de 16:30 a 20 h (actualment només a Josa de Cadí)

Cal Jepet
25717 Josa de Cadí (Alt Urgell)
Cap de setmana i festius
Tel: 690 385 556
www.formatgeriaserratgros.com
info@formatgeriaserratgros.com

Compra:

El formatge Serrat Gros i totes les varietats que elaboren els pots comprar on-line, a les Fires Formatgeres de Catalunya, a la formatgeria de l'Eugene de La Seu d'Urgell; a Mataró la Formatgeria Xarcuteria Blanca; a La Lleteria, al Mercat de Torreblanca i Xerigots a Sant Cugat del Vallès; a Barcelona: Vilaviniteca; Formatgeria Simó, Formatgeria Can Luc; al Mercat de la Boqueria, a la parada de l'Albert; Llet Crua, al barri de Sants; o a la Formatgeria 12 graus; i a les Formatgeries de Vic que trobaràs en aquest enllaç

Reconeixements:

• Fira de Sant Ermengol 2014 Concurs de Formatges Artesans dels Pirineus celebrat el 18 d'octubre de 2014 Dos Medalles d'Or al Formatge Tupi i Lo Pebrat d'Ossera, un nou reconeixement que consolida dia darrera dia el prestigi de la Formatgeria Serrat Gros i la feina dels productors.
• Fira de Sant Ermengol 2016 El formatge del SERRAT GROS està d'enhorabona. Lo Cadinell: Medalla d'Or; Tupí d'Ossera Medalla de Bronze, i Lo Pebrat d'Ossera Medalla d'Or

Actualitzat amb els enllaços de la Fira de Sant Pol i els posts posteriors de Lo Blanejat i Lo Pebrat
30 d'abril 2018 Nou post al blog: El conte de Les Cabretes del Serrat Gros