Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Festes de Nadal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Festes de Nadal. Mostrar tots els missatges

dissabte, 21 de desembre del 2013

Escudella i carn d'olla - L'escudella del dia de Nadal

Hivern 2026: 16.451 visites!

Va escriure Josep Pla: “....L’olla de les quatre carns o de les quatre ordres mendicants tenia un sentit literal perquè no es concebia l’escudella de Nadal sense el porc, el bou (si era fàcil de trobar), la gallina, el xai, a part, és clar, tots els elements que formen part del gran plat: la pilota, les patates, la col, no diguem de les granes seques – les mongetes i els cigrons... Les quatre classes de carn que s’hi posaven tenien els corresponents protectors o advocats i, així, el porc era simbolitzat per Sant Antoni; el bou, per Sant Lluc; el xai per Sant Joan i la gallina per Sant Pere. Tot això devia fer molta gràcia; avui ja no en fa gens.” 

Qui vagi seguint Cuina Cinc, s’haurà adonat que les sopes m’agraden!! Malgrat la Mafalda, amb permís de les presses, dels menjars preparats, que tant solucionen, de les modes i les revolucions. Res és més agradable a l’hivern que un bon plat de sopa. Res és tant esplèndid com una tassa de caldo de fer l'escudella quan el fred "apreta" a prop del Nadal i avui que comença l'hivern.

L’escudella és un plat tradicional i antic. L’escudella i la carn d’olla no podien faltar al blog Cuina Cinc on vaig recollint alguns plats de la nostra Cuina. Em costaria imaginar-me un dinar de Nadal sense l’escudella i la carn d’olla. I, dic dinar perquè a Catalunya i altres països del nostre entorn es celebra el dinar del dia de Nadal el 25 de desembre. La Nit Nadal és una celebració més petita al voltant del tronc, el Tió. Els costums, les tradicions i les celebracions d’altres llocs conviuen amb cultures diferents i diverses.
El nom d’escudella  és en realitat el recipient on es serveix “la sopa” (líquid amb pa) o en aquest cas líquid amb més ingredients. En l'enllaç anterior podeu ampliar la sopa. I, així el diccionari recull les dues accepcions:
  1. Vas de terrissa, de pisa, etc., de forma de casquet esfèric, on se serveix especialment la sopa, l’escudella, el brou. 
  2. Plat d’arròs, pasta o llegums, cuits en brou o en aigua amb algun condiment. Escudella, carn d’olla i entrant. He pres dos plats d’escudella. Escudella de pagès. 
En el cas de l’escudella de Nadal tenim: L’aigua, les verdures, els llegums, les carns, les botifarres, la pilota, la pasta i, tots aquests elements fan d’ella un gran plat. Quan érem estudiants un amic deia: " me'n vaig al poble que la mare em farà una escudella que ressuscita als morts."!! Perquè clar, llavors menjaven de qualsevol manera. Sempre he dit que les sopes o un bon caldo de fer l’escudella amb altres ingredients escalfen el cos i l’ànima!!

Hi ha moltes classes d’escudella: de pagès, amb arròs i fideus, barrejada, amb blat de moro escairat de la comarca de Berga o del dia de Nadal, de pastor, torrada amb pilotilles, de la Cerdanya, de La Seu, l’olla aranesa, olla gitana. Jaume Fàbrega en molts dels seus llibres recull varietats de sopes i escudelles. 

Aquesta manera de coure els aliments, poder una de les més arcaiques la trobem en gran part del territori peninsular: Des del cocido madrileño, el pote gallego que com l’escudella pren el nom el plat del recipient on es cou, el cocido canario amb blat de moro i tants d’altres. Gairebé en tota la geografia podem trobar una semblança en coure els aliments que s'adequa a les característiques del territori, les creences, els ingredients i els productes de cada terra. No seria una varietat de bullit el cous-cous de les terres del Magreb? -òbviament sense la carn de porc-, el pot-au-feu o la magnífica choucroute d’Alsace?

Però sense dubte el més gran de tots els bullits és l’escudella amb carn d’olla del dia de Nadal, de llarga elaboració, reservada pel dia més important del calendari i amb una preparació especial per portar la pilota i amb ingredients molts especials per un dia assenyalat.

Una recomanació, és important seleccionar la qualitat dels ingredients i el seu origen, llavors el resultat a taula serà, sempre, el millor. Cada un dels ingredients que la compondrà s’integrarà en la mesura i proporció adequada. Amb afecte!

Els meus avis i les seves famílies, encara eren d’aquelles generacions en què l’escudella més o menys formava part del dinar de cada dia. Perquè en aquell temps no havia ni tants recursos ni tantes possibilitats com tampoc tanta imaginació i creativitat a la cuina, segurament es menjava més aviat per supervivència. Si que és cert que la gent de pagès, malgrat els moments durs tenia més possibilitats que la  gent  de les ciutats. Així també ho va recollir l'escriptor Josep Pla

Podeu trobar la recepta de l’escudella en els llibres antics com la Cuynera Catalana, el Corpus Culinari Català, fins els més actuals d’edicions de xefs més mediàtics. En tots els llibres de cuina catalana amb el toc personal i les reflexions dels gastrònoms, xefs, i escriptors des de Joan Amades, Néstor Luján, Joan Perucho, Josep Pla, Manolo Vázquez Montalbán, Jaume Fàbrega, Ignasi Domènech, Santi Santamaria, Carles Gaig, Pere Sans o Ramon Freixa i molts d’altres han escrit sobre l’escudella. 

L’escudella té una preparació diferencial respecte als altres bullits: La pilota. La pilota és com un mandonguilla gran, no és esfèrica ni rodona, té forma allargada com si fos una pilota petita de rugbi. Agrada a tothom i no pot faltar.
L’escudella es presenta a taula amb el caldo de fer l’escudella acompanyat dels tradicionals galets. Els galets són una pasta en forma de colze o cargol i de diferents mides. També es poden farcir els galets amb la mateixa carn de la pilota i en una safata a part es presenten les carns, les verdures, les botifarres i, els llegums. Els galets són tant populars i s'associen  tant a les festes de Nadal que en molts establiments posen un estand especial pels galets de Nadal. La majoria de fabricants els elaboren en aquestes dates. A Itàlia hi ha una varietat semblant similar amb el nom de pipe rigate. 
Els galets es reprodueixen en forma d’espelmes per decorar però poder un dels guarniments més sorprenents és trobar-los pels carrers de Barcelona, ben gegants, formant part del paisatge urbà per decorar els carrers per les Festes de Nadal i per la nit els il·luminen. Noteu aquesta característica de la Cuina Catalana on la pasta forma part de dos dinars principals: Nadal i Sant Esteve amb els canelons. Perquè la pasta com escriu Pere Sans és coneguda i empedrada des de l’època medieval a Catalunya, i sembla ser que va ser introduïda a Itàlia pels catalans en temps de la Corona d'Aragó, amb el temps, aquí va quedar en l'oblit i, allà es va desenvolupar. A casa de la mare feien la pasta a casa en el temps dels seus avi i tenien un estri amb barretes de fusta per assecar la pasta fresca.
Un altre ingredient al meu entendre que cal destacar són els ossos d’espinada que es conserven amb sal, donen un gust immillorable a l’escudella i són tant gustosos!!. Els he trobat en alguns pobles d’Osona, el Lluçanès, el Moianès i la Garrotxa.

Moltes famílies, menjaran aquest plat a casa seva per les festes de Nadal, encara que avui cada vegada és més habitual fer la trobada en els restaurants. També les empreses de càtering prepararan l’escudella i la carn d’olla. Fondes, hostals o restaurants de gran luxe presenten aquest dia aquest plat.

Organitzacions humanitàries oferiran a les persones soles el dia de Nadal un plat d’escudella i carn d'olla

Fer l’escudella no és difícil però sí és entretingut. Escric com l'he après i la fa la meva mare. M’ha semblat més clar organitzar els ingredients per grups. Afegir que a casa de la meva iaia afegia sempre una boleta de sagí. Ella deia: "La boleta de sagí fa el caldo més blanc", em vaig oblidar de preguntar-li que volia dir amb això, penso que per la seva expressió volia dir més bonic i maco, del cert més gustós. La vida ha canviat, ara no fem feines tan feixugues i em sembla que és més digerible d'aquesta manera. Els sabors de les grans mares!
Quina col!! esplèndida:))


Els Ingredients: (Entre 6 - 8 persones)  Després dels aperitius del dia de Nadal

Les carns
  • 400 gr. de carn de vedella de la part del conill
  • 2 ossos de genoll de vedella
  • 1 braó de xai
  • 200 gr. de cansalada viada
  • 1 tros de careta de porc
  • 1 peu de porc
  • 1 os de pernil
  • 2 o 3 ossos d’espinada salats (els podem comprar frescos i salar uns dies abans a casa) 
  •  ¼ de gallina
Les Botifarres:
  • Una blanca
  • Una negre
Per la Pilota:
  • 200 gr. de carn picada de vedella
  • 200 gr. de carn picada de porc (podeu posar la carn de la botifarra de les bones)
  • Sal, pebre molta al moment, un pensament de canyella en pols
  • All i julivert
  • Un ou
  • Una mica de molla de pa sec
  • Farina
Les Verdures: 
  • ¼ o ½ segons la mida de col si pot ser tocada pel gel
  • 4 patates de Prades o del Bufet
  • 2 xirivies
  • 2 naps 
  • 4 pastanagues
  • 1 porro
  • 1 tros d’api
Els Llegums cuites previàment
La Pasta: 
Els galets de Nadal. El galet de Nadal sembla que té origen català segons he llegit, inicialment es posaven macarrons, però un industrial de Valls es va adonar que resultaven una mica incomodes perquè relliscaven de la cullera, així va decidir retallar les puntes d'aquesta manera quedaven més arrodonits i eren més fàcils de menjar i s'assaboreix millor. Un dels galets que m’agraden són els de la casa Pastes Santmartí, els compro a Gràcia, tornant de la feina, però n'hi ha d'altres molt bons al mercat. Els galets de Pastes Santmartí s'elaboren de manera artesana, amb blat dur i amb les bones aigües termals de Caldes de Montbui.

La quantitat de galets, per persona, serien uns 6 o 7, per ser un tipus de pasta gran.

L'Aigua, de bona qualitat, per fer el caldo uns 6 o 7 litres. Val la pena ser esplèndid aquest dia.

Per acompanyar i refrescar acompanyar d'una bona escarola d’hivern amb magrana que fa festa i dóna color.

Preparació
Rentem amb cura i bé les verdures i les hortalisses, (El porro es posa la terra entre mig de les seves capes), pelem les verdures i les hortalisses. Podem tallar-les en una mida adequada si són molt grans
Rentem les carns, les repassem i trèiem l'excés de greix. 
Recordeu que les verdures després han de sortir a taula.

Cocció
Poseu la gran olla amb l'aigua mineral i, en fred aneu posant els ingredients més resistents: els ossos, la vedella, el xai, la gallina al final. Coure a foc baix 1 hora aproximadament, aneu escumant. El caldo té quedar net.
Després d’aquest temps afegir les verdures i hortalisses (2 xirivies, 2 naps, 4 pastanagues, 1 porro, 1 tros d’api) uns 35 minuts, no gaire, perquè les verdures (tenen que quedar una mica al dente) - tot es qüestió de gustos- Després d’aquest temps el caldo comença a tenir tots els flaires i aromes. Podem agafar un altre olla per treballar millor i colar per coure el resta d’ingredients que falten. 

Mentrestant preparem la pilota: En un plat posem les dos carns picades la de vedella i la de porc. L’ou batut, sal, pebre, la molla seca de pa i un polsim de canyella aquest toc no l’he vist en cap receptari és una inspiració de la meva mare. Formen una pilota allargada i enfarinem. Reservem

Afegir les patates, la pilota, la col uns 15 minuts
Amb una forquilla punxeu les botifarres i afegiu al caldo màxim 5 minuts perquè la botifarra blanca i negre ja són cuites i si les posem més temps es desfarien i el caldo no quedaria net.

Escalfem els llegums amb el mateix caldo. Reservem

Retirem una part de caldo que calgui per fer la sopa i bullim els galets el temps recomanat pel fabricant, al dente millor. Porteu a taula en una sopera o serviu els plats a la cuina perquè estiguin ben calents. (veure les recomanacions en el següent paràgraf.)

La resta del caldo mantenir tapat perquè no es refredi.
En una plata poseu els ingredients de la carn d'olla el millor presentats que pugueu, de vegades es desfan: les carns, les verdures, les llegums, les botifarres i la pilota. I cada un es posa al plat un trosset de cada un dels ingredients:)) Que vagi de gust!

Recomanacions per fer l'escudella amb antelació
  • Una vegada feta l'escudella i estigui freda desgreixar i tot seguit separeu els ingredients: les verdures, les carns i el brou, aquest el repartiu en recipients o olles més petites perquè es refredi el més aviat possible sinó el consumiu de seguida. 
  • Vigilar que no fermenti, per això, s'ha de refredar o baixar temperatura en dues hores màxim i separar les carns de les hortalisses. No té que superar els 20ºC.
  • Els galets, sempre, de bona qualitat i s'han de coure just en el moment de presentar a la taula. 
Bon profit i Molt Bones Festes!!

Estris: Olles grans, cullerots, escorredora, ganivet.
Proposta de maridatge: Un cava brut ens pot acompanyar des de l'aperitiu també un vi jove negre.
I recordeu la dita: "Qui menja sopes se les pensa totes!
Una tradició: Els Pastorets

Altres ...idees per les festes de Nadal

El Ponche de la Nit de Nadal










Els canelons del dia de Sant Esteve












divendres, 4 de gener del 2013

Confitura "Vieux Garçon" 2

Hivern 2026: 1.396 visites

Ja tenim feta la "confiture de Vieux Garçon" que varem començar al mes de juny,   aquestes dies de les Festes de Nadal l' hem presentat a taula!
Us asseguro per tot els deus que està deliciosa!:))
Bon Profit! 



Confiture "Vieux Garçon" La manera de fer-la

dilluns, 31 de desembre del 2012

2013

Els millors desitjos! Bon Any Nou!


que no ens robin els somnis!

Els Canelons

Hivern 2025: 16.507visites :) !


El divendres a les 8 del mati RAC 1 va recomanar CuinaCinc. Que haig de dir! Em va fer molta il·lusió i em va fer feliç. El món a RAC 1 és el programa de radio més escoltat de Catalunya. Ho podeu veure aquí.

Els canelons són el plat tradicional del dia de Sant Esteve, el 26 de desembre, anomenada la segona festa de Nadal. 
En aquesta diada és tradició a Catalunya, menjar i fer canelons o comprar-los. Aquest plat d'origen Italià canellonni i afrancesat amb la salsa beixamel constitueix un plat de festa. És un clàssic que podem trobar en la carta  de moltes fondes i hostals dels pobles de Catalunya. Encara que inicialment, el lloc on es varen popularitzar va ser  la ciutat de Barcelona. Tant és així que una de les moltes varietats que hi ha de canelons porta el nom de la ciutat: “canelons a la Barcelonina”.
Néstor Luján va escriuré que l’origen dels canelons és possiblement Italià i del s. XVI, de pasta feta amb ous, amb un farcit variable, gratinats al forn i coberts amb salsa beixamel o un altre salsa a la crema. Aquest plat el trobem en tots els receptaris italians i en totes les regions d'Itàlia. Altres països l’han incorporat a la seva cuina com Bèlgica, Suïssa i França.

Pel que fa a la salsa beixamel m’agrada com la descriu Álvaro Cunqueiro quan diu que és una salsa honesta, suau, prudent, mansa. La beixamel la més francesa de totes les salses va ser creada al S. XVII en honor de Louis de Bechameil, ric financer que va ser Maitre d'Hotel de Louis XIV.
La salsa beixamel és una salsa blanca composta de farina, mantega i llet. Base de moltes preparacions.

Els canelons es varen incorporar a la Cuina  Catalana a meitat del S. XVIII com a conseqüència de la  la influència de la primera generació de cuiners suïssos i italians que varen crear la industria hotelera de Catalunya. Un dels restaurants barcelonins amb més prestigi de la ciutat va ser la Maison Dorée fundat pels germans Pompidor i situat a la Plaça Catalunya. Era un restaurant d'ambient francès, esplèndid  i alegre. Els seus canelons eren tant magnífics i extraordinaris que es varen popularitzar i poc a poc la cuina de les cases els imitava i incorporaven la recepta.

En aquells anys no havia industria del caneló i les plaques que utilitzaven en la seva elaboració es portaven de França o les havia de fer el cuiner.

Va ser Ramon Flo i Valls, fabricant de pastes, des de 1898, fundador de pastes el “Pavo” qui va veure el futur que podia tenir aquest nou plat i, va idear la manera industrial de fer aquesta pasta a l’any 1911. Gran troballa l’enginy del Sr. Flo i de com va tenir la pensada i com després de moltes proves i algunes dificultats ho va aconseguir. Aquesta iniciativa industrial va permetre la popularització a la cuina domèstica d'un plat  que fins llavors era exclusiu de la restauració.
Els canelons de la marca el “Pavo” són molt populars a Catalunya. La seva capseta característica groga amb una sanefa marró i un dibuix d'un “pavo”, les plaques de la pasta porten gravat el símbol de la  marca. Són les  que hem fet servir a casa i mai en falten en l’armari de la cuina. Hi ha una nova varietat que posa en la capsa "Fàcil" són plaques precuinades i no es trencant tant. (Aquest any, 2015 els hem fet amb aquesta nova forma més pràctica i amb tot el gust). Aquesta marca va publicar un llibre patrocinat pel seu fundador, amb preàmbul de Nèstor Liuján, on es recullen més de 100 receptes de canelons, dividides en tres categories: de carn, de peix i de vegetals. El dia de Sant Esteve és costum de fer-los amb carn. 

Escriptors i gastrònoms han escrit sobre els  canelons.  En Josep Pla va escriure que  milloren molt amb foi-gras, així els fem a casa, i han de presentar-se ben rossos – mai merament escaldufats- !

Ignasi Domènech en la Teca recull 3 tipus de varietats: Els canelons Rossini, en els que incorpora la tòfona i el foi-gras; els canelons a la Florentina, amb espinacs i,  els canelons de vigília de peix. Aquests últims, a casa, els fem de vegades per Any Nou.

Manolo Vázquez Montalbán va escriure que la Cuina Catalana va ser la única de la península que va crear la seva pròpia reforma de la pasta italiana i es qüestionava el perquè els catalans han convertit els canelons en la pasta reina de la seva cuina i, conclou que és quasi un misteri antropològic  Senzillament és un menjar molt bo, suau, amorós, que no dóna feina quan es menja i amb records per molts de nosaltres associats a la infància,  serà per això. Poder no cal donar més voltes!!!

En aquest sentit en Jaume Fàbrega també escriu sobre els canelons a la catalana per diferenciar-los dels preparats a Itàlia. I conclou: “els canelons són la constatació del fet que la cuina catalana  -com el país, altrament- ha estat oberta a incorporacions foranes, que després ha nacionalitzat.”

Cuiners com Ferran Adrià s’han preguntat si els canelons han passat de la cuina de casa a la restauració o va ser al  revés. A Barcelona, en els restaurants de Carles Gaig, una de les cuines més emblemàtiques de la ciutat,  podeu menjar uns bons canelons i elaborats amb carn de rostit per fer els canelons de Sant Esteve.

A Ca L'Amador a Josa de Cadí, el cuiner Diego Alias, prepara uns excel·lents canelons que recomano en qualssevol estació de l'any.
De petits, a casa, no recordo quants dies abans, perquè llavors no tens noció del pas del temps, la mare començava amb tots els preparatius per fer canelons, treia la màquina de trinxar de dalt d'un armari de la cuina, bullia els  canelons, estenia uns draps de cuina de cotó, blancs, damunt del marbre i posava les plaquetes de canelons bullides per després farcir-los i aquell flaire de la beixamel amb formatge per tota la casa i sentir a dir: Aquest any he fet 40!! Els amics i la família de fora de Catalunya quan venen a dinar els hi preguntem: "Que us agradaria o ve de gust?" La resposta, sempre, és canelons que allà no en mengem.

Com els de casa en lloc!. Quan us hi poseu feu uns quants més, es poden congelar i tenir una sorpresa agradable per un altre dia. "La cuina vol temps, paciència i calma."  Josep Pla.

No hi ha una sola recepta de canelons com ja s’ha vist i, cada casa els prepara a la seva manera. Normalment es fan amb carn rostida, però n'hi moltes varietats: amb espinacs, de peix, d'estiu: amb verdures fresques i tonyina i amb salsa maionesa. També es poden fer aprofitant una part de les carns del caldo de Nadal. Cuina de reciclatge. Sigui com sigui, aquí, deixo la recepta de com els preparem a casa seguint la recepta de casa la mare i fusionant-la amb la recepta que també continuem fent a casa :

Canelons de casa per 8 persones

Ingredients

• 20 plaquetes de canelons de la marca que us agradi. (posar alguna més per si es trenca alguna)
• la farina necessària per enfarinar les carns
• 200 gr. de carn de vedella per rostir* (es poden fer variacions en les proporcions de les carns)
• 200 gr. de carn de porc
• 160 gr. de carn de pollastre o gallina
• 30 gr. de fetge d’au o una llauna de foi-gras
• 1 copa de vi ranci o brandi
• l’oli d’oliva verge extra que calgui
• 1 ceba
• 2 pastanagues
• 1 tomàquet (o 2 c/s si teniu preparada salsa de tomàquet casolana)*
• Sal
• Pebre blanc molt al moment
• Un canó de canyella
• 160 gr. de formatge ratllat per gratinar tipus Maó, Emmental, Parmesà o Gruyère
• Opcional: una mica de tòfona, si és Nadal, temporada o per  fer aquest plat festiu.

Per la salsa beixamel: (He posat unes quantitats mínimes ho podeu repetir si us cal més. És molt fàcil)
• 50 gr. mantega de bona qualitat
• 2 c/s de farina*
• ½ l. llet de vaca
• Pebre blanc molt al moment
• Sal
• Nou moscada ratllada al moment

*
c/c = cullera de cafè
c/p = cullera de postra
c/s = cullera de sopa 


Preparació i elaboració

Primera part: En una cassola prou ample posem l’oli i l’escalfem. Salpebrem i enfarinem les carns tallades en daus. Les incorporem a la cassola afegim la canyella i les enrossim. Quan comença agafar color incorporem les verdures i la copa de vi ranci, si us cal, una miqueta d'aigua.  Deixem coure. 

Quasi al final afegiu els fetge o una llauna petita de foi-gras en comptes del fetge si us agrada més. Ho deixem coure a foc molt suau perquè no s’enganxi. Doneu unes voltes amb una espàtula perquè els ingredients prenguin tots els aromes. Deixeu refredar.
Variacions: Si en teniu podeu afegir una mica de tòfona ratllada.

Segona part: Passar els ingredients per la màquina picadora o de trinxar. Reservar

Tercera part: Bullir les plaquetes dels canelons com indica la capsa del fabricant. Sinó ho posa es pot fer de la següent manera: En una olla gran poseu 2 litres mínim d'aigua, els italians posen l'olla més gran i quanta més aigua millor. Afegir una mica de sal; Quan l’aigua bull tirar les plaques, una a una, perquè no s’enganxin; Remoure lleugerament i coure de 12 a 15 minuts; Escórrer i refrescar amb aigua freda durant uns minuts; les estenem en un drap de cuina de cotó que hem posat damunt del marbre perquè deixin anar tota l’aigua.
Quarta part: Farcim les plaques dels canelons amb la massa que hem preparat (una bona idea és posar una mica de la beixamel a les carns picades, queda més amorosida la massa i a l'hora més compacte) i enrotllem en forma cilíndrica.
En una plata per anar al forn la untem amb mantega i posem una part de la beixamel. Posem els canelons al damunt un darrera l’altre en files.
Recobrim completament els canelons amb la resta de beixamel.
Posem el formatge ratllat per sobre i uns daus de mantega. 
Gratinem al forn a 200º C fins que la  superfície s'hagi enrossit com deia en Josep Pla!!
Fer la Salsa Beixamel
En una cassola posem la mantega quan s’ha desfet afegim la farina i amb una cullera de fusta remenem ràpidament procurant que no es facin grumolls. Afegim la llet tèbia, (és important escalfar la llet perquè no se'ns facin grumolls) continuem remenant fins que comenci espessir. Afegim la sal, el pebre blanc molt al moment i, uns polsims  de  nou moscada ratllada. 
A la Fonda Xesc de Gombren fan una de les millors beixamels que heu provat mai. El xef i propietari de la Fonda ha mantingut la manera i el secret dels millor cuiners i d'un dels restaurants més reconeguts que va tenir la ciutat de Barcelona.

Els  catalans consumiran  aquest any 16 milions de canelons per aquestes Festes de Nadal, Cap d’Any i Reis. EL PAVO, per tradició, és una les marques més consumides. Cada català  prendrà uns 2,5 canelons en família. Moltes cases fan demà dia d'Any Nou de peix.

El comerç de proximitat, el mercat del vostre barri, el botiguer amic, garantirà i aconsellarà un producte proper bo i de màxima qualitat. Cada vegada hi ha més botigues que es dediquen a la preparació d'aquest plat. El gremi de la carn informa aquest Nadal 2014  es preveu un increment de venda de canelons de l’1% respecte a l’any passat, fet que representa la venda d’unes 2.275.000 unitats de canelons. Quantitat que s'incrementa any darrera any.

Acompanyaria els canelons d'una bona escarola o una amanida que porti magrana, un pica-pica, amb la fruita per les postres, una macedònia, els torrons i les neules per qui vulgui i després a corre!. Els àpats d'avui no han de ser com els d'abans.

Proposta de maridatge: Un cava que fa festa i és alegre. Acompanya molt bé des de l'aperitiu, el dinar i les postres. 
Bon profit!!
"Per Nadal cada ovella al seu corral i per Sant Esteve cadascú a casa seva"

L'origen de la festivitat de Sant Esteve el podeu ampliar-ho aquí.
i, es remonta a la vinculació de la Catalunya vella, del S.IX, a l'Imperi Carolingi, vinculat al Bisbat de Narbona, mentre que el resta de la península depenia del Bisbat de Toledo. 
Una cançó: Nadal de Judit Farrés

divendres, 6 de gener del 2012

Tortell de Reis i els Reis Mags d’Orient

Hivern 2025: 4.153 visites 

Quasi sempre arribo tard. Diuen que soc optimista perquè em penso que el temps és infinit i, puc fer mil coses. Avui, és el dia de Reis i publico el post el mateix dia. Vaig fer el Tortell ahir vespre, entre una fermentació i l’altra aproximadament unes 4 hores. Val la pena de fer-lo. Ha quedat com de pastisseria, xulu, xulu. No l’he penjat fins ara, volia posar aquesta foto perquè es pogués veure el farcit, l'interior del Tortell i,  això no ha succeït fins avui a l’hora de dinar.
La Nit de Reis és la Nit més màgica de totes les festes de Nadal. És la que més m’agrada. A casa, cada any la continuem fen amb la mateixa alegria i també perquè no? amb una mica tristesa, aquest dia s'acaba el cicle de les Festes de Nadal. 
                          Foto d'una part de l'obra dipositada al MNAC de la representació del RRMM
Qui eren els Reis d’Orient?: Els Reis Mags d’Orient, eren savis, eren mags, eren astrònoms que fa més de 2000 anys varen venir des de l’Orient, guiats  per un estel per adorar al Nen Jesús, en el portal de Betlem, li varem portar regals valuosos. Cada regal tenia un significat especial, més què regals materials representaven un símbol: L’or, l’encens i la mirra. 

La primera vegada que es representa l'estel de Betlem és en el fresc de "L'adoració dels Reis Mags" de Giotto al 1.305. Devien saber com astrònoms de l'existència d'una conjunció d'estels? Homes de ciència que coneixen el moviment dels astres.
                                imatge de la wikipedia "L'adoració del Reis"  on es pot veure l'estel
L’únic llibre que en parla és  l'Evangeli segons Mateu, no diu quants eren, només diu que eren Mags,(sacerdots), algunes traduccions diuen que eren homes de ciència, savis. Amb els segles van passar a ser astròlegs i després reis. 

La primera representació dels RRMM es troba a Ravenna, en un mosaic a la Basílica de Sant'Apollinare Nuovo, s. VI. Una meravella! Aquest mosaic està a molta alçada i poder no va sortir molt nítid. Viatjar, mirar, descobrir, admirar, i gaudir cada instant.
Aquests RRMM no porten corona porten un barret que sembla una barretina....!

Aquell dia els Reis Mags,  amb tota la seva grandesa,  varen venir de molt lluny, per portar el millors tresors del seu regne a una infant i varen canviar els rols, per fer rei a un infant. Aquest simbolismes es representa amb la figureta amagada en el Tortell de Reis. 
Algunes iniciatives com les Radio Barcelona i, les visites dels jugadors de futbol als hospitals, fan que la màgia d’aquell missatge es torni a fer realitat i, puguem pensar que els RRMM continuen sent màgics. 
Ara, tots estem il·lusionats i, esperem que els nostres somnis es facin realitat, almenys aquella nit, per un instant a tots ens agradaria a tornar ser nens.
Els RRMM, més grans, però encara molt més savis, han incorporat les noves tecnologies i, utilitzen les TIC, per fer la seva feina. Ahir,  a  Barcelona,  es podia seguir la Cavalcada per Internet i Google Maps ens donava les últimes dades per on passaven els RRMM.

Els RRMM han previst que els hi pugueu  enviar la carta des de la seva web, us la podeu imprimir o si no teniu temps la  podeu  enviar per correu electrònic. Els RRMM contesten tots els correus i, totes les piulades de twitter. Aquí podeu veure un vídeo de la Cavalcada més tecnològica
El dia de Reis  és tradició  acompanyar la celebració  amb un pastís anomenat Tortell de Reis. D’on ve la tradició de menjar Tortell el dia de Reis?

Segons Dionisio Pérez, aquest pastís va venir  a Espanya des de França, imitant el gâteau des rois, que és el nom amb el qual els francesos anomenen el tortell d'Occitània, ja que al nord no se'n menja tradicionalment. L'autor defensa que l'inventà un cuiner reial del Palau de Versalles, on no es menjava el  Tortell de Reis (com el català, portuguès o occità) sinó la galeta de pasta fullada i massapà.

En Joan Amades escriu en el Costumari Català una llegenda i, diu què, la Mare de Déu en veure els regals tant valuosos que li portaven els RRMM va llagrimejar i,  a l’instant varen baixar del cel uns àngels i de les seves ales varen deixar anar una polsin i, la Mare de Déu va començar a fer una coca per obsequiar al RRMM. 

La fruita confitada que decora el tortell vol simbolitzar les pedres precioses de les corones  dels reis.

Els reis, las faves, també les trobem en la tradició pagana en les festes saturnals de Roma. Menjàvem: mel, dàtils i altres llaminadures.

Sigui com sigui, la tradició del Tortell  està estesa a molts altres països del nostre entorn, a Portugal, Grècia, els Països Catalans i d'Occitània, a més de la resta de l'Estat Espanyol i fins i tot, a través d'ell, a alguns llocs d'Amèrica, una tradició semblant la trobem en el king cake de Nova Orleans o Mèxic.

Com és el Tortell de Reis? és un pastís de brioix, de forma circular i segons els llocs farcit de massapà, el farcit més tradicional; també de cabell d'àngel, de confitura, nata, crema, trufa, aquests últims farcits són els que, actualment, agraden més; Adornat, sovint, amb fruita confitada, pinyons o ametlla esbocinada. Dintre el tortell s'hi posen ha unes figuretes: un rei i una fava. 
Segons la costum qui troba la fava haurà de pagar el Tortell i, qui troba la figureta és coronat rei. Els tortells porten un verset que diu:

Si la fava tu hi has trobat
paga el tortell sens recança 
i no perdis l'esperança
seràs un ser afortunat. 

I si t'hi surt la figureta 
no et quedarà més remei
que ser coronat com a Rei 
d'aquesta festa distreta.

Tradició, sana alegria; 
formen en la taula anell, 
i mengem tan bon tortell 
en pau i franca harmonia.

El Gremi de Pastissers ha calculat vendre uns 850.000 Tortells de Reis a Catalunya.

La recepta que comparteixo és del programa de  “Dolça Catalunya” de TV3, ara no fan aquest programa, però em sembla bé poder recuperar-la. És del Mestre Pastisser Miquel Tolosa de la Pastisseria del Passeig 40 de Berga Està molt ben explicada i, si seguiu pas a pas podeu demostrar que sou uns excel·lents pastissers. Estareu molt contents i alegres dels resultat. En aquest enllaç podeu trobar el vídeo. 

He variat dos ingredients respecte a la recepta original:
He substituït la ratlladura de llimona per aigua d’atzar i, la llard per mantega per fer-la més adequada al sabor actual.  Poder perdrà esponjositat, però és més agradable al gust i més fàcil de pair. Així convé en aquest  dies que hem fet algun excés en el menjar.
Apa!! anem per aquest fantàstic Tortell. 


      Tortell de Reis farcit de crema pastissera

TORTELL DE REIS FARCIT DE MASSAPÀ
Els ingredients: (per 6 persones)
Per a la primera part de la massa:
  • 10 gr. de llevat premsat
  • 35 gr. d'aigua
  • 75 gr. de farina de força (farina de la millor qualitat la flor de la farina)

Per a la segona part de la massa:
  • 35  gr. de sucre
  • 20 gr. de llard, ho he substituït per mantega. (temperatura ambient, la podem treure unes hores abans)
  • 250 gr. de farina de força
  • 2 gr de sal 
  • 1 ou, per la massa
  • ratlladura de llimona (he posat un tap ple de l’aigua d’atzar en comptes de la ratlladura llimona)
  • 65 gr. d'aigua mineral
Pel massapà:
  • 150 gr. de pols d'ametlla 
  • 150 gr. de sucre 
  • aigua (la necessària)

Per a la decoració:
  • fruites confitades a voluntat 
  • 10 gr. sucre bolado o esponjat.
  • 1 ou batut  per pintar el Tortell
  • una fava
  • una figureta

La preparació de les masses, el massapà  i fornejar

La primera massa 


En un bol, triturem el llevat premsat amb la mà, notem com es desfà mentre hi afegim l'aigua i ho batem a mà. Hi afegim la farina de força. Ho remenem fins que obtenim una massa homogènia. Tapem la massa amb un drap de cuina i, la deixem en un lloc tebi i sense corrents d'aire, a uns 22ºC. El forn, sense encendre, pot ser un bon lloc. Deixem que dobli el volum: uns vint minuts.
Mentrestant, preparem el massapà: mesclem la pols d'ametlla i el sucre. Quan estiguin ben barrejats hi afegim l'aigua i fem una massa prou tova perquè no se'ns trenqui. Sobre la superfície enfarinada fem com un  xurro i hi col·loquem el rei o reina i la fava a l'interior.
La segona massa

A  la màquina d'amassar hi posem, per aquest ordre perquè es desfacin ben bé:
Primer el sucre, després la sal, el llard o la mantega (a temperatura ambient), la ratlladura de llimona o l'aigua d'atzar, un tap és la mesura, aquest ingredient és per perfumar. Hi afegim l'ou, que haurem trencat a part per assegurar-nos de no posar cap resta de la closca, l'aigua i, la farina. 

Amassem fins que ens quedi la massa ben elàstica i,  hi afegim la primera massa amb el llevat, que ja ha pujat el doble del seu volum. 

Tornem a amassar i, quan tota la massa ens quedi ben elàstica (com un xiclet) ja està a punt. Per comprovar-ho, el millor és estirar-la amb les mans: si se'ns trenca, vol dir que encara falta treballar-la. 

Una de les tècniques és la que explica Dan Lepard en el seu llibre "Hecho a mano" i les recomanacions d' Iban Yarza i Xavier Barriga: Pastar 10" i reposar 10'. Ho repetim 3 vegades. Reservem.

Tornem a deixar reposar uns 15 minuts, tapada amb un drap i en un lloc tebi sense corrent d’aire. Tot seguit l'estirem sobre el marbre tot fent un xurro, amb l'ajuda d'un corró. Hi col·loquem el massapà a sobre i, amb la massa, l'embolcallem. Ens ha de quedar el massapà a l'interior, com en un farcit.
Ara, la deixarem fermentar per segona vegada seguint el mateix procediment: tapada amb un drap, en un lloc tebi i sense corrents d'aire. Durant 2 hores aproximadament o fins que hagi doblat el seu volum. Un cop ha llevat ho pintem amb ou batut. 

Decorar amb les fruites confitades al gust. I el sucre bolado o esponjat. 


Finalment el posem al forn a 230º C durant uns vint minuts. (aneu alerta cada forn és diferent), en el meu forn ho he posat 200º C.
Hem de tenir la precaució de col·locar-lo ben bé al mig de la safata perquè ens pugi de manera uniforme.

Brindem amb cava i Cacaolat!
Molt bon profit! 


Que els RRMM siguin generosos en afectes, en comprensió, ens portin la força necessària que tant ens convé i ens cal per tirar endavant. Us deixo el vídeo de Manel ens en sortim.
Demà:  dieta!!! Per tornar a la normalitat.

Els estris: Atuell de pastar, ratllador, bols, pinzell , espàtules,
Visitar:Moltes tradicions de les nits de Reis; fires de Reis. Cavalcada dels Reis d'Igualada Cavalcada d’Alcoi ,La primera representació de la cavalcada està documentada en 1866. A mi m'agrada molt la de Barcelona els Reis venen per mar.:))
Tortell Poltrona. 
Post actualitzat 4 de gener 2013 amb el vídeo de la Cavalcada més tecnològica.

Un altre post relacionat en el calendari llaminer i en el solstici d'estiu la Coca de Sant Joan

dimecres, 28 de desembre del 2011

La Nit de Nadal. Toza o tronca de Navidad i “Ponche”

Nadal 2024: 2.006 visites

Diuen que la llenya escalfa tres cops: "Quan la vas a buscar al bosc, quan la talles i quan la cremes."

Aquest post el vaig escriure el dia de Nadal, em faltaven les fotos i algunes dades. El publico avui per assaborir el ponche, vi calent, aquesta recepta en els dies freds d’aquest hivern recent començat.

Els pobles del Pirineu aragonès han conservat una tradició ancestral que prové d’un altre costum europea preneolítica de cremar un tronc o la toza. Aquest costum i el ponche, varen quedar de forma residual a l’Aragó però també les podem trobar d’una manera semblant en altres països europeus: Gran Bretanya, Alemanya, Bèlgica, França, Suïssa, Itàlia, Albània, Sèrbia.
Els pobles no estan tan lluny uns dels altres, a Catalunya tenim també el Tió, cada poble té la seva singularitat i, en la diversitat està la riquesa. En els darrers anys i amb un interès comercial s’han incorporat altres personatges d’aquí i d’allà que res tenen a veure amb aquestes tradicions, però que poc a poc s’han anat integrant. Com diu Salvador Palomar en el  La Teiera: “Perquè la cultura popular és diversa i comuna, singular en cada lloc i moment, i, l'alhora és producte de barreges i adaptacions.” 
El tronc o la toza de Navidad  en la zona oriental de l’Aragó  dóna regals  i en la zona occidental es crema la tronca o toza.  Aquesta tradició coincideix  amb el solstici d’hivern. Dos moments a l’any els homes han tingut la necessitat de d’encendre els focs: Per Nadal i per Sant Joan amb les fogueres. Unes es feien  a dins de les cases,  els dies eren curts i volien allargar les llargues nits de l’hivern. Les famílies es reunien al voltant del foc i li rendien culte, a l’estiu amb fogates i les festes a l’aire lliure. 
Aquest tronc havia de ser d’un arbre fort i ben gran com l’olivera, l’ametller, el roure o l’alzina es collia per primavera i, es guardava a les cases fins la Nit de Nadal. La llenya, en aquell temps es recollia a la primavera  per tenir-ne per  l’hivern. La meva mare aquest dies em deia què a casa d’ella guardaven una soca o un tronc gran d’olivera per la Nit de Nadal. Ella ha mantingut aquesta tradició i, encara ara, a casa, en guardem un de roure o d’alzina.


Aquest foc s’havia de mantenir viu fins l'Any Nou o Reis, a Jaca i altres pobles del Pirineu es mantenia fins la Candelera. Les tradicions paganes es barregen amb les tradicions religioses. La Candelera és quan es treu el pessebre, tot es transforma i s'adapta.


El tronc, la tronca, la toza tenia un simbolisme: beneir, protegir i donar prosperitat a la casa. Una ofrena en forma de llum que  avui són els regals.
El dia de Noche Buena abans de cremar la toza s’amagaven en els foradets de la tronca o la toza llaminadures com les mandarines, taronges i el torró de guirlache. Aquestes fruites eren considerades llaminadures perquè era difícil  que arribessin als pobles dels Pirineu. 
                               Els trossets de torró de la foto són casolans
Les cendres de la tronca o la toza es guardaven, una part a la casa i, en alguns llocs com Benasque es portava al camp on s’escampaven i servien per beneir i abonar la nova collita de l’any següent. 


Junt amb el tronc o la toza es preparava-ra una beguda anomenada ponche que es prenia principalment La Nit de Nadal, es pot preparar els dies de fred, sempre que es vulgui a l’hivern.


A Bruges en el Mercat de Nadal i davant de la pista de gel, a sota a la foto es pot veure, hi ha paradetes que en venen durant tot l’hivern i, a les pistes d’esquí de Grindelwald a Suïssa  en podeu trobar a les àrees de descans, on ofereixen una beguda molt semblant i una manta en les terrasses de les estacions d'esquí. 
La recepta que us proposo avui, té varietats diferents, en alguns dels ingredients. Vaig trobar una recepta del ponche de Dionisio Pérez en su Guia del Buen Comer, dice: "En la Nochebuena se prepara en el Alto Aragón el "vino quemado", perfumado con canela en rama, corteza de naranja y azucar. Se bebe también el vino en que se echarón trozos de membrillo, peras y manzanas después de asarlos." 

Escric el ponche que fa la mare què a la vegada la va veure fer a la meva iaia i aquesta a la besàvia. 

Ponche de Nochebuena - Una recepta ancestral que preparava la meva besàvia i continuem fen avui-
                                   La Nit Bona de 2016, amb el vi negre jove Lo Indíbil amb un gust intens de fruites 

Els ingredients:
  • 75 cl de vi negre que sigui bonet. Aquest any varem comprar un vi negre Veranza. Soc partidària, en aquest cas, de posar un vi de la zona, per apropar la terra i el paisatge allò que mengem i bevem. Del Valle del Cinca o Somontano   
  • Un codony, 1 o 2  pomes o peres
  • Orellanes de préssecs o albercocs dos de cada
  • Prunes seques un grapadet
  • Nous com us agradin més 
  • Castanyes seques
  • Figues seques
  • Una branca de canyella 
  • 4 c/s de sucre

c/c = cullera de cafè
c/p = cullera de postra
c/s = cullera de sopa

La preparació i la cocció
Les fruites fresques que hem triat, les rentem, les posem en una plata al forn i les coem una mica. També les podeu posar al microones 3 minuts a 800 watt. Reservem. 
No han d’estar cuites del tot, després acabem la cocció amb el vi calent. La poma té un gust neutre i agrada a tothom.
En un cassola alta posem els 75 cl de vi,  afegim les fruites que hem cuit i la resta de fruites seques: les orellanes, les prunes, les nous, les figues, les castanyes seques, la branqueta de canyella i, el sucre i, si sou molt llaminers podeu posar-ne més. Ho portem a ebullició. Ho retirem del foc i flamegem per treure l’alcohol, aneu alerta i no us cremeu!!
Aquí us deixo un enllaç del blog de El bosque de trimbolera, on podeu veure un vídeo de com flameja el ponche. Moltes gràcies Angelines!!
Tot seguit ho porteu a taula, compartiu i, canteu Nadales,  guariu-vos del fred.

Bon profit¡¡
Els estris: Cullerot, olla alta, plata i gots.
Visitar: Els Pirineus

Altre posts relacionat:
Mel de xiprer - xarop d'avet