dilluns, 30 d’abril del 2018

Les cabretes del Serrat Gros



“Les cabretes del Serrat Gros” és un conte i també la història real de la Mercè i en Raül, una parella que sempre que podien s'escapaven a Josa de Cadí, i fa 15 anys varen deixar la seva feina de Barcelona per anar a viure a Ossera de La Vansa, a l'Alt Urgell, als Pirineus per tenir cura d'un ramat de cabres de raça alpina, amb la seva llet elaborant un formatge extraordinari i com va escriure l'Enric Canut: "El formatge Serrat Gros, creat i elaborat per l'Eulàlia és el millor formatge de cabra de Catalunya, i segurament de tota Espanya."  
La Mercè i en Raül varen prendre el relleu de l'Eulàlia, una de les primeres formatgeres que a finals dels anys 70 va iniciar una nova vida amb unes quantes cabres a la petita Vall de Forn i va començar a elaborar els formatges que tant l'agradava, un formatge d'una gran qualitat, només amb la llet dels seu propi ramat, en un temps que no havia internet i en un altre context social. El relleu és l'inici del conte seguirà l'estructura clàssica de la història fins al final.
Com diu la Mercè en la seva feina i en la forma de vida conviuen amb altres sers vius. Les cabretes d'aquest ramat són les protagonistes del conte, totes tenen un nom, surten a pasturar cada dia, acompanyades del pastor, els ensenyen les millors herbes i els millors paratges pel seu benestar, els dies solejats o els dies que no fa tant bo.

Amb la seva llet que han de munyir dues vegades al dia, elaboren un producte artesà que es transforma per la seva cura, el clima i un entorn únic. Un formatge que no deixa indiferent i de rebre reconeixements en fires, concursos i certamens tan d'aquí com internacionals. Penso que elles ho saben i estan ben orgulloses. Cada una té la seva personalitat i manera de ser, això a través d'altres anècdotes es trasllada en el conte. Un relat ben explicat, divertit, un punt de suspens i unes il·lustracions ben maques asseguren que sigui un bon conte per totes les edats. Des dels més petits fins els més grans.

En aquest conte no falta ningú i cada un ocupa el seu lloc en aquesta gran família, també la Coloma, l'ovella mascota del ramat, diferent i singular que fa poc conviu amb ells, uns aprenem dels altres, perquè no tots som iguals, i d'aquesta manera aprenem també a ser tolerants; el gosset que acompanya al pastor carregat de paciència i de comprensió és imprescindible per portar las cabretes i ajudar al pastor.
El conte va ser una idea de Pepita Clop, autora d'altres contes infantils, nascuda a La Seu, ella diu que és de la muntanya, del Pirineu. La seva vida l'ha dedicat a la docència i va pensar en explicar aquesta història a través d'un conte per transmetre als nens l'amor a la natura, el valor de la feina ben feta, l'estima, la comprensió, l'aprenentatge a través dels animals, i donar a conèixer la feina i la vida de tants artesans en un entorn rural.

El conte està il·lustrat per Carolina Botella, llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, viu a Tuixent i treballa al Pirineu com a conductora de la Lletera, un transport singular de persones i mercaderies que comunica La Vansa i Tuixent i La Seu d'Urgell, també és monitora d'esquí de fons i, en el seu temps lliure, imagino poc, es dedica a il·lustrar. Per aquest conte ha fet uns dibuixos simpàtics, entremaliats i dolços que transmeten l'harmonia i poder també la rauxa que pot haver en els Pirineus.

Aquest any en Raül i la Mercè han engegant la 13 temporada d'un formatge que va començar a elaborar-se fa 38 anys, gràcies a persones com ells que amb la seva feina ajuden a preservar l'entorn a través d'una manera de viure i sense ells possiblement haguéssim perdut.
El conte és d'Edicions Salòria de la col·lecció El petit Pirineu.
El podeu trobar a la formatgeria del Serrat Gros, a totes les llibreries del Pirineu i directament a l'Editorial.

Actualment el ramat de les cabretes està a Josa de Cadí, on tenen també l'obrador on elaboren productes frescos, com els matons i els iogurts, també mantenen l'obrador d'Ossera on continuen fen els altres formatges com s'ha fet durant tots aquest anys.

He visitat la formatgeria algunes vegades, el primer post de formatges d'aquest blog és del Serrat Gros, després, he escrit altres varietats de la mateixa formatgeria i altres formatges, he anat a les fires i mostres formatgeres, he tastat, he preparat receptes amb formatges, he llegit els tres llibres de la formatgeria Serrat Gros i altres llibres sobre formatges, i a l'any 2016 vaig publicar un formatge per cada mes del calendari acostant els formatges al moment de l'any, amb un hastagh propi #12formatgesperunany, al  2017 vaig visitar més formatgeries i he escrit posts  i, com diu la Mercè els formatges són la fotografia del paisatge. Per tot això i molt més aquest conte no podia faltar!

Us agradarà,
El Serrat Gros
Lo Pebrat
Lo Cadinell en una Amanida de peres, formatge de cabra, anacards i salsa de mostassa 
A Josa de Cadí el restaurant Ca l'Amador on el xef Diego Alías elabora una cuina excellent. En el blog trobareu tres posts d'aquest restaurant en diferents estacions de l'any. 

dissabte, 21 d’abril del 2018

Tiramisú amb ratafia de Ca Roman

Hivern 2024: 1.900 visites

Unes postres que aixequen l'ànim!

Des de que vaig escriure el post de la ratafia he anat escrivint receptes amb aquests licor que també elaboro de manera artesana pel consum de casa.

Aquí podeu trobar els enllaços del que he escrit amb aquest licor mil·lenari: la ratafia, la coca de ratafia i nous, el gelat de nous, torró, i ratafia, conill amb camagrocs i ratafia, un pastís de prunes de casa amb ratafia, o la ratafia de codony, i avui, un Tiramisú amb ratafia, una proposta del xef Jean Luc Figueres recollida en el llibre La ratafia dels raiers història d'un licor Pirinenc.
El Tiramisú és una de les receptes que des de l'inici del blog sempre he volgut escriure i compartir perquè m'agrada, perfecte en contrasts, pels ingredients que porta, per un bon final deliciós en la mida adequada i perquè m'entusiasma la fusió: un formatge jove i lleuger, l'aire dels melindros, suau i cremós sense enfarfegar, la xocolata i el contrapunt del cafè amb el licor. 

Una recepta que probablement va sorgir per un “coup de cour” o per la transformació d'unes altres postres, qui sap si en la cuina familiar o com resultat probablement de l'aprofitament d'aquells trossos de galeta o pastes seques que han anat quedant. Un dia ho parlàvem en una sobretaula a Sicília després de recórrer la illa on vaig tenir la sort d'anar a un dinar familiar irrepetible on havia el bo i millor de la Magna Grècia.

El Tiramisú ha traspassat fronteres i ha esdevingut les postres italians més internacionals i que pots prendre, gairebé, en més llocs del món i volia que estigués en el blog.

La primera vegada que vaig fer el Tiramisú va ser a principis dels anys 80 seguint la recepta clàssica d'un llibre de tècniques de cuina italiana que tinc a casa. En altres llibres de rebosteria i revistes he llegit diverses versions des de les més clàssiques, algunes veganes fins les més innovadores.

La recepta del Tiramisú ha estat versionada per molts xefs, cuiners, i bloggers amb diverses presentacions, tan dolç com salat i que la fan més o menys gormanda i atractiva, en definitiva podem trobar un tiramisú per cada ocasió.

David Andrés, cap de cuina de l'Àbac i propietari del restaurant Somiatruites i considerat el millor xef jove durant tres anys consecutius, el presenta en una cafetera per donar importància a un dels ingredients imprescindibles i que tan agrada als italians com és el cafè.

Quins són els altres ingredients que no poden faltar en el Tiramisú?

Els ous eco, els biscotti savoiardi o els melindros bons, el mascarpone, el més fresc que puguem, el cacau pur en pols sense sucre afegit i un licor, preferentment Marsala del que vaig escriure el codonyal forn en unes postres delicioses, o també es pot posar Amaretto

L'elecció de productes frescos, de bona qualitat, un cafè excel·lent i fet al moment resultarà un tiramisú deliciós.

Els orígens del Tiramisú, al marge de totes les disputes, sembla que es poden situar en el nord est d'Itàlia en les regions del Vèneto o Friuli Venezia Giulia, alguns el situen en el restaurant Le Beccherie de Treviso, potser mai podem estar segurs de res. Poder el Tiramisú, com tants altres plats, són del lloc on és fan. Unes postres italianes universals.

A casa nostre, un dels xefs que millor preparava el tiramisú era Jean Luc Figueras. La seva recepta, en la meva opinió, és una de les que més m'agrada. L'evolució, la influència francesa i familiar italiana és probablement com la va interioritzar. M'agrada molt la seva versió perquè els ous no els posa en cru sinó que prèviament elabora una crema pastissera a la que després incorpora el mascarpone.

El mascarpone: és un formatge fresc italià que s'elabora amb llet de vaca a partir de la coagulació de la crema de llet. Originari de la Lombardia. És molt cremós, suau i avellutat; Si voleu fer un Tiramisú més lleuger serà una altra cosa però no serà Tiramisú. :) Fa poc un poble d'Itàlia va perdre el record Guinnes perquè va posar nata.!
Dels licors he triat la ratafia em va semblar una excel·lent idea perquè és la que proposa del xef Jean Luc Figueras en el llibre de La ratafia dels raiers
Em va engrescar el projecte de la Glòria, al capdavant de la Ratafia artesana Ca Roman, de Rasquera a la Comarca de La Ribera de l'Ebre. Gràcies Glòria per la confiança.

La Glòria era tècnica en prevenció a la petroquímica, va treballar com diu ella milers d'hores fins que va arribar la crisi econòmica. Va canviar de feina i va buscar una altra manera de viure que li era propera i coneixia elaborant ratafia.
Aquesta feina li permet també conciliar una nova etapa de la seva vida com a mare. Per això, va prendre el relleu de la seva tieta i va recuperar en les arrels familiars els licors que des de feia més de 50 anys havia fet de manera artesana la seva família pel consum familiar o per obsequiar als amics i als veïns i va començar a elaborar la ratafia amb la maceració tradicional de 40 dies al sol i la serena, de Sant Joan a Sant Domingo.

Fa un any, va decidir comercialitzar la ratafia amb la mateixa recepta i la fòrmula familiar seguint la tradició.

La ratafia Ca Roman s'elabora amb nous verdes, espècies, herbes remeieres de proximitat, sucre i aiguardent. És dolceta, fresca, suau, de color mel i daurat, amb l'aroma de les herbes del Mediterrani, poder alguna altra espècie. Es pot prendre a temperatura ambient o fresqueta. Es pot degustar com aperitiu, per a les postres, en qualssevol moment i també per incorporar al receptari com fa la família de la Glòria i també fem a casa.

El reconeixement de la seva feina va arribar el passat febrer quan va obtenir la medalla d'or a Catavinum World Wine & Spirits Competition 2018.

He detallat i he introduït alguna modificació per fer-la més adequada al meu entendre per qui no l'hagi fet mai.

Ingredients per a 4 persones:
  • 8 melindros (si sou molt llaminers els podeu ensucrar)
  • 2 dl de bon cafè
  • 250 gr. de Mascarpone
  • 100 gr. de crema pastissera
  • 1 vaset de licor de Ratafia de Ca Roman o un licor que us agradi com el Marsala
  • 10 gr. de cacau pur en pols Valor o un que us agradi o la quantitat necessària
Elaboració:
Primer de tot farem la crema pastissera com esta explicada més a baix.
  • Muntem amb un batedor el Mascarpone.
  • Quan ho tenim muntat afegim amb suavitat la crema pastissera (posar dues culleres soperes) amb una espàtula fins aconseguir homogeneïtzar crema.
  • En un recipient de vidre, d'uns 25 cm de llargada i d'alçada alta, posem una tercera part d'aquesta “crema”.
  • Al damunt de la crema posem 4 melindros que hem remullat amb el cafè i la ratafia.
  • Amb un altre tercera part de la crema cobrim els melindros i afegim els 4 melindros restants sucats amb el cafè i la ratafia.
  • Afegim la última tercera part de la crema procurant que quedi tot pla sense aixafar-ho.
  • Cobrir amb una làmina de film transparent i reservar el Tiramisú a la nevera almenys 3 hores.
  • Alhora de presentar a taula i amb l'ajuda d'un sedàs de malla fina espargim cacau pur en pols pel damunt. A casa sempre tinc el cacau pur en pols Valor un bon ingredient si fas sovint postres a casa.



Comentaris:
  • En la recepta del Tiramisú del xef Jean Luc Figueres no explica la crema pastissera (ho dóna per fet que la saps fer). 
  • Jean Luc Figueres incorpora la ratafia a la crema jo prefereixo afegir la ratafia al cafè on remullem els melindros.
Unes postres molt fàcils de fer, que agraden a tots i que aixequen l'ànim! Buon Appetito!

Recepta de la Crema Pastissera, bàsica per la preparació de moltes postres.

Ingredients per fer la Crema pastissera:
  • 1/2 litre de llet de vaca
  • 3 culleres soperes de de llet freda
  • 3 rovells d'ous eco
  • 5 culleres soperes de sucre
  • 2 culleres soperes de Maizena
  • 1 cullera rasa de farina de blat
  • 1 trosset de pell de llimona
Elaboració:
  • En un cassó antiadherent posarem la llet al foc amb les tres cullerades de sucre i la pell de la llimona i esperar que arrenqui el bull.
  • Mentrestant, en un bol treballem els rovells de l'ou, la resta de sucre, la Maizena, la farina i la llet freda fins que quedi blanquinós. Tot dissolt i que no quedin grumolls. Aquest és el punt que tenim que aconseguir.
  • Quan la llet del cassó comenci a bullir, s'afegeix molt a poc a poc el que tenim al bol, amb molt de compte per evitar que els rovells quallin. Podeu retirar el cassó un moment del foc mentre aboqueu el contingut del bol i, sense deixar de remenar a foc ben baix i amb una cullera de fusta especial per les postres es deixa coure 5 minuts fins al punt que comença a bullir. Reservar.

Consells perquè surti un bon Tiramisú:
  • Utilitzar productes de màxima qualitat.
  • El Tiramisú s'ha de fer amb Mascarpone.
  • Una vegada hem acabat d'elaborar-lo s'ha de deixar refredar a la nevera almenys 3 hores perquè prengui consistència i tots els ingredients prenguin els sabors uns dels altres.
  • Treure de la nevera almenys 15 minuts abans de degustar i afegir el cacau en pols just en el moment de portar el plat a taula.
  • Que no us falti la inspiració!



Podeu consultar altres receptes amb la ratafia de Ca Roman en el blog de La Cuina de l'Olga.

Vaig començar a treballar en aquest post fa més d'un mes.

No deixeu de veure aquest vídeo i una recomanació el llibre de Clara i Gigi Padovani que varen estar estudiant, investigant i viatjant més de dos anys sobre l'origen del Tiramisú – Storia, Curiosità, Interrpretazioni del Dolzi Italiano Piú Amato -



Des d'aquí animo pel proper dia 21 de març, dia mundial del Tiramisu omplim la xarxa de Tiramisús!

Us agradarà veure: