dimarts, 19 de desembre de 2017

Codony al forn amb Marsala i aniversari

Els codonys ens fan companyia tota la tardor i bona part de l’hivern, una companyia perfumada i al·legòrica - Narcís Comadira -
Quan arriba el temps dels codonys publico una recepta amb aquesta fruita amb la que vaig començar el blog.
Aquest any se m'ha fet una mica tard, i ara tothom pensa en els Nadals, els preparatius o en les temps difícils que estem vivint dels que no ens podem excloure ni tampoc ignorar.

En aquest aniversari del blog volia recordar a tots els bloggers que en aquest temps ja no hi són o han deixat la xarxa. Han estat alguns. Tots dediquem esforços per tirar endavant el nostre projecte i el nostre somni o si més no un lloc on compartir o comunicar. Fins aquell dia, que arribarà, que posarem un final. 

No tinc temps de publicar cada setmana i fer un post com voldria, uns dos posts al mes com vaig escriure en les intencions del blog quan el vaig iniciar. Compagino la feina que em dóna per viure amb el blog i de vegades no és fàcil arribar a tot.
Cuina Cinc m'ha regalat bons moments i el reconeixement de la feina que vaig fen i que comparteixo amb els que ho van llegint. Aquesta és la gran incògnita per qui escriu saber si arriba algú.

Un amic fotògraf em va recomanar que em fes Instagram. Em va costar una mica decidir-me, però cada vegada que parlàvem m'ho recordava. :) Instagram és avui la xarxa més mediàtica i un manera fàcil i còmoda d'explicar que fas o que vols vendre i que poc a poc, al meu entendre, va desplaçant a Facebook. Tot vol el seu temps.

Que passarà amb els blogs? Doncs no ho sé. El que sí he vist, en aquest temps, és que els comentaris han baixat però no el numero de visites. Els blogs continuaran existint mentre existeixi algú que tingui alguna cosa per explicar o compartir i algú que els vagi seguint. CuinaCinc té un promig de 700 vistes diàries principalment d'Espanya, segueix EEUU, i d'altres països d'Europa fins la Xina o el Japó.

Hi ha posts que han arribat a xifres mai pensades i que fa il·lusió veure com han agradat. Una senzilla truita de carxofes, en això de senzilla deu tenir el mèrit, l'estofat de senglar del que algú va dir que no em faltés la inspiració o l'escudella i carn d'olla -el plat favorit dels catalans-, els canelons, o un ànec a la taronja són els més visitats aquests dies, ara, que ve Nadal. Recordant la sopa de ceba el post més visitat del blog i que sempre treu fum quan fa fred. La pestanya Receptes ha arribat a les 14.885 visualitzacions.

Aquest any han publicat el meu segon llibret, La pera, aquesta fruita que ens acompanya gairebé des de l'estiu fins a final d'any. Altres propostes i altres llibres estan en camí.

He escrit un post de viatges de la regió del Piemont que podria ser suficient per tot un any. No va ser fàcil.

Carne de cordero i Crianza de nuetros mares em varen demanar si volia col·laborar amb ells per ajudar a incentivar i promoure els consum d'aquest productes, d'aquella trobada dos post el producte i les receptes fàcils de preparar i bones.

De la feina que que he anat fen amb els formatges artesans i de la idea #12formatgesperunany, amb un hastagh propi, vaig participar com a membre del jurat en la Fira de formatges artesans Lactium de Vic en la categoria de matons i formatges frescos. La medalla d'or d'aquesta categoria se la ve emportar el Recuit de la formatgeria de La Seu d'Urgell Cal Majuba, vaig anar a visitar aquest estiu i vaig escriure aquest post al blog. 

La combinació de formatge i codony és coneguda i apreciada en les postres tradicionals i familiars ho escrivia en el primer post del blog. El codony marida molt bé amb un un formatge fresc o un formatge curat d'ovella com un Idiazal, un Zamorano o un Serrat d'ovella català, acompanyat de fruits secs com les nous per posar sabor a sobretaules entretingudes.

Aquest any no he escrit el post de Sant Jordi. Cinc Sant Jordi's és un temps suficient, he dedicat molts esforços i energia. Són llibres que no passaren en el temps i els trobareu en la pestanya Biblio per qui els vulgui consultar. El que faré, ara, serà un llibre, un post.

Editorial Morera va publicar una ressenya sobre CuinaCinc, quan vaig escriure el post de la farigola i el sorbet de la farigola del que sempre estaré agraïda. 

Vaig assistir a la presentació de la primera poma de Girona, en el blog trobareu diferents propostes amb aquesta fruita tan versatil i bona.

Estic preparant una proposta d'una recepta per una Fira que aviat també publicaré.

He escrit algun post de restaurant, El Ginjoler i han quedat altres pendents, alguna escapada que miraré de publicar, he visitat mercats, formatgeries artesanes, museus i fires, he llegit llibres. El proper post serà un que em fa especial il·lusió i me n'alegra el reconeixement al professional i artesà d'un establiment familiar de més de quatre generacions.

Vaig participar en una tertúlia de productes de tardor amb Glòria Baliu, Núria Bàdena i Veva Barba organitzada per l'editorial Sd Edicions a la llibreria Casa Usher.

He tornat a Itàlia i fa uns dies vaig anar al Senyor Parellada en un dinar recordant a Néstor Luján, periodista, escriptor i gastrònom. Vaig publicar les fotos i la ressenya del dinar a Instagram.

I acabant la tardor no renuncio a escriure una recepta amb el codony.

Aquest any la collita de codonys ha anat bé, el codonyer és un arbre agraït, malgrat l'escassetat de la pluja, ell ha donat fruits saborosos que sempre ens recordaran el codonyat i el sol de a tardor.
Havia pensat en dues receptes des de fa temps i amb les fotos fetes de fa més d'un més no trobava el moment, ara si. He triat la més fàcil, la més perfumada: Els Codonys al forn amb vi de Marsala.

Poder perquè Itàlia m'és tant propera, perquè fa poc que he tornat, per la besàvia i perquè és en aquest temps quan ve més de gust un plat tebi i reconfortant de color ambre i daurat com les fulles de la tardor com descrivia el poeta Josep Carner i l'escriptor Narcís Comadira.
Els codonys al forn també els podríem acompanyar d'un Xeres, Oporto o Madeira vins similars que mariden molt bé amb aquesta fruita, acompanyat del toc subtil de l'anís estrellat i el sucre.

Codony al vi de Marsala són una de les postres que va prendre Frank Sinatra en un dinar en un viatge a Sicília i que vaig trobar en un llibre de menús de personatges famosos i em va agradar.

El Marsala és un vi italià que porta el nom de la ciutat on va desembarcar Garibaldi, artífex de la unificació italiana, situada a l'oest de Sicília, la magna Grècia, amb una gastronomia, uns productes i una cuina molt rica i elaborada, on el producte és el gran protagonista i l'orgull d'un país on s'està produint un moviment de retorn dels joves que varen anar a estudiar a la ciutat per retornar a l'entorn rural on vivien els avis i recuperar el producte per presentar-lo o elaborar-lo d'una manera diferent i més exquisida per ser més competitius en el mercat.
Marsala és un vi generós que es va fer famós quan a l'any 1773 l'anglès Woodhouse va enviar de Trapani a Anglaterra 60 bótes d'aquest on havia introduït alcohol per parar la fermentació. El resultat va ser el reconegut vi de Marsala.

Marsala va ser un dels gran vins italians al món, després d'estar gairebé tocant el cel va arribar a la decadència per retornar a la qualitat quan l'any 1984 es va revisar la DOC.

Les varietats de raïm que s'utilitzen, en general, per la seva elaboració són: Catarratto, Grillo i Inzolia, actualment la DOC permet fins a deu varietats de raïm.

El vi de Marsala segons la seva categoria, el seu envelliment pot tenir fins a cinc varietats diferents. Aquestes categories es complementen segons els color i el contingut de sucre. Es pren, en general, d'aperitiu, en la elaboració de plats deliciosos, en les postres i per acompanyar rebosteria.

El vi Marsala que he triat per preparar els codonys és un Marsala Ambra Demisec, Gran Chef, de color ambre i daurat com les fulles d'aquesta tardor que acaba, sec, amb aromes i gustos d'ametlla i poder una mica de regalèssia final.

La recepta (Per 4 o 6 persones)
  • 4 codonys o els que volgueu
  • 1 copa generosa de vi de Marsala
  • El sucre morè necessari, una cullera per cada meitat de codony
  • 1/2 llimona o 1 segons la mida
  • 3 estrelles d'anís
  • La mantega necessària per untar la plata que va al forn.
Preparació i cocció:
  1. Preescalfem el forn a 180º C
  2. Netegem els codonys del borrissol, els partim per la meitat i els hi trèiem la grana.
  3. Reguem els codonys amb suc de llimona per evitar l'oxidació. Sempre amb prudència mai en excés.
  4. En una safata per anar al forn i prou ampla perquè ens hi càpiguen tots. La untem amb mantega de bona qualitat i posem els codonys, afegim en cada un d'ells una cullera de sucre, i al damunt de cada un dues culleres de vi de Marsala i les estrelletes d'anís les posarem repartides en la safata en els últims 30 minuts de la cocció.
  5. Podem tapar amb paper d'alumini i deixem coure aproximadament dues hores a 180º C i anem controlant cada 30 minuts.

Presentació: Poseu mig codony o un  per persona :) i acompanyar-lo, si voleu, com les postres originals que va prendre Frank Sinatra en aquell dinar a Sicília amb un tros de flam i sinó tot sol recent sortit del forn o a l'endemà els podem temperar una mica amb el microones.

                     El flam es va trencar una mica però estava deliciós, la recepta del flam la podeu trobar aquí.
Nota: En els anteriors posts del codony podeu trobar les propietats i característiques d'aquesta fruita tant tardoral, només afegir que l'anís estrellat és utilitzat en la medicina xina per les seves propietats guaridores i beneficis pel sistema digestiu, també el codony al forn ho és, d'aquesta manera dos productes units per ajudar a pair bé o quan no ens trobem gaire bé, a més de gaudir d'unes postres delicioses.

Que vagi de gust!


En el blog podeu trobar un post dedicat al codony i les següents receptes: codonyat, gelea, codony al forn, all i oli de codony, tatin de codony, pastis de codony, amanida de codony o ratafia de codony més les 11 receptes recollides en el llibre del codony.

Poder us agradarà les pomes al forn amb crema catalana

2 comentaris:

  1. Caram, quines postres!
    Tota una novetat per a mi i la pinta que fa és exquisida, quina cosa tan delicada!
    Aquesta recepta em queda a la memòria, només en calen els diferents ingredients... caurà!
    Serà a la teva salut, Fina.

    Bon Nadal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia, Manel,
      Tant senzilles i tant bones!
      Em varen captivar quan vaig trobar la recepta.
      Moltes gràcies sempre.
      Feliç dia i Bon Nadal!
      Fina

      Elimina

Gràcies per venir i escriure la teva opinió. Respondré els teus comentaris amb molt de gust!