diumenge, 31 de desembre del 2023

Coca de codony – 12 anys de blog

Havia començat aquest post fa uns dies...

i començava així: “S'ha acabat la tardor i entrem a l'hivern oficial i a les portes del Nadal.” per raons de força major i per complir amb altres compromisos no he pogut continuar fins avui. Encara tenim codonys.

El passat 29 d'octubre el blog va fer 12 anys del primer post i, com cada any, per celebrar l'aniversari escric un post i l'acompanyo amb una nova recepta amb codony. Amb aquesta fruita i la recepta del codonyat vaig començar el blog. El codony és, també, el títol del primer llibre que vaig escriure al 2013 per la col·lecció productes de mercat de SD Edicions.

El codony, la magrana i el caqui poder són les fruites que més identifiquen la tardor i ens acompanyaran una part de l'hivern. El caqui té una temporada molt curta, la magrana com el codony ens acompanya fins a final d'any. Després podem assaborir-les en confitura, melmelada o gelea.

El codonyat artesà el podem degustar durant tot l'any, és un bon recurs al rebost i una de les millors parelles amb el formatge, també, acompanya amanides i diferents preparacions.

Aquí pots veure els posts i les receptes que he preparat amb el codony durant aquests anys: codonyat, la gelea, els panellets, l'all i oli de codony, al forn, un pastís, una tarta tatin, una amanida, una ratafia, un conill de tardor, codony al forn amb Marsala, un vinagre de codony...s'assemblaria al de poma, o un bacallà amb espinacs i mussolina per anomenar algunes.

Aquest any tenia el dubte entre dues receptes, finalment m'ha semblat escriure i fer una coca de codony. Una coca que feia temps que volia fer. Tothom m'havia dit que era una coca fàcil i deliciosa, però ningú em sabia explicar la recepta. Després de buscar en diferents llibres i consultar algunes persones vaig trobar dues propostes interessants. Una, pels experts “panarres” recollida en el llibre d'Ibán Yarza «100 Recetas de pan de pueblo» i, una altra recollida en el Corpus de la cuina catalana en la darrera edició la número 372. Aquesta última em va semblar més fàcil i és la que he preparat per aquest post. S'ha de dir que vull intentar preparar l'anterior.

Abans de la recepta, com cada any un petit resum dels posts que he escrit al blog durant aquest 2023:

L'any va començar amb un post del restaurant Can Ventura de Llívia, després vindria un post dedicat a una de les primeres formatgeries artesanes i més antigues del Principat, El Molí de l'Alzina; al febrer dins de la Barcelona Wine Week. Tast Família Torres: Quatre aproximacions als sòls del Priorat; un post dedicat a les alubias de Tolosa con sus sacramentos; per Setmana Santa, per fi, vaig poder escriure un post del bacallà de Quaresma; al maig un post del restaurant Can Rin de Cabrils dins de la 9a edició de la Ruta Gastronòmica “De Bona Pasta”; parada obligatòria i no vaig poder escriure fins al mes d'agost, el tercer post dedicat al viatge a Islàndia, no va ser fàcil, vaig dedicar-hi tot el mes d'agost. Aquest post per la seva extensió, el contingut i la informació podria ser un post per tot l'any. Del viatge, el paisatge, la cuina, els llocs i la natura.  Escriure aquest post em va permetre “tancar un cercle” i alhora acompanyar el premi i el reconeixement d'El llibre del bacallà dins del Gourmand Awards 2023 a Suècia. Un somni, un dels premis editorials de gastronomia amb més prestigi del món. Si, em varen saltar les llàgrimes per tot el camí, no exempt de dificultats, per les hores de solitud i per tot el que havia passat. Un gran reconeixement de la meva feina de tots aquests anys. Gràcies a la meva família per tot el suport. A tots el que heu llegit i comprat el llibre i als que aneu seguint el blog.

I, vaig continuar a l'octubre amb una col·laboració amb Aitona Gourmet amb una recepta senzilla però amb molt de gust, unes torradetes amb figues, formatge fresc i pernil; al novembre una ressenya del llibre 36 maneras deguisar el bacalao de Manuel María Puga i Parga - ”Picadillo” i, algunes coincidències difícils d'explicar; va seguir de nou un nou post amb bacallà i com a protagonista de 10a Edició de la Ruta Gastronòmica de Cabrils; a primers de desembre un post dedicat a un petit projecte familiar al Matarranya de les Tres aceitunas acompanyat, també, d'una recepta familiar de la casa de la mare l'ajaceite - allioli amb patata.

A més a més he anat compartint a Instagram alguns post que m'han agradat i semblant d'interès.

De les coques, al blog pots trobar algunes com la coca de Sant Joan, la coca de poma, la coca de ratafia, la coca de llanda, la coca d'albercocs amb sobrassada i un post dedicat a les coques, un recorregut d'aquesta preparació per descobrir algunes de les varietats de coques que podem trobar a la nostre país per acabar amb una coca de recapte.

Avui doncs una coca de codony i de la que l'Iban Yarza, periodista, divulgador i flequer va escriure: “El membrillo, con su textura ápera y carne dura, no parece una fruta más petecible para comer una torta. Sin embargo, la coca de codony que se puede encontrar en muchas zonas de Castellón demuestra que una sencillla massa de pan y un poco de azucar son capaces de obrar magia: el resultado es un sabor de mil matices y una pulpa tierna. Probarla constituye una revelación. Esta pieza tant sorprendente se puede encontrar en recetarios de otras zonas de la región y en el cercano Aragón, i afegeixo a les poblacions de Fraga i Solivella a la Conca de Barberà com em deia la família Sans Travé. Tradicionalmente se elaboraba con masa de pan de la hornada (como muchas tortas y cocas), després es va enriquir amb sucre i oli, i avui no és extrany trobar-la en una massa dolça semblant al pa cremat.”


La recepta de la coca que avui et proposo, com he escrit més amunt és la recollida en el Corpus de la cuina catalana:



Ingredients:

  • 2 o 3 codonys segons la mida
  • 100 gr i un raig d'oli d'oliva verge extra arbequina Molí del Set
  • 10 cl de cervesa
  • Un pessic de sal
  • Farina d'espelta ecològica
  • Sucre la quantitat necessària.

Elaboració:

  • Barregeu els 100 g d'oli d'oliva, amb la cervesa, la farina que admeti i la sal fins que quedi una massa que no s'enganxi als dits.
  • Estireu la pasta en una safata rectangular.
  • Peleu i talleu els codonys molt fins.
  • Col·loqueu damunt de la massa, superposant les lamines del codony.
  • Poseu un raig d'oli i el sucre generós i introduïu al forn prèviament escalfat a 180ºC durant uns 45'-50' aproximadament, segons el forn..

Que vagi de gust!

dimecres, 6 de desembre del 2023

Tres aceitunas - Ajaceite - Allioli amb patata

“Je ne serais jamais contente de ne pas vois voir” Annie

A la comarca del Matarranya, una de les més belles d’Espanya, on els camps d’oliveres es fonen amb els ametllers i les vinyes es produeix l’oli d’oliva verge extra orgànic Las tres aceitunas, un petit projecte familiar impulsat per Fenella Bingham per donar a conèixer l'empeltre una de les varietats d’oli d'oliva més antigues i pròpies de l’Aragó.

L'empeltre, (oliva, oli i olivera) és una varietat oleícola asimètrica i allargada, de color morat i negra quan ha madurat. No és la més habitual però probablement és la varietat amb una història mil·lenària que es situa a l'any 1.000 aC. i alhora una les principals senyals d'identitat de l'oli d'oliva de la Denominació de Origen del Baix Aragó. Aquesta zona productora és una de les més importants del nord d'Espanya.

El conreu de l'olivera en terres de secà disminueix la capacitat de producció però alhora augmenta la seva qualitat, Això fa que els olis verges produïts en aquesta zona siguin autèntic “or líquid”.

Tot el procés per l’elaboració de l’oli és manual i ecològic; el premsat es fa en fred i amb el mètode tradicional, (perdut en els darreres anys), en un molí de Calaceite, aquesta circumstància atorga a l’oli una textura fina i agradable i alhora elimina l’oxidació produïda per l’aigua.

La producció és d’unes 1.000 ampolles a l’any.

Les característiques bàsiques de l'oli serien: aspecte net sense terbolesa; color daurat, característic de la varietat d'empeltre; sabor suau, molt agradable que recorda la fragància de l'olivera.

L’oli d'oliva @lastresaceitunas el pots trobar en alguns restaurants i botigues especialitzades de Barcelona.

El dibuix de l'etiqueta de les ampolles és una il·lustració pintada per Clea, la neta, la més petita de la família.

La frase que encapçala aquest post, escrita a l'etiqueta de l'ampolla, a la base del dibuix és de l'àvia Anne conformant la història d'una família.

El món és millor gràcies aquells que persegueixen els seus somnis.

Per acompanyar aquest oli he pensat que estaria bé fer un Ajaceite, un all i oli amb patata, una recepta familiar, pròpia de l'Aragó de diferents comarques com la Jacetania o los Monegros i, que feien a la casa familiar de la mare per quarta generació que tinc constància; també, hi ha costum a Mallorca i, documentada a la Provença - França-. Amb ou, amb pa, amb codony. En realitat són maneres de fer pròpies de cada poble, de les diferents cultures i del patrimoni culinari del Mediterrani.

L'Ajaceite que podeu veure en aquesta imatge l'he fet aquesta tarda amb la mare. Ella, s'ha fet gran, com tots, però m'ha volgut fer costat i conduir.

L'Ajaceite és una “salsa” que s'acompanya habitualment amb conill, llonganissa o altres carns a la brasa, bacallà o cargols i, també, verdures de temporada.

L'Ajaceite es prenia acompanyat d'altres aliments, principalment en la festa de la “rematadura”, celebraven un dinar al camp o a les cases per festejar amb totes les persones que havien treballat recollint les olives. 

Ingredients:

1 patata gran
2 grans d'alls sense el nervi
1 ou ecològic a temperatura ambient
La quantitat necessària d'oli d'oliva verge extra
sal

Elaboració:
Netegeu i coeu la patata, sense pelar, amb aigua i sal.
Una vegada cuita, peleu i xafeu la patata amb una forquilla.
Peleu els alls i els piqueu.
Poseu aquests ingredients en el vas ample del minipimer.
Afegiu l'ou i la sal.
Poc a poc es va afegint l'oli d'oliva necessari i es finalitza quan ha espessat i brilla.

T'agradarà.

Aquesta és la meva proposta quan una companya em va dir que em volia fer arribar una ampolla d'aquest oli i, si m'agradava, fer difusió a través del meu blog.


"Aceite,
recóndita y suprema
condición de la olla,
pedestal de perdices,
llave celeste de la mayonesa,
suave y sabroso
sobre las lechugas
y sobrenatural en el infierno
de los arzobispales pejerreyes."

Oda al aceite, Pablo Neruda


T'agradarà el pa amb xocolata i oli d'oliva verge extra 






Pastís de pera amb oli d'oliva verge extra 

dimarts, 28 de novembre del 2023

El bacallà protagonista de 10a Edició de la Ruta Gastronòmica de Cabrils

El dijous 23 de novembre es va presentar una nova edició de la Ruta Gastronòmica de Cabrils, promoguda per l’Associació d´Hostalers de Cabrils, amb el suport de l’Ajuntament, en El Centre Cívic “La Fàbrica” de Cabrils. 

Aquesta edició ha coincidint amb el el 10è aniversari de la Ruta Gastronòmica i es va organitzar de forma festiva, participativa i emotiva per part de tots els assistents amb diferents actes, un pastís d'aniversari i la bufada de les espelmes per commemorar-ho.

A la presentació i celebració varen estar presents tots els establiments participants en la Ruta Gastronòmica. L'acte va estar presidit per l´Alcaldessa de Cabrils, senyora Maite Viñals; la Regidora de Promoció Econòmica i Turisme, senyora Montse Ponsa; amb la participació de l'Àlex Iglesias, President de l’Associació d'Hostalers de Cabrils i na Mariona López representant de l'Associació Mariona.

Els restaurants participants de La Ruta Gastronòmica de Cabrils varen presentar els plats que prepararan per tu en aquesta edició on el bacallà d'Islàndia, de gran qualitat, és el protagonista d'aquesta edició. 

Trobaràs preparacions culinàries de la cuina tradicional catalana i mediterrània i propostes d'altres indrets. Elaboracions actuals amb productes de temporada i de proximitat de l'horta del Maresme. El mar i la muntanya s'alien per oferir propostes delicioses.

Durant l´esdeveniment, els diferents assistents, agrupats en equips, varen elaborar dues tapes amb bacallà, l'ingredient principal i protagonista de la Ruta Gastronòmica enguany; els xefs de l´Associació d´Hostalers de Cabrils varen proposar i assessorar als participants amb les diferents elaboracions, algunes tapes estaven prèviament cuinades, la qual cosa va facilitar-ho i alhora va motivar als participants a descobrir la seva creativitat. Posteriorment, el jurat, integrat pels cuiners participants en la Ruta Gastronòmica varen valorar la millor elaboració. L'acte va finalitzar amb un còctel, on tots els assistents vàrem poder degustar les diferents propostes creatives, atractives i delicioses dels participants elaborades amb un excellent producte.






                                                                                 
Vaig formar part de l'equip número 4 amb BCN en hores de oficina i BCNpress Què podíem fer amb uns bunyols de bacallà i una brandada prèviament elaborades? Aquí podeu veure algunes imatges de les tapes que es varen elaborar.
Bunyols de bacallà, mousse de pebrot del piquillo, magrana i julivert i Brandada de bacallà, base de patata ...no quedaven torradetes i julivert.

Per mi ha estat un honor participar en aquesta presentació i celebrar amb els amics cabrilencs i dels diferents mitjans aquesta edició.

La Ruta Gastronòmica de Cabrils ha començat aquest 24 de novembre de 2023 i s'allargarà fins el 24 de maig de 2024.

Aquests són els restaurants que participen i els plats de la Ruta Gastronòmica de cada un dels restaurants cuinats amb bacallà d'Islàndia:

Ca l'Estrany: llom de bacallà d'Islàndia amb mussolina d'all, llit de patata, ceba confitada i tomàquet xerri.

    Can Rin: bacallà gratinat amb all i oli d'avellanes, orella i cigrons.

    
L'Hort de Cabrils: bacallà confitat amb rossinyols 


L'Hostal de la Plaça: bacallà arrebossat a la mel amb compota de poma. 

    
Il Forno di papá: bacallà amb crema de taronja i panses.

    Nou Gras: brandada de bacallà amb ou a baixa temperatura i sorra d’oliva negra.

     Sal i Pebre: bacallà gratinat amb all i oli

Els hotelers de Cabrils confien en el bacallà artesà Bacallà Gardell d'Assolim, l'autèntic gadus morhua d'Islàndia, per l'elaboració dels seus plats.

Tots els restaurants de la Ruta Gastronòmica disposen d'una amplia carta de vins d'aquí i de fora. Tot i això, aquesta és la proposta de maridatge per proximitat geogràfica:

Els vins del celler Testuan d'Alella elaboren vins blancs de cultiu ecològics sense certificació i verema manual com el 3 Testuan i els negres com el Xira. Treballen, majoritàriament amb la pansa blanca, la varietat autòctona de la DO Alella i en un “terroir” propi de la comarca del Maresme, el sauló.


Gramona, empresa familiar de cinc generacions i celler a Sant Sadurní d'Anoia. Respectuosos amb el medi ambient i tot el procés de l'elaboració de vins escumosos de la marca col·lectiva Corpinat i vins de la DO Penedès. Gramona, també, acompanya la Ruta Gastronòmica de Cabrils. Gramona Brut Imperial Magnum 2017 ha estat reconegut a Londres com el millor Corpinat, millor escumós d'Espanya i millor escumós biodinàmica del món per Champagne and Sparkling Wine World Championsships. Llegit a La Vanguardia - Ramon Francàs just aquest cap de setmana.


Els cellers esmentats, junt amb l'aigua Font Vella i Fagem (Lots del Maresme) són els patrocinadors de de la Ruta Gastronòmica de Cabrils.

Solidaritat: 1,00 Euro de cada plat anirà destinat a l´Associació Mariona (Associació Familiar de Nens del Maresme amb càncer).

He visitat i he dinat a Cabrils, vila gastronòmica, sovint perquè m'agrada i està a prop de Barcelona. De fet, el restaurant Axol, té un post al blog del 2014!.

Aquest any, que estem acabant, el mes de gener vàrem anar a L'Hostal de la Plaça per celebrar l'aniversari de la meva germana; al mes d'abril, un dinar a Can Rin, podeu veure el post que vaig escriure aquí, on trobareu, també, un deliciós plat amb bacallà amb favetes, panxeta, escarola i romesco, tot recordant el xató; a l'estiu es va presentar El llibre del bacallà, del que sóc l'autora, a la Llibreria Miranda Papers de Cabrils i, fa unes setmanes, una nova presentació del Llibre del bacallà a la Biblioteca Pública de Cabrils amb un fons especial dedicat a la gastronomia.

Bona Ruta Gastronòmica de Cabrils i bona cuina amb aquest peix que va venir de les aigües fredes de l'Atlàntic Nord per integrar se en la nostra cuina i cultura.

Cabrils, t'espera!

Per més informació pots consultar els enllaços de cada restaurant i l'Associació d'Hostalers de Cabrils. 

T'agradarà El llibre del bacallà, els diferents posts del bacallà i els posts dedicats a Islàndia.

dilluns, 20 de novembre del 2023

36 maneras de guisar el bacalao de Manuel María Puga i Parga - ”Picadillo”

A meitat de setembre vàrem fer una escapada fins Astúries per visitar a un altre company de la colla que hi viu. Des d'Instagram vaig anar publicant les etapes del viatge de cinc dies amb parada a cinc CCAA

Quan vàrem arribar Astúries m'esperava una edició facsímil del llibre 36 maneras de guisar el bacalao un regal sorprenent per moltes i curioses raons.

L'amic asturià, només arribar, em va dir amb molta il·lusió: “Mira que encontré en la Feria del Libro Antiguo de la Alameda de Vigo” per continuar: “estuvimos hace unos días y este libro me llamó la atención y pensé que debía ser para ti.”

La sorpresa va venir pocs segons després quan vaig tenir el llibre a les mans.

El llibre 36 recetas de guisar el bacalao té el mateix número de receptes que El llibre del bacallà del que sóc l'autora i, a més d'aquesta dada curiosa, que no són 20, 30 o 40 sinó 36 es sumava una dada més, l'autor, Manuel Maria Puga i Parga - ”Picadillo” era també llicenciat en Dret com jo mateixa. Una dada sorprenent o poder no.


Després de conversar amb els amics del viatge vàrem concloure que aquestes coincidències només podien ser una ¡cosa de bruixes!

Una persona, 121 anys abans, havia escrit un llibre sobre el bacallà, amb el mateix número de receptes que el número de receptes del llibre del que sóc autora on molt poques receptes coincidien.

36 recetas de guisar el bacalao de Manuel María Puga i Parga - ”Picadillo” és una edició facsímil del llibre editat al 2019 per la Libreria&Editorial Maxtor de Valladolid. Enquadernació rústica amb solapes, de 10,5x15 cm i 79 pàgines. Escrit en castellà. Té, al seu interior, una sola il·lustració d'un del bacallà i alguns gravats al final d'algunes receptes a manera de mandales. La portada hi ha una imatge d'un bacallà cuinat.

Aquest llibre es va editar per primera vegada a l'any 1901 a La Coruña per Tipografía “El Noroeste”.

El llibre 36 recetas de guisar el bacalao com diu l'autor al començament de la seva obra «son treinta y seis guisos de bacalao que en todas las épocas, y especialmente en la cuaresmal, han de evitar muchos quebraderos de cabeza».

El llibre cal situar-lo en el context històric i social del moment on el bacallà es reservava majoritàriament al temps de la Quaresma. Destacar el coneixement pràctic i l'enginy de l'autor per recollir i idear tècniques i receptes d'aquí i d'allà. On “l'esquàlida fulla de bacallà” es converteix en un menjar desitjat.

36 recetas de guisar el bacalao consta d'un pròleg escrit per Leonardo Rodríguez on confirma qui talla el bacallà de l'època. Té, també, una carta oberta de M. Ramírez (Picatoste) on s'agraeix a l'autor la publicació de l'obra per omplir un gran buit, “el buit, dels estómacs”, oferint diferents fórmules de cuinar el bacallà per a totes les fortunes i les intel·ligències; es destaca la importància i l'eficàcia de l'oli de bacallà per combatre el raquitisme, freqüent a l'època, per concloure que el bacallà és més demòcrata que la patata i molt influent en la cuina i en la vida social.

Una introducció de l'autor dedicada al bacallà on explica l'objecte del llibre: “Estudiarlo concinenzudamente y ver de acaparar para su condimentación el mayor número de fórmules posible, para poderlo presentar en nuestras mesas bajo diferentes aspectos.”

Finalment el llibre conté una carta – epíleg d'Eladio Fernández Diego on es felicita a l'autor per escriure aquest petit llibre que reconforta l'esperit i el cos i la tria del bacallà, com un producte interessant i d'il·lustre referència literària. Promet i anima per a una segona edició de l'obra. Seguida de l'Índex.

Les 36 receptes de bacallà s'inicia amb una de les receptes més importants, segons l'autor, com és el bacallà a la biscaïna i reconeix que admet diferents fórmules de preparar-lo com tots els plats que tenen fama; a banda, recull receptes variades on el bacallà en gran part esmicolat es prepara de diferents maneres, doncs és popular, versàtil i dúctil.

El bacallà s'acompanya amb varietats de verdures o llegums, arrossos, o salses així es mostren diferents tècniques de cocció : bullit, fregit, arrebossat, estofat on s'utilitza per coure, en la majoria de plats, la "manteca de vaca"; no falten les petites preparacions com els bunyols o les croquetes, imprescindibles en un receptari de bacallà; el tradicional bacallà amb cigrons, fins i tot un pastís de bacallà; també el bacallà de diferents indrets amb plats locals o plats d'altres països, un sorprenent bacallà electoral, o un bacallà amb coliflor o un timbal de bacalao con repollo, on al meu entendre el bacallà substitueix, saludablement, a la cansalada i podria ser una nova manera de trinxat amb bacallà. Un bacallà molt democràtic, perquè el bacallà s'ho mereix tot.




Manuel María Puga y Parga - Picadillo - (1874-1918)

Va néixer a Santiago de Compostela 23 d'abril de 1874, un dia de Sant Jordi, però va residir gran part de la seva vida a La Coruña.

Advocat, escriptor, gastrònom i polític espanyol.

Va estudiar Dret a la Universitat de Santiago de Compostela. Va exercí d'advocat durant algun temps. Gràcies a Cánovas del Castillo, amic del seu pare, va aconseguir ser nomenat per un lloc a la Direcció General de Penals, pel qual no era necessari opositar.

Descontent i decebut amb l'ambient de la capital i per l'enyorança va tornar a Galícia. Jutge municipal de Arteixo fins que va ser nomenat com Alcalde de La Coruña. 

Va començar a escriure, tercera coincidència, articles al Diari del Noroeste, on signava amb el seu pseudònim

Va escriure nombrosos llibres de gastronomia, com “La cocina pràctica” amb pròleg d'Emilia Pardo Bazán (1905) de gran èxit.

Va ser una persona molt popular tant per la seva personalitat com per la seva faceta com escriptor y d'un gran sentit de l'humor, la defensa de la vida popular reivindicant el bacallà, les sardines, i el lacón con grelos.

Va morir el 30 de setembre de 1918 per una epidèmia de grip que va assolar Galícia.

Moltes gràcies, “Picadillo”. 



36 maneras de guisar el bacalao
Manuel María Puga i Parga - “Picadillo”
Editorial Maxtor - Valladolid
Edició 2019
ISBN 978-84-9001-633-6

diumenge, 22 d’octubre del 2023

Aitona Gourmet i unes torradetes amb figues, formatge fresc i pernil

Dones, figuera, quan l’aire rutila, 
bosses de mel a l'amic i a l'estrany; 
La Figuera - Josep Carner

Aquest estiu des d'Aitona Gourmet em varen fer arribar unes capses de figues La Negra de la varietat Negra cabezuela perquè les conegués, les provés i pogués preparar algun plat on les figues fos un dels ingredients i alhora col·laborar amb ells per donar a conèixer els seus productes.

Aitona Gourmet és una empresa familiar especialitzada, des de 1947, en la producció de fruita, majoritàriament de pinyol: préssec, nectarina, paraguaià i cireres.

Des d'Aitona, al Baix Segrià, coneguda per la floració dels seus camps d'arbres fruiters als inicis de la primavera, distribueixen la seva fruita, recol·lectada a mà, a tota Catalunya, la resta de la península i Portugal.

El seu producte és excepcional i de gran qualitat resultat de la dedicació de les persones al costat de la tecnologia més avançada i els millors coneixements.

Un dels objectius d'Aitona Gourmet és aconseguir que la fruita de més qualitat arribi al consumidor de més proximitat, sense haver de marxar a altres països, on es paga més bé, i distribuir-la a les comarques més properes, garantint l'entrega al consumidor en 24 hores des de que es collida de l'arbre sense intermediaris.

A banda de les fruites de pinyol, abans esmentades, acabada la temporada al mes d'agost, Aitona Gourmet està promocionant altres fruites i altres productes de proximitat d'Aitona i, també, d'altres poblacions veïnes com seria Alguaire. Reconeguda per l'excel·lent qualitat i les característiques de les seves figues, majoritàriament de la varietat de coll de dama on els seus productors treballen, tenen cura i mimen cada una de les figueres i les figues.

                                 La primera imatge és de la figuera de casa. Havia plogut lleugerament.

Aquesta fruita tant preuada, ens arriba dues vegades a l'any segons les varietats de les figueres, al principi de l'estiu, la figaflor, i al final de l'estiu fins l'octubre.

La figa és saborosa, melosa, dolça, gormanda i culturalment arrelada al nostre entorn. Les figueres sempre han acompanyat els masos i, una figuera, al costat de la sèquia, és el testimoni del conreu, en temps de recursos escassos. La figuera -Ficus carica- i la seva fruita junt amb el blat i l'olivera ha estat el conreu propi dels països del Mediterrani i d'altres indrets del món. Una figuera a l'hort o al jardí, avui, és l'ombra acollidora d'un berenar d'estiu.

La figa és, també, l'anunci del final de l'estiu, encara que aquest any s'estigui allargant tot el mes d'octubre. Com em deia en Jordi, productor de Figues La Negra d'Aitona, la temporada de les figues, tradicionalment, s'allarga fins a Tots Sants.

Per això, abans d'acabar la temporada i en la recta final vaig pensar en preparar les figues on la fruita fresca fos la protagonista per un aperitiu saludable, una sobretaula o un berenar.

De la figa, fruit de la figuera - Ficus carica – amb la varietat de coll de dama vaig escriure aquest post que pots recuperar aquí. Allà trobaràs la descripció, l'origen, les propietats, algunes de les moltes varietats, les característiques, el simbolisme cultural tant arrelada als països de la Mediterrània o com utilitzar-la a la cuina.

Vaig acompanyar aquell post dedicat a les figues amb una amanida de tardor junt amb altres fruits que, també, arriben a finals d'estiu, unes fulles d'enciam i la descripció d'alguns formatges blaus artesans i de pastor que tant bé combinen en aquest moment de l'any.

La figa és un producte molt delicat i acusa molt la climatologia. Per això, els productors i els pagesos que s'hi dediquen han de extremar les precaucions i estar ben atents en cada moment del cicle fins la collita.

Hi ha una cançó a Catalunya i Balears que ens indica quan és bona la figa i diu:


"La figa per ser madura 
ha de tenir tres senyals:
crivellada, secallona i picada pels pardals."

Una de les moltes varietats de figues de final d'estiu són les de coll de dama n'hi ha verdes i negres, amb el capoll llarg, la pell gruixada, i la molla molt vermella i dolça; considerada com una de les millors i més preuades.

Les figues negra cabezuela són una de la varietats més primerenques, de pell negra i fàcil de pelar, per dins són sucoses, meloses, fines, i dolces amb la molla rosada i d'una mida més gran que ens permet fer presentacions ben maques per portar a taula i fer alguns plats llaminers i saborosos.

Amb aquestes figues vaig preparar unes torradetes amb formatge fresc i pernil per un dia de festa. Aquestes preparacions on es combina el dolç i el salat, plenes de contrast, són perfectes per un aperitiu, per un entreteniment o manera de tapa.

Aquesta proposta està inspirada en una recepta del cuiner Martin Berasategui. A diferència del cuiner vaig substituir la mozzarella de búfala per formatge fresc. També, pots substituir les torradetes de pa per les torradetes que trobaràs als supermercats o botigues gourmets que porten alguns fruits secs o les clàssiques.





Ingredients:

  • 10 figues
  • 20 torradetes
  • 5 talls de pernil ibèric
  • Formatge fresc
  • 60 gr. vinagre Jerez
  • 125 gr d'oli oliva verge extra varietat arbequina de Molí del Set.
  • 1/2 escalunya
  • Sal
  • Pebre
  • Unes fulles d'alfàbrega per decorar
  • Unes fulles de ruca per acompanyar

Preparació i presentació:

  • Netegeu les figues amb un drap de cotó net.
  • Talleu i torreu el pa o compreu unes torradetes petites especials per aperitiu.
  • Talleu les 10 figues per la meitat i una petita làmina a la base perquè ens quedi millor presentat i alhora es pugui recolzar en la safata.
  • Talleu el formatge fresc en lamines que posareu al damunt de cada figa.
  • Fem la vinagreta: Poseu en un bol la sal i els 60 gr. de vinagre i amb una bareta remoure bé perquè la sal quedi ben integrada.
  • Afegiu l'oli d'oliva verge extra, batre fins que quedi emulsionat.
  • Talleu l'escalunya ben petita o brunoise i afegir a la vinagreta.
  • Reserveu fins el moment de portar a taula.
  • Enceneu el forn a 180ºC, poseu les figues només 3 minuts per temperar. Al meu entendre si fa molta calor no caldria.
  • Trèiem del forn, amanim amb unes gotes de la vinagreta i pebre molt al instant.
  • Poseu una torradeta en cada figa, afegim el formatge fresc, i un tall de pernil, i unes fulles d'alfàbrega pel seu aroma i decorar.
  • Presentació: Una base d'enciam o ruca i al damunt les figues “guarnides”.

Que vagi de gust!

Proposta de maridatge: Kombutxa Orange Jamaica d'Enso Ferments

AITONA GOURMET

Camí de Carratalà s/n
25182 Aitona - Lleida
620  048 323
973 794 611
hola@aitonagourmet.com

Una figuera, amb el tronc torturat, es recolza amb dues crosses al davant de la Facultat de Dret de Barcelona, la meva Facultat, i un banc llarg de pedra arriba fins la figuera i la seva ombra és el refugi de l'últim repàs abans dels exàmens, un lloc de trobada, de conversa, d'espera i festeig; l'ombra de la figuera ens protegeix del sol, és acollidora i reconfortant descans; la seva ombra amb un flaire subtil i abundant sempre ens recordarà l'estiu, algun berenar sopar abans de la baixada del sol o les matinades camí de l'horta.

La Figuera - Ficus carica - de la Facultat de Dret és un arbre d'interès local. Té una edat estimada de més de 126 anys. Ajuntament de Barcelona - Parcs i Jardins



dimecres, 30 d’agost del 2023

Iceland - Islàndia 3 - El país de la natura, del foc, de l'aigua i, una important indústria del bacallà.

"On el glaciar s'uneix amb el cel, la terra deixa de ser terrenal, i la terra es converteix en una amb els cels; allà ja no viuen tristeses, i per tant l'alegria no és necessària, allà sols regna la bellesa, més enllà de totes les exigències." Halldór Laxness

No vàrem divisar les balenes, ni tampoc els dofins, però si els vàrem intuir. El meu talismà pel viatge era una balena a l'esfera del rellotge i una cadeneta amb dos dofins.

Aprofitant les vacances de l'estiu vàrem anar uns dies a Islàndia. Un viatge que va començar al principi, sense saber-ho, quan escrivia en una llibreta el nom de Reykjavík.

Després, a mesura que anava treballant, cercant i construint El llibre del bacallà vaig entendre que havia de visitar aquest país per completar la informació o, millor dit, com una manera d'apropar-me a aquest peix que va canviar la història.

En aquest blog trobaràs dues entrades més dedicades al viatge a Islàndia, centrades, majoritàriament, al voltant del bacallà. El viatge a Islàndia va coincidir amb la primera setmana dedicada al bacallà a Islàndia que pots recuperar aquí i la presentació de la Saltfiskvka a càrrec de tres xefs dels països del sud d'Europa: Espanya, Itàlia i Portugal amb més tradició bacallanera.

El segon post d'Islàndia correspon a la visita a la pesqueria Fiskkaup, a Reykjavík, i el sopar al restaurant Matur og Drykkur que pots recuperar aquí. Entre mig vàrem visitar el famós Blue Lagoon, una experiència formidable. Poder gaudir, durant unes hores, d'un spa situat en un entorn de terra volcànica i molsa. El Blue Lagoon s'alimenta amb les aigües de la planta geotèrmica de Svartsengi de colors turquesa, tonalitats verdes i blanquinoses amb argiles i fangs amb moltes propietats curatives per a la pell i relaxants per al cos. Un lloc perfecte per si vols gaudir d'aquesta experiència i de les propietats terapèutiques i curatives dels fangs de silici i sofra.

Per anar al Blue Lagoon has de fer la reservar amb antelació. Una línia d'autobusos comunica de manera regular Reykjavík amb el Blue Lagoon cada 30 minuts.

Aquest tercer post està dedicat alguns llocs que vàrem poder visitar amb pocs dies d'un mes de setembre, plens d'experiències, de paisatge i de natura. Algunes pinzellades als llocs més emblemàtics d'Islàndia, les recomanacions i els consells que m'agradaria compartir. També, m'aproparé, alguns productes, les especialitats islandeses, que podries provar, i la nova cuina islandesa que no ha oblidat la tradició.

Islàndia és una gran illa d'origen volcànic, situada a l'Atlàntic Nord, un país jove, ple de contrasts on la natura és molt propera i s'expressa amb tota la força i la grandària.

El seus espectaculars i impressionats paisatges han estat escenari de pel·lícules com Joc de Trons, James Bond o Batman per anomenar algunes i de novel·les com aquell Viatge al centre de la terra. Immenses cascades on l'aigua brolla i salta penya-segats altíssims per continuar el curs del riu. Si el sol t'acompanya, a l'estiu, i en els dies de més llum, formarà arcs de Sant Martí; i si viatges a l'hivern podràs veure les aurores boreals, un dels millors atractius de la natura; el paisatge cobert de vegetació i molsa acompanya les vies infinites; i l'aigua en totes les formes.

Per això, quan es tracta de viatjar a Islàndia la majoria de persones es pregunten Quin és el millor moment per visitar Islàndia? qualsevol moment és el millor per visitar un país si la il·lusió t'acompanya. Les guies i les agències consideren que el millor moment per visitar Islàndia és a l'estiu (juny, juliol i agost), per les hores de llum, però s'ha de dir que, també, és el moment de l'any quan hi ha més visitants. Nosaltres, vàrem anar-hi la primera setmana de setembre del 2019. Després vindria La Covid, la pandèmia, i continuar. Em va semblar que aquest post l'havia d'escriure com continuació dels anteriors i a manera d'epíleg d'El Llibre del bacallà

Islàndia té 368.792 habitants aproximadament a 1 de gener de 2022 dels quals més del 60 % viuen a la capital, Reykjavík. Les aigues d'Islàndia on es troben corrents oceàniques càlides i fredes ofereixen unes condicions immillorables per l'activitat pesquera i han aconseguit tenir alguns dels millors caladors de pesca del món. Islàndia ha fet de la pesca el motor de la seva economia i, del bacallà, el seu producte més emblemàtic, sent el primer país exportador del món, amb una història recent, la qual cosa implica una important indústria del bacallà que requereix la infraestructura necessària per poder donar resposta a la gran demanda d'aquest peix, sobre tot, dels països del sud d'Europa i alhora complir amb els objectius d'una pesca sostenible.

Els rius que la travessen, transformada per la terra volcànica, amb guèisers, gel i glaciars la cobreixen. La natura en cada trosset de la terra en un entorn protegit i net.

Islàndia és el país de la natura, del foc, de l'aigua, del gel i, amb una important indústria del bacallà. Així la bandera islandesa recull el simbolisme d'aquests elements a través dels colors. El blau seria l'aigua i els glaciars, el blanc la neu i el vermell el foc dels volcans. Una imatge del bacallà es pot veure gravada sobre un fons vermell en els escuts reials de les monarquies europees i el senyor bacallà és representa en els vitralls d'alguna església gòtica a Barcelona.

Un conjunt de sensacions i d'emocions atresoràvem: el paisatge, la natura i les ganes de descobrir un país molt diferent dels països del nostre entorn i de l'àrea Mediterrània.  

La distància entre Barcelona i Reykjavík és de 4 hores d'avió. L'Aeroport Internacional de Keflavik està a uns 48 km de la ciutat. Hi ha servei d'autobusos que comuniquen de manera regular l'aeroport amb Reykjavík.

La temperatura mitja d'Islàndia és bona. No és extremadament freda a diferència del que es pugui pensar. Encara que en poc temps pot passar del sol a la pluja. També dependrà de cada una de les regions i de les estacions de l'any.

Per això, una de les preguntes del viatger és com haig d'anar equipat?

És aconsellable vestir de la manera popularment coneguda com una ceba, és a dir, per capes. A l'estiu et trobaràs amb moments que faci fresca o caigui una pluja fina. Un impermeable lleuger amb caputxa, sempre, t'anirà bé.

El calçat que et recomanaria seria un còmode “tot terreny” i un altre de muntanya per si decideixes fer alguna excursió. No pot faltar al teu equipatge un banyador, una gorra i unes sabatilles resistents a l'aigua i les pedres per descobrir alguna de les piscines naturals i llacunes d'aigua volcànica. T'encantarà l'experiència i la visita a una de les meravelles del món. T'aconsello que també portis una tovallola lleugera, compacte i que ocupen poc espai, al teu equipatge i sempre són molt útils. A mi m'agrada portar a l'equipatge unes sabatilles d'espart per quan estic a l'habitació de l'hotel, el contacte amb la fibra natural, després d'un dia intens sempre és relaxant.

Havíem fet la reserva a l'Hotel Natura, certificat com hotel verd, situat a cinc minuts en cotxe del centre de Reykjavík i a uns 20 minuts caminant.

L'Hotel Natura és un refugi, en sentit metafòric, pel viatger i és del tot recomanable tant per l'amabilitat de les persones que hi treballen fent de la teva estància un lloc millor com per la ubicació, l'allotjament i els serveis. L'Hotel Natura té una decoració nòrdica i actual, és confortable, amb instal·lacions modernes i amb tots els mitjans. Les habitacions són amplies, lluminoses, decorades amb molt bon gust, i equipades amb tots el serveis.

A la planta baixa tens diferents estances: sales de lectura i llocs de reunió. A la Biblioteca de l'Hotel vaig descobrir un llibre amb il·lustracions de la natura i la fauna d'Islàndia on em va sorprendre descobrir una il·lustració d'una farigola atlàntica i pensar que aquesta planta aromàtica la trobaria només al Mediterrani!

Islàndia és el país amb l'índex de lectura més alt d'Europa. Designada com la Ciutat de la Literatura per la UNESCO, Reykjavík custodia un tresor d'obres literàries i gran quantitat de poetes i autors.

L'Hotel compta amb menjadors per diferents moments del dia: un espai pels esmorzars on no falta el cafè, una de les begudes preferides dels islandesos; un espai per un àpat amb plats del dia, cuina internacional i productes propis del país com el Skyr un producte làctic refinat, que té una textura molt semblant al iogurt però tècnicament és un formatge cremós. El Skyr és popular pel seu baix contingut en greix i un alt contingut amb proteïnes. És costum acompanyar el Skyr amb nabius i si el vols fer-lo més gormand pots acompanyar-ho amb nata líquida. És conegut per ser l'aliment islandès per excel·lència.

Un aeroport de vols locals es divisa des del passadís de l'Hotel, al sud, una plaça verda i el pàrquing al davant l'hotel on els clients poden carregar els seus cotxes elèctrics.

L'Hotel té un spa, perfecte per un dia llarg després d'una excursió o per relaxar-te després d'un dia de feina.

Cada dia ens agradava recorre la distància que hi havia entre el Hotel i la ciutat. Havien de sortejar una obra pública i un camp de futbol. El cel era gris, plovisquejava, un aire agradable i net. La recompensa era un passeig entre jardins, vorejant el gran llac que comunica i enllaça la ciutat amb el centre de Reykjavík.

El gran llac és un refugi de diferents tipus d'aus on destaquen els ànecs, els cignes, o les oques, també, és habitual trobar en el trajecte parelles d'ànecs o famílies de conills. Tota la fauna és respectada pels vianants. Tjornnin és el nom del llac de Reykjavík, un dels atractius més bonics de la ciutat tant pels turistes com pels ciutadans de Reykjavík. El llac és un lloc de trobada pels amics i les famílies, una zona d'esbarjo on es realitzant diferents activitats: esport, passejades, itineraris amb bicicleta, alimentar els ocells i, també, és un espai de trànsit cap a la feina i el centre de la ciutat; al voltant del llac hi ha algunes escultures, vegetació i arbrat, bancs per descansar, badar i reposar la mirada a l'aigua del llac admirant el paisatge i el comportament de les aus.

Al voltant de Tjornnin hi ha cases particulars molt boniques i acolorides, edificis històrics on destaquen per la seva arquitectura com l'Ajuntament de Reykjavík, la Galeria Nacional o l'Església Lliure Fríkirjan oferint imatges de postal reflectides a l'aigua com un mirall. També hi ha algunes escultures que es troba el vianant pel camí junt amb els arbres i la vegetació conformen un lloc preciós pel passejant.

Reykjavík significa “badia fumejant” fent referència al vapor que desprenen les fonts termals i que els antics habitants utilitzaven per rentar roba als inicis del s. XX.

Des de 1930, quan es va instal·lar el primer sistema de calefacció amb energia geotèrmica en un edifici públic a la ciutat. Els islandesos utilitzant energia geotèrmica per escalfar el 90 % dels edificis de la ciutat i per generar un 25 % de la producció elèctrica. La resta de necessitats es cobreixen amb energia hidroelèctrica produïda per emissions no contaminants. Per això, es pot dir que Islàndia és un dels països més verds del món.

En els posts anteriors vaig escriure algunes pinzellades de Reykjavík on s'ubica el seixanta per cent de la població de la illa. Reykjavík és una ciutat molt agradable, segura i amable on es molt fàcil situar-te. Et recomano que la puguis fer a peu, una de les millors maneres de descobrir i conèixer la ciutat.

Des de qualssevol lloc de la ciutat es pot veure l'alta església Hallgrímskirkja de l'arquitecte Guðjón Samúelsson. L'església té al davant una escultura, mirant a l'horitzó, del víking, Leifur Eiriksson, el primer europeu que va descobrir Amèrica. Pots passejar pel port vell, renovat, amb botigues d'artesania i de la indústria del peix.

També, et recomano visitar Harpa, el centre de conferències i de concerts de la ciutat. Harpa és obra dels arquitectes Henning - Larsen i la façana dissenyada amb la col·laboració de l'artista danès islandès Olafur Eliasson, inspirada en el paisatge islandès. Ubicada front al mar i en un lloc estratègic de la ciutat.

Harpa ha rebut alguns premis entre els que destaca el prestigiós premi Mies van der Rohe al 2013. 

Harpa és la seu de l'Orquestra Simfònica d'Islàndia, de l'Òpera Islàndia i d'altres entitats musicals. A la planta baixa hi ha botigues i diferents espais. També trobaràs Hnoss un dels millors restaurants d'Islàndia on trobaràs menús de temporada, producte fresc, menús vegetarians, carn i peix d'Islàndia i un bon servei, a més a més dels diferents espais d'alimentació. Destí turístic i de referència de la ciutat, ubicat front al mar on cada detall està pensat i inspirat en el país.

Reykjavík té una gran oferta cultural i d'oci. És fàcil trobar bons restaurants i zones de bars, clubs i cafeteries assequibles per la ciutat així com singulars museus que recullen la història i la cultura de la ciutat i el país. Amb la Reykjavík City Card Pots entrar a diferents piscines, banys, museus, galeries, botigues i viatjar gratis en diferents en autobusos urbans.

Des de Reykjavík, sinó disposes de molts dies, pots visitar llocs únics i extraordinaris, amb història, indrets geològics i geogràfics singulars, molt a prop un dels altres en direcció al sud de la illa.

I, si disposes d'un mínim de 10 dies pots fer la Carretera 1, la famosa Ring Road, (1.340 km) i pots donar la volta a la illa en una carretera ben asfaltada i indicada on trobaràs càmpings, hotels i B&B molt a prop. Pots informar-te aquí.

Teníem pocs dies així que vàrem concentrar les visites en alguns dels atractius del sud d'Islàndia amb les impressionats cascades, el glaciar, la platja negra, considerada una de les més maques i, també, una de les més perilloses per les onades imprevistes.


Un dia reservat pel Cercle Daurat, la zona geotèrmica i el salt de l'impressionat Gulfoss.

I per suposat una tarda fins al Blue Lagoon. Entre mig totes les altres activitats que pots recuperar en els posts anteriors del viatge a Islàndia.

Del viatge em va saber greu no poder haver trobat un moment per visitar les granges i els horts amb plantacions d'hortalisses i tomàquets, però si que vaig poder tastar la deliciosa sopa de tomàquet que t'ofereixen en molts restaurants i que t'animo a que la provis si decideixes anar.

El primer dia vàrem visitar la costa sud d'Islàndia seguint la carretera de circumval·lació, la Ring Road, després de paisatges infinits i casetes aïllades vàrem arribar a Skógar on es troba la impressionat cascada de Skógafoss de 62 metres d'alçada i 25 metres d'amplada, una de les cascades més grans, fotogèniques i impressionats d'Islàndia; es pot veure, pujant “unes quantes” escales, veure la caiguda de l'aigua o també pots passejar i caminar pel seu entorn com si entressis en un núvol de pluja i, veure en els dies assolellats, dobles arcs de Sant Martí. La cascada de Skógafoss té una gran potència on l'aigua desplega l'eixordador soroll en la seva caiguda. Diu la llegenda que un dels primers colonitzadors d'Islàndia, el víking Prasi Pórolfsson, va amagar darrera de la cascada un gran tresor...

Vàrem continuar la ruta cap a Reynisfjara, la Platja Negra de sorra volcànica, considerada una de les més maques però, també, una de les més perilloses d'Islàndia per les altes onades de l'Atlàntic. Has de seguir les recomanacions i les advertències que figuren en els rètols perquè algunes persones se les ha emportat el mar. Rams de roses i flors per la platja imagino són un record.

Les vistes d'aquest platja són impressionats amb “els trolls” que apareixen al mig de l'oceà amb llegendes i diferents versions. La platja es troba arrecerada amb unes columnes de basalt construït i esculpit per l'erosió de la natura que semblarien l'òrgan d'una església. Diuen les guies que en dies tranquils i sense gent els “frarets” voletejant i es llençant a l'aigua buscant l'aliment.

Reynisfjara, la Platja Negra de sorra volcànica, considerada una de les més maques per National Geographic






Havia refrescat i el fred s'havia ficat al cos, continuaven en ruta amb una parada a peu de carretera en un àrea de servei. Una sopa calenta, un plat de pasta i un cafè. En aquestes àrees de servei i en altres establiments és habitual trobar bossetes de Hardfiskur es tracta de peix sec, normalment eglefí -Melanogrammus aeglefinus- peix llop o bacallà. Considerat com un aliment islandès per excel·lència i una font de proteïnes pures. Les bossetes de Hardfiskur són un piscolabis popular entre els nens i els adults. Resulta deliciós acompanyat amb una capa fina de mantega.

Després d'aquesta parada i a pocs quilometres de Vik vàrem poder fer una caminada per la glacera Sólheimajökull, una de les més fàcils, accessibles i, també, propera a Reykjavík dins de la mateixa carretera de circumval·lació. Al contrari del que és pugui imaginar la glacera Sólheimajökull és majoritàriament gris i negra com a conseqüència de la cendra volcànica que va quedar quan es va produir l'erupció del volcà Eyjafjallajökull, amb un nom difícil de pronunciar i, que va paralitzar el tràfic aeri al 2010. També veuràs diferents colors blaus i blancs com a conseqüència de la cristal·lització del gel.


Pots caminar per la glacera, seguint les indicacions, uns 800 metres. El pàrquing és gratuït. Has d'anar amb un guia que conegui el país i t'acompanyi. La preocupació més gran, després de visitar la glacera, és el ritme de desgel que cada any experimenta Sólheimajökull com a conseqüència del canvi climàtic.

De tornada a Reykjavík, la última parada d'un dia tant intens, vàrem visitar una de les atraccions més conegudes d'Islàndia la preciosa cascada de Seljalandsfoss, formada pel riu Seljalandsá, que s'alimenta de la glacera Eyjafjalljökull, l'aigua es precipita amb tota la força des d'una alçada de més de 65 metres on abans era l'oceà, un antic penya-segat marí, i ara, és una terra rica i verda. Hi ha la possibilitat de donar la volta a la cascada i poder veure, des de tots els seus angles, un preciós entorn.



Vàrem arribar a Reykjavík al capvespre, gairebé a l'hora de sopar. Després d'una reconfortant dutxa vàrem decidir que ens quedaríem a sopar al restaurant de l'Hotel.

Per sopar vàrem prendre una combinació d'amanides vegetals amb carabassa i col i, una altra amb vegetals acompanyada de gambes petites.

El xef havia cuinat xai al forn, a baixa temperatura, prèviament macerat amb diferents hortalisses i herbes aromàtiques durant tota la nit. El xai es presenta acompanyat de la salsa de les verdures de la cocció.

El xai islandès té un gran reconeixement i és d'una qualitat excepcional. A l'estiu les ovelles pasturen lliures a les valls, els camps i les terres altes, se les pot veure en grupets de tres o quatre. S'alimenten amb herbes verdes i baies delicioses, beuen aigua fresca i neta i no prenen cap aliment processat. Quan arriba el mes de setembre els pastors recullen les ovelles per passar l'hivern als corrals.

Quedava una de les visites més populars i rellevants d'Islàndia que es poden fer en un sol dia i molt a prop de Reykjavík: el Cercla Daurat, un espai on es concentren tres de les més grans atraccions d'Islàndia des del punt de vista geològic, històric, amb gran significat pels islandesos, i d'una gran bellesa:

El parc nacional de Thingvellir, declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO a l'any 2004 ; Guèiser dins de l'àrea geotèrmica de la vall d'Haukadalur i, la cascada de Gulfoss, una de les més impressionats i amb dos salts d'aigua.

El parc nacional de Thingvellir, a uns 40 km de Reykjavík, els víkings varen fundar a l'any 930 dC el primer parlament democràtic del món, l'Althingi per aquest motiu és tant important i significatiu aquest lloc, a més a més es troba en un paratge preciós i excepcional.



A més a més, des del punt de vista geològic és el lloc de l'Atlàntic on les dues plaques tectòniques d'Amèrica del Nord i d'Europa es separen cada any entre 1 mm i 18 mm com si fos un gran gegant. Per això la primera imatge d'aquest post l'he dedicat aquest parc per transmetre la meva voluntat de diàleg i per tot el significat que té la institució del Parlament.

Guèiser és la paraula islandesa i més universal que l'islandès ha aportat al món. En islandès, el terme Geysir deriva del verb gjósa, que vol dir entrar en erupció.


Pots passejar i veure com l'aigua calenta i el vapor brollen de manera rítmica. El vapor es dissipa al cel. El terra té diferents colors i tonalitats pels minerals que acumula. Has d'anar amb precaució, l'aigua pot arribar a temperatures de 100ºC, encara que la zona es troba encerclada i pots fer una passeig per observar el Guèiser petit i gran. Una gran experiència.

La cascada de Gulfoss, "la cascada daurada", és una de les més visitades, populars i accessibles d'Islàndia, molt propera de Reykjavík i forma part del Cercle Daurat. Està situada en el cabalós riu Hvitá (riu blanc), l'aigua es precipita 32 m d'alçada i avançant per un estret congost.

Sembla una doble cascada del que devia ser una fractura immensa de les plaques que formen el paisatge islandès.

A la dècada de 1920, un grup d'inversors estrangers volia construir una presa per un projecte hidroelèctric. El propietari dels terrenys, es va negar a vendre els terrenys. Però sembla ser que els promotors del projecte varen obtenir els permisos directament del Govern. La filla del propietari dels terrenys, Sigrídur Tómasdóttir, va haver d'anar diverses vegades fins al Parlament Reykjavík i estalviant diners per pagar un advocat que defenses la seva causa, va liderar les protestes per impedir la construcció de la presa afirmant que s'hi llençaria per la cascada si el projecte seguia endavant.


Finalment els inversors no varen poder pagar el contracte d'arrendament de les terres i les cascades es varen salvar. A l'any 1975 es varen cedir al país. Des de llavors les terres on es troba Gulfoss són una reserva natural. A l'any 1978, un relleu Sigrídur Tómasdóttir damunt d'un monòlit li ret homenatge com una de les primeres persones que va defensar la terra i el patrimoni d'Islàndia. Com diu una guia d'Islàndia no es pot combinar la indústria amb un turisme sostenible.

Ens quedaven poques hores, així que l'últim dia el vàrem reservar per visitar la Llacuna Blava i l'últim passeig per Reykjavík i un dinar improvisat en un restaurant descobert passejant on gairebé tot estava dedicat al bacallà fins i tot la decoració.



La cuina islandesa és un patrimoni gastronòmic. Un passat que va ser molt dur per la dificultat del clima i de la terra. Però l'enginy, la creativitat i les ganes d'aprofitar al màxim tots els recursos de la terra i el mar conjugat amb les diferents tècniques de conservació dels aliments: salats, fumats, fermetats, deshidratats o assecats han estat la inspiració de la Nova Cuina Nòrdica.






Em varen semblar fascinats les verdures, les hortalisses que pots trobar actualment arreu gràcies a l'energia geotèrmica que utilitzen les granges dedicades al cultiu de les hortalisses i en especial els tomàquets. Et recomano la formidable sopa de tomàquet que gairebé pots tastar en la majoria de restaurants.

El pa de sègol anomenat Flatbrauð, s'elabora des de la colonització. És un tipus de pa tradicional islandès, es menja amb mantega acompanyat de llesques fines de hangikjöt (cuixa de xai fumada), salmó, truita, formatge o sol també és molt bo.

El rúgbraud pa de sègol, fosc i compacte, dolcet. Es cou al forn en una olla aprofitant el calor geotèrmic.

El xai, de totes les maneres i parts és molt apreciat i considerat un menjar deliciós; el peix i el marisc junt amb les verdures i les hortalisses sense oblidar el skyr formen la dieta islandesa típica actual.

Hi ha una vella dita islandesa que diu: “La meitat del nostre país és el mar” El peix és la base de la dieta i reconegut arreu del món per la seva gran qualitat. Pots veure l'enllaç aquí de la visita que vàrem fer a la pesqueria Fiskkaup a Reykjavík.

Abans els islandesos exportaven la major part del bacallà, només es quedaven amb les cocotxes i la llengua considerades autèntiques exquisideses. Pots trobar el peix als restaurants en totes les seves formes: fumat, al forn, a la brasa, a la planxa, arrebossat o l'oferiment d'un cap de bacallà cuinat amb fruits de bosc com vàrem poder tastar al restaurant Matur og Drykkur i pots veure aquí.

També, pots degustar el red fish, peix blanc, de carn ferma, el vaig provar a la planxa acompanyat d'amanida; el salmó, la truita de l'àrtic, l'areng, l'abadeig així com els musclos, les gambes i les petxines i un crustaci similar a la llagosta. És popular la sopa de peix i una mena d'estofat elaborat amb peix i ceba que inicialment servia per aprofitar les sobres i, ara, és un plat popular que acostuma a trobar-se al restaurants d' Islàndia.



Islàndia no té oliveres com tenim al Mediterrani però té una cuina arrelada a la tradició, la història i la naturalesa. La Nova Cuina Nòrdica és innovadora, creativa i alhora ha sabut adaptar-se, explorar nous productes, la senzillesa, els ingredients frescos i les noves tècniques sense oblidar la tradició i els productes propis. Destacar la capacitat d'admiració i de sorpresa de la cuina islandesa per la cuina dels països amb qui manté relació i amistat.


Vàrem fer moltes fotos per un viatge inoblidable. Ha estat molt difícil triar les que més representen el que vàrem viure.  També, recompondre el viatge.
Aquestes han estat les meves impressions després de tot aquest temps.