diumenge, 31 de desembre del 2017

La Vichyssoise ha fet 100 anys. Vichyssoise, fulla de formatge emmental francès i tòfona d'hivern. #vichyssoise100years

Hivern 2023: 1.329 visites

Cada any he escrit una sopa, a l'estiu i a l'hivern. Quan l'estiu del 2016 m'estava documentant per escriure la Vichyssoise vaig descobrir que aquesta sopa freda la va idear el xef Louis Diat que en aquell moment treballava al The Ritz Carlton de NY, era l'any 1917, en plena 1a Guerra Mundial. Una sopa creada pels seus records i per la nostàlgia de la seva família i del seu país.  Podeu veure el post que vaig escriure en aquest enllaç.

Em va semblar un fet important que un plat fes 100 anys. I que, encara, hores d'ara, el trobessin en les cartes dels restaurants com el clàssic de sempre o reformulada amb altres ingredients i es fes també en les cases. Per això, vaig pensar en crear el hastagh #vichyssoise100years, així, qualssevol persona podria fer la seva versió de la vichyssoise i d'aquesta manera, celebraríem la creació d'un nou plat i un tribut al xef que la va idear.

Amb aquest post senzill vull agrair a totes les persones que s'han sumat aquesta iniciativa, restaurants, xefs, bloggers, instagramers, artistes, pintors i artesans des d'Europa, Japó o Amèrica. Al final del post podeu veure la relació de les persones que s'han sumat

És bo celebrar-ho, reconèixer la feina de les persones i l'emoció que desperta la creació d'un nou plat. Demà afegiré els noms de les persones que s'han sumat. Entre tots, petit o gran ho hem fet possible. Moltes gràcies. 

Avui, és Cap d'Any i acabo de preparar la última Vichyssoise del 2017 que es suma al homenatge. Es una Vichyssoise amb una fulla de formatge emmental francès i tòfona d'hivern per un sopar de Cap d'Any un sopar de celebració.


Aquests són els Instagrams que s'han sumat a la celebració del 100 aniversari de la creació de la Vichyssoise i el tribut al xef que la va idear.  Merci a tots per fer-ho possible. Són totes precioses!

El millor croissant 2017: Gil Prat de la Pastisseria Prat "Can Carriel". La història d'una tenacitat.

Hivern 2023: 1.559 visites

3 d'octubre de 2023: Millor croissant artesà de mantega d'Espanya per Prat-Can Carriel i revalida l'edició del 2017! Moltes Felicitats!

Gil Prat de la Pastisseria Prat, “Can Carriel” de Roda de Ter, va ser el guanyador de la última i dècima edició del “Millor croissant artesà de mantega d'Espanya” del 2017.
Aquest concurs l'organitza EPGB (L'Escola de Pastisseria del Gremi de Barcelona) i com diuen les bases del concurs l'objectiu és motivar i reconèixer els coneixements i les habilitats dels professionals pastissers artesans precisament amb un producte emblemàtic de la brioxeria, el croissant.
En Gil és la quarta generació d'una família que des de l'any 1900 han fet de la pastisseria el seu ofici. Des de molt petit ha conviscut amb l'obrador, el flaire de les pastes, la nata recent muntada, els tortells del diumenge i els tortells de Reis, les coques de brioix i les de la revetlla de Sant Joan, les magdalenes, les palmeres, els llonguets o els brioixos, els nous torrons adaptats als nous gustos i tendències actuals amb els clàssics de sempre com els d'ametlla garapinyada o aquells de pinyons que tant records em porten o les pastes seques i les delicioses pastes multicolors de rebosteria.
En Gil de formació és diplomat en Ciències Empresarials i llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses. S'ha format en pastisseria en diversos cursos, en l'aprenentatge i l'experiència de la pastisseria familiar on ha treballat i ha fet la pràctica del cada dia.

Ha aconseguit el millor croissant d'Espanya per la seva professionalitat, pel seu bon fer però sobretot per la seva tenacitat.

El croissant guanyador és un croissant de mantega, de banya recta, de 10 voltes caracteritza per un alveolat molt gros i un contrast de matisos de dolç salat que va evolucionat a mesura que te'l vas menjant.

Durant cinc anys s'ha presentat al concurs. Va veure com els dos primers anys no el varen tastar. Ha observat, ha provat al seu obrador com podia millorar i aconseguir-ho, ha elaborat centenars croissants fins que ho ha aconseguit. Ha tastat com eren els millors de les passades edicions per saber com podia millorar el seu. El sabor i el gust, el flaire, el color, l'aspecte, l'alveolat, el fullat, el format i l'acabat varen ser cada un dels aspectes que va valorar un jurat molt exigent al que tenia que convèncer.

En Gil treballa amb la Farina Ylla Carriel que ha donat el nom a una de les varietats de farines, resultat del treball dels tècnics de la farinera i el pastisser per aconseguir una farina perfecte que junt amb elaboració s'aconsegueix un croissant similar al que va guanyar el millor croissant artesà de mantega d'Espanya del 2017
Finalment després de cinc anys de feina el jurat va proclamar el seu croissant com el millor de l'Estat, amb un premi 1.000 euros i la promoció de la seva pastisseria als mitjans.

El Jurat d'experts estava format per el guanyador de la passada edició, en Toni Vera de la pastisseria Canal; en Josep Maria Rodríguez de La Pastisseria i campió del món de pastisseria el 2011, i en Giuseppe Piffaretti, el mestre artesà que elabora el Millor Panettone del Món, entre altres destacats professionals.

Les pastisseries i pastissers premiats en edicions anteriors han estat:
Canal (2016), Vallflorida Xocolaters (2015), Oriol Balaguer (2014), Ochiai (2013), Sweet by Abraham Balaguer (2012), Turull (2011), Hofmann (2010), i Badia Roca (2009), a l'any 2008, primera edició del concurs va ser per Pablo Iglesias, professor de l’Escola de Pastisseria del Gremi de Barcelona.

Cada vegada que entrava a Roda llegia la frase del poeta també roden Miquel Martí Pol que diu “Tot està per fer i tot és possible. i deia: quan la llegia em donava força per seguir i pensava, perquè no jo? i finalment ho ha aconseguit.
Quan marxava li vaig dir: no canviïs el paper de la pastisseria. El paper de seda de color blanc amb un logo de color verd poma amb la papallona, les lletres blanques de la pastisseria és un símbol i un record. Va dir: Estem treballant en moltes coses volem mantenir el nom que sempre ens ha identificat, Pastisseria Prat acompanyada de “Can Carriel”, el nom de la casa que es coneix des de sempre. Em va somriure i em va dir estem molt contents. No ho dubto.  

"Feliç aquell que té coses per retrobar..." Elio Vittorini, Conversa a Sicília.

Pastisseria Prat - "Can Carriel"
Carrer Bach de Roda, 15
08510 Roda de Ter
Telèfon: 938 540 081

I que és el croissant ?

El croissant és un pastisset petit, elaborat amb pasta de full, en forma de mitja lluna, símbol de l'Imperi Otomà, que varen elaborar al 1683, per primera vegada els pastissers de Viena per commemorar la victòria de l'imperi Austrohongarès sobre l'imperi Otomà.

Un altra història, varen ser uns sacs de cafè que els turcs varen abandonar a Viena en la seva fugida. Un cafeter es va adonar que aquella "nova infusió" no agradava gaire i va decidir servir aquell cafè amb llet per suavitzar el gust i acompanyar-lo d'aquesta pasta en forma de mitja lluna al damunt de la tassa en record d'aquest fet històric. La reina Maria Antonieta el va introduir a França on es va popularitzar ràpidament i es va estendre per tota Europa convertint-se en uns dels esmorzars més emblemàtics de París. 


dimarts, 19 de desembre del 2017

Codony al forn amb Marsala i aniversari

Hivern 2024: 2.584 visites

Els codonys ens fan companyia tota la tardor i bona part de l’hivern, una companyia perfumada i al·legòrica - Narcís Comadira -
Quan arriba el temps dels codonys publico una recepta amb aquesta fruita amb la que vaig començar el blog.
Aquest any se m'ha fet una mica tard, i ara tothom pensa en els Nadals, els preparatius o en les temps difícils que estem vivint dels que no ens podem excloure ni tampoc ignorar.

En aquest aniversari del blog volia recordar a tots els bloggers que en aquest temps ja no hi són o han deixat la xarxa. Han estat alguns. Tots dediquem esforços per tirar endavant el nostre projecte i el nostre somni o si més no un lloc on compartir o comunicar. Fins aquell dia, que arribarà, que posarem un final. 

No tinc temps de publicar cada setmana i fer un post com voldria, uns dos posts al mes com vaig escriure en les intencions del blog quan el vaig iniciar. Compagino la feina que em dóna per viure amb el blog i de vegades no és fàcil arribar a tot.
Cuina Cinc m'ha regalat bons moments i el reconeixement de la feina que vaig fen i que comparteixo amb els que ho van llegint. Aquesta és la gran incògnita per qui escriu saber si arriba algú.

Un amic fotògraf em va recomanar que em fes Instagram. Em va costar una mica decidir-me, però cada vegada que parlàvem m'ho recordava. :) Instagram és avui la xarxa més mediàtica i un manera fàcil i còmoda d'explicar que fas o que vols vendre i que poc a poc, al meu entendre, va desplaçant a Facebook. Tot vol el seu temps.

Que passarà amb els blogs? Doncs no ho sé. El que sí he vist, en aquest temps, és que els comentaris han baixat però no el numero de visites. Els blogs continuaran existint mentre existeixi algú que tingui alguna cosa per explicar o compartir i algú que els vagi seguint. CuinaCinc té un promig de 700 vistes diàries principalment d'Espanya, segueix EEUU, i d'altres països d'Europa fins la Xina o el Japó.

Hi ha posts que han arribat a xifres mai pensades i que fa il·lusió veure com han agradat. Una senzilla truita de carxofes, en això de senzilla deu tenir el mèrit, l'estofat de senglar del que algú va dir que no em faltés la inspiració o l'escudella i carn d'olla -el plat favorit dels catalans-, els canelons, o un ànec a la taronja són els més visitats aquests dies, ara, que ve Nadal. Recordant la sopa de ceba el post més visitat del blog i que sempre treu fum quan fa fred. La pestanya Receptes ha arribat a les 14.885 visualitzacions.

Aquest any han publicat el meu segon llibret, La pera, aquesta fruita que ens acompanya gairebé des de l'estiu fins a final d'any. Altres propostes i altres llibres estan en camí.

He escrit un post de viatges de la regió del Piemont que podria ser suficient per tot un any. No va ser fàcil.

Carne de cordero i Crianza de nuetros mares em varen demanar si volia col·laborar amb ells per ajudar a incentivar i promoure els consum d'aquest productes, d'aquella trobada dos post el producte i les receptes fàcils de preparar i bones.

De la feina que que he anat fen amb els formatges artesans i de la idea #12formatgesperunany, amb un hastagh propi, vaig participar com a membre del jurat en la Fira de formatges artesans Lactium de Vic en la categoria de matons i formatges frescos. La medalla d'or d'aquesta categoria se la ve emportar el Recuit de la formatgeria de La Seu d'Urgell Cal Majuba, vaig anar a visitar aquest estiu i vaig escriure aquest post al blog

La combinació de formatge i codony és coneguda i apreciada en les postres tradicionals i familiars ho escrivia en el primer post del blog. El codony marida molt bé amb un un formatge fresc o un formatge curat d'ovella com un Idiazabal, un Zamorano o un Serrat d'ovella català, acompanyat de fruits secs com les nous per posar sabor a sobretaules entretingudes.

Aquest any no he escrit el post de Sant Jordi. Cinc Sant Jordi's és un temps suficient, he dedicat molts esforços i energia. Són llibres que no passaren en el temps i els trobareu en la pestanya Biblio per qui els vulgui consultar. El que faré, ara, serà un llibre, un post.

Editorial Morera va publicar una ressenya sobre CuinaCinc, quan vaig escriure el post de la farigola i el sorbet de la farigola del que sempre estaré agraïda. 

Vaig assistir a la presentació de la primera poma de Girona, en el blog trobareu diferents propostes amb aquesta fruita tan versàtil i bona.

Estic preparant una proposta d'una recepta per una Fira que aviat també publicaré. Ara, publicada i puc actualitzar: Pastís de pera amb oli d'oliva verge extra

He escrit algun post de restaurant, El Ginjoler i han quedat altres pendents, alguna escapada que miraré de publicar, he visitat mercats, formatgeries artesanes, museus i fires, he llegit llibres. El proper post serà un que em fa especial il·lusió i me n'alegra el reconeixement al professional i artesà d'un establiment familiar de més de quatre generacions.

Vaig participar en una tertúlia de productes de tardor amb Glòria Baliu, Núria Bàdena i Veva Barba organitzada per l'editorial Sd Edicions a la llibreria Casa Usher.

He tornat a Itàlia i fa uns dies vaig anar al Senyor Parellada en un dinar recordant a Néstor Luján, periodista, escriptor i gastrònom. Vaig publicar les fotos i la ressenya del dinar a Instagram.

I acabant la tardor no renuncio a escriure una recepta amb el codony.

Aquest any la collita de codonys ha anat bé, el codonyer és un arbre agraït, malgrat l'escassetat de la pluja, ell ha donat fruits saborosos que sempre ens recordaran el codonyat i el sol de a tardor.
Havia pensat en dues receptes des de fa temps i amb les fotos fetes de fa més d'un més no trobava el moment, ara si. He triat la més fàcil, la més perfumada: Els Codonys al forn amb vi de Marsala.

Poder perquè Itàlia m'és tant propera, perquè fa poc que he tornat, per la besàvia i perquè és en aquest temps quan ve més de gust un plat tebi i reconfortant de color ambre i daurat com les fulles de la tardor com descrivia el poeta Josep Carner i l'escriptor Narcís Comadira.
Els codonys al forn també els podríem acompanyar d'un Xeres, Oporto o Madeira vins similars que mariden molt bé amb aquesta fruita, acompanyat del toc subtil de l'anís estrellat i el sucre.

Codony al vi de Marsala són una de les postres que va prendre Frank Sinatra en un dinar en un viatge a Sicília i que vaig trobar en un llibre de menús de personatges famosos i em va agradar.

El Marsala és un vi italià que porta el nom de la ciutat on va desembarcar Garibaldi, artífex de la unificació italiana, situada a l'oest de Sicília, la magna Grècia, amb una gastronomia, uns productes i una cuina molt rica i elaborada, on el producte és el gran protagonista i l'orgull d'un país on s'està produint un moviment de retorn dels joves que varen anar a estudiar a la ciutat per retornar a l'entorn rural on vivien els avis i recuperar el producte per presentar-lo o elaborar-lo d'una manera diferent i més exquisida per ser més competitius en el mercat.
Marsala és un vi generós que es va fer famós quan a l'any 1773 l'anglès Woodhouse va enviar de Trapani a Anglaterra 60 bótes d'aquest on havia introduït alcohol per parar la fermentació. El resultat va ser el reconegut vi de Marsala.

Marsala va ser un dels gran vins italians al món, després d'estar gairebé tocant el cel va arribar a la decadència per retornar a la qualitat quan l'any 1984 es va revisar la DOC.

Les varietats de raïm que s'utilitzen, en general, per la seva elaboració són: Catarratto, Grillo i Inzolia, actualment la DOC permet fins a deu varietats de raïm.

El vi de Marsala segons la seva categoria, el seu envelliment pot tenir fins a cinc varietats diferents. Aquestes categories es complementen segons els color i el contingut de sucre. Es pren, en general, d'aperitiu, en la elaboració de plats deliciosos, en les postres i per acompanyar rebosteria.

El vi Marsala que he triat per preparar els codonys és un Marsala Ambra Demisec, Gran Chef, de color ambre i daurat com les fulles d'aquesta tardor que acaba, sec, amb aromes i gustos d'ametlla i poder una mica de regalèssia final.

La recepta (Per 4 o 6 persones)
  • 4 codonys o els que vulgueu
  • 1 copa generosa de vi de Marsala
  • El sucre morè necessari, una cullera per cada meitat de codony
  • 1/2 llimona o 1 segons la mida
  • 3 estrelles d'anís
  • La mantega necessària per untar la plata que va al forn.
Preparació i cocció:
  1. Preescalfem el forn a 180º C
  2. Netegem els codonys del borrissol, els partim per la meitat i els hi trèiem la grana.
  3. Reguem els codonys amb suc de llimona per evitar l'oxidació. Sempre amb prudència mai en excés.
  4. En una safata per anar al forn i prou ampla perquè ens hi càpiguen tots. La untem amb mantega de bona qualitat i posem els codonys, afegim en cada un d'ells una cullera de sucre, i al damunt de cada un dues culleres de vi de Marsala i les estrelletes d'anís les posarem repartides en la safata en els últims 30 minuts de la cocció.
  5. Podem tapar amb paper d'alumini i deixem coure aproximadament dues hores a 180º C i anem controlant cada 30 minuts.

Presentació: Poseu mig codony o un  per persona :) i acompanyar-lo, si voleu, com les postres originals que va prendre Frank Sinatra en aquell dinar a Sicília amb un tros de flam i sinó tot sol recent sortit del forn o a l'endemà els podem temperar una mica amb el microones.

                     El flam es va trencar una mica però estava deliciós, la recepta del flam la podeu trobar aquí.
Nota: En els anteriors posts del codony podeu trobar les propietats i característiques d'aquesta fruita tant tardoral, només afegir que l'anís estrellat és utilitzat en la medicina xina per les seves propietats guaridores i beneficis pel sistema digestiu, també el codony al forn ho és, d'aquesta manera dos productes units per ajudar a pair bé o quan no ens trobem gaire bé, a més de gaudir d'unes postres delicioses.

Que vagi de gust!


En el blog pots trobar un post dedicat al codony i les següents receptes: codonyat, gelea, codony al forn, all i oli de codony, tatin de codony, pastis de codony, amanida de codony o ratafia de codony més les 11 receptes recollides en el llibre del codony.

Poder t'agradarà el post de les pomes al forn amb crema catalana

dimecres, 15 de novembre del 2017

Crema de castanyes amb ceps

Hivern 2024: 8.167 visites

A l'endemà de La Castanyadala mare ens va dir: voleu emportar-vos les castanyes que han quedat?

I així, el divendres d'aquella setmana vàrem fer per sopar una crema de castanyes amb ceps i vaig publicar la foto del plat a Instagram. No havia pensat en escriure un post però vaig començar a rebre missatges privats on em demanaven si els hi podia donar la recepta, aquí està.
La crema de castanyes és una crema deliciosa, de temporada, de tardor, pels ingredients que porta tan per les castanyes que estan en el millor moment com pels ceps, els frescos que trobem en els mercats locals o que hem "caçat" al bosc o els ceps secs que podem trobar en la majoria de supermercats i els rehidratarem per acompanyar amb les receptes que més ens agraden en qualssevol època de l'any, també, els porros (dues vegades a l'any) i de les noves patates com del primer raig de l'oli nou que aquests dies comencem a trobar.

La idea va ser del meu company quan va pensar que aquelles castanyes torrades a la llar de foc que havíem fet per La Castanyada, estarien boníssimes en una crema per sopar i mira per on la castanya és l'ingredient d'un altre plat i alhora una manera d'aprofitar-les.

Les castanyes són la pau de la llar com escrivia Federico García Lorca, conviden a la conversa, són entretingudes en les tardes de dissabte. Les castanyes em recorden l'hivern, la castanyera, el conte, escalfen les mans i el regal que em feia la mare quan sortíem del dentista, llavors feia més fred i em posaven el passamuntanyes.
Nota: Alguns productes milloren molt el gust i el sabor segons el sistema de cocció. Cuites a la llar de foc o a les parades les castanyeres que podem trobar aquests dies per la ciutat resulten insuperables. Un altra opció és comprar-les i coure-les al forn o bullir-les.
De les castanyes i dels ceps vaig escriure el post de l'amanida de castanyes, pomes i ceps inspirada en una recepta del Motel Empordà i de les pomes podeu trobar aquest post i d'altres on he escric sobre questa fruita tan bona i versàtil amb diferents possibilitats.

Els ceps, els podem anar a “caçar” al bosc, (aquest ha estat un mal any), o els podem comprar frescos, i preparar amanides o confitats i tenir un bon recurs al rebost, o també podem comprar-los secs i els rehidratarem quan comencem a preparar el plat i aprofitem l'aigua de la hidratació per incorporar-la a la crema, el gust i el sabor dels ceps són inimitable.


La recepta per 2 persones
Temps de preparació 30 minuts
Ingredients:
  • 250 gr. de castanyes netes i cuites
  • 1 patata del bufet
  • 1 o 2 ceps frescos segons la mida o 15 gr. de ceps secs
  • 1 litre de caldo de verdures (aquí trobareu un enllaç amb una proposat de caldo vegetal)
  • 1 nou de mantega de bona qualitat
  • 1 cullera sopera d'oli d'oliva qualitat verge extra Les Garrigues
  • sal i pebre
Preparació:
  1. Posem els ceps secs en un recipient amb aigua tèbia durant 20 minuts. Escorre abans de fer-los servir en la recepta i reservar l'aigua de la hidratació. Si els ceps són frescos només els hem de netejar i tallar en làmines.
  2. Si les castanyes estan cuites només hem de fer que pelar-les i reservar-les. Si les heu comprat crues, abans de coure-les, s'ha de fer un tall en la pell, aproximadament d'un centímetre, (perquè no explotin quan es couen) i posar-les en una plata per anar al forn, pre-escalfat a temperatura alta, fins que estiguin cuites, anar controlant. Una vegada cuites conservar-les en un drap de la cuina per mantenir l'escalfor i perquè sigui més fàcil de pelar-les.
  3. Rentar bé el porro i tallar-lo. Aprofitem també la part que sigui més tendra de la part verda i la resta la guardem per preparar altres brous.
  4. Pelar, rentar la patata i tallar-la en trossos.
Cocció i presentació:
  • En una cassola posem la mantega i un raig d'oli, afegim la patata tallada, després d'uns minuts afegim el porro tallat, remenem amb una espàtula i incorporem un vas de caldo de verdures, deixem coure 10 minuts, una vegada ha passat aquest temps afegim les castanyes trossejades, donar un parell de voltes amb una espàtula de fusta, afegir l'aigua de rehidratar els ceps i la resta de caldo de verdures, deixem coure uns 10 minuts més. Passem pel minipimer.
  • El caldo de les verdures podem afegir més o menys quantitat segons la textura desitjada. Afinar de sal i pebre. 
  • Podem passar la crema pel colador xino si volem aconseguir una textura més fina.
  • Mentre s'acaba de coure assecar els ceps amb un paper de cuina i passar-los per la paella amb un raig d'oli fins que quedin ben daurats. Faríem el mateix si fossin frescos passar les làmines dels ceps per la paella.
  • Emplatar i afegir les làmines dels ceps en cada plat. Bon profit!

El vi: Finca La Emperatriz, un bon vi, un projecte d'un equip jove d'un vi d'una finca amb història. Varietats: Tempranillo (94%), Garnacha (3%), Viura (2%), Graciano (1%). Elegant amb diferents aromes i sabors.

Aquests dies el col·lectiu Osona Cuina celebra les jornades de la cuina de la Castanya.

Altres plats amb castanyes i/o ceps:















divendres, 3 de novembre del 2017

"Cal Majuba" Formatges artesans a La Seu d'Urgell. Els frescos, el Serrat i el Rústic.

“Davant d'un recuit ningú pot quedar indiferent, desperta una emoció que s'ha de contenir si pensem en tot el procés que hi ha fins que el podem tastar”, escrivia en el meu post sobre el Recuit en aquest blog.
Quan el Recuit de Cal Majuba es va proclamar medalla d'or a Lactium 2017 vaig decidir des d'aquell mateix moment que aniria a visitar la formatgeria i els mestres formatgers.

Cal Majuba és una formatgeria familiar, jove, artesana i situada a La Seu d'Urgell, a la comarca de L'Alt Urgell, al Pirineu català, un territori amb tradició formatgera on es celebra la Fira de formatges artesans del Pirineu dins de la Fira Mil·lenària de Sant Ermengol que fa poc s'ha celebrat i, si puc, hi vaig cada any.
Fer formatges va ser el projecte i el somni d'en Rafel quan a l'any 2009 va portar de Castella un ramat d'ovelles de una de les millors races que hi ha, l'Assaf, una raça originària d'Israel procedent de l'encreuament entre ovelles de raça Awassi i els mascles de raça Milschschaf. Aquesta raça porta tres dècades a Castella on després de diversos creuaments amb les races autòctones del país s'ha aconseguit una evolució i una millora en la producció lletera.
En Rafel va aconseguir revitalitzar la cria d'ovelles a la comarca, la llet la venia en les poblacions més properes, elaborava els formatges de llet crua d'ovella i un dels millors recuits que hàgiu tastat mai. Més tard, cap al 2013 va decidir deixar-ho i va prendre el relleu en Jeroni, amic seu qui està al capdavant de la Formatgeria junt amb en Rafel que continua treballant i en Ramon.
En Jeroni va posar nom a la formatgeria, “Cal Majuba” que resulta de la unió de dos cognoms, el seu, Majoral i Ubach el de la seva dona.
A Cal Majuba elaboren els formatges de llet crua d'ovella, munyen les ovelles dues vegades al dia, tenen cura d'elles, netegen els coberts i les corts, els hi donen de menjà, les netegen, fins i tot fan les ecografies de les futures ovelletes, atents a la seva salut, i com deia una de les formatgeres amb més prestigi del país, l'Eulàlia, si elles estan bé nosaltres estarem bé.
Finalment comercialitzen el frescos i els formatges. A Cal Majuba també organitzen visites on es pot veure tot el procés: des de munyir les ovelles, elaborar els formatges, fer els tasts i emportar-se un formatge recent elaborat a casa.
Aquests formatges els elaboren amb la llet del seu propi ramat. Actualment tenen 170 ovelles estabulades a Les Bordes d'Alàs, algunes tenen nom, com la Xixiteta, molt desperta o la Mamoneta, una mica poruga, però totes coneixen qui té cura d'elles, com el mestre les coneix a elles i, sap del seu caràcter i de com són, més tard una fitxa les té “controlades” a l'ordinador on saben d'elles fins set generacions passades per garantir una òptima producció lletera, es porta un registre rigorós de tot el que fa l'ovella cada dia. (que menja, quants litres de llet dóna, el bestiar, els animals ens donen molt més del que reben).


El procés per fer formatges en resum podria ser: Comencen ben aviat, abans de les 6 munyen les ovelles, traspassen la llet en una cuba isotèrmica, i tornen a traspassar la llet en la cuba de quallar, aquí afegeixen els ferments, l'escalfen, afegeixen els qualls, i “tallen” la pasta amb les lires, s'aboca en un colador, s'escorre i la posen en motlles de dos diferents mides, a continuació es salmorra a mà, i es posa a la premsa, després es deixa en les lleixes de la càmera per madurar. Actualment en la borda familiar on està la formatgeria estan construint una cava natural on poder mantenir una temperatura constant.

El dia que varen arribar en Ramon i en Rafa estaven fen iogurts.
El iogurts de Cal Majuva formen part junt amb el recuit, el mató i el formatge fresc del que ells anomenen els frescos. Els iogurts són un producte artesà que s'elabora sense cap mena d'additiu. Té una caducitat d'una setmana, per això, la seva comercialització té que ser molt ràpida i només els podem trobar en la pròpia formatgeria, en les fires, o les botigues especialitzades de la Cerdanya i l'Alt Urgell i des de fa poc també a Besalú.
El formatge fresc estaria a mitat de camí entre el mató i el recuit té una forma rodoneta compacte, és petit perquè té una vida curta i es molt adequat per acompanyar les amanides. Té pocs greixos i és bo per qui fa regim.
El mató s'elabora amb llet d'ovella és poder un dels frescos més conegut a Catalunya és bo sol o acompanyat amb sucre o mel i el resultat és una de les postres més conegudes a casa nostra, Mel i Mató. A Cal Majuba l'elaboren amb nata batuda és deliciós i gormand.

I el recuit és un fresc artesà que s'elabora amb el xerigot amb molta proteïna i poc greix i molt fàcil de digerir, per això és tan bo i és junt amb el iogurt els productes estrella de la casa. A diferència de les comarques gironines aquí s'elabora amb el xerigot.
També s'elabora el Serrat (gran i petit) és un dels formatges més representatius i històrics de Catalunya. El Serrat va ser durant molts anys un formatge de subsistència de les cases de pagès i pel seu propi consum. L'economia de muntanya era de subsistència amb la llet excedent de les ovelles s'elaborava aquest formatge. 
El Serrat és un formatge elaborat amb llet crua d'ovella del ramat propi, premsada, salada i es posa a madurar en les lleixes fins a 4 mesos. És un formatge sense ulls i net, de color palla amb aromes que fan pensar en els camps de blat i bosc. Es presenta en peces de 4 kg, 2 kg, 1 kg, 500, gr. i 200 gr. Els més grans els anomenen "Lo Tarugot" són peces de més de 3 Kg de llet crua amb 5-6 mesos de maduració.
Rústic: És un formatge elaborat també amb llet crua d'ovella del ramat propi, de pasta no premsada, salat a mà, un període de maduració més curt que el Serrat, inferior a 4 mesos, de forma cilíndrica, escorça és de color marroneta amb diferents tonalitats i rugosa que podem menjar. 
Té un sabor més suau que el Serrat recorda als manxegos i poder algun Idiazabal
Es presenta en peces de 600 gr. i 800 gr.
Aquests són els formatges d'una família que elabora formatges de llet crua d'ovella i de ramat propi de manera artesana i amb entusiasme i moltes ganes.

Els frescos són molt bons amb mel, melmelada, codonyat o millor sols on es pot apreciar tot el seu sabor extraordinari.

Proposta de maridatge: Vi blanc afruitat o una sidra també aniria molt bé.

Cal Majuba ofereix visites guiades a La formatgeria, tast dels seus formatges i la compra dels seus productes a la mateixa formatgeria

Premis
Medalla de Plata Fira de Sant Ermengol 2016 Formatge fresc
Medalla d'Or Lactium 2017 Recuit

622 218 042