Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris conserves. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris conserves. Mostrar tots els missatges

divendres, 11 de setembre del 2020

Compota de poma -dolça o no-

Hivern 2025: 9.144 visites!

Moltes vegades busquem preparacions senzilles, sovint oblidades, i no les trobem en els llibres de cuina ni en cap receptari habitual, dels llibres que tinc a casa, només he trobat la compota de poma en tres, quatre, cinc, poder per la seva simplicitat no s'ha pensat que fos necessari escriure-la. Per això, hem de recórrer a alguna monografia, o la memòria i la saviesa de les mares, les tietes, les veïnes del poble, algun amic o amiga que ho recordi o poder tan simple com posar el nom a Google per veure que trobaríem. Cadascú té una manera de treballar.

La compota és una d'aquestes preparacions que, a més a més de permetre conservar la fruita i fer una mica de rebost, acompanya altres plats; infal·lible també per aquells dies que no ens trobem prou bé al costat de menjars suaus i lleugers, dietes per posar-nos “a puesto” amb pernil dolç, pa torrat, arròs bullit. També és deliciosa pel contrast amb diferents textures i sabors amb algun formatge, nata àcida, un gelat de vainilla o un mató; per escalfar l'ànim i el cos en un sopar lleuger.

La compota de poma la fem sovint a casa, sempre he pensat que la manera de cuinar té molt a veure amb el nostre entorn i el que hem viscut.




La mare va ser una nena de la postguerra i té molt present aquella frase: “A casa no llencem el menjar”. Ha fet conserves, confitures i melmelades, així recollia, preveia, conservava i m'ha tramés aquesta manera de fer.

Recordo la casa de la iaia materna, havia una estança, devia ser la més fresca de la casa, on es guardaven les pomes esteses al terra, aquella olor que no oblidaré. També, en Ton, un cosí germà del pare, cada any, quan arribaven les primeres pomes, anava fins a Torroella de Montgrí a comprar una saca de pomes, l'excusa necessària per anar a fer un bon dinar a l'Empordà i visitar algun amic. Pots llegir, si vols, l'últim paràgraf d'aquell post...estimat Ton. 

Que té la poma que no falta a les cases?

Josep Pla va escriure que aquesta fruita, la poma, no té cap atractiu, malgrat que reconeixia l'èxit de les pomeres a l'Empordà i en l'àmbit de la salut. “Sempre serà una fruita de compota, que en el millor dels casos serà presentada en forma de tarte aux pommes que si més no té un al·licient.”

L'escriptor empordanès reconeix que “Les pomes, són bones: no es pot negar", "per les persones a qui li agraden són excel·lents”

Ara, a finals d'estiu, van arribant les primeres pomes, pomes de Lleida, de Girona, on fa unes setmanes es va presentar la primera poma, o d'altres comarques i països veïns, amb diferents varietats, totes boníssimes, de França, Anglaterra, Alemanya o Itàlia, per anomenar els països dels nostre entorn, les pomes de muntanya o les pomes de l'hort i les pomes del jardí.

Pomes bones, dolces, farinoses, àcides, "rovellades", antigues, de varietats oblidades, gustoses, cruixents que ens acompanyaran els dies de tardor i durant tot l'hivern i amb un preu accessible com deia un cuiner francès.

La poma, al costat de la taronja, eren les postres de l'escola, dia si dia no. La poma, la fruita perfecte per mig matí, per treure la gana, per fer pastissos, bescuits, amanides, sucs, vinagre, gelats, sidra, confitures, macedònies, melmelades, gelees, farcides, cremes, salses, all i oli, pomes decorant les taules, per acompanyar i netejar la boca en els concursos de formatges, amb tantes varietats i moltes possibilitats, en qualssevol cas sempre deliciosa i collida de l'arbre són un tresor.

En aquest blog trobaràs informació d'aquesta fruita, les varietats, la IGP, els consells de compra, la conservació, així com les possibilitats a la cuina, algunes receptes, bibliografia, la poma com a símbol i emblema, la poma il·lustrada o la poma en la història i a l'art.

La proposta i la recepta:

La compota és una preparació de fruita neta, fresca o seca, cuita amb aigua i sucre, pots substituir el sucre per fructosa, panela o sense i aromatitzada amb alguna espècie com la canyella o la vainilla.

Habitualment, la compota, es fa amb pomes, peres, codonys o una combinació d'alguna d'elles però bullides separadament.

La compota de poma no tan sols poden ser unes postres, un berenar o un esmorzar, també és un excel·lent guarniment per acompanyar per exemple la carn de porc com podria ser una llonza de llom fumat, la botifarra bona, en aquest cas no posaríem ni sucre ni canyella o l'aviram, com l'ànec o un pollastre. També pot acompanyar un plat de mar i terra com seria el bacallà amb sobrassada i mel. Actualitzo aquest post amb la recepta publicada el 29 de desembre de 2021. 

Aquestes pomes són d'una pomera de casa, recollides fa una setmana, el diumenge al matí. Tenim uns quants fruiters, no gaires, només pel consum de casa, amb tot l'esforç i dedicació que comporta, poder el darrer testimoni de com eren les cases abans.


La fruita de casa no té cap tractament químic, només la cura, el reg, aclarir, esporgar quan és el temps, cada any és una sorpresa. Els ocells, les vespes, les abelles, la pedra o els amics del que no es seu poden fer que no arribin a madurar. Amb les pomes recollides he fet un pastís de poma, hem guardat algunes per prendre com fruita fresca i amb la resta he preparat aquesta compota.

Ingredients:

  • 6-8 pomes segons la mida.

  • L'aigua mineral necessària per cobrir les pomes una vegada netes, tallades i posades a la cassola.

  • El sucre, depèn del gust de cadascun i de la varietat de la poma, com orientació podeu posar una cullera petita de sucre per cada poma.

  • La meva proposta: una vegada estiguin les pomes netes, trossejades i posades a la cassola, on faràs la compota, pots empolsar lleugerament amb sucre. Menys sempre és més.

  • Una branqueta de canyella o de vainilla.

  • Un trosset de pell de llimona.

  • El suc de mitja llimona   


Preparació:

  • Netejar les pomes, pelar-les, treure el cor, la grana i alguna part malmesa, a continuació tallar-les en quarts.

  • Esprémer el suc de mitja llimona i posar la quantitat necessària per evitar l'oxidació.

  • Afegir la branqueta de canyella o vainilla segons el gust.

  • Posar les pomes, a foc mig-baix i portar a ebullició. Coure fins que la poma estigui cuita, uns 20 minuts aproximadament.

  • Remoure, de tant en tant, amb una cullera de fusta.

  • Retirar la cassola del foc.

  • Degustar temperat o esperar que es refredi i empotar en pots de vidre prèviament esterilitzats.

  • Duració aproximada un mes a la nevera. Si voleu conservar-la durant més temps pots posar els pots de vidre al bany Maria i conservar.

Utensilis:

  • Cassola ampla, espàtula, cullera, ganivet, tallant, pots de vidre esterilitzats per empotar.

T'agradarà!

dijous, 30 d’abril del 2020

Vinagre de codony - un resum - 9 anys de blog -

El codony, el sol de la tardor i com fer el codonyat va ser el primer post del blog a l'octubre del 2011 i, així, cada any, coincidint amb aquesta estació de l'any escric un post on aquest fruita, poder oblidada, llavors, té protagonisme. 
És una fruita bona, transcendeix al seu temps i ens acompanya tot l'any. Sobretaules amb nous i formatges, pastissos, confitures, panellets, amanides, ratafies, plats de caça, o per olorar tancant els ulls. També un llibre amb onze receptes.

La recepta amb codony del 2019 la vaig començar a preparar el cap de setmana del 9 de desembre. Havia pensat en un altre recepta però em va semblar interessant elaborar un vinagre de codony amb la fruita de casa.

La idea va sortir un dia parlant amb en Jordi Coromina, cuiner i propietari del restaurant L'Horta a Tavertet: “Has fet mai vinagre de codony”? No, no he fet mai i al mateix temps pensava: i com seria?

En Jordi l'agrada preparar avinagrats i fermentacions possiblement per tradició familiar d'haver nascut a pagès i la influencia dels països nòrdics on va aprendre noves cuines i millorar la seva formació.

A casa, també, seguim fen diferents melmelades, conserves i avinagrats. Utilitzo diferents vinagres per amanir i condimentar: de Xerès, de Mòdena, on unes gotes transformen el plat i és un regal preuat reservats per ocasions especials; el vinagre de sidra, de poma, o de raïm, però de codony no l'havia tastat.

En Jordi em va explicar la raó i la possibilitat: “de vegades hi ha excedents de codony i és una bona manera de donar-li una sortida”. L'any 2019 no va ser un bon any pels codonys, la sequera i la calor no són bones per la fruita, malgrat ser un arbre ben resistent.

A casa seva no n'havien quedat, però a casa de la mare, encara en teníem uns quants, així que compartiríem les receptes, faríem vinagre de codony i també faríem ratafia!

De fet, la poma, la pera o el codony són fruites de la mateixa família botànica, les rosaceae. A més fer un vinagre, un licor, o unes rosquilles per nosaltres i poder-les compartir sempre té un valor afegit. També m'agradava la idea per condimentar i amanir diferents plats. Seria original i poder més suau que alguns vinagres de vi.

Aquest any, mentre el “vinagre de codony”, encara reposa, escric aquest post amb retard, com si fos un símil de la declaració de renda i un resum del que va ser el 2019. Possiblement no interessarà a ningú o poder sí...? Per mi serà una manera d'ordenar i de saber que he fet i que podré fer.

Poder, algú l'hi serà útil, tenir la preparació avançada de com fer vinagre per quan arribi la propera temporada, la tardor i així, sense preses i imprevists, avancem tot esperant que sigui millor que aquesta primavera. Després d'aquesta crisi de la COVID-19 que ens ho canviarà tot.

Abans d'explicar la preparació del vinagre de codony, una petita ressenya del que va ser el 2019 al blog, les xarxes i alguna cosa més.

L'any va començar amb un producte excepcional, la sobrassada. Aprofitant una escapada a Mallorca varem visitar la finca de Can Compmany amb el mestre xarcuter Xesc Reina. Un post que no et deixarà indiferent.

Un altre producte, Roi, el formatge artesà de cabra, que elaboren des de fa tres anys en Josep i la Glòria al Mas Llavina a Centelles a la comarca d'Osona, de la mateixa formatgeria, el Blau d'Osona, el formatge blau més antic de Catalunya, també amb un post al blog.

Les receptes del 2019 al blog, a més a més d'altres que he anat compartint a Instagram:
  • La porrusalda, al febrer, quan ve tant de gust. Una sopa humil i senzilla amb porro, algunes hortalisses més i bacallà.
  • Una sopa de farigola amb ou a baixa temperatura o no, una sopa que estava molt pendent al blog. Redescobrirem les propietats de la farigola. Estimada planta aromàtica.
  • Unes magdalenes clàssiques elaborades amb farina d'espelta ecològica i una recepta del llibre d'Amada Laporte. Aquest post no estava a previst però va gardar molt i em varen demnar si podia escriure la recepta.
  • Pèsols amb tripa de bacallà, els productes, i una elaboració elaboració amb pèsols cuinats amb aquesta part del bacallà.
  • Una melmelada de prunes de l'hort casa elaborada amb panela i unes prunes amb aiguardent.
  • La sopa freda dels estius va ser un deliciós ajo blanco amb raïm a la manera de Màlaga.

Els restaurants amb un post al blog: El Ferrer del Tall, a Vilanova de Sau, per conèixer la cuina de Maria Nicolau, en una casa de menjars de tota la vida. Havia assistit a Lactium 2019, com a membre del jurat, i estava més o menys a prop.

A Instagram han sortit altres restaurants que he continuant anant, L'Horta a Tavertet, el Motel Empordà a Figueres, la Fonda Europa a Granollers, els tres amb posts al blog d'altres anys i alguns altres de Barcelona o d'alguns pobles on les fondes i cases de menjar ofereixen bona cuina amb productes de proximitat i elaboracions artesanes. Queden molts pendents!

El segon restaurant, amb un post al blog al 2019, ha estat Matur og Drykkur, a Reykavic, Islàndia. Molt lluny! Ubicat en una antiga casassa, d'inspiració nòrdica, construïda a l'any 1924 que va ser utilitzada com a fàbrica de peix salat fins a finals dels anys seixanta. Cuina tradicional islandesa amb les noves tendències de la cuina nòrdica. El 2019 ha estat l'any del viatge a Islàndia i voldria completar-ho amb un tercer post aquest any.

Vaig assistir al primer concurs culinària de bacallà d'Islàndia per estudiants de cuina i hoteleria celebrat a Barcelona. 

Un post de la visita a l'Exposició El país dels cuiners: De Cala Teta a elBulli a Figueres, imprescindible, i un dinar al Motel Empordà aprofitant les vacances de l'estiu.

A l'estiu, amb l'horari intensiu a la feina vaig fer dos cursos: un nou curs a l'Escola d'Hostaleria Hofmann i un altre a l'Ateneu Barcelonès.

He anat compartint imatges, moments i receptes a través d'Instagram. Les xarxes també ocupen el seu temps! El blog es manté amb una mitjana de set-centes visites diàries, aquests dies de confinament, com es cuina més a les cases està arribant al miller de visites diàries. Cuinem més! No he publicat tot el que voldria per manca de temps. He presentat dues col·laboracions i el dia té les hores que té!

Molt agraïda al periodista i escriptor Jordi Cervera pel seu temps i l'article publicat El Punt Avui. Moltes gràcies pel reconeixement. Paraules sinceres que ajuden a seguir endavant. Gràcies de tot cor.

També moltes gràcies a l'Alicia de @yomelopintoyomelocomo que va reproduir, il·lustrant, un pa amb tomàquet d'una foto que havia fet.


Agrair a Alcachofa d'España l'entrevista en la seva web coincidint amb el Nadal. Al blog hi ha dos posts on la carxofa és protagonista.

També, moltes gracies a totes les persones que llegeixen el blog, les que el citen, quan s'inspiren, les que m'acompanyen i donen sentit al que vaig fen.

Doncs anem per la “preparació” d'aquest vinagre de codony que farem a casa.

El diccionari defineix el vinagre com un líquid que prové de la fermentació acètica del vi o d’altres productes alcohòlics, com la sidra, la cervesa, etc., compost principalment d’aigua i d’àcid acètic, emprat com a condiment, preservatiu, etc.

Per poder escriure i que es faci entenedor, en ocasions has de comprendre, en aquest cas, el procés químic que transforma el producte, l'alcohol en contacte amb l'oxigen i l'acció de microorganismes el modifica i s'obté un nou producte, el vinagre. Difícil per una persona de lletres!

Que era aquell vinagre que preparava la mare i guardava e una armari de la cuina i tenia cura que mai en faltes? Recordo com el filtrava i sempre deia que aquell vinagre era més bo que el que venien perquè està fet amb vi bo. A més del que comprava sempre tenia reservat una part del que ella elaborava. Tot això des dels anys 70.

En aquella ampolleta on es feia el vinagre, a la part de dalt es formava un tel, “la mare”, després he sabut que la mare, un microorganisme que li calen tres element per viure: un, l'oxigen, un segon, l'aliment, i el tercer seria una temperatura adequada. La”mare” és la que permet successivament anar elaborant el vinagre i a mesura que va creixen pots anar fen més vinagre o la pots compartir.

El vinagre ha format part de l'alimentació humana des de fa millers d'anys. Conegut des de l'època romana, recollit i amb referències a la Bíblia i industrialitzat per primera vegada a França. El vinagre no tan sols és un condiment per aromatitzar o donar sabor sinó també s'utilitza per conservar els aliments com per exemple l'escabetx, els avinagrats o marinats. A més d'altres usos de cosmètica, higiene o desinfectant i un poderós anti cal.

Varietats:
El vinagre més comú en el nostre entorn i en els països de l'àrea mediterrània és el vinagre de vi .
Hi ha vinagres industrials, vinagres artesans, de molta qualitat, i vinagres d'una qualitat excepcional com el de Xerès, amb DOP. Com podia imaginar aquell soldat de Flandes quan va portar aquell esqueix d'una vinya de Borgonya a Andalusia que es transformaria per la terra, el sol i la marinada, com va escriure Alvaro Cunqueiro, en un dels vins amb més prestigi internacional i del que s'obté aquest preuat vinagre; o el vinagre de Mòdena, orgull d'Itàlia, on vaig aprendre que unes gotes són suficients per condimentar unes maduixes o un gelat i el propietari d'aquella petita botiga de queviures et mostra i recull amb les seves mans aquella petita ampolla d'un vinagre com un tresor i alhora et relata la història de l'elaboració d'un “acceto perfecto”. Aquest vinagre no es va conèixer fora d'Itàlia fins als anys setanta del segle passat

Hi ha vinagres de fruites, de pomes o peres, de sidra, de cava, de fruites del bosc, o aromatitzats amb plantes, vinagres de malta, vinagres d'arròs, vinagres de remolatxa, vinagres de mel, un dels més antics. Tot dependrà del producte que tinguem a l'abast.

Avui tan sols compartiré com preparar un vinagre de codony. Resultat d'una doble fermentació alcohòlica i acètica.

L'imagino de color daurant, perfumat, amb l'aroma del codony que acompanyarà les amanides o un pensament a les fruites i també algun plat de caça que pugui imaginar.

Per fer el vinagre de codony vaig utilitzar
  • 4 o 5 codonys
  • 4 litres d'aigua mineral freda
  • 300 gr. - 350 gr. de sucre per litre (a més sucre, més alcohol i, per tant, més acidesa)
  • Un recipient de vidre gran i de boca ample
  • Un drap de cotó per tapar la boca que permeti l'entrada de l'oxigen però alhora quedi preservat.
  • Un cordill.
Preparació i elaboració
  • Netegem bé el recipient de vidre
  • Netegem els codonys de borrissol, els partim en quarts i els hi trèiem la grana.
  • Dissoldre l'aigua mineral freda amb el sucre, en una olla perquè sigui més fàcil, i abocar-ho al recipient de vidre.
  • Afegir els quarts de codony
  • Tapar amb el drap de cotó, fer una llaçada i esperar.
Cada 15 dies anava comprovant com evolucionava. A principis del mes de març de 2020, va ser la darrera vegada, abans del confinament, encara no s'havia fet la “mare”... estava en procés. Com a conseqüència de la crisi de la COVID-19 no puc saber com està evolucionant. Espero poder compartir aviat com ha sortit.

Quan vàrem preparar el vinagre de codony també vaig aprofitar per fer la ratafia de codony. A veure com anirà.

Gràcies per ser-hi!
Fins aviat.

vinagre i ratafia de codony













dimarts, 31 de març del 2020

i de sobte el món es va parar - els carrers buits – confinament


Els moments que estem vivint sens dubte suposaran un abans i un després i conformaran una nova manera de vida, de relacionar-nos, d'estimar i també de fer les coses.


Inicialment vaig pensar que seria un virus semblant aquell que havia passat fa uns anys als països asiàtics i que no aniria més enllà perquè, aquell, afortunadament es va aturar.

Després, Barcelona es plantejava si es celebraria o no el Mobil Congres, el Congrés internacional més important de mòbils a nivell mundial. Diferents interessos empenyien cap un cantó o l'altre. L'econòmic pel que suposava pel sector de la restauració i l'hoteler per la ciutat de Barcelona, en un mes, especialment difícil, on un esdeveniment com aquest és una injecció molt important per l'economia i des del punt de vista de la salut era un risc afegit, per la gran concentració de persones vingudes de diferents països del món en un sol lloc.

Finalment es va decidir suspendre'l per l'amenaça d'aquest nou virus desconegut, fins ara, sense tractament ni vacuna i alhora començàvem a tenir noticies de com anava evolucionant. Les noticies que arribaven des de Xina i Corea eren alarmants. La tristesa i la impotència era un sentiment general.

A casa, gairebé cada nit en parlaven, per inquietud i per deformació professional. D'aquelles converses, de llegir la premsa i d'escoltar als que en sabem varem comprendre que aquella pandèmia era imparable, tan és així que el dia que va arribar a Milà, varem saber que ja estava aquí.

Varen tancar les escoles, els centres de treball, varen preparar, precipitadament, maneres de treball diferents perquè ho poguéssim fer des de casa. S'ha constatat la nostra fragilitat, i també la inconsciència. Les retallades d'un sistema sanitari vulnerable, ara ens passa factura. Una Medecina, i ho escric en majúscules, de les millors que hem tingut, un professionals excepcionals, al meu entendre, poc valorats, que han treballat i treballen amb recursos escassos, en una societat amb altres ordres de valors.

Poc a poc i després de molts requeriments internacionals i autonòmics el govern va decretar el 14 de març l'estat d'alarma amb el confinament de les persones i el tancament d'algunes activitats: comerços i botigues, que no siguin d'alimentació, els restaurants i els bars amb les greus conseqüències econòmiques que comportarà.

Aquell cap de setmana, el programa Preguntes freqüents va entrevistar al metge i investigador en malalties infeccioses Dr. Oriol Mitjà de l'Hospital Trias i Pujol; Àlex Arenes, físic i matemàtic i Laura Lechuga, investigadora de l'Institut Català de Nanociència, aquella taula va revelar la transcendència de la pandèmia. Entre mig de preguntes, silencis i respostes es podia entreveure  el gran esforç de la comunitat científica i el desconeixement general es podia constatar.

El dissabte al matí, de la primera setmana de confinament, el sol entrava per la finestra i vaig començar a escriure i recordar algunes coses que podríem fer aquests dies on tots experiment sentiments i emocions de por o angoixa davant d'una situació mai viscuda. En aquests moments viure en un entorn urbà o rural és ben diferent.

Aquestes son algunes propostes:
  • Planifica la compra setmanal on no falti fruita i verdura, llegums, ous, pasta i peix.... també xocolata :)
  • Distribuir la compra pensant poder en menús setmanals.
  • Quines espècies i herbes aromàtiques tens a casa? 
  • Neteja la nevera i el congelador.
  • Preparar caldos, congela i fes un fons de nevera.
  • Posa en remull, cou i congela les llegums en tuppers per diferents dinars.
  • Si pots compra a petits productors.
  • Aprofitar l'aigua de bullir la verdura o la de coure les llegums per fer una sopa escaldada.
  • Cuina el teu plat favorit
  • Improvisa un plat amb els ingredients que tinguis a casa
  • Evita que la fruita i la verdura es faci malbé, sempre podem fer un pastís, dolç o salat, un confit, una compota, una conserva o unes pomes al forn.
  • Si tens una torreta planta alguna planta aromàtica, com la farigola, el julivert o la menta.
  • Pren iogurts i probiòtics són bons per la panxeta, el sistema immunològic i està bé reforçar-lo.
  • Beu aigua o sucs sense sucre afegit
  • Prepara un dia especial
  • Fes exercici, ioga, meditació o alguna cosa que t'agradi
  • Ventila, neteja la teva casa i, si vols, també, el replà si vius en comunitat.
  • Si entra el sol per la finestra pren-lo 15 minuts, per la vitamina D, bona pel sistema immunològic i els ossos.
  • Juga i cuina amb els nens
  • Truca a una persona que estigui sola, parla també amb els grans i els avis.
  • Apunta en un diari que has fet avui
  • Llegeix i escolta música
  • Ordenar els llibres i els apunts d'alguna classe
  • Badar


En aquest blog trobaràs algunes idees i receptes per fer a casa, totes són senzilles, fàcils de fer, gairebé sempre, surten bé.

dissabte, 31 de març del 2018

Col confitada - Omplim el rebost

Hivern 2024: 3.739 visites

Coles cubiertas por la escarcha, riquísimas coles escarchadas
más tiernas que las regadas por el rocío...” Este era antaño
el pregón de los vendedores de coles. Si deseáis beber copiosamente y
en el curso de una comida saborear los distintos platos con apetito,
comed antes coles maceradas en vinagre y tantas como os apetezcan.
Catón

La col és una hortalissa que, ben sovint, l'associem a l'hivern però també és cert la gran varietat de cols que podem trobar durant tot l'any als horts i als mercats. Principalment a l'hivern i també algunes varietats a l'estiu: cols arrissades, cols verdes, manresanes, cols de paperina o la col brotonera de les comarques del Garraf, o les petites cols de Brussel·les, la col pell de galàpet pren el nom per la rugositat de les seves fulles i que després de dos o tres glaçades com un vano de colors desprèn un gust delicat, dolç i únic tant apreciada a la comarca d'Osona, La Cerdanya i l'Alt Urgell per preparar el trinxat amb un post en aquest blog on escric sobre aquesta verdura i un plat que resulta de l'aprofitament i de subsistència.
                               Aquesta foto està feta el dia abans que vaig publicar el post
Molta gent no fa col per l'olor o poder perquè no és gaire digestiva, res és perfecte, però els animaria a que consideren totes les possibilitats i plats que poden degustar després. La col la podem preparar de moltes maneres i animo a ser creatius: és una de les verdures més habituals en sopes i escudelles o plats de cullera com diuen ara, a l'estiu podem fer amanides, o sucs verds amb poma, ara, tant actuals, o la col farcida de la Cuina Francesa, o el German sauerkraut o choucroute que acompanya el plat més emblemàtic de la Cuina Alsaciana, o en temps de caça, amb les seves fulles prepararen els exquisits farcellets que acompanyen les perdius, un plat excels i únic de la Cuina Catalana, per anomenar algunes propostes sense oblidar la Cuina Xinesa on té una gran consideració, la col és una de les verdures més consumides a un preu assequibles si tenim compte totes les bondats i els beneficis que ens aporta.

A més de la gastronomia des de la basant nutricional i de la salut té grans propietats pel nostre organisme com escriu la Dra. Senpau té un alt contingut en vitamina C comparable a la taronja, encara que amb la cocció pot arribar a perdre un 50 %; també té una gran quantitat de fibra, àcid fòlic i potassi és excel·lent pel sistema digestius i immunològic, té un efecte preventiu per les malalties cardio vasculars, i molt baixa en calories, així que no ens podem oblidar d'ella.

Avui porto una preparació molt senzilla que a casa mai ha faltat. A la casa familiar tenim uns grans pots de vidre, on guardaven les conserves de la matança del porc i uns altres de diferents mides on es conservava la col, els pebrots la coliflor i la ceba i, a casa dels avis materns, tenien unes terrisses on ho conservaven. En temps de la iaia feien més quantitat perquè també érem més colla, ara les famílies són més petites.

Ara que estan tan de moda les botigues de salaons, fumats i ferments no oblidem aquestes preparacions que a la nostra Cuina sempre ens han acompanyat.

La col confitada omple el rebost és senzilla de fer i poder ni caldria explicar-la. A més de la col, podeu confitar coliflor, ceba, pebrots o les verdures que més us agradin.

La col confitada es prepara en algunes comarques de Catalunya, principalment a Osona, el Berguedà i algun poble de La Cerdanya com a Prullans i en algunes comarques de l'Aragó. En realitat allà on havia horta i camp el vinagre s'utilitzava per conservar alguns productes del camp. Acompanya molt bé els llegums, cigrons, mongetes, o altres plats de verdura, amb olives negres d'empeltre i una mica de ceba tendra i un raig d'oli verge extra resulta un plat deliciós.

Per fer la col confitada només farem servir la part blanca de la col.
Ingredients:
  • Trossets de col, només la part blanca
  • Vinagre de vi blanc
  • Aigua
  • 1 o 2 pots de vidre

Preparació:
  • Treure les primeres fulles verdes de la col, les podem utilitzar per fer col i patata o guardar per fer un caldo.
  • Per fer la col confitada només utilitzarem les fulles blanques de la col, les netegem amb aigua ben freda, les deixem escórrer i les tallem en trossets petits amb la mà.
  • Omplim un pot de vidre i afegim una part d'aigua i tres parts de vinagre de vi blanc podria ser chardonnay.
  • Tanquem el pot i ho deixem en el pot de vidre un mínim de 15 dies a 1 mes per aconseguir confitar la col, després d'aquest temps ja la podem consumir. Ho guardem en un lloc fresc i sec.

Comentari:
Cap verdura té que coure molta estona. Les verdures d'aquesta família no poden coure en excés perquè és quan fan mala olor i fan flatulències.

Si pel vostre gust resulta intens el gust del vinagre es pot suavitzar passant la col per aigua freda, escorre i tot seguit degustar acompanyant-la amb verdura, llegums, rosta, olives negres o una arengada i un raig d'oli d'oliva verge extra. També es pot macerar a parts iguals aigua i vinagre.
"Col confitada acompanyant una amanida de mongetes, ceba tendre, olives d'empelt i oli d'oliva verge extra de la DOP Les Garrigues" 
Que vagi de gust. Fins aviat.

Us agradarà veure:
La col, col i patata amb rosta o el trinxat

divendres, 30 de desembre del 2016

Farcell - juliol - 12 formatges per un any-

Hivern 2023: 1.091 visites

7a proposta formatgera: Farcell, un formatge tendra de La Formatgeria La Valette.
Com seria el formatge per un mes de juliol quan les temperatures arribant als 37ºC o 39ºC ?
Si pensava en un formatge, aquest tenia ser lleuger, tendra, i fàcil de prendre. No sempre l'elecció és fàcil.
                                             Totes les fotos són fetes per mi. 
He triat Farcell un dels formatges que elabora la Clara de la Formatgeria familiar La Vallet de Sant Llorenç de Morunys, un petit poble de la comarca del Solsonès a prop del Cardener i dins de la Vall de Lord. Els hiverns són molt freds, estem al Prepirineu i els estius fa calor; aquí fa uns cinc anys va decidir canviar de professió, amb el recolzament familiar, va deixar la seva carrera tècnica i després de formar-se va començar a produir formatges amb llet d'ovella.

Farcell és el nom d'un formatge artesà elaborat amb la llet de les ovella que compren a Corruncuí a l'Alta Ribagorça. La llet d'aquestes ovelles està considerada com una de les millors de la comarca. La Formatgeria no té ramat propi.
Farcell és un formatge de llet d'ovella pasteuritzada, de quallada àcida, fet lentament com si fos un iogurt, s'afegeix quall animal per donar-li consistència, es deixa tota la nit, es sala, s'amassa, diu la Clara com si fos la massa d'un pa i s'embolica en el drap -el farcell- i es deixa escorre, de pasta tova, sense crosta.Té una bonica forma, el drap deixa una empremta molt maca, un gravat gairebé. Imperceptible, té consistència.

Conservació: 8 dies guardant-lo a la nevera.
Característiques: És un formatge d'uns peces de 250 gr. tendra, molt làctic, versàtil, cremós i saborós acompanya tan el dolç com el salat.
Apropiat per degustar amb melmelades o mel, amb fruita com les figues o albercocs, amanides, amb ruca, amb tomàquet molt bo o amb pebrot, permet fer unes boletes per acompanyar les sopes fredes com la de síndria i tomàquet resulta excel·lent.
La meva proposta de maridatge seria un pansa blanca d'Alella o una cervesa que vaig descobrir dissabte La Socarrada de Xàtiva que porta romaní i mel de romaní.

Vaig conèixer a la Clara fa un temps en alguna de les Fires Formatgeres: Borredà, Sant Pol o La Seu... hi ha un cor de fusta que sempre l'acompanya. Al blog hi ha altres posts i fotos de les Fires.
Farcell va rebre medalla de Bronze a la Fira de Sant Ermengol 2013

Compra: A Barcelona a Vallflorita Vic a Vialàctia (tancat); a Mataró a la Formatgeria Xarcuteria Blanca, La Lleteria de Sant Cugat del Vallès, on vaig anar dilluns passat a comprar-lo, a les principals fires formatgeres, també online a la formatgeria, a les botigues especialitzades i tastar-lo en alguns restaurants de la comarca.

Altres formatges de La Valette: Puit Blanc, Puit rústic, Puit rentat, Boigot. Amb diplomes i medalles en les principals Fires Formatgeres de Catalunya: Sant Pol, Borredà, Lactium, Sant Ermengol, etc. totes amb post a CuinaCinc
Farcell és també una roba o un altra cosa envoltada amb un mocador o un tros de drap qualsevol per a poder ésser portada d'una banda a l'altre. Un mocador de farcell... deien les iaies.  . 
A la 1a i 2a foto surt la tradicional navalla pallaresa ...pels bolets, per tallar, una eina molt útil per tot. Moltes persones porten una sempre a la butxaqueta.

dimecres, 20 de gener del 2016

"Una pastelería en Tokio" / An

“Quiero anko”

Per les festes de Nadal passejant per la ciutat mirava un estel de llum al capdamunt de l'església del Pi. Molt a prop els Maldà on vaig veure que posàvem en versió original: “Una pasteleria en Tokio” basada en la novel·la de Durian Sukegawa, inspirada en un personatge real, un problema social i dirigida per Naomi Kawase. Vaig decidir que aniria l'endemà de Reis. Tenia la sensació que m'agradaria i així va ser.

imatge de El Periódico
Aquesta pel·lícula és un estel de poesia en mig del desert, una veritable meravella. Una obra entranyable i plena de sensibilitat. Passi el que passi, diu la directora, cada primavera els cirerers floriran, amb aquesta metàfora i imatge inicial de les primeres escenes de la pel·lícula com a símbol efímer de la vida, el transcurs de cada una de les estacions: Els núvols canviants, els sorolls del vent i el mínim remor de l'aigua per significar la relació amb les persones en una sola unitat.

“Una pasteleria en Tokio” és la història de tres personatges solitaris que per diverses circumstàncies les seves vides s'acaben creuant. Un cant a l'esperança i a la confiança que els somnis es poden realitzar. La directora ha volgut transmetre com de vegades, moltes vegades la societat s'entesta en excloure i marginar algunes persones, les estigmatitza i les condemna a l'ostracisme.

L'escenari és un barri de la ciutat de Tokio allà i en una petita caseta, sota un cel de cirerers florits comença el relat. Sentaro obra la seva petita botiga-pastisseria cada dia a les 11 del matí. Elabora, serveix i ven els dorayakis, petits pastissets farcits de confitura de llegums i tradicionals del Japó. Un dia s'acosta una dona gran per demanar-li feina, ell la tracta amb respecte però veu que no la pot contractar perquè es gran, ella l'insisteix i li deixa un potet de la seva confitura “an” per farcir els dorakis perquè la pugui tastar i convénce'l de que ella té la recepta per elaborar la millor confitura. Ella l'ensenyarà a elaborar la seva recepta amb paciència i segons la tradició.
Un preciós i únic regal resultat de buscar la perfecció i de poder-la compartir. Els tres personatges Tokue (Kirin Kiki), Sentaro (Masatoshi Nagasei Wakane (Kyara Uchida) es troben en el temps dels cirerers florits i a mesura que avança el relat el cirerers canviaran i ells compartiran les il·lusions, tristeses i confidències. Una nova oportunitat per l'esperança en un futur millor després d'haver-se conegut. La pel·líicula es un reconeixement a la tradició, el respecte a la gent gran, la natura, la humilitat, la senzillesa de les coses i la certesa de que la vida no la podem controlar.

Una pel·lícula pels que els agrada el cine.

Reconeixements i presència:
Festival de Cine de Valladolid 2015 millor direcció.
Secció oficial del Festival de Cannes, Chicago i Melbourne

Cada any els japonesos es reuneixen per compatir Hanami. Tradició japonesa de contemplar les flors dels cirerers en el màxim esplendor. Un dels moments més estimats del calendari japonès per estar junts i també per reflexionar sobre la bellesa, la vida i la mort.

A Cuina Cinc hi ha una pestanya de Cuina i Cine
Altres post de cine:




















dilluns, 7 de juliol del 2014

Pavlova amb confitura de ruibarbre o el ruibarbre, la confitura i la Pavlova

Estiu 2024: 1.497 visites

D'Alsacia varen portar un esqueix de ruibarbre amb una mica de terra i unes fulles de diari humides per mantenir-lo i protegir-lo durant el viatge de tornada. Ens el va donar en Paul quan varen anar-hi a comprar-li els vins 
Paul, porta una bossa amb l'esqueix ruibarbre
Quan vam arribar el varem plantar en una torratxa gran, va resistir la tardor, la letargia de l'hivern i per la primavera, poquet a poquet, va començar a brotar. Cada dia, el mirava i, el miro, amb sorpresa, amb el desig que s'anés fen per poder preparar i descobrir aquelles excel·lents confitures, melmelades, o els postres que fan a la majoria de les cases de camp de Centreeuropees o les sofisticades creacions d'alguns xefs en els seus restaurants. 

Quan en Paul me'l va donar va somriure i amb la seva mirada vaig entendre que em deia: “això vols”? Ell deia que en la seva regió creix en abundància i li vaig dir: “M'agradaria veure'l créixer allà d'on vinc i fer les vostres confitures" i ho he aconseguit. De vegades, quan algú ve a casa els hi ensenyo i se'l miren estranyats i diuen: que és això? aquí això no es fa!... de moment sembla que si.             

M'agradava saber quin seria el gust i el sabor del ruibarbre, m'havien dit que era àcid, per això una de les preparacions més habituals és fer-lo en confitures i melmelades per compensar. Ara, que l'he tastat em recorda a la melmelada de pruna cuita amb la seva pròpia pectina junt amb la compota de les millors pomes, un sabor desconegut, bo, un punt àcid, llaminer, agradable. El record de les les grands-mères en les cuines rurals, estès en una llesca de pa de pagès amb mantega és una delícia.
Del ruibarbre: Primer em calia saber com l'havia de preparar i treballar a la cuina. He donat moltes voltes i de com ho podia fer, no va ser fàcil aquí no en tenim costum. 
Quina és la millor època de l'any per presentar-lo? 
Com l'havia de preparar i netejar, s'havien de treure els fils de les tiges, congelar-ne a mesura que anava creixent com si fos una verdura. 
La planta és petita, per ara, i necessitava, al menys 300 gr. de ruibarbre per poder fer alguna cosa. He esperat gairebé dos anys per poder presentar una recepta amb el ruibarbre. 
Vaig pensar que lo millor era començar per fer una confitura finalment l'he posat acompanyant una Pavlova. Unes postres lleugeres que no enfarfeguen, d'estiu, delicioses, amb varies textures i suau. El dolç de la merenga queda perfectament contrastat amb el punt de l'acidesa del ruibarbre.
El ruibarbre el defineix el diccionari: Planta herbàcia del gènere Rheum, de la família de les poligonàcies, robusta, de fulles molt grosses amb nervadura palmada, flors petites i poc vistoses, en panícula terminal, i fruit amb tres ales membranoses, en alguns països cultivada per aprofitar-ne els rizomes, de propietats medicinals, o els pecíols comestibles, suculents i àcids, les penques.
El ruibarbre és una hortalissa. Té unes fulles molts grans com si fóssim uns pai pais, per alguna cosa deu ser originaria de l'Àsia! Del ruibarbre s'aprofiten els pecíols. Les fulles s'han de llençar són tòxiques. En realitat és com si fos una gran bleda i que només poguéssim aprofitar les penques.
Originaria: De l'Àsia i el Tibet amb més de 2000 d'antiguitat
Propietats: Té molt poques calories 16 kcal per 100 gr. Potassi, calci magnesi, fòsfor, vitamina C, principalment, ric en fibra, digestiu i laxant.
Usos: A la cuina principalment a la rebosteria: confitures, compotes, melmelades, chutneys, salses, panades, pastissos, vi, per acompanyar l'ànec o el peix, el cuiner alsacià Jean-Louis Neichel l'agrada per acompanyar plats de caça; també té usos medicinals i per decorar els jardins.
Varietats : Hi moltes varietats es cultiva en molts llocs del món i la planta es va adaptant al territori, les tiges poden tenir una “paleta” de colors que va des del molt vermells, passant pels verds, o violetes i roses. La llum i el clima va influint en les varietats.
Cultivat: A Centre-Europa i els països nòrdics és costum en alguns pobles tenir-ne a l'hort i el jardí a les cases de pagès, també a EEUU i Austràlia.
Temporada: Maig, juny i juliol
Compra, conservació i preparació: El ruibarbre té que se ferm i cruixent, té de treure una mica de suc senyal que són frescos. Per preparar-los s'han de posar una mica en aigua fresca i treure els fils de cada tija, és molt fàcil i no costa com si preparéssim un api. Es conservar al congelador un parell de mesos. Per preparar la recepta que acompanyo una part del ruibarbre era congelat.

La Pavlova és un pastis tradicional de New Zeland i Austràlia, encara que els dos se'l volen atribuir, en qualssevol cas es va fer amb motiu de les gires de la ballarina Pavlova en aquell continent. 
                                                    Imatge d'Anna Pavlova la Wikipedia
El podeu trobar en alguns receptaris i revistes amb fruites vermelles com les maduixes, les groselles, els nabius per la vistositat i els contrasts del vermell i blanc. A Nova Zelanda es costum de acompanyar-lo amb la seva fruita nacional: El kiwi.
Tant el kiwi com el ruibarbre tenen un punt d'acidesa que combina molt bé amb la suavitat del merenga, per això, em va sembla original presentar-lo al costat de la Pavlova.
La Pavlova amb fruites és un pastís fàcil (si agafem el punt del forn) i popular en aquests països en les festes d'aniversari i celebracions
Vinga ja està ara ve el més fàcil:

Preparació del ruibarbre i la confitura
Per 300 gr. de ruibarbre uns 40 gr. de sucre aproximadament.
  1. Rentem els pecíols
  2. Tallem les puntes i amb el ganivet trèiem els fils del ruibarbre com si es tractes d'un api.
  3. Tallem en trossets 2cm, els posem en un recipient a macerar amb sucre. Entre 1 hora a 3 hores. Aquest pas previ és molt important. 
  4. La quantitat de sucre, al vostre gust, tot depèn de l'acidesa del ruibarbre. El ruibarbre demana sucre.
  5. Cobrim amb aigua mineral, rectifiquem de sucre i deixem coure a foc baix uns 20 minuts. Reservem.
La Pavlova
Ingredients per 6 persones
  • 150 gr. de sucre de llustre
  • 4 clares d'ou
  • 2 c/s de farina de blat de moro (Maizena)
  • 1 c/p de vinagre blanc o de poma
  • 1 pensament de sal
  • 1 c/p de sucre de vainilla
  • mantega
  • 200 ml de nata especial per muntar he fet servir la de la Granja Armengol molt bona qualitat.
  • La confitura de ruibarbre,  la necessària
c/c = cullera de cafè  
c/p = cullera de postre
c/s = cullera de sopa

Preparació i elaboració.
  • Separem les clares dels rovells per fer la merenga.
  • Muntem les clares a punt de neu amb la batedora elèctrica.
  • Afegim el sucre, poc a poc, amb un polsim de sal. Continuem batem. Afegim el vinagre, la vainilla, la farina de blat de moro i continuem baten fins que dobli el volum. La merenga està feta quan podem girar el recipient on s'ha fet i no cau. :)) La merenga com a recepta bàsica porta només el sucre.
  • Posem en la safata del forn paper (dibuixar una circumferència per no sortir-nos de la ralla) untat amb una mica de mantega.
  • Aboquem la merenga que formi un cercle, i aplanem una mica amb una espàtula de manera que quedi l'exterior del cercle alt (15 a 20 cm) i l'interior més baix con si fos un volcà o un niu.
  • Pre escalfem el forn a 140 ºC i enfornar-la uns 45 minuts, controlar. Apagar el forn i deixar que la Pavlova es refredi completament a dins del forn, sense obrir-lo. D'aquesta manera la part de fora quedarà cruixent i la part de dins suau.
  • Mentre la Pavlova està al forn muntar la nata. 
Presentació
Posar la Pavlova en una plata cobrir la part de fora amb la nata muntada i a l'interior posem la confitura de ruibarbre.
Detall de la confitura de ruibarbre, Si Arzak, un dia es va atrevir a presentar la “tortilla fea de chocolate” perquè no podria fer una Pavlova amb ruibarbre? :))

Portar a taula, que vagi de gust.
Proposta de maridatge: Un Muscat

Que podem fer amb el rovells que han quedat? 
Aquesta  crema catalana









Us agradarà veure:


















Un altre repte i recepta:)