dissabte, 30 de març de 2019

Sopa de farigola amb ou a baixa temperatura o no


"La sopa de farigola, que se sol menjar tot l'any, però sobre tot al març, que és l'època en què la flor d'aquest arbust és més aromàtica, és molt agradable,...La sopa de farigola és poètica i terral i, a més, molt antiga.” Josep Pla
Podria intentar descriure el millor que sabes la sopa de farigola. Una sopa humil, reconfortant, curativa, esplèndida, de les cases dels pobles. Una de les sopes més bones, antigues i estimades de Catalunya, també d'algunes comarques de València i el Maestrat i que no podem oblidar 

La farigola és una de les herbes aromàtiques més bones i saludables que trobem sobre tot al Mediterrani i de la que vaig escriure un post que podeu veure aquí. Forma part del paisatge més proper i des de sempre hem tingut algunes a casa, al jardí o seca, per aromatitzar, guarir o acompanyar la majoria de plats que preparem, també al blog i aquesta sopa.

Amb la farigola es prepara el delicat i sublim sorbet de farigola del Motel Empordà que podeu veure aquí.

Abans, el lloc de trobada de les cases era la cuina, eren cuines grans, es deia que es “feia vida”, les taules estaven vestides amb un hule i al costat del foc convidaven a la conversa. En aquestes cuines, recordo haver vist preparar a la iaia i els seus germans la sopa de farigola. Era suficient un petricó, la farigola seca recollida i conservada en un cistell o en una bossa de roba a la cuina, un tros de pa de pagès sec, all i oli d'oliva. Llavors no li donarien la importància que té ara, perquè era habitual fer-la, no havia tant per triar i formava part de la quotidianitat.

De les sopes, i d'aquesta bona costum de preparar líquid amb pa, cada any he escrit algun post i una recepta. Les sopes són reconfortants i bones pels dies de fred, per tots els dies i a l'estiu hidratants i lleugeres.

La sopa de farigola estava pendent d'escriure i compartir des del principi del blog. Aquesta planta aromàtica també acompanya la sopa d'allla primera sopa del blog.

He anat posposant la sopa de farigola, però tocava publicar-la, i molt més després d'assistir al curs intensiu de cuina de baixa temperatura amb Salvador Brugués on un dels plats que varem preparar va ser la sopa de farigola amb l'ou  cuinat a baixa temperatura.

D'aquesta senzilla sopa, Vado havia parlat abans del curs, recordant a la seva mare, transmeten també amb el gest de les mans, la manera senzilla que tenia ella de preparar-la, cada nit, a la Fonda Brugués a Sant Hilari, ell ho recordava amb afecta i tendresa.

La sopa de farigola és una de les receptes del Llibre Cuina amb Joan Roca a baixa temperatura del que és coautor Salvador Brugués. De la mateixa categoria i variant és la sopa de menta recollida en el llibre Cuina mare, presentat fa dues setmanes a la Casa del Llibre de la Rambla Catalunya de Barcelona.

El mateix Joan Roca, recentment, en una entrevista va dir que si s'hagués de triar una recepta de la seva mare es quedaria amb la sopa de menta. Dos grans cuiners i les sopes de les seves mares. Dues sopes molt semblants on l'únic ingredient que varia és l'herba que s'utilitza.

Narcís Comadira va escriure que possiblement va ser Josep Pla qui va aconseguir que aquesta sopa es mantingui a la carta del Motel Empordà, l'escriptor era un entusiasta d'aquesta sopa.

Jaume Subirós, cuiner, propietari i ànima del Motel Empordà, parlant de la sopa de farigola em va explicar una anècdota, algunes persones del seu entorn la coneixen, però he esperat aquest moment per compartir i explicar-la.

El Motel Empordà és el gran clàssic pels amants Cuina Catalana moderna elaborada amb molt bon gust. Les seves taules han tingut clients fidels, alguns anònims i, d'altres, persones públiques o de reconegut prestigi, que any darrera any han anat a prendre un plat determinat, convertit en clàssic perquè no passarà de moda, beure, qui sap, un vi de Borgonya o degustar els formatges artesans del seu carro.

Una d'aquestes persones va ser Margaret Tatcher. La llavors ex primera ministre britànica, portava uns dies pel país i va arribar al Motel, un cap vespre del mes de novembre, acompanyada de la seva escolta, entre els que havia una senyora molt alta, gran i que realment imposava. Com la senyora Tatcher no es trobava gaire bé va demanar al senyor Jaume Subirós que fos ell qui li tries el sopar. El cuiner va dir: si li sembla bé podem fer una sopa de farigola i un peix a “la brasa” a ella, també, li va sembla bé. El xef va preparar personalment la sopa de farigola i va continuar treballant a la cuina, al cap d'una estona, varen demanar-li que sortís al menjador perquè la senyora Margaret Tatcher voli parlar amb ell. El senyor Subirós, ara somriu, però en aquell moment el seu pensament era que hauria fallat i que passava. Quan es va apropar, l'escolta, la senyora gran i imponent, es va posar darrera d'ell, es va acostar a la taula i va dir: doncs hi ha alguna cosa que no hagi anat bé? La senyora Tatcher va dir: Volia agrair-li personalment aquesta sopa que m'ha preparar, m'ha traslladat a la sopa que ens preparava l'àvia quan érem petits. Res es tan preuat com aquest regal, que alguna persona et digui aquestes paraules. 

Podria continuar escrivint i explicant algun relat. Només afegir que he llegit i he fet la sopa del Motel com està escrit en els seus llibres; En el curs de cuina a baixa temperatura amb Salvador Brugués varem preparar la sopa de farigola i també he continuat fen la sopa de farigola molt semblant o com la fem a casa i com la fa la mare, amb l'ajuda del temps i de les provatures, no sempre es fa d'igual manera però si, similar. Cada persona, cada receptari us explicarà una manera de fer-la, més antiga o millorada fins aconseguir el punt just que ens agrada més i la trobem més bona al nostre gust.

En definitiva, aquestes sopes pertanyen a la categoria de sopes de pa, sopes escaldades, o sopes de pastor. Són preparacions d'una cuina senzilla i d'aprofitament.

Cada una es bona per les mans que les fa, per la intenció i pels ingredients, però sobre tot, és sempre bona per l'estima que posem quan elaborem un plat. Quan has recollit la farigola, has triat el millor oli, has comprat un bon pa, aquells alls i no altres, sempre hi ha un bon plat. 


La recepta de la sopa de farigola
Ingredients per 4 persones
  • Unes branquetes de farigola
  • Oli d'oliva verge extra D.O.P Les Garrigues el necessari
  • 1 litre de caldo de verdures o l'aigua de bullir les llegums. (podeu trobar en els enllaços com preparar un fons o caldo ràpid de verdures)
  • 2 alls pelats
  • 1 llesca primeta de pa torrat per persona per decorar
  • 3 llesquetes primes de pa torrat per persona
  • un ou per persona (opcional)



Preparació i cocció:
  • En una cassola que ens hi càpiguen tots els ingredients, posem l'oli necessari per enrossir els alls, afegim les branquetes lligades de farigola, donem un parell de voltes amb una cullera de fusta, afegim el caldo i ho deixem coure de 8 a 10 minuts.
  • Retirem l'all i la farigola.
  • Afegim el pa tallat finet i torrat lleugerament.
  • Deixem coure a foc molt baix durant uns 6-8 minuts. Posem la sal.
  • Un cop cuit ho triturem amb el minipimer o un batedor de mà, i si volem ho podem passar pel colador xinès per que quedi més fi.
  • Emplatem la sopa en el plat i l'acompanyem de l'ou cuinat a baixa temperatura (a 65 ° C entre 20-40 ' depenent de la mida i del resultat que busquem, a més temperatura el rovell quedarà més quallada) o també podem fer un ou poché com podeu veure aquí. A casa hi ha per tots els gustos, alguns amb l'ou i altres simplement la sopa de farigola.
  • Decorem amb la llesca prima de pa torrat, rectifiquem de sal, afegim un raig d'oli d'oliva i alguna branqueta de farigola  o alguna flor de farigola segons el temps per fer més bonic.
  • Vaig posar sal de La Camarga, sempre m'agrada tenir-ne, per proximitat a La Provença on es pot trobar, també, una farigola molt bona.
Que vagi de gust!


Variants: Podem fer la mateixa sopa substituint la farigola per menta; amb ou o sense, o posant l'ou en el plat i escudellem en compte la sopa ben calenta a sobre de l'ou que hem posat en el plat.

16 comentaris:

  1. Quina pinta més bona té aquesta sopa i molt xula la foto! Enhorabona, com sepre, Fina!
    Amancay

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Amancay!
      Quina il·lusió llegir el teu comentari.
      La podem fer quan et vagi bé!
      Bon diumenge.
      f.

      Elimina
  2. Que pinta tiene, no conocía esta receta pero la voy a hacer porque me parece una delicia.
    Un beso

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Raquel!
      Es una receta muy antigua que no podemos olvidar :)
      Avísame cuando la prepares.
      😘 Feliz domingo.

      Elimina
  3. Diria que som molts els qui tenim la sopa de farigola ben incrustada en el memòria gustativa, records de la cuina familiar.
    M'ha agradat llegir l'anècdota d'en Jaume Subirós.

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si! la sopa de farigola.
      Gràcies Manel per llegir, venir i escriure :)
      És molt especial i entranyable aquest sopar al Motel!
      Bona nit, Manel
      Una abraçada,
      F.

      Elimina
  4. Realment bonic el relat de la presentació, entranyable i saborós com la sopa de farigola.Gracies Fina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Margarita!
      Per venir, llegir i escriure!
      Reconforta veure que ha agradat i dona sentit. Gràcies de nou!

      Elimina
  5. Hola!!
    Recomanes la farigola seca o acabada de collir?
    Gràcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pan!
      Ara és quan està més florida i més maca... segons les comarques.
      Seca és molt bona!! com seria la que prendria Mrs Tacher! ;)
      Gràcies a tu!!

      Elimina
  6. Quina bona pinta, no he tingut mai l'ocasió de tastar la sopa de farigola ni la de menta (em tocarà preparar-la) tot i que sí recordo quan era petita acompanyar als meus pares a buscar farigola, però el destí era per fer-ne infusions. La sopa que fan els meus pares molt sovint ara a l'hivern és la sopa torrada amb pilotilles, que també ja he vist que és al blog. Molt interessants totes les referències històriques, de restaurants, etc de la recepta; és el que fa que el teu blog sigui diferent i enriquidor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia, Núria,
      Moltes gràcies! Si, un dia l'has de provar. És bona, saludable, reconfortant i fàcil de fer. En aquest post tens també l'enllaç al post de la farigola , l'antibiòtic natural. :) on sortiran les propietats que valoren els teus pares per fer les infusions.
      Esplèndida sopa torrada amb pilotilles tan bona!
      Gràcies per venir, escriure i veure aquesta diferència i la feina.
      Fins aviat,

      Elimina
  7. No conocía esta receta, con tu permiso tomo nota y la pruebo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Trini,
      Es una receta antigua y rural. Ahora, actualizada y riquísima!
      Te gustará!
      Gracias!
      F.

      Elimina

Gràcies per venir i escriure la teva opinió. Respondré els teus comentaris amb molt de gust!