dimarts, 20 d’agost de 2019

Melmelada de les prunes de casa amb panela

Como sorpresa
Entre olor a ciruelas
El sol se asoma -Matsuo Bashō-

De les prunes vaig escriure aquest post on explicava una petita història de voluntat i estima a la terra; algunes de les varietats que tenim a casa, les propietats, les possibilitats a la cuina i una recepta: un pastís de prunes amb ratafia, també amb un post al blog.
Havíem collit les primeres prunes de casa, "les grogues", dolcetes i sucoses, aquelles que tenen el nom de la Verge del Carme, per indicar que són madures a meitat de juliol i es poden collir quan arriba el dia de la celebració marinera, però aquest any, no varen estar al punt fins final de juliol. Aquesta varietat podria ser, també, la varietat Golden Japan
Per la primavera, les pruneres havien florit bastant i no les varem clarejar, així, dels poquets arbres hem tingut una collita de prunes petitones com si fossin miranbelles, varietat francesa molt apreciada.

Podem conservar les fruites i els aliments gairebé durant tot l'any. Cada estació ens proporcionar fruits saborosos, com diria el poeta i ens permet guardar els productes de l'horta, el bosc i el jardí com agrada dir als anglesos. Però si hi ha una estació de l'any on la natura desplega tota la força, aquesta, és l'estiu.

De la melmelada, la confitura, les conserves, la gelea, l'almívar, l'alcohol, el vinagre, els escabetxos o salaons pots trobar altres posts al blog. Alguns són especialment bonics com les peres amb almívar o la melmelada de taronges, a més a més aporten informació per anar més lluny i entenc que no cal repetir.

La tardor del 2011 va ser l'estació que vaig començar el blog i el primer post està dedicat al codony i com fer el codonyat. Possiblement una de les confitures més antigues i sovint oblidada.

A la xarxa i els llibres trobaràs maneres d'elaborar diferents receptes de melmelades. Algunes recomanen treure la pell de la fruita, altres triturar-la o deixar-la sencera, es poden afegir espècies com la vainilla, la canyella o el cardamom; aigua, licors, aiguardents; o les combinades amb altres fruites com la poma per augmentar la pectina o els cítrics per evitar l'oxidació, quan l'anem preparant, o també una manera transmetre a altres fruites neutres un color més vistós com seria incorporar maduixes o gerds al ruibarbre.

Per fer aquesta recepta de melmelada de pruna o altres ens caldran alguns utensilis: cassoles que transmetin bé i de manera uniforme la calor, el ganivet tot terreny de la cuina, el tallant, el minipimer, els bols, els cullerots, les espàtules de fusta, una llengua de silicona, una bàscula, els embuts per empotar i els pots de vidre esterilitzats, també, si en feu molta està bé comprar un termòmetre, a cau d'orella et diré que la mare ha fet conserves durant molts anys i no l'havia utilitzat.

La recepta de melmelada de prunes que comparteixo és com la fem a casa, no és gaire dolça, no embafa. La meva germana fins i tot en fa sense sucre perquè la fruita porta el seu i també queda deliciosa perquè fruita madurada a l'arbre i collida al punt no té preu, també la feina. No més cal llegir les noticies, aquests dies, del preu del raïm. És important conèixer tota la feina i l'esforç que hi ha darrera quan portem una fruita o un producte a taula.  

La proporció aconsellable per fer melmelada és per un 1 quilo de fruita neta uns 750 grams de sucre, de vegades, fructosa, pels que no poden prendre sucre. També la podem fer amb sucre integral o sucre panela.

La panela és un sucre integral de canya, el més pur que hi ha al mercat, un producte derivat de la canya de sucre, ecològic i elaborat artesanalment, sense refinar ni blanquejar. El pots trobar als herbolaris, supermercats o directament a través d'Intermon Oxfam. Fa dos anys que fem alguna de les la melmelades i preparacions amb aquest sucre, poder no queda tan vistós però el sabor és inigualable i molt més saludable.

La recepta:

   pots de melmelada de pruna de casa i prunes amb aiguardent

Els ingredients:
  • 1 quilo de pruna neta i sense el pinyol
  • 550 gr. de sucre panela o la quantitat recomanada
  • aigua mineral
Preparació:
  1. Rentem les prunes, les tallem per la meitat, girem i els hi trèiem el pinyol, les pesem i les deixem en un recipient
  2. Per cada quilo de prunes afegim en aquest cas 550 grams de sucre panela i ho deixem macerar tota la nit, un mínim de 8 hores.
Cocció:

Posem un mica d'aigua mineral a la base de cassola, el punt just perquè no se'n enganxi la fruita amb la calor, i tot seguit incorporem les prunes macerades. La posem al foc moderat i ho deixem coure entre 20 i 30 minuts. Comprovem la consistència.

No passo la melmelada pel minipimer. La melmelada de pruna amb la cocció es desfà bastant i és molt agradable trobar trossets de la fruita amb contrasts de dolços. Aquest pas al gust de cadascú.

Empotar:
  • Posem la melmelada, encara amb escalfor, amb pots de vidre esterilitzat i sense arribar a dalt de tot. Tapem ben fort i posem els pots al bany Maria durant uns 15 a 20 minuts.
  • Trèiem de l'aigua del bany Maria, deixem refredar i omplim el rebost.
Resultat:
La melmelada de pruna ha quedat molt bona, el color toffe és degut al sucre panela.
Un pot de melmelada és un obsequi molt especial i molt més si l'has elaborat tu mateix.

La millor manera d'assaborir-la és sobre una torrada d'un pa, de bona qualitat, amb mantega, un formatge fresc, o un formatge de cabra, o per acompanyar un pastís de formatge o amb iogurts i cereals. Deliciosa!


Una interessant i sempre bona recomanació d'en Ferran Adrià seria unir la melmelada amb trossets de fruita fresca de la mateixa varietat per aconseguir diferents textures. Una de les propostes d'un curs al  vaig assistir.

Aquest estiu hem fet melmelada de groselles, cireres amb cardamom, ara, les prunes i queden les peres amb almívar i poder més endavant compota de poma, pots veure les fotos a Instagram i la que presento avui.
Que vagi de gust!

Una companya de l'escola em va escriure, a principis de juliol, per preguntar com quedaria la melmelada de les seves prunes petites sinó treia el pinyol. Havia tingut una bona collita i no donava  a l'abast, per això, va pensar en conservar-les. Havia llegit i consultat els posts de les melmelades del blog i estava contenta del resultat. En realitat aquell pinyol era com una ametlla, tendre i bona que no va interferir en el seu gust exquisit.

Sempre s'ha de provar, intentar-ho i no defallir. 
Gràcies!