Hivern 2024: 10.696 visites
“Bodegon de Naranjas” de Rafael Romero Barros és una de les pintures més belles on la taronja és la protagonista. En el quadre es pot veure les taronges de moltes maneres, en totes les estacions i formes: La flor, l'arbre, el fruit, el suc, els licors.
“Bodegon de Naranjas” de Rafael Romero Barros és una de les pintures més belles on la taronja és la protagonista. En el quadre es pot veure les taronges de moltes maneres, en totes les estacions i formes: La flor, l'arbre, el fruit, el suc, els licors.
"Bodegón de Naranjas" de Rafael Romero Barros.
La taronja és una de les fruites més consumides al món, enyorada en els països nòrdics, Europa central, i regal de RRMM en temps difícils quan les comunicacions no permetien que arribessin molt productes a l’interior i molt més als països del nord. Aquests països associen la taronja al sol que tant troben a faltar.
La mare explica que quan ells eren petits els RRMM els hi portaven taronges i mandarines com a llaminadura, en aquell temps no havia moltes coses i era una festa els dies que es podia menjar taronja.
Els marins anglesos, quan tornaven, després de molts mesos i llargues campanyes a alta mar arribaven carregats de taronges com un producte de gran valor i apreciat al seu país. Al col·legi la taronja era al costat de la poma la fruita que preníem a les postres.
La mare explica que quan ells eren petits els RRMM els hi portaven taronges i mandarines com a llaminadura, en aquell temps no havia moltes coses i era una festa els dies que es podia menjar taronja.
Els marins anglesos, quan tornaven, després de molts mesos i llargues campanyes a alta mar arribaven carregats de taronges com un producte de gran valor i apreciat al seu país. Al col·legi la taronja era al costat de la poma la fruita que preníem a les postres.
És també al mes de gener quan la taronja està en el millor moment i els mercats anglesos i escocesos s’omplen de taronges amargues procedents de Sevilla o les dolces taronges de València. Els anglesos no tant sols aprecien la taronja com fruita fresca i desitjada.
Els anglesos són uns amants i entusiastes de la melmelada de taronja. La única fruita que rep el nom de marmalade, la resta de fruites en conserva s’anomena jam. Aquest detall, poder en aparença, sense importància o desapercebut, em va quedar en la memòria, en les explicacions de la teacher i les classes d’anglès on, a més d’estudiar els irregulars, apreníem cultura, costums, i gastronomia anglesa. Amb el temps, em vaig preguntar perquè existia aquesta distinció? perquè no es deien totes les fruites en conserva melmelada? Tan sols una tenia aquest nom, la que es feia amb les taronges que venien de Sevilla i prenia el nom d’aquell territori. La raó podria ser que una de les primeres confitures /melmelades que es varen elaborar era la que es feia amb el codony i en portuguès i gallec es coneix aquesta melmelada tan apreciada amb el nom de marmelo i com les taronges que arribaven a Anglaterra venien de la Península i el nom amb el que es coneixia era melmelada seria bastant probable que els anglesos prenguessin aquest nom per anomenar-la. Podria ser. Se non è vero, è ben trobato.
Els anglesos són uns amants i entusiastes de la melmelada de taronja. La única fruita que rep el nom de marmalade, la resta de fruites en conserva s’anomena jam. Aquest detall, poder en aparença, sense importància o desapercebut, em va quedar en la memòria, en les explicacions de la teacher i les classes d’anglès on, a més d’estudiar els irregulars, apreníem cultura, costums, i gastronomia anglesa. Amb el temps, em vaig preguntar perquè existia aquesta distinció? perquè no es deien totes les fruites en conserva melmelada? Tan sols una tenia aquest nom, la que es feia amb les taronges que venien de Sevilla i prenia el nom d’aquell territori. La raó podria ser que una de les primeres confitures /melmelades que es varen elaborar era la que es feia amb el codony i en portuguès i gallec es coneix aquesta melmelada tan apreciada amb el nom de marmelo i com les taronges que arribaven a Anglaterra venien de la Península i el nom amb el que es coneixia era melmelada seria bastant probable que els anglesos prenguessin aquest nom per anomenar-la. Podria ser. Se non è vero, è ben trobato.
Passades les festes poder es un tòpic posar-se a dieta o fer bondat però no del tot. Per això al mig de l’hivern presento dues propostes-receptes:
Unes postres que fan festa, de color vistós i brillant que es mengen sense feina i passen soles, les podem improvisar, es prepara molt ràpid i, el resultat a taula és molt agraït i gustos. Aquest plat té dos cops el nom del seu ingredient principal: “Taronja a la Taronja”. Unes postres de la Fonda Europa on està a la carta des de fa més de 20 anys i un clàssic de la carta del Motel Empordà. L'he pres a la Fonda Europa i també les preparo a casa i, a casa dels amics, sempre agraden i posen un bon punt final a qualssevol dinar sense enfarfegar.
I també la melmelada de taronja per esmorzar, berenar o acompanyar un recuit o formatge fresc com l'agradava a Salvador Dalí.
Avui, podem trobar la taronja tot l’any però no hi ha cap altra fruita, en aquesta latitud que representi millor l’hivern que la taronja.
Llevar-se de bon matí sentir l’olor a cafè barrejat amb l’olor de suc de taronja recent espremuda és una confirmació segura que estem al mig de l’hivern.
El taronja és també el color de l’optimisme i de la ciutat d’Orange, a França, podeu veure l’entrada que vaig fer d’aquesta ciutat en l'enllaç.
La taronja “Citrus sinesis” és una fruita de la família dels cítrics molt sucosa recoberta d’una pell gruixuda que la protegeix de tonalitats taronja a roja.
Origen: La dita “Naranjas de la Xina” ens dóna la pista del seu origen. Coneguda pels romans. Es cultivava al Pròxim Orient d’on devia passar al Marroc. Introduïda al Mediterrani pels portuguesos.
Cultiu: Avui es troba en el territoris del Mediterrani: Baix Ebre, Sóller, València – la fruita més representativa-, Múrcia, Andalusia; Itàlia, principalment a Sicília, qui hagi anat a l'illa recordarà els camps de taronges; a Califòrnia, als EEUU, Sudàfrica, Cuba, Brasil o Mèxic.
Varietats: Nàvel, Comú, Sanguina, Dolça i la varietat de taronja agra per anomenar algunes de les més conegudes.
Propietats: És una fruita molt rica en aigua, vitamines del grup B i molta vitamina C, minerals (calci, potassi i fòsfor). Té poques calories unes 44 per 100 gr. que bé que va prendre suc de taronja als refredats! La Dra. Senpau diu d'ella: és un bastó on agafar-se. Quan la taronja entra al cos va directament al cervell i preserva els pensaments; lluita contra l'estrés, preserva la vista, dóna elasticitat cutània, essencial pel sistema immunològic, millora l'absorció de calci per això és molt molt bona en el creixement o persones que tingui osteoporosi i finalment és perfecte per l'absorció del ferro. Què més es pot demanar?
Compra: El millor moment per comprar-la és del mes de desembre al mes de maig aproximadament. Cada varietat té el seu moment, per exemple, la taronja sanguina no arriba fins ben bé entrat el mes de gener. Aquesta varietat és molt difícil de trobar aquí en canvi a Itàlia és molt comú. És una fruita delicada i a temperatura ambient es conserva pocs dies.
Des de fa uns quants anys es poden comprar les taronges directament al productors online, és un bon regal!
Des de fa uns quants anys es poden comprar les taronges directament al productors online, és un bon regal!
A la cuina: La manera més habitual es prendre-la és com a fruita fresca o suc de taronja. Dins de les varietats n'hi ha de taula o per fer suc, les primeres més grans i amb una escorça més gruixuda, les de suc són més petites. Però amb la taronja podem elaborar molt plats: amanides, pastissos, galetes, bunyols, licors, gelats, sorbets, confitada o melmelades; combina molt bé amb carns grasses com l'emblemàtic l’ànec a la taronja o el porc; el llenguado a la taronja. Si volem utilitzar la pell de la taronja en alguna preparació té que ser una taronja no tractada.
Amb la flor del taronger, una de les flors més belles que hi ha, per destil·lació s’obté aiguanaf que aromatitza alguns dolços com els bunyols, la coca de Sant Joan, o el Tortell dels RRMM
Amb les flors i la fruita dels cítrics també s'extreu oli essencial i elaboren perfums molt aromàtics i subtils. M’encantan!
L'aroma dels cítrics dóna optimisme i alegria potser aquesta és la recompensa de la natura per revelar-se davant del seu enemic: el virus de la tristesa?
L'aroma dels cítrics dóna optimisme i alegria potser aquesta és la recompensa de la natura per revelar-se davant del seu enemic: el virus de la tristesa?
També les bones abelles elaboren la mel del taronger beneficiosa pel sistema nerviós i per tant ens ajuda a descansar.
Anem per les receptes tant fàcils
1) Taronja a la Taronja
Ingredients:
- 5 taronges
- 125 gr. de sucre
- 125 cc d’aigua mineral
Preparació i cocció de la pell de la taronja
- Pelem les taronges amb el pelador de les hortalisses d’aquesta manera tindrem la pell fineta sense la part blanca.
- Tallem la pell de les taronges en juliana.
- Fem un almívar amb l’aigua i el sucre. Afegim la pell de taronja tallada en juliana caramel·litzem a foc suau, deixem reduir el líquid.
- Quedarà com un caramel líquid. Reservem.
- Acabem de treure la part blanca de les taronges.
Presentació
Tallem les taronges per la meitat o en rodanxes com més agradi, les posem en una plata o en un bol i reguem amb l’almívar i la pell de les taronges en juliana -prèviament refredat-
Portem a taula, després d’una estona la taronja sua una mica i el plat té molts colors taronges brillants.
Bon Profit!
Estris: pelador d’hortalisses, espàtula, cassoles
2) La melmelada de taronja
Si consulteu els llibres de cuina cadascú explica la recepta d’una manera diferent. També, cada casa té la seva recepta. Us porto aquesta que és ben fàcil. Tan sols una conclusió: Al meu entendre l'èxit de qualssevol melmelada és: Un bon producte, lliure de tractaments i macerar la fruita amb el sucre unes hores abans de coure.
La melmelada de taronja, admet la possibilitat de posar junts diversos tipus de cítrics. Així podeu posar taronges dolces i alguna agra, o una llimona o una aranja. Tot això proporcional a la quantitat que feu i en funció de les varietats podeu posar més o menys sucre. Cal recordar que la autèntica melmelada de taronja és fa amb taronges agres.
En aquest cas he posat
Ingredients:
- 4 taronges normals
- 2 taronges agres
- 2 tasses de sucre
- 2 tasses d’aigua mineral
Quan elaboreu la melmelada penseu que de vegades les quantitats s’han de corregir i afegir una mica més d'aigua. La meva mare poder de tant fer-ne gairebé ho calcula a ull!
Preparació i maceració
Pelem les taronges amb el pelador d'hortalisses. Amb aquest estri és molt més fàcil.
Tallem la pell de la taronja en talls petits.
Repassem les taronges de tota la seva part blanca que quedin netes
Tallem les taronges en rodanxes
En una cassola que ens hi càpiguen tots els ingredients posem les taronges tallades i les pells de la taronja.
Anem superposant: capes de fruites, sucre, i la pells de la taronja, així successivament anem fen capes. Ho deixem macerar 3 o 4 hores.
Cocció, empotar i Bany Maria
- Una vegada ha passat aquest temps, afegim l’aigua mineral i ho posem a coure a foc viu, remenem tot sovint fins que veiem que arrenqui el bull.
- Baixem el foc al mínim i deixem coure 1 hora. Controlem.
- Retirem del foc.
- Empotem en els pots de vidre, prèviament esterilitzats. (No omplir els pots del tot, té que quedar 1 cm fins la tapa).
- Posem els pots al Bany Maria uns 15 minuts.
- Deixem refredar i conservem en un lloc fosc i fresc
Duració més d’1 any
Estris: pelador, pots de vidre, espàtules, tallant, cassoles,
Bon profit!
Fira de la Taronja a Xerta
Altres propostes amb citrics i llocs
Intentarè fer la mermelada de taronja.
ResponEliminaBona nit, Neus,
EliminaSegur que et sortirà molt bé. Recordo el gelat de crema catalana et va sortir superior!
Gracies pel teu comentari! Bona setmana:))
M'emporto la teva recepta de la melmelada, que jo la faig molt diferent. Jo utilitzo tota la taronja i l'escaldo tres cops, per tal de treure'n l'amargor.
ResponEliminaAixò que la taronja era una llaminadura ho he sentit a dir més d'un cop! I no m'estranya, perquè ho és de veritat.
Un article boníssim, com sempre.
Molt bé! T'agradarà la manera i el resultat. No deixis de tastar-la amb recuit o formatge fresc... i si pots amb un te i torrades amb mantega:))
EliminaUna llaminadura molt bona deliciosa!
Moltes gràcies, per ser-hi!
Amiga Fina:
ResponEliminaSiempre nos descubres secretos de los productos cotidianos que, de tanto verlos, no apreciamos, y en realidad son verdaderas maravillas.
La naranja, por encima de la manzana y el plátano, es la fruta por excelencia. Tu foto del fruto con hojas verdes y dos tarros sobre mesa de mármol, es, para mi gusto, el mejor bodegón.
Al igual que tu madre, recuerdo cuando la naranja era prácticamente el único postre. Se pelaba con las manos y se comía a gajos. ¡Hasta pólvora –si no recuerdo mal- hacíamos con las pieles secas al salir de cole!. Después ya vino lo de leer a Somerset Maugham para descubrir los maravillosos “breakfast” y la “marmalade”.
Tomo noto, como detalle curioso, de la receta que nos ofreces “Taronja a la Taronja”, que, además, y según dices, ha resistido más de veinte años en la Fonda Europa.
Un saludo,
Sebastián Damunt
Bona nit, Sebastián,
EliminaMuchas gracias por tu comentario siempre tan positivo.
Si te contara la historia de la foto...!
No conozco el autor. Lo he buscado. Dicen de los ingleses, no se puede generalizar, que son muy formalistas. (La ceremonia del te)
La “Taronja a la Taronja”, el día antes de publicar me lo confirmaron des de la Fonda Europa... eran más años, pero por seguridad y, de acuerdo con ellos decidimos poner los 20 años.
Saludos,
Com sempre, un gran article! Ens encanta!
ResponEliminaSalutacions i un bon suc de taronja ;)
Òscar
Moltes gràcies, Oscar!
EliminaUn bon suc de taronja, claro:))
Salutacions
Molt be Fina!!!ens agrada aquesta època on els cítrics,lez carxofes i els calçots estan en un bon moment!!!
ResponEliminaEl post éa perfecte,semore tant ben esquematitzat i be perfilat,es pot fer millor???segur que no
Per a fer un petit incís,nosaltres a la mermelada de taronja li afegim clau d'olor,per cada quilo de sucre , 1 clau,li dona un sabor diferencial que no solaparà mai el sabor de la taronja!!
Excel.lent FINA !!!
Bon dia, xef David!
EliminaMoltes gràcies. Ens agraden els productes propers i de temporada.
Es pot fer millor? segur que sí, amb la teva proposta que recorda a les taules d'Orient, si?M'encanta el clau d'espècie:
http://cuinacinc.blogspot.com.es/2012/08/sensacions-al-plat-especies-i-plantes.html
i les carxofes!:
http://cuinacinc.blogspot.com.es/2013/02/la-carxofa-xips-de-carxofa.html
Els calçots!! que bons...
Un plaer la teva visita i comentari per ampliar i anar més lluny. El proper any posaré el clau d'espècie.
Fins ben aviat,
Qué alegría leer un comentario tuyo en el blog de la princesa. Me llena de cierto pudor tus halagos pero me gusta saberme una chispita de algría en tus días. Muchas gracias por ello.
ResponEliminaMe has alucinado con tanta información sobre las naranjas. Un beso.
Gracias a ti Doloretes!
EliminaEntonces, puedo compartir?
En el comentario anterior da la casualidad que está el chef de Vichy!
Un beso.
Creo que cuando colgamos nuestros trabajos aquí en esto que se llama la red es que estamos para compartirnos... la pena es que las imágenes no son nada buenas.. mi cámara está muy pocha y además las hice de noche en casa. Ahora mismo me pongo en contacto con Ana Cubas y le cuento de este encuentro entre naranjas. Un abrazo.
EliminaHola Doloretes, todo arreglado!
EliminaUn beso y un feliz día:))
No sé si t'he dit mai que no soc gens de dolç i les confitures en general, passo d'elles. En canvi hi ha una que m'agrada molt i és precisament la de taronja.
ResponEliminaSalut!!
Bon dia, Ricard,
EliminaNo recordo gaire, però al dir-m'ho és com si recordes alguna cosa. Poder en el brownie? si,ho he mirat, ara.
Me n'alegro... pots animar-te a fer una mica o en aquest llocs gurmets que coneixes un potet petit. No te la perdis amb formatge fresc, mató, recuit de drap o amb una torrada i mantega...ummm!
Fins aviat!