Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tot l'any. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tot l'any. Mostrar tots els missatges

diumenge, 28 de desembre del 2025

Galetes amb parmesà i olives negres de la varietat d’empeltre de la Masrojana

Verde nací, 
negra me volví,
con piedras me martirizarón
y de oro me volví. 

Ara que els amics i les famílies es troben pensem en algun regal per obsequiar-los i, si aquest regal està fet per nosaltres té el valor del temps que hi hem dedicat: unes galetes dolces o salades, unes rosquilles, un pastís elaborat amb bons ingredients, un aiguardent de fruites o una ratafia acompanyats d’una presentació bonica sempre tindrà un valor afegit.


Per això, quan La Masrojana em va proposar col·laborar amb ells per ajudar a difondre els productes que elaboren i preparar alguna recepta vaig pensar en compartir la recepta d’unes galetes amb olives negres d’Aragó “varietat Empeltre”, pendents des de fa molt al blog. Les havia vist en un newsletter de Medi Ambient que rebo per la feina i m’havien agradat especialment. 

En aquest blog trobaràs tres receptes de galetes dolces:  unes galetes fàcils i especiades, unes galetes de taronja i unes galetes amb mantega Cadí que vaig fer amb motiu del 100 aniversari d’aquesta Cooperativa. També, trobaràs un post dedicat a les galetes Trias de Santa Coloma de Farners. Les galetes són fàcils de fer i es poden preprarar en poqueta estona.


Les olives, el fruit de l’olivera, possiblement l`arbre més mediterrani, són un aperitiu deliciós en qualssevol de les seves varietats i un ingredient imprescindible per acompanyar les amanides. Les olives de la varietat d’Empeltre m’agraden especialment, combinen en molts plats mediterranis; amanides amb pasta, per acompanyar una torrada, amb arrossos, i, la deliciosa esqueixada que amanirem amb oli d’òliva verge extra i posarem color al blanc del bacallà amb unes “perles negres d’olives d’Aragó” de la varietat empeltre.


La Masrojana és el nom de l’empresa familiar de la família Folch ubicada actualmente a Mora d’Ebre en una nau industrial al Polígon La Verdaguera. Tot va començar a El Masroig, a la comarca del Priorat, als anys setanta del s.XX quan l’avi dels germans Folch, propietari d’un molí d’oli elaborava i venia aquest producte.


Mora d'Ebre, la població que porta el nom del riu Ebre i que Avenius va anomenar "oleum flumen" el riu de l'oli.


La Masrojana s’ha especialitzat en l’elaboració de productes a partir de les olives pròpies de les comarques del Priorat, La Ribera d’Ebre i La Terra Alta. (Arbequina, Negra d’Aragó, Trencada, Manzanilla, Gazpacha i Gordal Picant); també elaboren patés d’oliva, una preparació que segons Varró cal situar-la a Sicília; a la Provença el paté d’oliva es coneix com tapenade; també elaboren oli d’oliva verge extra i els olis d’oliva de la varietat Arbequina amb sabors de llimona, taronja, romaní, all, picant i alfàbrega). Totes aquestes elaboracions es fan seguint el mètode tradicional transmés de generació en generació millorat amb el pas del temps.


Els productes que tenen més aceptació en els mercats internacionals són les olives de taula de les diferents varietats elaborades seguint metodes artesanals, especialment l’arbequina; segueix l’oli d’oliva verge extra de la varietat arbequina de categoria superior, obtingut directament de les olives d’aquesta varietat, de color daurat, dens, dolç, gens amarg i amb un punt subtil picant. A més a més de les seves qualitats organolèptiques cal afegir les propietats i els beneficis que té l’oli d’oliva verge extra per la salut. De l’oli d’oliva verge extra de la varietat d’arbequina trobaràs altres post en aquest blog i que pots consultar aquí i finalment cal destacar els diferents patés d’oliva.


L'empeltre, (oliva, oli i olivera) és una varietat oleícola asimètrica i allargada, de color morat i negra quan ha madurat. Paraula recollida amb les tres acepcions en el Diccionari de la RAE. No és la més habitual però probablement és la varietat amb una història mil·lenària que es situa a l'any 1.000 aC. i, alhora és una les principals senyals d'identitat de l'oli d'oliva de la Denominació de Origen del Baix Aragó.


Aquesta zona productora és una de les més importants del nord d’Espanya. El conreu en terres de secà disminueix la producció però aquesta característica afavoreix la qualitat. El resultat és un autèntic “or líquid”. 


De fet, la paraula ve del terme aragonès: “Olivo injerto, pequeño, muy fructífero, de aceituna negra, buena para adobar y para el molino.” 'injertar' o 'impeltar', que significa empeltar en català. L’origen de la paraula i la seva història ens connecta en totes les oliveres que l’han precedit i possiblement l’arbre més mediterrani de tots i símbol de la pau.


També trobem la varietat d’empeltre a Navarra, La Rioja, Mallorca i per descomptat en algunes comarques de Tarragona com la que ara ens ocupa. També, em va semblar interessant l’origen de la paraula i la seva història perquè quan plantes una olivera, de la varietat que sigui, és filla d’empelts millenaris, perquè les oliveres sempre nèixen d’un “empelt” d’un injerto mai d’un pinyol. Filles de filles i amb més de 7.000 anys d’història com descriu Rafael Fontán Barreiro en el seu Llibre: La almazara de Catón, Olivos i aceite en Grecia y Roma -Godall-  


Per tot això, avui et porto unes galetes amb parmesà i olives negres de la varietat d’empeltre elaborades per la Masrojana. Unes galetes per acompanyar una copa de cava a mitja tarda, un aperitiu o simplement un pica-pica, soles o per acompanyar amb salmó fumat, una anxova, una crema de formatge, un tallet de fuet o simplement embolicar-les en un paper de cel·lofana per regalar aquestes festes o en un altre ocasió especial. 




La recepta: Aquestes galetes són fàcils de fer. Et recomano utilitzar un formatge Parmesà o un formatge de pasta dura. 


Ingredients: (per fer unes 20-25 galetes)


- 100 gr. de farina

- 150 gr. de formatge Parmesà que ratllaràs a casa. 

- 100 gr. de mantega de bona qualitat. He utilizat Cadí.

- 15 a 20 olives negres d’Empeltre de La Masrojana

- Una branqueta de farigola


Preparació i elaboració:


Treiem els pinyols de les olives negres d’Empeltre.


En un bol que ens hi càpiguen tots els ingredients posem la farina tamisada, el formatge Parmesà ratllat a casa i la mantega tallada en cubs. 






Incorporem les olives tallades en trossets.


Escampem la farigola fregant-la amb les mans, de manera que les petites fulles aromatitzin les galetes i ens recordin el Mediterrani.


Barregem tots els ingredients amb les mans (ens posem uns guants) de manera que ens quedi una massa homogènia.


Donem forma d’un cilindre d’uns 4 cm de diàmetre i emboliqueu-lo amb paper de film i el reserveu  a la nevera, damunt del calaix de la fruita, per una hora o el temps necessari sinó ho podeu fer tot seguit.


Després d’aquest temps treiem la massa de la nevera i l’estenem damunt del marbre enfarinat i amb l’ajuda d’un corró fins aconseguir una làmina d’1cm aproximadament. 


Mentrestant encén el forn a 180ºC.


Amb l’ajuda d’un motllo de fer galetes (he utilitzat l'aro petit del Set de Zwilling dessert) feu talls rodonets d’uns 5 cms de diàmetre i els disposeu en una safata de forn amb el paper de forn per evitar que s’engantxin. Repeteix l’operació fins que acabis la massa.


Poseu la safata del forn, en el nivell mitjà, i fornejeu durant 15 minuts o fins que quedin les galetes lleugerament daurades.



Recomanació: Tingueu en compte que al portar mantega i l’oli de les olives us quedarà oli a la safata del forn al voltant de les galetes. Per això, si teniu una reixeta disposeu les galetes cuites i amb compte perquè es refredin el més aviat possible. També serveix la placa de reixeta del forn o un paper absorvent. De manera que no quedi estancat el greix.


Una vegada fetes les podeu conservar en un pot de vidre a la nevera. Però si feu un aperitiu poden desapareixer totes! Una delícia per aquests dies o en qualsevol altre moment.





Acompanyeu amb una copa de cava o similar.


Us agradarà i repetireu!


“Quan s’han recollit les olives i l’oli d’oliva s’ha premsat arriba el fred de veritat a les comarques mediterràneas.” 


Nota: El Parmesà - Parmigiano Reggiano - és un formatge italià, de llet de vaca, que s'elabora fa més de 700 anys a la regió Emília Romanya. En la seva escorça, elaborada amb llet desnatada sense pasteuritzar de les granges acreditades d'aquesta regió, té gravat l'any de producció, el productor i la marca del Consorzio Parmigiano Reggiano. La llet de les vaques de la munyida de la tarda i de la munyida del matí, amb tot el seu greix, segueix un procés estricte i controlat d'elaboració. Afegint el quall tradicional. Després de sumergir-se durant 24 dies en salmorra es trasllada a les càmeres de maduració. Es considera un dels formatges més saludables del món. La curació mínima és d'un any.

dissabte, 8 d’abril del 2023

Bacallà de Quaresma o de Divendres Sant

Primavera 2026: 10.037 visites!

“Acabada la Quaresma, acabat el bacallà”

Si hagués fet una foto cada Setmana Santa tindria un bacallà de Quaresma per tots els anys de la meva vida.

Cada Divendres Sant, a casa, o en ocasions especials hem cuinat el bacallà de Quaresma.

El bacallà de Divendres Sant s'acompanya, habitualment, amb verdures: carxofes, espinacs, bledes, espàrrecs o pèsols que poden variar segons el moment del calendari o al teu gust, però els ous durs, els cigrons, les panses i la picada no hi poden faltar.



En alguna ocasió, la salsa és blanca, perfectament lligada, visualment s'assemblaria a un pil-pil, deliciosa i molt ben aconseguida per l'emulsió de la pell del bacallà amb l'oli d'oliva junt amb la picada acabant d'arrodonir-la, resultat de l'alquímia de les mans de qui l'elabora .

El bacallà de Quaresma o de Divendres Sant és una de les receptes que trobaràs, també, en El llibre del bacallà i que l'escriptor i folklorista Amadeu Carbó li va agradar especialment redescobrir-la, segurament recuperant el temps perdut.

De la importància del consum del bacallà en aquest període de l'any, i que fins i tot donà nom a un plat, té molt a veure amb la tradició catòlica dels països del sud d'Europa, a més a més d'altres factors econòmics, socials i de supervivència.

Per això, per qui tingui interès direm que la Quaresma és el període de l'any de quaranta dies de la litúrgia cristiana que va des del Dimecres de Cendra, amb l'enterrament de la sardina, fins al Diumenge de Pasqua.

Des del punt de vista gastronòmic, l'inici de la Quaresma donà lloc a celebracions populars, en especial l'abstinència de menjar carn. Síntesi de la descripció de Fra Valentí Serra de Manresa d'aquest període de l'any qui afegeix: “Atesa la poca disponibilitat de peix fresc, assolí gran importància en temps quaresmal el consum a taula de la pesca salada, especialment el bacallà.”

Tradicionalment la Quaresma es representa de manera gràfica amb una il·lustració d'una vella amb set cames o arengades, anomenada La Vella Quaresma, que porta en una mà un bacallà salat i a l'altra, un cistella amb unes verdures que podrien ser armolls, espinacs o bledes.

La Vella Quaresma també coneguda com la Bacallanera o la Sarraïna al Principat; la Patorra al Rosselló, i en altres indrets com S'àvia Corema o Sa Jaia Corema és un dibuix, un calendari, on cada una de les cames de la Vella Quaresma representa cada una de les setmanes d'aquest període de temps de dejuni i abstinència, a mesura que van passant les setmanes es van tallant les cames i, finalment es crema i comença un temps de renaixença i renovació.

Actualment aquesta costum s'ha anat perdent com a conseqüència de laïcitat de la societat i la integració d'altres cultures, només s'ha mantingut en algunes pastisseries, bacallaneries i a les escoles on els nens dibuixen, pinten i decoren la Vella Quaresma per significar i recordar aquest període de l'any.

Una de les imatges que m'agrada, especialment, és la Vella Quaresma que cada any guarneixen, des de fa més de cinquanta anys, l'aparador de la pastisseria Foix de Sarrià i l'escrit que l'acompanya. Generacions de nens de Sarrià i Sant Gervasi han assaborit les llaminadures i coneixen el que significa gràcies a la pastisseria.


Així, ahir em vaig apropar a la Pastisseria Foix de Sarrià per conversar amb el senyor Jordi, actual propietari i nebot del poeta Foix.

El senyor Jordi recorda que l'autora del dibuix de la Vella Quaresma era una coneguda i propietària d'una botiga de joguines que per fer el dibuix es va inspirar en una il·lustració que tenia a la botiga de joguines i que la va adaptar reconvertint-la en La Vella Quaresma. El text que l'acompanya ens parla d'aquesta tradició catalana originaria de Palma de Mallorca i de l'Alguer i que es va idear com una manera d'alegrar als més menuts en aquest temps de Quaresma. Han passat els anys i alguns detalls són difícils de recordar pel senyor Jordi.

Finalment, l'any passat, just ara fa un any, es va celebrar, també, l'exposició “La Vella Quaresma: el calendari de les 7 cames” al Monestir de Sant Cugat del Vallès, i fins allà vaig anar-hi un dissabte de principis d'abril per veure la col·lecció d'imatges que representaven la Vella Quaresma i el material de la cultura popular del folklorista Joan Amades només per descobrir en cada detall la tradició dels que ens han precedit i perquè en el fons un llibre no s'acaba.



La recepta del bacallà de Quaresma


Ingredients (per a quatre persones)

  • 4 talls de bacallà dessalat

  • 4 carxofes o una  altra verdura

  • 4 ous durs

  • 800 gr. de cigrons cuits

  • La farina de blat necessària o farina de cigró si hi ha alguna persona celíaca  

  • 1/2 vaset de vi blanc

  • 1 ceba o un porro segons el gust

  • 1 grapadet de panses de Corint

  • Oli d'oliva verge extra del Molí del Set

  • Sal

  • Pebre

    Per la picada

  • 1 grapadet d'ametlles o avellanes torrades

  • 2 branquetes de julivert del jardí

  • 1 gra d'all, sense el nervi.

  • una torradeta petita (prefereixo no fregir-la)

  • 1-2 brins de safrà, prèviament torrat  


La preparació

  • Netegeu les carxofes, les talleu i les ruixeu amb llimona o poseu-les en un bol amb aigua freda i unes branquetes de julivert per evitar l'oxidació. Si poseu altres verdures les netegeu de la manera habitual.

  • Peleu i talleu la ceba en juliana o el porro en rodanxes. Reservar.

  • Bulliu els ous durant 10 minuts. Passar per aigua freda i els peleu. Reservar.

  • Coure els cigrons com està indicat aquí o els podeu comprar cuits a les parades dels mercats o els establiments de llegum cuita per facilitar la feina. És convenient guardar l'aigua de coure els cigrons que després l'utilitzarem per preparar i completar el plat.

  • Poseu les panses de Corint en un tasseta amb aigua mineral per hidratar-les.

  • Utilitzarem una cassola, prou ampla, per encabir tots els ingredients, i alhora que tingui una bona presentació per portar a la taula. Fa més festa i celebració.

La cocció i la picada

  • Eixugueu els talls de bacallà dessalat amb un drap o un paper de cuina.

  • Poseu oli d'oliva verge extra en una cassola en quantitat suficient.

  • Enfarineu els talls de bacallà lleugerament.

  • Fregiu els talls de bacallà banda i banda, uns dos minuts. Primer amb la pell cap amunt. Reserveu-ho.

  • A la mateixa cassola, si convé, afegiu una mica més d'oli d'oliva, afegiu un gra d'all laminat, quan desprengui l'aroma, tot seguit, afegiu la ceba tallada en juliana o el porro en rodanxes per fer un sofregit lent i a foc molt baix. Coure uns trenta minuts aproximadament.

  • Afegiu les carxofes laminades a la cassola, feu-hi un parell de voltes, i a continuació poseu-hi els cigrons cuits. Podeu afegir una mica d'aigua de la cocció dels cigrons, el vi blanc, els talls de bacallà, coure cinc minuts, i a continuació afegiu les panses de Corint, els ous durs partits per la meitat, que quedi bonic i ben presentat. 

  • Coure a foc lent uns minuts més i, a continuació prepareu la picada, afegiu-li una mica d'aigua reservada del suc dels cigrons o un brou de verdures calent i l'incorporeu a la cassola. Deixeu coure uns minuts més, reposar uns altres minuts més i porteu a la taula.




Que vagi de gust!

Maridatge: avui acompanyarem el plat amb un vi que t'agradi i de proximitat geogràfica. A les fotos hi ha alguns vins de la Conca de Barberà, de la Terra Alta o d'Alella.

Que vagi de gust! i,

Bona Setmana Santa i Bona Pasqua

Recomano l'últim llibre de Fra Valentí Serra de Manresa, religiós caputxí, Passió per la Setmana Santa on descriu les tradicions populars i religioses entorn a la Setmana Santa a Catalunya hi trobareu, entre altres, un capítol dedicat a la cuina, la gastronomia i les herbes d'aquesta època de l'any. "Moltes persones ja no coneixen l'arrel de les nostres tradicions"



Et pot interessar el post de la Truita de carxofes i El Dijous Llarder


dimarts, 3 de gener del 2023

Can Ventura – Llívia – Baixa Cerdanya

"L'excellence est dans la diversité; et la façon de progresser est de connaître et de comparer les differénts produits cultures et tecniques" Alain Ducasse

Aquest estiu, tornant del Pirineu de Lleida de la presentació d'El llibre del bacallà, vàrem decidir provar si trobàvem taula per dinar al Restaurant Can Ventura de Llívia, podia ser una bona ocasió.

Feia molt temps que volíem anar a Can Ventura. Estàvem a prop i teníem temps. Vaig fer una trucada i em varen confirmar la reservar d'una taula.

El restaurant Can Ventura està situat a la Plaça Major, núm. 1 de Llívia, a la Baixa Cerdanya, en un edifici civil de l'any 1791, el més antic de la Vila i, inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya Consta de planta baixa, dues plantes i una tercera que podria tractar-se de les golfes.

L'edifici té dos pilars de pedra que recolzen una esplèndida balconada, amb bigues de fusta i columnes de ferro de suport, continuant l'estructura dels pilars de pedra, formant el porxo; els geranis i l'espígol guarneixen la balconada. Els materials de la façana de l'edifici: pedres, còdols i la fusta amb una la teulada de pissarra pròpia de la construcció ceretana i del Pirineu.

A la Plaça Major i abans d'entrar al restaurant un retol ens indica i ens parla de la història, de les guerres, del Tractat dels Pirineus i diu: “El rei Carles I, l'any 1528, va concedir a Llívia el títol de VILA, tot i que ja l'anomenen així al s. XV, possiblement un títol remarcable ja que permetrà posteriorment que Llívia quedes com enclavament dins de territori francès.” Aquesta va ser la raó i l'esdevenir de la història que donà Miquel Salbà quan, en els tractats dels Pirineus i de Llívia (1659 i 1660), 33 pobles de la Cerdanya —i no cap vila— van passar a sobirania francesa. És per aquest motiu que Llívia es va conformar en un enclavament dins de França.

       Torre de Bernat de So a Llívia

En Josep Pous i la Mercè Rodríguez, pares d'en Jordi Pous, varen obrir el Restaurant Can Ventura en aquesta casa a l'any 1977, primer, en regim de lloguer i, posteriorment, com propietaris, quan varen comprar la l'edifici de Can Ventura per obrir el restaurant al 1992. Després, el seu fill, en Jordi Pous i la seva dona Ester Rosales, segueixen l'activitat iniciada pels pares, ells han estat vinculats, des de molt joves, al sector de la restauració gestionant des de fa més de vint-i-sis anys el restaurant familiar.

La família Pous i un excel·lent i ben avingut equip, on el cuiner Santi Ferrer comanda els fogons, des de fa més de vint anys.

A Can Ventura ofereixen una cuina molt ben feta i ben elaborada, conservant la tradició i alhora innovant constantment on la cuina francesa i del Principat es troben.

Una pissarra a l'entrada del restaurant amb unes frases de dos grans cuiners: Ferran Adrià i Alain Ducasse ens acosta a la l'esperit i filosofia del que ens espera i trobarem a taula.

El xef, Santi Ferrer, pertany a la primera promoció de cuiners de l'Escola de Restauració de Barcelona, ara, ESHOB, va treballar a les cuines de Tokyo, a l'Expo de Sevilla, El Dorado Petit fins que va recollir la seva experiència i va fer seva la cuina ceretana; en Toni Gómez és el 2n cap de cuina que abans havia treballat a la cuina de l'ÀBaC, ells junt amb en Casiel, en Youssef, en Marc, l'Uri i l'Omar formen l'equip de Can Ventura.

Al llarg dels anys Can Ventura s'ha consolidat com un restaurant de referència a la Cerdanya i dels millors del Pirineu.

L'espai interior del restaurant és càlid i acollidor, respectant l'entorn. Quan vàrem arribar, era aviat, ens varen acompanyar al pis superior on ens varen dir estaríem més bé. Havia pocs clients i vàrem poder triar la taula. A mig del dinar tots els menjadors eren plens.

A Can Ventura aposten per un bon producte, de gran qualitat i de proximitat on la Cerdanya és un gran referent gastronòmic per la importància, entre altres, del sector ramader i agrícola i amb l'IGP de làctics i els excel·lents formatges dels Pirineus amb merescuts reconeixements.

A la mateixa Vila de Llívia hi trobem els Làctics de Llívia de la família Ribot qui elabora de manera artesana derivats làctics, iogurts i matons, de llet de vaca i de ramat propi de la Torre d'Estoll, des de 1997; altres productes ceretans que trobaràs a la carta: la vedella, el xai, l'ànec o tiró, el pollastre ecològic, el porc i com els embotits; la fruita, amb la gran pera de Puigcerdà de la varietat Doyenné de Comice, rodoneta, fina, sucosa i dolça, que coneix dels contrastos dels dies i les nits, comercialitzada per la família Soler de Puigcerdà des de fa quatre generacions; la poma de muntanya protagonista i ingredient de moltes elaboracions, els naps de Talltendre que acompanyen plats emblemàtics i de gran tradició, sense oblidar la col que es podria dir és el símbol i l'ingredient junt amb els trumfos d'un dels plats que millor representen aquesta comarca. Productes que no hi falten als horts de les cases, amb elles, es prepara el trinxat, aquell plat humil i de subsistència i, ara, a les millors taules.  

La cuina ceretana s'ha anat enriquint amb l'esforç de les persones, les millors condicions de vida i el turisme que per a bé o per a mal ha revalorat la comarca. Tots aquest productes i d'altres com el bacallà, el peix d'interior, i alguns productes del mar arriben, puntualment, dels productors locals i les llotges al Restaurant Can Ventura.

A la Carta de Can Ventura: els Entrants, sempre, de temporada i de proximitat on gairebé cada plat porta el cognom i indica la procedència del productor i el poble on es conrea i viu. Sens dubte només llegir-lo saps del cert que dinaràs bé. El pa amb tomàquet amb coca de vidre o un trinxat, també d'estiu, els embotits de la comarca, les sopes fredes dels estius, els bolets, la pasta i els marinats.

Pel que fa als plats principals les elaboracions compten amb els excel·lents productes de la Cerdanya i, també, de les comarques veïnes, per anomenar alguns, com la cuixa d'ànec de gla del Lluçanès amb taronja i pa d'espècies o la vedella ecològica de la Cerdanya amb foie gras micuit i bolets, no falten les vieires per l'apartat del peix o el bacallà, el peix de terra endins i de la qualitat d'El Barquero. No falten els arrossos. Buscant l'excel·lència i les elaboracions d'alta cuina.

Destaca l'apartat brasa on es pot assaborir un txuleton del país a la llosa amb bones patates fregides i formatges ceretans.

Pels gormands i llaminers una extensa carta de postres que en si mateixa podria conformar un dinar. Destaquen els postres làctics, gelats i cremes, la taula de formatges acompanyada de codonyat i confitures o la influencia francesa amb el cafè gourmand. Al costat d'uns postres amb alcohol.

A més de la Carta el xef proposa un menú degustació: dos entrants, peix, carn, prepostre i postres per 60,00 Euros.

La carta de vins de Can Ventura compta amb més de dues centes referències i, un apartat especial d'aiguardents, grappes, whiskys o licors de la comarca. 

Dinar a Can Ventura al mig de l'estiu: 

En arribar ens varen oferir un degustació dels embotits artesans de Cal Rollandla xarcuteria, situada, també, a la Plaça Major de Llívia, on els bons cansaladers elaboren productes de primera qualitat i de km 0 com el pa de fetge amb ceps o el bull blanc amb festucs i el fuet acompanyat d'unes olives arbequines que varen degustar d'aperitiu.

Per beure: aigua i el vi Las Mulas Rosé Orgànic 2021 de Torres, un entranyable i bonic nom dedicat a Rufina, l'euga que ajuda als viticultors aconseguir l'equilibri natural en les feines i les llargues caminades pels turons i les vinyes dels Andes. Las Mulas és un vi ecològic, elaborat amb les varietats de raïm monestrell i pinot noir, és lleuger, aromàtic, de color rosa pàl·lid, subtil i afruitat. M'agraden aquests vins xilens tant agradables per l'estiu o no estiu. :)

Mentrestant llegia la carta, vaig veure una Vichyssoise amb pera de Puigcerdà amb llagostins, no vaig dubtar que triaria en aquest plat.



La vichyssoise aquell plat clàssic de la cuina internacional recordat al 2017 amb el hastagh #vichyssoises100years tot coincidint amb el 100 aniversari de la creació del plat i, que el cuiner Santi Ferrer havia col·laborat. S'aplegaven forces circumstàncies perquè tries aquest plat. Tenia ganes de provar-lo, era estiu, estava en el lloc adequat i uns llibres escrits de la pera i del porro, gairebé era com tancar un cercle.

Com és la vichyssoise que elaboren a Can Ventura? la vichyssoise és una delícia pels sentits: és lleugera, cremosa i fina. Perfectament elaborada i presentada. Els llagostins l'atorguen sorpresa, elegància i la converteixen en un plat perfecte per l'estiu o un un dia de festa com serien aquests dies,  perquè la pera de Puigcerdà està en un bon moment. Els sabor de la pera i el porro molt ben trobats com no podia ser d'un altre manera. 

Un altre primer que estava fora de carta i va ser un suggeriment del xef: l'Amanida amb el mató de Làctics de Llívia, codonyat artesà, anxoves i tòfona d'estiu. Un plat gormand i deliciós.


De segon vaig continuar amb un primer amb la selecció de verdures de temporada a la llosa amb salsa romesco. Cuites al punt, saboroses i racions generoses. La salsa de romesco equilibrada i bona.


Unes vieires amb arròs venere i maionesa d'all negre. Sorpresa creativa i, també, exòtica per un arròs saborós acompanyat de les vieires amb un resultat excepcional.


No vàrem prendre postres, havíem de continuar el viatge, i vàrem demanar els cafès. Cafès Nespresso professional presentat amb tres varietats de sucre i unes piruletes de xocolata. És important tenir cura de la qualitat del cafè des del meu punt vista.


Bona atenció i amable servei de sala.

Can Ventura, la família Pous, els xef Santi i l'equip t'esperen a la Vila de Llívia.
No deixis de visitar Llívia i comarca, el mercat setmanal, i la farmàcia més antiga d'Europa. 
El paisatge, la gent i la cuina d'aquestes comarques no deixen indiferent. Hi havia anat amb els pares i, per feina i algun cap de setmana he pujat sovint a Puigcerdà. 

Feliç aquell que té coses per retrobar.

Pl. Major, núm. 1
972  896 178