Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tot l'any. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tot l'any. Mostrar tots els missatges

dissabte, 8 d’abril del 2023

Bacallà de Quaresma o de Divendres Sant

Primavera 2025: 6.716 visites!

“Acabada la Quaresma, acabat el bacallà”

Si hagués fet una foto cada Setmana Santa tindria un bacallà de Quaresma per tots els anys de la meva vida.

Cada Divendres Sant, a casa, o en ocasions especials hem cuinat el bacallà de Quaresma.

El bacallà de Divendres Sant s'acompanya, habitualment, amb verdures: carxofes, espinacs, bledes, espàrrecs o pèsols que poden variar segons el moment del calendari o al teu gust, però els ous durs, els cigrons, les panses i la picada no hi poden faltar.



En alguna ocasió, la salsa és blanca, perfectament lligada, visualment s'assemblaria a un pil-pil, deliciosa i molt ben aconseguida per l'emulsió de la pell del bacallà amb l'oli d'oliva junt amb la picada acabant d'arrodonir-la, resultat de l'alquímia de les mans de qui l'elabora .

El bacallà de Quaresma o de Divendres Sant és una de les receptes que trobaràs, també, en El llibre del bacallà i que l'escriptor i folklorista Amadeu Carbó li va agradar especialment redescobrir-la, segurament recuperant el temps perdut.

De la importància del consum del bacallà en aquest període de l'any, i que fins i tot donà nom a un plat, té molt a veure amb la tradició catòlica dels països del sud d'Europa, a més a més d'altres factors econòmics, socials i de supervivència.

Per això, per qui tingui interès direm que la Quaresma és el període de l'any de quaranta dies de la litúrgia cristiana que va des del Dimecres de Cendra, amb l'enterrament de la sardina, fins al Diumenge de Pasqua.

Des del punt de vista gastronòmic, l'inici de la Quaresma donà lloc a celebracions populars, en especial l'abstinència de menjar carn. Síntesi de la descripció de Fra Valentí Serra de Manresa d'aquest període de l'any qui afegeix: “Atesa la poca disponibilitat de peix fresc, assolí gran importància en temps quaresmal el consum a taula de la pesca salada, especialment el bacallà.”

Tradicionalment la Quaresma es representa de manera gràfica amb una il·lustració d'una vella amb set cames o arengades, anomenada La Vella Quaresma, que porta en una mà un bacallà salat i a l'altra, un cistella amb unes verdures que podrien ser armolls, espinacs o bledes.

La Vella Quaresma també coneguda com la Bacallanera o la Sarraïna al Principat; la Patorra al Rosselló, i en altres indrets com S'àvia Corema o Sa Jaia Corema és un dibuix, un calendari, on cada una de les cames de la Vella Quaresma representa cada una de les setmanes d'aquest període de temps de dejuni i abstinència, a mesura que van passant les setmanes es van tallant les cames i, finalment es crema i comença un temps de renaixença i renovació.

Actualment aquesta costum s'ha anat perdent com a conseqüència de laïcitat de la societat i la integració d'altres cultures, només s'ha mantingut en algunes pastisseries, bacallaneries i a les escoles on els nens dibuixen, pinten i decoren la Vella Quaresma per significar i recordar aquest període de l'any.

Una de les imatges que m'agrada, especialment, és la Vella Quaresma que cada any guarneixen, des de fa més de cinquanta anys, l'aparador de la pastisseria Foix de Sarrià i l'escrit que l'acompanya. Generacions de nens de Sarrià i Sant Gervasi han assaborit les llaminadures i coneixen el que significa gràcies a la pastisseria.


Així, ahir em vaig apropar a la Pastisseria Foix de Sarrià per conversar amb el senyor Jordi, actual propietari i nebot del poeta Foix.

El senyor Jordi recorda que l'autora del dibuix de la Vella Quaresma era una coneguda i propietària d'una botiga de joguines que per fer el dibuix es va inspirar en una il·lustració que tenia a la botiga de joguines i que la va adaptar reconvertint-la en La Vella Quaresma. El text que l'acompanya ens parla d'aquesta tradició catalana originaria de Palma de Mallorca i de l'Alguer i que es va idear com una manera d'alegrar als més menuts en aquest temps de Quaresma. Han passat els anys i alguns detalls són difícils de recordar pel senyor Jordi.

Finalment, l'any passat, just ara fa un any, es va celebrar, també, l'exposició “La Vella Quaresma: el calendari de les 7 cames” al Monestir de Sant Cugat del Vallès, i fins allà vaig anar-hi un dissabte de principis d'abril per veure la col·lecció d'imatges que representaven la Vella Quaresma i el material de la cultura popular del folklorista Joan Amades només per descobrir en cada detall la tradició dels que ens han precedit i perquè en el fons un llibre no s'acaba.



La recepta del bacallà de Quaresma


Ingredients (per a quatre persones)

  • 4 talls de bacallà dessalat

  • 4 carxofes o una  altra verdura

  • 4 ous durs

  • 800 gr. de cigrons cuits

  • La farina de blat necessària o farina de cigró si hi ha alguna persona celíaca  

  • 1/2 vaset de vi blanc

  • 1 ceba o un porro segons el gust

  • 1 grapadet de panses de Corint

  • Oli d'oliva verge extra del Molí del Set

  • Sal

  • Pebre

    Per la picada

  • 1 grapadet d'ametlles o avellanes torrades

  • 2 branquetes de julivert del jardí

  • 1 gra d'all, sense el nervi.

  • una torradeta petita (prefereixo no fregir-la)

  • 1-2 brins de safrà, prèviament torrat  


La preparació

  • Netegeu les carxofes, les talleu i les ruixeu amb llimona o poseu-les en un bol amb aigua freda i unes branquetes de julivert per evitar l'oxidació. Si poseu altres verdures les netegeu de la manera habitual.

  • Peleu i talleu la ceba en juliana o el porro en rodanxes. Reservar.

  • Bulliu els ous durant 10 minuts. Passar per aigua freda i els peleu. Reservar.

  • Coure els cigrons com està indicat aquí o els podeu comprar cuits a les parades dels mercats o els establiments de llegum cuita per facilitar la feina. És convenient guardar l'aigua de coure els cigrons que després l'utilitzarem per preparar i completar el plat.

  • Poseu les panses de Corint en un tasseta amb aigua mineral per hidratar-les.

  • Utilitzarem una cassola, prou ampla, per encabir tots els ingredients, i alhora que tingui una bona presentació per portar a la taula. Fa més festa i celebració.

La cocció i la picada

  • Eixugueu els talls de bacallà dessalat amb un drap o un paper de cuina.

  • Poseu oli d'oliva verge extra en una cassola en quantitat suficient.

  • Enfarineu els talls de bacallà lleugerament.

  • Fregiu els talls de bacallà banda i banda, uns dos minuts. Primer amb la pell cap amunt. Reserveu-ho.

  • A la mateixa cassola, si convé, afegiu una mica més d'oli d'oliva, afegiu un gra d'all laminat, quan desprengui l'aroma, tot seguit, afegiu la ceba tallada en juliana o el porro en rodanxes per fer un sofregit lent i a foc molt baix. Coure uns trenta minuts aproximadament.

  • Afegiu les carxofes laminades a la cassola, feu-hi un parell de voltes, i a continuació poseu-hi els cigrons cuits. Podeu afegir una mica d'aigua de la cocció dels cigrons, el vi blanc, els talls de bacallà, coure cinc minuts, i a continuació afegiu les panses de Corint, els ous durs partits per la meitat, que quedi bonic i ben presentat. 

  • Coure a foc lent uns minuts més i, a continuació prepareu la picada, afegiu-li una mica d'aigua reservada del suc dels cigrons o un brou de verdures calent i l'incorporeu a la cassola. Deixeu coure uns minuts més, reposar uns altres minuts més i porteu a la taula.




Que vagi de gust!

Maridatge: avui acompanyarem el plat amb un vi que t'agradi i de proximitat geogràfica. A les fotos hi ha alguns vins de la Conca de Barberà, de la Terra Alta o d'Alella.

Que vagi de gust! i,

Bona Setmana Santa i Bona Pasqua

Recomano l'últim llibre de Fra Valentí Serra de Manresa, religiós caputxí, Passió per la Setmana Santa on descriu les tradicions populars i religioses entorn a la Setmana Santa a Catalunya hi trobareu, entre altres, un capítol dedicat a la cuina, la gastronomia i les herbes d'aquesta època de l'any. "Moltes persones ja no coneixen l'arrel de les nostres tradicions"



Et pot interessar el post de la Truita de carxofes i El Dijous Llarder


dimarts, 3 de gener del 2023

Can Ventura – Llívia – Baixa Cerdanya

"L'excellence est dans la diversité; et la façon de progresser est de connaître et de comparer les differénts produits cultures et tecniques" Alain Ducasse

Aquest estiu, tornant del Pirineu de Lleida de la presentació d'El llibre del bacallà, vàrem decidir provar si trobàvem taula per dinar al Restaurant Can Ventura de Llívia, podia ser una bona ocasió.

Feia molt temps que volíem anar a Can Ventura. Estàvem a prop i teníem temps. Vaig fer una trucada i em varen confirmar la reservar d'una taula.

El restaurant Can Ventura està situat a la Plaça Major, núm. 1 de Llívia, a la Baixa Cerdanya, en un edifici civil de l'any 1791, el més antic de la Vila i, inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya Consta de planta baixa, dues plantes i una tercera que podria tractar-se de les golfes.

L'edifici té dos pilars de pedra que recolzen una esplèndida balconada, amb bigues de fusta i columnes de ferro de suport, continuant l'estructura dels pilars de pedra, formant el porxo; els geranis i l'espígol guarneixen la balconada. Els materials de la façana de l'edifici: pedres, còdols i la fusta amb una la teulada de pissarra pròpia de la construcció ceretana i del Pirineu.

A la Plaça Major i abans d'entrar al restaurant un retol ens indica i ens parla de la història, de les guerres, del Tractat dels Pirineus i diu: “El rei Carles I, l'any 1528, va concedir a Llívia el títol de VILA, tot i que ja l'anomenen així al s. XV, possiblement un títol remarcable ja que permetrà posteriorment que Llívia quedes com enclavament dins de territori francès.” Aquesta va ser la raó i l'esdevenir de la història que donà Miquel Salbà quan, en els tractats dels Pirineus i de Llívia (1659 i 1660), 33 pobles de la Cerdanya —i no cap vila— van passar a sobirania francesa. És per aquest motiu que Llívia es va conformar en un enclavament dins de França.

       Torre de Bernat de So a Llívia

En Josep Pous i la Mercè Rodríguez, pares d'en Jordi Pous, varen obrir el Restaurant Can Ventura en aquesta casa a l'any 1977, primer, en regim de lloguer i, posteriorment, com propietaris, quan varen comprar la l'edifici de Can Ventura per obrir el restaurant al 1992. Després, el seu fill, en Jordi Pous i la seva dona Ester Rosales, segueixen l'activitat iniciada pels pares, ells han estat vinculats, des de molt joves, al sector de la restauració gestionant des de fa més de vint-i-sis anys el restaurant familiar.

La família Pous i un excel·lent i ben avingut equip, on el cuiner Santi Ferrer comanda els fogons, des de fa més de vint anys.

A Can Ventura ofereixen una cuina molt ben feta i ben elaborada, conservant la tradició i alhora innovant constantment on la cuina francesa i del Principat es troben.

Una pissarra a l'entrada del restaurant amb unes frases de dos grans cuiners: Ferran Adrià i Alain Ducasse ens acosta a la l'esperit i filosofia del que ens espera i trobarem a taula.

El xef, Santi Ferrer, pertany a la primera promoció de cuiners de l'Escola de Restauració de Barcelona, ara, ESHOB, va treballar a les cuines de Tokyo, a l'Expo de Sevilla, El Dorado Petit fins que va recollir la seva experiència i va fer seva la cuina ceretana; en Toni Gómez és el 2n cap de cuina que abans havia treballat a la cuina de l'ÀBaC, ells junt amb en Casiel, en Youssef, en Marc, l'Uri i l'Omar formen l'equip de Can Ventura.

Al llarg dels anys Can Ventura s'ha consolidat com un restaurant de referència a la Cerdanya i dels millors del Pirineu.

L'espai interior del restaurant és càlid i acollidor, respectant l'entorn. Quan vàrem arribar, era aviat, ens varen acompanyar al pis superior on ens varen dir estaríem més bé. Havia pocs clients i vàrem poder triar la taula. A mig del dinar tots els menjadors eren plens.

A Can Ventura aposten per un bon producte, de gran qualitat i de proximitat on la Cerdanya és un gran referent gastronòmic per la importància, entre altres, del sector ramader i agrícola i amb l'IGP de làctics i els excel·lents formatges dels Pirineus amb merescuts reconeixements.

A la mateixa Vila de Llívia hi trobem els Làctics de Llívia de la família Ribot qui elabora de manera artesana derivats làctics, iogurts i matons, de llet de vaca i de ramat propi de la Torre d'Estoll, des de 1997; altres productes ceretans que trobaràs a la carta: la vedella, el xai, l'ànec o tiró, el pollastre ecològic, el porc i com els embotits; la fruita, amb la gran pera de Puigcerdà de la varietat Doyenné de Comice, rodoneta, fina, sucosa i dolça, que coneix dels contrastos dels dies i les nits, comercialitzada per la família Soler de Puigcerdà des de fa quatre generacions; la poma de muntanya protagonista i ingredient de moltes elaboracions, els naps de Talltendre que acompanyen plats emblemàtics i de gran tradició, sense oblidar la col que es podria dir és el símbol i l'ingredient junt amb els trumfos d'un dels plats que millor representen aquesta comarca. Productes que no hi falten als horts de les cases, amb elles, es prepara el trinxat, aquell plat humil i de subsistència i, ara, a les millors taules.  

La cuina ceretana s'ha anat enriquint amb l'esforç de les persones, les millors condicions de vida i el turisme que per a bé o per a mal ha revalorat la comarca. Tots aquest productes i d'altres com el bacallà, el peix d'interior, i alguns productes del mar arriben, puntualment, dels productors locals i les llotges al Restaurant Can Ventura.

A la Carta de Can Ventura: els Entrants, sempre, de temporada i de proximitat on gairebé cada plat porta el cognom i indica la procedència del productor i el poble on es conrea i viu. Sens dubte només llegir-lo saps del cert que dinaràs bé. El pa amb tomàquet amb coca de vidre o un trinxat, també d'estiu, els embotits de la comarca, les sopes fredes dels estius, els bolets, la pasta i els marinats.

Pel que fa als plats principals les elaboracions compten amb els excel·lents productes de la Cerdanya i, també, de les comarques veïnes, per anomenar alguns, com la cuixa d'ànec de gla del Lluçanès amb taronja i pa d'espècies o la vedella ecològica de la Cerdanya amb foie gras micuit i bolets, no falten les vieires per l'apartat del peix o el bacallà, el peix de terra endins i de la qualitat d'El Barquero. No falten els arrossos. Buscant l'excel·lència i les elaboracions d'alta cuina.

Destaca l'apartat brasa on es pot assaborir un txuleton del país a la llosa amb bones patates fregides i formatges ceretans.

Pels gormands i llaminers una extensa carta de postres que en si mateixa podria conformar un dinar. Destaquen els postres làctics, gelats i cremes, la taula de formatges acompanyada de codonyat i confitures o la influencia francesa amb el cafè gourmand. Al costat d'uns postres amb alcohol.

A més de la Carta el xef proposa un menú degustació: dos entrants, peix, carn, prepostre i postres per 60,00 Euros.

La carta de vins de Can Ventura compta amb més de dues centes referències i, un apartat especial d'aiguardents, grappes, whiskys o licors de la comarca. 

Dinar a Can Ventura al mig de l'estiu: 

En arribar ens varen oferir un degustació dels embotits artesans de Cal Rollandla xarcuteria, situada, també, a la Plaça Major de Llívia, on els bons cansaladers elaboren productes de primera qualitat i de km 0 com el pa de fetge amb ceps o el bull blanc amb festucs i el fuet acompanyat d'unes olives arbequines que varen degustar d'aperitiu.

Per beure: aigua i el vi Las Mulas Rosé Orgànic 2021 de Torres, un entranyable i bonic nom dedicat a Rufina, l'euga que ajuda als viticultors aconseguir l'equilibri natural en les feines i les llargues caminades pels turons i les vinyes dels Andes. Las Mulas és un vi ecològic, elaborat amb les varietats de raïm monestrell i pinot noir, és lleuger, aromàtic, de color rosa pàl·lid, subtil i afruitat. M'agraden aquests vins xilens tant agradables per l'estiu o no estiu. :)

Mentrestant llegia la carta, vaig veure una Vichyssoise amb pera de Puigcerdà amb llagostins, no vaig dubtar que triaria en aquest plat.



La vichyssoise aquell plat clàssic de la cuina internacional recordat al 2017 amb el hastagh #vichyssoises100years tot coincidint amb el 100 aniversari de la creació del plat i, que el cuiner Santi Ferrer havia col·laborat. S'aplegaven forces circumstàncies perquè tries aquest plat. Tenia ganes de provar-lo, era estiu, estava en el lloc adequat i uns llibres escrits de la pera i del porro, gairebé era com tancar un cercle.

Com és la vichyssoise que elaboren a Can Ventura? la vichyssoise és una delícia pels sentits: és lleugera, cremosa i fina. Perfectament elaborada i presentada. Els llagostins l'atorguen sorpresa, elegància i la converteixen en un plat perfecte per l'estiu o un un dia de festa com serien aquests dies,  perquè la pera de Puigcerdà està en un bon moment. Els sabor de la pera i el porro molt ben trobats com no podia ser d'un altre manera. 

Un altre primer que estava fora de carta i va ser un suggeriment del xef: l'Amanida amb el mató de Làctics de Llívia, codonyat artesà, anxoves i tòfona d'estiu. Un plat gormand i deliciós.


De segon vaig continuar amb un primer amb la selecció de verdures de temporada a la llosa amb salsa romesco. Cuites al punt, saboroses i racions generoses. La salsa de romesco equilibrada i bona.


Unes vieires amb arròs venere i maionesa d'all negre. Sorpresa creativa i, també, exòtica per un arròs saborós acompanyat de les vieires amb un resultat excepcional.


No vàrem prendre postres, havíem de continuar el viatge, i vàrem demanar els cafès. Cafès Nespresso professional presentat amb tres varietats de sucre i unes piruletes de xocolata. És important tenir cura de la qualitat del cafè des del meu punt vista.


Bona atenció i amable servei de sala.

Can Ventura, la família Pous, els xef Santi i l'equip t'esperen a la Vila de Llívia.
No deixis de visitar Llívia i comarca, el mercat setmanal, i la farmàcia més antiga d'Europa. 
El paisatge, la gent i la cuina d'aquestes comarques no deixen indiferent. Hi havia anat amb els pares i, per feina i algun cap de setmana he pujat sovint a Puigcerdà. 

Feliç aquell que té coses per retrobar.

Pl. Major, núm. 1
972  896 178


dimarts, 13 de desembre del 2022

Galetes TRIAS - El Museu de les galetes

“Segueixo amb il·lusió i amor la tradició familiar; fer galetes de les més alta qualitat. El gust, l’aroma i la textura de les nostres galetes, provenen de la riquesa de les nostres receptes i d’ acurats processos l’elaboració.” Maria Trias

Des de fa temps i molts dies tenia pendent d'escriure un post de les galetes Trias i la visita al Museu Trias de les Galetes.

Durant aquest temps he anat escrivint i recollint alguns productes, receptes o preparacions, que des de sempre, vaig pensar que havien de ser-hi en aquest quadern de blog perquè formen part del nostre paisatge, ens han acompanyat en alguns moments o els tenim associats algunes dates i persones. Aquest és el cas de les galetes TRIAS de Santa Coloma de Farners.

Molts de nosaltres tenim identificada a la memòria dels nostres records personals aquella llauna de galetes preferides, la de caramels o les llaunes de Cola-Cao amb atractives il·lustracions commemoratives o reproducció de dibuixos d'artistes.

La funció de les llaunes, inicialment, era la presentació, la conservació i comercialització de les galetes fora de la pastisseria, i alhora era un bonic regal, que no passa desapercebut per qui ho rep. Per això aquelles llaunes se'ls hi va donar un toc artístic. Les llaunes eren, també, la imatge de la marca i alhora, quan no quedessin galetes passarien a formar part dels objectes quotidians de les cases reconvertides en capses de costura, de botons de diferents colors, formes i materials, “àlbums” de fotos, cromos, records de viatges, entrades als museus, “aparcament improvisat de cotxes” o postals dels estius, de viatges i Nadales.

En homenatge a les primeres llaunes a finals del 2021, l'artista colomenca Maria Pou va presentar aquesta nova llauna il·lustrada. A l'interior hi ha quatre varietats de galetes TRIAS. És un bonic regal per aquests dies o per qualssevol ocasió.

Les llaunes de galetes conviuen amb les capses de cartró introduïdes a l'any 1922. Les llaunes i les capses de galetes es poden trobar a diferents establiments comercials, boigues gourmet, grans superfícies i en diferents formats. Actualment, també, pots trobar les teves galetes preferides en formats individuals. 

Les galetes artesanes elaborades per la família Trias a Santa Coloma de Farners s'elaboren, principalment amb sucre, farina de blat, ous i un alt percentatge d'ametlles. Ingredients de màxima qualitat, sense cap tipus d'additius ni conservants ni colorants. Aquesta és la fórmula des de 1908 quan Joaquim Trias va obrir la seva pastisseria al carrer del Centre, número 48, de Santa Coloma de Farners.

Imatge de la Pastisseria TRIAS del carrer del Centre a Santa Coloma. Cedida per la Montse

Joaquim Trias va començar elaborant les tradicionals Teules: el bescuit fet a base d'ametlla, sucre farina de blat i ous. Les teules són les galetes típiques i tradicionals de Santa Coloma de Farners i de Catalunya. A més a més de les teules trobareu un gran assortiment de diferents galetes: les teules amb xoco i coco; els ametllats, les galetes tradicionals amb una ametlla sencera per identificar-les; els Neulets, una neula curta però consistent, farcida de praliné (pasta d'ametlles i sucre a punt de caramel); els Neulets amb taronja; els Neulets recoberts d'un deliciosa xocolata amb un 70% de cacau; els Crocants, una barreta d'ametlla i sucre a punt de caramel; Aquestes són l'assortiment de les millors galetes de TRIAS que formen part de l'emblemàtica capsa TRIAS Selecció 8, present al mercat des de 1980.

Al llarg dels anys, la família TRIAS va anar creixent, el mercat es va ampliar i va haver de mecanitzar alguna part del procés de producció sense perdre la qualitat i el bon fer. Les seves galetes agraden tant aquí com a diferents llocs del món.

El logotip de les Galetes TRIAS és La parella d'avis menjant galetes registrat a l'any 1944. Dins de cada capsa de galetes molts recordem un retallable que si el completaves et permetia l'obsequi d'una altra capsa de galetes si aconseguies formar la parella d'avis. Ara un codi et permet participar en el sorteig mensual. La pintura dels famosos avis va ser un encàrrec a un pintor que no va poder signar l'obra per ser una inspiració o una còpia d'una obra anglesa i un altra obra de Madrid d'uns avis similars però en comptes d'uns avis amb una capsa de galetes eren uns avis comptant algunes monedes. Encara que la família Trias no sap del cert on es devia inspirar l'autor.

A l'any 1979 va començar a funcionar la fàbrica de galetes TRIAS, una gran nau, actualment amb més de 4.500 metres quadrats de superfície, on s'ubiquen, també, les oficines, la botiga on pots adquirir les teves galetes preferides, de diferents varietats i formats i, al primer pis el Museu de la galeta.




La fàbrica de galetes TRIAS està situada a la a la Carretera de Sils, número 36 de Santa Coloma de Farners. Compta amb les instal·lacions i la maquinària d'última generació. La família TRIAS, tercera i quarta generació, continuen la recerca, la innovació, la inversió i l'adaptació a les noves tendències segons la demanda del mercat com algunes preparacions sense sucre, sense gluten com els ventalls, les ecològiques i les orgàniques.

El Museu de les galetes “és fruit de l'amor profund d'una família a una dedicació: fer galetes de la millor qualitat. Des de 1908, el treball de la família TRIAS ha generat un pòsit d'objectes i documents. Aquest patrimoni és la base del Museu Trias de Les Galetes”





Vàrem poder visitar el Museu, acompanyats per Maria TRIAS. Una visita molt recomanable per totes les persones, escoles i escoles d'hoteleria que tinguin interès en descobrir la història de l'empresa, de la família i, també la història del país; a través dels objectes i els documents. Coneixeràs la importància del turisme, el balneari, vinculat a la societat i l'economia de Santa Coloma de Farners com a vila termal i del país.

El Museu mostra l'inici de l'activitat pastissera amb la reproducció de les eines per convertir el blat en pa, el procés de l'elaboració de les galetes i les diferents varietats, la maquinària que utilitzaven, el mobiliari, el despatx de l'avi, els llibres de comptabilitat, els documents de l'època com la reproducció ampliada i, en un lloc destacat, del contracte d'arrendament escrit a mà, testimoni de l'inici de l'activitat artesana en l'elaboració de les galetes; les vicissituds durant els moments durs i difícils de la Guerra Civil i la Postguerra, la tradició i l'emprenedoria de la família Trias; la reproducció de la botiga pastisseria de 1908; o l'univers de les llaunes amb una àmplia exposició des de les més antigues a les més actuals.


Aquesta tradició “galetera”, l'estima i el saber fer s'han mantingut durant tots aquest anys i han estat l'explicació de l'èxit de les galetes TRIAS aquí i arreu del món.

Per anar més lluny: Propostes de maridatge a la web de TRIAS on trobaràs receptes gormandes per un dia especial o idees per dies de festa.

Un bon maridatge seria acompanyar les galetes amb ratafia, la beguda que identifica, també, a Santa Coloma Farners com a capital de la ratafia.

Que vagi de gust!


A casa, des de sempre, hem mantingut la costum de tenir una capsa de galetes a l'armari del menjador, habitualment surt a taula els dies de festa amb el cafè, després d'un sopar, o per una visita inesperada.  

I, la tradició familiar quan ens trobem amb amics i família d'obsequiar i portar alguna “cosa bona” o algun producte exquisit: una rajola de xocolata d'aquella ciutat o d'aquell país, una capsa de bombons “belgicans” comprats en aquella botiga i no altre, un paquet de pasta de bona qualitat, un formatge artesà, una ampolla de vi d'aquell viticultor o un bon oli amb una varietat recuperada d'aquella terra, el cafè d'una edició limitada o aquelles galetes Trias amb una ampolleta de Ratafia que porten la família de Santa Coloma de Farners, aquestes galetes artesanes elaborades seguint un formula magistral i de màxima qualitat des de 1908.

detall de la reproducció de la botiga TRIAS 

diumenge, 30 d’octubre del 2022

Patates CatOrigen - Patates de proximitat i de qualitat, procedent de conreus de petits pagesos de vuit comarques catalanes.

“De les patates com el valor de les coses bones de la vida les trobem a faltar quan no hi són.” 
-Dra. Pilar Senpau-

Si haguessis de fer una llista de productes de la terra segurament no hi faltarien les patates al carret de les verdures, al rebost, a la teva cuina. Les patates pels més petits i pels grans. Patates de moltes maneres: puré de patates, patates bullides per acompanyar la verdura o preparar un trinxat, patates estofades, patates per fer suquets, patates al forn, les patates rosses, les frites, amb truita o d'altres plats internacionals que hem incorporat a la nostra cuina.

Amb tot, Catalunya no destaca pels volums en producció de patata local. Per això, l’empresa CatOrigen es proposa que el consumidor català pugui disposar de manera regular, de juny a desembre, de patata de proximitat i de qualitat, procedent de conreus de petits pagesos de vuit comarques catalanes. “CatOrigen neix per posar en valor el nostre patrimoni agrícola i gastronòmic, oferint als consumidors producte de proximitat, de la màxima qualitat i prioritzant pràctiques sostenibles i socialment justes arrelades al territori”, expliquen els impulsors del projecte. Les primeres collites de CatOrigen ja es troben a supermercats i comerços detallistes.

Els germans Sandra i Borja Casamitjana, hereus d’una tradició familiar de quasi vuit dècades en la producció i comercialització de patates i cebes, són els impulsors de CatOrigen. “El producte estrella és ara mateix la patata. Hi ha una demanda en aquest sentit i volem que CatOrigen sigui el referent en patata catalana. També volem introduir les cebes i els alls, i recuperar el protagonisme que en un altre temps van tenir aquests productes amb els conreus tradicionals, a casa nostra”. Per avançar en aquest projecte, els germans Casamitjana han arribat a acords de col·laboració amb pagesos que ara reprenen el conreu d’aquest tubercle, de vuit comarques catalanes: Baix Ebre, Baix Camp, el Maresme, Vallès Oriental, Baix Penedès, la Selva, la Noguera i la Cerdanya.

El nostre objectiu és potenciar la pagesia, tot donant suport a petits productors en la seva planificació i durant el procés de cultiu i la collita. Els garantim una distribució òptima a escala local”. CatOrigen compta ara mateix amb una superfície de conreu de 25 hectàrees que aporten regularitat de producte durant la temporada, de juny a desembre. “De cara al pròxim any, ens agradaria afegir tres comarques més. Amb tot, volem donar valor al producte, oferint qualitat al consumidor i rendibilitat per al pagès”, recorden de CatOrigen.


Recobrar sabors tradicionals

Els impulsors de CatOrigen apunten que en el procés d’acompanyament a la pagesia “subministrem als nostres productors les varietats que millor s’adapten a la nostra cuina, tractant de recobrar la memòria d’aquells sabors d’abans”.

En aquest sentit, CatOrigen se centra en la varietat de patata Amarin. “És un tipus de patata de carn blanca, de molt bon gust i melosa, i òptima en estofats, suquets, rostida i truites. És semblant a la kenebec tradicional però més moderna. S’adapta millor als tipus de cocció actuals, conserva el sabor tradicional, i alhora ofereix millor rendibilitat i també es conserva molt bé”·

Les pràctiques agronòmiques de CatOrigen estan avalades per certificats independents (Globalgap i GRASP) de bones pràctiques agràries i socials.

Primeres collites CatOrigen

Als supermercats i comerços detallistes es poden adquirir les primeres collites de patata nova de les comarques de Tarragona - Baix Ebre i Baix Camp - que obren la temporada a Catalunya. “ I ara mateix tenim al mercat les collites del Maresme i la Selva”. Les patates de CatOrigen es presenten en sacs de teixit d’arpillera tradicional de 3 kg. A més, “cada comarca té la seva pròpia etiqueta i a través d’un codi QR es pot accedir a la informació sobre l’origen del producte”, puntualitzen.

Fotos cedides pels productors

Empresa familiar pionera

CatOrigen és una empresa de nova creació vinculada a la companyia Torribas SA, dedicada a la producció, selecció, transformació i distribució de patates, cebes i alls. Es tracta d’una empresa familiar, amb seu a Mercabarna, que uneix el coneixement amb la perspectiva del sector que li aporta la seva trajectòria de quasi vuitanta anys.

En aquests anys, Torribas ha estat capdavantera a introduir noves tecnologies, nous productes d’acord amb les demandes dels consumidors, com la línia d’ecològics, entre altres. També ha estat al capdavant en l’obtenció de certificacions que garanteixen la qualitat, l’excel·lència del seus processos, així com el respecte pel medi ambient. De la seva trajectòria, destaquen també les accions de responsabilitat social corporativa.

En el proper post he preparat un plat gormand on l'ingredient principal seran aquestes patates i perfecte per un dia com demà a la vora del foc i per compartir amb els amics i família.