Les Peres - Peres amb almívar

Hivern 2024: 5.204 visualitzacions

Als vols de Sant Joan arriben les primeres peres, aquelles tant petites, gustosos que porten el nom de Sant Joan o Castell com si tímidament no es volguessin presentar de cop i ho fan amb una de les varietats més boniques, bones i llamineres del calendari. Després vindran les ercolines, les llimoneres, les d'aigua, les Conference, les Williams..., un món de varietats fins arribar a la tardor amb més varietats com les de Puigcerdà, unes peres que necessiten els contrasts dels dies i les nits. 

Les fotos d'aquests post són de les peres de l'hort de casa

Peres saboroses, sucoses, dolces i fresques per menjar a mossegades, acabes de collir, de proximitat, algunes de final d'estiu es conserven fins als vols de Nadal o al mig de l'hivern, avui, amb les càmeres frigorífiques s'aconsegueix que arribin fins a la primavera, però no hi ha res més bo que una pera acabada de collir, ho ben asseguro.

A casa, algunes peres perquè no es facin malbé les conservem en almívar, després tindrem un bon recurs al rebost per preparar o acompanyar altres plats que aniré presentant al blog. Una de les fotos de la capçalera del blog és-era una caixa de peres, són de casa, com les altres. Escric sobre allò que conec, m'entusiasma, m'agrada, tinc curiositat.

Les peres de casa són peres tardanes i resistents, unides als records de llocs on fa fred i no hi ha molta fruita. Aquesta fruita del perer o perera - un arbre que té nom masculí o femení segons les comarques- té moltes possibilitats a la cuina, com el préssec les podem acompanyar amb vi, també fer pastissos, confitures o melmelades, un suc de pera és excel·lent, amb formatge és deliciosa, o cuinar diferents tipus de carn o peix. Una de les combinacions més bones i llamineres, al meu entendre, és amb crema pastissera. En un viatge a París vaig trobar casualment una pastisseria de barri, petita, de conte, feia fred i amb gana vaig comprar un pastisset petit de massa brisa, farcit amb lleugera crema pastissera i cobert de làmines de pera, senzillament extraordinari!

Els perers són arbrers que poden créixer en torrents, solitari, silvestre, bord, també n'hi ha als horts les cases dels poble, a pagès una, de vegades tres, a l'hort del rector, de vegades passen desapercebudes però elles continuen any rere any donant els fruits. No se'ls cuida gaire, algunes per no dir gens, van creixent i amb la poda i amb l'aigua de la pluja van fem els seu fruit. És una arbre agraït i generós. Els nens sortint de l'escola agafaven les peres, l'amic Pep té un perer, varietat blanquilla a l'hort, les seves branques arriben fins al balcó que té al costat de la cuina, ell si que pot dir: "Acabades de collir", un perer és, també, l'element necessari per aconseguir un dels millors formatges d'aquest país. Ve-t'ho aquí!

Al Pallars, a l'Alt Urgell o la Cerdanya, hi ha varietats antigues i recuperades que eren pel consum i gasto de les cases o es venien en els mercats locals: peres grans, grosses, algunes dures que tan sols poden menjar-se cuites, per fer la sopa, cuinar i acompanyar l'oca o l'ànec.

Malgrat això si es volen peres bones i sucososes s'ha de cuidar la terra i regar-la. La pera necessita més calor i sol que la poma per aconseguir bones les varietats tardanes.

Per això, en qüestió de peres, Lleida ha sabut i ha aconseguit conrear perers en gran part de la Plana de Lleida (el Segrià, les Garrigues, la Noguera, l'Urgell, el Pla de l'Urgell) amb tres varietats: la Blanquilla, sucosa i refrescant; la Llimonera, dolça i granulada i la Conference, dolça dolça. Aquest any la pera de Lleida han tingut una bona temporada i han aconseguit fer arribar al públic a través de campanyes on convidaven a la gent a aprendre a collir i conèixer les peres. La pera de Lleida té la D.O des del 2011; destacar les peres de La Rioja Rincón de Soto  amb DOP, a Barcelona les he vist en algunes fruiteries amb productes gourmet.

La pera és el fruit del perer o perera i igual que la poma i el codony pertany a la família de les rosàcies. Té flors delicades, blanques o rosa clar. Floreix entre l'abril i el juny

Nom: Pyrus communis

Origen: Nèstor Luján va escriure: “La pera és una de les fruites més antigues de l'agricultura del països mediterranis, tot i que alguns autors pretenen que van venir d'Àsia i arriben a precisar que la pera va néixer a Armènia”, es possible que aquell continent també en tingués algunes varietats si bé és cert que la pera ja era apreciada per grecs i romans i que les menjàvem fresques, assecades, en confitura o melmelada. Plini, segons l'autor recull més d'una trentena de varietats, també a Centre Europa s'han trobat moltes varietats a més a més de les silvestres. En aquests països fins i tot fan licors i aiguardents.

Varietats: Igual que la poma hi ha moltíssimes varietats, en el post he anomenat algunes de Catalunya: Peres de Sant Joan, Peres de Lleida (Blanquilla, Conference, Llimonera), les de Puigcerdà, les Williams... per anomenar algunes.

Propietats: La Dra. Senpau, com lleidatana, recull totes les bonances de les peres: Els minerals, que són molt valuosos pel nostre organisme com el seleni, coure, manganès, potassi. La fibra, les vitamines, especialment les del grup B i poques calories. Totes aquestes propietats són bones per la salut: Per la prevenció de malalties degeneratives, cardiovasculars, per les persones hipertenses, pels ossos, la vista i el creixement.

A la cuina: Fresques, en amanides, amb formatge, acompanyades de fruits secs com les nous o els anacards, els meravellosos raviolis de pera, macedònies, amb vi, amb xocolata, pastissos, la Cuina Catalana combina la carn amb fruita en molts plats dels més emblemàtics destacar l'ànec o l'oca amb peres i que cuina la mare en dies assenyalats de manera excel·lents, el conill amb peres, un plat tradicional i molt apropiat a la tardor, el xef David Heras, en el llibre La cuina dels cartells modernistes presenta unes espatlles de conill amb cervesa i peres, el barat que acompanyava amb peres Santi Santamaria o el bacallà amb peres, les sopes de pera, o el meravellós all i oli de pera que podem combinar amb altres fruites com el codony o la poma.

Setembre és una mes de molta feina. La mare fins l'any passat es passava alguns matins sencers pelant fruita quan arribava aquest temps, la posava en almívar i la guardava al rebost. 

Aquelles peres sortien a taula al mig de l'hivern, els dies de festa i els diumenges amb xocolata desfeta, amb vi o amb nata per acompanyar. Aquest any no pot preparar-les ens anem fen grans, les forces i la salut no l'acompanyen. Començo per aquesta recepta bàsica i el propòsit primer del blog recollir les receptes de casa i de la meva família.

Peres en almívar: El prefix “al” ens avisa del seu origen àrab una de les maneres més antigues de conservar la fruita, amb sucre :))

L'almívar és una preparació bàsica consisteix en coure aigua amb sucre després d'uns minuts de cocció s'obté l'almívar que pot tenir diversos graus segons el temps de cocció. 

Ingredients:

• 1 kg de peres
• 1/2 litre d'aigua mineral
• 400 gr. de sucre
• una llimona

1. Preparem un almívar de la següent manera: En un cassó posem l'aigua i el sucre. Després de coure uns minuts és quan es comença a fer l'almívar s'ha de remenar constantment amb una espàtula de fusta. S'han de formar unes gotes grans i planes. Llavors estaré fet l'almívar. El retirem del foc. Reservar.
2. Triem unes peres maques i sense cops. Les rentem, pelen, les podem partir per la meitat i els hi trèiem la grana interior o deixar-les senceres. Posen unes gotes de llimona per evitar l'oxidació.
3. Empotem les peres en pots de vidre “reciclats” i esterilitzats, afegim en cada pot l'almívar que hem preparat
4. Tanquem.
5. Posem els pots al bany Maria durant 15 minuts.

Bon profit!

Estris: Cassó, espàtula de fusta, pots de vidre reciclats i esterilitzats i una cassola gran per fer el Bany Maria.

Post actualitzat, novembre 2016, amb un nou post de peres .

Aquesta recepta es troba recollida en el llibre de La pera del que sóc autora.

De la mateixa família que les peres i altres propostes: 

Tatin de codony

Pastís de poma amb les quatre varietats i dues textures

Amanida de peres, formatge de cabra i anacards

Ànec amb peres

Pastís de pera amb oli d'oliva verge extra