11a edició de la Ruta Gastronòmica de Cabrils - "8 Platillos que Volen"

L’Associació d’Hostalers de Cabrils va presentar, el passat dia 15 de novembre al restaurant Nou Gras, l'11a edició de la Ruta Gastronòmica de Cabrils amb el suport de l’Ajuntament de Cabrils.

En aquesta edició els 8 restaurants participants serviran "8 Platillos que Volen” del 18 de novembre del 2024 fins al 26 d’abril 2025.

L’acte de la presentació va estar presidit per l’Alcaldessa de Cabrils, Maite Viñals; la Regidora de Promoció Econòmica i Turisme, Montse Ponsa Herrera i Roser Mouré la representant de La FAGEM, amb la participació de l’Àlex Iglesias, president de l’Associació d´Hostalers de Cabrils.

Un platillo no és un plat petit, està clar que la paraula és un castellanisme i es refereix a una categoria gastronòmica com pots veure aquí. En general, els platillos són plats molt ben elaborats amb salses i ben cuinats. 

Durant l’esdeveniment, els establiments participants varen elaborar els seus “Platillos” creatius. Els xefs varen explicar i presentar cada una de les seves propostes culinàries i tots els assitents a l’acte varen poder assaborir cada una de les propostes. Totes elles elaborades amb ingredients de proximitat amb el segell propi de cada establiment.

Amb aquesta ruta, l’Associació d’Hostalers de Cabrils com a Vila Gastronòmica del Maresme té per objecte la promoció de la cultura gastronòmica local i els productes autòctons i el foment del turisme gastronòmic català de qualitat.

Aquest són els restaurants participants: Can Rin, amb un post al blog que post veure aqui; Il forno di Papá; La Concòrdia; La Mossegada; L’Hort de Cabrils; L’Hostal de la Plaça; Nou Gras i Sal i Pebre.

I, aquestes les seves propostes:

Can Rin: ofereix nova cuina catalana mediterrànea, Oberta a sabors d’altres cultures culinàries, respectant l’estacionalitat dels productes. El restaurant està ubicat en una antiga casa senyorial de principis del s. XIX. Disposa d’una gran terrassa-jardí per qualsevol momnet del dia, per un dinar, una trobada o un concert. @restaurantcanrin T: 937 509 001

Plat de la ruta: coca de “sofrit”, inspiració menorquina, sardina fumada, escarola i romesco que recordaria al xató.

Il Forno di Papá: la pizzeria restaurant està ubicat al Club de Tenis La Llobera, en plena natura i un espai per practicar l’esport. A la seva carta trobaràs la cuina italiana més mediterrànea. Les masses de les pizzes artesanes cuites en el forn de llenya i una boníssima pasta fresca. A més a més, disposa de barbacoa per cuinar tota classe de carns a la brasa. @ilfornodipapa_cabrils T: 937 530 504

Plat de la ruta: Trofie Pugliesi, pasta de forma arrissada i de mida petita, acompanyada d’un pesto verd di rucola amb gambes vermelles i Cherry semidry.

La Concòrdia: cuina tradicional amb productes de la terra. A la seva carta, també, disposa d'una àmplia carta de vins i còctels, hamburgueses, tapes, o plats elaborats amb productes de temporada. @laconcordiadecabrils T. 937 537 510

Plat de la ruta: ensaladilla “moscovita” elaborada amb patata i pastanaga amb piparra i “torrezno” de Soria, en oli de tàpera i adobats.

La Mossegada: Bar-Restaurant familiar amb una àmplia carta d’entrepans freds i calents, salsitxes i hamburgueses Leo Boek i especialitzats en “bocates”. A més a més disposa de menú diari i plats combinats.

Plat de la ruta: bacallà amb samfaina, un plat tradicional de la cuina catalana i mediterrànea. @lamossegadacabrils T. 937 508 039.

L’Hort de Cabrils: és un multiesapai gastronòmic, situat en un entorn del que havia estat una Masia del s.XVI, actualment restaurada. En aquest espai trobaràs La Pizzeria de L’Hort, el restaurant Tempo de l’Hort, l’Hort Banquets I un Lounge Club amb companyia i bona música.

Plat de la ruta: carpaccio de bresaola sobre focaccia cruixent amb encenalls de parmesà i vinagreta d’alfàbrega i llimona. La Bresaola és un embotit Italià, elaborat amb peces seleccionades de la cuixa de vedella, salada i curada durant alguns mesos. Es talla molt fina, un platillo aromatíc i saboròs pel contrast de cada un dels ingredients. @hortcabrils ; hort.cat; T.937 508 671

L’Hostal de la Plaça: és un hotel-botique i restaurant amb més de 70 anys d’història. Amb una arquitectura acurada, restaurada i acollidora. És un establiment familiar i de quarta generació on convinen la cuina tradicional catalana i contemporànea en un entorn privilegiat. Elegància, distinció, luxe senzill i tracte familiar i agradable. He anat algunes vegades i des de la pandèmia, cada any, per celebrar el meu aniversari.

Plat de la ruta: albergínia escalivada al foc amb sardina fumada, ricotta fresca, pinyons torrats acabat amb una vinagreta de tomàquets secs i tomàquets cherrie. @hostaldecabrils; www.hostaldecabrils.com; T. 933 485 314

Nou Gras és un nou restaurant situat en una antiga masia catalana restaurada del s. XVIII situada en un turonet amb vistes al mar i a les afores de Cabrils. El restaurant és el resultat del projecte personal d’un jove matrimoni, l’Anna i l’Àlex, Xef de cuina, i la seva passió per la gastronomia. A Nou Gras trobaràs propostes gastronòmiques que fusionen la tradició i la innovació. Respectant el producte, l'elaboració així com l’origen dels aliments amb especial atenció a la brasa i els arrossos.
Disposa d’un àmplia terrassa i salons. Un lloc ideal per celebracions en grup. 

Plat de la ruta: Cremós de cheesecake fet a baixa temperatura amb crumble de galeta TUC salada amb tocs torrats i salsa de fruits vermells elaboració artesana al seu obrador.
Nougras.com; @nougrasrestaurant; M. 673 833 407

Sal i Pebre: el restaurant Sal i Pebre ofereix cuina tradicional i de mercat, amb servei de carta amb tapes, “platillos”, i menús  tant de dia com de nit i, també, els caps de setmana.  

Plat de la ruta: cors de carxofes confitades i farcides de verduretes i llagostins gratinats amb parmesà.
@restaurantsalipebre T. 937 538 090

L'Aigua Font Vella és el patrocinador oficial de les Jornades Gastronòmiques dels Hostalers de Cabrils.

Col·laboradors: Gramona, artesans del temps, és una empresa familiar des de 1881, elabora escumosos de llarga criança a Sant Sadurní d'Anoia amb la marca Corpinat; Bodegas Ramon Bilbao; Virutas Branco i Okelan.

Tots els restaurants participants en les Jornades disposes d'una àmplia carta de vins, en especial destaquen els vins de la DO Alella.

Enguany, l’Associació d’Hostalers de Cabrils presenta un repte gastronòmic a través d’Instagram.
Com pots participar?
Visita cadascun dels 8 restaurants dels Hostalers de Cabrils.
Fes una foto i comparteix-la a les teves stories etiquetant @hostalersdecabrils Guarda les teves stories a destacats.
Els tres primers comptes que hagin completat l’àlbum gastronòmic més original guanayaran un premi gastronòmic!

Els Hostalers de Cabrils t’esperen, només a 23 km de Barcelona, al Maresme. Cabrils és Vila gastronòmica on destaca a més a més el fons especial de Cuina i Gastronomia a la Biblioteca Pública de Cabrils.

T’agradarà: 
- 10a Edició de la Ruta Gastronòmica de Cabrils - El Bacallà com a protagonista.
- 9a edició de Edició de la Ruta Gastronòmica de Cabrils “De bona pasta” Can Rin - "Sols Conto Las Horas Llvminosas”

Escudella barrejada, escudella catalana, escudella de pagès

Hivern 2026: 7.354 visites

“Per dir-ho clar: jo sóc partidari de les sopes, que el país sigui cada dia més soper, no solament per la bona marxa de la salut física sinó de l'equilibri espiritual.” Josep Pla

El títol d'aquest post corrrespon als noms d'una de les escudelles més comuns en el temps dels avis. Fins i tot aquest plat d'escudella constituïa, pràcticament, el menjar diari de les cases amb l'excepció dels diumenges i els dies assenyalats. Així a l'Alt Urgell l'anomenen escudella de cada dia. Era una sopa de pocs recursos i es posava a l'olla allò que es tenia a mà.

Així, també, Fra Valentí Serra de Manresa en el capítol XVII de la Carn d'Olla del llibre Cuina Pairal i Conventual escriu: "Un plat força semblant a l'escudella barrejada és l'olla o la sopa de pobres que quotidianament els frares caputxins repartien a la porteria de llurs convents, també, a la porta del tragí que donava l'horta conventual, sempre a benefici dels pobres de la població i dels pidolaires que s'hi trobaven de pas .../... és una antiga recepta conventual i se'ns indica els procés a seguir per cuinar aquesta olla caputxina."

A casa dels pares, quan érem petits, cada setmana es feia caldo i aquell dia es prenia en forma de sopa acompanyat d'alguna d'aquestes varietats de pasta: la meravella, el cabell d'àngel, les estrelles o la sopa de lletres. La resta del caldo es congelava en uns túppers i es guardava al congelador per tenir-lo a mà en el moment adequat. En dies de festa es podia fer, també, consomé.

L'aigua de bullir les verdures no es llençava podia servir per fer un arròs, una crema de verdures o per afegir el líquid necessari a un estofat o fins i tot regar les plantes sinó portava sal.

Un cop per setmana es feia l'escudella barrejada o la sopa d'arròs i fideus com dèiem a casa. Des del punt de vista alimentari és una sopa que ho té tot. Té verdures, hortalisses, proteïnes, llegums i cereals. Una escudella perfecte que ben segur entusiasmaria als alemanys, amics del plat únic que resolt l'alimentació diària. En aquells anys érem nou persones a casa i imagino que la mare devia fer un menús setmanal per facilitar la feina i la compra.

De les sopes, les escudelles i les cremes, en aquest blog, he anat escrivint des de l'inici. Vaig començar amb la sopa d'all i un homenatge al cuiner Santi Santamaria; després vindrien la sopa de ceba gratinada – soup gratinée à l'oignon, l'escudella i carn d'olla del dia de Nadal que tant agrada quan arriben aquestes dates; la sopa de farigola de la que eren entusiastes l'escriptor Josep Pla i Joan Coromines, el gran lingüista català i autor del Diccionari etimològic. Com va escriure Narcís Comadira: “la sopa de farigola deu ser, pels catalans, l'essència de les sopes, perfumada, benèfica i dispensadora de salut.”

Ara mateix, no sé si interessa tot això que vaig escrivint o seria útil a un noi o noia de 18 anys. Fa pocs dies, quan preparava aquest post, vaig fer una escudella barrejada, també anomenada sopa d'arròs i fideus, va superar la prova i va agradar a una jove convidada que no l'havia tastat mai.!

També, trobaràs en aquest blog una sopa torrada amb pilotilles, eminentment local; una crema de castanyes amb ceps o una crema de carbassa per quan arriba la tardor, així com les clàssiques, variades i hidratants sopes dels estius com el gaspatxo, salmorejo, la vichyssoise, elaborada amb porro com ingredient principal, origen d'un petit llibre de la col·lecció Productes de mercat, i d'altres sopes d'altres llocs o cremes més sofisticades i bones com una crema de celerí i poma; algunes cremes de verdures o la sorprenent sopa d'ortigues amb formatge tou de cabra.

De les sopes, escudelles, cremes i caldos pots descobrir el significat, l'etimologia, les propietats, l'origen, la història i fins i tot la demarcació geogràfica en aquest blog així com alguns dels ingredients que l'acompanyen. 

El diccionari descriu l'escudella com un plat d'arròs, fideus o qualsevol altra pasta, cuit amb el brou de la carn d'olla o solament amb aigua i algun condiment.

Des del punt de vista etimològic, del llatí scutella, ‘copeta, tasseta’; l’escudella és també el ‘vas de terrissa, de pisa, etc., de forma de casquet esfèric, on se serveix especialment la sopa, l’escudella, el brou’.

La sopa d'arròs i fideus admet variacions infinites on cada casa i comarca inclou les verdures i les hortalisses que té a l'abast i més agraden. A la Cerdanya afegeixen naps, a Osona agrada posar carbassa i si pot ser carbassa de ferro, de la varietat local; a casa, ens agrada posar pastanaga, una o dues patates i totes les verdures tallades en juliana. No falta la col i a diferència de les sopes d'abans ara no es posa sagí, es pot posar un os de pernil. De llegums pots posar mongetes o cigrons i de carns un os d'espinada, salat, un de vedella i un trosset de la vedella anomenada conill.

Ingredients: Per a 4 o 6 persones (també és possible fer-la només amb ingredients vegetals i igualment tindríem una sopa complerta)

• 2 o 3 pastanagues i/o carbassa 

• Una branca d'api

• Un porro

• 1/2 col

• Un nap

• Una xirivia

• Dues patates mitjanes

• Cigrons

• Un grapadet d'arròs

• Un grapadet de fideus

• Un os de pernil o no

• Un os d'espinada salat

• Un os de vedella

• Un tros de carn de vedella

• Un trosset de botifarra negra de la Casa Bundó

• Un trosset de botifarra blanca ( si vols )

• 4 litres d'aigua aproximadament.

• sal si convé

Recomano respectar als temps de cocció de cada un dels ingredient perquè no es desfacin, perquè quedi ben presentat i fonamentalment perquè sigui saborosa. Hi ha persones que ho posen tot a l'olla i s'obliden. No quedaria igual de bona.

Preparació

• Poseu els cigrons en remull la nit anterior. (12 hores). També pots comprar-los cuits i afegir-los en el moment indicat. de totes maneres couen els cigrons amb els demés ingredients ens quedarà un caldo més saborós i consistent. 
• Netegeu i talleu les verdures. Reservar.
• Netegeu les carns i els ossos. Reservar
• Les botifarres les afegirem en el darrer moment de la cocció perquè no es desfacin.

Cocció

• En una olla gran o en una olla a pressió posar les carns amb aigua freda i els cigrons (pots posar-los en una bosseta que et permet treure'ls del brou on s'han cuinat i queden separats de la resta d'ingredients).
• Coure fins que estiguin cuits els cigrons. En el primer bull i estant l'olla destapada, escumar amb cura i retirar les impureses. Coure sempre a poc a poc i contínuament. Calculeu uns 50 minuts, aproximadament, en una olla normal o en l'olla pressió el temps serà l'indicat a les instruccions del fabricant. (40 minuts). Cal controlar la cocció.
• Deixar reposar el brou, retirar el greix que s'ha format una vegada s'ha refredat. Aquesta operació s'ha de fer despresa. 
• Coleu el caldo i separar les carns i els cigrons.
• Poseu, de nou, el caldo colat en una olla i afegir les verdures tallades en juliana. Coure junt amb l'arròs uns 20 minuts. El temps és important perquè no poden bullir les verdures el mateix temps que les carns que l'acompanyen.
• Afegiu la pasta, els fideus, quan ha transcorregut 10 minuts de la cocció. Uns 9 minuts és el temps de cocció recomanat pel fabricant de la pasta.
• En els últims 2 minuts afegir la botifarra, sense la pell, perquè no es desfaci.
• “Escudellar” i presentar el plat a taula amb els trossets de la carn, els cigrons, l'arròs, els fideus, les verdures al gust i els trossets de botifarra. Una sopa excellent.

La descripció d'aquest sopa l'he fet com la fem a casa amb més o menys ingredients segons el moment. 

Escudella barrejada, sopa d'arròs i fideus amb mongetes del ganxet que va fer la mare un dia com avui amb fred. Està boníssima :) 

Que vagi de gust!

He consultat diferent bibliografia i diferents autors. La recepta que acompanyo és com la fem a casa i he après de la mare. Aquesta escudella és més senzilla i fàcil en l'elaboració que la tradicional l'escudella de Nadal que trobaràs aquí.

9a edició de la Ruta Gastronòmica de Cabrils “De Bona Pasta” Can Rin – “Sols Conto Las Horas Llvminosas”

L'Associació d'Hostalers de Cabrils amb el suport de l'Ajuntament de Cabrils va posar en marxa la 9a edició de la Ruta Gastronòmica de Cabrils amb el lema “De Bona Pasta”. La ruta vol promoure els establiments i la gastronomia d'aquest municipi avalat pel segell de qualitat “Vila Gastronòmica” tot un referent per tradició hostalera i per a Catalunya.

Des del 12 de novembre de 2022 fins al 10 de maig de 2023 els establiments participants (Ca L'Estrany, Can Rin, La Concòrdia, L'Hostal de la Plaça, Il Forno de Papa, L'Hort de Cabrils, Nou Gras i Sal i Pebre) presenten les seves propostes amb la pasta com a producte estrella.

Ca L’Estrany: rigatoni italià amb crema de mascarpone, marisc, gules a l’allet i aroma d’alfàbrega.

Can Rin: raviolis de galta de vedella amb la seva salsa, poma i parmesà.

La Concòrdia: ravioli cruixent, farcit de gambes i pera amb salsa de miso i teriyaki.

L'Hostal de la Plaça: Canelons de verdures

Il Forno di Papá: tallarines amb gambes, carabassó i botarga

L'Hort Cabrils: Ravioli de ceps i gamba vermella amb el suc del seu cap.

Nou Gras: caneló de rostit amb beixamel de bolets tofonada i suc de rostit.

Sal i Pebre: pasta fresca farcida de formatges amb pesto.

Els plats tots deliciosos, plens de creativitat i varietat amb qualitat i amb la firma personal de cada establiment. A més a més aquests plats tenen el compromís amb l'Associació Familiar de Nens del Maresme amb càncer Mariona. Un Euro de cada plat de pasta estarà destinat a l'Associació.

Cabrils està situat a la comarca del Maresme, una de les més belles i properes a Barcelona on pots gaudir del mar i de la muntanya, amb una horta excepcional amb les maduixes, els pèsols, les patates, les favetes, els tomàquets, els enciams, o les mongetes per anomenar alguns dels seus productes més representatius i un clima amable que l'acompanya durant tot l'any.

El municipi de Cabrils va ser destí turístics de les classes benestants barcelonines del segle passat, testimoni del qual són alguns masos i cases residencials del municipi i, actualment, primera residència de part de la població que puja i baixa a Barcelona per feina. A tot això, afegir el fons especial dedicat a la cuina i la gastronomia de la Biblioteca de Cabrils.

Quan va començar la nova edició de la Ruta Gastronòmica no vaig poder assistir a la presentació. Així que al mes de gener i coincidint amb una celebració familiar vàrem anar a l'Hostal de la Plaça, on la mateixa família des de fa quatre generacions, és un dels referents de la restauració al municipi.

A l'Hostal de la Plaça elaboren cuina tradicional catalana amb preparacions actuals, amb producte de temporada, de proximitat i de gran qualitat.

La cuina, la sala, l'espai i l'atenció em va agradar en cada detall i és del tot recomanable. Va quedar pendent la publicació per manca de temps.

Així, quan fa uns dies vaig rebre la invitació de l'Associació d'Hostalers de Cabrils per assistir a la Ruta gastronòmica, vaig pensar que estaria bé anar-hi per algunes raons: perquè al principi de tenir el blog havien contactat amb mi des de l'organització per promoure el plat de Cabrils, perquè m'agrada el Maresme; perquè és la primera vegada que rebia una invitació d'un dinar a un restaurant per la feina del blog, i una tercera raó seria que de tots els restaurants que he escrit un post sempre acompanyo el compte i el preu del dinar, garantia del que vaig escrivint amb objectivitat i, alhora em va semblar un reconeixement de tots aquest anys.

Vàrem anar a dinar al restaurant Can Rin, situat al centre de Cabrils, en una casa senyorial del segle XVII-XVIII, de dues plantes amb terrassa i jardí. A la façana principal destaca un rellotge de sol de rajoles amb la inscripció “Sols Conto Las Horas Llvminosas”.

La casa havia estat residència d'estiueig de la família Serraclara, Josep Maria Serraclara havia estat Alcalde de Barcelona i el rellotge sembla ser que va ser obra de Salvador Dalí, amic de la família, quan de jove passava temporades a la casa d'estiueig dels seus amics.

La decoració de Can Rin s'ha realitzat amb molt bon gust conservant els elements, les peces, les imatges i els detalls de la família Serraclara com les fotografies de l'època al costat de les línies modernes i actuals. Aconseguint espais acollidors, i lluminosos.

Diferents estances, espais i menjadors per ocasions i grups decorats amb sensibilitat i elegància.

La terrassa i el jardí té un ambient agradable i mediterrani on pots prendre un aperitiu, unes tapes o unes copes; els capvespres de l'estiu la música acompanya creant un ambient alegre i alhora informal per prendre la fresca i el que et vingui de gust, possiblement recordant aquelles imatges que decoren la paret de la casa i en Pep, cuiner i propietari, indica tot recordant els estius de la família Serraclara quan, també, la música amenitzava altres capvespres d'altres estius.

En aquest espai en Pep Masiques, quarta generació de restauradors, i el seu equip, des de fa més de vint-i-vuit anys, ofereixen cuina catalana actual amb influències d'altres latituds. No falta el producte de l'horta, de temporada, de proximitat, de gran qualitat, del mar i la terra on també trobaràs els plats tradicionals de bacallà.

Especial menció, per tot el que representa, és la nova i àmplia cuina amb diferents zones i espais de treball. El forn és un fórmula 1 de la cuina, el paviment, l'acer inoxidable, la cocció i la refrigeració. Una gran inversió del que estan orgullosos sense oblidar l'esforç que representa.

Destaca també una àmplia carta de vins i caves amb totes les DO de Catalunya, en especialment els vins d'Alella, per proximitat, al costat de vins blancs, negres i escumosos de les diferents DO de la península o els vins d'altres regions vinícoles d'Europa.

Dinar a Can Rin primavera 2023 dins de Ruta Gastronòmica de Cabrils amb el lema “De Bona Pasta”

Raviolis de galta de vedella amb la seva salsa, poma i parmesà, plat inspirat en la preparació de la pasta a la carbonara. La poma l'atorga el gust dolcet i la combinació de fruita de la cuina catalana. (1a imatge del post)

Una excellent Amanida Can Rin, plena de colors, amb diferents textures, amb poma, codony, mango, formatge fresc, nous caramel·litzades i vinagreta de mostassa. Aquesta amanida està a la carta des del començament i sempre agrada.

Unes favetes del Maresme a la catalana i, un somriure, perquè no estava previst i el cuiner va voler que les tastéssim.

El bacallà amb favetes, panxeta, escarola i salsa de romesco recordant al xató.

Per la meva part, amb un cafè, em va semblar perfecte.

Can Rin ofereix una carta de postres d'elaboració pròpia, tots deliciosos, on no falta la coca de Llavaneres i que havia vist quan vàrem entrar a la cuina, acabada de fer, deliciosa amb un cafè.

Acompanyo, també, aquesta imatge d'unes postres de pasta de full crema de mandarina i merenga.

Per acompanyar aigua Font Vella i vi rosat One Night's Rosé del celler Montrubí de l'Alt Penedès, un vi elaborat amb la varietat de raïms: garnatxa, sumoll i xarel·lo. Del color pàl·lid del corall; ecològic i vegà; suau, delicat i agradable per acompanyar el dinar.

Et recomano Can Rin i la Ruta Gastronòmica de Cabrils on trobaràs bona cuina, bon fer, amb producte excellent.

Bons professionals, simpatia i amabilitat en un entorn i espai singular, proper a Barcelona. Preu per persona 40,00 - 50,00 Euros. Correcte relació qualitat preu.

Restaurant Can Rin
Carrer Torrent Roig, 2
Tel. 937 509 001
08348 Cabrils
@restaurantcanrin
Pàrquing a prop del restaurant

L'alfàbrega – Pesto alla genovese-

El pesto! per fi, aquesta salsa i l'alfàbrega, l'ingredient principal per elaborar-ho. 

Des de feia molt temps tenia ganes d'escriure un post del pesto, l'he anat posposant, però d'aquesta temporada no passa.

Vaig fer el pesto i les fotos el 15 d'agost i quan estic acabant aquest post he tornat a fer-ne més.

El pesto és una salsa freda que ens evoca Itàlia i el Mediterrani per l'aroma, el gust i per cada un dels ingredients que l'integren.

El diccionari de la llengua italiana recull dues accepcions del Pesto, una, com el participi passat del verb pestare que traduït seria com [trepitjar o aixafar ].- i l'adjectiu. 1. [aixafat, triturat o en pols: pebrot p.] ≈ batut, mòlt, picat, picat.

I la segona accepció seria : b. Condiment per a minestrone o pasta seca, característic de la cuina lígur, elaborat picant fulles d'alfàbrega (en quantitat abundant), pinyons i alls en un morter, amb formatge pecorino sard ratllat, fins a obtenir una mescla homogènia que es dilueix amb oli: trenette . al p . (o amb pesto ), un plat típic genovès.

El diccionari descriu l'acció, els ingredients per fer aquesta salsa freda, i la regió de procedència, que ha traspassat fronteres d'aquesta preparació, on un dels ingredients principals és l'alfàbrega.

El pesto, com el coneixem ara, es va trobar documentat en el llibre La Cucinera Genovese de Giovanni Battista Ratto de 1863.

I, aquí es va començar a sentir a parlar del pesto als anys 1980-1990 del segle passat.

La recepta del pesto que compartiré en aquest post és el que ens va ensenyar, farà uns quants anys, en Giuseppe, el marit italià d'una cosina del pare.

Ens va agradar i la la mare li va agafar afició, va ser fàcil, l'agraden les plantes, les flors, les plantes aromàtiques i la pasta que no han faltat mai a la seva cuina, i sempre ha estat oberta a conèixer i experimentar.

Així que el pesto a la manera d'en Giuseppe, va passar a formar part de la cuina de casa. Quan la mare fa el pesto no en fa només per aquell dia, en prepara per uns dies més i, un pot de vidre amb el pesto brillant no en falta a la nevera, sempre a punt, des de principis de l'estiu fins a la meitat d'octubre. Quan podem trobar l'alfàbrega per fer-ne.

Quan ella va aprendre a fer el pesto no havia blogs, ni xarxes, ni tampoc el varen escriure. Era, com molts altres plats, un relat transmès oralment.

Així que voldria compartir la preparació del pesto, que pots trobar, també, a la xarxa, als llibres, amb moltes versions i maneres, com també el que elaboren artesanalment alguns productors, o també, de manera industrial, algunes empreses.

El pesto que preparis, sempre, serà únic perquè són les mans del cuiner que s'adapten als gustos personals de cada casa.

L'ingredient principal del pesto és l'alfàbrega genovesa, una planta aromàtica, de temporada i d'us culinari.

També, amb el nom de pesto trobareu altres salses fredes on s'utilitzen altres herbes, al meu entendre podria ser per l'estacionalitat de l'alfàbrega; o la utilització d'altres fruits secs; o simplement pels gustos personals de cadascú.

La Liguria, la regió d'on prové aquesta salsa, és una regió molt pròxima a França, on es prepara el pistou provençal. Una salsa molt semblant al pesto italià que no deixaria de ser, també, una picada.

Possiblement les plantes i la cuina no coneixen de fronteres i les similituds culinàries tenen molt a veure amb el paisatge i la terra. Seria fàcil que alguns plats i algunes salses existissin en un país o l'altre per proximitat molt abans de les demarcacions territorials i les ubicacions geogràfiques.

De tot el que he llegit per preparar aquest post i de com un plat regional va fer-se internacional es podria concloure que la internacionalització del pesto tindrien molt a veure els navegants i els mariners de Gènova. Però això seria un altre post i altre conversa.

L'alfàbrega,“Ocymum basilicum”, és una planta de la família de les labiades; herbàcia anual, aromàtica, medicinal i culinària.

El nom genèric deriva d'”ozo”: d'olor, per l'aroma de les seves fulles i el nom específic deriva del grec “basilikos”: real per considerar-se una planta real i sagrada a la Índia.

El nom comú: en català: alfàbrega, alfàbega; en gallec alfábrega, en castellà albahaca, en italià basilico o anglès basil.

Etimologia de l'àrab al ḥabaqa

Originària de la Índia on es considera sagrada i coneguda pels grecs i els romans.

Habitat: És una planta molt bonica, no gaire gran. Les de casa fan uns 30 o 40 cm d'alçada. Les seves flors són blanques amb tonalitats rosades i lavanda. Agraeix una terra rica en nutrients. Pius Font Quer aconsella una terra de castany, rec regular i molta llum però no el sol directe.

Varietats: A tot el món hi ha nombrosos varietats. Les més conegudes aquí són l'alfàbrega de fulla petita i l'alfàbrega genovesa, la més utilitzada a la cuina i la que utilitzem en la preparació del pesto, té les fulles ovalades, lluents i grans; també trobem l'alfàbrega de fulla arrissada, l'alfàbrega l'africana, l'alfàbrega morada, l'alfàbrega reina de Siam, o l'alfàbrega de canyella per anomenar-ne algunes.

La germana gran de la mare tenia, sempre, una torratxa amb una alfàbrega mosquitera al patí de l'entrada de la casa i, un altra a la lleixa del dormitori. Recordo el seu gest quan arribava a casa tocant-la amb la mà, com si la saludes o volgués perfumar-se les mans, o qui sap si inconscientment era una manera de protegir-se amb les propietats de l'alfàbrega i d'aquella tradició no escrita d'una planta protectora.

L'alfàbrega mosquitera té la fulla petita, és d'un bonic color verd intens, viuen en torretes, refresquen les estances amb l'aroma i el color. Pren aquest nom perquè espanta, mitjanament, als mosquits dels estius.

Avui, és habitual, veure a les floristeries, als mercats i als gardens l'alfàbrega genovesa del pesto al costat de la mosquitera fins i tot escrit amb una pissarra petita el seu nom.

Propietats: digestiva i carminativa, diürètica, analgèsica o cicatritzant per anomenar-ne algunes. Ens aporta, també, vitamines, minerals i antioxidants, a més a més, es aconsellable per aquelles persones que vulguin reduir la sal en la seva dieta perquè és un condiment molt bo i agradable.

A la cuina: amb la alfàbrega s'elabora el pesto, una de les salses més conegudes arreu del món, i amb el pesto acompanyem la pasta seca, les delicioses amanides amb tomàquets, amb verdures, o amb la carn i el peix, fins i tot les postres i, també, per preparar infusions.

La recepta del pesto  (Per a 4 persones)

He fet el pesto picat a mà, sense el morter, era la meva inspiració per aquest presentació i per evitar l'oxidació de les fulles.

He trigat uns 20 minuts.

El podeu fer, també, amb el morter o la batedora.

Ingredients:

• Un ram d'alfàbrega del jardí. Una tassa de fulles
• Un grapadet de pinyons del Mediterrani
• 1 gra d'all
• 20 gr. de Parmigiano Reggiano
• 20 gr. de Pecorino Romano o Sard
• Oli d'oliva verge extra, la quantitat necessària, Les Pubilles de Molí del Set  que comprem a casa per l'any. 
• Un pensament de sal gruixuda, menys és més.

Si viatgeu a Itàlia podeu portar i comprar els ingredients d'Itàlia d'on és originari el pesto. Alguns d'ells amb DOP

Preparació i elaboració:

• Netejarem l'alfàbrega amb aigua fresca, l'emboliquem amb un drap de cuina de cotó per absorbir l'excés d'aigua. Per fer el pesto només utilitzarem les fulles de l'alfàbrega.
• Pelem el gra d'all. Reservem
• Ratllem el formatge i el reservem.
• Torrem els pinyons lleugerament en una paella o al forn.
• Sobre una taula de fusta comencem picant l'all, afegim un pensament de sal, incorporem els pinyons, continueu picant, i afegim les fulles de l'alfàbrega. Fins que ens quedi una massa homogènia.
• Afegim el formatge ratllat i amb la mateixa fulla del ganivet l'anem integrant i incorporem una part de l'oli d'oliva verge extra.
• Tot seguit, ho posem en un recipient que ens hi càpiga i afegim la quantitat d'oli d'oliva verge extra necessari i remenem amb una cullera fins homogeneïtzar. Tasteu-lo i, si convé, poseu una mica més de sal i formatge.

Aquestes quantitats serien per acompanyar per exemple un plat de pasta per a quatre persones, si en feu més quantitat el podeu conservar en un pot de vidre a la nevera una setmana o 10 dies aproximadament.

Que vagi de gust!

Proposta: Linguine al pesto alla Genovese

Ingredients:

• 400 gr. de pasta Linguine. Les quantitats de pasta seca, segons la gana, serien aproximadament:
  80 gr. a 100 gr. de pasta pels grans  i 55 gr. pels nens
• Sal per la cocció
• El pesto que he explicat abans.

Preparació i cocció.

• Coure la pasta que t'agradi amb aigua abundant i sal seguint les instruccions del fabricant. La proporció de l'aigua orientativament per bullir seria tres vegades més la quantitat de pasta.
• Avui he triat "Linguine", número 13, una de les varietats de pasta de la regió de la Liguria de la casa Rummo. (10 minuts)
• Quant estigui la pasta cuita, escorreu-la, reservant una mica de l'aigua de la cocció per "allargar el pesto" fent una crema suau. Afegir la pasta, barregeu i emplateu. 

Una delícia!