Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris licors i ratafia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris licors i ratafia. Mostrar tots els missatges

divendres, 31 de juliol del 2020

El resultat: vinagre de codony i ratafia de codony - 9 anys de blog -

El cap de setmana del 6 de desembre de l'any passat vaig preparar, per primera vegada, vinagre de codony, aquí ho pots descobrir, era la recepta amb codony que presento cada any, per recordar el primer post del blog dedicat aquesta fruita. Alhora, també, vaig preparar ratafia de codony, amb un post al blog, amb un resultat excepcional.

El temps que té que transcorre des de que es prepara, fermenta el vinagre o macera la ratafia, fins que es filtra, és aproximadament el mateix temps pel vinagre que per la ratafia de codony, entre dos i tres mesos, però el 13 de març d'aquest any el món es va aturar i vàrem quedar confinats, així que vaig haver d'esperar unes quantes setmanes més, gairebé fins a final del mes de juny.



El resultat va ser positiu. El vinagre de codony artesà, podia haver estat inclús alguna setmana més; el gust és semblant al de la poma, poder perquè són de la mateixa família, és aromàtic i floral, molt bo i adequat per algunes amanides d'enciams o una amanida de llenties freda, també es podria utilitzar per  marinar algun peix, o un filet o per acompanyar unes maduixes o alguna fruita que t'agradi.

La ratafia de codony artesana i d'edició limitada, em sembla excel·lent i personalment la trobo molt bona. amb un sabor més suau que la ratafia tradicional, la que es prepara amb nous verdes, és correcte la proporció de sucres, és agradable, de color daurat i amb l'aroma de la fruita. Per prendre sola o acompanyar algun pastís.

Quan vaig escriure el post, la Marta, seguidora del blog, em va dir que digués com havia quedat. Aquí està i quan vingui el temps dels codonys recorda aquest post o altres per inspirar-te.

Gràcies i fins aviat! 


Seguint la idea i la proposta d'en Jordi de l'Horta  a Tavertet


dissabte, 21 d’abril del 2018

Tiramisú amb ratafia de Ca Roman

Hivern 2025: 2.029 visites

Unes postres que aixequen l'ànim!

Des de que vaig escriure el post de la ratafia he anat escrivint receptes amb aquests licor que també elaboro de manera artesana pel consum de casa.

Aquí podeu trobar els enllaços del que he escrit amb aquest licor mil·lenari: la ratafia, la coca de ratafia i nous, el gelat de nous, torró, i ratafia, conill amb camagrocs i ratafia, un pastís de prunes de casa amb ratafia, o la ratafia de codony, i avui, un Tiramisú amb ratafia, una proposta del xef Jean Luc Figueres recollida en el llibre La ratafia dels raiers història d'un licor Pirinenc.
El Tiramisú és una de les receptes que des de l'inici del blog sempre he volgut escriure i compartir perquè m'agrada, perfecte en contrasts, pels ingredients que porta, per un bon final deliciós en la mida adequada i perquè m'entusiasma la fusió: un formatge jove i lleuger, l'aire dels melindros, suau i cremós sense enfarfegar, la xocolata i el contrapunt del cafè amb el licor. 

Una recepta que probablement va sorgir per un “coup de cour” o per la transformació d'unes altres postres, qui sap si en la cuina familiar o com resultat probablement de l'aprofitament d'aquells trossos de galeta o pastes seques que han anat quedant. Un dia ho parlàvem en una sobretaula a Sicília després de recórrer la illa on vaig tenir la sort d'anar a un dinar familiar irrepetible on havia el bo i millor de la Magna Grècia.

El Tiramisú ha traspassat fronteres i ha esdevingut les postres italians més internacionals i que pots prendre, gairebé, en més llocs del món i volia que estigués en el blog.

La primera vegada que vaig fer el Tiramisú va ser a principis dels anys 80 seguint la recepta clàssica d'un llibre de tècniques de cuina italiana que tinc a casa. En altres llibres de rebosteria i revistes he llegit diverses versions des de les més clàssiques, algunes veganes fins les més innovadores.

La recepta del Tiramisú ha estat versionada per molts xefs, cuiners, i bloggers amb diverses presentacions, tan dolç com salat i que la fan més o menys gormanda i atractiva, en definitiva podem trobar un tiramisú per cada ocasió.

David Andrés, cap de cuina de l'Àbac i propietari del restaurant Somiatruites i considerat el millor xef jove durant tres anys consecutius, el presenta en una cafetera per donar importància a un dels ingredients imprescindibles i que tan agrada als italians com és el cafè.

Quins són els altres ingredients que no poden faltar en el Tiramisú?

Els ous eco, els biscotti savoiardi o els melindros bons, el mascarpone, el més fresc que puguem, el cacau pur en pols sense sucre afegit i un licor, preferentment Marsala del que vaig escriure el codonyal forn en unes postres delicioses, o també es pot posar Amaretto

L'elecció de productes frescos, de bona qualitat, un cafè excel·lent i fet al moment resultarà un tiramisú deliciós.

Els orígens del Tiramisú, al marge de totes les disputes, sembla que es poden situar en el nord est d'Itàlia en les regions del Vèneto o Friuli Venezia Giulia, alguns el situen en el restaurant Le Beccherie de Treviso, potser mai podem estar segurs de res. Poder el Tiramisú, com tants altres plats, són del lloc on és fan. Unes postres italianes universals.

A casa nostre, un dels xefs que millor preparava el tiramisú era Jean Luc Figueras. La seva recepta, en la meva opinió, és una de les que més m'agrada. L'evolució, la influència francesa i familiar italiana és probablement com la va interioritzar. M'agrada molt la seva versió perquè els ous no els posa en cru sinó que prèviament elabora una crema pastissera a la que després incorpora el mascarpone.

El mascarpone: és un formatge fresc italià que s'elabora amb llet de vaca a partir de la coagulació de la crema de llet. Originari de la Lombardia. És molt cremós, suau i avellutat; Si voleu fer un Tiramisú més lleuger serà una altra cosa però no serà Tiramisú. :) Fa poc un poble d'Itàlia va perdre el record Guinnes perquè va posar nata.!
Dels licors he triat la ratafia em va semblar una excel·lent idea perquè és la que proposa del xef Jean Luc Figueras en el llibre de La ratafia dels raiers
Em va engrescar el projecte de la Glòria, al capdavant de la Ratafia artesana Ca Roman, de Rasquera a la Comarca de La Ribera de l'Ebre. Gràcies Glòria per la confiança.

La Glòria era tècnica en prevenció a la petroquímica, va treballar com diu ella milers d'hores fins que va arribar la crisi econòmica. Va canviar de feina i va buscar una altra manera de viure que li era propera i coneixia elaborant ratafia.
Aquesta feina li permet també conciliar una nova etapa de la seva vida com a mare. Per això, va prendre el relleu de la seva tieta i va recuperar en les arrels familiars els licors que des de feia més de 50 anys havia fet de manera artesana la seva família pel consum familiar o per obsequiar als amics i als veïns i va començar a elaborar la ratafia amb la maceració tradicional de 40 dies al sol i la serena, de Sant Joan a Sant Domingo.

Fa un any, va decidir comercialitzar la ratafia amb la mateixa recepta i la fòrmula familiar seguint la tradició.

La ratafia Ca Roman s'elabora amb nous verdes, espècies, herbes remeieres de proximitat, sucre i aiguardent. És dolceta, fresca, suau, de color mel i daurat, amb l'aroma de les herbes del Mediterrani, poder alguna altra espècie. Es pot prendre a temperatura ambient o fresqueta. Es pot degustar com aperitiu, per a les postres, en qualssevol moment i també per incorporar al receptari com fa la família de la Glòria i també fem a casa.

El reconeixement de la seva feina va arribar el passat febrer quan va obtenir la medalla d'or a Catavinum World Wine & Spirits Competition 2018.

He detallat i he introduït alguna modificació per fer-la més adequada al meu entendre per qui no l'hagi fet mai.

Ingredients per a 4 persones:
  • 8 melindros (si sou molt llaminers els podeu ensucrar)
  • 2 dl de bon cafè
  • 250 gr. de Mascarpone
  • 100 gr. de crema pastissera
  • 1 vaset de licor de Ratafia de Ca Roman o un licor que us agradi com el Marsala
  • 10 gr. de cacau pur en pols Valor o un que us agradi o la quantitat necessària
Elaboració:
Primer de tot farem la crema pastissera com esta explicada més a baix.
  • Muntem amb un batedor el Mascarpone.
  • Quan ho tenim muntat afegim amb suavitat la crema pastissera (posar dues culleres soperes) amb una espàtula fins aconseguir homogeneïtzar crema.
  • En un recipient de vidre, d'uns 25 cm de llargada i d'alçada alta, posem una tercera part d'aquesta “crema”.
  • Al damunt de la crema posem 4 melindros que hem remullat amb el cafè i la ratafia.
  • Amb un altre tercera part de la crema cobrim els melindros i afegim els 4 melindros restants sucats amb el cafè i la ratafia.
  • Afegim la última tercera part de la crema procurant que quedi tot pla sense aixafar-ho.
  • Cobrir amb una làmina de film transparent i reservar el Tiramisú a la nevera almenys 3 hores.
  • Alhora de presentar a taula i amb l'ajuda d'un sedàs de malla fina espargim cacau pur en pols pel damunt. A casa sempre tinc el cacau pur en pols Valor un bon ingredient si fas sovint postres a casa.



Comentaris:
  • En la recepta del Tiramisú del xef Jean Luc Figueres no explica la crema pastissera (ho dóna per fet que la saps fer). 
  • Jean Luc Figueres incorpora la ratafia a la crema jo prefereixo afegir la ratafia al cafè on remullem els melindros.
Unes postres molt fàcils de fer, que agraden a tots i que aixequen l'ànim! Buon Appetito!

Recepta de la Crema Pastissera, bàsica per la preparació de moltes postres.

Ingredients per fer la Crema pastissera:
  • 1/2 litre de llet de vaca
  • 3 culleres soperes de de llet freda
  • 3 rovells d'ous eco
  • 5 culleres soperes de sucre
  • 2 culleres soperes de Maizena
  • 1 cullera rasa de farina de blat
  • 1 trosset de pell de llimona
Elaboració:
  • En un cassó antiadherent posarem la llet al foc amb les tres cullerades de sucre i la pell de la llimona i esperar que arrenqui el bull.
  • Mentrestant, en un bol treballem els rovells de l'ou, la resta de sucre, la Maizena, la farina i la llet freda fins que quedi blanquinós. Tot dissolt i que no quedin grumolls. Aquest és el punt que tenim que aconseguir.
  • Quan la llet del cassó comenci a bullir, s'afegeix molt a poc a poc el que tenim al bol, amb molt de compte per evitar que els rovells quallin. Podeu retirar el cassó un moment del foc mentre aboqueu el contingut del bol i, sense deixar de remenar a foc ben baix i amb una cullera de fusta especial per les postres es deixa coure 5 minuts fins al punt que comença a bullir. Reservar.

Consells perquè surti un bon Tiramisú:
  • Utilitzar productes de màxima qualitat.
  • El Tiramisú s'ha de fer amb Mascarpone.
  • Una vegada hem acabat d'elaborar-lo s'ha de deixar refredar a la nevera almenys 3 hores perquè prengui consistència i tots els ingredients prenguin els sabors uns dels altres.
  • Treure de la nevera almenys 15 minuts abans de degustar i afegir el cacau en pols just en el moment de portar el plat a taula.
  • Que no us falti la inspiració!



Podeu consultar altres receptes amb la ratafia de Ca Roman en el blog de La Cuina de l'Olga.

Vaig començar a treballar en aquest post fa més d'un mes.

No deixeu de veure aquest vídeo i una recomanació el llibre de Clara i Gigi Padovani que varen estar estudiant, investigant i viatjant més de dos anys sobre l'origen del Tiramisú – Storia, Curiosità, Interrpretazioni del Dolzi Italiano Piú Amato -



Des d'aquí animo pel proper dia 21 de març, dia mundial del Tiramisu omplim la xarxa de Tiramisús!

Us agradarà veure:



diumenge, 26 de març del 2017

Ratafia de codony 2

La ratafia de codony després de macerar-la i filtrar-la. Aquí podeu veure com es fa

                                           tradicional i casolà.


El post de la ratafia de codony 1 -Preparació-

diumenge, 13 de novembre del 2016

Ratafia de codony

Hivern 2024: 5.600 visites

"Que l'embruix de l'aiguardent, el poder de les herbes, l'essència de les espècies i l'encís del sol i la serena omplint els vostres esperits" Ratafiat
                               vinyes, oliveres, figueres, xiprers...paisatge Mediterrani
La tradició de fer aiguardents, nets i transparents i ratafies amb fruites, herbes, arrels i espècies és força habitual a molts països de Centre Europa: França té una gran tradició en l'elaboració de ratafies i aiguardents amb pomes que adopten el nom de la regió d'origen; Alemanya, en fa de moltes varietats, Suïssa, Dinamarca, Àustria, Itàlia, Polònia o Bulgària, amb peres, prunes, aranyons, cireres, groselles-cassis, nous o gerds.
A Catalunya des de fa molts anys s'elaboren ratafies, tradicionalment a les comarques de La Selva, La Garrotxa, Osona, El Pla de l'Estany, El Ripollès, El Pallars, La Vall d'Aran, Girona, en definitiva, allà on hi ha nous es fan ratafies. No en faltava en cap casa dins de la franja que vaig escriure en el post dedicat aquesta beguda
                                                              nous verdes de casa a l'estiu
                                    herbes aromàtiques, espècies i flors macerant per fer la ratafia
Les Festes i Fires, per festejar la ratafia es fan moltes activitats i celebracions, l'han popularitzada i l'han recuperat, de totes elles, la de Santa Coloma de Farners és la que té més prestigi. La Festa de la Ratafia Santa Coloma organitza: tallers, tasts, degustació, concursos, mostres de pintura, artesania, exposicions, concerts, presentacions, intercanvi d'herbes remeieres, parades amb productes locals i una Confraria que la promociona, aquest any la 35 edició per celebrar una beguda amb màgia.
La màgia de tot el procés comença amb la selecció de les plantes aromàtiques en un dia determinat del calendari, al punt del solstici, la maceració amb l'aiguardent, el xinxolar, el repòs al sol i la serena, colar la beguda que s'encetarà per tradició per Nadal i qui no pugui esperar ho farà per Tots Sants acompanyada poder dels panellets.
Com diu Jaume Fàbrega sense l'aiguardent no existiria la ratafia.

Per entendre'ns l'aiguardent és una beguda d'alta graduació que resulta de fermentar la fruita i després destil·lar els líquids d'aquesta fermentació.

La Ratafia és una beguda que resulta de la maceració de les fruites (generalment nous verdes) amb altres plantes aromàtiques i algunes espècies amb l'aiguardent.

Navarra, i La Vall d'Aran elaboren patxarans, aiguardents, licors d'aranyons, cassis i groselles; El Priorat, La Terra Alta i La Ribera d’Ebre, han conservat ratafies transmeses de generació en generació com la romàntica ratafia de magnòlia o els aiguardents de magrana i de cireres de pastor o la destil·leria artesana Brisfere, a Marçà, de la família de René Barbier i Philippe Geeraert qui van impulsar la recuperació d'aiguardents amb les millors lies dels seus vins; A l'Alto Aragó maceren les cireres amb aiguardent com fan a Dinamarca; Mallorca o el Llevant elaboren begudes artesanes amb herbes i fruites.

També són aiguardents: El cognac de França, el brandy, la grappa d'Itàlia o l'orujo de Galícia i León que no falta en aquestes regions en el moment del cafè. Aiguardents, licors o ratafies de nous verdes, d'una sola fruita o combinacions amb raïm, pomes, o pomes i codonys, peres, prunes, aranyons o cireres en maceració i, de vegades reposant, algunes fins a trenta mesos en nobles bótes es podria escriure tot un tractat amb entitat pròpia. En el post de Neichel, dels viatges a França i en el post de les prunes pots veure algunes.
Regalar una ampolla d'aiguardent de fruita o fer-la per nosaltres és un regal original i una bona opció per un sopar amb família o els amics. Cases especialitzades elaboren de manera artesana aquestes begudes amb reconeixements internacionals. Alguns productors de ratafies han innovat per ampliar el mercat amb altres tipus de ratafies com les de fruites del bosc o de codonyat, i també podem preparar-les a casa amb més facilitat i fer una petita quantitat per nosaltres amb il·lusió.

Així, aquest any he pensat en fer una Ratafia de codony, coincidint amb les celebracions de La Fira del Codony de Tremp, La Festa de la Ratafia de Santa Coloma de Farners i l'aniversari del blog
De ratafia amb nous verdes, per casa, en faig cada any però amb codony és el primer cop que en faig he mirat aquí i allà, he buscat en llibres editats d'altres llocs. Els codonys de casa, l'aiguardent i el sucre més els 60 dies de maceració, i veurem el resultat!

El codony és la fruita que vaig triar per començar el blog i la fruita que Tremp va escollir fa 15 anys per la seva Fira de tardor. Organitzada per l'Ajuntament i la única al món dedicada aquesta fruita i que ajuda a promocionar els productors locals i de les comarques veïnes: Una mostra gastronòmica, esmorzars populars, més de 70 expositors i un concurs d'all oli de codony que entusiasma a tothom on s'escull el millor. Em varen convidar per parlar dels productes de la tardor i també d'aquesta fruita tot coincidint amb el 5è aniversari del blog. Va ser un cap de setmana sense treva: Anar a Tremp, fer panellets, collir els codonys i preparar aquesta ratafia de codony.
                                               Il·lustració de Mur Tarragona

Així que entre la Fira del Codony i la Festa de la Ratafia d'aquest cap de setmana res era més adequat que preparar la ratafia de codony que encetarem i provarem per Nadal:

Els ingredients:
  • 3 o 4 codonys segons la mida
  • 1 litre d'aiguardent o anís sec
  • 250 gr. de sucre
  • 1 branqueta de canyella

Preparació i elaboració:
  • Esterilitzen els pots de vidre. He reciclat dos que tenia a casa.
  • Netegem els codonys del borrissol amb un drap, els rentem acuradament i els ratllem.
  • Empotem: Fem capes de codony ratllat i sucre, tot alternat el codony ratllat i el sucre. 
  • Omplir el pot fins 3/4 parts, uns 4 cm per arribar a dalt, llavors l'omplim amb l'aiguardent.
  • Tanquem els pots.
  • Deixem reposar, almenys, uns 60 dies aproximadament en un armari fresc o al rebost. Anem xinxollant de tan en tan com es fa amb la ratafia.



  • Quan hagin passat aquest dies filtrarem amb un drap i ja tindrem la ratafia de codony per degustar. Tenir mesura amb el sucre, sempre podem millorar-lo, una vegada filtrat, amb un almívar lleuger.
  • Quan acabi el procés posaré una foto de com ha quedat aquesta ratafia de codony com vaig fer en el post de la ratafia.
  • Tan de la ratafia com del codony podeu trobar al blog més informació i diverses receptes amb aquests dos productes. 
He consultat diversa o molta bibliografia i del que he llegit m'ha semblat que la millor manera de fer-la era aquesta més alguna inspiració personal.
Que vagi de gust! Proveu-la si voleu :)

"Veig brivalls àgils de mans,
pugilats de pesos-mosca,
feinotes d'amor de fosca,
tavernes al bany maria
pel baf de tertulians,
bevedors de Ratafia"
-Salvador Espriu-

Alguns llibres:
  • Ratafies i licors d'herbes de tot el món. Jaume Fàbrega Editorial Cossetània
  • Licors Tradicionals, aiguardents i vins generosos: Priorat-Terra Alta-Ribera d’Ebre. Anna Figueras i Ma. Teresa Castelló. Farell Editors
  • Petita història de la ratafia, Carme Gasull i il·lustracions de Pilarin Bayés de l'Editorial Mediterrània, que es va presentar el divendres.

Altres propostes:
Així és com va quedar la ratafia de codony després de la maceració:













El codony i altres receptes amb codony!










La Ratafia i totes les receptes fetes amb ratafia
























diumenge, 25 de setembre del 2016

Les Prunes i un Pastís de prunes amb ratafia

Hivern 2024: 4.989 visites

Suau
Comença el dia
En la flor blanca de la prunera

Ella volia tenir prunes durant tot l'estiu. Per això, va plantar pruneres de varietats diferents: Les primeres, les grogues, les de la Verge del Carme o prunes Japoneses, després, les clàudies franceses, a principis d'agost, la tercera setmana d'agost les clàudies reines i les últimes, les blaves, les damascenes ben entrat el setembre. Totes delicioses dolces i sucoses, madurades a l'arbre, lentament. Va convertir aquella terra en el seu país estimat i en aquell jardí refà la seva vida. Havia perdut l'oïda, canta baixet quan cuina i quan arregla les flors, les plantes i els arbres.
Entestada en tenir fruita i que era possible ho ha aconseguit. Té molta traça amb les plantes i els arbres, els estima, l'agraden i fa que creixin i visquin en cada torratxa i en cada tros.
Varem collir les últimes prunes fa dues setmanes. Menjades de l'arbre, al fruiter, hem fet confitura, melmelada, compota, hem conservat en aiguardent i també, macedònies, pastissos o acompanyades al vespre amb un tros de pa i formatge
La millor manera de menjar la pruna és directament de l'arbre. Apreciada aquí i en molts altres països: França, Itàlia, Alemanya i els països anglosaxons on elaboren pastissos de fruites que prenen el nom de la pruna per referir-se a qualssevol pastís fet amb fruites -Plum-cake- la pruna assecada que ajudava passar els mesos d'hivern i utilitzada a la cuina, la rebosteria, o les prunes conservades amb armagnac; recordo l'armari de les espècies de casa dels meus pares on havia un vaset de vidre amb prunes macerades amb aquest brandi i una cinta amb els colors de la bandera de França per ocasions especials o l'elaboració de licors i aiguardents com aquesta ampolla d'Alemanya d'aiguardent casolà de prunes que elabora un amic.
Coincidint i com seria un post de prunes vaig trobar una recepta de Dani Muntaner que va fer pel supermercat Bon Preu. Teníem moltes prunes i la nova ratafia de casa estava al punt. Així que vaig saber quina seria la recepta per aquest final d'estiu on un dels ingredients és també la nova ratafia. Aquesta any escriuré sobre les prunes i aquesta recepta: Un Pastís de prunes i ratafia molt fàcil de fer i molt bo

El producte:
Nom: La Pruna “Prunus domestica” és el fruit de la prunera, té forma rodoneta, algunes ovalades, entre 2 i 6 cm de grandària, la seva pell pot ser de diferents colors segons la varietat (groga, verda, blava o vermella) i la polpa també pot ser de diferents colors i amb un pinyol interior. Pertany a la família de les rosàcies com el codony, les pomes o les peres.
Originaria: De Síria, Pèrsia, el Cacaus, Mesopotàmia. Els romans fein empelts i també les assecàvem, també eren conegudes pels grecs i els àrabs. Pel Renaixement va ser quan es varen expandir en nombroses varietats.

Cultiu: És habitual tenir-ne a pagès, de vegades se'n trobem a la vora dels camins, al costat de rierols passen desapercebudes com qualssevol arbust. El pruner floreix abans de treure les fulles, simbolisme efímer de la vida i de l'arribada de la primavera. Al Japó té el mateix significat que la floració dels cirerers.

Són probablement els arbres fruiters més soferts, aguanten bé els terrenys humits. La Rioja, Lleida, Barcelona, Saragossa, Múrcia, Mallorca, Alemanya, França, Anglaterra i EEUU són zones de producció. Molts productors aposten per cultius biodinàmics com una manera d'entendre els conreus, la natura i l'home.

Compra i conservació: Les prunes s'han de comprar que no estiguin malmeses, durant molt pocs dies és millor posar-les en un fruiter i en un lloc fresc fora de la nevera.
Varietats: Hi ha moltíssimes varietats a tot el món i és impossible anomenar-les a totes perquè hi ha moltes d'autòctones i pròpies de cada comarca, algunes molt locals com la pruna de Rupit o la pruna de frare (que pot tenir diferents tonalitats), o la pruna borda, per elaborar el patxaran, la mirabelle, que tan agrada al francesos per preparar pastissos; la groga, la golden, japonesa o de la Verge del Carme, rodona, groga, perfumada i sucosa; la pruna clàudia de color verd, la pell i la polpa, dolça i sucosa, quan les vespes i les abelles llamineres s'apropen i absorbeixen la fructosa ha arribat el moment de no badar; La Santa Rosa, rodona i gran de pell vermella i per dins sucosa amb molta aigua i de tonalitat ataronjada; la clàudia reina, una mica rovellada, llàgrimes de sucre s'amunteguen, exquisida i dolça com la mel; la pruna blava -així li dic jo- podria ser la damascena és la última en arribar, almenys a casa, té una forma ovalada, amb cromatismes excepcionals, per fora, un blau intents, pell astringent i aspre, per dins un cor dolç i ferm de color verd molsa i el pinyol el color del suro.
Propietats: Té moltes propietats beneficioses per l'organisme: molta fibra i aigua, diürètica i laxant. Encara que té molta fructosa té molt poques calories, només 51 per 100 gr., per tot això és recomanable en les dietes d'aprimament. La doctora Senpau l'aconsella per fer la neteja de l'organisme en un capítol que titula fem dissabte! És rica en antioxidants, fibra, vitamines sobre tot del grup B, zinc, potassi i ferro i a més a més regula el colesterol.
La pruna passa és molt bona no tan sols en la cuina i la rebosteria sinó per incorporar-la en la dieta diària acompanyades de cereals, iogurts, i aigua. Les prunes seques tenen les mateixes propietats que les fresques però més concentrades. Nalda és una població de La Rioja coneguda per tenir una festa dedicada a les prunes i on tenen unes prunes seques excepcionals amb permís de les de Califòrnia.
Un consell per la compra de les prunes seques: que siguin brillants, negres i que no estiguin enganxades unes amb les altres. 
Cuina: Amb les prunes podem preparar melmelades, confitures o gelees. Algunes de casa són tan dolces que les hem preparat sense sucre només amb la pròpia fructosa així tenim un petit rebost per uns quants mesos. Les prunes també podem acompanyar el pollastre a “la catalana” amb prunes, panses i pinyons, el bacallà o la botifarra; en molts països d'Europa com Dinamarca i Polònia acompanyen la carn de porc; el xai en els països àrabs, o un formatge amb prunes que vaig veure en una fira de formatges, o les prunes farcides d'un formatge blau i és també l'ingredient indispensable en la rebosteria: el plum-cake que pren el nom aquest pastís de fruites del nom de la pruna en anglès, les compotes, bunyols, salses, sorbets o chutneys o els delicioses pastissos que prepararen en la cuina francesa i alemanya, entre altres, o aquest licor amb aiguardent cassola fet per uns amics alemanys.

La recepta és un pastis de massa brisa amb prunes damascades i ratafia
                               ampolla de Vichy reciclada :) per conservar la ratafia!
Ingredients per a 6 persones

Per la pasta brisa:
  • 125 gr. de farina
  • 75 gr. de mantega
  • 1 pessic de sal
  • 2 cullerades d'aigua freda
Pel farcit:
  • 150 gr. de ratafia
  • 80 gr. de sucre morè de canya
  • 5 prunes (segons la recepta) He posat tantes com m'ha permès al diàmetre del motllo.
  • 1 ou de gallines ben cuidades i felices
  • 2 rovells d'ou
  • 300 ml de nata líquida l' he substituït per la llet evaporada Ideal per fer-ho més lleuger.
Elaboració

Preparació de la pasta brisa
  • Aconsello preparar la massa el dia abans
  • Barregem tots els ingredients amb les mans fins aconseguir una massa uniforme.
  • Formem una bola, emboliquem la massa amb paper de film i deixem a la nevera.
  • A l'endemà, enfarinem una mica la taula de treball i estirem la massa amb un corró. Té que quedar un gruix d'uns 5 mm. Posem la massa en un motlle de 18 cm de diàmetre (prèviament untat amb mantega i enfarinat) i l'adaptem amb les mans. Punxem la massa amb una forquilla.
  • Posem a sobre un paper del forn i a sobre uns cigrons crus. Enfornem 10 minuts a 180º C
  • Retirem els cigrons i el paper. Reservem

Per fer el farcit:
  1. Rentar, tallar les prunes per la meitat i treure el pinyol.
  2. Escalfar la ratafia amb dues cullerades de sucre fins que es dissolgui. Afegir les prunes. Coure 2 minuts, apagar el foc i deixar-ho refredar.
  3. Batre l'ou amb els rovells i el sucre restant. Escalfar la llet evaporada i, quan estigui al punt d'ebullició, incorporar-la als ous sense deixar de remenar amb una cullera de fusta. Colar les prunes de la reducció de ratafia i poseu-les sobre la massa seguint el diàmetre del motllo, vesseu-hi la crema per sobre i enfornar-ho 30 minuts a 160 ºC.
  4. Deixar refredar. Presentar a taula amb una mica d'almívar de la ratafia.





Que vagi de gust!

Un poema: Les prunes d'or de Josep Carner 

                                "Guardant les prunes"

T'agradarà veure:

La melmelada de prunes




















Receptes amb ratafia