“Quiero anko”
Per les festes de Nadal passejant per
la ciutat mirava un estel de llum al capdamunt de l'església del Pi.
Molt a prop els Maldà on vaig veure que posàvem en versió
original: “Una pasteleria en Tokio” basada en la novel·la de
Durian Sukegawa, inspirada en un personatge real, un problema social
i dirigida per Naomi Kawase. Vaig decidir que aniria l'endemà de
Reis. Tenia la sensació que m'agradaria i així va ser.
imatge de El Periódico
Aquesta pel·lícula és un estel de poesia en mig del desert, una veritable meravella. Una obra entranyable i plena de sensibilitat. Passi el que passi, diu la directora, cada primavera els cirerers floriran, amb aquesta metàfora i imatge inicial de les primeres escenes de la pel·lícula com a símbol efímer de la vida, el transcurs de cada una de les estacions: Els núvols canviants, els sorolls del vent i el mínim remor de l'aigua per significar la relació amb les persones en una sola unitat.
Aquesta pel·lícula és un estel de poesia en mig del desert, una veritable meravella. Una obra entranyable i plena de sensibilitat. Passi el que passi, diu la directora, cada primavera els cirerers floriran, amb aquesta metàfora i imatge inicial de les primeres escenes de la pel·lícula com a símbol efímer de la vida, el transcurs de cada una de les estacions: Els núvols canviants, els sorolls del vent i el mínim remor de l'aigua per significar la relació amb les persones en una sola unitat.
“Una pasteleria en Tokio” és la
història de tres personatges solitaris que per diverses circumstàncies
les seves vides s'acaben creuant. Un cant a l'esperança i a la
confiança que els somnis es poden realitzar. La directora ha volgut
transmetre com de vegades, moltes vegades la societat s'entesta en
excloure i marginar algunes persones, les estigmatitza i les condemna
a l'ostracisme.
L'escenari és un barri de la ciutat de
Tokio allà i en una petita caseta, sota un cel de cirerers florits
comença el relat. Sentaro obra la seva petita botiga-pastisseria
cada dia a les 11 del matí. Elabora, serveix i ven els
dorayakis, petits pastissets farcits de confitura de llegums i
tradicionals del Japó. Un dia s'acosta una dona gran per demanar-li
feina, ell la tracta amb respecte però veu que no la pot contractar
perquè es gran, ella l'insisteix i li deixa un potet de la seva
confitura “an” per farcir els dorakis perquè la pugui tastar i
convénce'l de que ella té la recepta per elaborar la millor
confitura. Ella l'ensenyarà a elaborar la seva recepta amb paciència i segons la tradició.
Un preciós i únic regal resultat de
buscar la perfecció i de poder-la compartir. Els tres personatges
Tokue (Kirin Kiki), Sentaro (Masatoshi Nagase) i Wakane (Kyara Uchida) es troben en
el temps dels cirerers florits i a mesura que avança el relat el cirerers canviaran i ells compartiran les il·lusions, tristeses i confidències. Una nova
oportunitat per l'esperança en un futur millor després d'haver-se
conegut. La pel·líicula es un reconeixement a la tradició, el respecte
a la gent gran, la natura, la humilitat, la senzillesa de les coses i
la certesa de que la vida no la podem controlar.
Una pel·lícula pels que els agrada el
cine.
Reconeixements i presència:
Festival de Cine de Valladolid 2015
millor direcció.
Secció oficial del Festival de Cannes,
Chicago i Melbourne
Cada any els japonesos es reuneixen per
compatir Hanami. Tradició japonesa de contemplar les flors dels cirerers en el màxim esplendor. Un dels moments més estimats del calendari japonès
per estar junts i també per reflexionar sobre la bellesa, la vida i
la mort.
A Cuina Cinc hi ha una pestanya de Cuina i Cine
Altres post de cine:
ResponEliminathx
تصميم مواقع
thx
شركة تنظيف بالرياض
thank you
حراج السيارات
Thank!
EliminaGracias por compartirlo. Besos.
ResponEliminaGracias Pilar por venir.
EliminaBesos