dilluns, 29 de juliol de 2013

Melmelada de grosella

L’estiu és l’estació de l’any quan més varietat de fruites podem trobar, principalment els mesos de juliol i agost. Recol·lectem i podem fer melmelades per conservar-les pels mesos d'hivern. Així podem tenir un bon rebost amb unes melmelades casolanes excel·lents que emprem durant l’any i a l'hora obsequiar als amics amb un bon regal fet per nosaltres.
Avui porto la melmelada de grosella: Petit  fruit del groseller o riber de color vermell, blanc o negre. Així el descriu el diccionari:

m. [LC] [BOS] [AGA] Arbust caducifoli del gènere Ribes, de la família de les saxifragàcies, de fulles palmatilobades i dentades, flors petites en raïms arcuats o penjants i fruit en baia comestible, la riba o grosella. 
 [BOS] riber negre Riber de flors rogenques o brunenques i fruits negres, aromàtics i dolcencs, espontani en alguns països del centre i el nord d’Europa i cultivat pels seus fruits (Ribes nigrum). 
 [BOS] riber silvestre Riber de flors rosades i fruits d’un púrpura fosc, àcids, que es fa a les muntanyes alpines, inclosos els Pirineus (Ribes petraeum). 
 [BOS] riber vermell Riber de flors verdoses o un xic rogenques i fruits vermells i àcids, espontani en alguns països atlàntics d’Europa i cultivat com a fruiter (Ribes rubrum).

La grosella  és una fruita molt especial i a l’hora versàtil. La melmelada que es fa amb la grosella és una de les melmelades més preuades a França, a la regió de la Lorena, a Bar-le-Duc es troba documentada des de 1344. Coneguda com el caviar de les melmelades. Estem parlant d’un temps en que el sucre era un producte de luxe. Abans de la Revolució en aquesta regió elaboraven entre 40.000 i 50.000 pots de melmelada de 110 gr.
Durant molt temps es va buscar la millor selecció de la grosella fins que es va arribar a aconseguir una varietat amb el nom de la regió. La collita comença a finals de juny i, es cull de matinada una a una. Una feina reservada principalment a les dones. S'entregava als fabricants qui encarregaven a un altre grup de dones la feina de treure la grana amb el canó de la ploma d'una oca!!. El clima, l’acidesa d’aquestes perletes vermelles i la feina minuciosa de les dones dóna aquest tresor de melmelada!
A la Bourgogne  hi ha un còctel amb història anomenat El Kir, un aperitiu/beguda compost de 1/3 part de Crema de Cassis (grosella negra) i 2/3 vi blanc de la Bourgogne. (Aligoté). Es serveix molt fred.
El nom d’aquesta beguda va ser adoptat pel  nom de qui va ser alcalde popular de la ciutat de Dijon, Fèlix Kir, desde  1945 a 1968. L’alcalde Kir donava sempre aquesta beguda en totes les recepcions de l’alcaldia com sinònim de benvinguda a les persones que l'anaven a visitar en els afers oficials  i, així es va popularitzar.

El producte

La grosella és el fruit d’un arbust que pertany a la família de saxifragàcies. Originaria d’ Escandinava i va ser introduïda a França, Alemanya i Anglaterra a l’Edat Mitjana. La podem trobar en torrents i rierols, l’agrada l'ombra i el sol. Està molt estès el cultiu també a Polònia i Hongria
Noms: Grosella, riba, riber. La més preuada pel seu gust és l'espècie rubrum

Cultiu: Silvestre o cultiu en els llocs indicats

Varietats: Vermella, Blanca i Negra (Cassis)

Quan comprar? Tot l’any als mercats (les porten d'altres indrets). Ara i aquí és el punt en aquestes contrades

Propietats: Molt poques calories 30 calories per 100 gr. És rica en vitamines A, C, E, i minerals, molt rica en pectina i àcid cítric. Medicinals

Cuina La podem menjar-les al natural amb una mica de sucre o  per acompanyar: macedònies, amanides, caça, foie, postres làctics com la panna cotta, pastís de formatge, amb nata o iogurt. En plats dolços o salats. Podem preparar melmelades, gelees, xarops, salses, licors, ratafies, truites, guarnir els pastisos o els gelats o també congelar-les. És una de les fruites amb més pectina al costat del codony i la poma per això utilitza per fer gelees.

Enologia i perfums Quan es descriuen parlant d'aromes i gustos que ens recorden els fruits vermells com les groselles

La recepta: Melmelada de groselles
Ingredients
  • Groselles
  • Sucre
  • Un raig de llimona (molt poc)
  • Una mica d’aigua si convé.

Preparació
Netejar les groselles. Després tingueu paciència!!. S’escuen les fruites una per una (“una mena de meditació”), sinó es xafarien. No trec la grana interior no em disgusta. He vist, a casa, fer melmelades i conserves i és un plaer poder disposar d'aquest rebost!

Elaboració i Cocció
Es posen en un recipient que no sigui metàl·lic i afegiu la meitat del sucre del que fareu servir i unes gotes de suc de llimona. Ho deixeu reposar, en un lloc fresc, tota la nit. Veureu que la fruita “ha suat”, ha desprès la seva aigua. A l'endemà afegiu la resta del sucre i ho poseu en una cassola. Quan arrenqui el bull baixar el foc. Deixar 5 minuts. Remenar i mantenir el foc molt baix uns 8 o 10 minuts més. Quan es prou espès, escumeu, espereu que es refredi i empoteu. (pots de vidre nets i esterilitzats)

Que vagi de gust!

Anècdota: Alfred Hitchcok l'agradava allotjar-se en hotels que tinguessin aquesta melmelada per esmorzar. A Anglaterra també és molt preuada. 
Estris: espàtules, cassola, recipients, pots de vidre. 

12 comentaris:

  1. Amiga Fina:
    Siempre nos sorprendes. Hoy nos animas a probar la mermelada de grosella que, supongo, será más fácil de localizar que el fruto –exótico para la mayoría- que según cuentas, además de agradable, contiene abundantes propiedades positivas.
    Si se menciona la grosella, automáticamente me viene a la mente la botella del jarabe de esta fruta y su aplicación más corriente que consistía en verter un chorrito en una copa que había que inclinar y voltear con el fin de que se repartiera el jarabe por todo el interior para, finalmente, llenarla de Amer Picón, pues así es como solía servirse esta bebida.
    No me tomaré un Picón, bebida considerada “fuerte” ya en su época –los usuarios constituían un reducido grupo- pero quizá si me anime a localizar un botecito de mermelada para tentar a la familia.
    Un saludo,
    Sebastián Damunt

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon día Sebastián
      :)) no es muy difícil de encontrar... Lo que ocurre que quizás aquí no tengamos tanta tradición cómo algunos países centroeuropeos. Es verdaderamente buena con un punto de acidez. Con tartas de queso o lácteos muy buena y con tostadas y mantequilla excelente!
      También hay que decir que es laboriosa y hay que tener tiempo.
      Al nombrarme el jarabe me he dado cuenta que me he olvidado el jarabe. He buscado el Amér. Y he reconocido la botella aunque no lo he probado nunca.
      Muchas gracias por venir, escribir y comentar
      Un día excelente.
      Saludos

      Elimina
  2. Que bona ha de ser!!! Saps que no he vist mai el fruit? que bonic que és!!! Moltes gràcies i que passis una molt bona setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Gemma!
      Segur que pel teu país n'hi ha!
      És molt bonic comenÇa de color verd fins que es va tornant vermell o negre:))
      Gràcies a tu per venir i un bona setmana!
      Abraçada

      Elimina
  3. Que buena pinta y que delicadas se ven. Aqui hay chordones (frambuesas).
    Besicos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Trimbo por venir, comentar y ampliar! no conocía la palabra...
      "Chordones"... Cuál será su origen?
      Un abrazo y un buen día!

      Elimina
  4. Fina; Grácies per les teves explicacions, sempre tant preuades i sempre en primera línea.
    Aquí, a Badalona, sinó les comprem a les botigues especialitzades tampoc no se'n troben. Moltes gràcies un altre cop, per la teva entrada i les teves explicacions.
    Salutacions Fina¡¡ :O) :O)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia, Josep,
      Moltes gràcies!!. Escriure i compartir té sentit si alguna persona l'agrada el que vas fen.
      Gràcies de nou a tu per venir i comentar!!
      Sembla que demà farà menys calor!! Esperem!:))
      Salutacions!

      Elimina
  5. Hola guapa!
    Com sempre m´ha agradat molt la teva entrada i les teves explicacions, molt interessants!! És un plaer visitar-te sempre :) Aquí no tenim grosella, la compro congelada però és caríssima...
    No m´he inscrit als premis aquest any perquè és suficient fer-ho una vegada..però ja no és el mateix no trobes?
    Un petonet maca!! Mj

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona nit,Mj!
      Moltes gràcies per venir. També et vaig seguint, igualment:))
      A casa de la mare en tenim dos ribers, per casa.
      Estic d'acord amb el que dius. També ho vaig estar pensant(¡¡?)
      I recordo la teva gran il·lusió...
      Petons i molta sort en tot el que facis!

      Elimina
  6. Apuntada queda. Boniques fotografíes. :)

    Una abraçada.

    ResponElimina

Gràcies per venir i escriure la teva opinió. Respondré els teus comentaris amb molt de gust!