diumenge, 15 de febrer de 2015

Neichel

Per les festes de Nadal, un diumenge al matí, una de les persones que més recolza aquest projecte em va dir: “ I Neichel? ...
                                                Foto cedida per Neichel
Neichel és un xef en majúscules, un gran cuiner. Feia molt temps que havíem anat a dinar, 10 anys. Si, pensativa vaig dir: un dia hem de tornar. M'agradaria escriure un post. Segurament soc una nostàlgica. Reticent. La sorpresa va venir just després de Festes. La premsa anunciava la noticia. Neichel es retira, cansat, la crisi, d'algunes persones, però aviat obrirà amb nous projectes.

Neichel referent de la cuina perfecte. El xef que va venir d'Alsace, qui va aprendre i es va va formar en les millors cuines de França i Europa. Ambaixador de la nouvelle cuisine en una Espanya que començava a despertar. El Dr. Shilling i Markketa li varen confiar la cuina del seu petit restaurant d'aquella Costa Brava dels anys 70. Des de 1975 a 1980 va ser Cap de Cuina i Director del Restaurant ElBulli. Diuen les cròniques que el Dr. Shilling, gran coneixedor de les bones taules europees va veure en Neichel un gran valor i el va animar a continuar treballant i a l'hora no deixar mai de formar-se en les millors cuines de França en els períodes de descans. D'aquesta manera, va transformar i aconseguir a l'any 1976 la primera estrella Michelin i la cuina del xef va començar a ser coneguda com un dels restaurants més important de la Península. Gran coneixedor del producte, de la manera de treballar, una pastisseria excepcional i un apassionat del Mediterrani. Un lloc on va poder expressar tot el seu coneixement i el seu bon fer.
A l'any 1981 es va instal·lar junt amb la seva esposa Evelyn, cap de sala i sommelier amb la seva família a Barcelona on va tenir el seu propi restaurant a Pedralbes, ha mantingut una cuina contemporània, mediterrània sense oblidar les arrels alsacianes. A la seva cuina es podien degustar els millor plats de caça, la choucroute alsaciana, els productes de temporada, les tòfones d'Huesca, els bolets dels seus proveïdors de confiança, el peix, les terrines, els mars i muntanya, que tant l'agraden, el marisc portat de Roses i Llançà, la llobina Mario, una pastisseria excepcional, i els seus carros de formatges i rebosteria. Tot això sense oblidar la gran carta de vins.

Nunca me he arrepentido de haberme marchado de allí para abrir el Neichel en Barcelona. Tengo cuatro hijos y un restaurante de temporada no encajaba con el tipo de vida que yo necesitaba para mi familia, pero le agradeceré siempre al Dr. Schilling su confianza y haberme proporcionado stages en los mejores restaurantes”. article de Cristina Jolonch.
El seu restaurant va ser l'únic Relais&Chateuaux de la ciutat. Neichel tanca després de 50 anys d'ofici, ja són...per la crisi, per un dolor d'esquena que segurament se l'hi aguditza quan veu la mediocritat, mala companya per un mestre i savi dels fogons, i per les noves maneres d'entendre la cuina. Sense dubte els que ens agrada la cuina de veritat sentirem nostàlgia d'una manera de fer, de cuinar, de perdre aquests valors. Quan aquesta setmana es va anunciar que La Dama també tancava Neichel va dir:“Es el fin de una época brillante de la restauración barcelonesa. La de los años 80”.

Neichel és un artista en el sentit ampli de la paraula no tan sols es manifesta en la cuina sinó també en la seva vocació artística com a pintor. El dia del comiat va regalar a cada client una reproducció d'una aquarel·la pintada per ell i una carta signada amb un dibuix.

Quan estudiava Dret i s'acaben les classes, tornava a la residencia d'estudiants tenia dos opcions: Sortir per la Diagonal o per la part de dalt de L'Ilerdense que tenia sortida per l'Av. Pedralbes. Si sortia per dalt podia passar per davant del restaurant de Neichel, gairebé sempre triava per dalt:)) i, mirava encantada a través de la tanca, els xiprers, els llimoners, les taules, els cambrers, les estovalles. Aquell espai tant bonic i exquisit. Llavors per mi com estudiant tan sols podia imaginar. De vegades, llegia la carta a través del vidre penjada a la façana. Simplement “disfrutava”.

Així, que quan vaig saber la noticia vaig pensar que si havia taula aniríem. Guardava la targeta de quan havíem anat feia 10 anys pel meu aniversari. Vaig trucar i es va posar la Núria. Quedava taula pel dia 31 de gener, un dissabte, l'últim dia que el xef posava fi a 34 anys al front de l'alta cuina contemporània i perfecte de Barcelona. El xef donava les gràcies a tots i obria una nova etapa que estava oberta a nous projectes. L'anterior vegada havíem anat al migdia així que aquesta vegada varem triar la nit per anar a sopar.


La nit va ser una nit molt especial plena d'emocions, feina, sorpreses, retrobades, clients, amics i famílies molts d'ells havien acompanyat al xef i família en aquests 34 anys, un ram de roses para Evelyn, on els dos han mantingut el tàndem en aquest camí. Les càmeres varen recollir els detalls d'aquell últim servei, el xef a la cuina com sempre ha fet durant tots aquest anys i atenent als clients.



El local té una decoració perfecte. Va obtenir el premi FAD de decoració i interiorisme a l'any 1982. Els llimoners del patí, les col·leccions de figueretes de xefs, detalls alsacians, un gran rebost, aiguardents de fruites, kirsch, pots de melmelades i fruites confitades, els llibres, estris, i utensilis, fotografies, litografies i quadres. El mobiliari, la disposició de les taules, les cadires confortables, les estovalles, la vaixella decorada amb dibuixos d'oliveres i dissenyada especialment pel xef. Cap detall està deixat a l'atzar.
                                                     licors i aiguardents tradicionals i artesans

                               L'olivera símbol del Mediterrani - Neichel - disseny del plat pel xef
Vaig ser feliç aquest dia, encara que amb emocions contradictòries. Després de sopar i al mig del batibull de les càmeres, la gent, el servei de sala, em vaig aixecar a fer fotos, sense fer soroll. I sense proposar-m'ho em vaig fer una de les fotos més maques que he fet fins ara i va ser amb Neichel. Em vaig aturar davant d'una calaixera antiga, amb un mirall envellit pels anys que gairebé no et torna la imatge, preciós i tant francès, amb ampolles de cristall tallat. En el moment que estava fen la foto el xef es va acostar i sense adornar-me em va dir amb la mirada: “Segueix” i vaig fer una foto a través del mirall amb Neichel al costat. Va ser el instant més màgic de la nit, un moment de felicitat, d'aquells moment en que el món s'atura. “... feia 10 anys que no venia. Ell em va dir: i? "Has venido, hoy! i estas aquí!”. Emoció continguda, una abraçada.


Desitjo que aquesta pausa de descans per reformular un altre projecte al costat dels seu fill Mario sempre estigui present el millor del seu bon fer.
Neichel no estiguis trist els clàssics mai passaran de moda.

El sopar del 31 de gener de 2015: Últim servei.
Aperitiu:
Copa de cava i un Kir Royal

Royal de foi gras i garnatxa
Crema de carabassó amb oli de tòfona
Torrada de sobrassada amb mel
Mantega amb anxoves i herbes de La Provença
Tartar de salmó amb quinoa
Entre les suggerències de Jean Louis, Mario i l'equip varem triar:
Amanida de carxofes i bolets

           
Ravioli “ Mar i montanya”, gambes, foi-gras i tòfona, bolets de bosc i parmesà

Ou poché ratlladura de tòfona damunt d'una parmetier cremosa. Un plat excepcional, mai l'havia provat tant sublim. Havia llegit que en la memòria del xef sempre recordava el ous parmentier que li preparava la seva mare els diumenges. Un gran plat perfecte.



Llom de cérvol del país amb fruits vermells i ruibarb.

Del carro de les postres i suggerència del dia:

Tartaleta fina de poma del país gelat de vainilla de Madagascar

Del carro de formatges: Camembert, Brie de l'Empordà, Sant Simon, Idiazabal i Blau de París

Pa elaborat per la cuina de Neichel aquell dia 3 varietats: d'olives negres, nous i blanc

Oli d'oliva “arbequina” verge DO Siurana està premsat en fred les seves característica de fruitositat i suavitat permeten acompanyar perfectament amanides, peixos i carn. Cada un dels seus sabors i aromes es modifiquen segons la climatologia de cada collita.
Aigua Mondadoriz
Vall Llach Embruix 1/2. Un vi complex, gran, molt bo, un Priorat. La foto del vi no la vaig fer d'aprop!... es pot veure de lluny en la foto 10.
Cafès i petits fours



                                            aiguardents de diferents tipus de fruites
Neichel manté una estreta relació amb l'associació d'amics d'Alsace a Catalunya, una setmana després de tancar va preparar una magnifica choucroute per ells. No podia ser d'un altre manera
Neichel, Evelyn, família i Núria fins aviat,
pel meu company per compartir i “disfrutar” d'aquests moments.


Post relacionats:

4 comentaris:

  1. Emoció a flor de pel... Segur que va ser una nit molt especial, amb el seu moment màgic inclòs. No vaig tenir la sort de gaudir de la seva cuina, però segur que quan torni després d'aquesta pausa no deixaré escapar l'ocasió!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Gemma,
      Estarem atents i a l'espera! Nous projectes segur positius..

      Elimina
  2. Has escrit un post molt emotiu... Fins i tot m'ha emocionat i mira que jo tinc fama de ser un tros de gel... :)

    Però des de les sensacions de quan estudiaves i descrius l'entrada, fins la foto de la calaixera, ho descrius perfecte...

    Quan jo estudiava (just a l'altre vorera de la Diagonal a la facultat de Física), encara no existia... Però si passava en front, alguns anys després en una breu època tonta meva en que freqüentava Uo & Down... ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia, Ricard,
      Gràcies... arribar al cor d'un "tros de gel" :))!! quin repte.
      Gràcies de nou.
      L' Up&Down va ser un lloc de moda, dels "pijos" de la ciutat, mític, d'aquella Barcelona. Crec recordar que vaig anar un cop. Els meus pares, també havien anat que sàpiga un parell de cops o alguna vegada més. Qui no ha tingut una època "tonta"!!
      La propera entrada penso que t'agradarà i poder la fas o ja la saps fer:))
      Et desitjo un bon diumenge.

      Elimina

Gràcies per venir i escriure la teva opinió. Respondré els teus comentaris amb molt de gust!