Hivern 2024: 4.704 visites
Es podria dir que no hi ha casa que no tingui la seva manera i
recepta de fer els macarrons, n'hi ha que tenen dues o tres que van
alternant. A casa, en tenim, bàsicament, tres maneres de fer-los: Els
tradicionals macarrons gratinats, amb beixamel i els macarrons amb
bacallà acompanyats de la salsa provençal, una maionesa o l'allioli suau. És un plat prou conegut. Recollit en alguns receptaris i en el
Corpus Culinari Català. Així que res de nou.
He escrit sobre la pasta i els seu origen en els posts dels
fideus, els canelons, els galets i de com la pasta va arribar a la
Península.
Els macarrons (penne, penne rigate, maccheroni) tenen el seu
origen a Itàlia, el país de la pasta de Nord a Sud del que va l'escriptor empordanès Josep Pla va escriure: ”La pasta és un dels favors més
positius que Itàlia ha fet a la humanitat” La bella Itàlia el
país de la pasta i de la infinitat de maneres de preparar-la.
Nèstor Luján va escriure: “A Palerm l'àrab d'Ibn Gubair va trobar els dos documents italians més antics i venerats dels
macarrons”
Els italians estan orgullosos de la seva pasta, de com l'elaboren,
de l'assecat lent i a la temperatura adequada, de la manera de
coure-la, al dente, els napolitans utilitzant l'expressió que té
que quedar amb “l'ànima a dintre”, vol dir una mica crua per
dins perquè un cop cuita tindrà almenys 1 minut o 2 més cocció
quan afegim els condiments i les salses.
La pasta és l'emblema de la Cuina Italiana des de Nàpols, la
regió de la Campania, el blat dur, l'oro rosso l'acompanya i poder
no cal afegir-li res més, amb tots el sabors i el gustos, l'olio
d'oliva verge extra de primera qualitat, ingredients
mediterranis i elaboracions senzilles; o Sicília, on la pasta amb frutti
di mari o tot un festival de pastes de mides i formes diferents fins
al nord que ha anat substituint la mantega per l'oli d'oliva verge extra, d'aquell bar de l'estació, on la mestressa el té ben guardat i el
treu de l'armari només per ocasions especials. Ens diu que l'ha fet arribar
la seva sorella de la casa de la casa dels pares, mesurat gota a gota perquè
allò és or. Diu que aquest ha estat un bon any per l'oli.
Al sud la pasta va donar un gran pas amb el desenvolupament de la
indústria de les pastes que va suposar un recurs assequible per
alimentar a la població. Els seus habitants, els mateixos italians, els anomenaven mangiamaccheroni. Es continuen elaborant també les pastes de
manera artesana amb sèmola i aigua, fetes a mà, al centre, la pasta
amb les màquines de bronze i al nord poder més rica s'afegeixen
farines refinades i ou. Ferran Adrià en el seu llibre “La comida
de la familia” prepara un dels plats més populars a Itàlia: Els
macarrons a la Bolognesa.
carrerons de mercat a Bologna
Els macarrons són d'origen àrab, pasta tubular que pot ser
llisa o ratllada amb forma de tub i de 5 o 6 mm de diàmetre.
Pels italians no és el mateix penne que maccheroni. El primers
les puntes acaben en diagonal i els maccheroni són rectes.
L'adjectiu rigate “ratllat” té la finalitat que les salses
s'impregni més a la pasta. Aquí els fabricants de pasta quan són
llises els anomenen plomes. Aquest tipus de pasta llisa va bé amb salses
blanques i formatge.
Llibre de la mare. Pròleg de Nèstor Lujan
Els macarrons són un plat casolà, de fonda, de menú diari i de menú infantil.
Macarrons de diumenge, de festa major, de menuts, a la
napolitana, a la cassola, gratinats, casolans amb carn rostida, “sols
amb ketchup”, amb panses i pinyons recollits en el Llibre de Sent Soví i en la cuina Napolitana probablement per la influència de la
Corona d'Aragó.
En aquest sentit, Nèstor Luján va escriure com es va incorporar
la pasta a la Península i la diferència de Catalunya respecte a la
resta. Segons l'autor quan Carles III, després
d'haver regnat a Nàpols va tornar es va portar cuiners napolitans.
En canvi a Catalunya i les Balears, la pasta va arribar més
democràticament. Es a dir, els primers fondistes que varen tenir
fonda de sisos eren italians. D'aquesta manera molts plats varen
estar transformats per la Cuina de Catalana i han esdevingut plats
propis i tradicionals. Per això, els macarrons eren o són
habituals en moltes cases almenys un cop la setmana.
La mare ens explica com la seva àvia feia la pasta i de com aconseguia gratinar-los. En aquells anys a les cases no havia forn, només el forn de pa del poble, i la manera de gratinar era posar les brases de la llenya de la llar de foc damunt de la tapa de la cocotte i amb aquella escalfor la besàvia gratinaven els macarrons.
Costa de Nàpols La mare ens explica com la seva àvia feia la pasta i de com aconseguia gratinar-los. En aquells anys a les cases no havia forn, només el forn de pa del poble, i la manera de gratinar era posar les brases de la llenya de la llar de foc damunt de la tapa de la cocotte i amb aquella escalfor la besàvia gratinaven els macarrons.
És habitual trobar receptes de macarrons amb productes del mar.
Els frutti de mari de la Cuina Italiana i en alguns pobles de la Costa Blava. La xef Carme Ruscalleda prepara els macarrons amb calamars, poder perquè Sant Pol
està ben a prop d'Arenys de Mar. En Jaume Fàbrega en el seu llibre la
Cuina Marinera de la Costa Brava aporta una recepta típica de Llançà
amb sèpia i anomena els macarrons amb sardines, anxoves i també amb
bacallà.
Així que escric la recepta dels macarrons amb bacallà i allioli suau. Del bacallà vaig escriure un post i he continuat amb
altres receptes on és ingredient principal. Així que he pensat que
de les tres receptes de macarrons de casa i com estem en temps de
Quaresma ni que sigui de manera simbòlica era la més adequada.
Ingredients:
- 400 gr. de macarrons de bona qualitat de blat dur
- 300 gr. de bacallà remullat i esqueixat
- 1 fulla de llorer
- 1 o 2 tomàquets segons la mida
- 1 ceba
- 1/2 vaset de vi rancí
- oli d'oliva verge extra
- sal
- pebre
Ingredients per la salsa Provençal (Allioli suau)
- 1 all
- oli d'oliva verge extra
- un rovell d'ou
- sal
Preparació
Fem un allioli suau. La salsa Provençal
Aquesta recepta pertany a la cuina provençal molt habitual a la
mediterrània i que acompanya tradicionalment el bacallà.
Trèiem el nervi de l'all i l'aixafem amb la mà de morter amb un
polsim de sal fins aconseguir que quedi una pasta fina, ben triturat,
afegim el rovell de l'ou, i anem incorporant un raig de l'oli d'oliva
fins aconseguir la salsa ben emulsionada.
Es possible fer-la amb el
minipimer. Convé fer una bona quantitat per posar en cada plat una
bona cullerada. Al gust. Reservar.
Primer de tot fem el sofregit:
El sofregit és una tècnica culinària molt utilitzada a la Cuina Catalana i com a base
d'altres plats. Essencialment consisteix en
fregir i reduir la ceba picada, l'all i el tomàquet.
Per això, tallem la ceba en dauets o brunoise, tot seguit, la incorporeu a una
cassola que ens hi càpiguen tots els ingredients, on prèviament hem
posat la quantitat d'oli d'oliva verge extra, el necessari per fer el sofregit.
Coure la ceba, a foc lent, i sense presses fins que prengui un color daurat.
Mentrestant, escaldeu els tomàquets, treure la pell i les
llavors. Talleu en juliana i després en daus. Reservar
Si convé podeu incorporar una cullera de salsa de tomàquet natural.
Afegir el vi ranci. Donar un parell de voltes amb una cullera de
fusta i, tot seguit incorporeu el tomàquet ratllat al sofregit fins
que redueixi l’aigua, s’evapori i quedi caramel·litzat.
Esqueixeu el bacallà, ben petit, barregeu amb el sofregit i doneu un parell de tombs. Reservar.
Cocció.
Bullir el macarrons al dente en una olla alta i amb abundant aigua.
Quan estigui en plena ebullició tirar primer la sal i la fulla de
llorer (opcional), i després la pasta, mai posar oli a l'aigua de
bullir. Perquè si es posa oli es tanca el porus de la pasta i la
salsa no es podria impregnar bé.
Seguir les recomanacions del
fabricant.
La proporció adequada és 1 litre d'aigua, 10 gr. de sal i 100
gr. de pasta. Indicació aproximada. De totes maneres cap persona habituada a fer dinars cada dia pesava els ingredients
sempre el que hi càpiga, el que entra, o a ull...diuen:))
Escorre'ls ràpidament amb un colador sense passar per aigua
freda. L'agua freda s'utilitza en amanides o plats freds.
Presentació.
Posar en una cassola i barrejar amb el sofregit 1 o 2 minuts.
Presentar a taula. Acompanyat de l'allioli.
Bon profit!
Res hi ha millor que un plat de pasta després d'una llarga
caminada, de fer esport, encara que els nutricionistes la recomanen la nit abans de fer l'esforç.
Comentari: Un plat que es pot fer fred a l'estiu.
Proposta de maridatge: Un blanc amb fusta amb certa estructura. Un
Oda blanc de Castell del Remei. Altres propostes de maridatge en el post del bacallà.
Estris: Cassoles, paelles, espàtules, colador, minipimer
Jo no sóc gaire de bacallà ni d'all-i-oli, però t'asseguro que després de llegir-te, aquest plat em ve molt de gust :)
ResponEliminaA casa no tinc gaire costum de cuinar la pasta amb peix, no sé per què però no hi penso mai. Segurament em ve de família...
I una recepta molt de temporada, tenint en compte que som a quaresma ;)
Bon dia Gemma,
EliminaMoltes gràcies per escriure la teva impressió i venir.
Si, cada casa té les seves costums i estem habituades a fer, normalment, els mateixos plats bàsics.
Podeu fer la prova un dia d'escalada tornant (pots tenir preparat el sofregit i l'allioli i en 8 minuts el teniu muntat)... o un dia de platja, com a plat fred també està molt bo.
Bona setmana!
Hola!, mmmmm, bacalao, qué delicia!. Nunca he probado esta receta, el sofrito deriva casi siempre en una bolognesa. Te prometo hacer esta receta, sé que no me defraudará. Gracias por compartirla!! Salut!
ResponElimina:)) Bon día Toni, que bien!. Pues te la recomiendo os gustará de verdad. Gracias a ti por escribir y ya me dirás!
EliminaSalut! molta:))
Tinc una mica abandonada la pasta els darrers mesos... No pas per res especial, sinó perquè em bellugo segons dinàmiques.
ResponEliminaI mira que és un plat que gaudeixo en qualsevol de les seves preparacions. Caldrà tornar a entrar en la dinàmica de la pasta.
Salut!!
Bon dia, Ricard!
Elimina1 cop a la setmana? La pasta és un bon recurs, fàcil, ràpid i bo.
Fixa't uns fideus amb cigrons, amb costella, amb carxofes, o uns tortellini, les sopes, o uns espaguetis amb un bon formatge i mantega no els hi calen res més. Algunes preparacions són més elaborades com els canelons el resultat sempre agrada.
Aquests macarrons amb el bacallà vaig pensar que t'agradarien...:))
Bona jornada i dijous!
Precisament ahir vaig retornar a la pasta... però en versió llunyana. M'encanten els yakisobas i ahir vaig fer unes amb carxofes i gambes que m'hagués menjat 3 plats... A la pestanya de receptes, tinc com es fa la salsa, tot i que en venen de fetes molt correctes...
EliminaSalut!!
:)) Mira que bé!...fideus orientals-xinesos (?) que bons i segons a quines hores no m'estranya els 3 plats!
EliminaSegurament en Santi Santamaria per això devia escriure "fideus del món uniu-vos:))". Aniré a mirar la teva salsa.
Vinga que ja és divendres!
El ram a sobre, SS i 3 posts pendents programats i que no trobo el moment.
Salut molta!
no és divendres és dijous. Són les ganes que tinc de que sigui divendres.
EliminaHa d'estar molt bé aquesta recepta, ja la probarém, si, els plats de pasta no acostumen a ser complicats de fer.
ResponEliminaBona setmana.
Bon dia Neus,
EliminaÉs molt molt molt bona si us agraden els ingredients i és perfecte en qualssevol temps.
Molt fàcil efectivament.
Gràcies i un bona setmana!
PD: Toca Crema catalana, crema cremada, crema de Sant Josep
Unos macarrones siempre tienen buena acogida y como bien dices en este máster del macarrón, acostumbramos a cocinarlos con distintas recetas. Esta no esta entre mis habituales y tiene muy buena pinta, por lo que tendré que ponerla en práctica. Como siempre un trabajo extraordinario. Besos.
ResponEliminaHola Pilar,
EliminaPues si, siempre gustan y apetecen. Seguro que si la probáis la incorporaras a tus recetas y platos favoritas* Te encantara.
Muchas Gracias por tus palabras:)) y contenta de verte por aquí. Buena semana. Besos.
Jo els he fet aquests macarrons a la provençal i han quedat boníssims!! Gràcies! Bravo!
ResponEliminaSegur que si!
EliminaMoltes gràcies Elisabeth per llegir i escriure!
No havia vist el teu comentari!
Al sofregit hi he afegit un raig d vi blanc. Perfecte.
ResponEliminaGenial! Gràcies de nou :)
EliminaSegueixo la recepta de la mare i queden molt bons també!
Bon cap de setmana!
Bon dia. Jo de petit en menjava, els feia la meva àvia. Però potser que hi hagi alguna variant sense tomaca? No la recordo, recordo més aviat la textura del bacallà i l'alioli gratinat. En tot cas, la tomaca tenia poca presència. Però és clar, fa més de 35 anys....
ResponEliminaBona tarda, Inaki,
EliminaNo havia vist el teu comentari!
Cada casa té la seva cuina i la seva manera.
Segur que els de la teva àvia estarien deliciosos. Tens un bon record.
Gràcies!
Per mi aquests estan molt bons. Els he escrit com els fem a casa i he après.