dijous, 5 d’abril de 2012

Rosquilles de l'Antònia

cada dia més bones. Avui porto un dolç entranyable, les rosquilles que fa la meva mare cada Setmana Santa per a tots nosaltres i també per obsequiar a la família i als amics. Ella fa aquesta recepta des de fa més de 45 anys. La va aprendre d'una senyora aragonesa que era la quarta generació de forners!!
Les rosquilles són uns dolços  que es varen començar a fer perquè hi havia excedents de massa del pa o de pastisseria. La Wikipedia diu que són d'origen romà també he llegit que està a la antiga cuina sefardita i jueva. Una de las característiques  què hi ha és la diferència en la cocció. El  pa  per coure'l s'ha de posar al forn però les rosquilles igual que els bunyols es fregeixen segons descriu el diccionari de Maria Moliner

D’aquest dolç  en trobareu diferents receptes. És tradició de la cuina monacal i conventual  n'hi ha moltes ordres religioses què han fet llibres on les expliquen.

Les rosquilles es fan, normalment, en el mateix temps dels bunyols o brunyols com els hi diuen a l’Empordà o altres dolços com els pestiños, les torrijas d’altres zones d’Espanya. 

Dolços de primavera o Quaresma o com escrivia en Josep Pla  a l'època de les mimoses i les violes. 

Hi ha molts tipus de rosquilles: les  tontas, no porten cap additiu; les listas es cobreixen amb sucre glass;  de Santa Clara, amb clara d’ou i sucre, els roscos de vino i de Nadal i, tantes com llocs o cuiners hi hagi. A Galícia en fan en moltes festes populars i romeries; a Palència, les rosquilles palentines; a Cantàbria, Reinosa; a molts pobles de l’Aragó transmeses de generació en generació de forners i cases lligades al conreu del blat.  

Podeu trobar moltes receptes de rebosteria que recullen diferents varietats: 
 Personalitzades amb llimona, taronja, vi, anís o ametlla, com a França.  Finalment i,  per explicar aquesta passió “rosquillera” un pastisser Esteban Fernández de la Pasteleria Valle de Olid de Madrid va dedicar més d'un any i mig a  estudiar aquests dolços
A Catalunya,  també en troben, principalment amb anís i, a la Catalunya nord, al Rosselló, segons el llibre de Jaume Fàbrega : “les postres i els pastissos de l’àvia més de 300 receptes". 
A la ciutat de Barcelona podeu trobar el forn de Sant Jordi del carrer Llibreteria on venen la seva especialitat que són les rosquilles anomenades de Sant Jordi.

Sens dubte unes rosquilles o uns bunyols casolans són molt més bons que les que poden trobar en les gran superfícies. En algunes receptes les comparen amb els dònuts (doughnut) americans, per ser de la mateixa família, en forma de rosca, però al meu parer les rosquilles són molt més digestives, al no portar tant greix en la seva elaboració.

Sigui com sigui, si hi ha nens a casa passareu una estona divertida i entretinguda i, poc a poc anireu acostumant als nens a la cuina! No us les perdeu!
Les rosquilles de la mare, no són gaire ensucrades, tampoc embafen, lleugeres, com a mi m’agraden i amb una presa de xocolata negre són exquisides, encara avui, són un esdeveniment quasi festiu  en el calendari.
Aquesta recepta, la vaig compartir abans de ser bloggera amb el blog “cuina per llaminers” i “màgia en mi cocina” i, també la vaig trobar en el web petit xef. Així què, si la trobeu a la xarxa amb el seu nom i amb aquests ingredients és de la meva mare,  l’autora d’aquest blog: CuinaCinc :)

Per últim en el darrer Fòrum de Santiago quan va finalitzar la conferència dedicada a Álvaro Cunqueiro i la cocina gallega actual, els xefs: Iván Domínguez i  Iago Castrillón varen preparar unes rosquilles i es va obsequiar a tots els assistents amb rosquilles amb romaní!
Podeu veure el blog: "aprendiz de chef" "una excel·lent  crónica i les fotografies del moment. Twitter va twitejar aquesta noticia: “emocionante final de la conferencia de Álvaro Cunqueiro... con rosquillas” així què ja veieu les rosquilles estan de  plena actualitat! 
Aquí us deixo com un fragment del llibre "A Cociña Galega" on l'escriptor escriu com l'agraden les rosquilles!  Que aproveite!!


Apa! anem per la recepta: (podeu posar la meitat dels ingredients sinó en voleu fer tantes, però us asseguro què són tant exquisides que no us en quedaren gaires...!)
Els ingredients: per fer les rosquilles
  • 1 Kg. de farina
  • 2 o 3 ous segons la mida
  • 1 taceta mida de te d’oli d'oliva de bona qualitat
  • 1 taceta mida de te de llet
  • 1 taceta mida de te de sucre
  • 1 cullerada de postra d’anís en gra o/i
  • 1 vaset petit d’anís el mono (en els darrers anys incorpora els dos ingredients)
  • 1 sobre de Royal
  • 1 pessic de sal

A més ens caldrà l’oli necessari per fregir-les. 
Consell: un oli neutre com el de girasol.

La preparació:
Posem els ous sencers en un recipient que sigui prou gran perquè ens hi càpiguen tots els ingredients, els barregem amb el sucre amb una batedora manual fins que s’hagin dissolt, tot seguit, anem incorporant la resta d'ingredients per aquest ordre: l’oli, la llet,  l’anís en gra i el vaset danis el mono 
Tot seguit afegiu la farina junt amb el llevat prèviament tamisada, ho remeneu amb l'espàtula i, acabeu amassant  amb les mans. Deixar reposar de 10 a 30 minuts.


Formar:
Seguidament  fen porcions petites i anirem fen tiretes petites  amb les mans i unirem els extrems, un altre manera de fer-ho seria fer boletes petites com una nou i fer un foradet al mig. 
Les deixem en una superfície llisa enfarinada, perquè no s’enganxin i, tot seguit podem començar-les  a fregir.

La cocció: fregir bé,  molt important!
Quan l’oli estigui calent, no té que fumejar, uns 175º C,  les anem posant i les   fregim banda i banda, les traiem amb unes pinces i les posen en una plata  amb paper de cuina que ens absorbeixin l’excés d'oli i, quan estiguin fredes els hi afegim el sucre glass. També les podem guardar i afegir el sucre quan les aneuma menjar o a regalar.:))



Bon profit!!

Els estris: Recipients, batedora manual, espàtula de fusta, colador, fregidora o una paella gran, pinces.

Els consells de la mare per fregir-les:
  • A l’hora de fregir l’oli no ha de estar ni molt calent ni molt baix. La rosquilla absorbeix més oli si està fred i, si està la temperatura molt alta es cremarien per fora i no es couran per dins.
  • Quan la massa és més dolça més ràpid es couen, tampoc és bo. Un dos minuts és el correcte.
  • No s’han de posar gaires rosquilles perquè baixaria la temperatura de l’oli i no es courien bé.
La proposta:Són molt bones acompanyades de xocolatacacaolat, te o un cafè sol o amb llet o després d'un dinar amb un aiguardent:, orujo o grappa, bé,  són bones de qualsevol manera!
Visitar: La Cataluya Nord i provar la “rousquille”: a Arles, Banys d’Arles, Vallespir, Perpinyà.
LFàbrica d'Anís del Mono
Una escultura del mico d'Anís del Mono s'ubicarà en el Passeig Marítim de Badalona.
Obres: La botella de Anís de Juan Gris en l'enllaç hi ha un vídeo comentat.
          
Pel·lícules que surt l'anís del mono.
Amb aquesta recepta col·laboro en la proposta del Recetario Mañoso dedicat a la Quaresma. Però, sobretot, està dedicada a la nostre mare que tant ha fet per tots.
Que vagi de gust i bona Pasqua a tots!

37 comentaris:

  1. Qué recuerdos de la infancia con esas rosquillas aun tibias para merendar. Me anoto la receta y la haré. Seguro.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me alegro, Alicia por dos motivos: por verte por aquí y, por los recuerdos que te traen!!
      Son más que buenas:))
      Gracias por tu comentario:))

      Elimina
  2. Amiga Fina:
    Tus entradas, además de estar maravillosamente ilustradas, con una delicada y elegante selección de fotos, siempre me encantan. Estas rosquillas -bueno, otras similares- las comía en Barcelona cuando era un niño. Mi madre, también aragonesa, las preparaba igual que nos muestras en la foto. Seguramente la receta no sería exactamente igual, pero si muy parecida. En aquella época -1948-, que había poco donde elegir, ¡sabían a gloria!.
    Un saludo,
    Sebastián Damunt

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amigo Sebastián,
      Muchas gracias. A través de este espacio he descubierto la fotografía, antes la admiraba y me fijaba en la pasón de los fotografos.
      Ahora me doy cuenta, más que nunca, que gastronomia y fotografia tien que estar unidas para poder transmitir (si puedes) algo más a quien te lee.
      Ya sabes en este poco tiempo que me fijo en las que tu vas poniendo de tus bonitos y selección de libros.
      Me alegro también que esta receta te recuerde más cosas y servir de hilo para refrescar sentimientos entrañables! Las mejores cosas son sin lugar a duda las más sencillas y que bien saben!
      Saludos y buena Pasqua!
      Seguimos.:))
      Barcelona 18ºC

      Elimina
  3. Hola, agradezco mucho su visita y comentario en mi blog. también recuerdo de chico, hace mucho tiempo, mi madre las hacia, las amasaba y yo le ayudaba a hacer la rosca y al freír siempre me adelantaba a probarlas a pesar de estar muy calientes. Al fallecer mi madre y de esto hace mucho tiempo no las he comido... Muchas gracias por el recuerdo, va un cordial saludo, Rodisi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcias tiene un blog de fotografia excelente, a mi entender,
      Agradezco su visita!
      Me alegra que le traiga buenos recuerdos!
      Ahora hacer estas rosquillas son muy fáciles de verdad! Le gustaran mucho!
      Saludos,

      Elimina
  4. Guapa, moltes gràcies pels dos últims comentaris, fan que continuïs amb força aquesta creuada virtual que ens ocupa tant de temps i a vegades et fa dubtar de ben bé perquè. Moltes i moltes gràcies, de veritat!!!
    Ja m'has fet venir ganes de fer rosquilles o bunyols, això que després d'acabar la mona he dit als de casa que ja n'hi ha prou per aquest cap de setmana, els bunyols per a un altra cap de setmana, encara que sigui fora de temporada. Però aquestes rosquilles et fan venir ganes de tornar-te a posar a la cuina!!! Felicitats a la mare, em guardo la recepta ben guardada, m'ha agradat molt, i moltes gràcies per la crònica, ja et vaig dir que s'agraeix tota aquesta feinada.
    Que passis uns dies molt feliços de descans.
    En veiem a la tornada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma, bona nit,
      el temps!! t'agraeixo molt les teves paraules i el post. El perquè de tot plegat? poder comentaris com el teu poden resumir el perquè.
      Moltes gràcies! He vist que has posat una foto preciosa en el teu últim post:)) ja aniré amb més temps. El cap de setmana segurament.
      Contenta que t'agradi i que la guardis. Us agradarà molt i molt.
      Gràcies de nou. Saber que arribes algú i que algú a l'altre cantó l'agrada, valora i gaudeix ja és això:)) Gràcies també pel bons desitjos. He vingut amb material pel proper post! Però tenim tan poc temps!
      Ben trobada i ens anem seguint. Bona setmana!

      Elimina
  5. Que buenas y la mejor forma de pasar una tarde invernal, haciendo rosquillas y comiéndolas después.- Muchas gracias y un besico.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Trimbo!! muchas gracias, si señora excelentes, al calor de la lumbre viendo nevar en tu Pirineo, leyendo y dejando pasar la tarde de un dia cualquiera. Saben a gloria. Gracias por a ti por pasearte por aquí!. besicos!

      Elimina
  6. Wola! sóc Víctor, del blog Armari d'Espècies, avui he descobert el comentari que em vau fer al febrer. Teniu un blog molt xulo, ja sé on mirar alguna recepta.. ;) salut!!! Sento el retard...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Víctor! Caram ja no hi pensava! Moltes gràcies per venir. Ben trobat i benvingut! Gràcies de nou, aquí estaré per el que et calgui:))
      Salut per tu també, no problem!!
      Tens un blog on també poder consultar i molt xulu:)). He vist una entrada de Chablis!!
      Vaig estar un cop en un tour per La France. Felicitats i gràcies de nou!
      Ens seguim.
      PD: Encara em falten moltes coses. (però anirà tenint contingut, espero, poc a poc) no disposo de gaire temps. Però aniré fen camí.

      Elimina
  7. Hoy también ha sido día de rosquillas en mi casa!! Qué tarde tan entretenida. Bonitas fotos y seguro que estupendas rosquillas
    Gracias por participar en nuestro proyecto mañoso.
    Besicos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Pilar,
      Gracias por venir a Cuina Cinc, bienvenida!! Que bien una buena propuesta para pasar una tarde casera medio de vacaciones y en família!
      Gracias por tu comentario! Esta muy bien el proyecto allí estaré para colaborar en lo que haga falta! y el tiempo permita:))
      Besicos virtuales.
      En cuanto pueda iré a visitar tu blog.

      Elimina
  8. Que requetebones aquestes rosquetes, xD! Molt bona Pasqua, xicona.

    Besadetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sàlvia!! xicona!! que contenta estic del teu comentari i quin honor que vinguis per aqui!! dona incansable!! Igualment! ja de tornada i ja veus tard, tard, tard com la cançó!!
      Aquest matí, ja he vist la teva poesia:)) Preciosa. És el meu "petit tresor" diari! que m'ajuda a tirar endavant, gràcies!
      Besadetes, fins d'aqui unes horetes!!

      Elimina
  9. Respostes
    1. Muy buenas Irmina. Gracias,
      ricas,ricas.. Las tienes que probar te encantaran!
      Feliz semana!
      Barcelona, bien?
      He visto tu último postre, espectacular!:)) pasaré,
      un beso i bona nit,

      Elimina
  10. Mi abuela María murió llevándose la receta de sus rosquillas con ella. ¡Todos los chiquillos del pueblo pasaban por su casa paar comerlas! Algunos de los pequeños la llamaban María la de las rosquillas. Tenían esa pinta tan estupenda que tienen las tuyas. Ahora es mi madre la que hace al repostería de Semana Santa, pero a ella le salen maravillosamente las torrijas. Si deseas la receta, la tengo. No morirá con su receta escondida. Ya me he preocupado de copiarla y enseguida la pondré en marcha. ¡FELICES PASCIAS GASTRONÓMICAS!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doloretes, guapetona, bona nit,
      Bueno pues ya tenemos una receta aunque no sea igual que la de la abuela Maria la de las rosquillas!!. Tenemos las rosquilles de l'Antònia. Muchas gracias por tu comentario.
      Me alegro que continuéis con esta bonita tradición y que guardes la receta. Una de las razones del blog es recuperar las recetas de mi madre y família para que no se pierdan, hay tanto saber escondido.
      Me gustará mucho compartir y recibo con mucha ilusión tu ofrecimiento ya me dirás cómo lo hacemos. Tengo que poden el correo de CuinaCinc o lo ponemos aqui cómo te sea más cómodo.
      Nos hablamos y gracias por compartir tu receta familiar.
      Gracias doloretes buena semana!
      Felices días también para ti y la mare!
      PD: Después de ver los comentarios, al final pondre un link por los recuerdos que ha traído a tod@s!
      Encantada de poderla preparar!!

      Elimina
  11. Aquestes receptes tan antigues s'han de conservar com un tresor, oi?
    I el puntet de l'anís del Mono ha de quedar deliciós. Felicitats a l'àvia Antònia per aquests rosquilles tan bones!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, senyora, totalment d'acord!
      imprescindible!!
      Moltes gràcies!,
      Bon cap de setmana.

      Elimina
  12. ummm que bones!!! jo també poso anís!!! Un visca per l´àvia!!!! MUaks

    ResponElimina
  13. Una entrada estupenda, muy trabajada, te agradezco mucho tu referencia a mi blog... Me ha encantado descubir el origen de las rosquillas. Aquí en Galicia también son muy típicas, incluso hay algunas con denominación de origen...
    http://www.vtelevision.es/informativos/2011/10/08/0031_26_101712.htm

    Me encanta tu blog, seguiré por aquí...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Gaia! boa noite,
      Gracias por la visita,
      En el post hago referencia a Galícia en varios momentos:))
      Don Álvaro Cunqueiro..y, en fiesta y romerías nunca faltan!!
      Me encantó la entrada que hicistes, genial.
      Te agradezco el enlace, lo había visto. Felicidades.
      También te voy siguiendo.
      Buen fin de semana a disfrutar des de el minuto "0"

      Elimina
  14. Fina, puc dir que aquestes rosquilles són boníssimes!! ;)
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia, Mercè,
      Ja ho crec!!
      Moltes gràcies pel teu comentari.
      La primera bloggera que va posar a la xarxa les "rosquilles de l'Antònia".
      Abraçada

      Elimina
  15. Gràcies per deixar-me aquest enllaç, i tant que m´agraden, sens dubte les haurem de fer.
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em va sembla que t'agradaria.
      Que gaudeixis!!
      petons rosarosae

      Elimina
    2. Si les fas diga'm si t'han agradat.
      Pronòstic: triomfaràs segur!!

      Elimina
  16. Has fet rosquilles per acabar amb la gana de tot el món !!! jeje...molt bones , si senyora !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Albert!!... :)) he pensat que t'agradria!!

      Elimina
  17. Querida Fina:
    es realmente un post precioso, emocionante, completísimo...yo apuesto por el origen judío, además de una zona a la que me encuentro muy cerca en este momento, Pistoia en la Toscana. Y he probado las de la Cataluña del norte, en Arles. Gracias por estar cerca de las víctimas del terremoto.
    Un abrazo grande,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimada Monica,
      Gracias por tus comentarios tan amables y cariñosos.
      Creo que tienes razón en el origen judío.
      Que tengas una feliz estancia en lo que cabe.
      Italia es un país hacia el que tengo afecto, un país bellisimo de norte a sur!!.
      Si quieres hacer alguna propuesta en que se pueda colaborar aquí estaré.
      Un abrazo grande también para ti!
      Buen domingo!

      Elimina
  18. Les rosquilles boníssimes!!! i el teu escrit meravellós!!
    Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies MaryLou!! Molt benvinguda:))
      Petonets, (tens un avatar molt divertit!)

      Elimina

Gràcies per venir i escriure la teva opinió. Respondré els teus comentaris amb molt de gust!