dissabte, 19 de novembre de 2022

Patates al forn amb formatge Munster


Les patates i el formatge són una bona combinació. Un formatge fos damunt d'unes patates ben cuites és un plat complert, deliciós i gormand. Ho imagino amb fred, amb gana o després d'una excursió. 

És un plat que el pots preparar, també, un dia qualssevol tornant de la feina, amb aquell tros de formatge que tens a la nevera del sopar del dissabte.

Les patates al forn són un plat per compartir, un plat familiar al voltant de la taula que podem acompanyar d'una amanida verda, un vi que t'agradi o un vi elaborat amb alguna de les varietats de raïm que trobem a l'Europa central com el gewurztraminer o una cervesa seria deliciós per assaborir-lo

Aquesta és la meva proposta per acompanyar les patates que vaig escriure en el post anterior on pots descobrir les possibilitat i la versatilitat d'aquest humil tubercle, amb tantes qualitats i propietats.

La patata, un aliment bàsic, que podem coure i preparar de moltes maneres i no crec que hagi de ser menystinguda per l'aportació de calories perquè aquestes no són excessives si les comparem amb altres aliments. Unes patates cuinades al forn són una de les millors maneres per conservar les seves propietats i alhora sempre són més digestives i només tenen tenen 70 calories per 100 gr.

Les patates al forn amb formatge Munster que avui acompanyo estan inspirades en un plat de la rica cuina alsaciana. Aquest plat el vàrem provar en un restaurant de Colmar, una nit de vacances, amb la pluja del mes de setembre.

Alsàcia, la regió francesa situada al nord-est de França, una verda esplanada es divisa baixant de la serralada dels Vosgos, a prop, el majestuós Rhin i els seus afluents.

Alsàcia és un jardí, en el sentit de la cura que es té de cada tros de terra, Alsàcia rural i també l'Alsàcia industrial amb diferents economies que s'han anat adaptant a cada moment i, amb una llarga història, ara França i ara Alemanya; Alsàcia, també, té una gastronomia pròpia i singular on els productes com la col la identifiquen. Alsàcia té plats propis i una deliciosa rebosteria.

Les patates a França, com en el nostre entorn, hi són presents en molts àpats i, el seu consum es situa entre 73 i 80 kg per persona i any; patates per acompanyar el peix, la carn o la xarcuteria, llevat les costums i la religió d'una població diversa; destaquen grans productes com el foie, els formatges i per descomptat la cervesa i els grans vins d'aquesta regió que pots descobrir en aquest post que vaig escriure.

Un dels formatges que més identifiquen aquesta regió és el Munster així que em va agradar preparar les patates al forn amb aquest formatge excel·lent inspirat en la cuina alsaciana adaptant alguns ingredients al Mediterrani introduint l'oli d'oliva i uns trossets de pernil en comptes dels llardons que acompanyaven el plat servit a Colmar per fer-lo més lleuger i menys calòric. De fet, pots acompanyar les patates amb el formatge cremós que més t'agradi o t'aconselli el teu formatger preferit.

El Munster és un dels formatges més antics de França. El seu nom prové de la petita ciutat amb el mateix nom i del departament de l'Haut-Rhin, un topònim que vindria del llatí monasterium. Un formatge d'origen monàstic i que es va començar elaborar al s.VII, a l'Edat Mitjana, pels monjos benedictins com una manera conservar la llet de les vaques que tenien cura a l'entorn de l'abadia dedicada a Sant Gregori. Quan el Munster s'elabora a la Lorena rep el nom de Munster Geromé. El Munster té, des de 1969, té concedida l'AOC.

El Munster és un formatge de llet crua de vaca amb un 45 % de matèria grassa. És un formatge de pasta tova i d'escorça rentada de colors groc a taronja clar que l'identifica. Madura almenys durant 21 dies, té forma cilíndrica, i de 13 a 19 cm per 2,5 a 5 cm de gruix; es presenta sol o en una capseta de fusta fina. La seva olor és característica i no deixa indiferent, de sabor suau. També trobareu alguna varietat de formatge Munster que porta comí. Temporada: estiu, tardor, hivern.

La proposta:

Ingredients (per a 4 o 6 persones)

  • 4 o 5 patates segons la mida. He utilitzat les de Cat Origen (varietat Amarin o Kennebek) 
  • oli d'oliva verge extra arbequina Molí del Set 
  • una nou de mantega de bona qualitat com pot ser Cadí, Granja Armengol o d'algun viatge.
  • sal
  • pebre
  • una branqueta de farigola del jardí
  • un gra d'all
  • una copeta de vi blanc
  • uns trossets de pernil del país
  • un petit formatge Munster de 250 gr. comprat a Can Luc
Preparació i cocció:
  • Peleu, renteu i talleu les patates a rodanxes fines. Podeu fer servir una mandolina per facilitar la feina.
  • Enceneu el forn.
  • En una safata ample, per anar al forn, que ens hi càpiguen bé tots els ingredients, talleu el gra d'all i l'untem per la superfície de la safata per aconseguir que el suquet de l'all desprengui un aroma subtil sense arribar a molestar. La resta de l'all, encamisat, el podeu posar per acompanyar les patates al forn.
  • Unteu la superfície de la safata amb la nou de mantega.
  • Tot seguit, poseu els talls de la patata laminada i salpebrada amb el pebre molt al moment.
  • Amaniu amb l'oli d'oliva i la copa de vi blanc, doneu un parell de voltes, i poseu la plata al forn.
  • Coeu les patates al forn a una temperatura de 180ºC durant uns 35-45 minuts. Segons els forn, el gruix o la varietat de patata. Controlar i comprovar la cocció.
  • Per acabar, quan les patates estiguin tovetes, en els últims 10 minuts de cocció, posar els trossets de pernil, el formatge Munster llescat pel damunt el que correspongui. Finalitzeu la cocció al forn perquè el formatge es fongui i estigui al punt de gratinar.








Truc: Com cada forn té les seves particularitats podeu tenir un caldo de verdures a part i si convé afegir una tasseta de líquid perquè no us quedi gaire sec.

Un altre opció, seria coure lleugerament les patates prèviament. Enfornar 15 minuts com està explicat i, per acabar gratinar.

Tot seguit sense que es refredi presentar a taula ben calent. Manteniu la plata al forn per conservar l'escalfor.

Que vagi de gust!


diumenge, 30 d’octubre de 2022

Patates CatOrigen - Patates de proximitat i de qualitat, procedent de conreus de petits pagesos de vuit comarques catalanes.

“De les patates com el valor de les coses bones de la vida les trobem a faltar quan no hi són.” 
-Dra. Pilar Senpau-

Si haguessis de fer una llista de productes de la terra segurament no hi faltarien les patates al carret de les verdures, al rebost, a la teva cuina. Les patates pels més petits i pels grans. Patates de moltes maneres: puré de patates, patates bullides per acompanyar la verdura o preparar un trinxat, patates estofades, patates per fer suquets, patates al forn, les patates rosses, les frites, amb truita o d'altres plats internacionals que hem incorporat a la nostra cuina.

Amb tot, Catalunya no destaca pels volums en producció de patata local. Per això, l’empresa CatOrigen es proposa que el consumidor català pugui disposar de manera regular, de juny a desembre, de patata de proximitat i de qualitat, procedent de conreus de petits pagesos de vuit comarques catalanes. “CatOrigen neix per posar en valor el nostre patrimoni agrícola i gastronòmic, oferint als consumidors producte de proximitat, de la màxima qualitat i prioritzant pràctiques sostenibles i socialment justes arrelades al territori”, expliquen els impulsors del projecte. Les primeres collites de CatOrigen ja es troben a supermercats i comerços detallistes.

Els germans Sandra i Borja Casamitjana, hereus d’una tradició familiar de quasi vuit dècades en la producció i comercialització de patates i cebes, són els impulsors de CatOrigen. “El producte estrella és ara mateix la patata. Hi ha una demanda en aquest sentit i volem que CatOrigen sigui el referent en patata catalana. També volem introduir les cebes i els alls, i recuperar el protagonisme que en un altre temps van tenir aquests productes amb els conreus tradicionals, a casa nostra”. Per avançar en aquest projecte, els germans Casamitjana han arribat a acords de col·laboració amb pagesos que ara reprenen el conreu d’aquest tubercle, de vuit comarques catalanes: Baix Ebre, Baix Camp, el Maresme, Vallès Oriental, Baix Penedès, la Selva, la Noguera i la Cerdanya.

El nostre objectiu és potenciar la pagesia, tot donant suport a petits productors en la seva planificació i durant el procés de cultiu i la collita. Els garantim una distribució òptima a escala local”. CatOrigen compta ara mateix amb una superfície de conreu de 25 hectàrees que aporten regularitat de producte durant la temporada, de juny a desembre. “De cara al pròxim any, ens agradaria afegir tres comarques més. Amb tot, volem donar valor al producte, oferint qualitat al consumidor i rendibilitat per al pagès”, recorden de CatOrigen.


Recobrar sabors tradicionals

Els impulsors de CatOrigen apunten que en el procés d’acompanyament a la pagesia “subministrem als nostres productors les varietats que millor s’adapten a la nostra cuina, tractant de recobrar la memòria d’aquells sabors d’abans”.

En aquest sentit, CatOrigen se centra en la varietat de patata Amarin. “És un tipus de patata de carn blanca, de molt bon gust i melosa, i òptima en estofats, suquets, rostida i truites. És semblant a la kenebec tradicional però més moderna. S’adapta millor als tipus de cocció actuals, conserva el sabor tradicional, i alhora ofereix millor rendibilitat i també es conserva molt bé”·

Les pràctiques agronòmiques de CatOrigen estan avalades per certificats independents (Globalgap i GRASP) de bones pràctiques agràries i socials.

Primeres collites CatOrigen

Als supermercats i comerços detallistes es poden adquirir les primeres collites de patata nova de les comarques de Tarragona - Baix Ebre i Baix Camp - que obren la temporada a Catalunya. “ I ara mateix tenim al mercat les collites del Maresme i la Selva”. Les patates de CatOrigen es presenten en sacs de teixit d’arpillera tradicional de 3 kg. A més, “cada comarca té la seva pròpia etiqueta i a través d’un codi QR es pot accedir a la informació sobre l’origen del producte”, puntualitzen.

Fotos cedides pels productors

Empresa familiar pionera

CatOrigen és una empresa de nova creació vinculada a la companyia Torribas SA, dedicada a la producció, selecció, transformació i distribució de patates, cebes i alls. Es tracta d’una empresa familiar, amb seu a Mercabarna, que uneix el coneixement amb la perspectiva del sector que li aporta la seva trajectòria de quasi vuitanta anys.

En aquests anys, Torribas ha estat capdavantera a introduir noves tecnologies, nous productes d’acord amb les demandes dels consumidors, com la línia d’ecològics, entre altres. També ha estat al capdavant en l’obtenció de certificacions que garanteixen la qualitat, l’excel·lència del seus processos, així com el respecte pel medi ambient. De la seva trajectòria, destaquen també les accions de responsabilitat social corporativa.

En el proper post he preparat un plat gormand on l'ingredient principal seran aquestes patates i perfecte per un dia com demà a la vora del foc i per compartir amb els amics i família.

dimecres, 28 de setembre de 2022

L'alfàbrega – Pesto alla genovese-

El pesto! per fi, aquesta salsa i l'alfàbrega, l'ingredient principal per elaborar-ho. 

Des de feia molt temps tenia ganes d'escriure un post del pesto, l'he anat posposant, però d'aquesta temporada no passa.

Vaig fer el pesto i les fotos el 15 d'agost i quan estic acabant aquest post he tornat a fer-ne més.

El pesto és una salsa freda que ens evoca Itàlia i el Mediterrani per l'aroma, el gust i per cada un dels ingredients que l'integren.

El diccionari de la llengua italiana recull dues accepcions del Pesto, una, com el participi passat del verb pestare que traduït seria com [trepitjar o aixafar ].- i l'adjectiu. 1. [aixafat, triturat o en pols: pebrot p.] ≈ batut, mòlt, picat, picat.

I la segona accepció seria : b. Condiment per a minestrone o pasta seca, característic de la cuina lígur, elaborat picant fulles d'alfàbrega (en quantitat abundant), pinyons i alls en un morter, amb formatge pecorino sard ratllat, fins a obtenir una mescla homogènia que es dilueix amb oli: trenette . al p . (o amb pesto ), un plat típic genovès.

El diccionari descriu l'acció, els ingredients per fer aquesta salsa freda, i la regió de procedència, que ha traspassat fronteres d'aquesta preparació, on un dels ingredients principals és l'alfàbrega.

El pesto, com el coneixem ara, es va trobar documentat en el llibre La Cucinera Genovese de Giovanni Battista Ratto de 1863.

I, aquí es va començar a sentir a parlar del pesto als anys 1980-1990 del segle passat.

La recepta del pesto que compartiré en aquest post és el que ens va ensenyar, farà uns quants anys, en Giuseppe, el marit italià d'una cosina del pare.

Ens va agradar i la la mare li va agafar afició, va ser fàcil, l'agraden les plantes, les flors, les plantes aromàtiques i la pasta que no han faltat mai a la seva cuina, i sempre ha estat oberta a conèixer i experimentar.

Així que el pesto a la manera d'en Giuseppe, va passar a formar part de la cuina de casa. Quan la mare fa el pesto no en fa només per aquell dia, en prepara per uns dies més i, un pot de vidre amb el pesto brillant no en falta a la nevera, sempre a punt, des de principis de l'estiu fins a la meitat d'octubre. Quan podem trobar l'alfàbrega per fer-ne.

Quan ella va aprendre a fer el pesto no havia blogs, ni xarxes, ni tampoc el varen escriure. Era, com molts altres plats, un relat transmès oralment.

Així que voldria compartir la preparació del pesto, que pots trobar, també, a la xarxa, als llibres, amb moltes versions i maneres, com també el que elaboren artesanalment alguns productors, o també, de manera industrial, algunes empreses.

El pesto que preparis, sempre, serà únic perquè són les mans del cuiner que s'adapten als gustos personals de cada casa.

L'ingredient principal del pesto és l'alfàbrega genovesa, una planta aromàtica, de temporada i d'us culinari.

També, amb el nom de pesto trobareu altres salses fredes on s'utilitzen altres herbes, al meu entendre podria ser per l'estacionalitat de l'alfàbrega; o la utilització d'altres fruits secs; o simplement pels gustos personals de cadascú.

La Liguria, la regió d'on prové aquesta salsa, és una regió molt pròxima a França, on es prepara el pistou provençal. Una salsa molt semblant al pesto italià que no deixaria de ser, també, una picada.

Possiblement les plantes i la cuina no coneixen de fronteres i les similituds culinàries tenen molt a veure amb el paisatge i la terra. Seria fàcil que alguns plats i algunes salses existissin en un país o l'altre per proximitat molt abans de les demarcacions territorials i les ubicacions geogràfiques.

De tot el que he llegit per preparar aquest post i de com un plat regional va fer-se internacional es podria concloure que la internacionalització del pesto tindrien molt a veure els navegants i els mariners de Gènova. Però això seria un altre post i altre conversa.

L'alfàbrega,“Ocymum basilicum”, és una planta de la família de les labiades; herbàcia anual, aromàtica, medicinal i culinària.


El nom genèric deriva d'”ozo”: d'olor, per l'aroma de les seves fulles i el nom específic deriva del grec “basilikos”: real per considerar-se una planta real i sagrada a la Índia.

El nom comú: en català: alfàbrega, alfàbega; en gallec alfábrega, en castellà albahaca, en italià basilico o anglès basil.

Etimologia de l'àrab al ḥabaqa

Originària de la Índia on es considera sagrada i coneguda pels grecs i els romans.

Habitat: És una planta molt bonica, no gaire gran. Les de casa fan uns 30 o 40 cm d'alçada. Les seves flors són blanques amb tonalitats rosades i lavanda. Agraeix una terra rica en nutrients. Pius Font Quer aconsella una terra de castany, rec regular i molta llum però no el sol directe.

Varietats: A tot el món hi ha nombrosos varietats. Les més conegudes aquí són l'alfàbrega de fulla petita i l'alfàbrega genovesa, la més utilitzada a la cuina i la que utilitzem en la preparació del pesto, té les fulles ovalades, lluents i grans; també trobem l'alfàbrega de fulla arrissada, l'alfàbrega l'africana, l'alfàbrega morada, l'alfàbrega reina de Siam, o l'alfàbrega de canyella per anomenar-ne algunes.

La germana gran de la mare tenia, sempre, una torratxa amb una alfàbrega mosquitera al patí de l'entrada de la casa i, un altra a la lleixa del dormitori. Recordo el seu gest quan arribava a casa tocant-la amb la mà, com si la saludes o volgués perfumar-se les mans, o qui sap si inconscientment era una manera de protegir-se amb les propietats de l'alfàbrega i d'aquella tradició no escrita d'una planta protectora.

L'alfàbrega mosquitera té la fulla petita, és d'un bonic color verd intens, viuen en torretes, refresquen les estances amb l'aroma i el color. Pren aquest nom perquè espanta, mitjanament, als mosquits dels estius.

Avui, és habitual, veure a les floristeries, als mercats i als gardens l'alfàbrega genovesa del pesto al costat de la mosquitera fins i tot escrit amb una pissarra petita el seu nom.





Propietats: digestiva i carminativa, diürètica, analgèsica o cicatritzant per anomenar-ne algunes. Ens aporta, també, vitamines, minerals i antioxidants, a més a més, es aconsellable per aquelles persones que vulguin reduir la sal en la seva dieta perquè és un condiment molt bo i agradable.

A la cuina: amb la alfàbrega s'elabora el pesto, una de les salses més conegudes arreu del món, i amb el pesto acompanyem la pasta seca, les delicioses amanides amb tomàquets, amb verdures, o amb la carn i el peix, fins i tot les postres i, també, per preparar infusions.

La recepta del pesto  (Per a 4 persones)

He fet el pesto picat a mà, sense el morter, era la meva inspiració per aquest presentació i per evitar l'oxidació de les fulles.

He trigat uns 20 minuts.

El podeu fer, també, amb el morter o la batedora.

Ingredients:

  • Un ram d'alfàbrega del jardí. Una tassa de fulles
  • Un grapadet de pinyons del Mediterrani
  • 1 gra d'all
  • 20 gr. de Parmigiano Reggiano
  • 20 gr. de Pecorino Romano o Sard
  • Oli d'oliva verge extra, la quantitat necessària, Les Pubilles de Molí del Set  que comprem a casa per l'any. 
  • Un pensament de sal gruixuda, menys és més.
Si viatgeu a Itàlia podeu portar i comprar els ingredients d'aquesta regió d'Itàlia d'on és originari el pesto. Alguns d'ells amb DOP


Preparació i elaboració:

  • Netejarem l'alfàbrega amb aigua fresca, l'emboliquem amb un drap de cuina de cotó per absorbir l'excés d'aigua. Per fer el pesto només utilitzarem les fulles de l'alfàbrega.
  • Pelem el gra d'all. Reservem
  • Ratllem el formatge i el reservem.
  • Sobre una taula de fusta comencem picant l'all, afegim un pensament de sal, incorporem els pinyons, continueu picant, i afegim les fulles de l'alfàbrega. Fins que ens quedi una massa homogènia.
  • Afegim el formatge ratllat i amb la mateixa fulla del ganivet l'anem integrant i incorporem una part de l'oli d'oliva verge extra.
  • Tot seguit, ho posem en un recipient que ens hi càpiga i afegim la quantitat d'oli d'oliva verge extra necessari i remenem amb una cullera fins homogeneïtzar. Tasteu-lo i, si convé, poseu una mica més de sal i formatge.

Aquestes quantitats serien per acompanyar per exemple un plat de pasta per a quatre persones, si en feu més quantitat el podeu conservar en un pot de vidre a la nevera una setmana o 10 dies aproximadament.











Que vagi de gust!

Proposta: Linguine al pesto alla Genovese

Ingredients:
  • 400 gr. de pasta Linguine. Les quantitats de pasta seca, segons la gana, serien aproximadament:
    80 gr. a 100 gr. de pasta pels grans  i 55 gr. pels nens
  • Sal per la cocció
  • El pesto que he explicat abans.
Preparació i cocció.
  • Coure la pasta que t'agradi amb aigua abundant i sal seguint les instruccions del fabricant. La proporció de l'aigua orientativament per bullir seria tres vegades més la quantitat de pasta.
  • Avui he triat "Linguine", número 13, una de les varietats de pasta de la regió de la Liguria de la casa Rummo. (10 minuts)
  • Quant estigui la pasta cuita, escorreu-la, reservant una mica de l'aigua de la cocció per "allargar el pesto" fent una crema suau. Afegir la pasta, barregeu i emplateu. 
Una delícia! 

divendres, 26 d’agost de 2022

Thymus - el restaurant d'en Jordi Coromina - a Manlleu "L'alquimista de les verdures i les hortalisses"

Thymus és el nom científic d’una de les plantes “aromàtiques i medicinals més comuns en la Mediterrània, (més coneguda com farigola i d'altres noms locals i comarcals, en castellà, tomillo). És una planta senzilla, aromàtica i imprescindible de la cuina del nostre entorn.” del post de la farigola que pots veure aquí.

Thymus és, també, el nom del restaurant del cuiner Jordi Coromina de L'Horta a Tavertet, obert el 29 de juny del 2020, a Manlleu i, en uns moments difícils.

Pocs mesos més tard, el 14 de desembre de 2020, en Jordi Coromina, va rebre el Premi Revelació de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, amb el qual és realça la tasca d’aquells cuiners joves, emprenedors que deixen molt bon gust de boca a tots aquells que els visiten. 

Anteriorment havia estat finalista del Premi Cuiner de l'Any 2018 al Fòrum Gastronòmic de Girona i l'elecció dels lectors de La Vanguardia. 




Thymus, la farigola, forma part del logo del restaurant, segurament, volen transmetre l’esperit i la filosofia del que s’ofereix: “una cuina amb productes frescos, de temporada i de proximitat”. La senzillesa de les coses sublims. 

L'Horta té un post al blog que pots veure aquí. Hem anat diferents estacions, però faltava anar a Thymus, el nou restaurant, de Manlleu, amb una bona oferta de menú diari, amb productes de l'horta de la casa familiar del cuiner, les seves elaboracions tant personals i ben fetes, els vins naturals i la incorporació de productes naturals d'Enso ferments, com les delicioses kombutxes, com aquesta de Citron que acompanyo  - de Maria Lluïsa i Herba Llimonera - que també pots adquirir al mateix restaurant; el xucrut, els lacto fermentats o el kimchi.

Actualment l'equip de Thymus està format per en David i en Miquel. En Joan i en Jordi segueixen a L'Horta; La Blanca, és qui elabora la rebosteria dels dos restaurants, amb delicioses propostes com els sorprenents pastissos com el de pera i api; en Roc, la Blessing i la Diana són part d'aquest d'aquest equip.

Thymus està situat a la Plaça Nostra Senyora de Gràcia, núm. 13 a Manlleu. Aquesta plaça forma part del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El seu disseny urbanístic i arquitectònic va fer que em preguntés sobre el seu origen i la situació. Segurament, la meva visió de l'entorn i el paisatge té molt a veure amb la curiositat del que ens envolta i amb la meva feina i formació durant molts anys.

Manlleu és una ciutat d’acollida, poder, caldria recordar que va ser una de les primeres ciutats en acollir l'emigració interna als anys seixanta, i de fora, a finals dels setanta i principis dels vuitanta, del segle XX; agrícola i industrial, amb una gran activitat econòmica, el riu Ter, motor i història de la ciutat, els polígons industrials, la notaria, i una estació de tren infravalorada per la manca de desdoblament. Per això, un restaurant com Thymus, obert de dilluns a divendres, amplia l'oferta gastronòmica i és perfecte per la ciutat, el seu entorn i la comarca. Apostant pel futur.

El dia que varen anar a Thymus estava ple. Havia fet reserva prèvia. L'ambient és agradable, s'estava bé, a fora, feia molta calor.

A Thymus tens l'opció d'un menú diari per 19,00 Euros, a escollir entre tres plats diferents, més que correctíssim, en qualitat i en el preu, també, hi ha l’opció del menú d’en Miquel per 42,00 Euros i la carta.

A més a més, tant al menú com la carta tenen productes frescos de les llotges del peix, que arriben puntualment a l'interior, gràcies a la construcció de l’Eix Transversal. Mencionar els deliciosos arrossos, d’un gran nivell, provats a L'Horta o les excel·lents carns i l'aviram de la casa familiar.

Destacar el tractament, el valor i la delicadesa de les verdures i les hortalisses de l’hort de la casa familiar d’en Jordi i les elaboracions respectuoses a la cuina.

Aquest va ser el dinar d'un dia d'aquest mes d'agost:

Del menú vàrem escollir:

Els primers:

Tomàquet de L’Horta saltejat, alfàbrega, ceba i col rave amanit amb oli d’oliva verge extra d’olives arbequines de la Cooperativa del Camp de Nalec, detall del ganivet de Pallarès Solsona.

Tallarines de carbassó al pesto mentolat i verdolaga.

Degustació de cogombre confitat d’Enso Ferments.



El segon:

Lluç de la llotja, perfectament cuinat, ració generosa, acompanyat de pastanaga, rostida, a baixa temperatura, durant més de quatre hores, albergínia blanca i porro al forn. Les verdures i hortalisses de L'Horta.


Les postres:

Fang de xocolata amb regalèssia

Meló refrescant amb granissat de menta vaig demanar si podien preparar-lo sense sucre.


El vi per acompanyar el dinar: El pagès content, vi blanc natural, del celler La Salada del Pla del Penedès, elaborat amb les varietats de raïm xarel·lo i parellada de vinyes velles en sòl d’argila.

El pagès content és un vi natural, lleuger i fresc que elaboren en @tondelasalada i la seva esposa, Anna Serra, a la finca Les Parellades de El Pla del Penedès des del 2011.

Ells formen part de una nova generació de viticultors artesans que treballen la terra i el raïm respectant tot el procés, aplicant els cicles lunars, vinificant de manera natural i fent un conreeu respectuós amb l'entorn i la terra obtenint excel·lents vins.  La simpàtica il·lustració de l' etiqueta és una creació de Roser Calafell.

En arribar, també, vàrem demanar aigua mineral, el que ve més de gust, quan fa calor! L'aigua era Font Vella, sense foto.

El pa és de massa mare natural, en peces de dos quilos, de @miquelsaborit de Méskpa Llesca d’or millor pa de Catalunya en la Ruta del bon pa juny 2021.

Menció especial pel cafè aràbic de Tupinanmba excel·lent.

Vàrem dinar molt bé. Apunta Thymus a la teva llibreta de favorits. Perfecte, l'atenció i la cuina. Thymus t'espera!

Vàrem comprar la Kombutxa Citron d’Enso Ferments al mateix Thymus.



Kombutxa Citron: és una beguda fermentada i “viva", sense alcohol, elaborada amb plantes naturals: Maria Lluïsa i Herba Llimonera; suau i relaxant. Molt agradable per mitja tarda o en aquell moment del dia que et vingui de gust.

Acompanyo, també, algunes imatges de la visita recent a L'Horta on es conreen les hortalisses i les verdures que podeu degustar als dos restaurants.






Thymus  
Pl. de Nostra Senyora de Gràcia, núm. 13
08571 Manlleu
M. 691 595 749
farigola@thymus.cat
@thymusrestaurant

T'agradarà llegir i veure L'Horta a Tavertet