"On el glaciar s'uneix amb el cel, la terra deixa de ser terrenal, i la terra es converteix en una amb els cels; allà ja no viuen tristeses, i per tant l'alegria no és necessària, allà sols regna la bellesa, més enllà de totes les exigències." Halldór Laxness
No
vàrem divisar les balenes, ni tampoc els dofins, però si els vàrem
intuir. El meu talismà pel viatge era una balena a l'esfera del
rellotge i una cadeneta amb dos dofins.
Aprofitant
les vacances de l'estiu vàrem anar uns dies a Islàndia. Un viatge
que va començar al principi, sense saber-ho, quan escrivia en una
llibreta el nom de Reykjavík.
Després,
a mesura que anava treballant, cercant i construint El llibre del bacallà vaig entendre que havia de visitar aquest país per
completar la informació o, millor dit, com una manera d'apropar-me a aquest peix que va canviar la història.
En
aquest blog trobaràs dues entrades més dedicades al viatge a
Islàndia, centrades, majoritàriament, al voltant del bacallà. El
viatge a Islàndia va coincidir amb la primera setmana dedicada al
bacallà a Islàndia que pots recuperar aquí i la
presentació de la Saltfiskvka a càrrec de tres xefs dels països
del sud d'Europa: Espanya, Itàlia i Portugal amb més tradició
bacallanera.
El
segon post d'Islàndia correspon a la visita a la pesqueria Fiskkaup, a Reykjavík, i el sopar al restaurant Matur og Drykkur que pots
recuperar aquí. Entre mig vàrem visitar el famós Blue Lagoon, una
experiència formidable. Poder gaudir, durant unes hores, d'un spa
situat en un entorn de terra volcànica i molsa. El Blue Lagoon s'alimenta amb les
aigües de la planta geotèrmica de Svartsengi de colors turquesa, tonalitats verdes i blanquinoses amb argiles i fangs amb moltes propietats curatives per a la pell i relaxants per al cos. Un lloc perfecte per si vols gaudir d'aquesta experiència i de les propietats
terapèutiques i curatives dels fangs de silici i sofra.
Per
anar al Blue Lagoon has de fer la reservar amb antelació. Una línia d'autobusos comunica de manera regular Reykjavík amb el Blue Lagoon cada 30 minuts.
Aquest
tercer post està dedicat alguns llocs que vàrem poder visitar amb
pocs dies d'un mes de setembre, plens d'experiències, de paisatge i de natura. Algunes
pinzellades als llocs més emblemàtics d'Islàndia, les
recomanacions i els consells que m'agradaria compartir. També, m'aproparé, alguns productes, les especialitats islandeses, que podries provar, i
la nova cuina islandesa que no ha oblidat la tradició.
Islàndia
és una gran illa d'origen volcànic, situada a l'Atlàntic Nord, un
país jove, ple de contrasts on la natura és molt propera i s'expressa amb tota la força i la grandària.
El
seus espectaculars i impressionats paisatges han estat escenari de pel·lícules com Joc de Trons, James Bond o Batman per anomenar
algunes i de novel·les com aquell Viatge al centre de la terra. Immenses cascades on l'aigua brolla i salta penya-segats altíssims per continuar el curs del riu. Si el sol t'acompanya, a l'estiu, i en
els dies de més llum, formarà arcs de Sant Martí; i si viatges a
l'hivern podràs veure les aurores boreals, un dels millors atractius
de la natura; el paisatge cobert de vegetació i molsa acompanya les
vies infinites; i l'aigua en totes les formes.
Per
això, quan es tracta de viatjar a Islàndia la majoria de persones es
pregunten Quin és el millor moment per visitar Islàndia? qualsevol
moment és el millor per visitar un país si la il·lusió t'acompanya. Les guies i les agències consideren que el millor
moment per visitar Islàndia és a l'estiu (juny, juliol i agost), per
les hores de llum, però s'ha de dir que, també, és el moment de
l'any quan hi ha més visitants. Nosaltres, vàrem anar-hi la primera setmana de setembre del 2019. Després vindria La Covid, la pandèmia, i continuar. Em va semblar que aquest post l'havia d'escriure com continuació dels anteriors i a manera d'epíleg d'El Llibre del bacallà.
Islàndia té 368.792 habitants aproximadament a 1 de gener de 2022 dels quals més del 60 % viuen a la capital, Reykjavík. Les aigues d'Islàndia on es troben corrents oceàniques càlides i fredes ofereixen unes condicions immillorables per l'activitat pesquera i han aconseguit tenir alguns dels millors
caladors de pesca del món. Islàndia ha fet de la pesca el motor de la seva
economia i, del bacallà, el seu producte més emblemàtic, sent el
primer país exportador del món, amb una història recent, la qual cosa implica una important indústria del bacallà que requereix la infraestructura necessària per poder donar resposta a la gran demanda d'aquest peix, sobre tot, dels països del sud d'Europa i alhora complir amb els objectius d'una pesca sostenible.
Els
rius que la travessen, transformada per la terra volcànica, amb
guèisers, gel i glaciars la cobreixen. La natura en cada
trosset de la terra en un entorn protegit i net.
Islàndia
és el país de la natura, del foc, de l'aigua, del gel i, amb una
important indústria del bacallà. Així la bandera islandesa recull el simbolisme d'aquests elements a través
dels colors. El blau seria l'aigua i els glaciars, el blanc la neu i el vermell el
foc dels volcans. Una imatge del bacallà es pot veure gravada sobre un fons
vermell en els escuts reials de les monarquies europees i el senyor
bacallà és representa en els vitralls d'alguna església gòtica a
Barcelona.
Un
conjunt de sensacions i d'emocions atresoràvem: el paisatge, la natura i
les ganes de descobrir un país molt diferent dels països del
nostre entorn i de l'àrea Mediterrània.
La
distància entre Barcelona i Reykjavík
és de 4 hores d'avió.
L'Aeroport Internacional de Keflavik està a uns 48 km de la ciutat.
Hi ha servei d'autobusos que comuniquen de manera regular l'aeroport
amb Reykjavík.
La
temperatura mitja d'Islàndia és bona. No és extremadament freda a
diferència del que es pugui pensar. Encara que en poc temps pot
passar del sol a la pluja. També dependrà de cada una de les
regions i de les estacions de l'any.
Per
això, una de les preguntes del viatger és com haig d'anar equipat?
És
aconsellable vestir de la manera popularment coneguda com una ceba,
és a dir, per capes. A l'estiu et trobaràs amb moments que faci
fresca o caigui una pluja fina. Un impermeable lleuger amb caputxa,
sempre, t'anirà bé.
El
calçat que et recomanaria seria un còmode “tot terreny” i un
altre de muntanya per si decideixes fer alguna excursió. No pot
faltar al teu equipatge un banyador, una gorra i unes sabatilles resistents a l'aigua i les pedres per descobrir alguna de les
piscines naturals i llacunes d'aigua volcànica. T'encantarà l'experiència i la visita a una de les meravelles del món.
T'aconsello que també portis una tovallola lleugera, compacte i que
ocupen poc espai, al teu equipatge i sempre són molt útils. A mi
m'agrada portar a l'equipatge unes sabatilles d'espart per quan estic a l'habitació de l'hotel, el contacte
amb la fibra natural, després d'un dia intens
sempre és relaxant.
Havíem fet la reserva a l'Hotel Natura, certificat com hotel verd, situat a
cinc minuts en cotxe del centre de Reykjavík
i a uns 20 minuts
caminant.
L'Hotel
Natura és un refugi, en sentit metafòric, pel viatger i és del tot
recomanable tant per l'amabilitat de les persones que hi treballen
fent de la teva estància un lloc millor com per la ubicació,
l'allotjament i els serveis. L'Hotel Natura té una decoració nòrdica i actual, és confortable, amb instal·lacions modernes i amb
tots els mitjans. Les habitacions són amplies, lluminoses,
decorades amb molt bon gust, i equipades amb tots el serveis.
A la
planta baixa tens diferents estances: sales de lectura i llocs de
reunió. A la Biblioteca de l'Hotel vaig descobrir un llibre amb il·lustracions de la natura i la fauna d'Islàndia on em va sorprendre
descobrir una il·lustració d'una farigola atlàntica i pensar que
aquesta planta aromàtica la trobaria només al Mediterrani!
Islàndia
és el país amb l'índex de lectura més alt d'Europa. Designada com
la Ciutat de la Literatura per la UNESCO, Reykjavík custodia un tresor
d'obres literàries i gran quantitat de poetes i autors.
L'Hotel
compta amb menjadors per diferents moments del dia: un espai pels
esmorzars on no falta el cafè, una de les begudes preferides dels islandesos; un espai per un àpat amb plats del dia, cuina
internacional i productes propis del país com el Skyr un producte
làctic refinat, que té una textura molt semblant al iogurt però tècnicament és un formatge cremós. El Skyr és popular pel seu baix
contingut en greix i un alt contingut amb proteïnes. És costum
acompanyar el Skyr amb nabius i si el vols fer-lo més gormand pots
acompanyar-ho amb nata líquida. És conegut per ser l'aliment
islandès per excel·lència.
Un
aeroport de vols locals es divisa des del passadís de l'Hotel, al
sud, una plaça verda i el pàrquing al davant l'hotel on els clients
poden carregar els seus cotxes elèctrics.
L'Hotel
té un spa, perfecte per un dia llarg després d'una excursió o per
relaxar-te després d'un dia de feina.
Cada
dia ens agradava recorre la distància que hi havia entre el Hotel i
la ciutat. Havien de sortejar una obra pública i un camp de futbol. El cel era gris, plovisquejava, un aire agradable i
net. La recompensa era un passeig entre jardins, vorejant el gran
llac que comunica i enllaça la ciutat amb el centre de Reykjavík.
.jpg)
El
gran llac és un refugi de diferents tipus d'aus on destaquen els
ànecs, els cignes, o les oques, també, és habitual trobar en el
trajecte parelles d'ànecs o famílies de conills. Tota la fauna és
respectada pels vianants. Tjornnin és el nom del llac de Reykjavík,
un dels atractius més bonics de la ciutat tant pels turistes com
pels ciutadans de Reykjavík.
El llac és un lloc de trobada pels amics i les famílies, una zona
d'esbarjo on es realitzant diferents activitats: esport, passejades, itineraris amb bicicleta, alimentar els ocells i, també, és un
espai de trànsit cap a la feina i el centre de la ciutat; al voltant
del llac hi ha algunes escultures, vegetació i arbrat, bancs per
descansar, badar i reposar la mirada a l'aigua del llac admirant el paisatge i el comportament de les aus.
Al
voltant de Tjornnin hi ha cases particulars
molt boniques i acolorides, edificis històrics on destaquen per la
seva arquitectura com l'Ajuntament de Reykjavík,
la Galeria Nacional o l'Església Lliure Fríkirjan oferint imatges
de postal reflectides a l'aigua com un mirall. També hi ha algunes
escultures que es troba el vianant pel camí junt amb els arbres i la
vegetació conformen un lloc preciós pel passejant.
Reykjavík
significa “badia fumejant” fent referència al vapor que desprenen les fonts termals
i que els antics habitants utilitzaven per rentar roba als inicis del
s. XX.
Des
de 1930, quan es va instal·lar el primer sistema de calefacció amb
energia geotèrmica en un edifici públic a la ciutat. Els islandesos
utilitzant energia geotèrmica per escalfar el 90 % dels edificis de
la ciutat i per generar un 25 % de la producció elèctrica. La resta
de necessitats es cobreixen amb energia hidroelèctrica produïda per
emissions no contaminants. Per això, es pot dir que Islàndia és un
dels països més verds del món.
En
els posts anteriors vaig escriure algunes pinzellades de Reykjavík
on s'ubica el seixanta per cent de la població de la illa. Reykjavík
és una ciutat molt
agradable, segura i amable on es molt fàcil situar-te. Et recomano
que la puguis fer a peu, una de les millors maneres de descobrir i
conèixer la ciutat.
Des
de qualssevol lloc de la ciutat es pot veure l'alta església Hallgrímskirkja de l'arquitecte Guðjón Samúelsson. L'església té
al davant una escultura, mirant a l'horitzó, del víking, Leifur
Eiriksson, el primer europeu que va descobrir Amèrica. Pots passejar
pel port vell, renovat, amb botigues d'artesania i de la indústria
del peix.
També,
et recomano visitar Harpa, el centre de conferències i de concerts de
la ciutat. Harpa és obra dels arquitectes Henning - Larsen i la
façana dissenyada amb la col·laboració de l'artista danès islandès Olafur Eliasson, inspirada en el paisatge islandès. Ubicada front al
mar i en un lloc estratègic de la ciutat.
Harpa
ha rebut alguns premis entre els que destaca el prestigiós premi
Mies van der Rohe al 2013.
Harpa
és la seu de l'Orquestra Simfònica d'Islàndia, de l'Òpera
Islàndia i d'altres entitats musicals. A la planta baixa hi ha
botigues i diferents espais. També trobaràs Hnoss un dels millors
restaurants d'Islàndia on trobaràs menús de temporada, producte
fresc, menús vegetarians, carn i peix d'Islàndia i un bon servei, a
més a més dels diferents espais d'alimentació. Destí turístic i
de referència de la ciutat, ubicat front al mar on cada detall està
pensat i inspirat en el país.
Reykjavík
té una gran oferta
cultural i d'oci. És fàcil trobar bons restaurants i zones de bars,
clubs i cafeteries assequibles per la ciutat així com singulars
museus que recullen la història i la cultura de la ciutat i el país.
Amb la Reykjavík City Card Pots entrar a diferents piscines, banys, museus, galeries, botigues i
viatjar gratis en diferents en autobusos urbans.
Des
de Reykjavík,
sinó disposes de molts dies, pots visitar llocs únics i
extraordinaris, amb història, indrets geològics i geogràfics
singulars, molt a prop un dels altres en direcció al sud de la illa.
I, si
disposes d'un mínim de 10 dies pots fer la Carretera 1, la famosa
Ring Road, (1.340 km) i pots donar la volta a la illa en una
carretera ben asfaltada i indicada on trobaràs càmpings, hotels i
B&B molt a prop. Pots informar-te aquí.
Teníem pocs dies així que vàrem concentrar les visites en alguns dels
atractius del sud d'Islàndia amb les impressionats cascades, el
glaciar, la platja negra, considerada una de les més maques i,
també, una de les més perilloses per les onades imprevistes.
Un
dia reservat pel Cercle Daurat, la zona geotèrmica i
el salt de l'impressionat Gulfoss.
I per
suposat una tarda fins al Blue Lagoon. Entre mig totes les altres
activitats que pots recuperar en els posts anteriors del viatge a Islàndia.
Del
viatge em va saber greu no poder haver trobat un moment per visitar les granges i els horts amb plantacions d'hortalisses i tomàquets, però si que vaig poder tastar la deliciosa sopa de
tomàquet que t'ofereixen en molts restaurants i que t'animo a que la
provis si decideixes anar.
El
primer dia vàrem visitar la costa sud d'Islàndia seguint la
carretera de circumval·lació, la Ring Road, després de paisatges
infinits i casetes aïllades vàrem arribar a Skógar on es troba la
impressionat cascada de Skógafoss de 62 metres d'alçada i 25
metres d'amplada, una de les cascades més grans, fotogèniques i
impressionats d'Islàndia; es pot veure, pujant “unes quantes”
escales, veure la caiguda de l'aigua o també pots passejar i caminar pel
seu entorn com si entressis en un núvol de pluja i, veure en els
dies assolellats, dobles arcs de Sant Martí. La cascada de Skógafoss
té una gran potència on l'aigua desplega l'eixordador soroll en la
seva caiguda. Diu la llegenda que un dels primers colonitzadors
d'Islàndia, el víking Prasi Pórolfsson, va amagar darrera de la
cascada un gran tresor...
Vàrem
continuar la ruta cap a Reynisfjara, la Platja Negra de sorra
volcànica, considerada una de les més maques però, també, una de
les més perilloses d'Islàndia per les altes onades de l'Atlàntic.
Has de seguir les recomanacions i les advertències que figuren en
els rètols perquè algunes persones se les ha emportat el mar. Rams
de roses i flors per la platja imagino són un record.
Les
vistes d'aquest platja són impressionats amb “els trolls” que
apareixen al mig de l'oceà amb llegendes i diferents versions. La
platja es troba arrecerada amb unes columnes de basalt construït i
esculpit per l'erosió de la natura que semblarien l'òrgan d'una església. Diuen les guies que en dies tranquils i sense gent els
“frarets” voletejant i es llençant a l'aigua buscant l'aliment.
Reynisfjara,
la Platja Negra de sorra volcànica, considerada una de les més
maques per National Geographic
Havia
refrescat i el fred s'havia ficat al cos, continuaven en ruta amb una
parada a peu de carretera en un àrea de servei. Una sopa calenta,
un plat de pasta i un cafè. En aquestes àrees de servei i en altres
establiments és habitual trobar bossetes de Hardfiskur es tracta de
peix sec, normalment eglefí -Melanogrammus aeglefinus- peix llop o
bacallà. Considerat com un aliment islandès per excel·lència i
una font de proteïnes pures. Les bossetes de Hardfiskur són un piscolabis popular entre els nens i els adults. Resulta deliciós
acompanyat amb una capa fina de mantega.
Després
d'aquesta parada i a pocs quilometres de Vik vàrem poder fer una
caminada per la glacera Sólheimajökull,
una de les més fàcils, accessibles i, també, propera a Reykjavík
dins
de la mateixa carretera de circumval·lació. Al contrari del que és pugui imaginar la glacera Sólheimajökull és majoritàriament gris i
negra com a conseqüència de la cendra volcànica que va quedar quan
es va produir l'erupció del volcà Eyjafjallajökull, amb un nom difícil de pronunciar i, que va paralitzar el tràfic aeri al 2010.
També veuràs diferents colors blaus i blancs com a conseqüència de
la cristal·lització del gel.
Pots
caminar per la glacera, seguint les indicacions, uns 800 metres. El
pàrquing és gratuït. Has d'anar amb un guia que conegui el país i
t'acompanyi. La preocupació més gran, després de visitar la
glacera, és el ritme de desgel que cada any experimenta
Sólheimajökull com a conseqüència del canvi climàtic.
De
tornada a Reykjavík,
la última parada d'un dia tant intens, vàrem visitar una de les
atraccions més conegudes d'Islàndia la preciosa cascada de
Seljalandsfoss, formada pel riu Seljalandsá, que s'alimenta de la
glacera Eyjafjalljökull, l'aigua es precipita amb tota la força des
d'una alçada de més de 65 metres on abans era l'oceà, un antic penya-segat marí, i ara, és una terra rica i verda. Hi ha la possibilitat
de donar la volta a la cascada i poder veure, des de tots els seus
angles, un preciós entorn.
Vàrem
arribar a Reykjavík
al capvespre, gairebé a l'hora de sopar. Després d'una reconfortant
dutxa vàrem decidir que ens quedaríem a sopar al restaurant de
l'Hotel.
Per sopar vàrem prendre una combinació d'amanides vegetals amb carabassa i col i, una altra amb vegetals acompanyada de gambes petites.
El
xef havia cuinat xai al forn, a baixa temperatura, prèviament macerat
amb diferents hortalisses i herbes aromàtiques durant tota la nit.
El xai es presenta acompanyat de la salsa de les verdures de la
cocció.
El
xai islandès té un gran reconeixement i és d'una qualitat excepcional. A l'estiu les ovelles
pasturen lliures a les valls, els camps i les terres altes, se les
pot veure en grupets de tres o quatre. S'alimenten amb herbes verdes i baies delicioses, beuen aigua fresca i neta i no prenen cap aliment processat. Quan arriba el mes de setembre
els pastors recullen les ovelles per passar l'hivern als corrals.
Quedava
una de les visites més populars i rellevants d'Islàndia que es
poden fer en un sol dia i molt a prop de Reykjavík:
el Cercla Daurat, un espai on es concentren tres de les més grans
atraccions d'Islàndia des del punt de vista geològic, històric,
amb gran significat pels islandesos, i d'una gran bellesa:
El
parc nacional de Thingvellir, declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO
a l'any 2004 ; Guèiser dins de
l'àrea geotèrmica de la vall d'Haukadalur
i, la cascada de Gulfoss, una de les més impressionats i amb dos
salts d'aigua.
El
parc nacional de Thingvellir, a uns 40 km de Reykjavík, els víkings varen fundar a l'any 930 dC el primer parlament democràtic del món,
l'Althingi
per aquest motiu és tant important i significatiu aquest lloc, a més
a més es troba en un paratge preciós i excepcional.
A
més a més, des del punt de vista geològic és el lloc de
l'Atlàntic on les dues plaques tectòniques d'Amèrica del Nord i
d'Europa es separen cada any entre 1 mm i 18 mm com si fos un gran
gegant. Per això la primera imatge d'aquest post l'he dedicat aquest parc per transmetre la meva voluntat de diàleg i per tot el significat que té la institució del Parlament.
Guèiser
és la paraula islandesa i més universal que l'islandès ha aportat
al món. En islandès, el terme Geysir deriva del verb gjósa,
que vol dir entrar en erupció.
Pots
passejar i veure com l'aigua calenta i el vapor brollen de manera rítmica. El vapor es dissipa al cel. El terra té diferents colors
i tonalitats pels minerals que acumula. Has d'anar amb precaució, l'aigua pot arribar a temperatures de 100ºC, encara que la zona es
troba encerclada i pots fer una passeig per observar el Guèiser
petit i gran. Una gran experiència.
La
cascada de Gulfoss, "la cascada daurada", és una de les més
visitades, populars i accessibles d'Islàndia, molt propera de Reykjavík i forma part del Cercle Daurat.
Està situada en el cabalós riu Hvitá (riu blanc), l'aigua es
precipita 32 m d'alçada i avançant per un estret congost.
Sembla
una doble cascada del que devia ser una fractura immensa de les plaques
que formen el paisatge islandès.
A
la dècada de 1920, un grup d'inversors estrangers volia construir
una presa per un projecte hidroelèctric. El propietari dels
terrenys, es va negar a vendre els terrenys. Però sembla ser que els
promotors del projecte varen obtenir els permisos directament del
Govern. La filla del propietari dels terrenys, Sigrídur Tómasdóttir,
va haver d'anar diverses vegades fins al Parlament Reykjavík
i
estalviant diners per pagar un advocat que defenses la seva causa, va
liderar les protestes per impedir la construcció de la presa
afirmant que s'hi llençaria per la cascada si el projecte seguia endavant.
Finalment
els inversors no varen poder pagar el contracte d'arrendament
de les terres i les cascades es varen salvar. A l'any 1975 es varen
cedir al país. Des de llavors les terres on es troba Gulfoss són
una reserva natural. A l'any 1978, un relleu Sigrídur Tómasdóttir
damunt d'un monòlit li ret homenatge com una de les primeres persones
que va defensar la terra i el patrimoni d'Islàndia. Com diu una guia
d'Islàndia no es pot combinar la indústria amb un turisme
sostenible.
Ens
quedaven poques hores, així que l'últim dia el vàrem reservar per
visitar la Llacuna Blava i l'últim passeig per Reykjavík
i un dinar improvisat en un restaurant descobert passejant on gairebé
tot estava dedicat al bacallà fins i tot la decoració.
La
cuina islandesa és un patrimoni gastronòmic. Un passat que va ser
molt dur per la dificultat del clima i de la terra. Però l'enginy,
la creativitat i les ganes d'aprofitar al màxim tots els recursos de
la terra i el mar conjugat amb les diferents tècniques de
conservació dels aliments: salats, fumats, fermetats, deshidratats o
assecats han estat la inspiració de la Nova Cuina Nòrdica.
Em
varen semblar fascinats les verdures, les hortalisses que pots trobar
actualment arreu gràcies a l'energia geotèrmica que utilitzen les
granges dedicades al cultiu de les hortalisses i en especial els
tomàquets. Et recomano la formidable sopa de tomàquet que gairebé
pots tastar en la majoria de restaurants.
El
pa de sègol anomenat Flatbrauð, s'elabora des de la colonització.
És un tipus de pa tradicional islandès, es menja amb mantega
acompanyat de llesques fines de hangikjöt (cuixa de xai fumada),
salmó, truita, formatge o sol també és molt bo.
El
rúgbraud pa de sègol, fosc i compacte, dolcet. Es cou al
forn en una olla aprofitant el calor geotèrmic.
El
xai, de totes les maneres i parts és molt apreciat i considerat un
menjar deliciós; el peix i el marisc junt amb les verdures i les
hortalisses sense oblidar el skyr formen la dieta islandesa típica
actual.
Hi
ha una vella dita islandesa que diu: “La meitat del nostre país és
el mar” El peix és la base de la dieta i reconegut arreu del món
per la seva gran qualitat. Pots veure l'enllaç aquí de la visita
que vàrem fer a la pesqueria Fiskkaup a Reykjavík.
Abans
els islandesos exportaven la major part del bacallà, només es
quedaven amb les cocotxes i la llengua considerades autèntiques exquisideses. Pots trobar el peix als restaurants en totes les seves
formes: fumat, al forn, a la brasa, a la planxa, arrebossat o
l'oferiment d'un cap de bacallà cuinat amb fruits de bosc com vàrem poder tastar al restaurant Matur og Drykkur i pots veure aquí.
També,
pots degustar el red fish, peix blanc, de carn ferma, el vaig provar
a la planxa acompanyat d'amanida; el salmó, la truita de l'àrtic,
l'areng, l'abadeig així com els musclos, les gambes i les petxines i
un crustaci similar a la llagosta. És popular la sopa de peix i una
mena d'estofat elaborat amb peix i ceba que inicialment servia per
aprofitar les sobres i, ara, és un plat popular que acostuma a trobar-se al restaurants d' Islàndia.
Islàndia
no té oliveres com tenim al Mediterrani però té una cuina arrelada
a la tradició, la història i la naturalesa. La Nova Cuina Nòrdica
és innovadora, creativa i alhora ha sabut adaptar-se, explorar nous
productes, la senzillesa, els ingredients frescos i les noves
tècniques sense oblidar la tradició i els productes propis.
Destacar la capacitat d'admiració i de sorpresa de la cuina
islandesa per la cuina dels països amb qui manté relació i
amistat.
Vàrem fer moltes fotos per un viatge inoblidable. Ha estat molt difícil triar les que més representen el que vàrem viure. També, recompondre el viatge.
Aquestes han estat les meves impressions després de tot aquest temps.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)