dimecres, 7 de juliol de 2021

Pa amb xocolata i oli d'oliva verge extra

Quan anava al col·legi, un dia per setmana, em sembla que era els dijous, ens donaven per berenar pa amb xocolata, un tros de pa i una xocolatina individual Nestle. Encara recordo una gran cistella de vímet, protegida amb roba, on anava el pa i la capsa amb les xocolatines, la cistella la posaven damunt d'un banc sota les voltes del patí, i els escolars ens posàvem en fila tot esperant el torn del berenar.

Els berenars dels altres dies: pa amb formatge o dos quesitos El Caserío, un altre dia, s'acompanyava el pa amb un embotit semblant al salami o pa amb codonyat; i els divendres, em penso que no ens quedaven a berenar.



A casa dels pares teníem un calaix a la cuina on no faltava i es guardava la xocolata, era una xocolata de la casa Nestle, que la mare anomenava, encara ara, “pijama”.

De tant en tant, anàvem tota la família a Andorra, d'aquest país portàvem algunes coses bones que aquí eren difícils de trobar com els formatges, la mantega, alguna mostassa singular, patés, begudes lliures d'impostos, o música i també xocolates de rajola diferents, amb atractives il·lustracions, bonics dibuixos i embolcalls d'altres països que no es trobaven aquí. 

Nous aires i nous canvis vindrien i poc a poc la xocolata de rajola va començar a tenir un lloc al mercat, botigues i comerços especialitzats varen portar bons xocolates de diferents orígens i les ciutats s'equiparaven a les ciutats europees més xocolateres.

Igualment quan vaig alguna ciutat o altres països intento descobrir i portar diferents xocolates d'origen singulars, alguns amb sorprenents combinacions, visitar xocolateries, comprar algun llibre o receptaris amb xocolata.

La iaia, també, guardava la xocolata “amagada” o preservada a dins d'una sopera que tenia a l'aparador del rebost de la cuina. Aquella xocolata era de la marca Les Comas-Cemoi, emblemàtica marca de xocolata d'Olot. D'aquells estius recordo, també, els "colompius" o gronxadors que xocolates Torras obsequiava a molts pobles de les comarques de Girona quan els ajuntaments, segurament, no tenien prou recursos per fer parcs infantils.

Un trosset o més de xocolata amb un crostonet de pa era un dels berenars preferits dels estius. I la xocolata sola, “la propina” esperada i la complicitat necessària.

La mateixa casa, Les Comas-Cemoi, també, elaborava una xocolata en pols per fer la xocolata desfeta i que tantes vegades havíem fet. La mare afegia un trosset de xocolata a la pedra, fórmula alquímica, que millorava la xocolata desfeta i exclusiva de casa. La xocolata en pols de Les Comes anava en una paperina de color vermell i daurat amb el logotip i el nom de la marca en cursiva.

La xocolata desfeta era la única manera de prendre el xocolata fins al s. XIX considerat un producte car i només pel consum de les famílies amb un alt poder adquisitiu. Quan es varen idear les rajoles de xocolata es va popularitzar. Aquest detall seria important per aproximar en quin moment es devia generalitzar el pa amb xocolata com berenar o esmorzar.

No recordo com vaig aprendre o en quin moment vaig tenir la pensada de posar ColaCao damunt del pa i un fil d'oli d'oliva, o primer el fil d'oli i després el ColaCao, segurament hauria associat algunes converses o les coses apreses: els records dels relats dels grans d'un pa amb oli i sucre, poder en temps de vacances d'estiu junt amb l'enginy llaminer o l'entusiasme d'assaborir la xocolata que tant m'agrada, una fórmula deliciosa per si un dia no havia xocolata de rajola i que en certa forma inspira la proposta que acompanyo.

El pa amb xocolata va ser durant molts anys un dels berenars preferits de molts nens com recolliria un poema del poeta rodenc Miquel Martí Pol fins que la brioixeria industrial va treure al mercat els bollicaos o preparacions semblants i tota una nova moda alhora de berenar, al meus germans els agradava el Tigretón de Bimbo i el donuts, a mi m'entusiasmava el Bony.

Poema de Miquel Martí Pol i la il·lustració de Carme Solé Vendrell del conte que tinc a casa 

Que dir de la combinació més gormanda de croissants amb xocolata o aquelles trenes cruixents amb xocolata de la cafeteria Caracas i, que de tant en tant, ens comprava la mare, quan anàvem al mercat de Gràcia.? Res lluny del pain au chocolat o la fórmula de presentar el pa amb encenalls petits de xocolata als Països Baixos més a prop d'un pastís que d'un entrepà.

Uns anys després descobriria la carta de les postres de la Vinoteca Torres o Tapes 24 i com els turistes del Passeig de Gràcia s'entusiasmaven i sorprenien amb unes postres que consistien en oferir unes llesquetes de pa, oli d'oliva verge extra, xocolata ratllada o gelat de xocolata i sal.

Així quan Olis Mas Macià em va fer arribar una ampolla del seu oli d'oliva verge extra perquè el tastes i els ajudes a través del blog i les xarxes a promocionar-lo vaig pensar que no havia res millor que el pa, amb xocolata i l'oli d'oliva i sal.

Foto feta durant el confinament. Buscant una imatge per acompanyar l'oli

Per fer aquest pa amb xocolata amb oli d'oliva s'han d'utilitzar bons ingredients: un bon pa, un xocolata amarg, l'oli d'oliva i unes escates de sal . L'oli d'oliva arbequina verge extra és de qualitat superior i de collita pròpia obtingut de la manera tradicional i artesana elaborat amb olives arbequines 100% de la finca els Vinyols i els Arcs a Tarragona.

Diu l'etiqueta que té aroma de fruita madura i d'herba fresca. En boca és dolç i té una nota d'ametlla fresca. Resulta perfecte per amanir, acompanyar torrades, un bon pa amb tomàquet, pasta o fregir. M'ha semblat molt adequada preparar el pa amb xocolata d'avui.

He triat la xocolata de la casa Valor de molt bona qualitat amb un 82 % de cacau, m'agrada amarg i l'he acompanyat d'un un pa de de farina d'espelta que vaig comprar a l'Obrador.

He seguit i m'ha inspirat la recepta del pa amb xocolata i oli d'oliva de Ferran Adrià del llibre la Comida de la Família recomanat en aquest Sant Jordi.







Ingredients per dues persones

  • Un pa de farina d'espelta de 1/2 quilo (una llesca per persona)

  • 60 gr. de xocolata negra

  • 2 culleres d'oli d'oliva verge extra

Com ho fem?

1. Ratllem la xocolata

2. Torrem les llesquetes de pa

3. Posem la xocolata damunt del pa, encara calent

4. Afegim un fil d'oli d'oliva verge extra

5. Acabem amb unes escates de sal de lluny


Qui s'apunta? Per les postres, per berenar o per esmorzar?

Sempre vaig pensar que la xocolata desfeta tindria un post al blog. Segurament perquè m'agrada, és habitual a casa i forma part de la memòria familiar; també el pa amb tomàquet, amb un post, on el pa de pagès, el tomàquet, la sal o l'oli tenen un apartat i, aquell pastís de pera amb oli d'oliva verge extra són els tres posts que t'agradaran descobrir i els ingredients i els productes complementen aquest.


3 comentaris:

  1. Quina bona entrada! Tenc una predilecció per la xocolata que em ve de família. Un besavi xocolater d'ofici. Però mai no n'hem menjat d'aquesta manera. No passarem gaire temps més sense provar-ho. Quina gana!. Enhorabona i gràcies.
    Aina (blog xocolatera)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Aina! (blog xocolatera), per venir i escriure :)
      Que bonic i interessant el que escrius. Estaria molt fer un post al teu blog!
      El pa amb xocolata i oli d'oliva verge extra és una proposta molt bona, fàcil i sorprenent!
      Fina
      PD: He inclòs un vídeo de Ferran Adrià...T'agradarà!

      Elimina

Gràcies per venir i escriure la teva opinió. Respondré els teus comentaris amb molt de gust!