Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ous i truites. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ous i truites. Mostrar tots els missatges

dimecres, 6 de desembre del 2023

Tres aceitunas - Ajaceite - Allioli amb patata

“Je ne serais jamais contente de ne pas vois voir” Annie

A la comarca del Matarranya, una de les més belles d’Espanya, on els camps d’oliveres es fonen amb els ametllers i les vinyes es produeix l’oli d’oliva verge extra orgànic Las tres aceitunas, un petit projecte familiar impulsat per Fenella Bingham per donar a conèixer l'empeltre una de les varietats d’oli d'oliva més antigues i pròpies de l’Aragó.

L'empeltre, (oliva, oli i olivera) és una varietat oleícola asimètrica i allargada, de color morat i negra quan ha madurat. No és la més habitual però probablement és la varietat amb una història mil·lenària que es situa a l'any 1.000 aC. i alhora una les principals senyals d'identitat de l'oli d'oliva de la Denominació de Origen del Baix Aragó. Aquesta zona productora és una de les més importants del nord d'Espanya.

El conreu de l'olivera en terres de secà disminueix la capacitat de producció però alhora augmenta la seva qualitat, Això fa que els olis verges produïts en aquesta zona siguin autèntic “or líquid”.

Tot el procés per l’elaboració de l’oli és manual i ecològic; el premsat es fa en fred i amb el mètode tradicional, (perdut en els darreres anys), en un molí de Calaceite, aquesta circumstància atorga a l’oli una textura fina i agradable i alhora elimina l’oxidació produïda per l’aigua.

La producció és d’unes 1.000 ampolles a l’any.

Les característiques bàsiques de l'oli serien: aspecte net sense terbolesa; color daurat, característic de la varietat d'empeltre; sabor suau, molt agradable que recorda la fragància de l'olivera.

L’oli d'oliva @lastresaceitunas el pots trobar en alguns restaurants i botigues especialitzades de Barcelona.

El dibuix de l'etiqueta de les ampolles és una il·lustració pintada per Clea, la neta, la més petita de la família.

La frase que encapçala aquest post, escrita a l'etiqueta de l'ampolla, a la base del dibuix és de l'àvia Anne conformant la història d'una família.

El món és millor gràcies aquells que persegueixen els seus somnis.

Per acompanyar aquest oli he pensat que estaria bé fer un Ajaceite, un all i oli amb patata, una recepta familiar, pròpia de l'Aragó de diferents comarques com la Jacetania o los Monegros i, que feien a la casa familiar de la mare per quarta generació que tinc constància; també, hi ha costum a Mallorca i, documentada a la Provença - França-. Amb ou, amb pa, amb codony. En realitat són maneres de fer pròpies de cada poble, de les diferents cultures i del patrimoni culinari del Mediterrani.

L'Ajaceite que podeu veure en aquesta imatge l'he fet aquesta tarda amb la mare. Ella, s'ha fet gran, com tots, però m'ha volgut fer costat i conduir.

L'Ajaceite és una “salsa” que s'acompanya habitualment amb conill, llonganissa o altres carns a la brasa, bacallà o cargols i, també, verdures de temporada.

L'Ajaceite es prenia acompanyat d'altres aliments, principalment en la festa de la “rematadura”, celebraven un dinar al camp o a les cases per festejar amb totes les persones que havien treballat recollint les olives. 

Ingredients:

  • 1 patata gran
  • 2 grans d'alls sense el nervi
  • 1 ou ecològic a temperatura ambient
  • La quantitat necessària d'oli d'oliva verge extra
  • sal
Elaboració:
  1. Netegeu i coeu la patata, sense pelar, amb aigua i sal.
  2. Una vegada cuita, peleu i xafeu la patata amb una forquilla.
  3. Peleu els alls i els piqueu.
  4. Poseu aquests ingredients en el vas ample del minipimer.
  5. Afegiu l'ou i la sal.
  6. Poc a poc es va afegint l'oli d'oliva necessari i es finalitza quan ha espessit i "brilla".

T'agradarà.

Aquesta és la meva proposta quan una companya em va dir que em volia fer arribar una ampolla d'aquest oli i, si m'agradava, fer difusió a través del meu blog.


"Aceite,
recóndita y suprema
condición de la olla,
pedestal de perdices,
llave celeste de la mayonesa,
suave y sabroso
sobre las lechugas
y sobrenatural en el infierno
de los arzobispales pejerreyes."

Oda al aceite, Pablo Neruda


T'agradarà el pa amb xocolata i oli d'oliva verge extra 






Pastís de pera amb oli d'oliva verge extra 

dissabte, 8 d’abril del 2023

Bacallà de Quaresma o de Divendres Sant

Primavera 2026: 10.085 visites!

“Acabada la Quaresma, acabat el bacallà”

Si hagués fet una foto cada Setmana Santa tindria un bacallà de Quaresma per tots els anys de la meva vida.

Cada Divendres Sant, a casa, o en ocasions especials hem cuinat el bacallà de Quaresma.

El bacallà de Divendres Sant s'acompanya, habitualment, amb verdures: carxofes, espinacs, bledes, espàrrecs o pèsols que poden variar segons el moment del calendari o al teu gust, però els ous durs, els cigrons, les panses i la picada no hi poden faltar.



En alguna ocasió, la salsa és blanca, perfectament lligada, visualment s'assemblaria a un pil-pil, deliciosa i molt ben aconseguida per l'emulsió de la pell del bacallà amb l'oli d'oliva junt amb la picada acabant d'arrodonir-la, resultat de l'alquímia de les mans de qui l'elabora .

El bacallà de Quaresma o de Divendres Sant és una de les receptes que trobaràs, també, en El llibre del bacallà i que l'escriptor i folklorista Amadeu Carbó li va agradar especialment redescobrir-la, segurament recuperant el temps perdut.

De la importància del consum del bacallà en aquest període de l'any, i que fins i tot donà nom a un plat, té molt a veure amb la tradició catòlica dels països del sud d'Europa, a més a més d'altres factors econòmics, socials i de supervivència.

Per això, per qui tingui interès direm que la Quaresma és el període de l'any de quaranta dies de la litúrgia cristiana que va des del Dimecres de Cendra, amb l'enterrament de la sardina, fins al Diumenge de Pasqua.

Des del punt de vista gastronòmic, l'inici de la Quaresma donà lloc a celebracions populars, en especial l'abstinència de menjar carn. Síntesi de la descripció de Fra Valentí Serra de Manresa d'aquest període de l'any qui afegeix: “Atesa la poca disponibilitat de peix fresc, assolí gran importància en temps quaresmal el consum a taula de la pesca salada, especialment el bacallà.”

Tradicionalment la Quaresma es representa de manera gràfica amb una il·lustració d'una vella amb set cames o arengades, anomenada La Vella Quaresma, que porta en una mà un bacallà salat i a l'altra, un cistella amb unes verdures que podrien ser armolls, espinacs o bledes.

La Vella Quaresma també coneguda com la Bacallanera o la Sarraïna al Principat; la Patorra al Rosselló, i en altres indrets com S'àvia Corema o Sa Jaia Corema és un dibuix, un calendari, on cada una de les cames de la Vella Quaresma representa cada una de les setmanes d'aquest període de temps de dejuni i abstinència, a mesura que van passant les setmanes es van tallant les cames i, finalment es crema i comença un temps de renaixença i renovació.

Actualment aquesta costum s'ha anat perdent com a conseqüència de laïcitat de la societat i la integració d'altres cultures, només s'ha mantingut en algunes pastisseries, bacallaneries i a les escoles on els nens dibuixen, pinten i decoren la Vella Quaresma per significar i recordar aquest període de l'any.

Una de les imatges que m'agrada, especialment, és la Vella Quaresma que cada any guarneixen, des de fa més de cinquanta anys, l'aparador de la pastisseria Foix de Sarrià i l'escrit que l'acompanya. Generacions de nens de Sarrià i Sant Gervasi han assaborit les llaminadures i coneixen el que significa gràcies a la pastisseria.



Així, ahir em vaig apropar a la Pastisseria Foix de Sarrià per conversar amb el senyor Jordi Madern, cosí del poeta J.V. Foix, responsable i propietàri de la Pastisseria Foix.

El senyor Jordi recorda que l'autora del dibuix de la Vella Quaresma era una coneguda i propietària d'una botiga de joguines que per fer el dibuix es va inspirar en una il·lustració que tenia a la botiga de joguines i que la va adaptar reconvertint-la en La Vella Quaresma. El text que l'acompanya ens parla d'aquesta tradició catalana originaria de Palma de Mallorca i de l'Alguer i que es va idear com una manera d'alegrar als més menuts en aquest temps de Quaresma. Han passat els anys i alguns detalls són difícils de recordar pel senyor Jordi. 

Actualitzo aquest post juny 2026: Jordi Madern, fill de Sarrià, va morir aquest cap de setmana, el 26 de juny, als 88 anys d'edat. Una persona que va dedicar la seva vida a la Pastisseria amb estima, amb amabilitat, i bon fer.  La seva emprenta sempre seguirà entre poemes i pastissos.

Finalment, l'any passat, just ara fa un any, es va celebrar, també, l'exposició “La Vella Quaresma: el calendari de les 7 cames” al Monestir de Sant Cugat del Vallès, i fins allà vaig anar-hi un dissabte de principis d'abril per veure la col·lecció d'imatges que representaven la Vella Quaresma i el material de la cultura popular del folklorista Joan Amades només per descobrir en cada detall la tradició dels que ens han precedit i perquè en el fons un llibre no s'acaba.



La recepta del bacallà de Quaresma


Ingredients (per a quatre persones)

  • 4 talls de bacallà dessalat

  • 4 carxofes o una  altra verdura

  • 4 ous durs

  • 800 gr. de cigrons cuits

  • La farina de blat necessària o farina de cigró si hi ha alguna persona celíaca  

  • 1/2 vaset de vi blanc

  • 1 ceba o un porro segons el gust

  • 1 grapadet de panses de Corint

  • Oli d'oliva verge extra del Molí del Set

  • Sal

  • Pebre

    Per la picada

  • 1 grapadet d'ametlles o avellanes torrades

  • 2 branquetes de julivert del jardí

  • 1 gra d'all, sense el nervi.

  • una torradeta petita (prefereixo no fregir-la)

  • 1-2 brins de safrà, prèviament torrat  


La preparació

  • Netegeu les carxofes, les talleu i les ruixeu amb llimona o poseu-les en un bol amb aigua freda i unes branquetes de julivert per evitar l'oxidació. Si poseu altres verdures les netegeu de la manera habitual.

  • Peleu i talleu la ceba en juliana o el porro en rodanxes. Reservar.

  • Bulliu els ous durant 10 minuts. Passar per aigua freda i els peleu. Reservar.

  • Coure els cigrons com està indicat aquí o els podeu comprar cuits a les parades dels mercats o els establiments de llegum cuita per facilitar la feina. És convenient guardar l'aigua de coure els cigrons que després l'utilitzarem per preparar i completar el plat.

  • Poseu les panses de Corint en un tasseta amb aigua mineral per hidratar-les.

  • Utilitzarem una cassola, prou ampla, per encabir tots els ingredients, i alhora que tingui una bona presentació per portar a la taula. Fa més festa i celebració.

La cocció i la picada

  • Eixugueu els talls de bacallà dessalat amb un drap o un paper de cuina.

  • Poseu oli d'oliva verge extra en una cassola en quantitat suficient.

  • Enfarineu els talls de bacallà lleugerament.

  • Fregiu els talls de bacallà banda i banda, uns dos minuts. Primer amb la pell cap amunt. Reserveu-ho.

  • A la mateixa cassola, si convé, afegiu una mica més d'oli d'oliva, afegiu un gra d'all laminat, quan desprengui l'aroma, tot seguit, afegiu la ceba tallada en juliana o el porro en rodanxes per fer un sofregit lent i a foc molt baix. Coure uns trenta minuts aproximadament.

  • Afegiu les carxofes laminades a la cassola, feu-hi un parell de voltes, i a continuació poseu-hi els cigrons cuits. Podeu afegir una mica d'aigua de la cocció dels cigrons, el vi blanc, els talls de bacallà, coure cinc minuts, i a continuació afegiu les panses de Corint, els ous durs partits per la meitat, que quedi bonic i ben presentat. 

  • Coure a foc lent uns minuts més i, a continuació prepareu la picada, afegiu-li una mica d'aigua reservada del suc dels cigrons o un brou de verdures calent i l'incorporeu a la cassola. Deixeu coure uns minuts més, reposar uns altres minuts més i porteu a la taula.




Que vagi de gust!

Maridatge: avui acompanyarem el plat amb un vi que t'agradi i de proximitat geogràfica. A les fotos hi ha alguns vins de la Conca de Barberà, de la Terra Alta o d'Alella.

Que vagi de gust! i,

Bona Setmana Santa i Bona Pasqua

Recomano l'últim llibre de Fra Valentí Serra de Manresa, religiós caputxí, Passió per la Setmana Santa on descriu les tradicions populars i religioses entorn a la Setmana Santa a Catalunya hi trobareu, entre altres, un capítol dedicat a la cuina, la gastronomia i les herbes d'aquesta època de l'any. "Moltes persones ja no coneixen l'arrel de les nostres tradicions"



Et pot interessar el post de la Truita de carxofes i El Dijous Llarder


dimarts, 13 de desembre del 2022

Galetes TRIAS - El Museu de les galetes

Estiu 2026: 4.308 visualitzacions

“Segueixo amb il·lusió i amor la tradició familiar; fer galetes de les més alta qualitat. El gust, l’aroma i la textura de les nostres galetes, provenen de la riquesa de les nostres receptes i d’ acurats processos l’elaboració.” Maria Trias

Des de fa temps i molts dies tenia pendent d'escriure un post de les galetes TRIAS i la visita al Museu Trias de les Galetes.

Durant aquest temps he anat escrivint i recollint alguns productes, receptes o preparacions, que des de sempre, vaig pensar que havien de ser-hi en aquest quadern de blog perquè formen part del nostre paisatge, ens han acompanyat en alguns moments o els tenim associats algunes dates i persones. Aquest és el cas de les galetes TRIAS de Santa Coloma de Farners.

Molts de nosaltres tenim identificada a la memòria dels nostres records personals aquella llauna de galetes preferides, la de caramels o les llaunes de Cola-Cao amb atractives il·lustracions commemoratives o reproducció de dibuixos d'artistes.

La funció de les llaunes, inicialment, era la presentació, la conservació i comercialització de les galetes fora de la pastisseria, i alhora era un bonic regal, que no passa desapercebut per qui ho rep. Per això aquelles llaunes se'ls hi va donar un toc artístic. Les llaunes eren, també, la imatge de la marca i alhora, quan no quedessin galetes passarien a formar part dels objectes quotidians de les cases reconvertides en capses de costura, de botons de diferents colors, formes i materials,  llaunes de galetes convertides en “àlbums” de fotos, per gurdar cromos de collecions, per guadar records de viatges, entrades als museus, o llaunes convertides en “aparcaments improvisats de cotxes petits” o per guardar postals dels estius, de viatges i dels Nadales.

En homenatge a les primeres llaunes a finals del 2021, l'artista colomenca Maria Pou va presentar aquesta nova llauna il·lustrada. A l'interior hi ha quatre varietats de galetes TRIAS. És un bonic regal per aquests dies o per qualssevol ocasió.

Les llaunes de galetes conviuen amb les capses de cartró introduïdes a l'any 1922. Les llaunes i les capses de galetes es poden trobar a diferents establiments comercials, boigues gourmet, grans superfícies i en diferents formats. Actualment, també, pots trobar les teves galetes preferides en formats individuals. 

Les galetes artesanes elaborades per la família Trias a Santa Coloma de Farners s'elaboren, principalment amb sucre, farina de blat, ous i un alt percentatge d'ametlles. Ingredients de màxima qualitat, sense cap tipus d'additius ni conservants ni colorants. Aquesta és la fórmula des de 1908 quan Joaquim Trias va obrir la seva pastisseria al carrer del Centre, número 48, de Santa Coloma de Farners a la comarca de La Selva.

Imatge de la Pastisseria TRIAS del carrer del Centre a Santa Coloma. Cedida per la Montse

Joaquim Trias va començar elaborant les tradicionals Teules: el bescuit fet a base d'ametlla, sucre farina de blat i ous. Les teules són les galetes típiques i tradicionals de Santa Coloma de Farners i de Catalunya. A més a més de les teules trobareu un gran assortiment de diferents galetes: les teules amb xoco i coco; els ametllats, les galetes tradicionals amb una ametlla sencera per identificar-les; els Neulets, una neula curta però consistent, farcida de praliné (pasta d'ametlles i sucre a punt de caramel); els Neulets amb taronja; els Neulets recoberts d'un deliciosa xocolata amb un 70% de cacau; els Crocants, una barreta d'ametlla i sucre a punt de caramel; Aquestes són l'assortiment de les millors galetes de TRIAS que formen part de l'emblemàtica capsa TRIAS Selecció 8, present al mercat des de 1980.

Al llarg dels anys, la família TRIAS va anar creixent, el mercat es va ampliar i va haver de mecanitzar alguna part del procés de producció sense perdre la qualitat i el bon fer. Les seves galetes agraden tant aquí com a diferents llocs del món.

El logotip de les Galetes TRIAS és La parella d'avis menjant galetes registrat a l'any 1944. Dins de cada capsa de galetes molts recordem un retallable que si el completaves et permetia l'obsequi d'una altra capsa de galetes si aconseguies formar la parella d'avis. Ara un codi et permet participar en el sorteig mensual. La pintura dels famosos avis va ser un encàrrec a un pintor que no va poder signar l'obra per ser una inspiració o una còpia d'una obra anglesa i un altra obra de Madrid d'uns avis similars però en comptes d'uns avis amb una capsa de galetes eren uns avis comptant algunes monedes. Encara que la família Trias no sap del cert on es devia inspirar l'autor.

A l'any 1979 va començar a funcionar la fàbrica de galetes TRIAS, una gran nau, actualment amb més de 4.500 metres quadrats de superfície, on s'ubiquen, també, les oficines, la botiga on pots adquirir les teves galetes preferides, de diferents varietats i formats i, al primer pis el Museu de la galeta.



La fàbrica de galetes TRIAS està situada a la a la Carretera de Sils, número 36 de Santa Coloma de Farners. Compta amb les instal·lacions i la maquinària d'última generació. La família TRIAS, tercera i quarta generació, continuen la recerca, la innovació, la inversió i l'adaptació a les noves tendències segons la demanda del mercat com algunes preparacions sense sucre, sense gluten com els ventalls, les ecològiques i les orgàniques.

El Museu de les galetes “és fruit de l'amor profund d'una família a una dedicació: fer galetes de la millor qualitat. Des de 1908, el treball de la família TRIAS ha generat un pòsit d'objectes i documents. Aquest patrimoni és la base del Museu Trias de Les Galetes”





Vàrem poder visitar el Museu, acompanyats per Maria TRIAS. Una visita molt recomanable per totes les persones, escoles i escoles d'hoteleria que tinguin interès en descobrir la història de l'empresa, de la família i, també la història del país; a través dels objectes i els documents. Coneixeràs la importància del turisme, el balneari, vinculat a la societat i l'economia de Santa Coloma de Farners com a vila termal i del país.

El Museu mostra l'inici de l'activitat pastissera amb la reproducció de les eines per convertir el blat en pa, el procés de l'elaboració de les galetes i les diferents varietats, la maquinària que utilitzaven, el mobiliari, el despatx de l'avi, els llibres de comptabilitat, els documents de l'època com la reproducció ampliada i, en un lloc destacat, del contracte d'arrendament escrit a mà, testimoni de l'inici de l'activitat artesana en l'elaboració de les galetes; les vicissituds durant els moments durs i difícils de la Guerra Civil i la Postguerra, la tradició i l'emprenedoria de la família Trias; la reproducció de la botiga pastisseria de 1908; o l'univers de les llaunes amb una àmplia exposició des de les més antigues a les més actuals.


Aquesta tradició “galetera”, l'estima i el saber fer s'han mantingut durant tots aquest anys i han estat l'explicació de l'èxit de les galetes TRIAS aquí i arreu del món.

Per anar més lluny: Propostes de maridatge a la web de TRIAS on trobaràs receptes gormandes per un dia especial o idees per dies de festa.

Un bon maridatge seria acompanyar les galetes amb ratafia, la beguda que identifica, també, a Santa Coloma Farners com a capital de la ratafia.

Que vagi de gust!


A casa, des de sempre, hem mantingut la costum de tenir una capsa de galetes a l'armari del menjador, habitualment surt a taula els dies de festa amb el cafè, després d'un sopar, o per una visita inesperada.  

I, la tradició familiar quan ens trobem amb amics i família d'obsequiar i portar alguna “cosa bona” o algun producte exquisit: una rajola de xocolata d'aquella ciutat o d'aquell país, una capsa de bombons “belgicans” comprats en aquella botiga i no altre, un paquet de pasta de bona qualitat, un formatge artesà, una ampolla de vi d'aquell viticultor o un bon oli amb una varietat recuperada d'aquella terra, el cafè d'una edició limitada o aquelles galetes Trias amb una ampolleta de Ratafia que porten la família de Santa Coloma de Farners, aquestes galetes artesanes elaborades seguint un formula magistral i de màxima qualitat des de 1908.

detall de la reproducció de la botiga TRIAS 

dilluns, 22 de març del 2021

Porros amb vinagreta – el llibre del porro

Hivern 2026: 2.808 visites

Actualització d'aquest post novembre 2021: El llibre del porro finalista, en la seva categoria, en el certamen internacional Gourmand World Cookbook Awards 2022.

Diu l'organitzció que és un reconeixement als que “cuinen” paraules.

Si vas a La Rioja, Navarra, el País Basc o algunes regions de França o Paris és molt possible que trobis a la carta, al menú o com plat del dia, esperit bistrotels porros amb vinagreta. Un plat habitual en aquestes regions. A Catalunya, és difícil trobar-lo al restaurant, però si, t'animo a preparar el porros amb vinagreta a casa.

El porro, ara, està de temporada, en alguns llibres l'anomenen porro quaresmal, varietat que arriba amb la primavera, i coincideix amb aquesta època de l'any. Encara que és possible trobar varietats de porro al mercat durant tot l'any i, també, a les hortes però res igual al porro de primavera molt més finet i tendre.

En els post anterior vaig presentar la nova entrega dels llibrets de la col·lecció de Productes de Mercat que pots veure aquí. Un d'ells és el dedicat al porro del que sóc l'autora. El projecte d'aquest llibre el vaig entregar l'estiu del 2019, molt abans imaginat. A les llibreries des de fa unes setmanes.

El porro és una verdura que no ha faltat mai a l'hort de casa, és agraït a la terra i sempre disposat en qualssevol plat que prepares, pot ser una humil verdura en tota classe de potatges, cremes, sopes, caldos, bouquet garni, i també pot ser l'ingredient necessari per una crema elegant com la Vichyssoise o el secret del cuiner que millora la truita. El porro és una verdura sovint utilitzada i no falta als horts familiars i als mercats.

Del porro, les possibilitats i les propostes vaig escriure un post al blog quan vaig presentar la Vichyssoise que pots veure aquí. Agraeixo a totes les persones que es varen sumar a l'homenatge al xef preparant la seva versió de la vichyssoise i varen etiquetar amb el hastagh #vichyssoise100years

Aquesta verdura és l'ingredient, també, per una quiche amb porro i pernil dolç o una porrusalda, plat de la cuina basca on s'acompanya el porro d'altres verdures i bacallà.



Després vindria aquest bonic llibret que avui et presento: el paper, les il·lustracions i onze receptes seleccionades, acompanyades d'un pròleg per anar més enllà, on trobaràs informació, característiques, possibilitats, propietats, consells de compra, com preparar-lo i també com la utilitzen alguns xefs a la cuina. Detalls que t'agradaren i també et sorprendran.

Ara, que ve Sant Jordi, te'l recomano, i s'interessa te'l podria fer arribar.

Les receptes del llibre són fàcils de fer i tenen interès com el recull d'una de les primeres receptes escrites amb aquest ingredient de la cuina medieval i conventual.

He inclòs receptes de la cuina francesa, no podien faltar, sent el país on es consumeix més el porro i forma part de la seva gastronomia i que aquí hem incorporat; he acompanyat el xai amb porro, dues receptes amb plats de peix, una sopa amb arròs per qualssevol ocasió, una salsa que et resolt un plat amb pasta o per acompanyar formatges, o una melmelada per maridar i inspirada en la cuina belga.

I també uns porros amb vinagreta, una mica diferents de la que acompanyo aquí. Perquè les possibilitats amb vinagretes és amplia i al teu gust personal l'omple de creativitat.

El porro és ric en vitamines, minerals, fibra i baix en calories. Resulta excel·lent cuinat al vapor on conserva totes les propietats; combina molt bé amb una vinagreta i ous durs, ous mollet, o semi durs. Resulta suau al paladar i fàcil de menjar i pair. És excel·lent en aquesta època de l'any.



La vinagreta és una salsa emulsionada freda o tèbia que bàsicament porta vinagre o un altre àcid com un cítric. Admet diferents ingredients que podem incorporar com la mel, pebre, mostassa, fruits secs o envinagrats, com alguns cogombrets, petits sema dolços, que en donen un toc cruixent i saborós, cibulet, julivert, ous durs o anxoves.

La recepta de porros amb vinagreta

Ingredients:

  • quatre porros, d'una mida similar, per persona un ou dur per persona

  • una fulla de llorer

  • sal

  • pebre

  • aigua per bullir

Ingredients per fer una vinagreta:

  • sis culleres d'oli d'oliva verge extra

  • dues culleres de vinagre de xerès

  • una cullereta d'una bona mostassa antiga de Dijon

  • cibulet, julivert o alguna herba que t'agradi

  • sal i pebre

Preparació de la vinagreta i cocció de l'ou:

Primer de tot prepararem la vinagreta amb antelació, per avançar la feina i, perquè en el moment de portar a taula hagi reposat.

En un bol posem l'oli, afegim la mostassa fins que quedi ben integrada, afegim el vinagre, un pensament de sal i de pebre i les herbes que hem triat. Barregem, fins que tots els ingredients quedin ben emulsionats. Reservar.

Bullir l'ou dur i tallar-lo ben petit. Reservar fins al moment d'emplatar que l'afegirem als porros, una vegada cuits amb la salsa vinagreta.


Preparació i cocció dels porros:

  • Netegem els porros de les seves arrels i de la part verda que podem guardar per fer fondos o caldos vegetals. Rentar bé, entre mig de les fulles, és habitual trobar terra que s'hi posa quan es reguen els horts. Eixugar bé i tallar la mida adequada.

  • Introduïm els porros, si vols, lligats en manats de 4, en aigua, lleugerament salada, bullim amb la fulla de llorer durant uns 8-9 minuts,  aproximadament, o també els pots coure al vapor.

  • Escórrer l'excés d'aigua, retirar el fil i posar-los en una plata allargada o en plats individuals.

  • Acompanyar amb la salsa vinagreta, afegir l'ou ratllat i portar a taula.

Comentari: un plat que no s'ha de prendre ni molt calent ni molt fred. A temperatura ambient seria de la millor manera.

Que vagi de gust. Fàcil i deliciós.