diumenge, 31 de desembre del 2023

Coca de codony – 12 anys de blog

Havia començat aquest post fa uns dies...

i començava així: “S'ha acabat la tardor i entrem a l'hivern oficial i a les portes del Nadal.” per raons de força major i per complir amb altres compromisos no he pogut continuar fins avui. Encara tenim codonys.

El passat 29 d'octubre el blog va fer 12 anys del primer post i, com cada any, per celebrar l'aniversari escric un post i l'acompanyo amb una nova recepta amb codony. Amb aquesta fruita i la recepta del codonyat vaig començar el blog. El codony és, també, el títol del primer llibre que vaig escriure al 2013 per la col·lecció productes de mercat de SD Edicions.

El codony, la magrana i el caqui poder són les fruites que més identifiquen la tardor i ens acompanyaran una part de l'hivern. El caqui té una temporada molt curta, la magrana com el codony ens acompanya fins a final d'any. Després podem assaborir-les en confitura, melmelada o gelea.

El codonyat artesà el podem degustar durant tot l'any, és un bon recurs al rebost i una de les millors parelles amb el formatge, també, acompanya amanides i diferents preparacions.

Aquí pots veure els posts i les receptes que he preparat amb el codony durant aquests anys: codonyat, la gelea, els panellets, l'all i oli de codony, al forn, un pastís, una tarta tatin, una amanida, una ratafia, un conill de tardor, codony al forn amb Marsala, un vinagre de codony...s'assemblaria al de poma, o un bacallà amb espinacs i mussolina per anomenar algunes.

Aquest any tenia el dubte entre dues receptes, finalment m'ha semblat escriure i fer una coca de codony. Una coca que feia temps que volia fer. Tothom m'havia dit que era una coca fàcil i deliciosa, però ningú em sabia explicar la recepta. Després de buscar en diferents llibres i consultar algunes persones vaig trobar dues propostes interessants. Una, pels experts “panarres” recollida en el llibre d'Ibán Yarza «100 Recetas de pan de pueblo» i, una altra recollida en el Corpus de la cuina catalana en la darrera edició la número 372. Aquesta última em va semblar més fàcil i és la que he preparat per aquest post. S'ha de dir que vull intentar preparar l'anterior.

Abans de la recepta, com cada any un petit resum dels posts que he escrit al blog durant aquest 2023:

L'any va començar amb un post del restaurant Can Ventura de Llívia, després vindria un post dedicat a una de les primeres formatgeries artesanes i més antigues del Principat, El Molí de l'Alzina; al febrer dins de la Barcelona Wine Week. Tast Família Torres: Quatre aproximacions als sòls del Priorat; un post dedicat a les alubias de Tolosa con sus sacramentos; per Setmana Santa, per fi, vaig poder escriure un post del bacallà de Quaresma; al maig un post del restaurant Can Rin de Cabrils dins de la 9a edició de la Ruta Gastronòmica “De Bona Pasta”; parada obligatòria i no vaig poder escriure fins al mes d'agost, el tercer post dedicat al viatge a Islàndia, no va ser fàcil, vaig dedicar-hi tot el mes d'agost. Aquest post per la seva extensió, el contingut i la informació podria ser un post per tot l'any. Del viatge, el paisatge, la cuina, els llocs i la natura.  Escriure aquest post em va permetre “tancar un cercle” i alhora acompanyar el premi i el reconeixement d'El llibre del bacallà dins del Gourmand Awards 2023 a Suècia. Un somni, un dels premis editorials de gastronomia amb més prestigi del món. Si, em varen saltar les llàgrimes per tot el camí, no exempt de dificultats, per les hores de solitud i per tot el que havia passat. Un gran reconeixement de la meva feina de tots aquests anys. Gràcies a la meva família per tot el suport. A tots el que heu llegit i comprat el llibre i als que aneu seguint el blog.

I, vaig continuar a l'octubre amb una col·laboració amb Aitona Gourmet amb una recepta senzilla però amb molt de gust, unes torradetes amb figues, formatge fresc i pernil; al novembre una ressenya del llibre 36 maneras deguisar el bacalao de Manuel María Puga i Parga - ”Picadillo” i, algunes coincidències difícils d'explicar; va seguir de nou un nou post amb bacallà i com a protagonista de 10a Edició de la Ruta Gastronòmica de Cabrils; a primers de desembre un post dedicat a un petit projecte familiar al Matarranya de les Tres aceitunas acompanyat, també, d'una recepta familiar de la casa de la mare l'ajaceite - allioli amb patata.

A més a més he anat compartint a Instagram alguns post que m'han agradat i semblant d'interès.

De les coques, al blog pots trobar algunes com la coca de Sant Joan, la coca de poma, la coca de ratafia, la coca de llanda, la coca d'albercocs amb sobrassada i un post dedicat a les coques, un recorregut d'aquesta preparació per descobrir algunes de les varietats de coques que podem trobar a la nostre país per acabar amb una coca de recapte.

Avui doncs una coca de codony i de la que l'Iban Yarza, periodista, divulgador i flequer va escriure: “El membrillo, con su textura ápera y carne dura, no parece una fruta más petecible para comer una torta. Sin embargo, la coca de codony que se puede encontrar en muchas zonas de Castellón demuestra que una sencillla massa de pan y un poco de azucar son capaces de obrar magia: el resultado es un sabor de mil matices y una pulpa tierna. Probarla constituye una revelación. Esta pieza tant sorprendente se puede encontrar en recetarios de otras zonas de la región y en el cercano Aragón, i afegeixo a les poblacions de Fraga i Solivella a la Conca de Barberà com em deia la família Sans Travé. Tradicionalmente se elaboraba con masa de pan de la hornada (como muchas tortas y cocas), després es va enriquir amb sucre i oli, i avui no és extrany trobar-la en una massa dolça semblant al pa cremat.”


La recepta de la coca que avui et proposo, com he escrit més amunt és la recollida en el Corpus de la cuina catalana:



Ingredients:

  • 2 o 3 codonys segons la mida
  • 100 gr i un raig d'oli d'oliva verge extra arbequina Molí del Set
  • 10 cl de cervesa
  • Un pessic de sal
  • Farina d'espelta ecològica
  • Sucre la quantitat necessària.

Elaboració:

  • Barregeu els 100 g d'oli d'oliva, amb la cervesa, la farina que admeti i la sal fins que quedi una massa que no s'enganxi als dits.
  • Estireu la pasta en una safata rectangular.
  • Peleu i talleu els codonys molt fins.
  • Col·loqueu damunt de la massa, superposant les lamines del codony.
  • Poseu un raig d'oli i el sucre generós i introduïu al forn prèviament escalfat a 180ºC durant uns 45'-50' aproximadament, segons el forn..

Que vagi de gust!

dimecres, 6 de desembre del 2023

Tres aceitunas - Ajaceite - Allioli amb patata

“Je ne serais jamais contente de ne pas vois voir” Annie

A la comarca del Matarranya, una de les més belles d’Espanya, on els camps d’oliveres es fonen amb els ametllers i les vinyes es produeix l’oli d’oliva verge extra orgànic Las tres aceitunas, un petit projecte familiar impulsat per Fenella Bingham per donar a conèixer l'empeltre una de les varietats d’oli d'oliva més antigues i pròpies de l’Aragó.

L'empeltre, (oliva, oli i olivera) és una varietat oleícola asimètrica i allargada, de color morat i negra quan ha madurat. No és la més habitual però probablement és la varietat amb una història mil·lenària que es situa a l'any 1.000 aC. i alhora una les principals senyals d'identitat de l'oli d'oliva de la Denominació de Origen del Baix Aragó. Aquesta zona productora és una de les més importants del nord d'Espanya.

El conreu de l'olivera en terres de secà disminueix la capacitat de producció però alhora augmenta la seva qualitat, Això fa que els olis verges produïts en aquesta zona siguin autèntic “or líquid”.

Tot el procés per l’elaboració de l’oli és manual i ecològic; el premsat es fa en fred i amb el mètode tradicional, (perdut en els darreres anys), en un molí de Calaceite, aquesta circumstància atorga a l’oli una textura fina i agradable i alhora elimina l’oxidació produïda per l’aigua.

La producció és d’unes 1.000 ampolles a l’any.

Les característiques bàsiques de l'oli serien: aspecte net sense terbolesa; color daurat, característic de la varietat d'empeltre; sabor suau, molt agradable que recorda la fragància de l'olivera.

L’oli d'oliva @lastresaceitunas el pots trobar en alguns restaurants i botigues especialitzades de Barcelona.

El dibuix de l'etiqueta de les ampolles és una il·lustració pintada per Clea, la neta, la més petita de la família.

La frase que encapçala aquest post, escrita a l'etiqueta de l'ampolla, a la base del dibuix és de l'àvia Anne conformant la història d'una família.

El món és millor gràcies aquells que persegueixen els seus somnis.

Per acompanyar aquest oli he pensat que estaria bé fer un Ajaceite, un all i oli amb patata, una recepta familiar, pròpia de l'Aragó de diferents comarques com la Jacetania o los Monegros i, que feien a la casa familiar de la mare per quarta generació que tinc constància; també, hi ha costum a Mallorca i, documentada a la Provença - França-. Amb ou, amb pa, amb codony. En realitat són maneres de fer pròpies de cada poble, de les diferents cultures i del patrimoni culinari del Mediterrani.

L'Ajaceite que podeu veure en aquesta imatge l'he fet aquesta tarda amb la mare. Ella, s'ha fet gran, com tots, però m'ha volgut fer costat i conduir.

L'Ajaceite és una “salsa” que s'acompanya habitualment amb conill, llonganissa o altres carns a la brasa, bacallà o cargols i, també, verdures de temporada.

L'Ajaceite es prenia acompanyat d'altres aliments, principalment en la festa de la “rematadura”, celebraven un dinar al camp o a les cases per festejar amb totes les persones que havien treballat recollint les olives. 

Ingredients:

  • 1 patata gran
  • 2 grans d'alls sense el nervi
  • 1 ou ecològic a temperatura ambient
  • La quantitat necessària d'oli d'oliva verge extra
  • sal
Elaboració:
  1. Netegeu i coeu la patata, sense pelar, amb aigua i sal.
  2. Una vegada cuita, peleu i xafeu la patata amb una forquilla.
  3. Peleu els alls i els piqueu.
  4. Poseu aquests ingredients en el vas ample del minipimer.
  5. Afegiu l'ou i la sal.
  6. Poc a poc es va afegint l'oli d'oliva necessari i es finalitza quan ha espessit i "brilla".

T'agradarà.

Aquesta és la meva proposta quan una companya em va dir que em volia fer arribar una ampolla d'aquest oli i, si m'agradava, fer difusió a través del meu blog.


"Aceite,
recóndita y suprema
condición de la olla,
pedestal de perdices,
llave celeste de la mayonesa,
suave y sabroso
sobre las lechugas
y sobrenatural en el infierno
de los arzobispales pejerreyes."

Oda al aceite, Pablo Neruda


T'agradarà el pa amb xocolata i oli d'oliva verge extra 






Pastís de pera amb oli d'oliva verge extra