dijous, 31 de març del 2016

Fricandó

Hivern 2024: 4.123 visites

El fricandó és un estofat o guisat de vedella que pren caràcter i identitat pels bolets que l'acompanyen sense ells no hauria fricandó. Considerat un plat urbà, tradicional, de fonda, i casolà de dies de festa de la Cuina Catalana i per sucar-hi pa. El seu nom podria venir del francès o de l'Occità segons ha escrit en Jaume Fàbrega i en Josep Pla.
Les fotos del plat que acompanyen el post són del passat Sant Josep. El fricandó és una bona proposta pels dies de festa, alguns diuen de Festa Major.

El nom de fricandeau el trobem també en la Cuina Francesa però amb un significat diferent de com el coneixem a Catalunya. Per la Cuina Francesa es tractaria d'una preparació amb vedella entatxonada amb cansalada, presentada en fred i acompanyada d'hortalisses, també l'he trobat amb aquest nom per designar algun plat de peix o una especialitat de xarcuteria amb carn picada i mandonguilles al forn presentada en la seva gelatina.

Jaume Fàbrega el recull gairebé en tots els seus llibres i el situa en el segle XVIII com un plat que es prepara a Catalunya i Mallorca. En Josep Pla l'inclou dintre dels plats cuinats amb vedella o vedell i traduït dels francès com un plat excel·lent i com en Manuel Vázquez Montalbán el situa en la categoria de platillos, en un temps bastant arrelats al nostre país pel deliri que tenim pels bolets.
Els xefs i cada casa aporten el seu punt de diferenciació hi ha qui afegeix una picada al final per arrodonir-lo, alguns afegeixen api o pastanaga poder s'inspiren en alguns plats de la Cuina italiana? També n'hi ha que l'acompanyen d'alguna herba aromàtica com el llorer.

En Jaume Fàbrega aconsella no afegir tomàquet de la mateixa manera que en el llibre anònim del s. XIX d'Avisos é instruccions per un Cuiner Principiant.

El xef, Dani Lechuga gran coneixedor del món de les carns el prepara afegint tomàquet ratllat i l'acaba amb una picada.

La recepta que he escrit porta dues culleres de salsa de tomàquet fet a casa. Com es pot veure és un plat que admet diversos ingredients segons el llocs, les cases o les mans de qui l'elabora.

És important també triar una bona carn, saber la procedència, criada en llibertat que prengui la llet de la mare, sense llets en pols ni substitutius, que mengi l'herba dels prats, farratges naturals de cereals i lleguminoses que no incloguin tractaments o en qualssevol cas supervisat pel veterinari i begui l'aigua natural si pot ser dels rius o la pluja. El resultats és una carn gustosa tendra de color rosat. Aquí tenim la vedella de raça bruneta que té la IGP vedella dels Pirineus (Pallars, Ribagorça, La Vall d'Aran). És una raça que prové del creuament d'una raça autòctona dels Pirineus i una Alpina. Inicialment es destinava a la feina, producció de llet i de carn. Actualment es destinada a la producció de carn.
"L'abril mullat fa créixer l'herba del ramat"
Per escriure un post es pot intuir tot el que hi ha darrera: La recepta, buscar el producte, cuinar-la, la bibliografia, contrastar, comprovar i també caminar pel camp per aconseguir una imatge. Dilluns de Pasqua, al matí, vaig fer una caminada fins retrobar algunes vaques que tenia vistes i fer alguna foto per acompanyar el post. Les vaques, els vedells i el toro que vigila atent el ramat i a l'hora recordava quan anava cada dia dels estius a les 7 a buscar la llet recent munyida, les galledes d'aigua de la font per donar de beure als animals, i com és la vida d'algunes persones que amb la seva feina han preservat l'ecosistema. Deixo un enllaç de l'explotació Mas Maiensa, de casa de la Teresa a Llagostera, on crien la vedella de la raça de l'Aubrac de forma natural i la manera de com ho fan. La raça de les vedelles de l'Aubrac prové de la zona de l'Occitània (com el nom del plat m'ha semblat una bona coincidència). Aquesta explotació familiar està en Les Gavarres, un serralada que no és alta muntanya i aquesta raça s'adapta molt millor aquestes pastures que la raça Bruna o la Limousine que és molt gran. L'Aubrac també es destina a al producció de carn. 

Pujant a Prats de Cadí i en molts altres llocs dels Pirineus: El Berguedà, La Garrotxa, Osona, Val d'Aran, El Ripollès, Els Pallars, La Cerdanya es poden veure les vaques pasturant en llibertat.

Vaig anar a comprar la carn per fer el fricandó al Mercat, a la botiga de la Paquita, una botiga familiar on t'aconsellen bé i tenen productes de bona qualitat per preparar diferents plats.

Dels bolets i de la passió boletaire he escrit en anteriors posts. Aquesta vegada, el cama-sec o “moixarnó sec”, i rehidratats per acompanyar el fricandó és el que més m'agrada per aquest plat. El sabor, l'olor i el gust em recorda al fricandó de sempre. És possible preparar aquest plat amb altres varietats de bolets quan ve la tardor o els bolets frescos d'ara que ha entrat la primavera.

Cama-secs (envasats erròniament amb el nom moixernons)
Nom científic: Marasmius oreades. Oreades ve del grec i significa nimfa dels prats.
Altres noms: Cama sec, carrereta. En castellà: senderuelas, ninfas.
Descripció i habitat: És un bolet petit i té el peu molt prim però resistent, de color marró clar. Es troba al començament de la primavera fins la tardor formant “carreretes” en els prats en forma de ferradura i un darrera l'altre en castellà diuen “corros de brujas”
A la cuina: És excel·lent tan fresc com sec. Amb ous, arròs, pasta o rehidratats estan molts bons i aromatitza molt bé un plat cuinat amb carn. La manera de conservació en sec s'utilitza des de fa molt temps.

La recepta del Fricandó un plat deliciós i exquisit. La manera de preparar el fricandó és enfarinant la carn, fregir “frica” i després estofar-la. L'estofat és una tècnica de cocció dels aliments on s'aprofita el líquid que hi contenen, posats en la cassola en cru, a foc baix, acompanyat d'algunes herbes i hortalisses i oli d'oliva.
Ingredients per 4 persones:
  • 2 talls de vedella finets per persona de la part dels crostó, peixet o mitjana.
  • La farina necessària per arrebossar
  • Una ceba de Figueres
  • 2 tomàquets ratllats o 2 culleres de salsa de tomàquet fet a casa.
  • 1/2 gra d'all
  • Sal i pebre
  • 1 fulla de llorer o un altre herba que agradi
  • Oli d'oliva verge extra de Les Garrigues
  • Aigua mineral o caldo sua vegetal
  • Un grapat moixernons 30 gr.
  • Un vaset de vi blanc

La preparació:
  • Posar els moixernons en un bol amb aigua tèbia per hidratar-los.
  • Tallem la ceba petita.
  • Pelen i tallem l'all.
  • Ratllem els tomàquets sinó tenim salsa de tomàquet preparada.
Fregir i cocció:
  1. En una paella posem l'oli d'oliva  necessari per fregir els talls de carn prèviament salpebrada i enfarinada, no gaire estona banda i banda. Reservem.
  2. En aquest mateix oli posem l'all, després la ceba fins que estigui rossa.
  3. Afegim el tomàquet ratllat. Si tenim la salsa de tomàquet la incorporem. Deixar uns 8 minuts aproximadament.
  4. Posem el sofregit i els talls de carn en una cassola i ho cobrim amb aigua o brou lleuger vegetal. Afegim els moixernons, el vaset de vi blanc i l'aigua de hidratar els moixernons comprovar que no hagi restes de terra. Deixar 5 minuts i tapar i coure lentament fins que la carn estigui tendra.
Aquest plat resulta superior d'un dia per l'altre.
Es pot acompanyar amb un puré de patates i ratllar una mica de tòfona per sobre.
Que vagi de gust!
Maridatge: Vi negre Syrah de L'Empordà o un vi negre que t'agradi
Estris: Una cocotte, espàtules, ganivets, bols, colador, i ratllador. La paella de ferro on he fregit la carn me l'ha fet arribar Lecuine
Altres plats amb bolets:










dilluns, 7 de març del 2016

Sopa torrada amb pilotilles -mandonguilles -

Hivern 2024: 9.510 visites

“Qui menja sopes se les pensa totes”

Som a l'hivern, un hivern ben estrany, sense gaire fred, almenys a Barcelona. Únicament el cap de setmana passat anunciaven que baixarien les temperatures. Avui, a Moià, uns quants flocs de neu ens han fet somriure i sentir aquest hivern tan esperat. Un home gran, s'ha aturat al carrer, per tenir la certesa de que per fi nevava i deia: “no m'ho puc creure està nevant...pensava que eren les plomes dels ocells.”!!
Les sopes són el menjar que ve més de gust quan fa fred i com no renuncio a escriure un post de sopes, he preparat una recepta que està gairebé en perill d'extinció, per sort, encara hi ha qui l'elabora, la mare també: La sopa torrada amb mandonguilles és l'essència millorada de totes les sopes i de la que pren el nom.

La paraula sopa com recull Joan Coromines en el diccionari és d'origen germànic. SÜPPA “pedazo de pan empapado en líquido.” És aquest, en efecte, el sentit etimològic i d'on ve la paraula. Un plat semilíquid on s'han posat trossos de pa i altres ingredients. I el verb i l'acció de sopar “empapar o xopar” en català vindria de xopar el pa amb líquid. Els avis, per esmorzar, de vegades, afegien trossos de pa a la llet i deien: “fem sopes” :). Els crostons, (trossets de pa fregit fets a casa o comprats) també acompanyen les cremes, sopes, gaspatxos i algunes amanides.
En català ha quedat en l'acció de “sopar” la manera de designar l'últim àpat del dia. És molt més que probable que el sopar consistís en un sol plat que es podia millorar segons els ingredients que pogués haver a les cases o els productes que en temps de més o menys recursos hi havia. Aprofitar l'aigua de bullir les verdures o els llegums, afegir un raig d'oli d'oliva, o una herba aromàtica com la menta o la farigola arrodonia aquell plat. Aigua, líquid, brou, cremes o sopes amb més o menys substància fan bones les cases, fan cases amb vida, i conviden a quedar-se. De la mateix manera que els alemanys els agrada incorporar a les sopes diversos ingredients per fer d'elles un plat únic i pràctic reivindico les sopes com un menjar extraordinari

Les sopes de pa ja es recullen en el Llibre de Sent Soví però més enllà de l'origen, les sopes són un aliment que sempre ve gust, són digestives, reconforten, restauren i revifen. No hi a res millor quan estàs cansat o bens d'un llarg viatge que un plat calent de sopa. De les sopes ja he escrit alguns posts tan de les sopes calentes, senzilles i bones com de les sopes fredes dels estius que venen tan de gust. Lleugeres, fresques i delicioses: els gaspatxos, salmorejos, vichyssoise o les sopes de fruites i hortalisses com la sopa de síndria i tomàquet o la crema de poma àcida i api-rave.

La sopa torrada amb pilotilles* -mandonguilles- la vaig anomenar en el primer post que vaig escriure sobre les sopes,  La sopa d'all va ser la recepta humil i senzilla en homenatge al cuiner i gastrònom Santi Santamaria. Segurament l'agradaria aquesta sopa de les comarques d'Osona i el Ripollès com també l'agradava Vic, i la Plaça Major, convertida en un gran mercat a l'aire lliure, els dimarts i els dissabte, la sorra al mig, com si fos una plaça renaixentista italiana al mig de Catalunya. Les boires, els excel·lents productes de la Plana i aquelles tres “F's” (frares, fred i fanatisme) que advertien d'un caràcter i d'una manera de ser, avui segurament molt diluït. :)
          La Plaça Major de Vic seleccionada per TripAdvisor com una de les 20 places amb més encant de la península.

Amb aquesta sopa s'encetava el dinar de les Festes Majors i Nadal, en alguns pobles de la Comarca d'Osona. La seva elaboració començava, el dia abans, quan es preparaven centenars de petites pilotilles, nom que es coneix en aquesta comarca a les mandonguilles. Es fan amb els mateixos ingredients que la pilota* de l'escudella, segurament d'aquí el seu nom i de la mida d'una bala o oliva. Havíem anat al forn a comprar "la sopa torrada” nom de les llesques finíssimes i torrades que venen als forns artesans i pastisseries d'Osona: Santa Eulàlia, Centelles, Vic, Gurb, Manlleu, l'Esquirol, Seva o Rupit, per anomenar alguns i també a Moià, encara que no pertany aquesta comarca però està a tocar, per això, és possible que hagi altres llocs repartits pel territori que també en facin. Cada vegada és més difícil d'aconseguir. A Ripoll també havien fet. A Mallorca també hi ha sopes de pa torrat. Les llesques torrades es poden fer també a casa amb més o menys encert. 
Un gran sac d'envasar la farina al costat el taulell deixava a la vista la sopa torrada, perquè ningú s'oblides, ara, unes bosses de plàstic sense cap marca contenen una quantitat per un o dos àpats. 

La sopa torrada s'elabora amb el pa que no s'ha vengut, un senyal del caràcter d'aprofitament dels aliments, es deixa assecar 3 o 4 dies més i després és llesca i es torra. Aquest verb, "llescar", és una de les paraules de la llengua catalana en perill d'extinció. Dos propòsits amb aquest post reivindicar una gran sopa i una paraula en desús.

Les llesques de pa es tallen finíssimes, es posen en llaunes o plates es fornejant de manera homogènia i ja tenim un dels ingredients per preparar aquesta sopa.

El pa com ingredient de les sopes s'utilitzava en moltes masies. El pa s'elaborava cada quinze dies. Era molt valorat, es guardava en calaixeres, es tallava amb un ganivet especial “la ganiveta”, cap altre, i abans d'encetar-lo se li feia una creu a la part de darrera. El pa beneïa les cases, era símbol d'aliment i mai es llençava. Així una de les sopes més elementals i senzilles era la sopa escalada que no és res més que brou i pa sec.
Resulta molt pràctic tenir el costum de fer caldo un cop per setmana, i també aprofitar l'aigua de bullir les verdures o els llegums i conservar-lo congelat. Un bon recurs per preparar, en un instant, un plat calent.

Per fer la sopa torrada amb pilotilles s'ha de fer un brou de verdures i carns de la manera habitual. El podem fer amb els ingredients que tinguem o que ens inspirin. 

Ingredients per unes 4 persones
Preparació i cocció:
  • 1 litre i mig de brou de verdures i carns aproximadament. Proposta de brou: Una branca d'api, nap, xirivia, pastanagues, porro, un tros de carbassa, ceba, una patata, una fulla de col, un os de vedella, un tros o carcassa de gallina o pollastre. Fem el caldo de la manera habitual. Podem optar només per verdures i hortalisses, en aquest cas, les verdures tenen que bullir poca estona. Si fem un brou amb verdures i carns posarem una olla gran al foc amb aigua i mentre l'aigua arriba a ebullició netejarem les verdures, les pelem i les tallem, si convé. Si fem el brou amb carn o au, primer posem les carns amb aigua freda, deixem bullir uns 45`i en aquest punt incorporem les verdures que deixarem bullir 25' més. Recorda, com vaig escriure a l'escudella les verdures tenen que bullir poca estona. 
  • La Sopa Torrada: Una bossa de les que venen a les fleques artesanes. Es calcula un grapat per persona o al gust.
Per fer les mandonguilles o pilotilles: (A Vic hi ha xarcuteries que les venen fetes)
  • 120 gr. carn de vedella picada
  • 120 gr. carn picada de botifarra de les bones
  • Un ou petit
  • Una branqueta de julivert
  • 1 gra d'all
  • Sal i pebre molta al moment
  • Canyella un polsim
  • Una miqueta de molla de pa
  • La farina necessària per arrebossar
  • L'oli d'oliva verge extra que calgui per fregir-les
Fer el brou de la manera habitual. Netejar les verdures i les carns. Posar els ingredients sempre amb l'aigua freda i en una olla gran. Afegir les verdures en els últims 20 minuts. Les verdures no convé que bullin molta estona. Reservem.
Mentrestant fen les pilotilles: Posem en un plat les dues carns picades, s'hi afegeix l'ou batut, una mica d'all picat, sempre menys que més, tan sols l'aroma, salpebrem, un pensament de canyella en pols, la molla de pa, es pasta bé i amb l'ajuda d'una cullereta de cafè formem les pilotilles de la mida d'una oliva, les enfarinem i les fregim fins que quedin ben rosses. Les posen en un paper de cuina per absorbir l'excés d'oli.


Colem el caldo posem en una altre olla el brou necessari i l'escalfem ben calent.
Afegim el pa torrat, deixem coure una estona, afinem i afegim les pilotilles. Presentar a taula immediatament i ben bullent.

Que vagi de gust!
Comentari: En les fotografies he posat la sopa torrada i les pilotilles de manera que es veiessin bé els ingredients. Després he afegit al plat el brou ben bullint just al moment de presentar a taula.

Malgrat algunes persones considerin que sigui una "sopa en perill d'extinció" vull afegir que es tracta d'una sopa local, per això no es coneix gaire ni està generalitzada! . Reservada a dues comarques. 

Aquesta recepta està recollida també en el Corpus Culinari del Patrimoni Català i en el llibre de Jaume Fàbrega Totes les Sopes.


Altres sopes per l'hivern:
Escudella i carn d'olla Extraordinària 











Sopa d'all -Sencilla i bona- en homenatge a un gran cuiner









Sopa de ceba Aquest és el post més visitat del blog 54.796 a data d'avui