Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cuiners. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cuiners. Mostrar tots els missatges

diumenge, 14 de desembre del 2025

Crumble de poma i codony amb crema anglesa - 14 anys de blog -

El passat 29 d’octubre aquest blog va fer 14 anys de la publicació del primer post i, com és habitual, cada any, quan arriba l’aniversari comparteixo una recepta on el codony és el protagonista.



Josep Carner va escriure al 1906 el poemari Els Fruits Saborosos on l’autor dona el nom d’un fruit a cada poema i alhora reflexiona sobre el pas del temps. En aquest poemari no falten els codonys, una fruita tardoral i amb tantes possiblitats. D’aquell poema em quedaria amb la última estrofa quan el poeta escriu: 


“Llavores el codony qui’s feu vell a la branca

Dintre’l calaix perfuma la nostra roba blanca;

I si l’amorosím al caliu de la llar

I l’acostem als llavis sorruts, és dolç, encar!


Aques paràgraf, també, acompanya el llibre d’El codony que vaig escriure al 2013 per la col·lecció Productes de Mercat de SD Edicions.


Narcís Comadira, també, escriu algun article dedicat als codonys quan arriba la tardor. El codony, és una fruita resistent i romàntica si la sabem valorar. “Una fruita que té vida, una vida llarga. I ens fan companyia tota la tardor i bona part de l’hivern, una companyia perfumada i al·legòrica” 


El cuiner Santi Santamaria era un entusiasta del codony. Va escriure sobre les qualitats i les propietats d’aquesta fruita en si mateixa o com acompanyant de plats de cacera. Si et fixes el codony coincideix amb la temporada de caça. El codonyat és la confitura que fem amb aquesta fruita, el codony transformat en confitura, compota o gelea és, també, un dels millors "maridatges" per acompanyar els formatges, des dels més tendres fins als més madurats fent un recorregut per tota la geografia. 


La primera recepta amb codony que vaig recollir en el blog no podia ser un altra que el codonyat una de les millors maneres de conservar aquesta fruita i segurament una de les més antigues recollides al Libre de totes maneres de confits, del segle XV, i, també a La cuynera catalana, recollida en el pròleg del llibre del codony. La confitura de codony es conserva i ens acompanya, sense cap classe d’additiu i conservant, fins que poguem recollir els codonys de la propera temporada.


Aquesta any, la recepta que he triat és un crumble de poma i codony. Una recepta esplèndida cuinada en dos temps i molt fàcil de preparar. Inicialment havia pensat preparar una altra recepta però, aquest any, el codonyer de casa, gairebé, no ha donat fruits. No sé si s’ha fet vellet o les altes temperatures d’aquest estiu i alguna pedregada quan estava en plena floració va malmetre el que seria el fruit. Per això, he acompanyat els codonys amb poma. Sempre versàtil i de la mateixa família que els codonys.


El resum d’aquest any al blog és positiu, continúen les visites de diferents països, malgrat tot passi per les imatges, amb un promig de 700 a més de 1.000 visites diàries, de diferents països com EEUU, França, Austria, Anglaterra, Alemanya o Itàlia, els Països Nòrdics, o, també, de més lluny com el Japó, Xina, Singapur, Sudàfrica o Sudamèrica. No he pogut publicar tant com voldria perquè havia d’entregar abans de l’estiu el llibre Els millors 25 bolets que es va publicar el passat 3 de setembre i del que pots recuperar el post de la ressenya que vaig escriure aquí.


L’any va començar amb una formidable sopa de fredolics o fredolucs, “els bolets que venen del fred”, tant adequada pels mesos d’hivern i que ara està tenint moltes mnés visites que quan la vaig publicar al gener.


Vaig escriure un post dedicat al bacallà a la Talamanquina, recollida, també, en El llibre del bacallà i alhora destacar la importància de les receptes amb bacallà pròpies del Bages on vaig proposar el maridatge amb un vi elaborat amb la varietat de raïm picapoll present en la comarca del Bages des de fa segles i la presentació del llibre del bacallà en aquesta població. Una entrada més en aquest blog dedicada al bacallà. Destacar que aquest post ha estat el més visitat del blog de tots els publicats aquest 2025.


Al mes d’abril es va celebrar a Barcelona el Concurs d’Escoles Culinàries Bacalao d’Islàndia on 16 estudiants de diferents Escoles de Cuina de la península, amb un gran nivell, s’han trobat a Barcelona, com a reconeixament a L’ESHOB, guanyadora de l’anterior edició. Aquest any ha resultat guanyador Bryan Quintero, alumne del CETT, de Barcelona. Així que, el 2026 el Concurs es celebrarà de nou a Barcelona i en aquesta escola i d’aqui aquest post.


Després vindria una Torta Caprese All’Aranja, un pastís tradicional i formidable de la rebosteria italiana i com la majoria de preparacions de la cuina italiana s’han adoptat per la cuina internacional. Al meu entendre aquest post va passar desapercebut, sino el vares llegir m’agradaria que el poguessis recuperar. Es tracta d’una un tortada suau i lleugera amb xocolata de molt bona qualitat i amb l’aroma dels cítrics que ens transporta a Itàlia. La recepta està documentada en el llibre El país donde florece el limonero - La historia de Italia y sus cítricos - El llibre té post al blog, també.


Un dels objectius de la DOP Pera de Lleida és aconseguir que la pera de Lleida s’integri en la nostra cuina i alimentació més enllà d’unes postres, per això, aquest any, des de la DOP Pera de Lleida varen fer una campanya per afavorir el consum d’aquesta fruita amb el sufragi de fons de la Comunitat Econòmica Europea. Així quan, la DOP Pera de Lleida em va proposar una col·laboració em va semblar interessant escriure i fer una amanida de peres amb anxoves, avellanes i l’oli d’oliva verge de la varietat arbequina, grans productes de la cuina mediterrànea i de proximitat, unint el mar i la terra i que vaig maridar amb Auzells de Tomàs Cusiné de la DO Costers del Segre per proximitat geogràfica.


Aquest any he escrit dos posts de dos restaurants: Compartir Barcelona, cuina mediterrània moderna, on varem anar per celebrar aniversari i que post recuperar aquí i un post de L’Hostal de Ca l’Enric, la proposta del menú diari a La Vall de Bianya. Aquest mes desembre, sinó hi ha cap imprevist, escriuré un nou post dedicat a un restaurant…lluny d’aquí, al centre d’Europa.


Un post que em va agradar molt escriure i, pendent de fa temps, és el que vaig publicar en plena canícula: Cafè fred, cafè amb gel de cafè -una tarda a Sícilia. On vaig compartir una de les millors begudes per apaigavà la set i que va agradar molt.


L’últim post publicat al blog, fins ara, és la ressenya del llibre Els Millors 25 bolets -Guia per trobar-ne i per cuinar-ne- de Sidillà Edicions i del que sóc coautora.


A més a més del blog he continuat publicant contingut a Instagram compartint propostes per cada moment i per cada estació de l'any seguint el calendari. Des d'aquí agraeixo el suport a tots els que m'acompanyeu i les empreses i entitats amb que han confiat amb el que he anat fent. Gràcies! 


La recepta de l’aniversari del blog és aquest crumble de poma i codony. Una proposta amb el punt just de dolçor, acidesa i alhora reconfortant pel contrast dels ingredients per aquests dies de tardor quan les temperatures més fredes ens comencen acompanyar. Anteriorment i, també, en un post d’aniversari, havia combinat la poma i el codony per un pastís del tercer aniversari del blog i que pots recuperar aquí.


La primera vegada que vaig veure prepapar el crumble va ser quan va venir a visitar-nos una amiga alemana. Ella cuina de meravella i amb gran sensibilitat. És molt metòdica. Només utilitza productes ecològics i de proximitat. En aquella ocasió va preparar un crumble amb prèssec acompanyat d’una crema anglesa. Deliciciós contrast!


El que he fet és seguir les indicacions de la nostra amiga però en comptes de prèssec he posat poma i codony. Obviament el codony necesita més temps de cocció que la poma que es  cou deseguida.


La versió clàssica del crumble és la que s’acompanya amb poma, encara que és possible preparar infinitat de combinacions, dolces o salades; amb fruits vermells, amb peres, prunes, figues o verdures com les bledes, els espinacs o les endívies amb formatge o fins i tot peix o carn. Em va semblar interessant incloure el codony per ser unes postres associats a la tardor i perquè el codony combina molt bé amb la poma per ser de la mateixa família que les pomes.


Hi ha alguns llibres anglesos dedicats al crumble. Aquesta preparació anglesa ha traspassat fronteres i s’ha fet internacional i la trobareu en la majoria de receptaris dedicats a la rebosteria.


El Larrouse Gastronòmic descriu el crumble com una especialitat britànica que es prepara amb pomes amb pasta o “galeta” esmicolada. En realitat seria una galeta desfeta. Per tant es senzilla i fàcil de preparar i el resultat a taula sempre és esplendid. Imagino l’origen d’aquesta preparació seria un excedent de fruita i una manera de preparar-la a més a més de la conservació de la fruita en melmelades i confitures.


El Diccionari Collins recull dues aceptacions: (bread) la primera és la que ens interessa: esgrunar o desmigar o esmicolar per referir-se a la cobertura que posem damunt de la fruita.


“Aquesta galeta” esmicolada és fa amb tres ingredients: farina, mantega de bona qualitat molt freda i sucre moré. És possible que trobis receptes en les quals s’afegeix civada o fruits secs. He afegit unes avellanes “trencades”, lleugerament, amb la mà del morter per donar un punt cruxent i més saborós.


Per fer aquest recepta, sincerament, he seguit, en gran part, la meva intuició, aquelles fòrmules alquímiques, per la cocció de les pomes i els codonys i he respectat les quantitats del crumble. 


En molts receptaris trobaràs que posen la fruita crua, sempre dependrà del tipus de fruita, i tot seguit cobreixen la fruita amb el crumble i fornejant la preparació. Al meu entendre la fruita l’hem de coure lleugerament previament abans d’enfornar amb el crumble. No és el mateix unes prunes que pràcticament es desfan i es couen ràpidament que el codony que vol molt més temps de cocció.






Ingredients (per a 4 persones)


Per la fruita:


- 3 codonys

- 3 pomes de la varietat Golden Delicious

- Sucre moré

- Una branqueta de canyella

- L’aigua necessària 

- El suc de mitja llimona

- Una branqueta de canyella


Per el crumble:


- 100 gr. de farina

- 100 gr. de mantega de bona qualitat- He utilitzat Cadí. Molt freda

- 80 gr. de sucre

- Un grapadet d’avellanes




Podeu acompanyar el crumble amb un gelat de vainilla o una crema anglesa


Preparació i cocció de les fruites

Netegem el borrisol dels codonys amb un drap, els pelem, treiem la grana i els partim en quarts. Afegim un raig de llimona per evitar l’oxidació.

 

Posem els codonys en una cassola i afegim una cullera petita de sucre per cada peça de fruita. Cobrim amb aigua. Tapem i anem controlant vigilant que no s’enganxin.


Deixem coure els codonys lentamente fins que estiguin una mica tous. Uns 30-35 minuts, aproximadament. Comproveu amb la punta d'un ganivet si està una mica tou. Reserveu. Recorda que acabarem la cocció al forn quan posem el crumble per sobre.


Mentre es couen els codonys netegem les pomes, les pelem, els hi treiem la grana i les partim en quarts. Com hem fet amb els codonys afegim un raig de llimona per evitar l’oxidació. Posem en una cassola amb una mica d’aigua i la branqueta de canyella, el punt just perquè no s’engantxin. Les pomes treuen els seus propis sucs. No poso sucre a les pomes. Deixem coure, lentament, com si fos una compota però la meitat dels temps. Es a dir només coure uns 10 minuts. Recorda que, després, acabarem la cocció quan enfornem. Reservem.


Per fer el crumble:


En un bol, posa la farina, el sucre i la mantega molt freda en trossos, barreja amb les mans, lleugerament, tots els ingredients. No ho desfacis gaire. No té que quedar una pasta.

Afegiu les avellanes trencades. Reserva a la nevera.




Enceneu el forn a 180ºC.


En una safata per anar al forn posem la poma i el codony que hem cuit, superposeu les fruites a la safata i afegiu un polsim o un "pensament" de canyella en pols.


Cobriu les fruites amb el “crumble” i enfornem durant uns 30 - 35 minuts o fins que el “crumble”estigui lleugerament daurat.

Assaboriu tebi és deliciós!

Presenteu a taula acompanyat d’una quenelle de gelat de vainilla, un gelat de crema catalana que post veure aquí o una crema anglesa.

Per si vols fer la crema anglesa 


Ingredients:


 -1 ou

- 125 gr. de sucre

- 30 gr- de mantega

- 1/2 llimona


Elaboració i cocció


Bateu l’ou en un bol. Afegiu el sucre. Remeneu fins que quedi integrat. Afegiu un raig de llimona i la mantega.

Poseu al bany Maria i sense parar de remenar perquè us quedi una crema fina. 

Coure uns 10 minuts.


diumenge, 26 d’octubre del 2025

Els millors 25 bolets - Guia per trobar-ne i per cuinar-ne -


“Els pobles que no coneixen els bolets es perden una sèrie de textures i aromes singulars i que entre les més potents línees de la cuina catalana actual, tant la casolana com la professional, els bolets són una de les màximes aportacions a la gastronomia més internacional.” Llorenç Torrado. 

Des del dia 3 de setembre d’enguany pots trobar a les principals llibreries, on line i a les diferents fires de llibres Els millors 25 bolets - Guia per trobar-ne i per cuinar-ne - del que som autors Josep Maria Vidal, llicenciat en Ciències Biològiques (especializats de Botànica i Biologia Fonamental) per l’UAB i jo mateixa, llicenciada en Dret per la UB, autora d'aquest blog, actiu des del 2011, i d’alguns altres llibres. 

Els millors 25 bolets ha estat editat per Edicions Sidillà, de Xavier Cortadellas i Judit Pujadó, dins de la col·lecció Quèviures, 10, 2025, La Bisbal de l’Empordà ( Baix Empordà ). Imprès per la Imprenta Pagès d’Anglès ( La Selva ) en ple estiu, tot esperant les pluges de la tardor. 

Els millors 25 bolets - Guia per trobar-ne i per cuinar-ne - És un volum de 16 x 16 cm i de 166 pàgines. La portada està plastificada en acabat mate i l'enquadernació ha estat cosida amb fil. 

La maquetació a càrrec dels editors Judit Pujadó i la corrección del text de Xavier Cortadellas. ISBN: 978-84-129806-4-6

Les fotos del llibre són de diferents autors, la majoria de les fotos de les receptes sóc l’autora. De la selecció de les fotos m’ha agradat l’encert de les dues fotos de la contraportada, un ofegat de verdures amb múrgoles, bolets de primavera i, un fricandó, un plat de la cuina catalana, acompanyat de cama secs i, que podem preparar durant tot l’any, tant en primavera com a la tardor i, també al mig de l’hivern quan els cama secs s’han conservat assecats.

Els millors 25 bolets, Guia per trobar-ne i per comprar-ne, va ser una proposta de l’editorial Sidillà qui va pensar fer un llibre que fos pràctic on es poguessin recollir els millors 25 bolets dels boscos de Catalunya i una selecció de les millors receptes per acompanyar-los. 

Per això, varen pensar en en Josep Maria Vidal, un dels millors micòlegs del país i, autor d’una extensa bibliografia sobre el tema demanant li que fes una selecció dels millors bolets ( la múrgola, el rossinyol, el camagroc, el cep, la sabatera, l’escarlet, la llanega, l’ou de reig… i així, fins arribar als 25) i de cada un dels bolets fes la descripció, l’entorn on els podem trobar, les seves característiques i qualitats, fins i tot alguna proposta per cuinar-los. A partir d’aquesta tria, els editors em varen demanar si voldria col·laborar preparant un receptari per cada un dels bolets. Quina va ser la raó? Des de l’inici del blog CuinaCinc els bolets, tant de tardor com de primavera, han tingut un lloc destacat amb plats propis de la cuina catalana, receptes familiars i propostes innovadores de cuiners de prestigi.

En el llibre trobareu alguns consells pràctics i recomanacions i, també, les diferents maneres de conservar els bolets, una manera d’allargar la temporada quan aquesta ha estat bona. Una de les millors maneres de conservar els bolets és assecant-los. Un pols de cep pot convertir-se en un sopar formidable acompanyant la pasta fresca, arrodonint un arròs o atorgant personalitat a un guisat. 

Els bolets els podem assaborir de moltes maneres: a la brasa, fregits, ofegats, acompanyant guisats o un senzill remenat d’ous; els bolets són molt versàtils combinen amb diferents productes com les verdures o les hortalisses; uns rovellons a la brasa amb un fil d'oli i all i julivert són una excel·lent manera d'assaborir-los; o acompanyant llegums, pasta o arrossos, podem preparar sopes, cremes o amanides; bolets combinants amb diferents fruites de tardor com una deliciosa crema de castanyes amb ceps o sabateres, una recepta improvisada i d’amor; uns rossinyols per acompanyar un peix de montanya com la truita o una orada o llobarro de la costa, o uns cama secs per un formidable fricandó. Recordant aquí el que diu el micòleg "els bolets amb arrossos o pasta són una de les millors maneres d’assaborir-los."




He inclòs en el llibre receptes d’aquí i algunes de la cuina italiana; receptes familiars i receptes de grans cuiners com unes anxoves amb ceps, mel de xiprer i tòfona negra del restaurant Compartir, des d'aqui agraeixo la seva generositat; una amanida de pomes, castanyes i ceps del Motel Empordà; també, he inclòs una recepta de bacallà, no podia faltar, amb favetes i bolets (carlets, mocoses, o llenega negra) del cuiner Ferran Adrià molt fàcil de fer i que podeu preparar amb antelació; he elaborat una recepta exquisida, gairebé un homenatge a la bleda, una verdura senzilla, acompanyant unes girgoles i, que vaig descobrir en un bar de tapes d’Haro, la capital del vi de La Rioja. El moixernó, es coneix tradicionalment com bolet de primavera, també, podeu trobar-ne a la tardor; el moixernó no va ser seleccionat per en Josep Maria Vidal perquè el micòleg va considerar que no calia promocionar-ne la recerca. Tot i així, vaig insistir en presentar-lo acompanyat d’un remenat d’ous; tampoc he oblidat unes postres amb bolets resultat de combinar un recuit de drap amb la mel i camagrocs i, així fins una trentena de propostes.



El llibre conclou amb una bibliografia selecta o bibliografia per anar més lluny com ens deia un catedràtic de Dret.

Aquesta nova Guia dels millors 25 bolets serà molt útil a la teva biblioteca tant des del punt de vista científic com des del punt de vista gastronòmic. Des del punt de vista científic per identificar els bolets i estar segurs de que és una espécie comestible i, si tens un mínim de dubte l’has rebutjar i, des del punt de vista gastronòmic oferir-te diferents possiblitats per cuinar els bolets de moltes maneres perquè la cuina del bolet és senzilla i també exquisida.

Bona temporada!

divendres, 8 d’agost del 2025

Cafè fred, cafè amb gel de cafè - una tarda a Sicília -

“Una tassa de cafè és la certificació notarial que els pròxims cinc minuts valdran la pena”  Joan Barril

Aquesta frase amb lletres daurades de l’escriptor i periodista Joan Barril presidia un pany de la paret de l’emblemàtic “Cafè de la Ràdio” Bracafè del carrer de Casp de Barcelona. Molt a prop de Passeig de Gràcia i de la Plaça de Catalunya. Obert a l’any 1931, on a més a més de prendre un bon cafè era el lloc de trobada de molta gent. Des dels treballadors de Ràdio Barcelona, els del Teatre Tívoli, els espectadors, els ciutadans en general, els dels despatxos, o les empreses de zona, la mateixa Guardia Urbana, els barcelonins i els viatgers dels trens de la Plaça de Catalunya on prenien el primer cafè del matí, el cafè amb llet de mig matí o el cafè de la tarda. Aquest històric cafè va baixar la persiana, després de dècades, a l’any 2018 per reconvertirse en un pàrquing com a consequència de la remodelació immobiliària.


Hi ha ciutats europees amb una gran tradició “cafetera” on els cafès, com establiment, serveixen a més a més de cafè altres begudes com xocolata, infusions, refrescos, entrepans, rebosteria variada i, alhora són, també, llocs de reunió, trobada i d’activitat social. Segons el llibre de Paco Villar, La Ciutat del Cafès, Barcelona va tenir el primer cafè a l’any 1790! 


He pres cafè a la manera turca a Estambul, he assoborit deliciosos cafès a Roma al Caffe Tazza D’Oro o els cafès amb llet que preparava amb maestria Luigi a prop de l’estació de Termini; a Nàpols anàvem, cada dia, a un petit cafè de Lavazza, molt a prop de l’Hotel, per prendre un bon cafè; sense oblidar els històrics cafès de Torí, o els formidables cafès de Viena on es va inventar el cafè amb llet. La sorpresa dels països nòrdics com Islàndia on el gust per un bon cafè és gairebé tota una institució; França té una cuina formidable però no he pres ben bé un bon cafè en aquest país. Són coneguts, a Barcelona, els Cafès Caracas, on a més a més de servir cafè i altres begudes venen diferents varietats de cafè, en gra on et poden moldre el cafè segons la cafetera on elaboris el teu cafè. Aquets establiments sempre estan al costat dels Mercats Municipals. He pres bons cafès de la marca Saula Premium a Puigcerdà o Altafulla al costat de la Llibreria Bruna més recentment.



Hi ha cafès històrics i literaris per tota la geografia però es podria dir que els que s’han mantingut en el temps han estat per la qualitat dels cafès que ofereixen i una clientela fidel.  


També, ens haviem fet cafès, com podiem, en la residència d’estudiants per les llargues nits d’estudi; les pràctiques jurídiques i la passantia del despatx amb unes tasses de porcelana amb un gravat de cafè tertúlia; o el cafè de després de dinar abans d'entrar a la feina. Tot això era abans d'entrar a la feina per assaborir un bon cafè i una trobada. Però, sens dubte un dels millors cafès que recordo va ser el que varem prendre a Sicília, just arribant de Barcelona, un mes de setembre i en plena canícula, un cafè amb gel que ens varen oferir com a benvinguda a la casa de la cosina del pare casada amb un italià. El secret d’aquests cafès és l’alta qualitat del cafè i els grans de procedència dels que els Italians tenen devoció. Com va escriure Josep Pla: “Els italians han fet el cafè millor, més democràtic i més favorable a l’economia estatal.”   


Tot això venia per presentar una recepta inspirada i semblant a la que vàrem prendre aquella tarda a Sicília un cafè fred, un cafè amb gel de cafè. Recollida, també, en un dels primers llibres de Ferran Adrià i que avui presento. Una beguda excellent de la que es pot dir que no hi ha res millor per refrigerar-se i apaivagar la set.


Aquesta beguda admet afegir un gelat de nata, vainilla o avellana com més t’agradi o simplement com te’l presento. També pots afegir sucre de canya, ingredient que sempre has d'afegir amb prudència.



Ingredients i Preparació:

  1. Prepara el cafè com sempre. Pots utilitzar una cafetera italiana tipo Oroley o de rosca o cafè en càpsules. Assegurat, sempre, que sigui de bona qualitat. 
  2. Posa el cafè en una glaçonera (cubitera) i congela’l.
  3. Posa els glaçons de cafè gelat en una tassa alta o en un vas alt.
  4. Prepara cafè, en la teva cafetera habitual. Aboca el cafè calent, recent fet, en el vas amb el amb els glaçons de cafè gelat. 
  5. Pots afegir, també, un núvol de llet o una bola de gelat de nata o avellana al teu gust.



Comentaris: He utilitzat càpsules Nespresso Freddo Delicato - Edició limitada - 100 % Aràbica, suau, dolç amb notes afruitades pel cafè gelat. Origen: Kenya i Indonèsia.

He preparat el cafè amb la cafetera Oroley per afegir al cafè de gel i he comprat el cafè a Cafè Caracas la varietat de Superior  Natural. Origen Centre Amèrica (Colòmbia i Brasil)








                          


Pots fer-ho, també, amb cafè descafeïnat.


Feia molts estius que tenia pendent aquesta “recepta” inspirada en aquell cafè d’una tarda a Sicília i la proposta del cuiner Ferran Adrià. Ara que s'anuncia una onada de calor i a les portes de temperatures per sobre dels 40ªC és un bon moment.


He fet “milles” per un bon cafè. Quan escric una ressenya d’un restaurant sempre faig menció del cafè d’aquell restaurant esencial final per un bon dinar. 


A la casa dels meus pares hi ha un armari destinat al cafè. La mare diu que sabràs si en aquella casa els agrada el cafè si tenen un espai o un armari dedicat aquesta beguda. Tradició que  he  mantigut per ser el cafè una de les begudes que més m’agrada.


T'agradarà el Tiramisú o la Torta Caprese All'Aranja