El passat 29 d’octubre aquest blog va fer 14 anys de la publicació del primer post i, com és habitual, cada any, quan arriba l’aniversari comparteixo una recepta on el codony és el protagonista.
Josep Carner va escriure al 1906 el poemari Els Fruits Saborosos on l’autor dona el nom d’un fruit a cada poema i alhora reflexiona sobre el pas del temps. En aquest poemari no falten els codonys, una fruita tardoral i amb tantes possiblitats. D’aquell poema em quedaria amb la última estrofa quan el poeta escriu:
“Llavores el codony qui’s feu vell a la branca
Dintre’l calaix perfuma la nostra roba blanca;
I si l’amorosím al caliu de la llar
I l’acostem als llavis sorruts, és dolç, encar!
Aques paràgraf, també, acompanya el llibre d’El codony que vaig escriure al 2013 per la col·lecció Productes de Mercat de SD Edicions.
Narcís Comadira, també, escriu algun article dedicat als codonys quan arriba la tardor. El codony, és una fruita resistent i romàntica si la sabem valorar. “Una fruita que té vida, una vida llarga. I ens fan companyia tota la tardor i bona part de l’hivern, una companyia perfumada i al·legòrica”
El cuiner Santi Santamaria era un entusiasta del codony. Va escriure sobre les qualitats i les propietats d’aquesta fruita en si mateixa o com acompanyant de plats de cacera. Si et fixes el codony coincideix amb la temporada de caça. El codonyat és la confitura que fem amb aquesta fruita, el codony transformat en confitura, compota o gelea és, també, un dels millors "maridatges" per acompanyar els formatges, des dels més tendres fins als més madurats fent un recorregut per tota la geografia.
La primera recepta amb codony que vaig recollir en el blog no podia ser un altra que el codonyat una de les millors maneres de conservar aquesta fruita i segurament una de les més antigues recollides al Libre de totes maneres de confits, del segle XV, i, també a La cuynera catalana, recollida en el pròleg del llibre del codony. La confitura de codony es conserva i ens acompanya, sense cap classe d’additiu i conservant, fins que poguem recollir els codonys de la propera temporada.
Aquesta any, la recepta que he triat és un crumble de poma i codony. Una recepta esplèndida cuinada en dos temps i molt fàcil de preparar. Inicialment havia pensat preparar una altra recepta però, aquest any, el codonyer de casa, gairebé, no ha donat fruits. No sé si s’ha fet vellet o les altes temperatures d’aquest estiu i alguna pedregada quan estava en plena floració va malmetre el que seria el fruit. Per això, he acompanyat els codonys amb poma. Sempre versàtil i de la mateixa família que els codonys.
El resum d’aquest any al blog és positiu, continúen les visites de diferents països, malgrat tot passi per les imatges, amb un promig de 700 a més de 1.000 visites diàries, de diferents països com EEUU, França, Austria, Anglaterra, Alemanya o Itàlia, els Països Nòrdics, o, també, de més lluny com el Japó, Xina, Singapur, Sudàfrica o Sudamèrica. No he pogut publicar tant com voldria perquè havia d’entregar abans de l’estiu el llibre Els millors 25 bolets que es va publicar el passat 3 de setembre i del que pots recuperar el post de la ressenya que vaig escriure aquí.
L’any va començar amb una formidable sopa de fredolics o fredolucs, “els bolets que venen del fred”, tant adequada pels mesos d’hivern i que ara està tenint moltes mnés visites que quan la vaig publicar al gener.
Vaig escriure un post dedicat al bacallà a la Talamanquina, recollida, també, en El llibre del bacallà i alhora destacar la importància de les receptes amb bacallà pròpies del Bages on vaig proposar el maridatge amb un vi elaborat amb la varietat de raïm picapoll present en la comarca del Bages des de fa segles i la presentació del llibre del bacallà en aquesta població. Una entrada més en aquest blog dedicada al bacallà. Destacar que aquest post ha estat el més visitat del blog de tots els publicats aquest 2025.
Al mes d’abril es va celebrar a Barcelona el Concurs d’Escoles Culinàries Bacalao d’Islàndia on 16 estudiants de diferents Escoles de Cuina de la península, amb un gran nivell, s’han trobat a Barcelona, com a reconeixament a L’ESHOB, guanyadora de l’anterior edició. Aquest any ha resultat guanyador Bryan Quintero, alumne del CETT, de Barcelona. Així que, el 2026 el Concurs es celebrarà de nou a Barcelona i en aquesta escola i d’aqui aquest post.
Després vindria una Torta Caprese All’Aranja, un pastís tradicional i formidable de la rebosteria italiana i com la majoria de preparacions de la cuina italiana s’han adoptat per la cuina internacional. Al meu entendre aquest post va passar desapercebut, sino el vares llegir m’agradaria que el poguessis recuperar. Es tracta d’una un tortada suau i lleugera amb xocolata de molt bona qualitat i amb l’aroma dels cítrics que ens transporta a Itàlia. La recepta està documentada en el llibre El país donde florece el limonero - La historia de Italia y sus cítricos - El llibre té post al blog, també.
Un dels objectius de la DOP Pera de Lleida és aconseguir que la pera de Lleida s’integri en la nostra cuina i alimentació més enllà d’unes postres, per això, aquest any, des de la DOP Pera de Lleida varen fer una campanya per afavorir el consum d’aquesta fruita amb el sufragi de fons de la Comunitat Econòmica Europea. Així quan, la DOP Pera de Lleida em va proposar una col·laboració em va semblar interessant escriure i fer una amanida de peres amb anxoves, avellanes i l’oli d’oliva verge de la varietat arbequina, grans productes de la cuina mediterrànea i de proximitat, unint el mar i la terra i que vaig maridar amb Auzells de Tomàs Cusiné de la DO Costers del Segre per proximitat geogràfica.
Aquest any he escrit dos posts de dos restaurants: Compartir Barcelona, cuina mediterrània moderna, on varem anar per celebrar aniversari i que post recuperar aquí i un post de L’Hostal de Ca l’Enric, la proposta del menú diari a La Vall de Bianya. Aquest mes desembre, sinó hi ha cap imprevist, escriuré un nou post dedicat a un restaurant…lluny d’aquí, al centre d’Europa.
Un post que em va agradar molt escriure i, pendent de fa temps, és el que vaig publicar en plena canícula: Cafè fred, cafè amb gel de cafè -una tarda a Sícilia. On vaig compartir una de les millors begudes per apaigavà la set i que va agradar molt.
L’últim post publicat al blog, fins ara, és la ressenya del llibre Els Millors 25 bolets -Guia per trobar-ne i per cuinar-ne- de Sidillà Edicions i del que sóc coautora.
A més a més del blog he continuat publicant contingut a Instagram compartint propostes per cada moment i per cada estació de l'any seguint el calendari. Des d'aquí agraeixo el suport a tots els que m'acompanyeu i les empreses i entitats amb que han confiat amb el que he anat fent. Gràcies!
La recepta de l’aniversari del blog és aquest crumble de poma i codony. Una proposta amb el punt just de dolçor, acidesa i alhora reconfortant pel contrast dels ingredients per aquests dies de tardor quan les temperatures més fredes ens comencen acompanyar. Anteriorment i, també, en un post d’aniversari, havia combinat la poma i el codony per un pastís del tercer aniversari del blog i que pots recuperar aquí.
La primera vegada que vaig veure prepapar el crumble va ser quan va venir a visitar-nos una amiga alemana. Ella cuina de meravella i amb gran sensibilitat. És molt metòdica. Només utilitza productes ecològics i de proximitat. En aquella ocasió va preparar un crumble amb prèssec acompanyat d’una crema anglesa. Deliciciós contrast!
El que he fet és seguir les indicacions de la nostra amiga però en comptes de prèssec he posat poma i codony. Obviament el codony necesita més temps de cocció que la poma que es cou deseguida.
La versió clàssica del crumble és la que s’acompanya amb poma, encara que és possible preparar infinitat de combinacions, dolces o salades; amb fruits vermells, amb peres, prunes, figues o verdures com les bledes, els espinacs o les endívies amb formatge o fins i tot peix o carn. Em va semblar interessant incloure el codony per ser unes postres associats a la tardor i perquè el codony combina molt bé amb la poma per ser de la mateixa família que les pomes.
Hi ha alguns llibres anglesos dedicats al crumble. Aquesta preparació anglesa ha traspassat fronteres i s’ha fet internacional i la trobareu en la majoria de receptaris dedicats a la rebosteria.
El Larrouse Gastronòmic descriu el crumble com una especialitat britànica que es prepara amb pomes amb pasta o “galeta” esmicolada. En realitat seria una galeta desfeta. Per tant es senzilla i fàcil de preparar i el resultat a taula sempre és esplendid. Imagino l’origen d’aquesta preparació seria un excedent de fruita i una manera de preparar-la a més a més de la conservació de la fruita en melmelades i confitures.
El Diccionari Collins recull dues aceptacions: (bread) la primera és la que ens interessa: esgrunar o desmigar o esmicolar per referir-se a la cobertura que posem damunt de la fruita.
“Aquesta galeta” esmicolada és fa amb tres ingredients: farina, mantega de bona qualitat molt freda i sucre moré. És possible que trobis receptes en les quals s’afegeix civada o fruits secs. He afegit unes avellanes “trencades”, lleugerament, amb la mà del morter per donar un punt cruxent i més saborós.
Per fer aquest recepta, sincerament, he seguit, en gran part, la meva intuició, aquelles fòrmules alquímiques, per la cocció de les pomes i els codonys i he respectat les quantitats del crumble.
En molts receptaris trobaràs que posen la fruita crua, sempre dependrà del tipus de fruita, i tot seguit cobreixen la fruita amb el crumble i fornejant la preparació. Al meu entendre la fruita l’hem de coure lleugerament previament abans d’enfornar amb el crumble. No és el mateix unes prunes que pràcticament es desfan i es couen ràpidament que el codony que vol molt més temps de cocció.
Ingredients (per a 4 persones)
Per la fruita:
- 3 codonys
- 3 pomes de la varietat Golden Delicious
- Sucre moré
- Una branqueta de canyella
- L’aigua necessària
- El suc de mitja llimona
- Una branqueta de canyella
Per el crumble:
- 100 gr. de farina
- 100 gr. de mantega de bona qualitat- He utilitzat Cadí. Molt freda
- 80 gr. de sucre
- Un grapadet d’avellanes
Podeu acompanyar el crumble amb un gelat de vainilla o una crema anglesa
Preparació i cocció de les fruites
Netegem el borrisol dels codonys amb un drap, els pelem, treiem la grana i els partim en quarts. Afegim un raig de llimona per evitar l’oxidació.
Posem els codonys en una cassola i afegim una cullera petita de sucre per cada peça de fruita. Cobrim amb aigua. Tapem i anem controlant vigilant que no s’enganxin.
Deixem coure els codonys lentamente fins que estiguin una mica tous. Uns 30-35 minuts, aproximadament. Comproveu amb la punta d'un ganivet si està una mica tou. Reserveu. Recorda que acabarem la cocció al forn quan posem el crumble per sobre.
Mentre es couen els codonys netegem les pomes, les pelem, els hi treiem la grana i les partim en quarts. Com hem fet amb els codonys afegim un raig de llimona per evitar l’oxidació. Posem en una cassola amb una mica d’aigua i la branqueta de canyella, el punt just perquè no s’engantxin. Les pomes treuen els seus propis sucs. No poso sucre a les pomes. Deixem coure, lentament, com si fos una compota però la meitat dels temps. Es a dir només coure uns 10 minuts. Recorda que, després, acabarem la cocció quan enfornem. Reservem.
Per fer el crumble:
En un bol, posa la farina, el sucre i la mantega molt freda en trossos, barreja amb les mans, lleugerament, tots els ingredients. No ho desfacis gaire. No té que quedar una pasta.
Afegiu les avellanes trencades. Reserva a la nevera.
Enceneu el forn a 180ºC.
En una safata per anar al forn posem la poma i el codony que hem cuit, superposeu les fruites a la safata i afegiu un polsim o un "pensament" de canyella en pols.
Cobriu les fruites amb el “crumble” i enfornem durant uns 30 - 35 minuts o fins que el “crumble”estigui lleugerament daurat.
Assaboriu tebi és deliciós!
Presenteu a taula acompanyat d’una quenelle de gelat de vainilla, un gelat de crema catalana que post veure aquí o una crema anglesa.
Per si vols fer la crema anglesa
Ingredients:
-1 ou
- 125 gr. de sucre
- 30 gr- de mantega
- 1/2 llimona
Elaboració i cocció
Bateu l’ou en un bol. Afegiu el sucre. Remeneu fins que quedi integrat. Afegiu un raig de llimona i la mantega.
Poseu al bany Maria i sense parar de remenar perquè us quedi una crema fina.
Coure uns 10 minuts.
