Hivern 2024: 5.574 visites
Un massa ardent xarop
d'herbes de juny em vas posar a la copa
del comiat, que em vaig quedar morint
de set de tornar a veure't. Joan Vinyoli
S'acosta els solstici d'estiu, la nit més màgica, la nit de Sant Joan, la revetlla és el tret de sortida de l'estiu. Aquesta nit és tradició recollir les herbes remeieres per l'any, quan tenen més força i vigor. Si ha plogut uns dies abans el cel i el camp és més net i les herbes concentraran tota l'energia.
Un massa ardent xarop
d'herbes de juny em vas posar a la copa
del comiat, que em vaig quedar morint
de set de tornar a veure't. Joan Vinyoli
S'acosta els solstici d'estiu, la nit més màgica, la nit de Sant Joan, la revetlla és el tret de sortida de l'estiu. Aquesta nit és tradició recollir les herbes remeieres per l'any, quan tenen més força i vigor. Si ha plogut uns dies abans el cel i el camp és més net i les herbes concentraran tota l'energia.
Els ingredients de la ratafia de casa
Les falles, els focs, la festa dels raiers, les coques, tradicionalment en forma de sol com símbol del solstici d'estiu i amb les herbes d'aquest dies prepararem també la ratafia, el licor tradicional de l'amistat i diuen “l'elixir de llarga vida” caldrà esperar els dies i les nits com té que ser i com vaig escriure en el post de la ratafia i cap als vols del mes de novembre quan Santa Coloma de Farners celebra la Fira de la Ratafia tindrem llest aquest licor tant emblemàtic d'algunes comarques de Catalunya (la Garrotxa, el Gironès, Osona el Pallars i la Selva) terres on creixen les nogueres perquè és amb les nous verdes, la fruita imprescindible per elaborar-la. De ratafies similars n'hi ha a altres territoris: La Vall d'Aran, Còrsega, França, Polònia, Itàlia o EEUU.
Les falles, els focs, la festa dels raiers, les coques, tradicionalment en forma de sol com símbol del solstici d'estiu i amb les herbes d'aquest dies prepararem també la ratafia, el licor tradicional de l'amistat i diuen “l'elixir de llarga vida” caldrà esperar els dies i les nits com té que ser i com vaig escriure en el post de la ratafia i cap als vols del mes de novembre quan Santa Coloma de Farners celebra la Fira de la Ratafia tindrem llest aquest licor tant emblemàtic d'algunes comarques de Catalunya (la Garrotxa, el Gironès, Osona el Pallars i la Selva) terres on creixen les nogueres perquè és amb les nous verdes, la fruita imprescindible per elaborar-la. De ratafies similars n'hi ha a altres territoris: La Vall d'Aran, Còrsega, França, Polònia, Itàlia o EEUU.
La ratafia de casa després dels dies i les nits
La ratafia pertany a la meva memòria com el paisatge, les fruites, les herbes, els bolets, tradició transmesa, que he sentit explicar, he viscut i he après dels més grans, el licor que s'ofereix al visitant com senyal de benvinguda, fresquet i digestiu o per fer-la petar. Els murs antics, gruixuts la mantenien a una temperatura adequada durant tot l'any. La ratafia un licor amb història.
La ratafia pertany a la meva memòria com el paisatge, les fruites, les herbes, els bolets, tradició transmesa, que he sentit explicar, he viscut i he après dels més grans, el licor que s'ofereix al visitant com senyal de benvinguda, fresquet i digestiu o per fer-la petar. Els murs antics, gruixuts la mantenien a una temperatura adequada durant tot l'any. La ratafia un licor amb història.
Des
d'un temps i amb l'ànim de preservar aquest patrimoni s'organitzen,
en molts llocs del territori, sortides i tallerets per aprendre a fer
aquest licor d'herbes que es pren sol o amb gel i que abans no
faltava a cap casa de pagès de la Catalunya Vella. Des de fa uns
dies, el post de l'any passat que vaig fer de la ratafia amb recepta
inclosa, rep moltes visites fins i tot diria que treu fum!! Estic pensant en un organitzar un talleret de ratafia per l'any vinent.:))
Vaig
anomenar les ratafies que s'elaboren de manera industrial. Una
d'aquestes ratafies és la Ratafia dels Raiers de la Pobla de Segur.
Aquesta ratafia lligada a la tradició dels raiers, aquells mariners
de riu que transportaven la fusta des dels Pirineus, primer per la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, després per “lo pare
Segre”, l'Ebre, fins arribar al mar. La construcció el pantans per
produir electricitat i altres mitjans de transport va fer que aquest
ofici desapareixes. Els rius varen perdre la seva empenta, la força
necessària i no va ser possible transportar la fusta.
Foto del facebook dels raiers, força!
Els
rius han tingut molta importància en la vida, la cultura, els
conreus, les comunicacions, la feina, els oficis i perquè no en la
gastronomia d'allà on passen. Soc d'una generació, que vaig haver
d'aprendre molts noms i conceptes de memòria. Recordo el mapa que
vaig haver de dibuixar per geografia amb els noms de tots els rius de
la península, (dibuixava els rius amb un rotulador de punta molt fina
perquè sinó no hi cabien de tants que n'hi havien), els seus
afluents, les muntanyes, les serralades, els accidents geogràfics,
fins arribar a les plana del mar. Després, el paisatge, les
excursions o els viatges descobrien allò conegut o en un temps
imaginat.
Va
ser en Joan Portet, pare dels actuals propietaris, qui va decidir
posar el cognom “raiers” a la seva ratafia. L'estima per la
terra, les tradicions i com homenatge aquest ofici tan noble de
baixar la fusta des de la muntanya fins al mar. Va fer que impulses
amb gran tenacitat una festa que es va iniciar, com gairebé tot, de
manera senzilla fins esdevenir una Festa de gran interès, molt
important per la comarca i que aplega molts visitant d'arreu del món.
Aquest festa es celebra, cada any, el primer cap de setmana del mes
de juliol. Els seus fills varen recollir el testimoni i a l'hora una
manera de fer i unes actituds que segurament els han permès poder
tirar endavant la fàbrica dels licors en moments de tots colors.
L'Àngel, l'hereu i el seu germà Carles han sigut uns grans
dinamitzadors d'aquesta festa. L'Àngel és el president de
l'associació de Raiers de la Noguera Pallaresa, fundador del museu
dels raiers, ha baixat moltes vegades, és president dels Raiers
europeus i el seu germà un gran gastrònom.
Rai i la Pobla 1912 foto cedida per l'Àngel
L'Àngel
és una persona que ànima, suma, ajuda, col·labora i està sempre
al costat de qualssevol persona, iniciativa, entitat que vulgui
impulsar o promoure una activitat relacionada amb el país perquè
sumar és ser gran i restar és fer-se petit. A més el seu tarannà
és el d'una persona agraïda i que l'agrada compartir.
La ratafia dels raiers a l'any 2011 va commemorar el 125 aniversari de
l'establiment de la fàbrica de licors a Cal Colector i per
celebrar-ho la família Portet va voler editar un llibre escrit per
Pep Quintana, on es varen recollir des de receptes senzilles fins
altres receptes més sofisticades elaborades per mestresses de casa,
aficionats i xefs de prestigi on un dels ingredients principals és
la ratafia com una de les maneres de despertar l'interès i a l'hora
recuperar aquesta tradició. Totes les receptes boníssimes i fàcils de
fer. La ratafia és el toc màgic dels elixirs, amb les herbes dels boscos millora
qualssevol plat.
Com si fos un bouquet garni molt especial millorat notablement. Us podeu imaginar un conill o un pollastre a la cassola amb un gotet de ratafia?. Quan es posa la ratafia a un plat o postres diem amb els de casa tot somrient: porta ratafia!:))
Com si fos un bouquet garni molt especial millorat notablement. Us podeu imaginar un conill o un pollastre a la cassola amb un gotet de ratafia?. Quan es posa la ratafia a un plat o postres diem amb els de casa tot somrient: porta ratafia!:))
A
més a més, la ratafia va rebre el reconeixement internacional a la
Ratafia del raiers 125 aniversari amb La Medalla d'Or del concours
Mondial Bruxelles 2011 una gran recompensa per tota la feina
de tots aquest anys.
Tenia
moltes ganes de preparar i provar la recepta de la coca de ratafia
dels raiers tradicional de la casa de l'Àngel, que va publicar
l'estiu passat coincidint amb la recollida de les herbes i que
guardava per un moment especial.
He
fet la coca de casa de l'Àngel seguin fil per randa les seves indicacions i els seus
consells, tan sols m'he saltat un detall: La ratafia que he posat és
la que hem fet a casa no és dels raiers. L'Àngel m'ha animat a fer-la i ha
sortit molt rebona amb la ratafia casolana. Ara, que venen
dies de preparar les coques, de més temps lliure, de trobades amb els amics i la família és una bona proposta llaminera per llargues sobretaules i berenars.
Ingredients
per a Coca
de Ratafia dels Raiers:
- 200 g de farina de blat
- 200 g de sucre
- 5 o 6 ous segons la mida
- 100 g de panses
- 125 g d'oli de gira-sol
- 125 g de ratafia
- un grapat de nous seques
- 1 sobre de llevat en pols (tipus Royal)
- un pessic de sal
- mantega per untar el motllo
Com
fer la
Coca
de ratafia dels
raiers pas
a pas:
Preparació i cocció:
- Primer de tot es posen les panses en remull amb la ratafia unes hores abans. Quan estan ben hidratades es colen. Les vaig treure just al moment d'afegir-les
- D'altra banda separen les clares dels rovells de l'ou.
- A continuació, es reparteix el sucre: 100 gr. amb les clares i els altres 100 gr. amb els rovells.
- Es baten els rovells d'ou fins blanquejar. Es munten les clares amb un pessic de sal al punt de neu.
- Llavors s'afegeixen les clares als rovells (sense remoure).
- En un bol a part, es barreja la ratafia amb l'oli, la farina tamisada junt amb el llevat i es van incorporant els ous remenant poc a poc. S'afegeixen les panses i un grapat de nous deixem unes quantes per decorar.
- Es col·loca un full de paper vegetal untat amb mantega i enfarinat dins d'un motlle allargat queda molt bé amb aquesta forma.
- S'aboca la massa i es cou al forn a 180º C durant 45 minuts o fins que estigui cuita.
- Es treu del forn i es pinta amb ratafia, i ràpidament s'escampa sucre i nous pel damunt per decorar si es desitja.
He
mantingut el llenguatge i la manera d'explicar de l'Àngel. He afegit
algun detall com el polsim de sal per les clares, el tipus de motllo i posar mantega al motllo i enfarinar.
Estris: Batedora, motllo, espàtules, paper per anar al forn, bàscula.
Que
vagi de gust!!
*Les estovalles, les copes i la vaixella són de la casa dels meus pares.
*Les estovalles, les copes i la vaixella són de la casa dels meus pares.
Visitar:
Us agradarà veure els posts:
També amb nous, el Brownie
Sant Ponç: herbes aromàtiques, mel i fruita confitada. Mil aromes
El Ponche, la nit de Nadal, el solstici d'hivern
Sensacions al plat: les espècies i les plantes aromàtiques