Nadal 2022: 1.582 visites
Diuen que la llenya escalfa tres cops: "Quan la vas a buscar al bosc, quan la talles i quan la cremes."
Aquest post el vaig escriure el dia de Nadal, em faltaven les fotos i algunes dades. El publico avui per assaborir el ponche, vi calent, aquesta recepta en els dies freds d’aquest hivern recent començat.
Aquest post el vaig escriure el dia de Nadal, em faltaven les fotos i algunes dades. El publico avui per assaborir el ponche, vi calent, aquesta recepta en els dies freds d’aquest hivern recent començat.
Els pobles del Pirineu aragonès han conservat una tradició ancestral que prové d’un altre costum europea preneolítica de cremar un tronc o la toza. Aquest costum i el ponche, varen quedar de forma residual a l’Aragó però també les podem trobar d’una manera semblant en altres països europeus: Gran Bretanya, Alemanya, Bèlgica, França, Suïssa, Itàlia, Albània, Sèrbia.
Els pobles no estan tan lluny uns dels altres, a Catalunya tenim també el Tió, cada poble té la seva singularitat i, en la diversitat està la riquesa. En els darrers anys i amb un interès comercial s’han incorporat altres personatges d’aquí i d’allà que res tenen a veure amb aquestes tradicions, però que poc a poc s’han anat integrant. Com diu Salvador Palomar en el La Teiera: “Perquè la cultura popular és diversa i comuna, singular en cada lloc i moment, i, l'alhora és producte de barreges i adaptacions.”
El tronc o la toza de Navidad en la zona oriental de l’Aragó dóna regals i en la zona occidental es crema la tronca o toza. Aquesta tradició coincideix amb el solstici d’hivern. Dos moments a l’any els homes han tingut la necessitat de d’encendre els focs: Per Nadal i per Sant Joan amb les fogueres. Unes es feien a dins de les cases, els dies eren curts i volien allargar les llargues nits de l’hivern. Les famílies es reunien al voltant del foc i li rendien culte, a l’estiu amb fogates i les festes a l’aire lliure.
Aquest tronc havia de ser d’un arbre fort i ben gran com l’olivera, l’ametller, el roure o l’alzina es collia per primavera i, es guardava a les cases fins la Nit de Nadal. La llenya, en aquell temps es recollia a la primavera per tenir-ne per l’hivern. La meva mare aquest dies em deia què a casa d’ella guardaven una soca o un tronc gran d’olivera per la Nit de Nadal. Ella ha mantingut aquesta tradició i, encara ara, a casa, en guardem un de roure o d’alzina.
Aquest foc s’havia de mantenir viu fins l'Any Nou o Reis, a Jaca i altres pobles del Pirineu es mantenia fins la Candelera. Les tradicions paganes es barregen amb les tradicions religioses. La Candelera és quan es treu el pessebre, tot es transforma i s'adapta.
El tronc, la tronca, la toza tenia un simbolisme: beneir, protegir i donar prosperitat a la casa. Una ofrena en forma de llum que avui són els regals.
Aquest foc s’havia de mantenir viu fins l'Any Nou o Reis, a Jaca i altres pobles del Pirineu es mantenia fins la Candelera. Les tradicions paganes es barregen amb les tradicions religioses. La Candelera és quan es treu el pessebre, tot es transforma i s'adapta.
El tronc, la tronca, la toza tenia un simbolisme: beneir, protegir i donar prosperitat a la casa. Una ofrena en forma de llum que avui són els regals.
El dia de Noche Buena abans de cremar la toza s’amagaven en els foradets de la tronca o la toza llaminadures com les mandarines, taronges i el torró de guirlache. Aquestes fruites eren considerades llaminadures perquè era difícil que arribessin als pobles dels Pirineu.
Els trossets de torró de la foto són casolans
Les cendres de la tronca o la toza es guardaven, una part a la casa i, en alguns llocs com Benasque es portava al camp on s’escampaven i servien per beneir i abonar la nova collita de l’any següent.
Les cendres de la tronca o la toza es guardaven, una part a la casa i, en alguns llocs com Benasque es portava al camp on s’escampaven i servien per beneir i abonar la nova collita de l’any següent.
Junt amb el tronc o la toza es preparava-ra una beguda anomenada ponche que es prenia principalment La Nit de Nadal, es pot preparar els dies de fred, sempre que es vulgui a l’hivern.
A Bruges en el Mercat de Nadal i davant de la pista de gel, a sota a la foto es pot veure, hi ha paradetes que en venen durant tot l’hivern i, a les pistes d’esquí de Grindelwald a Suïssa en podeu trobar a les àrees de descans, on ofereixen una beguda molt semblant i una manta en les terrasses de les estacions d'esquí.
La recepta que us proposo avui, té varietats diferents, en alguns dels ingredients. Vaig trobar una recepta del ponche de Dionisio Pérez en su Guia del Buen Comer, dice: "En la Nochebuena se prepara en el Alto Aragón el "vino quemado", perfumado con canela en rama, corteza de naranja y azucar. Se bebe también el vino en que se echarón trozos de membrillo, peras y manzanas después de asarlos."
Escric el ponche que fa la mare què a la vegada la va veure fer a la meva iaia i aquesta a la besàvia.
Escric el ponche que fa la mare què a la vegada la va veure fer a la meva iaia i aquesta a la besàvia.
Ponche de Nochebuena - Una recepta ancestral que preparava la meva besàvia i continuem fen avui-
La Nit Bona de 2016, amb el vi negre jove Lo Indíbil amb un gust intens de fruites
Els ingredients:
- 75 cl de vi negre que sigui bonet. Aquest any varem comprar un vi negre Veranza. Soc partidària, en aquest cas, de posar un vi de la zona, per apropar la terra i el paisatge allò que mengem i bevem. Del Valle del Cinca o Somontano
- Un codony, 1 o 2 pomes o peres
- Orellanes de préssecs o albercocs dos de cada
- Prunes seques un grapadet
- Nous com us agradin més
- Castanyes seques
- Figues seques
- Una branca de canyella
- 4 c/s de sucre
c/c = cullera de cafè
c/p = cullera de postra
c/s = cullera de sopa
La preparació i la cocció
Les fruites fresques que hem triat, les rentem, les posem en una plata al forn i les coem una mica. També les podeu posar al microones 3 minuts a 800 watt. Reservem.
No han d’estar cuites del tot, després acabem la cocció amb el vi calent. La poma té un gust neutre i agrada a tothom.
No han d’estar cuites del tot, després acabem la cocció amb el vi calent. La poma té un gust neutre i agrada a tothom.
En un cassola alta posem els 75 cl de vi, afegim les fruites que hem cuit i la resta de fruites seques: les orellanes, les prunes, les nous, les figues, les castanyes seques, la branqueta de canyella i, el sucre i, si sou molt llaminers podeu posar-ne més. Ho portem a ebullició. Ho retirem del foc i flamegem per treure l’alcohol, aneu alerta i no us cremeu!!
Aquí us deixo un enllaç del blog de El bosque de trimbolera, on podeu veure un vídeo de com flameja el ponche. Moltes gràcies Angelines!!
Tot seguit ho porteu a taula, compartiu i, canteu Nadales, guariu-vos del fred.
Bon profit¡¡
Els estris: Cullerot, olla alta, plata i gots.
Visitar: Els Pirineus
Altre posts relacionat:
Mel de xiprer - xarop d'avet
Visitar: Els Pirineus
Altre posts relacionat:
Mel de xiprer - xarop d'avet
